008 Feixisme i Nazisme

2,029 views

Published on

  • Be the first to comment

008 Feixisme i Nazisme

  1. 1. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI PER COME NÇAR MAPA DE LA UNITA T INTERNET ANTERIOR SURT
  2. 2. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Per començar: Línia del temps ANTERIOR SURT
  3. 3. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Mapa de la unitat FEIXISME I NAZISME LA ITÀLIA FEIXISTA EL NAZISME LA REPÚBLICA DE WEIMAR HITLER ARRIBA AL PODER LA IDEOLOGIA DEL NAZISME UN RÈGIM TOTALITARI LA POLÍTICA EXTERIOR I L’ECONOMIA ANTERIOR SURT
  4. 4. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Enllaços d’interès La Itàlia feixista PASSA AL WEB El nazisme El feixisme italià L’Alemanya nazi PASSA AL WEB El triomf de la voluntat, Riefenstahl PASSA AL WEB PASSA AL WEB El gran dictador, Chaplin PASSA AL WEB ANTERIOR PASSA AL WEB SURT
  5. 5. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI La Itàlia feixista Mussolini en una concentració feixista La ideologia del feixisme El militarisme El culte a la violència Els principis feixistes AMPLIA LA IMATGE El record de l’imperi AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE L’expansió colonial AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT El fascio AMPLIA LA IMATGE La salutació romana AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT PASSA AL TEXT La campanya del blat AMPLIA LA IMATGE
  6. 6. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Mussolini en una concentració feixista ANTERIOR SURT
  7. 7. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI La ideologia del feixisme ANTERIOR SURT
  8. 8. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Text: Els principis feixistes Els principis feixistes El feixisme lluita contra el conjunt de les ideologies democràtiques i les rebutja, tant pel que fa a les seves premisses teòriques com a les seves aplicacions pràctiques. El feixisme nega que el nombre, pel sol fet de ser nombre, pugui dirigir la societat humana; nega que aquest nombre pugui governar, per mitjà d’una consulta periòdica; afirma la desigualtat sense remei, fecunda i benèfica entre els homes, que no poden anivellar-se per un fet mecànic i extrínsec com el sufragi universal. Es poden definir així els règims democràtics: són aquells en què es dóna al poble, de tant en tant, la il·lusió de ser sobirà, mentre que la sobirania vertadera i efectiva rau en altres forces, de vegades irresponsables i secretes. [...] El feixisme rebutja, en la democràcia, l’absurda mentida convencional de la igualtat política, l’esperit d’irresponsabilitat col·lectiva i el mite de la felicitat i del progrés indefinit. B. MUSSOLINI, La doctrina del feixisme ANTERIOR SURT
  9. 9. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI El militarisme: Joves de l’avantguarda feixista ANTERIOR SURT
  10. 10. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Text: El culte a la violència Una expedició de càstig [...] l’expedició punitiva parteix gairebé sempre d’un centre urbà i irradia cap al camp que l’envolta. Enfilats als seus camions [...] els «camises negres» es dirigeixen al lloc que és l’objectiu de l’expedició. Una vegada hi són, comencen a donar cops a tots els que es troben pels carrers que no es descobreixen quan passen davant seu o que duen una corbata, un mocador o una brusa vermella. Si algú s’hi torna, si hi ha un gest de defensa, si un feixista és ferit o simplement és empès, el «càstig» s’amplia. Aleshores es precipiten a la borsa de treball, al sindicat, a la cooperativa, a la casa del poble, en rebenten les portes, tiren al carrer el mobiliari, els llibres i les mercaderies i hi aboquen bidons de gasolina: en pocs minuts, tot crema. Els que enxampen dins del local són apallissats salvatgement o assassinats. A. TASCA, Naixement del feixisme, 1938 ANTERIOR SURT
  11. 11. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI El record de l’imperi ANTERIOR SURT
  12. 12. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI L’expansió colonial ANTERIOR SURT
  13. 13. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI El fascio, símbol del feixisme ANTERIOR SURT
  14. 14. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI La salutació romana ANTERIOR SURT
  15. 15. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI La intervenció de l’estat a l’economia: la campanya del blat ANTERIOR SURT
  16. 16. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI La República de Weimar El mariscal Hindenburg Evolució econòmica i del vot AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Cartell sobre la hiperinflació La hiperinflació PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  17. 17. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI El mariscal Hindenburg ANTERIOR SURT
  18. 18. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Evolució de la situació econòmica i del vot entre el 1919 i el 1932 ANTERIOR SURT
  19. 19. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Text: Hiperinflació i vida quotidiana Hiperinflació i vida quotidiana Aviat va aparèixer una nova professió: la dels «acaparadors». Homes sense feina agafaven una o dues motxilles i anaven d’un pagès a un altre [...] per aconseguir queviures il·legals i vendre’ls després a la ciutat a un preu quatre o cinc vegades més alt. Al principi els pagesos estaven d’allò més contents amb la gran quantitat de bitllets de banc que els plovien a casa [...]. Però, així que anaven a la ciutat amb les carteres plenes de diners per comprar mercaderies, descobrien amb irritació que, mentre que ells només havien demanat cinc vegades més pels queviures que havien venut, el preu de la dalla, el martell i l’olla que volien comprar s’havia multiplicat per vint o cinquanta. A partir d’aquell moment [...] van intercanviar mercaderia per mercaderia [...]. Els habitants de les ciutats traginaven fins a les cases de camp totes les coses de què es podien privar: gerros de porcellana xinesa i catifes, sabres i escopetes, aparells fotogràfics i llibres, llums i ornaments. [...] I malgrat tot, [...] la gent es va acostumar, es va adaptar al caos [...] quan a Àustria un ou costava tant com abans un automòbil de luxe o [...], a Alemanya, valia quatre mil milions de marcs (tant, com, més o menys, abans el preu de totes les cases del Gran Berlín) [...]. Els rics es van tornar pobres, perquè els diners se’ls fonien als bancs [...] i els especulador es van fer rics. S. ZWEIG, El món d’ahir. Memòries d’un europeu, 1942 ANTERIOR SURT
  20. 20. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI La hiperinflació del 1923 va provocar la fam de les classes populars ANTERIOR SURT
  21. 21. MAPA DE LA UNITA T INICI INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Hitler arriba al poder Adolf Hitler Origen social dels membres del partit nazi AMPLIA LA IMATGE Desfilada nazi AMPLIA LA IMATGE El creixement del partit nazi Edifici de Der Angriff El suport al nazisme AMPLIA LA IMATGE Incendi del Reichstag AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE El triomf de la voluntat, Riefenstahl El gran dictador, Chaplin PASSA AL WEB PASSA AL WEB ANTERIOR SURT AMPLIA LA IMATGE
  22. 22. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Adolf Hitler ANTERIOR SURT
  23. 23. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Origen social dels membres del partit nazi ANTERIOR SURT
  24. 24. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Text: Un capitalista, un estudiant i un obrer expliquen per què van donar suport al partit nazi El suport al nazisme Nosaltres, els Krupp, no som idealistes, sinó realistes. Pensàvem que Hitler ens donaria la possibilitat de tenir un desenvolupament sa. Nosaltres volíem un sistema que funcionés bé i que ens donés els mitjans per treballar tranquil·lament. Declaracions de l’empresari Krupp en el procés de Nuremberg, 1946 Jo no vaig ser pressionat perquè m’adherís a les Joventuts Hitlerianes ni pel meu pare ni per ningú. [...] Jo mateix vaig decidir fer-ho, simplement perquè tenia ganes de formar part d’una associació de joves en la qual pogués lluitar per un ideal nacionalista. Les Joventuts Hitlerianes organitzaven campaments i excursions, i feien reunions de grup. Hi havia nois de tots els nivells socials, sobretot petitburgesos i obrers, i a més no es feia cap distinció de classe, cosa que m’agradava molt. Entrevista a un antic membre del partit nazi, 1960 La primavera del 1932, els nazis van fer les primeres temptatives per establir cèl·lules entre els obrers dels ferrocarrils. Ja hi havia bastants nazis entre els directors, els tècnics i els oficinistes. Des del 1931, hi havia caps de servei que vetllaven perquè els obrers que pertanyessin a les «camises brunes» gaudissin de privilegis. [...] Al final de la primavera del 1932, tots els obrers socialistes van haver de firmar un paper que els retirava la titulació. [...] Finalment va arribar l’ordre: «S’hi han d’inscriure [al sindicat nazi] o seran destituïts». W. ALLEN, Un petit poble nazi (1930-1935), 1967 ANTERIOR SURT
  25. 25. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI El creixement del partit nazi ANTERIOR SURT
  26. 26. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Edifici de Der Angriff, diari de tendència nazi ANTERIOR SURT
  27. 27. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Desfilada nazi ANTERIOR SURT
  28. 28. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Incendi del Reichstag ANTERIOR SURT
  29. 29. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI La ideologia del nazisme Característiques del nazisme Militarisme L’ideal de família nazi Mesures contra la població jueva El racisme AMPLIA LA IMATGE Les lleis de Nuremberg AMPLIA LA IMATGE Els camps de concentració PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE Presoners a Auschwitz AMPLIA LA IMATGE Població jueva exterminada Testimoni d’Auschwitz AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT AMPLIA LA IMATGE
  30. 30. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Característiques del nazisme ANTERIOR SURT
  31. 31. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Militarisme ANTERIOR SURT
  32. 32. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Mesures contra la població jueva ANTERIOR SURT
  33. 33. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Text: El racisme El racisme Totes les coses de les quals gaudim ara en la civilització humana, totes les realitzacions de l’art, de la ciència i de la tècnica, són gairebé exclusivament els fruits del geni creador ari. Cosa que permet concloure que ell sol és el fundador d’una humanitat superior i que, per això, representa el prototip del que entenem per «ésser humà». [...] Si es dividís la humanitat en tres categories d’homes: creadors, conservadors i destructors de la cultura, tindríem segurament com a representant del primer grup sol l’element ari. [...] L’existència de tipus humans inferiors ha estat sempre una condició prèvia essencial per a la formació de les civilitzacions... [...] L’ari ha renunciat a la puresa de la seva sang i ha perdut a poc a poc la facultat de crear civilització. [...] Els pobles moren no tan sols perquè perden guerres, sinó perquè perden aquesta força de resistència que només pot donar una sang pura. Tots els que, en aquest món, no són d’una raça pura no són altra cosa que desferres. Adolf HITLER, Mein Kampf, 1924 Un boig costa cada dia 4 marcs, un invàlid 5,5 marcs, un criminal 3,5 marcs. En molts casos, un funcionari no cobra més de 4 marcs, un empleat 3,6 marcs, un aprenent 2 marcs. [...] Calculeu quant costen anualment els 300.000 bojos i epilèptics d’Alemanya. Quants préstecs de 1.000 marcs podríem concedir a matrimonis joves si poguéssim estalviar aquests diners? Procedent d’un llibre de text de matemàtiques de l’època nazi ANTERIOR SURT
  34. 34. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI L’ideal de família nazi ANTERIOR SURT
  35. 35. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Les lleis de Nuremberg ANTERIOR SURT
  36. 36. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Els camps de concentració i l’extermini ANTERIOR SURT
  37. 37. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Presoners a Auschwitz ANTERIOR SURT
  38. 38. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Text: El testimoni d’un oficial d’un camp de concentració El testimoni d’un oficial d’un camp de concentració [...] Hoss [...] va respondre que la majoria dels que eren portats al camp anaven allà per ser exterminats. Hoss va fer després una declaració jurada en què va admetre que havia supervisat l’extermini per gasejament i la incineració posterior d’almenys dos milions i mig de persones. Va dir que s’introduïa el [gas] Zyklon-B a la cambra a través d’una petita obertura. Es tardava entre 3 i 15 minuts a assassinar els que eren dins la cambra. Al cap de mitja hora, es retiraven els cossos. Els Sonderkommandos o Comandos Especials els treien els anells i les dents i els empastaments d’or. Hoss va descriure el procés amb el qual se seleccionaven els que anaven a ser gasejats. Va declarar que es tractava d’enganyar les víctimes dient-los que les anaven a netejar de polls. Va dir que a les cambres de gas hi podien entrar fins a 2.000 persones. Testimoni de Rudolf HOSS, Kommandant d’Auschwitz ANTERIOR SURT
  39. 39. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Població jueva exterminada per països ANTERIOR SURT
  40. 40. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Un règim totalitari Hitler, líder indiscutible La propaganda El terror Terror i propaganda AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE El control de la cultura AMPLIA LA IMATGE El nazisme PASSA AL TEXT L’Alemanya nazi El control de l’educació PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB ANTERIOR SURT PASSA AL WEB
  41. 41. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Retrat de Hitler, de Hubert Lazinger ANTERIOR SURT
  42. 42. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI El terror: El primer camp de concentració, Dachau ANTERIOR SURT
  43. 43. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI La propaganda: Olimpíades de Berlín ANTERIOR SURT
  44. 44. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Text: Terror i propaganda La capacitat receptora de les masses és molt limitada, la seva intel·ligència, escassa, i, per tot això, l’oblit és gran. Per tant, qualsevol propaganda eficaç haurà de limitar-se a molt pocs punts, i s’hauran d’utilitzar en forma de lemes fins al moment en què indefectiblement l’últim del grup hagi comprès el que es vol dir amb aquelles paraules. A. HITLER, La meva lluita Els règims totalitaris continuen utilitzant el terror fins i tot quan ja han assolit els seus objectius psicològics: el seu veritable horror rau en el fet que regnen sobre una població completament sotmesa. Allà on es porta a la perfecció el domini del terror, com en els camps de concentració, la propaganda desapareix completament; fins i tot va quedar totalment prohibida en l’Alemanya nazi. La propaganda, en altres paraules, és un instrument del totalitarisme, i possiblement el més important, en les seves relacions amb el món no totalitari; el terror, pel contrari, constitueix la veritable essència de la seva forma de govern. H. ARENDT, Els orígens del totalitarisme ANTERIOR SURT
  45. 45. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Text: El control de l’educació L’educació dels joves És amb la joventut amb el que començaré la meva obra creadora, va dir Hitler. Nosaltres, els vells, estem gastats [...], ja no tenim instints salvatges. Nosaltres som fluixos, som sentimentals. Nosaltres portem el pes d’una història humiliant [...]. Però, la meva esplèndida joventut! Quin material humà! Amb ells, podré construir un món nou. La meva pedagogia és dura. Farem créixer una joventut davant la qual el món tremolarà. Una joventut violenta, imperiosa, intrèpida, cruel. [...] Sobretot, que sigui atlètica: és el més important. [...] No vull cap educació intel·lectual. El saber no fa altra cosa que corrompre els joves. H. RAUSCHNING, Hitler em va dir, 1940 ANTERIOR SURT
  46. 46. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI El control de la cultura: crema de llibres el 1933 ANTERIOR SURT
  47. 47. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI La política exterior i l’economia L’expansió Fotograma d’El gran dictador AMPLIA LA IMATGE El descens de l’atur AMPLIA LA IMATGE El creixement de la producció industrial AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE El creixement armamentístic AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  48. 48. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI L’expansionisme: Mapa de l’expansió territorial alemanya a l’època nazi ANTERIOR SURT
  49. 49. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Fotograma d’El Gran Dictador, de Charles Chaplin, el 1940 ANTERIOR SURT
  50. 50. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Evolució de l’atur entre el 1932 i el 1939 ANTERIOR SURT
  51. 51. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Evolució de la producció industrial per sectors ANTERIOR SURT
  52. 52. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Evolució de la inversió pública per sectors entre el 1928 i el 1938 ANTERIOR SURT
  53. 53. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI SÍNTESI (II) Síntesi (I)  La situació de crisi que vivia Itàlia des de l’acabament de la Primera Guerra Mundial va facilitar que Mussolini assolís el poder a Itàlia, l’any 1922, amb la marxa sobre Roma.  El feixisme Italià va tenir com a característiques una ideologia antidemocràtica i anticomunista, l’aposta per un estat totalitari, un nacionalisme ferotge i expansionista, i el culte a la violència i al militarisme.  Un altre model totalitari va ser el de l’Alemanya nazi. Per explicar l’arribada d’Adolf Hitler al poder cal analitzar la crisi que va viure Alemanya després de la derrota a la Primera Guerra Mundial.  Hitler va arribar al poder de manera legal, afavorit per la situació de crisi i violència que es vivia a Alemanya a principis dels anys trenta. Les primeres mesures que va prendre van anar encaminades a eliminar els seus adversaris polítics. ANTERIOR SURT
  54. 54. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 8 SÍNTESI Síntesi (II)  L’ideari de Hitler preconitzava el culte al cap, la primacia de l’estat, l’exaltació de la violència i de la joventut, i tenia un component racista i racial de la història.  L’estat nazi era dirigit per un líder indiscutible, el führer. El partit únic controlava tots els aspectes del poder i de l’administració. La població va ser controlada mitjançant el binomi del terror i la propaganda.  El règim nazi va ser un estat totalitari, el qual va implantar una política antisemita sistemàtica que va culminar amb l’anomenada solució final i l’experiència brutal dels camps d’extermini.  Una de les prioritats del nazisme era retornar a Alemanya el seu paper de gran potència. Per fer-ho, va engegar una política exterior bel·licista i es van mobilitzar tots els recursos necessaris per finançar-la. ANTERIOR SURT

×