015 El Món al segle XXI

985 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
985
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
336
Actions
Shares
0
Downloads
23
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

015 El Món al segle XXI

  1. 1. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI PER COME NÇAR MAPA DE LA UNITA T INTERNET ANTERIOR SURT
  2. 2. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Línia del temps ANTERIOR SURT
  3. 3. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Mapa de la unitat EL MÓN AL PRINCIPI DEL SEGLE XXI LA DESAPARICIÓ DEL BLOC COMUNISTA EL MÓN ISLÀMIC ELS ESTATS UNITS ELS CONFLICTES LA UNIÓ EUROPEA GLOBALITZACIÓ I SUBDESENVOLUPAMENT RÚSSIA I LA XINA CANVIS SOCIALS I CULTURALS ANTERIOR SURT
  4. 4. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Enllaços d’interès Àudio de la caiguda del mur del Berlín PASSA AL WEB Àudio de l’atemptat de l’11-S Àudio de la mort d’Arafat PASSA AL WEB PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  5. 5. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI La desaparició del bloc comunista Àudio de la caiguda del mur de Berlín Revolucions d’Europa de l’Est PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE La dissolució de l’URSS La dimissió de Gorbatxov AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  6. 6. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Revolucions d’Europa de l’Est ANTERIOR SURT
  7. 7. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Text: La dimissió de Gorbatxov La dimissió de Gorbatxov Benvolguts compatriotes, conciutadans: atesa la situació creada amb la formació de la Comunitat d’Estats Independents, cesso en la meva activitat com a president de la Unió Soviètica. Prenc aquesta decisió per consideracions de principi [...] S’ha imposat la línia del desmembrament del país i de la desunió de l’estat, cosa que no puc acceptar. [...] A més, estic convençut que resolucions d’aquesta envergadura s’haurien d’haver pres basant-se en la voluntat expressa del poble (és a dir, un referèndum). [...] El destí va voler que quan em vaig veure al capdavant de l’estat ja estigués clar que el nostre país estava malalt. [...] Avui estic convençut de la raó històrica dels canvis iniciats el 1985. [...] Hem posat fi a la guerra freda, s’ha aturat la cursa armamentista i la dement militarització del país, que havia deformat la nostra economia, la nostra consciència social i la nostra moral. M. GORBATXOV, discurs de comiat, 1991 ANTERIOR SURT
  8. 8. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI La dissolució de l’URSS ANTERIOR SURT
  9. 9. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Els Estats Units El pes de l’economia nord-americana El pes de la inversió militar L’ 11-S AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Àudio de l’atemptat de l’11-S El món cinc anys després de l’11-S PASSA AL WEB PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  10. 10. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI El pes de l’economia nord-americana el 2006 ANTERIOR SURT
  11. 11. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI El pes de la inversió militar ANTERIOR SURT
  12. 12. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI L’atac de l’11-S a les Torres Bessones ANTERIOR SURT
  13. 13. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Text: El món cinc anys després de l’11-S El món cinc anys després de l’11-S Sembla raonable pensar que dinou homes no poden canviar la història. Però ho van fer. Cinc anys i dues guerres americanes més tard, el món creat pels segrestadors de l’11 de setembre és més fosc del que ningú podia preveure al començament del nou segle. [...] Un relat honest ha de concloure que el nombre de gihadistes i de simpatitzants probablement s’ha multiplicat des de llavors. I s’ha multiplicat en part com a resultat de la resposta dels Estats Units. La primera de les dues guerres que George Bush va llançar després de l’11 de setembre va semblar un èxit inicial i comparat amb la segona [la invasió de l’Iraq al març de 2003] encara ho és. [...] Allà [l’Iraq], tres anys i mig després, la lluita i el terrorisme maten centenars de persones cada mes, i serveixen de consigna als gihadistes per reclutar nous membres i com a camp d’entrenament on millorar les tàctiques militars. [...] L’Iraq ha estat un gol en pròpia porta en la batalla per guanyar-se l’opinió política, i no tan sols la musulmana. Fa cinc anys Occident estava darrere dels Estats Units. Ara es troba dividit: una enquesta rere una altra reflecteixen la profunda desconfiança entre els aliats tradicionals dels Estats Units, desconfiança que fa que la cooperació en tot, des de la proliferació nuclear fins al comerç, sigui més difícil. [...] The Economist, 31 d’agost de 2006 ANTERIOR SURT
  14. 14. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI La Unió Europea La Unió Europea el 2007 AMPLIA LA IMATGE Desigualtats en el PIB Desigualtats en el PIB per càpita AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  15. 15. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI La Unió Europea el 2007 ANTERIOR SURT
  16. 16. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Desigualtats en el PIB ANTERIOR SURT
  17. 17. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Desigualtats en el PIB per càpita ANTERIOR SURT
  18. 18. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Rússia i la Xina És una democràcia, la Rússia de Putin? (I) És una democràcia, la Rússia de Putin? (II) PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT Creixement del PIB a la Xina Els contrastos de riquesa a la Xina AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  19. 19. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Text: És una democràcia, la Rússia de Putin? (I) És una democràcia, la Rússia de Putin? (I) Putin es va fixar com a objectiu del seu mandat restaurar la governabilitat de Rússia, molt danyada després dels anys del seu antecessor, Borís Ieltsin, en què el Kremlin no va deixar de perdre competències sobre les repúbliques i regions, i enfront d’altres grups no tan formals, com les oligarquies econòmiques i les màfies. Putin aspirava a alliberar Rússia del descontrol i la fragmentació a través de tornar a concentrar el poder en les seves mans. El problema és que des de les eleccions legislatives de 2003 i de ser reelegit com a president, ara fa un any, Putin ha excedit de molt el seu pla de «renacionalització» de la presa de decisions a Rússia, tant en el terreny domèstic com en la seva actuació exterior. Avui per avui, la democràcia a Rússia –almenys el sistema de democràcia liberal tal com la coneixem– està en clara retirada. R. L. BARDAJÍ, En defensa de la democràcia, GEES, 28 de febrer de 2005 ANTERIOR SURT
  20. 20. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Text: És una democràcia, la Rússia de Putin? (II) És una democràcia, la Rússia de Putin? (II) Els russos, poques vegades han estat més lliures. «Són molt més lliures que els xinesos. Poden viure bé i divertir-se. Poden llegir, veure i dir el que volen, i accedir a Internet» [...]. Però aquestes tendències positives coexisteixen amb molts signes que Rússia s’està aturant en el camí cap a la democràcia de lliure mercat. [...] L’avaluació anual de l’organització nord-americana en pro de la democràcia Freedom House mostra un deteriorament progressiu de Rússia respecte de les eleccions lliures, els governs representatius i la llibertat de premsa. Les companyies controlades per l’estat suposen ja el 40 % de l’economia, i la proporció augmenta com a part d’un model més ampli de centralització del poder en mans del president i els seus socis més propers. Una dada és que el Fòrum Econòmic Mundial sobre corrupció situa Rússia en el lloc 106 de 117 països quant al «favoritisme en l’atorgament de contractes públics», i en el 108 quant a protecció del dret de propietat. [...] J. F. O. MCALLISTER, Time Magazine, 2 de juliol de 2006 ANTERIOR SURT
  21. 21. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Creixement del PIB de la Xina comparat amb el creixement d’altres economies ANTERIOR SURT
  22. 22. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Els contrastos de riquesa a la Xina ANTERIOR SURT
  23. 23. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI El món islàmic Comparativa del PIB El govern islamista d’Iran PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE La situació de les dones a l’Aràbia Saudita Al-Qaida PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  24. 24. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Comparativa del PIB i el PIB per càpita d’alguns països islàmics ANTERIOR SURT
  25. 25. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Text: El govern islamista de l’Iran El govern islamista de l’Iran En l’islam, governar significa únicament aplicar les lleis alcoràniques, o dit d’una altra manera, les lleis divines. Aquestes lleis han de ser obeïdes i executades per totes les persones, sense excepció i sense contestació. [...] S’obeeix el Profeta perquè Déu ho ha volgut així. I s’ha d’obeir els dirigents del govern islàmic perquè així ho ha volgut Déu. Principis polítics, filosòfics, socials i religiosos de l’aiatol·là Khomeyni ANTERIOR SURT
  26. 26. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Text: La situació de les dones a l’Aràbia Saudita La situació de les dones a l’Aràbia Saudita L’Aràbia Saudita va signar la Convenció per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones el 2000. No obstant això, les saudites no poden votar, conduir un cotxe, menjar soles en un restaurant, caminar soles pel carrer ni abandonar el país sense el consentiment escrit d’un familiar home. S’han de cobrir el cos sencer i el rostre amb una llarga túnica negra. [...] Cada dona té un tutor (mahram), que en principi és el seu marit. Si no té marit, aquesta tasca l’exerceix el pare, un germà o fins i tot, un fill menor d’edat. El mahram ha de donar la seva autorització perquè pugui treballar o viatjar. La policia religiosa, que patrulla els carrers, vigila la conducta, la roba i el comportament de les dones, i pot detenir-les per infringir els principis morals i socials tradicionals del país. M. C. BELAZA, El País, 31 d’agost de 2005. Adaptat ANTERIOR SURT
  27. 27. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Text: Al-Qaida Al-Qaida: el terrorisme que va canviar el món Al-Qaida, que en àrab significa «la base», va ser fundada el 1988 per Ossama Bin Laden i Mohammed Atef. L’origen de la xarxa i del seu nom és el refugi per a lluitadors àrabs que hi havia a la localitat pakistanesa de Peshawar des del 1979; aquest lloc de trobada era conegut com «la base». El nom també és degut al fet que aquesta organització s’estructura en cèl·lules independents dirigides per un comandament central o base. Des del principi, Al-Qaida es va establir com el bloc on es podien integrar els grups extremistes islàmics armats que havien participat en la lluita contra la invasió soviètica de l’Afganistan. L’objectiu principal era, i ho continua sent?, mostrar la seva oposició als governs no islàmics, recorrent a la força en cas necessari. L. TEJERO, a TodoPolitica.com ANTERIOR SURT
  28. 28. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Els conflictes L’Àfrica subsahariana Els Balcans AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE L’Orient Mitjà Àudio de la mort d’Arafat PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  29. 29. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Els Balcans ANTERIOR SURT
  30. 30. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI L’Àfrica subsahariana ANTERIOR SURT
  31. 31. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI L’Orient Mitjà ANTERIOR SURT
  32. 32. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Globalització i subdesenvolupament El domini dels fluxos financers Grans centres de l’economia mundial AMPLIA LA IMATGE Les potències a l’economia mundial AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Distribució del comerç mundial AMPLIA LA IMATGE Índex de Desenvolupament Humà en el món AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  33. 33. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI El domini dels fluxos financers ANTERIOR SURT
  34. 34. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Grans centres de l’economia mundial ANTERIOR SURT
  35. 35. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Participació de les potències a l’economia mundial ANTERIOR SURT
  36. 36. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Distribució del comerç mundial ANTERIOR SURT
  37. 37. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Índex del Desenvolupament Humà en el món ANTERIOR SURT
  38. 38. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Canvis socials i culturals Evolució de la població urbana AMPLIAR Principals fluxos migratoris mundials Grups ètnics a Nova York AMPLIAR AMPLIAR Percentatges de dones en alguns parlaments Telefonia mòbil i Internet en el món La bretxa digital AMPLIAR AMPLIAR AMPLIAR ANTERIOR SURT
  39. 39. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Evolució de la població urbana ANTERIOR SURT
  40. 40. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Principals fluxos migratoris mundials ANTERIOR SURT
  41. 41. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Grups ètnics a Nova York ANTERIOR SURT
  42. 42. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Percentatges de dones en alguns parlaments ANTERIOR SURT
  43. 43. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Text: La bretxa digital La bretxa digital El problema de la bretxa digital té una perspectiva tecnològica, però també social, cultural i econòmica, perquè totes van entrellaçades entre si, en una mesura més o menys gran. La bretxa tecnològica suposa no poder accedir o no saber utilitzar la tecnologia. Aquesta primera exclusió pot ser deguda a tres raons: no comptar amb els mitjans tècnics i econòmics necessaris; no saber què fer amb la tecnologia, quin profit treure’n, i no tenir cap interès en la tecnologia. La bretxa econòmica és ben clara; si no tens diners per comprar-te un PC, per tenir una connexió a Internet... no pots tenir accés a les oportunitats de les TIC. La bretxa social es refereix al fet que segons quin estrat social ocupis, tindràs més o menys probabilitats de tenir accés a les TIC. [...] finalment, hi ha la bretxa educativocultural que es reflecteix, d’una banda, en el fet d’estar familiaritzat o no amb les TIC, el seu ús, les seves capacitats, etc., i de l’altra, amb el fet que els continguts de la Xarxa es troben majoritàriament en un sol idioma, cosa que pot provocar una situació de «colonialisme lingüístic». F. J. GARCÍA GÓMEZ, a Pez de plata ANTERIOR SURT
  44. 44. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Penetració de la telefonia mòbil i Internet en el món ANTERIOR SURT
  45. 45. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI SÍNTESI (II) Síntesi (I)  La política d’obertura de Gorbatxov i les revoltes populars del 1989 a l’Europa oriental van significar la fi del bloc comunista. Les antigues repúbliques soviètiques van iniciar un procés de transició cap a la democràcia i el capitalisme.  Després de la dissolució de l’URSS, al començament de la dècada dels noranta, els Estats Units es van convertir en l’única superpotència mundial gràcies a l’enorme poder econòmic, militar, polític i cultural.  Els últims anys s’han anat incorporant nous països a la Unió Europea, que avança amb rapidesa cap a la unió econòmica, i més lentament cap a la unió política.  Els darrers anys, Rússia ha recuperat gran part de la seva influència a l’exterior i del seu potencial econòmic gràcies als recursos energètics. L’obertura de la Xina a Occident ha convertit aquest país en un dels principals motors de l’economia mundial. ANTERIOR SURT
  46. 46. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 15 SÍNTESI Síntesi (II)  El món islàmic és un espai divers que avui dia s’enfronta a un seguit de problemes econòmics i ideològics que generen tensions i conflictes.  En les últimes dècades ha tingut lloc un procés de globalització. La globalització ha permès a diversos països superar la seva situació de subdesenvolupament i, en alguns casos, convertir-se en els nous centres de l’economia mundial. Tanmateix, n’hi ha d’altres que no gaudeixen dels beneficis d’aquest procés.  En les darreres dècades s’han produït un seguit de canvis socials molt significatius, especialment als països desenvolupats.  Els darrers anys, els avenços científics i tecnològics se succeeixen a gran velocitat i afecten tots els aspectes de la nostra vida. ANTERIOR SURT

×