La crisi de la restauració. Setmana Tràgica. Crisi de 1917. La dictadura de Primo de Rivera.

1. T6: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
(1902 – 1931)
NUCLI TEMÀTIC 5: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA I LA SEUA CRISI (1874– 1931)

2. 1. Introducció
2. El reformisme dinàstic
3. L’oposició política al sistema de la Restauració
4. La Setmana Tràgica i les seues conseqüències
5. La crisi de 1917
6. La descomposició del sistema parlamentari
7. La dictadura de Primo de Rivera (1923 – 1930)
8. El final del regnat d’Alfons XIII

3. 1) INTRODUCCIÓ

4.  El regnat d’Alfons XIII (1902 – 1931) va coincidir amb una llarga
crisi i amb el col·lapse final dels sistema de la Restauració.
 Moltes van ser les raons d’esta crisi:
FALTA DE CAPACITAT DEL SISTEMA
PER AMPLIAR LA BASE SOCIAL
DIVISIÓ /
FRAGMENTACIÓ
DELS PARTITS DEL
TORN
LA GUERRA DEL
MARROC
CONFLICTIVITAT SOCIAL CREIXENT
INCREMENT
OPOSICIÓ POLÍTICA
AL SISTEMA
CONSEQÜÈNCIES DEL
DESASTRE DEL 98

5.  El sistema de la Restauració va sobreviure a diverses crisis:
 1909.
 1917.
 1921.
 Finalment, el fet de que el rei Alfons XIII donés suport a la dictadura de
Primo de Rivera (1923 – 1930) va fer que, quan es va posar fi a la dictadura
i els partits dinàstics van intentar reprendre el sistema de la Restauració, es
posara en entredit este sistema i inclús la pròpia monarquia.

6. 2) EL REFORMISME DINÀSTIC

7.  Els primers anys d’Alfons XIII van estar marcats pels intents de reforma o
regeneració del sistema = el que es coneix com el regeneracionisme.
 Eixa regeneració del sistema va ser promoguda pels qui clamaven per fer
una renovació moral de la vida social i política i sobretot per posar fi:
AL CACIQUISME AL FRAU ELECTORAL

8.  Els defensors d’eixa renovació van vindre tant de des dins del sistema com
des de fora d’ell:
Els partits
marginats volien
acabar amb el
sistema bipartidista

9.  Però els projectes reformistes, que després de la crisi del 1898 es van fer
més necessaris, van acabar fracassant a causa de les resistències internes
del mateix sistema.
 El primer intent modernitzador des de dins del sistema va ser iniciat pel
Partit Conservador.
 Francisco SILVELA, entre 1899 i 1903, es va trobar amb l’oposició de part
del seu partit i dels interessos que hi havia dins del sistema establert.

10.  El va succeir Antonio MAURA, que va tractar de:
Crear una classe política
que tinguera el suport de
la població
Integrar el creixent
catalanisme (concessió de
més autonomia als
ajuntaments i diputacions)
Acabar amb el caciquisme mitjançant la Llei d'administració local
i la Llei electoral de 1907 = més control de les juntes locals.
 L’elecció automàtica quan només hi haguera un candidat únic en
un districte, però, va acabar afavorint el caciquisme (elecció del
candidat previst simplement evitant que tingués rivals).

11.  A més:
 Però el seu caràcter autoritari, la seua manca d’entesa amb el Partit Liberal i
sobretot, la dura repressió de la Setmana Tràgica van comportar el final
de la seua etapa principal al capdavant del govern.
Va millorar la
legislació laboral:
- Protecció accidents
de treball.
- Millora treball dones
i xiquets.
- Descans dominical.
- Regulació vagues...

12.  El programa regeneracionista des de dins també va ser dut a terme pel
Partit Liberal.
 El seu nou líder, José CANALEJAS, representava la tendència més
esquerrana del partit.
 La seua acció de govern entre el 1910 i el 1912 (Canalejas és el que va
acabar substituint a Maura després de la Setmana Tràgica) va tractar
d’atraure sectors populars determinats aplicant un reformisme social més
clar i limitant el poder de l’Església:

13. Proposta separació
Estat/Església
+
Llei candado (prohibició
temporal implantació nous ordes
religiosos a Espanya)
Projecte Llei de
Mancomunitats (pretenia que
diverses diputacions pogueren
unir-se per gestionar serveis
públics) = aprovat el 1914 pel
govern de Dato.
Va intentar una reforma del sistema
impositiu amb un nou impost que canviara
l’impost als consums per un impost
progressiu = va provocar protestes entre
els més rics
Va aprovar una nova Llei de
reclutament (1912) = obligació
d’enrolar-se en temps de guerra
+ supressió de la redempció
Va aprovar tota una sèrie de
reformes laborals (per a
millorar les condicions de treball
i els contractes laborals

14.  A pesar d’això, Canalejas es va mostrar inflexible davant les vagues i els
conflictes laborals del 1911 i el 1912 = forta repressió.
 El 1912 va ser assassinat en un atemptat anarquista = va ser el final de
l’etapa regeneracionista promoguda des de dins del sistema.

15.  A partir d’ací, es va agreujar la crisi dels partits del torn:
 En conclusió, projectes reformistes des de dins (per part del Partit
Conservador i per part del Partit Liberal), però que van acabar fracassant
perquè no qüestionaven el fons del règim de la Restauració.
DIVISIONS INTERNES
DINS DE CADA PARTIT
FALTA D’ENTESA
ENTRE ELS DOS
PARTITS

16. 3) L’OPOSICIÓ POLÍTICA AL SISTEMA
DE LA RESTAURACIÓ

17.  L’oposició a la Restauració va estar representada fonamentalment per:
 el republicanisme.
 el nacionalisme.
 el carlisme.
 el moviment obrer.
 Estos grups / sectors d’opinió eren els que havien quedat apartats amb el
sistema bipartidista.
 De fet, esta oposició va continuar apartada i no va aconseguir participar en
el govern ni aconseguir cap alternativa viable de govern fins el 1930.

18.  El republicanisme era la principal opció política i constituïa la minoria
parlamentària d’oposició més nombrosa.
 Amb el nou segle, es va produir una evolució del republicanisme històric:
aquest nou republicanisme es caracteritzava per ser un ampli moviment
social de caire reformista que agrupava sectors de la burgesia i àmplies
capes de les classes populars.
 El 1903 es va crear Unión Republicana, que pretenia aplegar els
diversos grups republicans al voltant de Nicolás Salmerón. El seu programa
incloïa:
 la restauració de la Constitució de 1869.
 la proclamació de la República.
 la convocatòria de Corts Constituents.

19.  A partir del 1908 l’acostament entre Unión
Republicana i el catalanisme va donar lloc
a la fundació del Partido Republicano
Radical, liderat per Alejandro Lerroux.
 Després de la Setmana Tràgica (1909), este partit, que en els seus inicis
contava amb un important suport social i electoral a Barcelona, va perdre
bona part de la seua influència = va moderar el seu discurs i es va traslladar
a Madrid.
 En València, Vicent Blasco Ibáñez va impulsar el blasquisme, un moviment
populista i anticlerical similar al lerrouxisme.

20.  Després de la Setmana Tràgica, com a resposta de la repressió del govern,
es va constituir la Conjunción Republicano-Socialista (integrava
diversos grups republicans i al PSOE) = en 1910 van guanyar les eleccions
en Madrid, Barcelona i València.
 En 1912 es va fundar el Partido Reformista, d’idees republicanes i
dirigit per Melquíades Álvarez, però que oferia un programa que es
centrava en la democratització de la vida política = no va aconseguir un
gran suport ni entre les classes mitjanes ni entre els treballadors.

21. UNIÓN
REPUBLICANA
(SALMERÓN)
PARTIDO RADICAL
(LERROUX)
PARTIDO
REFORMISTA
(M. ÁLVAREZ)

22.  El nacionalisme es va consolidar en esta època, especialment a Catalunya
i al País Basc.
 A Catalunya, la victòria de la Lliga Regionalista en les eleccions
municipals de 1905 (recordar que eixe partit conservador s’havia creat el
1901) va alarmar l’exèrcit = veia en perill la unitat del país.
 El govern liberal va donar el seu suport a l’exèrcit quan alguns oficials
assaltaren i incendiaren impremtes i redaccions d’algunes publicacions
catalanistes.
 A més:
Va promulgar la Llei de Jurisdiccions (establia
que els delictes contra la nació i l’exèrcit havien
de ser jutjats per tribunals militars)

23.  Front això, Catalunya va reaccionar-hi formant una coalició electoral,
anomenada Solidaritat Catalana, que aglutinava totes les forces
polítiques catalanes a excepció dels partits dinàstics i del lerrouxisme =
aquesta coalició va aconseguir una clara victòria electoral el 1907.
 Durant els anys següents, el catalanisme moderat representat per la Lliga,
va alternar etapes de col·laboració amb etapes més radicals.
 En tot cas, entre el 1914 i el 1923 la Lliga va controlar la Mancomunitat de
Catalunya (organisme administratiu que controlava el funcionament dels
municipis catalans).

24.  La guerra social que hi va haver a Catalunya a partir del 1919 a causa de
l’enfrontament entre la CNT i les forces d’ordre públic (el pistolerisme), va
fer que la Lliga Regionalista acabara prioritzant la defensa de l’ordre social
davant les reivindicacions nacionalistes.
 Això va provocar la radicalització d’altres sectors catalanistes i va contribuir
al naixement de dos nous grups en 1922:
ACCIÓ CATALANA ESTAT CATALÀ

25.  Al País Basc, durant les primeres dècades del segle XX, el Partit
Nacionalista Basc (PNB) va incrementar la presència electoral i la
seua influència en la societat.
 El 1916 el PNB va passar a denominar-se Comunión Nacionalista Vasca i,
per atraure el vot burgés, es va presentar com un partit d’ordre i defensor de
la riquesa nacional.
 El 1917 i el 1918 es va presentar per primera vegada a les eleccions
generals obtenint grans resultats (sis dels set escons de Biscaia).

26.  En la dècada dels vint van conviure dues tendències:
 els partidaris de mantenir el pensament independentista.
 els partidaris d’unes idees més moderades i autonomistes.
 L’any 1930 estes tendències es van reagrupar sota la denominació
tradicional de PNB.

27.  Al començament del segle XX, el carlisme va mantenir la seua presència
en la vida política.
 El 1909, moria el pretendent al tron Carles Maria de Borbó i el succeïa el
seu fill Jaume = per això, este moviment va passar a denominar-se
jaumisme.
 Les disputes i les dissidències dins del partit van ser freqüents durant estos
anys = va acabar dividint-se en tres grups.

28.  La dissidència més important es va produir durant la Primera Guerra
Mundial, quan un sector del partit es va manifestar germanòfil = el líder
d’este sector, Juan Vázquez de Mella, va abandonar la militància el 1919 i
va fundar el Partido Tradicionalista.
 En tot cas, les bases militants d’este moviment van seguir concentrant-se a
Navarra, País Basc i Catalunya, amb una creixent importància a les
províncies de Sevilla i Huelva.
 Amb l’arribada de la República el 1931, els diversos grups del carlisme es
van tornar a reunificar en un sol partit = Constitución
Tradicionalista.

29.  El moviment obrer va tindre una importància creixent en les primeres
dècades del segle XX.
 El nou segle va començar amb un intens cicle d’agitacions obreres que van
culminar el 1911 amb l’intent de vaga general revolucionària (la principal
incidència del moviment vaguístic va tenir lloc a Catalunya, València,
Andalusia, Astúries, País Basc i Madrid).
 En eixos primers anys del segle XX van anar difonent-se, entre el moviment
obrer, idees anarquistes i socialistes.

30.  Seguint la ideologia anarquista, l’any 1910 es fundava la Confederació
Nacional del Treball (CNT), que es va convertir en la principal
organització obrera del país = el 1918 tenia ja més de 700 mil afiliats.
 La CNT va estar prohibida entre el 1911 i el 1914 i va ser perseguida, però
com hem dit, va acabar per convertir-se en la principal organització obrera
del país.

31.  El 1919 es va refermar en:
 L’anarquisme va viure, entre 1918 i 1923 i especialment a Barcelona, uns
anys d’enfrontaments amb les forces d’ordre públic (època del pistolerisme).
APOLITICISME
(recordar que
l’anarquisme volia
acabar amb el
sistema mitjançant
una revolució i que
en tot cas, no
participar en ell)
Negociació
directa entre
obrers i
empresaris
ACCIÓ DIRECTA
(increment de les
accions violentes)

32.  Seguint la ideologia socialista, en la primera dècada del segle XX, el
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va anar establint
coalicions electorals amb els republicans que li van fer entrar en el joc
parlamentari el 1910.
 Això li va fer experimentar un increment notable de la seua força electoral i
de la seua influència en la vida política.
 El sindicat socialista, la Unió General de Treballadors (UGT), creat
el 1888 i liderat en estos moments per Largo Caballero, tenia a l’any 1919,
211 mil afiliats.

33.  A partir del 1917 el PSOE va anar radicalitzant-se (va participar en les
vagues d’aquell any) i va acabar provocant un important debat intern al
voltant de les conseqüències de la revolució soviètica.
 El refús a integrar-se en la Internacional Comunista promoguda per Lenin va
acabar provocant la seua escissió el 1921 i l’aparició del
Partido Comunista de España (PCE), que tenia entre els seus
líders a Dolores Ibárruri.

34.  En resum, les primeres dècades del segle XX en Espanya es van
caracteritzar per:
 un relleu generacional pel que fa al lideratge dels dos partits
dinàstics, que va provocar pugnes i divisions internes en estos
partits i una inestabilitats política creixent i canvis constants de
govern.
 una industrialització insuficient i molt desigual del país, que
presentava desequilibris regionals importants i que va acabar
generant grans desigualtats socials i un augment de la
conflictivitat social.

35.  l’increment i desenvolupament de l’oposició política i social al
sistema (republicanisme, nacionalisme i moviment obrer).
 l’intervencionisme del rei Alfons XIII en la vida política i en les crisis
de govern = va incrementar el seu desprestigi com a rei
constitucional i va afeblir institucionalment la monarquia.
 la reaparició de l’intervencionisme de l’exèrcit en la vida política,
que es va intensificar a causa de la guerra del Marroc.

38. 4) LA SETMANA TRÀGICA I LES SEUES
CONSEQÜÈNCIES

39.  A partir del 1906 Espanya va iniciar la penetració al nord d’Àfrica.


TRACTAT
HISPANOFRANCÉS
(1912)
PROTECTORAT
FRANCOESPANYOL
AL MARROC
CONFERÈNCIA
D’ALGECIRAS
(1906)
EL RIF (nord del Marroc)
+
IFNI i RÍO DE ORO (costa atlàntica)

40.  La penetració espanyola en aquesta zona va estar estimulada per:
Interessos econòmics
• Mines
• Ferrocarrils
• Obres públiques
Restaurar el prestigi de
l’exèrcit
• Per a convertir Espanya
en una nova potència
colonial

41.  Però, la presència espanyola en aquesta àrea va ser contestada per les
tribus berbers (cabiles).
 Els atacs constants dels rifenys van obligar a mantenir-hi una forta
presència militar espanyola.
 Aquesta presència militar es va intensificar
a partir del 1909, després d’una dura
derrota de les tropes espanyoles al
barranc del Llop (la presència espanyola
es va incrementar per a evitar la caiguda
de Melilla).

42.  Per això, el govern va decidir enviar-hi tropes formades per reservistes.
 Aquest fet va provocar un important moviment de protesta popular a
Barcelona, conegut com a Setmana Tràgica (26 de juliol – 1 d’agost).
 El motiu de les protestes va ser sistema de reclutament de quintes, que
comportava que només els homes de les famílies humils foren reclutats per
a la guerra, perquè no podien pagar el rescat (des del 1837 un quinto podia
eludir el servei mitjançant un pagament en metàl·lic a l’Estat =
la redempció).

43.  Els incidents van començar el 18 de juliol de 1909, durant l’embarcament
de les tropes al port de Barcelona (les protestes contaven amb el suport de
l’anarquisme, el socialisme i part del republicanisme).
 Mentre els soldats embarcaven, des del port crits de la població congregada
al moll: “A baix la guerra!, Que vagin els rics!, Tots o ningú!”.

44.  La revolta a Barcelona es va iniciar el dilluns 26 de juliol de 1909 a la
perifèria de Barcelona, on es trobaven les fàbriques.
 Els obrers es van traslladar al centre i van continuar amb les protestes.
 Les protestes en van convertir en una insurrecció (obligaven a tancar
comerços, a parar tramvies, es van assaltar locals de policia, esglésies, ... ).
 Els disturbis es va perllongar durant
una setmana (fins el diumenge 1
d’agost) = es van alçar barricades als
carrers, es van produir enfrontaments
amb les forces de l’ordre i es van
incendiar més de 80 edificis religiosos.

45.  Les autoritats van respondre declarant l’estat de guerra i enviant reforços
per reprimir les manifestacions.
 Hi va haver morts i ferits, la qual cosa va radicalitzar el moviment
insurreccional.
 La normalitat a Barcelona va tornar al cap d’una setmana, però amb un
balanç de més de 100 morts i 300 ferits.

46.  La repressió posterior va ser molt dura: centenars de detinguts, 1500
persones van ser sotmeses a consells de guerra i es van signar 17
condemnes a mort, de les quals se’n van executar 5.
 L’execució més sonada va ser la del
lliurepensador Francesc Ferrer i Guàrdia,
que no havia participat directament en els
esdeveniments, però va ser acusat de ser
l’instigador de les revoltes; el seu procés va
generar grans protestes dins i fora d’Espanya.

47. EL GOVERN
CONSERVADOR DE
MAURA VA CAURE
(la duresa de la repressió va
unir liberals i republicans en
la crítica al govern)
EL VA SUBSTITUIR EL
LIBERAL CANALEJAS
(amb ell, últim intent
reformista des de dins del
sistema)
INESTABILITAT PERMANENT
(partits dinàstics fragmentats i
sense un líder capaç d’aglutinar
les diverses tendències)

48. REORGANITZACIÓ
DE LES FORCES
DE L’OPOSICIÓ
Enfortiment del republicanisme
+
acostament de les forces d’esquerra = Conjunción
Republicano-Socialista
Augment del suport a
l’anarcosindicalisme (CNT)
Reforçament d’un catalanisme republicà + desprestigi de la
Lliga Regionalista (havia donat suport a la repressió del govern)

49. 5) LA CRISI DE 1917

50.  A començaments del 1917, descontentament general en Espanya... agreujat
a causa de la conjuntura de la Primera Guerra Mundial = aquest conflicte
havia provocat un empitjorament del nivell de vida de les classes populars
en un moment de grans beneficis empresarials.
 Recordar que la neutralitat espanyola durant la Gran Guerra havia permès
un creixement considerable de les exportacions (Espanya s’havia convertit
en subministradora dels països bel·ligerants):
havia donat grans
beneficis als principals
sectors industrials
però, com la major part de la
producció dedicada a l’exportació =
els preus interiors s’havien encarit
però els salaris s’havien mantingut,
provocant una pèrdua del poder
adquisitiu dels treballadors.

51.  La crisi va esclatar al març del 1917:
 Davant aquesta situació, el govern del conservador Dato va:
CNT + UGT
PER A PROTESTAR
CONTRA
L’ENCARIMENT DELS
PRODUCTES DE
PRIMERA NECESSITAT
CONVOCATÒRIA DE
VAGA
SUSPENDRE LES
GARANTIES
CONSTITUCIONALS
CLAUSURAR
LES CORTS
IMPOSAR LA
CENSURA A
LA PREMSA

52.  Les protestes es van generalitzar i a l’estiu de 1917 la situació era de crisi
generalitzada:
CONFLICTE
OBRER
(van convocar una
vaga general)
CONFLICTE POLÍTIC
(els partits d’oposició
reclamaven:
- la formació d’un
govern provisional.
- Corts Constituents
per elaborar una nova
constitució.
- la descentralització
de l’Estat)

54.  La reacció del govern va ser la REPRESSIÓ:
La vaga obrera va
ser reprimida
durament per
l’exèrcit.
Els organitzadors
van ser
empresonats i
sotmesos a un
consell de guerra.
El govern va prohibir
la reunió de diputats i
senadors i va ser
dissolta per la Guàrdia
Civil

55.  L’acció conjunta dels tres conflictes podria haver provocat la fallida del
sistema de la Restauració, però cada un es va organitzar per separat i
defensava els seus propis interessos.
 A més, davant el perill d’una revolta i de la ruptura del país:
 El fracàs del moviment va permetre que el sistema es mantingués durant
cinc anys més.
L’EXÈRCIT VA
DONAR SUPORT A
LA MONARQUIA
ELS GRUPS POLÍTICS DE L’OPOSICIÓ
VAN ACABAR FENT-SE ENRERE EN
LES SEUES PETICIONS DE LA POR
QUE ES PRODUÏRA UNA REVOLTA
SOCIAL

56. 6) LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA
PARLAMENTARI

57.  A partir del 1918 es va agreujar la crisi del sistema de la Restauració.
 Als problemes tradicionals que s’arrossegaven des del principi del segle
(caràcter oligàrquic del govern, frau electoral,...) s’hi van afegir:
LA CRISI
ECONÒMICA
LA
DESCOMPOSICIÓ
POLÍTICA
EL DESASTRÓS
DESENVOLUPAMENT DE LA
GUERRA DEL MARROC
LA CRISI
SOCIAL

58. L’economia espanyola va
entrar en recessió
(INFLACIÓ i DEMANDA
ESCASSA)
El final de la
Primera Guerra
Mundial va
reduir les
exportacions
espanyoles
LA CRISI ECONÒMICA
Milers de persones van
perdre la feina
(AUGMENT DE L’ATUR)

59. LA CRISI SOCIAL
Els sindicats van
respondre als
acomiadaments amb
VAGUES i
PROTESTES
La crisi va afectar
especialment a Catalunya
(zona més industrialitzada i
més beneficiada durant el
conflicte mundial)

60.  Les vagues més importants van tenir lloc el 1919.
 El conflicte entre empresaris i treballadors a Catalunya va anar radicalitzant-
se i va acabar en una situació coneguda com EL PISTOLERISME =
situació de violència entre els dos bàndols (empresaris i treballadors) entre
el 1919 i el 1923:
ELS PATRONS:
Política intransigent
front les demandes
obreres
+
Finançament d’una
onada d’atemptats
contra els líders dels
sindicats
(amb la protecció dels
governadors civils del
moment)
ELS SINDICATS:
Com a reacció, van
formar grups de
pistolers i van
respondre amb
violència als atemptats
amb més violència i
atemptats contra
empresaris i polítics

61.  Entre el 1918 i el 1921 també hi va haver mobilitzacions al sud d’Espanya,
especialment a Andalusia, Extremadura i Castella – la Manxa = eixes
mobilitzacions reclamaven el repartiment de terres per als llauradors,
seguint l’exemple de la Revolució russa.
 Per això, aquest període es coneix com el TRIENNI BOLXEVIC.
 Promogudes fonamentalment per grups anarquistes, es van acabar ocupant
terres, atacant ajuntaments,...
 El govern va reaccionar declarant
l’estat de guerra, empresonant els
líders camperols i il·legalitzant les
organitzacions obreres.

62. LA DESCOMPOSICIÓ POLÍTICA
Des del 1917 la crisi va agreujar la situació política
La fragmentació dels
partits del torn
impedia l’existència
de majories
parlamentàries
estables
La feblesa de
l’oposició impedia
articular i construir
una alternativa al
sistema de la
Restauració

63.  Per a superar aquesta situació el sistema va recórrer a una fórmula nova:
els GOVERNS DE CONCENTRACIÓ (integraven els partits dinàstics i
alguns polítics de l’oposició).
 Aquesta fórmula significava, en la pràctica, la fallida del torn de partits tal
com havia estat dissenyat per Cánovas el 1875.
 Però aquest intent només va durar set mesos a causa de les diferències
internes que es produïren entre els líders que integraven el govern.

64.  Després del fracàs dels governs de concentració es va tornar al torn de
partits.
 Entre el 1918 i el 1923 es va succeir una desena de governs inestables que,
davant la manca de majories parlamentàries clares, van recórrer sovint a
mesures d’excepció (suspensió de les garanties constitucionals, dissolució
del Parlament,...).
 La crisi política era permanent.

66. LA GUERRA DEL MARROC
El domini del protectorat de Marroc contava amb el suport de:
Els militars
africanistes
El rei
Alfons XIII
Algunes empreses
espanyoles (per a
construir el ff.cc,
per explotar
recursos miners,...)
En canvi, l’opinió pública no
entenia que Espanya
intervingués en una zona tan
pobra i s’arrisqués a iniciar una
altra guerra

68.  Després dels incidents del 1909, hi va haver un segon moment crític a
l’estiu de 1921 = les tropes espanyoles van iniciar un avanç des de Melilla
per consolidar el seu domini de la zona, però els atacs i les emboscades
contra les tropes espanyoles van donar lloc a una retirada massiva i
desordenada que va ocasionar més de 13 mil morts en l’exèrcit espanyol:
es coneix com la derrota d’Annual.

69.  El desastre d’Annual va provocar una terrible impressió en una opinió
pública que ja era contrària a la guerra:
HI VA HAVER
GRANS
PROTESTES
DIPUTATS REPUBLICANS I
SOCIALISTES
VAN RECLAMAR AL
PARLAMENT
ABANDONAR EL
MARROC
VAN DEMANAR
RESPONSABILITATS

70.  La comissió militar d’investigació, presidida pel general Picasso, va posar de
manifest:
INEFICÀCIA EN
L’EXÈRCIT ESPANYOL
DESTINAT A ÀFRICA
INEFICÀCIA DEL
PROPI GOVERN
GRANS
IRREGULARITATS
CORRUPCIÓ
INCLÚS SOCIALISTES I REPUBLICANS VAN PLANTEJAR
LA POSSIBLE RESPONSABILITAT DEL REI

71.  Al 13 de setembre de 1923, poc abans que el Congrés emetés el dictamen
sobre l’informe (conegut com l’Expedient Picasso), Primo de Rivera va
donar un colp d’Estat que va impedir conèixer les conclusions de la
investigació sobre el desastre d’Annual.

72. 7) LA DICTADURA DE PRIMO DE
RIVERA (1923 – 1930)

73.  El sistema constitucional i parlamentari iniciat amb la Restauració
monàrquica del 1874 es va acabar el 1923 amb un colp d’Estat militar que
va establir una dictadura.
 A l’abril de 1923 el govern presidit per García Prieto va intentar emprendre
una reforma de la Constitució i de la Llei electoral per tal de:
 democratitzar un poc més el sistema.
 reduir la influència de l’Església.
 limitar el poder del rei.

74.  A pesar de tenir majoria en les Corts, eixe projecte va ser obstaculitzat per
l’oposició del rei, de l’exèrcit i de l’Església.
 A més, entre els militars hi havia un gran descontentament per les
responsabilitats que l’Expedient Picasso exigia.
 Així, per frenar les reformes impulsades pel govern i impedir el debat a les
Corts de l’Expedient, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de
Rivera, va impulsar un colp d’Estat militar el 13 de setembre de 1923.
 El rei es va negar a destituir els militars insurrectes i el govern va dimitir.

75.  L’argument de Primo de Rivera per justificar la seua actuació i el colp militar,
era que el règim constitucional estava desprestigiat i que hi havia un greu
perill de revolució social.
 Així, en un manifest adreçat a la nació el mateix 13 de setembre de 1923,
Primo de Rivera:
 culpava de desgovern els polítics i els partits tradicionals.
 declarava la seua intenció de regenerar la política nacional, eliminar
el caciquisme i la corrupció.
 assenyalava el seu objectiu de:
 recuperar l’ordre públic.
 posar fi a la conflictivitat obrera.
 garantir la unitat nacional davant del creixement dels
nacionalismes.

77.  La burgesia + una part de les classes mitjanes + el rei + bona part de
l’exèrcit van acceptar la dictadura com una solució a la crisi.
 La majoria de la població va reaccionar-hi amb indiferència o es va mostrar
favorable al colp d’Estat.
 Del nou règim s’esperava que fóra temporal i que posés fi a un sistema que
havia demostrat la seua incapacitat per resoldre els problemes del país =
per això, a penes va tenir oposició política i social (sols va haver un intent
de vaga general convocada per la CNT).

79.  Alfons XIII va nomenar a Primo de Rivera president del Directori, que és
com va passar a denominar-se el nou govern durant la dictadura:
1923 - 1925 1925 - 1930
DIRECTORI
MILITAR
DIRECTORI
CIVIL
Format únicament
per militars
Amb major
protagonisme dels
civils front als
militars

80. DECLARACIÓ DE L’ESTAT DE GUERRA EN TOT
EL PAÍS (VIGENT FINS EL 1925)
SUSPENSIÓ DE LA CONSTITUCIÓ
DISSOLUCIÓ DEL PARLAMENT
IL·LEGALITZACIÓ DELS PARTITS POLÍTICS I DE
LES ORGANITZACIONS OBRERES
RESPECTE A CATALUNYA
SUPRESSIÓ DE
LA
MANCOMUNITAT
PROHIBICIÓ ÚS
SÍMBOLS
CATALANISTES
(BANDERA I HIMNE)
ÚS DEL CATALÀ
SOLS EN
L’ÀMBIT PRIVAT

81.  Altres mesures:
ES VAN
REEMPLAÇAR ELS
AJUNTAMENTS PER
JUNTES DE
VOCALS
Designats entre
els principals
contribuents de
la localitat
Per a tractar de
substituir uns
cacics per un
altres, que sols
atengueren a
l’autoritat dels
militars
ES VA INSTAURAR
UNA POLÍTICA
D’ORDRE PÚBLIC
MOLT REPRESSIVA
Prohibició de
manifestacions i
vagues i
empresonament
dels principals
dirigents obrers
Va reduir
ràpidament els
conflictes
laborals i va
posar fi al
pistolerisme

82. ES VA RESOLDRE LA
QÜESTIÓ DEL
MARROC
Col·laboració amb França
i DESEMBARCAMENT
EN ALHUCEMAS
Victòria contra Abd el-
Krim i FINAL GUERRA
DEL MARROC
ES VA CONCRETAR
UNA NOVA
LEGISLACIÓ SOCIAL
- Es va regular el treball de les
dones.
- Es va promoure la
construcció d’habitatges per a
les famílies obreres.
- Política d’inversions en obres
públiques (per reduir la
desocupació)
Totes estes accions li
van donar popularitat
al dictador

83.  Amb esta popularitat, Primo de Rivera va decidir canviar la composició del
Directori i donar més protagonisme als civils.
 Amb un major protagonisme dels civils, Primo de Rivera pretenia consolidar-
se en el poder i tenir el suport dels sectors conservadors, de la banca i la
indústria.
Va adoptar una
POLÍTICA
ECONÒMICA
BASADA EN EL
DIRIGISME ESTATAL
Va crear la UNIÓN
PATRIÓTICA (1924)
= es va convertir en el
partit únic de la
dictadura

84.  El sindicat socialista UGT va col·laborar al començament en este nou
sindicalisme, però això va crear tensions internes en el socialisme i
finalment va acabar fent-se enrere.
 La CNT es va negar en tot moment a participar-hi (molts anarcosindicalistes
van ser perseguits i detinguts o van haver de marxar a l’exili).
Es va crear el
SOMETENT (força
armada ciutadana
amb capacitat per a
donar suport a la
policia i a l’exèrcit en
moments de conflictes
interns)
Es va instaurar el
CORPORATIVISME = es va crear
la ORGANIZACIÓN
CORPORATIVA NACIONAL
(sindicat de tipus vertical format per
comitès paritaris on queden
representats els treballadors i els
empresaris = estos comitès, baix la
supervisió de l’Estat, eren els
encarregats de reglamentar els
salaris i les condicions laborals)

85.  Amb la finalitat d’institucionalitzar el nou règim i dissenyar-ne la forma de
govern, el 1927 va convocar una Assemblea Nacional Consultiva:
 era un organisme corporatiu format per:
 representants de les corporacions elegits per sufragi
indirecte.
 funcionaris de l’administració.
 representants socials triats pel poder.
 dos terços dels seus 400 membres van ser nomenats directament
pel govern.

86.  La seua representació quedava així:

87.  Aquesta Assemblea s’havia d’encarregar d’elaborar un Estatut Fonamental
de la Monarquia a manera de Constitució = era un projecte que:
 establia un règim autoritari.
 establia que el poder legislatiu era compartit (la meitat de la cambra
era electiva i l’altra meitat designada pel monarca).
 Eixe projecte va ser presentat el 1929, però la mala acollida entre l’opinió
pública va fer que no arribés mai a ser aprovat.

88.  Hem assenyalat que Primo de Rivera no va tenir una oposició important al
començament, però amb el temps van anar sorgint grups que van impulsar
actuacions per posar fi a la dictadura:
PARTITS
DINÀSTICS
van criticar
l’excessiva
durada de
la
dictadura
van donar
suport a
conspiracions
militars
REPUBLICANS
van organitzar
l’Alianza
Republicana (va
unir les diverses
faccions
republicanes)
va iniciar una
campanya de
desprestigi del
règim a escala
nacional i
internacional
INTEL·LECTUALS
I
UNIVERSITARIS
van denunciar la
censura, la
manca de
llibertat i la
pròpia dictadura
van promoure
vagues
i manifestacions

89. BURGESIA
CATALANA
Es van unir
contra la
política
anticatalana
del Directori
va augmentar la
influència dels
grups
nacionalistes
més radicals
L’OPOSICIÓ
OBRERA
va destacar
l’oposició de
la CNT i del
PCE
el 1927 es va crear
la Federación
Anarquista Ibérica
(FAI)
PSOE
va entrar en
contacte amb els
grups republicans
que volien acabar
amb el règim
van començar a
recolzar la idea de
substituir la
monarquia per un
règim republicà

90. 8) EL FINAL DEL REGNAT
D’ALFONS XIII

91.  La crisi econòmica mundial que va començar el 1929 va arribar també a
Espanya i va provocar:
 Davant esta nova conjuntura, la dictadura va anar perdent gradualment els
suports que havia tingut inicialment (burgesia, classes mitjanes, exèrcit, rei).
 La situació política, econòmica i social tornava a ser greu.
UN RÀPID
AUGMENT DE LA
DESOCUPACIÓ
UN CREIXENT
DESCONTENTAMENT
SOCIAL

92.  El 27 de gener de 1930 Primo de Rivera presentava la seua dimissió a
Alfons XIII, que es va apressar a acceptar-la.
 Alfons XIII va mirar de tornar al règim constitucional existent abans del
1923, és a dir, pretenia tornar al sistema de la Restauració i a la
Constitució de 1876.
 Amb aquesta finalitat va nomenar cap de govern al general Berenguer, que
va inaugurar la coneguda com dictablanda.

93.  L’oposició republicana es va mobilitzar ràpidament i a l’agost de 1930 va
signar el Pacte de Sant Sebastià, un acord per a posar fi a la
monarquia (esta oposició tenia clar que no volia tornar al sistema de la
Restauració).
 A este acord se li van unir socialistes i alguns intel·lectuals (el desprestigi de
la monarquia, que havia donat suport al dictador, era evident).
 A més, es va crear un Comitè Revolucionari, presidit per Niceto Alcalá
Zamora que tenia com objectius:
 preparar una gran vaga general (no es va arribar a celebrar mai).
 fer un pronunciament militar per a forçar la proclamació d’una
república (va fracassar).

96.  El pronunciament militar es va iniciar el
12-13 de desembre de 1930, encapçalat
pels capitans Fermín Galán i Ángel
García Hernández en Jaca.
 La mala coordinació entre estos militars i el Comitè Revolucionari i la ràpida
actuació del govern, van fer que este pronunciament, que tenia per objectiu
proclamar la república a Espanya, fóra un fracàs.
 El govern va actuar amb duresa i va condemnar a mort als dos capitans,
aplicant la sentència immediatament.
 Els membres del Comitè que havien de fer-se càrrec del nou govern si
haguera triomfat el pronunciament militar, també van ser detinguts i
empresonats.

97.  Les execucions de Galán i García Hernández van causar una gran
commoció en tota Espanya, despertant encara més un sentiment
antimonàrquic.
 Al febrer de 1931 l’almirall Aznar va substituir
al general Berenguer i va fer un nou govern.
 Com a part de l’estratègia per a tornar al sistema de la Restauració es van
convocar eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931.
 En estes eleccions, que van acabar convertint-se en un plebiscit sobre la
monarquia, van guanyar les candidatures republicanes en les principals
ciutats d’Espanya.

99.  El 14 d’abril de 1931, es va proclamar la Segona República
Espanyola i el Comitè Revolucionari, presidit per Alcalá Zamora, es va
convertir en el govern provisional.
 Davant això, eixe mateix dia, el rei Alfons XIII va optar per abandonar el
país.

100.  El final de la monarquia no va ser el resultat d’una revolució, sinó el resultat
del deteriorament d’un sistema polític i d’una institució que:
 havia començat amb la crisi del 1898.
 s’havien anat afeblint progressivament durant les crisis de 1909,
1917,1923.
 va ser definitivament desprestigiats durant la dictadura.
 El col·lapse del 1931 va ser el resultat d’una llarga crisi institucional que els
governs de la monarquia van ser incapaços de resoldre i que va posar fi,
primer al sistema constitucional de la Restauració i, finalment, a la
monarquia restaurada que havia deixat de contar amb el suport de la
població.

102. CONCEPTES A DESTACAR
 Regeneracionisme.
 Llei candado.
 Llei de reclutament de 1912.
 Llei de Mancomunitats.
 Unión republicana.
 Partido Republicano Radical.
 Conjunción republicano-socialista.
 Lliga Regionalista.
 Jaumisme.
 Constitución Tradicionalista.
 Setmana Tràgica.
 Estat de guerra.
 Juntes de Defensa.
 Pistolerisme.
 Trienni bolxevic.
 Desastre d’Annual.
 Expedient Picasso.
 Directori (militar / civil).
 Desembarcament d’Alhucemas.
 Unión Patriótica.

103. CONCEPTES A DESTACAR
 Sometent.
 Corporativisme.
 Assemblea Nacional Consultiva.
 Dictablanda.
 Pacte de Sant Sebastià.
 Pronunciament militar de Jaca.