Revolució Francesa- Ciències Socials, 4ESO

1. 4ESO
La Revolució Francesa
Ciències socials, història - 4ESO
socials4.wordpress.com

2. 4ESO
1. Causes de la Revolució
1. 1760, males collites: pugen
preus i el descontentament
popular.
2. Burgesia: marginació política.
3. Crisi financera: grans
despeses de l’Estat i la cort.
4. Necessari reforma fiscal:
oposició dels nobles.
5. Influència de les idees
il·lustrades.
6. Existència del model polític
anglès i nord-americà.

3. 4ESO
2. La Revolució
2.1 L’inici de la revolta (1789)
L’aristocràcia es nega a pagar
impostos i el rei convoca els Estats
Generals:
1. Institució per fer reforma fiscal i
buscar suport a les seves decisions,
però estava obligat a escoltar les
queixes dels estaments.
2. Cada estament es reunia i discutia
per separat.
3. Cada estament disposava d’un sol
vot.

4. 4ESO
2. La Revolució
2.1 L’inici de la revolta (1789)
- Maig 1789 a Versalles, el rei convoca els Estats Generals.
- Els representants del 3r Estat (els burgesos il·lustrats): els va
donar l’oportunitat d’organitzar-se i preparar les seves queixes i
propostes. Presenten els “Cahiers de doléances”.
- Pamflet de l’abat Sieyés: Què és el tercer estat? On defensa una
societat sense privilegis i amb reformes il·lustrades.
Idea de fons: sobirania nacional; els diputats dels Estats
Generals representaven la voluntat de la nació

5. 4ESO
ASSEMBLEA NACIONAL:
- 3r estat proposa: deliberació conjunta i vot
per persona.
- NEGATIVA de la noblesa i el clergat.
2. La Revolució
2.1 L’inici de la revolta (1789)
REVOLTA:
- 20 juny, el Tercer Estat (burgesos i alguns il·lustrats), reunits en un pavelló de
París (Jéu de Paume) es van erigir en representants de la nació: Assemblea
Nacional. Fan el compromís d’elaborar una Constitució que reflecteixi la
sobirania nacional.
- El rei va concentrar tropes a París.
REVOLTA POPULAR A PARÍS:
-14 de juliol 1789: les classes populars la presa de la Bastilla: agafar armes i van
defensar per la força el procés revolucionari.
- Revolució es va estendre al camp en forma de revolta antisenyorial: Gran Por.

6. 4ESO
2. La Revolució
2.1 L’inici de la revolta (1789)
ASSEMBLEA NACIONAL LEGISLATIVA:
- 26 d’agost: la Declaració de Drets de l’home i del ciutadà.
* Reconeixia drets inalienables: llibertat de pensament, igualtat
jurídica, dret a la propietat, seguretat...
- Constitució:
a) Monarquia parlamentària i constitucional.
b) Separació de poders
c) Sufragi censatari: només tenen drets a vot els propietaris que
paguen impostos (cens).
- Constitució Civil del Clero: l’Església sotmesa a l’estat. Expropiació de béns
(béns nacionals). Funcionaris/refractaris.
- Llibertat econòmica: crear empreses, posar preus, etc.
- Supressió dels privilegis feudals: títols nobiliaris, etc.

7. 4ESO
2.2 Monarquia constitucional (1789-1792)
CONSTITUCIÓ:
a) Monarquia parlamentària i
constitucional.
b) Separació de poders
c) Sufragi censatari
d) Declaració drets
e) Sobirania nacional
f) Noves lleis
g) Creació de la Guàrdia Nacional (per
defensar-se dels absolutistes)
h) Desamortització dels béns de
l'Església (crisi financera).
i) Separar Església i Estat

8. 4ESO
2.2 Monarquia constitucional (1789-1792)
- Grups polítics de la revolució:
- Abril 1792: declara la guerra a Àustria. Perden i arriben fins a París.
- Es radicalitza la població:
A) Agost de 1792: assalt del Palau Reial de les Tulleries i empresonen al
rei.
B) 20 de setembre 1792: abolició de la monarquia i proclamació de la
República per part del nou govern, la Convenció Nacional
(girondina).
C) Inici procés judicial contra el rei.
D) Noves lleis: divorci, matrimoni civil, nou calendari, etc.

9. 4ESO
3.LA REPÚBLICA
3.1. CONVENCIÓ GIRONDINA (1792-1793)
- 21 gener 1793: execució del rei i la reina.
Girondins s'hi van oposar.
- Monarques europeus fan una coalició
contra França.
- Revoltes contrarrevolucionàries: La
Vendée.
- Juny 1793: eleccions que guanyen el
jacobins (Robespierre), més radicals.
Execució de Luis XVI, 21 de gener de 1793

10. 4ESO
3.LA REPÚBLICA
3.2. CONVENCIÓ JACOBINA (1793-1794)
- Nova Constitució: sobirania nacional, sufragi universal.
- Època del terror:
- Comitè de Salvació Pública.
- Llei de sospitosos.
- Lleva en massa: exèrcit per fer front a l’atac enemic.
- Llei de Màximum.
- Prohibició del culte religiós.
M. Robespierre
“Si la virtut és la font del govern popular en
temps de pau, la font d’aquest govern durant
una revolució és la virtut combinada amb el
terror: virtut sense la qual el terror és
destructiu, terror sense el qual la virtut és
impotent. El Terror no és més que justícia,
ràpida, severa i inflexible; és, doncs, una
emanació de la virtut; no és pas un principi
diferent sinó més aviat una conseqüència del
principi general de la democràcia, aplicat als
més peremptoris desitjos del país. (...) En una
revolució, el govern és el despotisme de la
llibertat contra la tirania.” Discurs, febrer 1794
- Estiu 1794: revoltes interiors sufocades i
l’exèrcit francès s’imposa a la coalició
estrangera.
- El Terror provoca una gran oposició al
govern dictatorial.
- Juliol 1794: cop d’Estat de Termidor que
provoca el derrocament i l’execució de
Robespierre i dels seus aliats.

11. 4ESO
3.LA REPÚBLICA
3.3. EL DIRECTORI (1794-1799)
- Burgesia conservadora.
- Nova Constitució: sufragi censatari.
- Deroga les lleis anteriors dels jacobins.
- Retorn dels exiliats.
- Es va oposar al Directori tant l’aristocràcia com les classes populars.
- Crisi econòmica i social; guerra contra potències estrangeres...
• Napoléo Bonaparte és un jove general que
escomet als anglesos (van atacar el sud de França).
• Exèrcit guanya prestigi i sembla l’única institució
que pot assegurar l’ordre i la defensa nacional.
• 1799: Napoleó fa un cop d’Estat que posa fi al
Directori i neix el Consolat (1799-1804).

12. 4ESO
RESUM: línia del temps

13. 4ESO
Tercer estat
“El pla d’aquest escrit és força simple. Tres coses hem de preguntar-nos:
1a. Què és el Tercer Estat? Tot. 2a. Què ha estat fins ara en l’ordre polític? Res. 3a. Què
demana? Arribar a ser alguna cosa en dit ordre. Ja es veurà si les respostes són correctes.
[...] 6a. El que falta per fer al Tercer Estat per ocupar el lloc que deuria. Qui gosaria dir
que el poble no conté en ell mateix tot el que es necessita per formar una formar una
nació completa? Si es fes desaparèixer l’ordre privilegiat, la nació no seria menys, sinó
més. I què és el Tercer Estat? Tot, però un tot lliure i florent [...]. No és evident que la
noblesa té privilegis, dispenses, fins i tot drets separats dels del gran cos de ciutadans?
Per això mateix se surt de la llei comuna i per això els seus drets civils fan que
constitueixi un poble a part dins de la gran nació [...]. Té els seus propis representants,
que en cap cas no tenen la missió de defensar els pobles. El cos dels seus diputats es
reuneix a part. Però encara que es reunís a la mateixa sala amb els diputats dels simples
ciutadans, no és menys veritat que la seva representació és diferent per essència i
separada. És aliena a la nació per principi, perquè la missió que té encomanada no
emana del poble, i també per l’objectiu que persegueix, perquè defensa l’interès
particular i no el general. El Tercer Estat comprèn tot el que pertany a la nació i tot el que
no és el Tercer Estat no es pot considerar representant de la nació. Què és el Tercer
Estat? Tot.
ABAT SIEYÈS, Què és el tercer estat?

14. 4ESO
Abolició del règim feudal
Artículo 1.º La Asamblea Nacional suprime por completo el
régimen feudal y decreta que los derechos y deberes, tanto
feudales como censales, los que se refieren a la mano muerta real
o personal1
y a la servidumbre personal y los que los representan
son abolidos sin indemnización, y todos los demás declarados
redimibles, y que el precio y el modo de la redención serán fijados
por la Asamblea Nacional […] Artículo 4.º Todas las justicias
señoriales son suprimidas sin ninguna indemnización.
Decreto de la Asamblea Nacional del 4 de agosto de 1789
1
La mano muerta era la propiedad vinculada de la Iglesia que no podía vender.

15. 4ESO

16. 4ESO
Llei de sospitosos
El règim es fonamentava en la "Llei de sospitosos", un decret que augmentava
l'agilitat dels procediments del tribunal revolucionari. En poc més d'un any van
ser guillotinats 1250 sospitosos. El decret ampliava molt la condició de sospitós:
tots els qui s'hagin mostrat partidaris de la tirania, del federalisme o enemics de
la llibertat (art. 1); tots els que no puguin justificar llurs mitjans d'existència i el
rebut de llurs deures cívics (art. 2); tots aquells als quals se'ls hagi negat el
certificat de civisme (art. 3); els funcionaris públics suspesos o destituïts de llurs
funcions per la Convenció (art. 4); tots els nobles, marits, mullers, fills, pares,
mares i agents dels emigrats que no hagin manifestat llur acatament a la
revolució (art. 5); i, finalment, tots el que hagin emigrat encara que hagin tornat
en el termini fixat (art. 6).
Decret relatiu als sospitosos, 17 de setembre de 1793

17. 4ESO
Llei de Màximum
Art. 1 tots els productes de primera necessitat que la Convenció
havia jutjat que havien de tenir un preu màxim. En l'article 4
s'esmentava que "tothom qui compri o vengui articles fixats a l'art.
1 a un preu més alt del fixat pagarà una multa del doble del valor
fixat i serà inclosa a la llista de persones sospitoses". A l'art. 8, es
fixava que el màxim del salaris segons les professions seria fixat a
la mateixa taxa que el 1790, a la qual s'afegiria la meitat del seu
valor.
Llei de Màximum, 29 de setembre de 1793