La restauració borbònica i la crisi del 98

1. T5: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
(1874 – 1902)
NUCLI TEMÀTIC 5: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA I LA SEUA CRISI (1874– 1931)

2. 1. Introducció
2. Un nou sistema polític
3. Les forces polítiques marginades del sistema
4. La crisi d’ultramar (Cuba i Filipines)

3. 1) INTRODUCCIÓ

4.  L’any 1874 es va restaurar la monarquia borbònica en la persona del rei
Alfons XII.
 El seu promotor, Cánovas del Castillo, va organitzar un sistema polític
basat en una monarquia parlamentària, conservadora i oligàrquica que
aspirava a mantenir l’ordre social i econòmic existent.

5.  El nou sistema polític, conegut com el sistema de la restauració o
sistema canovista, es basar en
BIPARTIDISME
ALTERNANÇA
EN EL PODER
CONSERVADORS
VS
LIBERALS
FRAU
ELECTORAL

6. 2) UN NOU SISTEMA POLÍTIC

7.  L’1 de desembre de 1874, Alfons de Borbó (fill d’Isabel II) feia públic des de
l’exili de Gran Bretanya, el Manifest de Sandhurst, en el qual es posava a
disposició dels espanyols.
“He recibido de España un gran número de felicitaciones con motivo de mi cumpleaños. Cuantos me han
escrito muestran igual convicción de que sólo el restablecimiento de la Monarquía Constitucional puede poner
término a la incertidumbre que experimenta España. Dícenme que antes de mucho estarán conmigo todos los de
buena fe sean cuales fueren sus antecedentes políticos, comprendiendo que no pueden tener exclusiones ni de un
monarca nuevo y desapasionado, ni de un régimen que represente la unión y la paz…Por virtud de la
espontánea y solemne abdicación de mi augusta madre, tan generosa como infortunada, soy único representante
yo del derecho monárquico en España… Por todo esto, sin duda, lo único que inspira ya confianza en España es
una Monarquía hereditaria y representativa. En el entretanto, no sólo está hoy por tierra todo lo que en 1868
existía… Si de hecho se halla abolida la Constitución de 1845, hallase de hecho abolida la que en 1869 se
formó sobre la base inexistente de la Monarquía…No hay que esperar que decida yo nada de plano y
arbitrariamente… Llegado el caso, fácil será que se entiendan un príncipe leal y un pueblo libre… Sea la que
quiera mi propia suerte, ni dejaré de ser buen español, ni, como todos mis antepasados, buen católico, ni, como
hombre del siglo, verdaderamente liberal.” Alfonso de Borbón, Sandhurt, 1 de diciembre de 1874.

8.  El 29 de desembre de 1874, es produïa el pronunciament militar del
general Martínez Campos a Sagunt, que accelerava la proclamació
d’Alfons XII com a rei d’Espanya.
 La restauració de la monarquia va ser promoguda per polítics conservadors,
homes de negocis i militars d’alta graduació que compartien una mateixa
concepció de l’Estat:
 la defensa de l’ordre social i de la propietat.
 la confiança en la monarquia com a garantia d’estabilitat.

9.  El nou ordre polític va ser dissenyat pel conservador
CÁNOVAS DEL CASTILLO, amb la idea de superar els problemes que
havia tingut el regnat d’Isabel II:
L’intervencionisme
de l’exèrcit

10. Aquesta nova etapa es va fonamentar en:
Una Constitució moderada
(CONSTITUCIÓ DE 1876)
Un sistema bipartidista
(dos partits, conservador i liberal,
s’alternen pacíficament en el
poder = TORN DINÀSTIC)

11.  La Constitució de 1876, malgrat que tenia un caràcter conservador, va
afavorir l’estabilitat política.
 Es va redactar amb una certa flexibilitat amb l’objectiu de permetre governar
de manera estable els dos partits del torn sense haver de canviar-la cada
vegada que un nou partit arribava al poder, com havia passat anteriorment.

12. CONSTITUCIÓ
1876
Sobirania
compartida
Llibertats
individuals
Sufragi a
elecció del
govern
Caràcter
centralista
Confessionalitat
de l’Estat
Divisió de
poders

13.  Rei / Corts.
 Amb molt de poder
per al Rei.
- Nomenava i destituïa el govern.
- Podia convocar / dissoldre les Corts.
- Designava una part del Senat.
- No era responsable davant les Corts.

14. • En mans de les CORTS (bicamerals).
• Congrés Diputats elegits per sufragi.
• Senat: una part elegit per sufragi / una
part directament pel Rei.
LEGISLATIU
• En mans del REI.
• Era qui nomenava i destituïa el govern.
EXECUTIU
• En mans dels TRIBUNALS.
• Jutges més independents (elegits per
oposició).
JUDICIAL

16. Va quedar a decisió del govern
CONSERVADORS:
Amb Llei electoral 1878 =
SUFRAGI CENSATARI
LIBERALS:
Amb Llei electoral 1890 =
SUFRAGI UNIVERSAL
MASCULÍ

17. Es reconeixien tot tipus de llibertats i drets individuals.
La regulació definitiva quedava en mans del govern de
torn:
- Els conservadors van tendir a restringir llibertats i drets.
- Els liberals van tendir a ser més permissius i a ampliar
llibertats i drets.

18. La religió oficial de l’Estat era el
catolicisme.
Se li atorgava a l’Església el
control de l’educació i un
pressupost de culte

19. Els ajuntaments i diputacions van quedar
sota el control del govern.
Es va garantir la vigència i la unitat de les
mateixes lleis en tot el país = es van
suprimir els furs bascos.

20.  La implantació del nou sistema es va veure afavorit pel final de les dues
guerres que s’arrastraven des del Sexenni Democràtic
LA TERCERA GUERRA
CARLINA
(1872 – 1876)
Iniciada durant el regnat d’Amadeu I.
Va agafar força al País Basc,
Navarra, Catalunya i Aragó
El 1875 es va acabar a Catalunya i
Aragó.
El 1876 a País Basc i Navarra
Amb la derrota carlina, abolició
definitiva del règim foral dels
territoris bascos (van quedar
subjectes al pagament dels
impostos i servei militar, comuns
a tot l’Estat).
No obstant això, el 1878 es va
negociar un sistema de concerts
econòmics per a les províncies
basques que atorgava un cert
grau d’autonomia fiscal (estes
províncies pagarien anualment a
l’administració central una
quantitat determinada recaptada
directament per les diputacions
provincials).

21. LA GUERRA DELS DEU
ANYS
(1868 – 1878)
Iniciada per les demandes d’un
sector dels propietaris criolls que
demanaven reformes polítiques i
econòmiques a l’illa.
Se li van unir les demandes populars
que demanaven acabar amb
l’esclavitud.
El 1878, CONVENI DE ZANJÓN
Amb el CONVENI DE ZANJÓN
es va acordar:
 una ampla amnistia.
 l’abolició de l’esclavitud
(efectiva a partir del 1888).
 la promesa de fer reformes i
permetre representants de
l’illa a les Corts espanyoles.
L’incompliment d’algunes d’estes
reformes va acabar provocant
una nova insurrecció l’any 1895.

22.  El sistema bipartidista, ideat per Cánovas del Castillo, pretenia que dos
partits s’alternaren en el poder sense haver de recórrer al suport de l’exèrcit
en forma de pronunciament o colp d’Estat, com havia sigut habitual durant el
regnat d’Isabel II.
 Els dos partits dominants, coneguts també com a partits dinàstics o partits
del torn, van ser:
PARTIT
CONSERVADOR
ANTONIO CÁNOVAS
DEL CASTILLO
Substituïa al partit
moderat de l’etapa
isabelina
PARTIT LIBERAL
PRÁXEDES
MATEO SAGASTA
Substituïa al partit
progressista de l’etapa
isabelina

23.  Cal recordar que en tots dos casos, no es tractava de partits de masses =
eren partits de notables, és a dir, de líders polítics amb clienteles
respectives i suports locals (la missió del líder era mantenir unides les
diferents faccions del partit).
 Els dos coincidien ideològicament
en allò fonamental: la defensa de la
monarquia, de la Constitució i de
la propietat privada, així com la
consolidació d’un Estat unitari i centralista.

24.  L’alternança regular en el poder entre els dos partits del torn va quedar
garantida per una modalitat de formació de govern peculiar:
 mentre que en els sistemes democràtics el partit que guanya les
eleccions forma govern, la Restauració invertia el procés: quan un
govern experimentava el desgast de la seua gestió, o senzillament quan
els líders polítics consideraven necessari un relleu, se suggeria al rei el
nomenament d’un nou govern.
 el nou president del govern era sempre el líder de l’oposició i junt al seu
nomenament, rebia el decret per a la dissolució de les Corts i la
convocatòria de noves eleccions, per així aconseguir un nombre de
diputats suficients per a formar una majoria parlamentària que li
permetés governar.
 el resultat de les eleccions era acordat prèviament per tots dos partits.

26.  Com el resultat de les eleccions era acordat prèviament pels dos partits
dinàstics, el poder s’aconseguia de manera artificial: gràcies a un sistema
electoral caracteritzat per:
EL CACIQUISME
LA CORRUPCIÓ
ELECTORAL

27. El CACIQUISME es fonamentava en la influència sobre la
societat de determinades persones (CACICS) que servint-se
del seu poder i autoritat, influïen en el comportament dels
electors (la seua influència era especialment forta al món rural).
El procés de preparació de les eleccions començava amb
l’encasellat: el Ministeri de la Governació emplenava les
caselles corresponents als districtes electorals amb els noms
dels candidats que el govern tenia previst que n’eixiren elegits;
posteriorment, el governador civil de cada província buscava
l’acord amb els cacics per aconseguir ajustar els resultats
electorals a les instruccions rebudes del Ministeri de la
Governació.

29. El FRAU ELECTORAL aconseguia els resultats previstos en
les eleccions.
Estes trampes, que adulteraven els resultats electorals es
coneix com a TUPINADA:
 s’incloïen en el cens persones mortes.
 s’impedia el vot a les vives.
 es compraven vots.
 incloïen vots falsos en les urnes.
 s’amenaçava i es coaccionava a l’electorat...

31.  Amb este sistema:
S’evitava que un dels partits monopolitzara el
poder i que l’altre tinguera la temptació de
recórrer a l’exèrcit per obtenir-lo mitjançant un
pronunciament militar.
S’impedia que els partits aliens al règim
(republicans i carlins) pogueren aconseguir el
poder.

32.  En l’últim quart del segle XIX, entre 1876 i 1898, el torn va funcionar amb
regularitat: de totes les eleccions que es van celebrar, sis van ser
guanyades pels conservadors i quatre pel liberals.

33.  La por a una desestabilització del sistema polític després de la mort
d’Alfons XII (1885) va impulsar un nou acord entre conservadors i liberals,
l’anomenat PACTE DEL PARDO (1885), que tenia com a finalitat:
 donar suport a la regència
de Maria Cristina d’Habsburg.
 garantir l’alternança en el poder
dels dos partits dinàstics davant
de les fortes pressions de carlins
i republicans.

34.  En els anys següents, durant els governs liberals, es va avançar en el
terreny de les llibertats individuals:
 es va regular i ampliar la llibertat de premsa, d’expressió i d’associació.
 es va establir la celebració de judicis per jurats (Llei del jurat de 1888).
 es va abolir l’esclavitud (1888).
 es va redactar un nou Codi civil (1889).
 es va aprovar el sufragi universal masculí per als majors de 25 anys
(1890) (en tot cas, sempre difuminat pel frau electoral).

35.  En la dècada de 1890 es va mantenir el torn pacífic.
 Tanmateix, el personalisme va deteriorar els partits (depenien
excessivament de la personalitat dels seus líders): va provocar dissidències
internes i la descomposició progressiva del sistema.
 La primera crisi del sistema es va produir com a conseqüència del desastre
del 1898, que va erosionar els polítics i els partits dinàstics.

36. 3) LES FORCES POLÍTIQUES
MARGINADES DEL SISTEMA

37.  La Restauració va marginar de l’activitat política amplis sectors de la
societat espanyola: les classes populars urbanes, els camperols, els
obrers...
 Això va donar lloc a una oposició política creixent, però a la qual els
mecanismes de funcionament del torn van impedir obtenir un nombre
suficient de diputats per constituir una minoria parlamentària influent.
 Entre estes forces que van quedar fora del sistema de la Restauració
estaven: el republicanisme, el carlisme, el socialisme i els partits
nacionalistes.

38.  Va tindre molts problemes al llarg dels primers anys de la Restauració:
Repressió
Desencís dels
seus seguidors
DIVISIÓ :
 Partido Republicano Posibilista (CASTELAR)
 Partido Republicano Progresista (RUÍZ-ZORRILLA)
 Partido Republicano Centralista (SALMERÓN)
 Partido Republicano Federal (PI I MARGALL)

39.  Però tot i les seues divisions internes, tots estos partits republicans
compartien quatre punts bàsics:
La República com a
forma d’Estat.
Reformes per afavorir
els grups socials més
necessitats.
Fe en el procés
científic i educatiu.
Laïcisme (separació
Església / Estat).

40.  Durant els primers anys de la Restauració, el republicanisme es va
caracteritzar pel seu retraïment electoral i els intents insurreccionals.
 En els següents anys, els republicans van abandonar la via conspiradora,
van formar coalicions per obtenir alguns diputats a les Corts i van tractar
d’introduir-se en la societat civil, creant una xarxa de casinos, ateneus,
tertúlies,...
 Amb l’establiment del sufragi universal masculí l’any 1890, els republicans
van aconseguir petits èxits electorals en les grans ciutats, però les divisions
internes i sobretot el frau electoral sistemàtic, van fer que el nombre de
diputats republicans al Congrés fóra sempre molt reduït.

41.  Va ser derrotat per tercera vegada el 1876 i fins 1890 pràcticament no va
participar a les eleccions.
 A partir d’ací, només va tenir certa força al País Basc i Navarra.
 A més, l’aparició del nacionalisme basc va reduir encara més les bases
socials del carlisme.
 L’aliança entre l’Església i el règim de la Restauració va deixar al carlisme
sense una part dels seus arguments polítics i suports tradicionals = bona
part del clero es va anar allunyant del carlisme i va apostar per la integració
dels catòlics en el sistema canovista (la prova va ser la incorporació de la
Unión Católica, dirigida per Alejandro Pidal, al Partit Conservador).

42.  Per això, l’any 1886, Vázquez de Mella va liderar un intent de modernització
de la ideologia carlina, que va quedar en l’Acta de Loredán: mantenia el
caràcter catòlic i tradicionalista i es comprometia a recuperar els furs, però
s’acceptava el nou ordre liberal capitalista.
 Tot i la seua integració progressiva en el sistema, alguns carlins van
promoure algunes insurreccions a final del segle, que van fracassar.

43.  Durant els primers anys de la Restauració, el moviment obrer en Espanya
va patir un retrocés com a conseqüència de:
Censura rígida

44.  El 1876 els anarquistes eren definitivament expulsats de la Primera
Internacional, separant definitivament les corrents socialista i anarquista a
Europa (cadascú seguiria el seu propi camí) = a Espanya va ocórrer una
cosa similar.
 Així, el 1879, Pablo Iglesias fundava el Partit Socialista Obrer Espanyol
(PSOE).

45.  Amb l’arribada dels liberals al poder el 1881, va augmentar la permissivitat
governamental, que es va completar a partir de 1887 amb la
Llei d’associacions, que legalitzava les associacions obreres.
 Aquest nou context de llibertat política va afavorir les activitats del PSOE
(recordar que els partits socialistes volien participar en l’activitat política =
utilitzar el sistema per acabar amb el sistema):
1884
Informe que
denuncia horaris
prolongats, els
salaris baixos,...
1886
S’inicia la
publicació de
EL SOCIALISTA
1888
Creació d’un
sindicat socialista
UGT

46.  El creixement del socialisme espanyol a partir del 1890 es va veure afavorit
per diversos factors:
 la moderació de la seua actuació (defensava la vaga com a element
reivindicatiu només per a casos extrems).
 l’aprovació del sufragi universal masculí (va incrementar les seues
expectatives electorals).
 Tanmateix, l’expansió del socialisme va ser molt lenta.
 Va ser a partir del desastre del 98 i de la industrialització d’algunes zones
concretes (Astúries i País Basc) que el socialisme va començar a difondre’s.
 L’aliança amb els republicans (la conjunció republicanosocialista) va fer
possible l’elecció de Pablo Iglesias com a primer diputat socialista el 1910.

47.  La tendència centralitzadora i unificadora dels successius governs de la
Restauració buscava l’aplicació de lleis, impostos i obligacions tributàries i
militars comuns a tot Espanya.
 Davant d’aquesta tendència uniformadora van començar a sorgir
organitzacions que propugnaven un model d’Estat descentralitzat,
especialment allà on perduraven elements culturals propis o s’havia produït
un desenvolupament econòmic diferenciat.
 El desenvolupament del nacionalisme va ser especialment important a
Catalunya i al País Basc.
 També van començar reivindicacions regionalistes a Galícia, València,
Aragó i Andalusia.

48.  A Catalunya el desenvolupament industrial en el segle XIX va donar lloc a
l’aparició d’una burgesia industrial i de negocis important, fet que era
excepcional en una Espanya en la qual continuava predominant una
societat agrària més tradicional.
 Aquest desenvolupament socioeconòmic va coincidir amb un renaixement
de la cultura catalana i una expansió de l’ús del català.
 A partir de 1830, va nàixer un moviment literari conegut com la
Renaixença, que tenia com objectiu recuperar la llengua i els signes
d’identitat catalans.

49.  La Renaixença va impulsar la publicació d’obres en llengua catalana i va
promoure la celebració d’uns certàmens literaris, els Jocs Florals.
 En la dècada del 1880, el catalanisme cultural va donar pas a l’activitat
política que afirmava l’existència d’una nacionalitat catalana i reivindicava
més autogovern per a Catalunya.
 La burgesia va donar suport a aquest moviment, pensant que afavoriria les
seues pretensions proteccionistes.

50. 1891
Creació
UNIÓ
CATALANISTA
Ja demanava més
competències polítiques i
econòmiques per a
Catalunya
 L’èxit electoral va convertir la Lliga en el principal partit de Catalunya durant
el primer terç del segle XX.
1898
Inici crisi de la
Restauració
Augmenta l'interés de la
burgesia catalana per tindre
representació política fora
del sistema
1901
Creació
LLIGA
REGIONALISTA
Creat per a participar
activament en política i
defensar els interessos
catalans en les institucions

51.  Al País Basc, l’abolició dels furs el 1876 (al final de la tercera guerra carlina)
va provocar una reacció en defensa de les institucions suprimides i, per
extensió, de la llengua i la cultura basques.
 Malgrat que el 1878 es van aprovar els concerts econòmics (donaven certa
autonomia fiscal al País Basc), a Biscaia va sorgir un moviment en defensa
dels drets històrics.
 A diferència del que va passar a Catalunya, al País Basc el nacionalisme no
es va basar inicialment en la llengua (el seu ús es concentrava al món
rural), sinó en la singularitat de l’ètnia basca i en el rebuig envers els
costums arribats de fora (el País Basc s’estava industrialitzant de manera
accelerada i rebien nombrosos immigrants procedents d’altres zones
d’Espanya).

52.  La figura més destacada en aquesta primera etapa del nacionalisme basc
va ser Sabino Arana:
 des del 1890 va proclamar que els bascos constituïen una nació
particular i independent de la resta d’Espanya.
 l’any 1895 va fundar el
Partit Nacionalista Basc (PNB)
a Bilbao.
 ell va ser qui va popularitzar
el nom per a la seua pàtria,
EUSKADI.

53.  El PNB estava impregnat d’un gran sentiment catòlic i de defensa de la
tradició i pretenia:
 Poc a poc, la posició política d’Arana es va suavitzar en acceptant que
l’autonomia s’havia d’assolir des de la legalitat i dins de la unitat de l’Estat
espanyol.
 Aquesta evolució va facilitar l’acostament a sectors de la burgesia industrial
basca, que veien en el nacionalisme un possible aliat davant la puixança del
moviment obrer derivat de la industrialització del País Basc a partir del
1880.
Impulsar llengua i
costums bascos
Defensar puresa
racial del poble basc

54. • Rexurdimento.
• Convertir gallec en llengua literària.
• Poc a poc, caràcter polític = demanant un
Estat menys centralitzat.
GALÍCIA
• Moviment cultural reivindicant.
recuperació llengua i costums valencians.
• Poc a poc, moviments polítics.
VALÈNCIA
• Moviment andalusista a principi segle XX
(amb reivindicacions federals).
ANDALUSIA
ARAGÓ

56. 4) LA CRISI D’ULTRAMAR
(CUBA I FILIPINES)

57.  A finals del segle XIX, Espanya tan sols disposava de les colònies de Cuba,
Puerto Rico i Filipines.
CUBA
Principal possessió espanyola
Interessos i negocis espanyols importants
Gran flux d’emigració procedent de la metròpoli
Agricultura de plantació (sucre de canya, cafè i tabac)
per a exportació = important font d’ingressos per a
l’Estat i empreses espanyoles
MERCAT CAPTIU:
 Obligats a comprar productes espanyols
 Dificultats per exportar a Europa i EUA

58.  El cas de Filipines era diferent:
FILIPINES
La població espanyola era escassa
(militars i ordes religiosos)
L’interés econòmic es reduïa al tabac i a la posició
estratègica per tal de comerciar amb el continent
asiàtic

59.  Però les dues illes coincidien en que tenien un tracte colonial i no tenien
cap dret:
NO PODIEN
TINDRE
INSTITUCIONS DE
GOVERN
PRÒPIES

60.  Cal recordar, respecte a Cuba, que en el Conveni de Zanjón (1878) s’havia
posat fi a la guerra dels Deu Anys (1868 – 1878) i s’havia pactat:
 algunes mesures per a facilitar la gradual autonomia cubana.
 l’abolició de l’esclavitud.
 la presència de diputats cubans al Parlament espanyol.
 Però la realitat és que la majoria dels polítics espanyols eren contraris a
concedir l’autonomia a Cuba:
 els governs liberals de Sagasta eren partidaris d’introduir millores a les
illes, però així i tot, van tardar deu anys a aconseguir l’abolició definitiva
de l’esclavitud (1888).
 el 1893, el conservador Maura va elaborar un Pla de Reformes
Colonials, però va ser rebutjat a les Corts pel seu propi partit.

61. 1891
ARANZEL CÁNOVAS
(era un impost per als productes importats no
procedents d’Espanya).
MALESTAR DE LA
POBLACIÓ CUBANA
MALESTAR ALS EUA
(era el principal comprador dels
productes cubans però obligat a
pagar forts impostos per vendre els
seus productes a l’illa)

62.  Mentrestant, a l’illa van anar formant-se dos partits oposats:
 el Partido Unión Constitucional, format en bona part per espanyols i
pels grans latifundistes sucrers = s’oposaven a les reformes del
Conveni de Zanjón.
 el Partido Liberal Cubano, format pels criolls = partidaris de
l’autonomia i de les reformes del Conveni de Zanjón.
 L’any 1895:
+ + =
Aranzel
Cánovas
Incompliment
Conveni de
Zanjón
Suport
dels EUA
ES VA
REINICIAR EL
CONFLICTE
CUBÀ

63.  La insurrecció va començar en la localitat de Baire = Alçament de Baire.
 Els intents d’Espanya de posar fi al conflicte van combinar el diàleg amb
una forta repressió.
 Espanya va enviar 200 mil soldats, però tot i l’elevat contingent, les tropes
espanyoles no van poder derrotar militarment els insurrectes cubans (més
adaptats a la lluita en zones tropicals i a la guerra de guerrilles).
 En este context, es produïa a l’agost de
1897 l’assassinat de Cánovas del Castillo,
que va donar lloc a un canvi de govern
imprevist en Espanya.

64.  El nou president, Sagasta, va iniciar una estratègia de conciliació:
 Però estes mesures van arribar massa tard per convèncer els partidaris de
la independència i va continuar la insurrecció.
Va decretar l’autonomia de
Cuba
Va decretar el sufragi universal
masculí
Va decretar la igualtat de drets
entre insulars i peninsulars
Va decretar l’autonomia
aranzelària
Va destituir al general Weyler
(defensava repressió)

65.  A Filipines la insurrecció es va iniciar el 1896.
 Allí ell malestar provenia del descontentament de la població indígena amb:
 els mètodes de l’Administració espanyola.
 l’excés de poder dels ordes religiosos.
 Ja en el 1892 es va formar la Liga Filipina, que exigia l’expulsió dels
espanyols i la confiscació dels seus latifundis.
 El capità general Camilo García Polavieja va optar per una política
repressiva = a finals de 1896 condemnava a mort a José Rizal (fundador de
la Liga Filipina).
 El nou govern liberal de 1897 va canviar eixa política repressiva i va
promoure una negociació amb els insurrectes, la qual cosa va donar com a
resultat una pacificació temporal de l’arxipèlag.

66.  Mentrestant, l’opinió pública i la majoria de polítics estatunidencs eren
favorables a la intervenció en Cuba (recordar els seus interessos
econòmics).
 Així, quan es va produir la insurrecció a Cuba el 1895, els Estats Units van
vorer l’oportunitat de mostrar obertament el seu suport als independentistes
cubans (primer van enviar armes als rebels i després van mostrar la seua
decisió d’intervenir directament en el conflicte).
 Espanya havia intentat sempre d’evitar eixe enfrontament amb els EUA.
 Finalment, els Estats Units van utilitzar com a pretext l’explosió i
l’enfonsament, a principis del 1898, del seu vaixell de guerra Maine, que
estava a la badia de l’Havana.

68.  La negativa d’Espanya a renunciar a l’illa i acatar l’ultimàtum nord-americà
va encetar l’enfrontament entre els dos països.
 A més, poc després, es reprenia també la insurrecció a les Filipines).
 A Espanya es va subestimar el potencial militar dels Estats Units, que va
destruir fàcilment la flota espanyola en dos breus combats navals:
 Santiago de Cuba.
 Cavite (les Filipines).
 Aquest desastre no va deixar al govern espanyol cap més alternativa que
demanar la pau.

69.  En el Tractat de París (10 de desembre de 1898) Espanya es va veure
obligada a cedir Cuba, Puerto Rico i Filipines als Estats Units.
 Amb això, es perdien les últimes restes de l’antic Imperi espanyol a Amèrica
i Àsia.

70.  Esta derrota contra els Estats Units va resultar humiliant per a tota la
societat espanyola i va comportar una commoció moral col·lectiva = el
“desastre del 98”.
 En definitiva, la necessitat de renovació i regeneració del sistema polític i de
la societat espanyola va començar a ser àmpliament defensada per una
corrent regeneracionista.
Va despertar les
consciències mostrant
un imperi derrotat i un
país en crisi
Efectes econòmics greus
a llarg termini
(pèrdua d’ingressos i
pèrdua de mercats
preferents)
Va començar a posar-se
en qüestió el sistema de
la Restauració i el torn
dinàstic
La Generació del 98 va
començar a parlar de la
necessitat d’una
regeneració moral, social
i cultural

73. CONCEPTES A DESTACAR
 Monarquia parlamentària.
 Bipartidisme.
 Alternança en el poder.
 Frau electoral.
 Conservadors / liberals.
 Manifest de Sandhurst.
 Torn dinàstic.
 Sistema canovista.
 Tercera guerra carlina.
 Conveni de Zanjón.
 Cacic.
 Caciquisme.
 Tupinada.
 Encasellat.
 Laïcisme.
 PSOE.
 Aranzel Cánovas.
 Ultimàtum.
 Tractat de París.
 Desastre del 98.