revolució industrial, industrializació, sistema norfolk, liberalisme económic, ludisme, cartisme, marxisme, anarquisme

1. LA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL

2. 1. INTRODUCCIÓ
2. EL CONCEPTE “REVOLUCIÓ INDUSTRIAL”
3. L’INICI DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
4. ELS MOTORS DE L’ECONOMIA BRITÀNICA
5. LA INDUSTRIALITZACIÓ A EUROPA
6. LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA
7. EL LIBERALISME ECONÒMIC I EL CAPITALISME INDUSTRIAL
8. UNA NOVA SOCIETAT: LA SOCIETAT DE CLASSES
9. EL DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRER

3. 1. INTRODUCCIÓ

4.  A Europa, entre el 1750 i el 1870, van conviure dos tipus de revolucions:
 la política: Revolució Francesa i revolucions liberals burgeses.
 l’econòmica i tecnològica: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
 Van ser processos diferents però simultanis en el temps.
 Van provocar canvis econòmics i socials en tota Europa.
 La Revolució Industrial es va iniciar a Gran Bretanya.
 Poc a poc es va estendre per Europa, però va ser un procés molt
desigual: no en tots els llocs es va fer al mateix temps ni es va fer de la
mateixa manera.
 En tot cas, va provocar un canvi radical en la societat: la societat estamental
de l’Antic Règim va donar pas a una nova societat sense estaments = la
societat de classes.

5. 2. EL CONCEPTE “REVOLUCIÓ INDUSTRIAL”

6.  Fa referència a un conjunt de canvis econòmics i tecnològics, que es van
produir en Gran Bretanya des de meitat del segle XVIII i a altres països
d’Europa al llarg del segle XIX, i que va donar lloc a una transformació
profunda de l’economia i la societat.
 Va ser un procés lent, per això front al concepte “revolució” (que implica
canvis ràpids), en l’actualitat sol utilitzar-se el concepte
“INDUSTRIALITZACIÓ”, per remarcar que és un procés llarg en el temps
(de fet, molts països al món no han experimentat encara eixe procés).

7. 3. L’INICI DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

8.  La Revolució Industrial es va produir inicialment a la Gran Bretanya a causa
d’un conjunt de fenòmens relacionats entre si (només es van donar de
forma simultània en aquest país = per això la R.I. es va donar primer a GB!).
FACTORS QUE VAN
AFAVORIR
LA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
L’AUGMENT DE LA
POBLACIÓ
MILLORES
AGRÍCOLES
PROGRÉS
TECNOLÒGIC
EXPANSIÓ
COMERCIAL
SITUACIÓ
FINANCERA
ÒPTIMA
GRUP SOCIAL I
SISTEMA POLÍTIC
ADEQUATS

9.  Fins la dècada de 1740, GB es va
caracteritzar per un Règim Demogràfic
Antic:
 TN (taxes de natalitat) altes
 TM (taxes de mortalitat) altes
 CN (creixement natural) baix,
i amb períodes de retrocessos
(fams epidèmies, guerres)
 A partir de la dècada de 1740 es va produir
el que es coneix com REVOLUCIÓ
DEMOGRÀFICA:
 les TN es van mantenir altes
 les TM es van reduir de manera
important:
 per la millora de l’alimentació
(millores agrícoles)
 per la millora de la higiene
o per tant, el CN va augmentar de
manera important (= gran augment de
la població)

10.  El gran augment de la població (la població de GB es va duplicar al llarg del
s. XVIII) va tindre importants repercussions en el procés industrialitzador
britànic:
o va significar un augment de la demanda per als productes britànics.
o va significar l’aparició d’una mà d’obra abundant i per tant barata per a la
indústria.

11.  Fins a principi del s. XVIII,
l’agricultura de GB era la típica
de l’Antic Règim:
 rotació triennal
 rendiments baixos
 agricultura de subsistència
(pràcticament no hi havien
excedents per a comerciar
= autoconsum)
 A partir del s. XVIII, a GB es van produir
dos fets que van canviar aquesta situació i
van permetre un AUGMENT DE LA
PRODUCTIVITAT:
 la terra es va convertir en una propietat
privada = això va permetre un procés
d’acumulació de terres i va afavorir la
mecanització
 la rotació triennal va ser substituïda per
una nova tècnica de cultiu = EL
SISTEMA NORFOLK:
 sistema de cultiu basat en la
rotació de cultius (blat, naps, ordi,
trèvols)
 va eliminar el GUARET

12.  La introducció de nous cultius (dacsa, creïlla) va permetre també disposar
d’una dieta més rica i variada.
 Tots estos canvis van afavorir un important creixement de la població

13.  Fins el s. XVIII, el treball es feia a mà (manufactures).
 Al llarg del s. XVIII a GB es van produir tota una sèrie d’innovacions que van
anar substituint eixe treball manual per màquines:
 el carbó i el vapor es van convertir en les principals fonts d’energia.
 el cotó i el ferro en les principals matèries primeres.
 Els avanços van ser graduals… cada avanç implicava:
 un augment de la productivitat.
 una reducció dels costos.
 Cada vegada els productes eren més barats = la demanda era major =
augmentaven els beneficis.

14.  Molts van ser els invents tècnics, però va ser la MÀQUINA DE VAPOR de
James Watt (creada el 1769), la que es va convertir en el símbol de la R.I.

15.  Al llarg del s. XVIII a la GB van augmentar les activitats comercials (més
població, més demanda, més productes, productes cada vegada més
barats, etc.).
 Van anar millorant-se els medis de transport i això va permetre el
desenvolupament del comerç:
 a nivell interior:
 es va consolidar un mercat nacional.
 els productes arribaven més ràpidament i cada vegada eren més
barats.
 a nivell exterior:
 el comerç entre països es va incrementar de manera considerable
(especialment important el “comerç triangular”).
 Els beneficis de la burgesia eren contínuament reinvertits per a millorar les
màquines i reduir encara més els costos.

16.  La indústria va necessitar grans inversions de capital per a funcionar
(màquines, instal·lacions, matèries primeres, fonts d’energia, salaris).
 Els bancs i la burgesia es van mostrar en tot moment favorables a
proporcionar eixe capital.
 La burgesia va poder prendre decisions polítiques: va accedir al Parlament i
des d’allí va poder promoure lleis i mesures que afavorien el
desenvolupament econòmic i els seus interessos (declarar la terra una
propietat privada, establir la llibertat de producció industrial, eliminar les
duanes interiors, etc.).

17. 1) Observa la gràfica i explica en què va consistir la revolució demogràfica que va
afectar a Gran Bretanya al segle XVIII:
2) De quines dues maneres va afavorir l’augment de la població al llarg del segle XVIII
al procés industrialitzador britànic?
3) Explica el concepte “Sistema Norfolk”:

18. 4. ELS MOTORS DE L’ECONOMIA BRITÀNICA

19.  TRES van ser els grans sectors del primer procés industrialitzador:
1) la indústria tèxtil del cotó,
2) la indústria siderúrgica,
3) els transports (especialment el ferrocarril).

20.  A P R I N C I P I D E L S E G L E X V I I I A G R A N B R E TA N YA :

21.  A meitat del segle XVIII es van introduir innovacions tecnològiques en les
dues indústries, però va ser en la del cotó on es va produir una “revolució”,
fins a convertir este sector en el primer motor del procés industrialitzador
britànic.
 Els principals invents van ser:
 La llançadora volant de
John KAY (1933).
 L’Spinning Jenny de
HARGREAVES (1764).
 La Water Frame
d’ARKWRIGHT (1769).
 La Mule de
CROMPTON (1779).
 El teler mecànic mogut a vapor de CARTWRIGTH (1785).

22.  Estos invents van permetre a Gran Bretanya fer un teixit de cotó cada
vegada més barat i de millor qualitat = van envair els mercats (no tenien
competència).

23.  A principi del segle XVIII la indústria siderúrgica britànica es caracteritzava
per:
 el seu endarreriment.
 la seua dispersió, buscant la matèria primera (FERRO) i sobretot el
combustible (CARBÓ VEGETAL), que era escàs.
 Una sèrie d’innovacions tecnològiques al llarg de la segona meitat del segle
XVIII van revolucionar la seua producció:
 El 1732, DARBY va començar a utilitzar el CARBÓ MINERAL
(carbó de coc):
 tenia més poder calorífic que el vegetal (de millor qualitat).
 era abundant a Gran Bretanya = acabava amb el problema
de l’escassesa de la font d’energia.

24.  el CONVERTIDOR de BESSEMER va permetre transformar el ferro
en ACER (metall de millor qualitat i més fàcil de treballar).
 el SISTEMA DE PUDELAT d’HENRY CORT (1784) = eliminava les
impureses que el carbó mineral deixava en l’acer (va millorar la
qualitat de l’acer).

25.  Totes estes innovacions van acabar amb la dispersió de la indústria
britànica: es va començar a concentrar prop de les mines de carbó.
 El desenvolupament de la indústria siderúrgica la va convertir en el segon
motor del procés industrialitzador britànic = va dotar de ferramentes i
màquines a l’agricultura britànica i va permetre el desenvolupament del
ferrocarril.

26.  A mesura que es produïen innovacions tecnològiques en la indústria i que
augmentava la producció, es va fer necessària una modernització dels
transports.
 A principi del segle XVIII ja s’havien modernitzat les vies de comunicació
tradicionals (camins, carreteres, navegació fluvial,…).
 Però dos medis de transport van adoptar les innovacions tecnològiques fins
experimentar canvis revolucionaris:

27.  Els avanços de la indústria siderúrgica (fabricant raïls cada vegada més
barats i de millor qualitat) i una sèrie d’invents (rodes amb pestanyes i
invenció de la locomotora, que utilitzava la màquina de vapor) el van
convertir en el medi de transport terrestre més important.
 Es va convertir en el símbol de la primera revolució industrial i va afavorir
continuar amb el creixement econòmic:
 va ocupar molta mà d’obra.
 va reduir distàncies.
 va abaratir el transport de les mercaderies (permetia carregar més
quantitat).

29. EL VAIXELL DE VAPOR
 Va substituir als vaixells de vela.
 Es va convertir en el medi de transport ideal per a les llargues distàncies (va
reduir distàncies).

30.  Els nous medis de transport van permetre el
desenvolupament del comerç a nivell
internacional: el comerç entre països es va
incrementar de manera considerable.
 Junt amb el desenvolupament del comerç internacional es van
desenvolupar DUES TEORIES ECONÒMIQUES:
 EL LIBERALISME ECONÒMIC: defensava la llibertat de comerç i la
no intervenció dels Estats.
 EL PROTECCIONISME: defensava la intervenció dels Estats amb
la protecció de la indústria nacional mitjançant impostos (aranzels)
sobre els productes importats (estrangers).

31. 5. LA INDUSTRIALITZACIÓ A EUROPA

32.  L’expansió de la industrialització per Europa va ser un procés desigual:
 no totes les regions van experimentar eixe canvi.
 no totes les regions que el van experimentar ho van fer al mateix
temps i de la mateixa manera.

33. GRAN
BRETANYA
FRANÇA /
BÈLGICA
ALEMANYA
ESPANYA / ITÀLIA /
ÀUSTRIA – HONGRIA /
RÚSSIA
QUAN
a partir
meitat segle
XVIII
Primera
meitat segle
XIX
Meitat segle
XIX
Finals segle XIX –
principi segle XX
SECTORS QUE VAN
INICIAR EL
PROCÉS
tèxtil del cotó
Siderúrgic
explotació
carbó
construcció
ff.cc.
siderúrgic
construcció
ff.cc.
tèxtil
siderúrgic
CARACTERÍSTICA
A DESTACAR
procés
potenciat per
la burgesia i
la iniciativa
privada
procés
potenciat per
l’Estat
procés
potenciat per
l’Estat
procés desigual:
canvis concentrats en
poques regions (unes
zones del país es van
desenvolupar mentre
altres van seguir igual)

34. 4) Per què es diu que la industrialització europea va ser un procés desigual?
5) Cita tres diferències entre el procés industrialitzador britànic i el procés
industrialitzador francès i alemany:

35. 6. LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA

36.  A Espanya el procés industrialitzador es va produir amb retard en relació
amb els països europeus més avançats.
 A més es va produir de manera incompleta:
 algunes regions van experimentar un cert desenvolupament
industrial (Catalunya, País Basc, Madrid).
 però la majoria del país va continuar sent un país agrícola.
 Moltes van ser les dificultats que expliquen el retard del procés
industrialitzador a Espanya:
 la falta d’una revolució demogràfica: el creixement de la població
espanyola va seguir sent lent (TN altes i TM altes).

37.  la falta d’una revolució agrícola: els espanyols seguien vivint al
camp i del camp.
 la falta d’una mà d’obra abundant: com a conseqüència dels dos
factors anteriors.
 la falta d’inversions: els que tenien els diners no els invertien en el
desenvolupament industrial (preferien comprar terres).
 el problema del transport: faltaven bones comunicacions;
dificultaven els intercanvis comercials.
 la mala qualitat del carbó espanyol.
 la posició perifèrica d’Espanya: va dificultar la compra de matèries
primeres i la venda del productes espanyols.

38. 6) Per què es diu que la industrialització a Espanya es va realitzar de manera
incompleta?
7) Enumera i explica les dificultats que va patir el procés industrialitzador espanyol:

39. 7. EL LIBERALISME ECONÒMIC
I
EL CAPITALISME INDUSTRIAL

40.  El LIBERALISME ECONÒMIC és una doctrina econòmica sorgida a finals
del segle XVIII, formulada per ADAM SMITH.
 Esta teoria econòmica defensava que:
 el motor de l’economia és l’interés individual.
 els Estats no han d’intervindre en el funcionament de l’economia.
 els mercats i els preus s’han de regular per l’oferta i la demanda.
 en definitiva, defensava el LLIURECANVISME.

41.  El Liberalisme econòmic va tindre molta influència en la GB del segle XIX
(defensava eixes idees en un moment en que GB no tenia competència).
 En la resta de països, al contrari, es va desenvolupar el Proteccionisme:
teoria econòmica que defensava la intervenció dels Estats, amb la protecció
de les indústries nacionals mitjançant impostos (aranzels) sobre els
productes estrangers (importats) = l’objectiu era que els productes estrangers
foren més cars que els nacionals.

42.  Totes estes idees i el desenvolupament econòmic va acabar donant lloc a
l’aparició del CAPITALISME INDUSTRIAL, caracteritzat per:
 els mitjans de producció eren propietat privada (de l’alta burgesia).
 els obrers sols treballaven a canvi d’un salari.
 una gran importància de la banca:
 subministraba diners a les empreses (préstecs).
 invertia directament en les empreses (compra d’accions).
 l’aparició de les Societats Anònimes (S.A.) = les empreses, cada
vegada més grans, necessitaven cada vegada més diners. La
manera d’aconseguir-lo era unint diversos inversors (el seu poder de
decisió en l’empresa i els seu benefici era proporcional als diners
invertits = accions).

44.  El capitalisme industrial és un model afectat per CRISIS ECONÒMIQUES
CÍCLIQUES:
MÉS OFERTA QUE
DEMANDA (hi ha
més productes que
compradors)
LES EMPRESES
NO VENEN ELS
SEUS
PRODUCTES
MOLTES
EMPRESES
TANQUEN
AUGMENTA
L’ATUR
LA GENT NO TÉ
DINERS

45. 8) En què es diferencien el Liberalisme econòmic i el Proteccionisme?
9) Per què Gran Bretanya va defensar al llarg del segle XIX el Liberalisme econòmic?
10) Explica perquè es diu que el capitalisme és un model econòmic afectat per “crisis
econòmiques cícliques” i explica com funcionen estes crisis:

46. 8. UNA NOVA SOCIETAT:
LA SOCIETAT DE CLASSES

47.  Al llarg del segle XIX va anar imposant-se a Europa la societat de classes,
un nou model de societat que va substituir la societat estamental (típica de
l’Antic Règim).
 Característiques de la societat de classes:
 la societat es dividia en tres grans grups: classe alta, classe mitjana
i classe baixa.
 la pertinença a cada classe depenia de la riquesa de la persona
(no del naixement).
 la societat era oberta = qualsevol persona podia passar d’una
classe a una altra (segons la riquesa).
 tots els ciutadans eren, teòricament, iguals davant la llei.

49.  El proletariat (la classe obrera = treballadors industrials i miners) constituïa
el grup social més desfavorit:
 no hi havia cap legislació laboral que regulés les condicions de
treball i els salaris o que garantira cap protecció en el cas
d’accidents o de malaltia.
 estaven sotmesos a una dura disciplina laboral (els castics i les
penalitzacions eren freqüents, i els podien acomiadar en el moment
que l’empresari volgués).
 les jornades laborals eren molt llargues (14 – 16 hores).
 no hi havia descans setmanal.
 les condicions ambientals eren molt deficients (sorolls, fums
asfixiants,...).
 els salaris eren molt baixos i no es cobraven en cas de malaltia ,
d’accident o de vellesa.
 els xiquets i les dones treballaven en les mateixes condicions que
els homes tant en les fàbriques com en les mines, però amb un
salari inferior.

50. 9. EL DESENVOLUPAMENT DEL
MOVIMENT OBRER

51.  Les difícils condicions laborals i de vida que suportaven els obrers van
provocar protestes contra els empresaris.
 Els empresaris es van oposar a les reivindicacions dels treballadors perquè
els perjudicaven.
 Els governs tampoc els van donar suport i van aprovar lleis per a prohibir les
organitzacions obreres.
 A Gran Bretanya, a pesar d’esta oposició, el proletariat va començar a
organitzar-se i a iniciar la lluita obrera contra els empresaris i els governs.

52.  Les principals organitzacions i iniciatives obreres que hi van sorgir a
Gran Bretanya al llarg de la primera meitat del segle XIX van ser:
 el LUDISME = moviment que va sorgir a Gran Bretanya al voltant
del 1810, que va recórrer a la destrucció de les màquines
(consideraven que reduïen el treball i provocaven atur).
 les TRADE UNIONS = associacions d’obrers (sindicats) d’un
mateix ofici que van sorgir al voltant del 1830 amb l’objectiu
d’ajudar-se mútuament, en cas de malaltia o accident, i de sol·licitar
millores laborals.

53.  la GREAT TRADE UNION = en 1834 es va crear la unió de
treballadors de distints oficis (espècie de gran sindicat).
 el CARTISME = moviment obrer que el 1838 va enviar una carta
al Parlament britànic per a sol·licitar canvis polítics (reivindicaven el
sufragi universal i l’accés dels obrers al Parlament per poder
aprovar lleis que els defengueren) = primer moviment obrer que va
reclamar drets polítics per als treballadors.

54.  En general estos moviments van fracassar, però al final els empresaris i els
governs van haver de cedir i aprovar lleis que milloraren les condicions de
treball dels obrers.
 A mitjans segle XIX alguns pensadors van defensar la necessitat d’una
revolució per a posar fi al capitalisme i constituir una societat més igualitària.
 Aquestes idees van desembocar en dos grans ideologies revolucionàries:
EL MARXISME i L’ANARQUISME (no oblidar que en va haver més).
 El pensament marxista va ser elaborat per KARL MARX i Friedrich Engels;
el pensament anarquista per MIJAIL BAKUNIN, Proudhon, Kropotkin.
 Ambdues ideologies coincidien en la seua crítica al sistema
que s’estava establint, però cadascuna va defendre una
manera diferent d’acabar amb ell.

55.  Es basava en la idea de que la Història és una “lluita
de classes” constant = les societats humanes sempre
s’han dividit entre propietaris i no propietaris i l’enfrontament entre eixos dos
grups ha sigut constant al llarg de la Història.
 Les revolucions liberals del segle XIX havien seguit eixa teoria = la burgesia
i el proletariat havien lluitat junts per acabar amb els privilegiats, però una
vegada derrotats, la burgesia havia apartat al poble i sols havia buscat el
seu propi interès.
 Per tant, els Estats (dirigits per la burgesia) sols defenien els interessos dels
propietaris.
 En eixa situació, els únics que podien defendre els interessos dels proletaris
eren els propis treballadors.

56.  Per tant el marxisme defenia:
 que els treballadors havien d’organitzar-se en partits polítics.
 que eixos partits obrers havien d’intentar arribar al poder
mitjançant eleccions (havien de participar en la vida política).
 una vegada en el poder, s’instauraria la DICTADURA DEL
PROLETARIAT → seria l’Estat, dirigit pels obrers, el que faria les
reformes necessàries per a acabar amb el sistema burgés.
 En definitiva, proposava utilitzar el sistema establert per acabar
amb el propi sistema.
 així s’arribaria a un estat comunista (els medis de producció serien
de tots) i a una societat sense classes (al no haver propietaris i no
propietaris, explotadors i explotats, tots el homes serien iguals).
 Eixes idees van inspirar als nous partits socialistes que van començar a
crear-se per tota Europa a la darreria del segle XIX.

57.  Es basava en tres principis bàsics:
 l’exaltació de la llibertat individual.
 la defensa de la propietat col·lectiva
(criticava la propietat privada).
 el rebuig a tot tipus d’autoritat (Estat, Exèrcit, Església).
 Considerava que l’Estat anava en contra dels interessos dels treballadors
(era un opressor del treballador).
 Per tant, l’anarquisme defenia:
 la no participació en la vida política (per tant, la no formació
de partits polítics).
 la destrucció de l’Estat mitjançant la revolució.
 la creació d’una nova societat col·lectivista (els medis de
producció serien de tots) i igualitària (tots serien iguals).

58. MARXISME
ANARQUISME
QUÈ
PRETENEN?
ACABAR AMB EL SISTEMA BURGÉS /
CAPITALISTA
INSTAURAR UN RÈGIM COMUNISTA
(TOT ÉS DE TOTS) I UNA SOCIETAT
SENSE CLASSES
COM ACONSEGUIR-HO?
UTILITZAR EL SISTEMA PER
ACABAR AMB EL SISTEMA:
FER PARTITS POLÍTICS, PARTICIPAR
EN LES ELECCIONS, GUANYAR-LES I
JA EN EL PODER, FER ELS CANVIS
(DICTADURA DEL PROLETARIAT)
ACABAR AMB EL SISTEMA
DIRECTAMENT MITJANÇANT LA
REVOLUCIÓ

59.  A pesar de les seues diferències ideològiques, tant els marxistes com els
anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera
de tot el món per a lluitar contra el capitalisme.
 Així, l’any 1864 es va crear l’AIT (Associació Internacional de
Treballadors), coneguda també com la Primera Internacional.

60.  Els enfrontaments entre Marx i Bakunin van ser constants (cadascú volia
imposar la seua ideologia) = finalment es van imposar les idees de Marx:
formar grups polítics, tractar d’arribar al poder i des d’allí acabar amb el
capitalisme.
 Al final els anarquistes van ser expulsats de l’AIT el 1872; la pròpia AIT va
desaparèixer el 1876.
 El 1889 es va crear una nova associació internacional: la Segona
Internacional o Internacional Socialista (a diferència de la primera, sols
van ser acceptats els grups socialistes = els que seguien les idees de Marx
de participar en la vida política, arribar al poder i des d’allí acabar amb el
sistema imperant).

61. 11) El marxisme i l’anarquisme van coincidir en la crítica al sistema que
s’estava imposant en la segona meitat del segle XIX. Quina solució
proposava cada ideologia per acabar amb eixe sistema?

62. 1. Tipus de font: primària / secundària
2. Tipus de text: jurídic, polític, social, econòmic, artístic, article de premsa,…
3. Localització espacio-temporal: ON / QUAN
4. Autor
5. Idea principal
6. Comentari: relacionar conceptes i idees principals amb el seu context històric
(explicar idea principal relacionant-lo amb la seua època).

63. "Lord Townshend, ambaixador anglès a Holanda i Secretari d’Estat, va abandonar la seua carrera
política en 1730 i es va retirar a les seues propietats en Norfolk. Inspirant-se en els mètodes que
havia vist practicar als Països Baixos, va drenar el sol, el va abonar amb fem, va iniciar els cultius
que se succeïen en rotacions regulars sense esgotar mai la terra ni deixar-la improductiva, va
sembrar prats i farratges per al ramat. Alguns l’anomenaven a este noble d’Anglaterra "Lord
Nap". Al cavaller del segle XVII, que havia tret l’espasa en les guerres civils, el va succeir el
"Gentleman Farmer".
Mantoux: La revolució industrial en el segle XVIII (1962)

64. DOCUMENT 1
“Tot sistema s´ha de mirar com a proscrit, per tal que del propi moviment s’establisca el senzill i obvi de la llibertat de
conreu, mercantil i manufacturera. Tot home, sempre que no viole les lleis de la justícia, ha de quedar perfectament lliure
per a abraçar el mitjà que millor li semble amb la finalitat de cercar la seua manera de viure, i que puguen eixir les seues
produccions a competir amb les de qualsevol altre individu de la naturalesa humana. El Sobirà vindrà a excusar-se d’una
càrrega, per a l’expedita sustentació de la qual es trobarà combatut per mil obstacles invencibles (…)”.
Adam Smith: Investigació sobre la Naturalesa i les Causes de la Riquesa de les Nacions (1776)
DOCUMENT 2
“Pot concloure's que la Revolució Industrial anglesa no va tindre un paral·lel concret entre els països continentals. En cap
altra part va assumir el procés d'industrialització el mateix caràcter (…) ni va tindre tant d’èxit a l’ hora de canviar tota
l’estructura social. És més, en el context europeu este concepte tendeix a adoptar un significat distint (…). Inclús en els
casos en què, com a Alemanya, es va produir un creixement molt ràpid de la indústria (…) l’impacte ple de la transició va
estar restringit a certes regions i, a pesar de tota la seua rapidesa, va ser menys complet. El pes substancial del sector
agrari, les supervivències preindustrials en la societat i la persistència de regions endarrerides donen testimoni d’això.
Durant el segle XIX la industrialització europea va tendir a ser un fenomen principalment regional (…). Inclús Bèlgica, el
més xicotet dels països industrials, tenia la seua regió agrària endarrerida. Alemanya (…) va seguir mantenint un gran
sector agrícola; (…) també a França la transformació va ser encara menys completa (…). De certa manera, doncs, el que
cal destacar al parlar del continent, és l’inacabat i la dispersió geogràfica de la seua transformació industrial.”
Tom kemp: La revolució industrial l’Europa del segle XIX (1987)