La Segona República espanyola i la Constitució de 1931.

1. T8: LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
(1931 – 1936)
NUCLI TEMÀTIC 6: LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA. LA GUERRA CIVIL EN UN CONTEXT DE
CONFLICTE INTERNACIONAL (1931– 1939)

2. 1. La proclamació de la Segona República
2. El nou règim republicà: la Constitució de 1931
3. Les principals forces polítiques de la Segona República
4. El Bienni Reformista (1931 – 1933)
5. La crisi de la coalició d’esquerres
6. El Bienni Conservador (1933 – 1936)
7. El Front Popular (1936)
8. La dona en la Segona República

3. 1) LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA
REPÚBLICA

4.  El resultat de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 convocada
pel Govern de l’almirall Aznar van adquirir un caire plebiscitari, de suport
o de refús de la monarquia (recordar que eixes eleccions eren part de
l’estratègia per a tornar al sistema de la Restauració).
 En la majoria dels municipis rurals, dominats pels cacics, s’hi van imposar
les candidatures monàrquiques, però en les capitals de província i en els
principals nuclis urbans va triomfar la conjunció republicana socialista,
partidària de la instauració d’un règim republicà.

5.  Al cap de dos dies, el 14 d’abril, Alfons XIII va decidir acatar la voluntat
popular i va abandonar Espanya = eixe mateix dia, es proclamava la
Segona República.

7.  Els representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià a
l’agost de 1930 (republicans conservadors, republicans d’esquerra,
republicans radicals, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs) van
constituir un govern provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora.
 Al marge d’esta coalició quedaven: la dreta monàrquica, els nacionalistes
bascos i l’obrerisme més radical (comunistes i anarquistes).
Republicans Socialistes Nacionalistes
GOVERN PROVISIONAL SEGONA
REPÚBLICA

9.  El Govern provisional va decretar un conjunt de mesures urgents:
Amnistia general per als presos polítics
Proclamació de les llibertats polítiques i sindicals
Designació d’alts càrrecs de l’Administració
CONVOCATÒRIA DE NOVES ELECCIONS
MUNICIPALS
L’objectiu era impedir que l’Administració local de molts pobles
continuaren baix el control de les antigues autoritats monàrquiques

10.  En eixes eleccions municipals de maig de 1931 els partits republicans
socialistes van aconseguir una victòria aclaparadora.
 El 28 de juny de 1931 es van celebrar les eleccions a Corts Constituents.
 La conjunció republicana socialista va presentar una única candidatura a la
majoria de les circumscripcions, i va aconseguir una nova victòria.

11.  L’executiu va quedar en mans de la coalició republicana socialista, que
va ratificar en el càrrec de cap de Govern a Niceto Alcalá Zamora i els
ministres del Govern provisional.
 La primera tasca de les noves Corts va ser la d’elaborar una nova
Constitució.

12. 2) EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ:
LA CONSTITUCIÓ DE 1931

13.  Les Corts Constituents van inaugurar les sessions el 14 de juliol del 1931.
 Tant en els treballs de la comissió encarregada d’elaborar l’avantprojecte de
Constitució com en els debats parlamentaris es va veure ben clar que la
nova Constitució difícilment seria un text de consens (van acabar
imposant-se els criteris de la majoria parlamentària = socialistes i
republicans d’esquerra).
 Els principals debats entre dretes i esquerres van girar al voltant de:
La regulació del
SUFRAGI FEMENÍ
La implantació del LAÏCISME
(separació Església – Estat)
La prohibició als ordes religiosos
d’impartir l’ensenyament

14.  Finalment, la Constitució va quedar aprovada el 9 de desembre de 1931:
 Va tindre un caràcter democràtic i progressista.
 També amb un caràcter pacifista (es renunciava a la guerra com a
instrument de les relacions internacionals).
Va tindre el
rebuig absolut
dels partits de
dreta i dels
sectors catòlics
No va obtenir el
consens dels
grups
republicans més
moderats
El propi Alcalá Zamora
va dimitir com a
president del Govern
per la qüestió religiosa

15. CONSTITUCIÓ
1931
Sobirania nacional
Llibertats individuals
Sufragi universal
Caràcter
descentralitzador
(possibilitat d’Estatuts
d’Autonomia)
Laïcitat de l’Estat
Divisió de poders

16.  El poder resideix en la nació.
 Amb SUFRAGI UNIVERSAL per a
majors de 23 anys (PER PRIMERA
VEGADA, LES DONES TINDRIEN
DRET A VOTAR)

17. • En mans del CONGRÉS DELS
DIPUTATS (Corts unicamerals).
LEGISLATIU
• En mans del GOVERN.
EXECUTIU
• En mans dels TRIBUNALS.
JUDICIAL

18. PRESIDENT
DE LA
REPÚBLICA
Elegit per 6
anys
Elegit pels diputats i
per un nombre
idèntic de
compromissaris
elegits pels
ciutadans
Cap de l’Estat
Nombrava al
president del
Govern
Podia convocar
Corts i
suspendre-les
(dues vegades)

19.  Niceto Alcalá Zamora, que havia dimitit com a president del Govern (com a
republicà moderat de dretes que era, no estava d’acord amb el contingut
dels articles sobre matèria religiosa), va ser nomenat President de la
República.
 Manuel Azaña el va substituir com a
president del Govern.
PRESIDENT
DEL GOVERN
Elegit per 4 anys
Elegit pel President de la República
Nombrava als ministres

20. Drets del ciutadà (d’educació, de propietat,...).
Llibertats civils (llibertat de pensament, d’opinió, d’impremta,...).
Igualtat jurídica (tots eren igual davant la llei i tots tenies els mateixos
drets; també en l’educació i la feina (les dones s’equiparaven als
homes)).
S’establia l’educació primària obligatòria i gratuïta.
Es reconeixia el dret del govern per a expropiar béns d’utilitat social.
S’establia la faena com una obligació social.
Es reconeixia el matrimoni civil i el divorci.

21. Es declarava a Espanya un
ESTAT LAIC (l’Estat defèn la
independència sobre qualsevol
confessió religiosa)

22. L’Estat es configurava d’una manera
integral, però s’acceptava la possibilitat
de constituir governs autònoms en
algunes regions
(ESTATUTS D’AUTONOMIA).

24. 3) LES PRINCIPALS FORCES
POLÍTIQUES DURANT LA SEGONA
REPÚBLICA

25. PARTITS / ORGANITZACIONS D’ESQUERRES
ACCIÓN REPUBLICANA (AR) MANUEL AZAÑA
PARTIT RADICAL-SOCIALISTA
(PRS)
MARCELINO DOMINGO
PARTITS
REPUBLICANS
AL SERVICIO DE LA REPÚBLICA
(ASR)
ORTEGA Y GASSET MODERATS
IZQUIERDA REPUBLICANA (IR) =
creat el 1934, resultat de la fusió
dels tres anteriors + ORGA
MANUEL AZAÑA
PARTITS
ESQUERRA REPUBLICANA DE
CATALUNYA (ERC)
LLUÍS COMPANYS
FRANCESC MACIÀ
ESQUERRA
DEMOCRÀTICA
AUTONOMISTES
ORGANIZACIÓN REPUBLICANA
GALLEGA AUTÓNOMA (ORGA) =
es va fusionar el 1934 amb IR
CASARES QUIROGA MODERATS
PARTIT SOCIALISTA OBRER
ESPANYOL (PSOE)
INDALECIO PRIETO
JULIÁN BESTEIRO
ESQUERRA
DEMOCRÀTICA
PARTITS OBRERS
PARTIT COMUNISTA D’ESPANYA
(PCE)
DOLORES IBÁRRURI
JOSÉ DÍAZ
ESQUERRA
REVOLUCIONÀRIA
(ESTALINISTES)
PARTIT OBRER D’UNIFICACIÓ
MARXISTA (POUM)
ANDREU NIN
JOAQUÍN MAURÍN
ESQUERRA
REVOLUCIONÀRIA
(ANTIESTALINISTES)
UNIÓN GENERAL DE
TRABAJADORES (UGT)
LARGO CABALLERO
SINDICATS
CONFEDERACIÓN NACIONAL
DEL TRABAJO (CNT)
DURRUTI
FEDERICA MONTSENY
GARCÍA OLIVER
ANARQUISTES
FEDERACIÓN ANARQUISTA
IBÉRICA (FAI)

26. PARTITS / ORGANITZACIONS DE DRETES
PARTIDO REPUBLICANO
RADICAL (PRR)
ALEJANDRO LERROUX
PARTIT REPUBLICANO
PROGRESISTA (PRP)
N. ALCALÁ ZAMORA
MODERATS
PARTITS
REPUBLICANS
PARTIDO REPUBLICANO
CONSERVADOR (PRC)
MIGUEL MAURA
CONFEDERACIÓN ESPAÑOLA DE
DERECHAS AUTÓNOMAS (CEDA)
JOSÉ MARÍA GIL ROBLES
MOLT CONSERVADOR
(defensa de l’Església,
l’Exèrcit i la propietat privada;
en contra de la reforma
agrària)
PARTITS
LLIGA CATALANA (LC) FRANCESC CAMBÓ
MODERATS
AUTONOMISTES
PARTIT NACIONALISTA BASC
(PNB)
JOSÉ ANTONIO AGUIRRE MODERATS
RENOVACIÓN ESPAÑOLA = creat
el 1933
CALVO SOTELO MONÀRQUICS
COMUNIÓN TRADICIONALISTA MANUEL FAL CONDE CARLINS
PARTITS
CONTRARIS A LA
REPÚBLICA
JUNTAS DE OFENSIVA
NACIONAL SINDICALISTA (JONS)
= fundat el 1931
ONÉSIMO REDONDO
ANTIDEMOCRÀTICS +
FEIXISTES +
ULTRANACIONALISTES
ESPANYOLS
FALANGE ESPAÑOLA (FE) =
fundat el 1933
 En 1937 es van fusionar els
falangistes, els carlins i las JONS
creant la FET y de las JONS = partit
únic del règim franquista
JOSÉ ANTONIO PRIMO DE
RIVERA
ANTIDEMOCRÀTICS +
FEIXISTES +
ULTRANACIONALISTES
ESPANYOLS

27. Discurso de José Antonio en el acto fundacional de la Falange.
“[…] La patria es una unidad total en que se integran todos los individuos y todas las clases; la Patria no puede
estar en manos de la clase más fuerte ni del partido mejor organizado. La Patria es una síntesis trascendente, una
síntesis indivisible, con fines propios que cumplir; y nosotros lo que queremos es que el movimiento de este día y el
Estado que cree, sea el instrumento eficaz, autoritario, al servicio de una unidad indiscutible, de esa unidad
permanente, de esa unidad irrevocable que se llama Patria. […]
He aquí lo que exige nuestro sentido total de la Patria y del Estado que ha de servirla:
Que todos los pueblos de España, por diversos que sean, se sientan armonizados en una irrevocable unidad de destino.
Que desaparezcan los partidos políticos. Nadie ha nacido nunca miembro de un partido político; en cambio,
nacemos todos miembros de una familia; somos todos vecinos de un Municipio; nos afanamos todos en el ejercicio de
un trabajo. Pues si esas son nuestras unidades naturales, si la familia y el Municipio y la corporación es en lo que de
veras vivimos, ¿para qué necesitamos del instrumento intermediario y pernicioso de los partidos políticos que para unirnos en
grupos artificiales empiezan por desunirnos en nuestras realidades auténticas? […]
Queremos que no se canten derechos individuales de los que no pueden cumplirse nunca en casa de los famélicos,
sino que se dé a todo hombre, a todo miembro de la comunidad política, por el hecho de serlo, la manera de ganarse
con su trabajo una vida humana, justa y digna.
Queremos que el espíritu religioso, clave de los mejores arcos de nuestra Historia, sea respetado y amparado como
merece, sin que por eso el Estado se inmiscuya en funciones que no le son propias, ni comparta –como lo hacía tal vez
por otros intereses que los de la verdadera religión – funciones que sí le corresponde realizar por sí mismo.
Queremos que España recobre resueltamente el sentido universal de su cultura y de su historia.
Y queremos, por último, que si esto ha de lograrse en algún caso por la violencia, no nos detengamos ante la
violencia. Porque ¿quién ha dicho –al hablar de «todo, menos la violencia»– que la suprema jerarquía de los
valores morales reside en la amabilidad? ¿Quién ha dicho que cuando insultan nuestros sentimientos, antes que
reaccionar como hombres, estamos obligados a ser amables? Bien está, sí, la dialéctica como primer instrumento de
comunicación. Pero no hay más dialéctica admisible que la dialéctica de los puños y de las pistolas, cuando se ofende a
la justicia o a la Patria.”
[…] José Antonio Primo de Rivera (29 de octubre de 1933)

28. 4) EL BIENNI REFORMISTA
(1931 – 1933)

29.  Amb el Govern d’Azaña es va iniciar el que es coneix com Bienni
Reformista (1931 – 1933), una política de reformes que tenien el suport
dels grups republicans d’esquerres i l’obrerisme socialista.
 Estes reformes van pretendre modernitzar i equiparar Espanya amb els
països europeus més avançats.
 SIS van ser les GRANS REFORMES que es van iniciar en este període de
govern d’esquerres:
REFORMA
LABORAL
REFORMA
MILITAR
ESTATUTS
D’AUTONOMIA
REFORMA DE
L’ENSENYAMENT
REFORMA
AGRÀRIA
INSTAURACIÓ
DEL LAÏCISME

30.  La nova legislació sociolaboral va córrer a càrrec del
socialista Largo Caballero (ministre de Treball).
 Es van dur a terme distintes reformes entre el descontent dels empresaris i
les esperances dels treballadors: jornada laboral de 8 hores, vacacions
pagades (7 dies a l’any), salaris mínims, segurs de malaltia,...
 Al camp, a eixes reformes (com la jornada de 8 hores), se li va unir la
Llei de Cultiu forçós (obligava a prolongar els arrendaments de les terres i
al cultiu forçós de terres allí on existiren bracers aturats).
 A més, per a solucionar els conflictes laborals va aprovar la
LLEI DE JURATS MIXTOS, que obligava a crear comissions mixtes
d’empresaris i obrers supervisats per delegats designats pel Ministeri.

31.  Este mecanisme va deixar molt satisfets als socialistes i a la UGT, ja que els
nous delegats passaven a ser funcionaris pagats per l’Estat; i sobretot,
perquè la imposició d’un rígid sistema de supervisió suposava un colp
directe a la CNT (els seus principis anarquistes els impedien, al no voler
participar en el sistema, utilitzar el nou mecanisme per obtenir avantatges
per als seus afiliats).
 D’esta manera, tenint en les seues mans l’únic mecanisme eficaç per a
millorar salaris i condicions laborals, els socialistes es van trobar en una
posició de força front als anarcosindicalistes de la CNT.
Va provocar l’OPOSICIÓ DE L’ANARCOSINDICALISME, més
favorable a dur a terme una revolució social immediata (recordar que
ells volien acabar directament amb el sistema, no participar en ell)

32.  La Llei de Reforma Agrària de 1932 va ser el projecte reformador de més
envergadura.
 El seu objectiu era crear una classe mitjana rural propietaris de les seues
explotacions.
 Esta llei permetia: les terres abandonades d’una
part de la noblesa
Expropiar, amb indemnització
les terres cultivades d’una
manera deficient
les que estaven
sistemàticament arrendades
les que podien ser regades i no
ho eren
Expropiar,
sense
indemnització

33.  L’aplicació d’aquesta llei es va encarregar a l’INSTITUT DE LA REFORMA
AGRÀRIA (IRA), que disposava d’un pressupost anual per a indemnitzar els
propietaris expropiats i per facilitar els assentaments de famílies
camperoles.
Complexitats legals
i burocràtiques
Limitacions
pressupostàries
(FALTA DE DINERS)
Van convertir la reforma
en una DECEPCIÓ per
als llauradors pobres
En 1933, sols 4 mil dels 60 mil previstos havien aconseguit terres

35. L’OPOSICIÓ
RADICAL DELS
GRANS
PROPIETARIS
AGRÍCOLES
El repartiment de terres va
provocar
FRUSTACIÓ ENTRE
ELS CAMPEROLS
(veien com el
repartiment de terres i
la millora de les seues
condicions de vida
anava a ser un
PROCÉS MOLT LENT)
LES RETICÈNCIES
DE MILERS DE
PROPIETARIS
AGRÍCOLES
MITJANS
Els dos van acabar
convertint-se en ENEMICS
DE LA REPÚBLICA

36.  Un dels primers objectius de la República va ser limitar la influència de
l’Església i secularitzar la societat espanyola.
 La Constitució de 1931 ja va estipular:
 A més:
La no
confessionalitat de
l’Estat
La llibertat de cultes
La supressió del
pressupost de culte
i clero
El divorci
El matrimoni civil
Es van traure els
crucifixos de les
aules
Es van secularitzar
els cementeris

37.  El temor de la influència que els ordes religiosos exercien especialment en
l’educació va fer que el Govern republicà prohibira que es dedicaren a
l’ensenyament.
 A més, la Llei de Congregacions (1933) va limitar la possessió de béns als
ordes religiosos i va preveure la possibilitat de dissoldre’ls en el cas de perill
per a l’Estat (és el que va passar amb els jesuïtes = acusats de dependre
d’un poder estranger, la Companyia de Jesús va ser dissolta i els seus béns
nacionalitzats).

38.  La posada en pràctica d’estes polítiques laïcistes va provocar una forta
polèmica en un país amb una gran massa de població catòlica.
La JERARQUIA ECLESIÀSTICA, en general, no va dubtar en
manifestar el seu ANTAGONISME CAP A LA REPÚBLICA
LA QÜESTIÓ RELIGIOSA VA ALLUNYAR DE LA REPÚBLICA UNES
DRETES QUE VAN TROBAR EN LA DEFENSA DE LA SEUA MORAL
CONSERVADORA I LA SEUA FE CATÒLICA UN SENYAL
D’IDENTITAT CAPAÇ D’AGLUTINAR LES CLASSES
CONSERVADORES EN LA SEUA OPOSICIÓ A UNA REPÚBLICA
QUE NO VAN TARDAR A QUALIFICAR DE ROJA I ATEA

40.  La República va pretendre reformar les institucions militars i policíaques que
tenien:
 L’objectiu de la reforma era:
un nombre
desorbitat d’oficials
mal pagats
Amb escasses possibilitats de promoció
Excessiu per a les necessitats del país
Modernitzar la
seua estructura i
organització
Assegurar
l’obediència de
l’exèrcit al poder
civil

41.  Amb aquesta finalitat es va promulgar la LLEI DE RETIR DE
L’OFICIALITAT (1931), que oferia als oficials en actiu la possibilitat de
retirar-se voluntàriament i en òptimes condicions.
 A més:
Es van suprimir alguns
rangs tradicionals
Es van reduir el nombre
d’unitats i d’oficials
Es va tancar l’Acadèmia
Militar de Saragossa
Es van clausurar les
capitanies generals
Van desaparèixer els
Tribunals d’Honor i el
Consell Suprem de Justícia
Militar

42.  A penes 15 mesos després d’haver-se proclamat la República, el
10 d’agost de 1932 el general Sanjurjo va protagonitzar el primer intent
de colp d’Estat contra la República.
 Va fracassar, però ERA ja UN AVÍS SERIÓS QUE LA LLEIALTAT DE
L’EXÈRCIT NO ESTAVA GARANTIDA.
 Sanjurjo va ser condemnat per un consell de guerra a la pena de mort, que li
va ser posteriorment commutada per la presó a instàncies del Govern.
AQUESTA REFORMA MILITAR VA SER REBUDA per alguns sectors,
especialment pels anomenats “africanistes”, COM UNA AGRESSIÓ A
LA TRADICIÓ MILITAR I AL PODER DE L’EXÈRCIT

43.  En matèria policial, es va crear la Guàrdia d’Assalt, una força d’ordre públic
fidel a la República, especialment preparada per a intervindré en les ciutats i
que estava dotada amb mitjans moderns de dissolució de les
concentracions i les manifestacions obreres.

44.  Tot i que els governants del 1931 defensaven un Estat central fort, van
emprendre una reforma territorial que havia de permetre a les regions amb
sentiments nacionalistes tenir una organització pròpia per a accedir a
l’autonomia.
CATALUNYA
Només es va proclamar la Segona República, Francesc
Macià va proclamar la República Catalana dins de la
Federació de Repúbliques Ibèriques
Després de negociar amb el Govern republicà,
Macià va acceptar la formació d’un govern
autonòmic (LA GENERALITAT) i que les Corts
aprovaren un ESTATUT D’AUTONOMIA

45. L’Estatut es va aprovar al
setembre del 1932
Catalunya passava a tindre un govern
i un parlament propi, amb
competències en matèria econòmica,
social, educativa i cultural
FRANCESC MACIÀ es va convertir en el
primer president de la Generalitat de
Catalunya (quan va morir el 1933, va ser
substituït per LLUÍS COMPANYS)

46. PAÍS BASC
En juny de 1931, nacionalistes del PNB i carlins
redactaven un projecte d’estatut (ESTATUT D’ESTELLA)
La seua aprovació es va
endarrerir a causa de l’oposició
dels republicans d’esquerres i els
socialistes
Per ser massa confessionals
i per tant, incompatible amb
la Constitució
Finalment, ja començada la guerra (octubre de 1936), es
va aprovar un Estatut consensuat entre nacionalistes,
republicans i socialistes
JOSÉ ANTONIO AGUIRRE, líder del PNB, va ser elegit el
primer lehendakari

47. GALÍCIA
Va se un procés lent
El projecte d’estatut es va sotmetre a plebiscit en juny de 1936, però
MAI VA ARRIBAR A SER APROVAT a causa de l’esclat de la Guerra
Civil

48.  La República hi va dedicar molts recursos:
Es va emprendre un pla de
construcció de milers
d’escoles
Es van implantar nous
principis pedagògics per
consolidar un ensenyament
PÚBLIC, OBLIGATORI i
GRATUÏT
Es va instaurar un SISTEMA EDUCATIU LAIC
Es va suprimir la separació
dels alumnes per raó de
sexe
Es va multiplicar per tres la
dotació de noves places per
a mestres (més de 3200
places per any)

49.  Es van impulsar les MISSIONS PEDAGÒGIQUES pels pobles i es van
crear biblioteques i pinacoteques ambulants, amb xarrades i conferències
sobre literatura espanyola, teatre, dansa clàssica,...; es van obrir Cases de
la Cultura amb biblioteques estables; etc.
La no obligatorietat de l’ensenyament de la religió catòlica a les
escoles i el caràcter laic de la reforma educativa va provocar una
forta reacció entre els sectors polítics i socials més conservadors
amb contínues protestes (la “GUERRA ESCOLAR”).
Els mestres eren, per a la República, un element
essencial per fer conèixer els ideals del nou
règim, no sols als escolars sinó també als adults.

51. 5) LA CRISI DE LA COALICIÓ
D’ESQUERRES

52.  Les reformes que van emprendre la coalició republicana socialista van ser
contestades per diversos sectors socials:
DRETA
ESQUERRA
OBRERA
REPUBLICANS
MODERATS
Patronal
Església
Exèrcit
Anarquistes
Comunistes
FORTA
RESISTÈNCIA AL
PROCÉS
REFORMISTA
CONSIDERAVEN QUE
LES REFORMES EREN
LENTES I INSUFICIENTS
ALARMATS PEL
CONTINGUT
D’ALGUNES
REFORMES
(reforma religiosa)
DEFENSAVEN UNA REVOLUCIÓ
SOCIAL IMMEDIATA

53.  A aquesta situació, se li va unir els problemes de l’economia espanyola:
ATUR
AGRÍCOLA
REPARTIMENT
DESIGUAL DE
LA TERRA
ESCASSA
COMPETITIVITAT
DÈFICIT
BALANÇA
COMERCIAL
REPERCUSSIONS
CRISI ECONÒMICA
DE 1929
DESCONFIANÇA DELS
EMPRESARIS I ELS GRANS
PROPIETARIS EN LA
REPÚBLICA = AFONAMENT
ESPECTACULAR DE LA
INVERSIÓ PRIVADA

54.  El punt àlgid va ser a partir de gener de 1933 = al camp es van produir
enfrontaments entre els llauradors, descontents per la demora de la reforma
agrària, i les forces d’ordre públic.
 Els fets més violents es van produir a:
El deteriorament
de l’economia
VA PORTAR A
AUGMENT
CONFLICTIVITAT
SOCIAL
(VAGUES)
VIOLÈNCIA
POLÍTICA
Enfrontaments continus
contra la força pública
en pobles i ciutats
morts
ferits
detinguts
Castilblanco
(Badajoz)
Arnedo
(La Rioja)
CASAS
VIEJAS
(Cadis)

55.  La coneguda com “massacre de Casas Viejas” es va produir entre el
10 y el 12 de gener de 1933.
 Un grup de camperols anarquistes va decidir iniciar la revolució anarquista
pel seu compte i aleshores, destituïen a l’alcalde i assaltaven la caserna de
Guàrdia Civil = en eixe assalt van morir dos guàrdies civils.
 La resposta del Govern va ser immediata = un grup de la Guàrdia Civil i de
la Guàrdia d’Assalt entraven en el poble i van dur a terme una dura
repressió:
Van incendiar la casa on
s’havien refugiat alguns
dels dirigents de l’assalt
Després van afusellar als
sospitosos d’haver
participat en l’assalt

57.  Aquests fets, especialment la forta repressió per part de les forces públiques
en Casas Viejas, van anar desacreditant la República.
 La pèrdua de popularitat, la crítica des dels grups més conservadors i el
desgast de la coalició de partits que donava suport al Govern va anar
augmentant durant la primavera i l’estiu de 1933.
 La col·laboració entre republicans i socialistes es va anar fent cada vegada
més difícil.
 En setembre, Alcalá Zamora va retirar la confiança al Govern d’Azaña i va
nomenar a Martínez Barrio com a nou president del Govern amb la finalitat
de dissoldre el Parlament i convocar eleccions generals per al 19 de
novembre de 1933.

58. 6) EL BIENNI CONSERVADOR
(1933 – 1936)

59.  Les eleccions de novembre de 1933, les primeres en què van poder votar
les dones en Espanya, van significar un tomb en la composició de les
Corts.
 Els partits més votats van ser la
CEDA de José María Gil Robles
i el Partido Republicano Radical
d’Alejandro Lerroux, però sense els
suficients diputats per a poder
governar en solitari.
LES DRETES ES
VAN PRESENTAR
UNIDES BAIX UNA
ÚNICA
CANDIDATURA
LES ESQUERRES
ES VAN
PRESENTAR EN
CANDIDATURES
SEPARADES

61. “Els candidats de la coalició antimarxista defensaran resoltament i coste el que coste la necessitat
d’una derogació immediata, per la via que en cada cas siga procedent, dels preceptes, tant
constitucionals com legals, inspirats en designis laics i socialitzants, en realitat destinats a destruir
tant l’immens patrimoni moral com la ja exhausta riquesa material de la societat espanyola;
treballaran sense descans per a aconseguir la cancel·lació de totes les disposicions confiscadoras
de la propietat i persecutòries de les persones, de les associacions i de les creences religioses. I,
finalment, sol·licitaran, com a penyora de pau, la concessió d’una àmplia i generosa amnistia, tan
generosa i àmplia com la reclamada i obtinguda pel socialisme el 1917.
A impedir que la política anticatólica, antieconòmica i antinacional, representada pel socialisme i els
seus subalterns auxiliars, més o menys descoberts o subrepticis, prevalga o si més no influïsca
predominantment, com fins ara, en la governació de l’estat, aniran vigorosos i enèrgicament
encaminats, tots els nostres esforços. Provinents els que constitueixen la candidatura antimarxista de
camps polítics diferents i, fins i tot oposats, conserven íntegra la seua plena llibertat per a
defensar tant dins del Parlament com fora les solucions que davant dels més palpitants problemes
de l’actualitat preconitza el seu respectiu ideari. Però coincideixen en la necessitat inajornable
d’aquesta crida urgent que fan a tots els espanyols: als indiferents, perquè deixen de ser-ho; als
homes de bona voluntat, perquè ens ajuden; als adversaris lleials, perquè ens escolten, i, en
definitiva, ens respecten.”
Antonio Royo Villanova, José María Gil Robles, Luis Hernando de Larramendi, Antonio Goicoechea, Juan
Ignacio Lucca de Tena, José Calvo Sotelo, Mariano Matesanz, Francisco Javier González de la Puente (comte
de Santa Engracia), Juan Pujol, José María Valiente, Honorio Riesgo, Rafael Marín Lázaro, Adolfo Rodriguez-
Jurado. ABC, 31 d’octubre de 1933

62.  L’eixida a que cap partit tinguera els vots suficients per poder governar en
solitari va ser:
Les esquerres es negaven a que la CEDA entrara en el govern
LA FORMACIÓ D’UN GOVERN
EXCLUSSIVAMENT AMB
MEMBRES DEL PARTIDO
REPUBLICANO RADICAL
LERROUX NOU PRESIDENT
DEL GOVERN
AMB EL SUPORT DE LA CEDA
DES DE LES CORTS
AMB LA CONDICIÓ D’INICIAR
UNA POLÍTICA REVISIONISTA
DE LES REFORMES DEL
PRIMER BIENNI

63.  Efectivament, el nou Govern va començar a fer un gir de la política
reformista del bienni anterior:
VA
CONTRARESTAR
LA REFORMA
RELIGIOSA
VA FRENAR LA
REFORMA
AGRÀRIA
Es va ordenar la devolució de les
terres expropiades a la noblesa
Es va anul·lar la cessió de terres
mal cultivades als llauradors
Es va concedir la llibertat de
contractació (va provocar la
baixada dels sous dels jornalers)
Es va aprovar un pressupost de
culte i clero
Es van iniciar negociacions per
signar un concordat amb la
Santa Seu

64. ES VA
PARALITZAR LA
REFORMA
MILITAR
Es van designar per ocupar llocs
claus a alguns militars clarament
antirepublicans (Franco, Goded,
Mola)
Es va aprovar una amnistia per
als participants en l’intent de
colp d’Estat el 1932 (Sanjurjo
se’n va anar a Portugal)

65. ES VA
ENFRONTAR ALS
NACIONALISMES
PERIFÈRICS
Dirigida per
republicans
d’esquerra, no va
acceptar les reformes
del nou Govern central
Llei de contractes de cultiu
= els llauradors arrendataris
podien accedir a la propietat de
les terres que treballaven pagant
uns preus taxats als propietaris)
Es va enemistar perquè a les Corts es va
paralitzar la discussió del projecte d’estatut
d’autonomia presentat pel PNB
El Govern central la va anul·lar,
però la Generalitat de Catalunya
no va acceptar eixa anul·lació

66. VA DIFICULTAR
LA REFORMA
EDUCATIVA
Reducció considerable del
pressupost
A més es va iniciar la destitució dels
ajuntaments que eren en mans de
republicans i socialistes
Van ser substituïts per comissions gestores formades per
membres adscrits al Partido Radical de Lerroux o a la CEDA

67. El gir conservador i l’obstrucció de les reformes anteriors van tenir com a
conseqüència una RADICALITZACIÓ DEL PSOE I DE LA UGT.
Juny 1934 = els socialistes van declarar una vaga general
camperola en defensa de les conquistes legals i de les millores
sociolaborals que s’havien assolit
El govern va contestar amb una FORTA REPRESSIÓ
Clausura de les Cases del Poble
Detenció dels dirigents socialistes
més destacats

68. La CEDA
va reclamar més contundència en
matèria d’ordre públic
va exigir participar en el Govern
(amb l’amenaça de retirar-li el seu
suport parlamentari)
Lerroux va accedir a
eixes peticions
5 d’octubre de 1934
LA CEDA ENTRA EN EL
GOVERN AMB TRES
CARTERES MINISTERIALS

69.  L’esquerra va interpretar això
com una deriva cap al feixisme
(per a les esquerres, José María
Gil Robles volia acabar amb la
República i instaurar el feixisme,
seguint els models europeus de
la Itàlia de Mussolini i l’Alemanya
de Hitler).
 L’endemà d’haver-se format nou govern, per iniciativa de la UGT i amb una
escassa participació de la CNT, es van produir vagues i manifestacions en
algunes grans ciutats.

70.  Els esdeveniments de l’octubre de 1834 van ser greus a Catalunya i a
Astúries, però el moviment VA FRACASSAR A ESCALA NACIONAL:
Per la falta de
coordinació
Per la contundent resposta del
Govern (ESTAT DE GUERRA)

71.  Lluís Companys, president de la Generalitat, institució enfrontada amb el
Govern des de feia mesos, va proclamar el 6 d’octubre de 1934
l’Estat Català de la República Federal Espanyola.
 L’exèrcit va intervenir i va esclafar ràpidament la
rebel·lió de la Generalitat.
 El president i quasi tots els consellers van ser
empresonats.
 Es va suspendre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

73.  Allí la CNT sí que va recolzar a la UGT i la seua actuació conjunta, amb la
participació dels miners, que disposaven de dinamita, els va permetre
aconseguir arsenals i dipòsits d’armes.
 Això els va permetre controlar
quasi tota la regió.

74.  El control obrer del poder local i les seues
demandes (augment i igualtat de salaris,
vacances pagades, segurs d’accidents,
armament del proletariat, destrucció del
règim capitalista i edificació del
socialisme,...) van crear el mite de la
revolució d’Astúries i de què la
implantació del socialisme o
del comunisme llibertari era
possible.

75.  La insurrecció va ser sufocada pels generals Franco i Goded, que van
aconsellar enviar-hi les tropes de l’exèrcit d’Àfrica i van dur a terme una
repressió implacable.
 Les detencions de membres de les organitzacions d’esquerra es van
estendre i els partits i sindicats es van clausurar de manera indefinida.

76.  Cap a la primavera del 1935 es va formar un nou govern, presidit per
Lerroux i amb cinc membres de la CEDA.
 La influència de la dreta era cada vegada major (Gil Robles era ministre
de guerra; Francisco Franco cap de l’Estat Major):
ES VA SUSPENDRE
L’ESTATUT
D’AUTONOMIA DE
CATALUNYA
Es va anular
definitivament la
LLEI DE
CONTRACTES
DE CULTIU A
CATALUNYA
Es van tornar les
propietats als
jesuïtes
Els arrendataris obligats a pagar la
totalitat de les rendes endarrerides

77. Es va presentar un avantprojecte
(no va ser aprovat) per a modificar
la Constitució
la impossibilitat
d’expropiar terres
l’abolició del
divorci
una visió restrictiva
de les autonomies

78.  Diversos escàndols de corrupció van anar accentuant la divisió entre els
partits que recolzaven als governs de centredreta.
 El propi Lerroux estava involucrat, provocant el descrèdit davant l’opinió
pública.
 Fent ús de les seues prerrogatives, el President de la República, Alcalá
Zamora, va decidir dissoldre les Corts i convocar noves eleccions per al
febrer de 1936 (en cap moment, es va plantejar la possibilitat de
nomenar a Gil Robles com a cap del Govern).

79. 7) EL FRONT POPULAR (1936)

80.  El seu programa defensava:
LES ESQUERRES
ES VAN
PRESENTAR EN
CANDIDATURES
UNIDES
Republicans reformistes
PSOE
Comunistes
FRONT POPULAR
La concessió
d’una amnistia
per als
empresonats
per la revolució
d’octubre de
1934
La reintegració
als seus càrrecs i
llocs per als
represaliats per
raons polítiques
Reprendre la
legislació
reformista
suspesa per la
coalició radical-
cedista

81. Els partits de la coalició es comprometen a concedir per llei una àmplia amnistia dels delictes
politicosocials comesos després del novembre del 1933 (...). Es promulgarà una llei per a concedir a les
famílies de les víctimes produïdes per fets revolucionaris o per actes il·legals de l’autoritat i de la força
pública en la repressió una reparació adequada del dany inferit a les persones (...). Es restablirà
l’imperi de la constitució, (...) s’organitzarà una justícia lliure dels vells motius de jerarquia social,
privilegi econòmic i posició política (...).
Els republicans no accepten el principi de nacionalització de la terra i el lliurament gratuït als
llauradors, sol·licitat pels delegats del partit socialista. Consideren convenients les mesures que
proposen de la redempció del llaurador i del cultivador mitjà (...): rebaixa d’impostos i tributs, repressió
especial de la usura, disminució de les rendes abusives, intensificació del crèdit agrícola, revalorització
dels productes de la terra (...).
Els partits republicans no accepten el control dels obrers, com ha sol·licitat la representació socialista.
Acorden: restablir la legislació social en la puresa dels seus principis (...), rectificar el procés de rebaixa
dels salaris del camp, veritables salaris de fam, fixant salaris mínims (...).
Impulsaran, seguint el ritme dels primers anys de la República, la creació d’escoles de primer
ensenyament i establiran cantines, roberies, colònies escolars i altres institucions complementàries (...).
Programa del Front Popular, 15 de gener de 1936.

82.  La CNT (anarquistes) no va participar en aquest pacte, però aquesta
vegada no va demanar l’abstenció = significava un suport tàcit al Front
Popular.
LES DRETES ES
VAN PRESENTAR
EN CANDIDATURES
SEPARADES
BLOC NACIONAL
CEDA
Monàrquics
tradicionalistes
Sols van aconseguir
formar coalicions en
algunes províncies

83.  La radicalització de postures es va manifestar al llarg de la campanya
electoral:
ESQUERRES
Assenyalaven el
perill de les
dretes
L’acusaven de
voler acabar
amb la
República i
instaurar el
feixisme
Posaven com a
exemple de la
seua
perillositat, la
dura repressió
que van dur a
terme a
Astúries i els
milers
d’empresonats
polítics

84. DRETES
Assenyalaven
que el que
volien les
esquerres era
instaurar el
socialisme i el
comunisme en
Espanya
Posaven com a
exemples, els
fets d’Astúries,
les ocupacions
de terres,
l’assalt a
esglésies i a
edificis
oficials,... en
octubre de
1934

85.  En les eleccions va guanyar el Front Popular, que va obtenir el 48% dels
vots i 278 diputats; les dretes van obtenir el 46’5% dels vots i 124 diputats;
les forces de centre van obtenir el 5’4% dels vots i 51 diputats.
 El PSOE (99 diputats) i la CEDA (88 diputats) es van convertir en els dos
partits més votats, encara que el conjunt dels grups republicans sumaven en
total 160 diputats.

87.  D’acord amb el que havien signat al programa del Front Popular, el
nou govern va quedar format exclusivament per republicans, mentre que
la resta de partits de la coalició es van comprometre a donar-los suport
parlamentari:
PRESIDENT
DE LA
REPÚBLICA
MANUEL
AZAÑA
Amb l’oposició de
la dreta i el centre
PRESIDENT
DEL GOVERN
CASARES
QUIROGA

88.  El nou govern va posar en marxa el programa pactat en la coalició:
Va decretar
l’AMNISTIA
(30 presos polítics
van ser excarcerats)
Les empreses van ser obligades
a readmetre els obres
acomiadats arran del conflictes
de 1934
ES VA RESTABLIR
L’ESTATUT DE
CATALUNYA
Van començar les negociacions
per a l’aprovació dels estatuts
d’autonomia del País Basc i de
Galícia

89.  Esperançats amb les perspectives de canvi, els partits d’esquerra i els
sindicats es van llançar a una mobilització popular:
Els anarquistes
proposaven accions
revolucionàries
Un sector del socialisme es va
orientar cap al radicalisme
comunista
Es van convocar
vagues en les ciutats
Al camp, especialment a Andalusia
i Extremadura es van ocupar
terres (avançant-se a la legislació)

90.  La dreta va rebre aquesta nova situació amb un rebuig absolut.

91.  La situació política i social es va arribar a fer molt conflictiva = els
enfrontaments al carrer van proliferar i l’escalada de vagues i de desordres
va generar un clima de violència social:
Grups d’extrema dreta
(Falange Española)
Van respondre amb accions
violentes contra líders de la dreta
Van formar patrulles
armades.
Accions violentes contra
líders de l’esquerra.
Grups d’extrema
esquerra

92.  Hui sabem que la preparació del colp militar va començar fins i tot abans del
triomf electoral del Front Popular.
 Una bona part de l’oficialitat de l’exèrcit, convençuda de la proximitat d’una
revolució bolxevic, va començar a planificar un alçament armat:
Una bona part de les dretes estaven
pensant ja en un colp de força per a
fer fora el Front Popular
El govern tractava de
controlar els avalots i
restablir l’ordre social
Organitzat pel general
MOLA des de Pamplona
Dirigit pel general SANJURJO
des de Portugal

93.  Tot i que no tenien uns objectius clars més enllà de la restauració de l’ordre i
de l’autoritat, la defensa de la unitat d’Espanya i de la religió catòlica i d’un
marcat caràcter antidemocràtic i anticomunista, la conspiració va anar
ramificant-se.
12 de juliol de 1936 13 de juliol de 1936
Assassinat del
TINENT CASTILLO
Per membres d’ultradreta
Assassinat de José
CALVO SOTELO
Per un grup de
socialistes radicals
Com a venjança per l’assassinat
del dia anterior

94.  Estos fets van accelerar la insurrecció militar: va començar el 17 de juliol
de 1936 al nord d’Àfrica i el 18 de juliol en la península i va donar
 Era l’inici d’una guerra civil que anava a durar 3 anys.
17 de juliol de 1936 18 de juliol de 1936
La insurrecció militar
s’iniciava al nord d’Àfrica
La insurrecció militar
s’iniciava a la Península

95. 8) LA DONA EN LA SEGONA
REPÚBLICA

96.  Durant la Segona República el moviment feminista va aconseguir mobilitzar
una minoria de dones defensores de la no discriminació per raó de sexe.
 La Constitució de 1931 va establir la igualtat entre sexes, però inclús entre
les pròpies dones diputades no es posaven d’acord en si aprovar o no el
sufragi femení.
 Clara Campoamor era partidària del vot de les dones, però les altres dues
diputades, Victoria Kent i Margarita Nelken, argumentaven que seria un
error implantar el vot femení de manera immediata, perquè la influència de
l’Església entre la majoria de les dones i el seu escàs nivell d’instrucció
beneficiarien els sectors més conservadors.

97.  Al final es va imposar la idea que no era una qüestió d’oportunitat, sinó de
justícia elemental = les dones van poder votar per primera vegada en
Espanya en les eleccions de 1933.
 A part del dret a vot, durant la Segona República les dones van assolir altres
drets socials i polítics:
Implantació del matrimoni
civil i el divorci
El dret a fer constar al
registre civil el naixement
d’un fill fora del matrimoni
per part de la mare
La igualtat d’accés
d’homes i dones als llocs
oficials
L’accés a l’educació
(l’analfabetisme femení es
va reduir del 60 al 37%)

98.  No obstant, la brevetat d’aquesta experiència republicana i l’arrelament dels
prejudicis i d’una mentalitat tradicional va fer que fins i tot durant la Segona
República es mantingueren situacions discriminadores:
Poca presència de
la dona en
l’ensenyament
Poca presència en el món
laboral i amb sous més
baixos que els homes
Poca presència en
la política
A pesar de la coeducació, es va mantenir la separació per
gènere a les aules o es van mantenir les assignatures de
labors de la llar només a xiquetes

101. CONCEPTES A DESTACAR
 Sufragi femení.
 Laïcisme.
 CEDA.
 Falange Española.
 JONS.
 Llei de Jurats Mixtos.
 Institut de la Reforma Agrària.
 Reformes socials.
 República democràtica.
 Amnistia política.
 Anarcosindicalisme.
 Béns comunals.
 Llei de congregacions de 1933.
 Llei de Retir de l’oficialitat.
 Casas Viejas.
 Casa del Poble.
 Front Popular.