La Transició espanyola. La Constitució de 1978. La instauració de la democràcia a Espanya

1. T12: TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA (1975 – 1982)
NUCLI TEMÀTIC 8: LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA I EL PROCÉS DE CONSOLIDACIÓ

2. 1. Introducció
2. De la transició a la democràcia (1975 – 1978)
3. La Constitució de 1978
4. L’etapa del consens polític (1978 – 1982)

3. 1) INTRODUCCIÓ

4.  Després de la mort del general Franco, es va desenvolupar a Espanya un
procés de transició política cap a un règim plenament
democràtic.
 Això es va fer a pesar que va coincidir amb una situació de:
 La instauració de la democràcia va comportar un canvi profund de les
institucions polítiques (Constitució de 1978) i de la forma del mateix Estat
(autonomies).
 A més, eixos canvis van anar acompanyats d’una gran modernització
econòmica, cultura i de mentalitat.
greu crisi econòmica notable conflictivitat social

5. 2) DE LA TRANSICIÓ A LA
DEMOCRÀCIA
(1975 – 1978)

6.  El 20 de novembre de 1975 moria Franco.
El 22 de novembre
de 1975
Joan Carles
de Borbó
era proclamat
rei d’Espanya
Carlos Arias Navarro
va continuar al capdavant del govern
S’esperava un
programa reformador
que conduïra a la
progressiva
democratització del
sistema polític
Arias Navarro
es va limitar a
proposar uns
CANVIS MÍNIMS
L’oposició els
va rebutjar
Els sectors
reformistes
quedaven decebuts

7. L’oposició va prendre la iniciativa
JUNTA
DEMOCRÁTICA
PLATAFORMA DE
CONVERGENCIA DEMOCRÁTICA
va definir un
programa comú
COORDINACIÓN
DEMOCRÁTICA
es va conèixer com
la “PLATAJUNTA”
Proposaven
La formació d’un govern
provisional
La celebració d’eleccions
lliures de caràcter
constitucional per posar
les bases d’un sistema
polític democràtic

8. Les forces antifranquistes també van promoure
MOBILITZACIONS
POPULARS
manifestacions,
vagues...
Llibertats
democràtiques
Amnistia per als
presos polítics
reclamant
A més, van augmentar els
conflictes laborals
vagues a
Catalunya, País
Basc, Madrid,...
TOT AIXÒ VA CONTRIBUIR A DESACREDITAR EL
PROJECTE CONTINUISTA D’ARIAS NAVARRO

9. La tensa situació va polaritzar el
posicionament dels mateixos polítics del
franquisme
REFORMISTES IMMOBILISTES
se sentien decebuts amb
les reformes
sols acceptaven la
continuïtat del règim
exigien més
REPRESSIÓ POLICIAL

10. El 30 de juny
de 1976
El rei Joan Carles
va forçar la
dimissió d’Arias
Navarro
El nou govern, després
d’haver mantingut
contacte amb les forces
democràtiques
Va proposar la
LLEI DE REFORMA POLÍTICA
reconeixia els drets
fonamentals de les persones
nomenava com a nou president del
govern a un polític reformista
ADOLFO
SUÁREZ
preveia un sistema democràtic
conferia el poder legislatiu en
exclusiva a la representació
popular

11. Per poder imposar aquesta
proposta era necessari
neutralitzar la resistència dels
immobilistes
comptar amb la participació de la
majoria de l’oposició democràtica
Suárez va aconseguir que les
Corts aprovaren eixa Llei de
Reforma Política presentant-la
com un canvi polític d’una legalitat
a l’altra, no com una ruptura del
franquisme
Tot i que esta llei suposava el
desmantellament de les
institucions franquistes
També va establir unes
garanties clares
LA MONARQUIA NO ERA NEGOCIABLE
NO S’EXIGIRIEN RESPONSABILITATS
POLÍTIQUES

12. La Llei de Reforma Política establia
un sistema bicameral
(Congrés i Senat)
Sufragi universal
Sotmesa
a referèndum
15 de desembre de 1976
Aprovada pel 81% dels votants
Immediatament, el govern de Suárez
va negociar amb l’oposició les
bases per a celebrar unes
eleccions democràtiques
va dictar una sèrie de disposicions que significaven
la desaparició de les institucions franquistes
Legalització de partits polítics
Llibertat sindical
Indult a presos polítics

14. La legalització del PCE a l’abril de 1977
va provocar
crisi de govern
oposició dels immobilistes
a esta legalització

16. Davant les primeres eleccions lliures des del 36, a Espanya va
anar configurant-se un nou escenari polític
PCE
PSOE
ALIANZA
POPULAR
UCD
més de 150
formacions
polítiques
legalitzades arreu
d’Espanya

17. El procés de Transició es va accelerar per les
difícils circumstàncies
Crisi econòmica Onada de mobilitzacions socials
Brots de violència (assassinats d’Atocha, 1977)
Resistència dels sectors
ultres del franquisme
Actes terroristes
(ETA i GRAPO)
El resultat final va ser fruit
d’un PACTE entre els
reformistes i bona part de
l’oposició democràtica
REFLECTIA LA VOLUNTAT
MAJORITÀRIA DELS
ESPANYOLS DE CONSTRUIR
UN SISTEMA DEMOCRÀTIC

20. Les eleccions generals es van
celebrar el 15 de juny de 1977
UCD
Van donar com a resultat un
SISTEMA BIPARTIDISTA
PSOE
166 diputats
118 diputats
PCE (19) i AP (16)
van quedar molt lluny
A pesar de no arribar a
la majoria absoluta (en
total 350 diputats; amb
176 majoria absoluta)
ADOLFO
SUÁREZ
PRIMER GOVERN
DEMOCRÀTIC
D’ESPANYA DES DE LA
GUERRA CIVIL

21. El conjunt de l’oposició va
aconseguir forçar que el primer
objectiu del nou govern fora...
ELABORAR UNA
NOVA CONSTITUCIÓ
Igualment, la majoria de les forces polítiques parlamentàries van
pactar tota una sèrie de mesures que exigien un ampli acord
Es va encetar la coneguda com ETAPA DEL CONSENS POLÍTIC
de tipus polític
de tipus econòmic
de tipus social Llei d’amnistia
Pactes de la Moncloa
reforma fiscal

22. 3) LA CONSTITUCIÓ DE 1978

23. La Constitució de 1978 va
iniciar la política de consens
RESULTAT D’UN ACORD
ENTRE LES DIFERENTS
FORCES POLÍTIQUES
Per a redactar
la Constitució
Esta Constitució
presentava una
certa ambigüitat
es va crear una ponència formada per
tots els partits que tenien representació
a les Corts
l’excepció va ser la minoria basca, que hi
va renunciar
permetia que el seu posterior
desplegament legislatiu fóra acceptat tant
per la dreta com per l’esquerra

24. La Constitució
va ser aprovada per ambdues cambres
sotmesa a un REFERÈNDUM
6 de desembre de 1978
La gran majoria de la població va donar
validesa a un text que encara està vigent

25. CONSTITUCIÓ
1978
Sobirania nacional
Llibertats individuals
Sufragi universal
Caràcter
descentralitzador
(Comunitats Autònomes)
Llibertat de culte
Divisió de poders

26. L’Estat s’organitza com una
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
La Corona té una
FUNCIÓ REPRESENTATIVA

27.  El poder resideix en la nació.
 Amb SUFRAGI UNIVERSAL per a
majors de 18 anys (

28. • CORTS (bicamerals = Congrés dels
Diputats + Senat).
LEGISLATIU
• PRESIDENT DEL GOVERN (elegit pel
Congrés dels Diputats)
• GOVERN DE LA NACIÓ (elegit pel
President de la Nació i ratificat pel Rei)
EXECUTIU
• CONSELL GENERAL DEL PODER
JUDICIAL (elegit per les Corts) = governa
els tribunal i els jutges INDEPENDENTS.
JUDICIAL

29. Amb un
TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Nomenat per
Consell General del Poder Judicial
Govern de la Nació
Corts Generals
Instància suprema i de control del sistema constitucional

31. Desenvolupa tota una sèrie de drets fonamentals i llibertats
individuals civils i polítiques:
llibertat d’expressió, igualtat jurídica, dret a la propietat, dret a votar,
etc.
A més, estableix la no-discriminació per raons d’edat, sexe, raça i
religió.

32. S’estableix la llibertat de culte
(però amb certa col·laboració amb
l’Església catòlica)

33. Sistema polític i administratiu
DESCENTRALITZAT = creació de
COMUNITATS AUTÒNOMES en tot el
territori

34. Totes les Comunitats Autònomes
es van regular mitjançant
ESTATUT D’AUTONOMIA
quines són les competències de la CC.AA.
Es van establir DOS PROCEDIMENTS
PER ARRIBAR A L’AUTONOMIA
Seguint
l’ARTICLE 143
Seguint
l’ARTICLE 151
En ells queden
reflectits
com s’han de formar el poder legislatiu i
executiu en cada territori

35. Seguint l’ARTICLE 151
Este article permetia assolir l’autonomia a les nacionalitats
històriques (Catalunya, País Basc i Galícia) i a les comunitats que
ho ratificaren per referèndum
Via ràpida
Les nacionalitats
històriques
van demanar una
autonomia provisional
La primera va ser la de la
Generalitat de Catalunya
setembre
de 1977
gener
de 1978
març
de 1978
Consell General Basc
Xunta de Galícia

36. Andalusia
Catalunya
Finals 1979
1981
País Basc
Galícia
van assolir l’autonomia
plena i totes les seues
competències
Tots aprovats per
referèndum

37. Via lenta
Seguint l’ARTICLE 143
Permetia un accés a
l’autonomia més restringit
(inicialment amb menys
competències)
deixava un temps de 5 anys
per a reformar l’estatut,
ratificar-lo i poder accedir així a
la resta de les competències
este va ser el camí elegit per quasi tota la resta
de comunitats autònomes
(per exemple, Navarra i Madrid
van ser casos especials).
aprovats sense necessitat de referèndum

38. Via excepcional
Navarra
Madrid
Va ser constituïda com una Comunitat
Autònoma uniprovincial per les Corts al
no reunir les condicions estipulades en
l’article 143
1983
Ley Orgánica de reintegración y
Amejoramiento del Régimen Foral de
Navarra = llei similar als estatuts
d’autonomia de les altres comunitats
1982

39. La Constitució de 1978 també va implicar
Una profunda reforma del Codi penal
Una reforma del Codi
de justícia militar
les forces armades van quedar
sotmeses al poder civil
La desaparició de la legislació franquista més
explícitament antidemocràtica

41. 4) L’ETAPA DEL CONSENS POLÍTIC
(1978 – 1982)

42. La política de consens va
consistir en buscar un ampli
acord entre els partits
polítics parlamentaris
sobre qüestions claus per a
construir la nova democràcia
per a abordar els problemes
econòmics i socials més urgents
La Transició va coincidir
amb una important
CRISI ECONÒMICA
INTERNACIONAL
iniciada el 1974
provocada per una forta
pujada del preu del petroli

43. Les conseqüències d’eixa crisi
en Espanya van ser greus
retorns dels
emigrants
descens dels
ingressos
per turisme
baixada de les
exportacions i
de les inversions
estrangeres
disminució consegüent de diners
La balança comercial
va arribar a un
dèficit de 3 mil
milions de dòlars
La inflació es va
enfilar per
damunt del 25%
moltes empreses
van fer fallida
La crisi energètica
profunda
CRISI INDUSTRIAL
gran augment de l’atur
VA PROVOCAR

44. Per abordar la crisi
es va buscar un
ampli consens
polític i social
partits polítics
+
sindicats
Es van concretar en els
PACTES DE LA MONCLOA
octubre de 1977
acords per a la reforma i el
sanejament de l’economia
programa de modificacions
jurídiques i polítiques
PRINCIPALS
OBJECTIUS
reducció de la inflació
posada en marxa de reformes per a repartir
equitativament els costos de la crisi

45. Per assolir eixos objectius es va acordar
devaluar la pesseta
dissenyar una nova estratègia de control de la despesa pública
un programa per a racionalitzar el consum d’energia
una moderació salarial generalitzada
una sèrie de mesures per a agilitzar la contractació
Un nou marc de relacions laborals
una reforma fiscal en profunditat

46. La reforma tributària va permetre a l’Estat
RECAPTAR MOLT MÉS I DE MANERA MÉS JUSTA
Es va basar en
l’impost extraordinari
sobre el patrimoni
l’impost sobre la renda de les
persones físiques (IRPF)
1977
1978
D’aquesta manera,
es va poder
fer front als alts costos socials
de la crisi econòmic
crear les bases per a la construcció de
l’ESTAT DEL BENESTAR
es va reformar la Seguretat Social
va augmentar el finançament
públic, que va permetre
ampliar el subsidi de l’atur
incrementar les pensions

47. En este context de reformes
noves eleccions
legislatives
març de 1979
De nou van ser
guanyades per la UCD
PSOE
168 diputats
121 diputats
Però en aquest mandat es va
iniciar una CRISI DINS LA UCD
Suárez va començar a ser
qüestionat com a líder
La feblesa del partit i del govern
es va fer evident en els mesos
següents
eleccions municipals
de 1979
Eleccions autonòmiques
basques i catalanes de 1980
LA UCD VA PERDRE LA MEITAT DELS VOTS
ACONSEGUITS UN ANY ENRERE

48. L’oposició va guanyar força
i es va beneficiar del
malestar social i polític En maig de 1980, el PSOE va
sotmetre el govern a una
MOCIÓ DE CENSURA
a la majoria de les grans ciutats els
ajuntaments ja eren d’esquerres
Suárez la va guanyar però per poc marge
Poc temps després (gener de 1981), Adolfo Suárez presentava la
seua DIMISSIÓ com a president del govern
per la pèrdua d’influència dins del seu partit
per les fortes pressions de sectors empresarials i militars
contra la seua persona i la seua política

50. El 23 de febrer de 1981
es celebrava al Congrés dels
Diputats la votació d’investidura
de Leopoldo Calvo Sotelo com a
successor d’Adolfo Suárez
Un grup de guàrdies civils hi van irrompre
per la força i van retenir els diputats
Encapçalats pel tinent coronel
ANTONIO TEJERO

51. Paral·lelament, el capità
Milans del Bosch
es revoltava a València per imposar
un colp d’Estat militar
Altres militars, com ara el general Armada, també
participaven en la conspiració

52. Els objectius del conegut com
colp d’Estat del 23-F eren confusos
Però una clara intenció de
atorgar a l’exèrcit un paper rellevant
en el futur del govern
paralitzar el procés democràtic
El rei va comparèixer a la televisió la
mateixa nit del 23 de febrer
censurava l’actitud dels revoltats
donava suport al règim constitucional
Aquesta aparició del rei
posant-se clarament de la
llei vigent,
FOU DECISSIVA PER
AVORTAR EL COLP

55. La seua política no es va
diferenciar de l’anterior
Solucionat este accident, Calvo Sotelo va ser elegit
com a nou president del govern
La tasca legislativa va continuar endavant
enmig de dissensions internes i amb
l’hostilitat de l’oposició
Una de les decisions més polèmiques del seu govern va ser
LA PETICIÓ D’INGRÉS D’ESPANYA A L’OTAN
es va fer efectiva el
30 de maig de 1982
amb una clara oposició
dels partits d’esquerra

57. Pacte entre la UCD i el
PSOE per tal de limitar
les atribucions de les
comunitats autònomes
A pesar de les postures enfrontades en la qüestió de
l’ingrés a l’OTAN
les reticències provocades per
alguns sectors per la
descentralització de l’Estat
Es va concretar en la
Llei Orgànica
d’Harmonització del
Procés Autonòmic
LOHPA
Juliol de 1982
VA CONDUIR A

58. Calvo Sotelo no va
aconseguir frenar el procés
d’autodestrucció de la UCD
el propi Adolfo Suárez va
abandonar el partit
va crear el CDS
(Centro Democrático i Social)
Juliol de 1982
Calvo Sotelo va dissoldre les Corts i va
convocar noves eleccions
A penes un més després
(agost de 1982)
En eixes eleccions (octubre de 1982)
va guanyar el PSOE amb majoria absoluta
VA MARCAR EL FINAL DEL PROCÉS DE TRANSICIÓ i
l’inici d’una nova etapa constitucional d’alternança política en el govern

60. Tot este procés de consens per assentar la democràcia a
Espanya NO VA SER FÀCIL
La majoria de les
forces polítiques
i de la societat espanyola
apostaven per un consens que
possibilités una transició pacífica
Però hi va haver sectors que van pretendre desestabilitzar el país i
obstaculitzar la construcció del sistema democràtic
Les principals
amenaces provenien
de l’involucionisme polític
representat per
l’extrema dreta
del colpisme militar
del terrorisme extremista

61. nostàlgiques del franquisme
van organitzar manifestacions
amb l’excusa de condemnar
alguns atemptats terroristes
atacava el govern
i el procés democràtic
exigia que l’exèrcit
es fera amb el poder
Inclús van crear
alguns grups armats que
van cometre atemptats i
assassinats
Guerrilleros de Cristo Rey
Triple A
Batallón Vasco Español
Les forces d’extrema dreta

62. L’intent de colp d’Estat conegut com la “Operación Galáxia”
Alguns militars
també van intentar desestabilitzar
el procés polític
Incitats per la premsa ultradretana
1978
1981
El frustrat colp d’Estat del 23-F

63. ETA
El terrorisme extremista
Va buscar les seues
víctimes entre
Les forces armades
Personalitats vinculades al franquisme
Els cossos de seguretat de l’Estat
va emprendre una campanya d’atemptats
365 morts entre 1975 i 1982
Va estimular encara més les actituds involucionistes d’estos sectors

64. El terrorisme extremista
grups terroristes d’extrema esquerra
Comandos Autònoms
Anticapitalistes
GRAPO
FRAP
Van protagonitzar
atemptats i segrestos

65. En resum, el procés de Transició
va ser un PROCÉS RELATIVAMENT PACIÍFIC
PERÒ NO VA ESTAR EXEMPT DE VIOLÈNCIA
3200 actes violents
600 morts
2000 ferits
Entre 1975 i 1982
A pesar de tot això, finalment
ES VA IMPOSAR EL CONSENS I L’ACORD POLÍTIC GENERALITZAT

67. CONCEPTES A DESTACAR
 Transició.
 Coordinación Democrática.
 Platajunta.
 Amnistia.
 Llei de Reforma Política.
 Assassinats d’Atocha.
 Monarquia parlamentària.
 Estat aconfessional.
 Moció de censura.
 LOHPA.
 Involucionisme.
 Aprofundiment democràtic.
 Colp d’Estat.
 Referèndum.
 Democràcia.
 Constitució.
 Pactes de la Moncloa.
 IRPF.
 Colp d’Estat del 23-F.
 Operació Galàxia.