situació internacional acabada la primera guerra mundial. Crisi de 1929. Període de crisi que facilitarà la formació de règims totalitaris. Pujada al poder de Mussolini, Hitler, Stalin.
2. 1. INTRODUCCIÓ
2. LA INESTABILITAT ECONÒMICA I SOCIAL
3. ELS ESTATS UNITS: “ELS FELIÇOS ANYS VINT”
4. EL CRAC DEL 29
5. LA MUNDIALITZACIÓ DE LA CRISI
6. EL NEW DEAL
7. LA CRISI DE LA DEMOCRÀCIA
7.1. ITÀLIA: EL FEIXISME
7.2. ALEMANYA: EL NAZISME
7.3. LA UNIÓ SOVIÈTICA: L’ESTALINISME
ÍNDEX
4. El període d’entreguerres va ser una època d’inestabilitat greu.
Com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial van sorgir:
forts rancors polítics entre vencedors i vençuts.
problemes econòmics greus, que van empitjorar amb la crisi del
1929 als Estats Units.
A més a més, el triomf de la revolució soviètica va fer témer, entre les
classes conservadores, l’expansió del comunisme.
5. El resultat va ser, en molts casos, l’aparició de règims autoritaris i el retrocés
de la democràcia.
En aquest context, van aparèixer el moviment
feixista a Itàlia i el nazisme a Alemanya =
la seua política exterior, de caràcter agressiu,
va portar el món cap a la Segona Guerra
Mundial.
7. Els Estats Units van eixir molt beneficiats de la Primera Guerra Mundial:
en el seu territori no hi havia hagut cap destrucció.
les seues pèrdues humanes eren relativament xicotetes.
la venda d’aliments, armes i productes industrials als aliats li van
reportar molts beneficis.
En acabar la guerra, els Estats Units s’havien
convertit en la primera potència econòmica
mundial (la seua producció industrial
representava quasi el 45% de la producció
mundial) = els seus productes van envair els mercats mundials.
8. A més a més, molts països d’Europa estaven endeutats amb els Estats
Units com a conseqüència dels préstecs de guerra.
9. Front a l’expansió nord-americana, la guerra mundial va empobrir els
països europeus:
la producció agrícola i industrial reculava (recordar que els països
estaven destruïts i que tots els esforços durant els anys anteriors
s’havien dedicat a produir per a la guerra).
van haver de fer front als emprèstits de guerra.
van haver de fer front a la devaluació (pèrdua de valor) de les seues
monedes.
10. Els problemes econòmics van ser especialment greus per a Alemanya = no
podia pagar les reparacions de guerra exigides pel Tractat de Versalles.
Aquesta situació va provocar en Alemanya durant la primera meitat de la
dècada dels vint:
una gran inflació (pèrdua del valor de la moneda alemanya, el marc).
un gran augment de l’atur.
un vertiginós descens del nivell de vida.
Sols a partir de mitjans anys vint la situació econòmica alemanya va
començar a millorar = gràcies especialment a l’ajuda econòmica que va
començar a rebre dels Estats Units.
11. Però a l’any 1929 una terrible crisi econòmica va colpir els Estats Units =
tota l’economia mundial, vinculada i dependent d’aquest país (recordar que
s’havia convertit en la primera potència econòmica mundial), també va
entrar en una etapa de depressió econòmica.
La desocupació i la pobresa van provocar una crisi social greu.
12. Especialment greu va ser l’expansió de la crisi a Alemanya (recordar que
havia començat a recuperar-se amb l’ajuda econòmica procedent dels
Estats Units) = la crisi va acabar afavorint l’arribada al poder de Hitler.
13. Cal assenyalar que la crisi social no va ser provocada només per la crisi del
29, de fet la crisi social va ser habitual al llarg de tota la dècada dels vint.
Entre 1919 i 1920 ja es van produir importants vagues a França, Gran
Bretanya o Itàlia.
Al llarg de la dècada, els estats van utilitzar la policia i l’exèrcit per actuar
amb duresa contra eixes manifestacions i van anar limitant els drets
sindicals.
14. A pesar d’això, els sindicats i els partits socialistes i comunistes van anar
reforçant-se al llarg de la dècada (recordaven contínuament als treballadors
que a Rússia una revolució havia portat a la classe obrera al poder).
Este enfrontament al llarg de la dècada, agreujat per la crisi econòmica, va
acabar portant a una forta oposició als sistemes parlamentaris:
per una part, el proletariat = insatisfet
per la repressió dels seus drets i desitjant
un canvi similar al que havia tingut lloc a
Rússia.
per l’altra, la burgesia = temorosa de què
la situació es convertira en una revolució que, seguint el model soviètic,
acabara amb les seues propietats.
15. 1) Observa la gràfica i contesta:
a) Quina era la principal potència industrial a
la dècada dels vint?
a) Per què els EUA es van convertir en la
primera potència econòmica mundial en
acabar la Gran Guerra?
2) Quina situació econòmica va viure Europa en els anys de postguerra?
3) Quin país va tindre la pitjor situació econòmica en eixos anys? Per què?
4) Quina influència va tenir la Revolució russa en la postguerra europea? Qui eren
els espartaquistes?
17. El creixement econòmic nord-americà es va allargar durant els deu anys
que van seguir a la fi de la guerra (1918 – 1929).
Va ser una dècada de prosperitat coneguda com “els feliços anys vint”.
L’estil de vida nord-americà (american way of live) i els valors que
l’emparaven (la iniciativa, l’esforç individual i l’èxit), que prometien
enriquiment i benestar als seus ciutadans, es van convertir en model per al
món sencer.
18. L’expansió dels Estats Units es va basar en una profunda transformació del
procés de producció de béns (recordar el taylorisme y el fordisme), que van
incrementar la productivitat i van reduir costos.
L’augment dels salaris, les campanyes publicitàries, la compra a terminis i
els préstecs bancaris van obrir el camí a l’era del consum de masses.
19. Eixa prosperitat es va reflectir en un gran apogeu de la borsa = va
augmentar la demanda d’accions (el seu valor augmentava constantment).
20. Però eixa prosperitat no va afectar a tothom de la mateixa manera:
l’agricultura va viure grans dificultats:
els preus agrícoles no pujaven tan ràpidament com els
industrials.
molts llauradors s’havien endeutat per adquirir noves terres i
maquinària amb la finalitat d’augmentar la producció.
però el mercat no va poder absorbir tot este augment de la
producció.
l’acumulació d’estocs va fer baixar els preus.
molts llauradors no van poder tornar els préstecs i van perdre
les seues terres, les màquines, les cases.
21. en les indústries els salaris van anar augmentant molt més
lentament que els beneficis:
una part dels nord-americans tenia cada vegada menys
capacitat adquisitiva.
la sobreproducció (excés de productes per a la capacitat de
compra) va començar a ser un problema.
22. 5) Com definiries “l’estil de vida nord-americà”? Com es va valorar eixe model a la
resta del món?
24. El 1929 es va iniciar un greu crisi econòmica als Estats Units = l’inici d’eixa
crisi va ser provocada pel crac de borsa de Nova York.
Molts accionistes eren conscients que la cotització de les accions era molt
superior al seu valor real.
Poc a poc, la desconfiança es va estendre entre els inversors = el 24
d’octubre de 1929 (conegut com el dijous negre) una gran onada
venedora va afectar a la Borsa de Wall Street.
De cop i volta, tothom volia vendre les
seues accions i ningú no en volia comprar
= el valor de les accions van caure en picat
i es va desencadenar el crac borsari del 29.
25. El crac borsari va acabar provocant un crac financer:
milers d’inversors en borsa es van arruïnar (les seues accions ja no
valien res).
el pànic es va apoderar dels ciutadans que van acudir als bancs per
retirar els seus diners.
molts bancs van fer fallida i van haver de tancar per falta de fons (part
dels diners que la gent havia dipositat als bancs s’havia perdut amb el
crac borsari; els bancs van deixar de cobrar els préstecs a particulars i a
empreses arruïnades).
molta gent es va arruïnar
(fins i tot els que no havien
jugat en borsa).
26. La crisi es va estendre a tots els sectors de l’economia (la indústria,
l’agricultura i el comerç) = es va agreujar la sobreproducció: les indústries i
els agricultors no venien els seus productes (la gent no tenia diners) i moltes
van acabar tancant, el comerç es va reduir dràsticament...
Amb l’augment de l’atur, el consum va baixar; moltes fàbriques van haver de
tancar...
L’any 1932 el nombre de parats als
Estats Units va passar dels 13 milions
= moltes famílies van caure en la misèria.
Va provocar una recessió econòmica generalitzada = la GRAN
DEPRESSIÓ.
27.
28. 6) Explica el mecanisme que va conduir del crac borsari a la depressió econòmica:
30. Des dels Estats Units la crisi es va estendre a la resta del món:
el crèdit es va reduir dràsticament.
es van retirar els capitals nord-americans dipositats en els bancs
europeus.
les empreses nord-americanes van disminuir les seues inversions.
les importacions nord-americanes de productes estrangers
caigueren en picat.
31. En definitiva, la crisi dels Estats Units va arrossegar a molts països
d’Europa i de la resta del món a una profunda crisi:
va provocar la fallida de bancs.
va provocar una gran recessió del comerç mundial.
va provocar un gran augment de l’atur.
32. 7) Observa l’esquema i explica com va afectar la nord-americana a la resta del món,
especialment a Europa:
34. Per a tractar de pal·liar els efectes de la crisi i afavorir la recuperació
econòmica, el nou president dels Estats Units, elegit el 1932, Franklin
Delano Roosevelt, va proposar el NEW DEAL (Nou Acord).
Era un programa basat en les idees de l’economista Keynes que defensava
la intervenció de l’Estat en economia.
35. Els principals àmbits d’actuació del New Deal van ser:
en l’àmbit econòmic es va proposar:
ajudar a les empreses privades en dificultats (subvencions).
crear empreses públiques en sectors sense incentius per a
la inversió privada.
destruir els estocs agrícoles acumulats (compensant als
propietaris).
establir un control sobre els bancs per part de l’Estat (els
obligava a facilitar préstecs amb interessos baixos).
36. en l’àmbit social es va tractar de lluitar contra l’atur:
es va promoure un gran pla d’obres públiques (carreteres,
embassaments,...).
es va incentivar l’augment salarial.
es va reduir la jornada laboral a 40 hores setmanals.
Estes mesures van fer que l’economia nord-americana millorara de manera
sensible, encara que no va acabar amb la crisi (més bé, va afavorir una
estabilització de la situació econòmica) = aquesta va acabar amb l’inici de la
Segona Guerra Mundial i amb l’augment de la demanda que el conflicte va
provocar.
37.
38. 8) Explica el concepte “New Deal”:
9) Quines polítiques va aplicar el New Deal i amb quins objectius?
40. Durant la dècada dels vint, la complicada situació econòmica i social va
posar en entredit els sistemes parlamentaris i la democràcia.
En els països on este sistema parlamentari havia arrelat (Gran Bretanya,
França,...) es va aconseguir integrar el socialisme dins del sistema.
En altres, però, van acabar imposant-se models totalitaris (Itàlia, Alemanya,
URSS).
42. Itàlia va ser el primer exemple d’un país europeu, amb un sistema
democràtic parlamentari, en el qual les conseqüències de la Gran Guerra
van provocar l’ascens d’oposicions polítiques nacionalistes i autoritàries que
van acabar imposant un sistema antidemocràtic i dictatorial.
Els acords de pau van provocar una
gran decepció en Itàlia = els aliats no
els van donar tots els territoris que els
havien promès.
A aquest descontent es va sumar la inestabilitat política = els governs de
la monarquia de Víctor Manuel III no aconseguien una majoria suficient
(entre 1919 i 1922 va haver cinc governs diferents).
43. A més, la guerra havia deixat a Itàlia amb greus seqüeles humanes i
econòmiques:
van morir 700 mil italians.
moltes indústries van quedar inutilitzades.
important inflació: el cost de la vida es va incrementar, mentre
que els salaris reals van disminuir.
el nombre d’aturats no parava de créixer.
Eixa crisi econòmica va generar una forta tensió social = al nord d’Itàlia es
va originar un moviment vaguístic que, animat per l’exemple soviètic,
pretenia objectius revolucionaris (de fet, alguns llauradors van ocupar les
terres dels grans propietaris i els obrers es van apropiar de moltes
fàbriques).
44. Tots aquests moviments van reprimits, però la por de l’esclat d’una revolució
social com la que s’havia produït a Rússia va començar a preocupar les
classes més conservadores.
En aquesta situació de crisi va aparèixer la figura de Benito Mussolini = el
1919 va crear els FASCI DE COMBAT (grups paramilitars uniformats amb
camises negres, amb els quals pretenia frenar l’auge del moviment obrer
utilitzant la força i atacant violentament els sindicats obrers i els seus líders).
45. El 1921, els fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista:
es presentava com el recurs més eficaç per a parar els moviments
revolucionaris a Itàlia.
el seu programa es basava en:
la construcció d’un Estat fort que garantirà la propietat privada.
una política exterior expansionista.
El nou partit va gaudir:
del suport de la xicoteta burgesia.
del finançament dels grans propietaris agrícoles i industrials.
de la tolerància de l’Església catòlica i del rei, Víctor Manuel III.
46. En les eleccions del 1922 els resultats del Partit Feixista no van ser bons
(22 diputats de 500).
Però eixe mateix any es va convocar una gran vaga general = Mussolini
havia avisat que si el nou govern no podia parar-la, els feixistes sí podrien
(de fet, ho van fer en molts llocs).
Mussolini va denunciar la incapacitat del nou govern per mantenir l’ordre i
va exigir al rei que li lliurara el govern.
Per mostrar la seua força va organitzar una marxa sobre Roma
(acompanyat per 300 mil camises negres) = finalment el rei, pressionat per
les forces conservadores, va acceptar que formara un nou govern.
47. Entre 1922 i 1924, Mussolini va dur a terme un procés de restricció de les
llibertats i de persecució dels seus adversaris, però va mantenir la ficció
d’un règim parlamentari.
El 1924 es van produir noves eleccions = Mussolini les va guanyar gràcies a
la violència exercida envers els seus oponents.
El líder de l’oposició, el socialista Matteotti, va denunciar irregularitats =
pocs dies després va ser segrestat i assassinat.
Els partits d’esquerra va protestar, però a pesar de la implicació dels
feixistes en l’assassinat, el rei Victor Manuel III va seguir recolzant a
Mussolini.
La resposta de Mussolini a les esquerres va ser prendre mesures per a
reforçar la seua autoritat i va acabar convertint el seu govern en un
règim autoritari.
48. Exaltació de l’Estat per damunt de l’individu.
Partit únic = l’Estat i el Partit Nacional Feixista van quedar
totalment identificats (la resta de partits van ser prohibits i els seus
líders perseguits i empresonats).
Estat autoritari = Mussolini es va atribuir plens poders i es va
instaurar el culte al líder carismàtic i l’obediència cega al Duce.
Rebuig del liberalisme i de la democràcia i fort anticomunisme.
Retalls de drets individuals: les vagues van ser prohibides, va
desaparèixer la llibertat d’expressió,...
Sistema corporativista = els sindicats van ser substituïts per un
sistema de corporacions per oficis (format per representants dels
obrers, dels patrons i de l’Estat).
49.
50. Intervencionisme de l’Estat en economia = es va adoptar una
política econòmica autàrquica (s’aspirava a que el país produïra
tot el que necessitava, és a dir, a que fóra autosuficient).
L’Estat exercia un ferri control de la societat a través del partit, que
controlava la vida social i els mitjans de comunicació.
Legitimació de la violència i culte al militarisme.
Nacionalisme agressiu que aspirava a l’expansió territorial
(Mussolini va prometre la creació d’un imperi italià que, de la
mateixa manera que l’antic imperi Romà, havia de controlar la
Mediterrània).
Poc a poc, es va imposar el racisme i la persecució de les
minories.
Es va imposar una concepció extremadament conservadora de
la família.
51. Per acabar amb el feixisme, cal destacar un fet molt important que es va
produir el 1929, quan Mussolini va signar amb la Santa Seu els PACTES
DEL LATERÀ:
el 1870 els Estats Pontificis havien sigut ocupats pel regne d’Itàlia.
eixa ocupació no havia sigut acceptada pel Papa (la situació no
havia canviat en quasi 60 anys).
amb els Tractats del Laterà, eixe problema es va solucionar:
es va reconèixer la sobirania del Papa en el Vaticà.
es va recompensar a l’Església per la pèrdua de territoris.
se li va reconèixer a l’Església un paper destacat en
l’educació.
estos tractats van ser molt beneficiosos per a Mussolini, ja que
este acord va fer que la majoria dels catòlics italians passaren
a recolzar el seu règim.
54. La derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial havia significat
l’abdicació del Kàiser Guillem II (va abdicar dos dies abans del final del
conflicte) i la proclamació d’una república = la coneguda com
República de Weimar.
Esta república es va fonamentar en una constitució democràtica.
55. La República de Weimar va haver de fer front des d’un principi, al
descontentament d’amplis sectors de la població:
els sectors d’extrema esquerra van intentar fer una revolució seguint
el model soviètic i instaurar el socialisme a Alemanya (alçament de la
Lliga Espartaquista = era el nom dels comunistes alemanys).
els sectors d’extrema dreta (els nazis) van intentar donar un colp
d’Estat (el PUTSCH DE MUNIC, de 1923).
Una part del malestar provenia del fet que Alemanya havia acceptat les
dures condicions de pau imposades pels vencedors de la Primera Guerra
Mundial = el Tractat de Versalles.
56. A més, els primers anys de postguerra van ser molt durs per Alemanya = es
van caracteritzar per la crisi econòmica, la misèria i l’atur. La moneda del
país, el marc, es va devaluar enormement (HIPERINFLACIÓ, 1921 – 1923)
= al descontentament dels sectors més radicals es va afegir el de les
classes populars, en greu situació de pobresa.
57. En este context és en el que va aparèixer la figura d’ADOLF HITLER.
El 1920 va ingressar en el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors
d’Alemanya (NSDAP = conegut com el PARTIT NAZI) = en poc temps es
va convertir en el seu líder indiscutible.
La seua primera aparició en el panorama polític alemany va ser el fallit colp
d’Estat de 1923 (el Putsch de Munic).
58. Hitler va ser detingut i empresonat = allí va escriure, el 1925, el MEIN
KAMPF (“La meua lluita”), llibre on recollia la seua ideologia:
menyspreu per la democràcia parlamentària.
odi al bolxevisme.
antisemitisme (odi als jueus).
la superioritat de la raça ària.
la necessitat de crear un gran imperi (Reich) que unira a tots els
pobles de llengua alemanya.
59. Per a captivar a les classes treballadores, Hitler utilitzava la demagògia =
dir el que la gent volia escoltar (va prometre faena per a tothom, millora de
salaris,...).
En els seus discursos carregava durament contra els que considerava
responsables de la crisi alemanya: els jueus, els comunistes i els
demòcrates.
60. El Partit Nazi havia triat com emblema la
bandera roja amb la creu gammada i es
s’havia dotat d’organitzacions paramilitars:
les SA (Seccions d’Assalt).
les SS (Seccions de protecció).
Aquestes milícies es van oposar violentament a la república i a les
organitzacions d’esquerra (es presentaven davant dels grans propietaris
com una garantia d’ordre social davant de l’agitació revolucionària).
61. Entre 1924 i 1929 Alemanya va experimentar un període de relativa millora
econòmica (gràcies, sobretot, a l’arribada de ajudes econòmiques
procedents dels Estats Units) = en eixos anys, els nazis van perdre
influència i van quedar únicament com un grup que utilitzava la violència per
acabar amb les protestes dels treballadors.
Ara bé, la crisi del 1929 va arrossegar
al país a una nova crisi = van deixar
d’arribar les ajudes nord-americanes,
molts bancs van fer fallida, moltes
fàbriques van tancar, va augmentar l’atur
i el descontentament social.
62. Una bona part de la població es va inclinar pels partits extremistes:
burgesos arruïnats, llauradors i alguns obrers desesperats es van
inclinar pel Partit Nazi.
la majoria d’obrers es van inclinar pel Partit Comunista Alemany.
La situació de crisi va afavorir molt al nazis (a més del suport creixent, van
començar a tenir el suport de destacades personalitats de la indústria i de
les finances) = van augmentar en vots i van augmentar les ajudes
econòmiques.
63. En les eleccions de 1932, el Partit Nazi ja va ser el segon partit més votat
(més de 13 milions de vots).
En el gener de 1933, Hitler va aconseguir que el president de la república,
Hindenburg, l’anomenara canceller.
Com que governava en minoria, Hitler va convocar immediatament noves
eleccions per al mes de març de 1933 (volia aconseguir una majoria
parlamentària).
En plena campanya electoral, es va produir l’incendi del Reichstag
(Parlament) i Hitler va acusar als comunistes (eren els seus grans rivals en
les eleccions) = aquest incident va servir de pretext a Hitler per a eliminar
els seus adversaris (va aconseguir que es prohibira el Partit Comunista; cal
dir que en realitat l’incendi va ser provocat pels nazis).
64. Hitler va guanyar les eleccions i en pocs mesos va transformar Alemanya en
un règim totalitari: primer se li van atorgar plens poders per a 4 anys, amb
eixe poder va il·legalitzar tots els partits excepte el Partit Nazi, posteriorment
va acabar amb tots els opositors a la seua persona dins del propi partit i a
meitat de 1934 es proclamava el FÜHRER = naixia el TERCER REICH.
65. Es va convertir en un règim totalitari:
L’Estat va quedar identificat amb el Partit Nazi i tots dos baix l’única
autoritat de Hitler (el líder / Führer) = tenia plens poders.
Partit únic = només fou autoritzar el Partit Nazi (NSDAP): la resta
de partits van ser prohibits i els seus líders perseguits i
empresonats.
L’administració pública i els jutges van ser depurats i sotmesos a la
voluntat del partit.
Es van retallar molts drets individuals: les vagues van ser
prohibides, va desaparèixer la llibertat d’expressió,...
Es va instaurar un estat policial = les SS van passar a encarregar-
se de les faenes de repressió; la Gestapo (Policia Secreta) dirigida
per Himmler, va passar a encarregar-se dels opositors al règim i del
control de l’opinió pública.
66. Es va imposar la ideologia nazi:
Es va crear el Ministeri de Cultura i Propaganda, dirigit per
Goebbels, per a que imposés les idees racistes i nacionalistes.
Es va reorganitzar i polititzar el sistema educatiu: es van depurar
professors d’universitats i escoles i es va introduir la censura en les
aules i en els llibres de text.
El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va
comportar la persecució i l’eliminació de tota minoria considerada
inferior (gitanos, disminuïts físics o psíquics,...).
Especial importància va tindre la persecució dels jueus: l’any
1933 es va promulgar el boicot als negocis jueus; el 1935 es van
dictar les lleis de Nuremberg, que impedien el matrimoni entre aris i
jueus i excloïen als jueus de la nacionalitat alemanya; el 1938 els
van obligar a portar un signe distintiu; ja durant la IIGM, els camps
de concentració es van convertir en camps d’extermini.
67.
68. Es va adoptar una política econòmica autàrquica:
L’Estat nazi va exercir un fort dirigisme econòmic = tenia com
objectiu aconseguir l’AUTARQUIA, és a dir, que el país produís tot
allò que necessitava sense dependre de l’exterior i convertir-se en
autosuficient (política econòmica pensada per a encarar una guerra
que es considerava inevitable).
Per a fer front a l’atur, es va portar a terme un ambició programa
d’obres públiques (carreteres, autopistes,...) i al desenvolupament
de la indústria d’armes.
Es va adoptar una política de rearmament:
El III Reich es va proposar fer d’Alemanya una potència mundial.
La política autàrquica va donar prioritat a la indústria d’armament.
69. Es va adoptar una política expansionista:
Hitler va vincular estretament la formulació de la superioritat racial
amb la seua voluntat d’implantar un nou ordre a Europa fonamentat
en el domini germànic.
Per això feia falta un exèrcit i Hitler va començar una política
militarista (va reforçar l’exèrcit) i una política econòmica de
rearmament.
Amb un exèrcit poderós i una economia orientada a la guerra, Hitler
es va preparat per a llançar-se a la construcció d’un imperi i a la
conquista de “l’espai vital”.
70. Es va adoctrinar a la població:
El nazisme va dedicar grans esforços a enquadrar i a adoctrinar la
població, especialment la joventut = joventuts hitlerianes.
La propaganda i la por, però també l’atractiu del projecte de Hitler,
va produir l’adhesió de la població i una despreocupació respecte
als mètodes utilitzats pels nazis = tot això va permetre al nazisme
presentar-se com un règim que tenia el suport massiu de la
població.
71. 11) Què era l’NSDAP? Qui n’era el líder?
12) Quines conseqüències va tenir la crisi de 1929 a Alemanya? Quines repercussions
polítiques se’n van derivar?
13) Com va aconseguir Hitler el poder? Quin paper va tenir en l’incendi del Reichstag?
14) Cita 5 semblances entre el règim feixista i el règim nazi:
15) Explica com va ser la persecució progressiva dels jueus en l’Alemanya nazi:
73. El 1917 Rússia es convertia en el primer Estat socialista del món.
La consolidació del nou règim no va ser fàcil = a principi del 1918 es va
iniciar una guerra civil (1918 – 1921) = entre els partidaris del nou règim i els
que volien acabar amb ell (uns volien tornar al tsarisme; altres instaurar el
liberalisme):
L’Exèrcit Roig (format pels bolxevics, coneguts com els
comunistes des del 1918, i els partidaris del nou règim).
l’Exèrcit Blanc (format pels opositors al nou règim i recolzats
per països estrangers com França, GB, Japó o els Estats Units
= estos països estaven en contra d’un govern socialista i a més,
volien recuperar els préstecs del tsarisme).
74. Els tres anys de conflicte van ser molt durs per a la població = el Partit
Comunista va poder obtenir la victòria militar gràcies a l’establiment del
“comunisme de guerra” = l’Estat va passar a controlar totes les
indústries i a col·lectivitzar totes les terres (l’Estat es quedava tota la
producció i després la repartia segons els seus interessos i necessitats).
En resum, al final en Rússia s’havia produït
una revolució el 1917, s’havia constituït un
règim socialista (el primer del món), i després
d’una guerra civil, s’havia creat nou Estat
(el 1922 naixia l’URSS = Unió de Repúbliques
Socialistes Soviètiques).
75. Però, paradoxalment, durant els anys 20 l’URSS es va acabar convertint en
un règim totalitari.
Lenin, l’indiscutible líder de la revolució, va morir el 1924.
En eixe moment, el debat girava sobre el millor camí a seguir per a
consolidar la revolució.
Els dos grans candidats a fer-se amb el poder tenien idees diferents:
TROTSKI considerava necessari exportar
la revolució i provocar-la en altres països.
STALIN proposava consolidar primer la
revolució en l’URSS, convertir-la en una
gran potència i que fóra així l’exemple
a seguir per a futures revolucions.
76. Finalment va ser STALIN qui es va fer l’amo de la situació a partir del 1927
= es va convertir en el màxim dirigent de l’URSS.
Trotski va haver de fugir del país (el 1940 seria assassinat per ordre
d’Stalin).
77. va instaurar una dictadura personal (allunyada dels principis que
havien inspirat la revolució bolxevic).
existència d’un partit únic = el Partit Comunista es va consolidar com
a l’eix vertebrador que dirigia i controlava tots els òrgans de l’Estat; la
pertinença al partit era imprescindible per a ocupar qualsevol càrrec
(= imposició de la ideologia comunista).
78. persecució dels opositors = Stalin va sembrar el terror arreu del país i
va exercir una dura repressió, que va afectar a tot el conjunt de la
societat (qualsevol sospitós d’oposar-se a Stalin va ser acusat
“d’enemic del socialisme):
el 1929 es van instituir els GULAGS = camps de presoners on
es recloïa els opositors al règim i se’ls obligava a fer treballs
forçats.
uns dels més afectats van ser el kulaks (camperols propietaris),
que es van oposar a les col·lectivitzacions forçoses, i els
dissidents polítics.
79. el 1936 – 1938 es van produir els processos de Moscou =
la majoria dels antics dirigents bolxevics i gran part dels oficials
de l’exèrcit van ser culpats de ser traïdors i van ser executats,
empresonats o deportats als gulags (d’aquesta manera, Stalin
va poder fer un Partit Comunista i un exèrcit fidel a la seua
persona).
80. va imposar una economia i una societat col·lectivistes = l’objectiu era
fer de l’URSS una gran potència industrial.
es va instituir una economia planificada i dirigida per l’Estat
= s’elaboraven plans quinquennals (cada 5 anys) per a
organitzar la producció agrícola i industrial.
es va prohibir la propietat privada:
les terres, les fàbriques, els bancs i els transports es van
convertir en propietat de l’Estat.
el 1929 va començar un programa de col·lectivització
forçosa de l’agricultura (va provocar conflictes en el camp =
els Kulaks, propietaris de terres, no volien perdre les seues
terres).
81. es va donar prioritat al desenvolupament industrial basat en
la indústria pesant per construir les infraestructures
necessàries = el resultat va ser una ràpida industrialització però
va provocar l’endarreriment de l’agricultura.
es va descuidar la producció de béns de consum = part
de les necessitats de la població no van quedar
cobertes.
82. 16) Què proposava Stalin en contraposició amb Trotski? Qui va aconseguir el poder?
17) Com va imposar el seu poder Stalin? Com va tractar als qui s’oposaven a les
col·lectivitzacions?
18) El règim soviètic es va convertir en un règim totalitari. Quina diferència penses
que tenia respecte als règims d’Itàlia i d’Alemanya?
19) Explica estos conceptes:
a) Kulaks
b) Gulags
c) Processos de Moscou
83. EIX CRONOLÒGIC
- Fes una línia del temps que vaja del 1919 al 1939.
- 2 quadres = 1 any (total 40 quadres).
- Busca les dades corresponents (ANY) i situa en el lloc corresponent.
Situar en l’eix els ESDEVENIMENTS següents:
Mussolini es converteix en dictador
Stalin es converteix en dictador
Hitler es converteix en dictador
Marxa sobre Roma
Crac de la Borsa de Nova York
Pactes del Laterà
Els processos de Moscou
Comença el New Deal
Es creen els gulags
Hitler arriba al poder