Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Rafael: L'Escola d'Atenes

25,110 views

Published on

Published in: Education
  • Dating for everyone is here: ❶❶❶ http://bit.ly/36cXjBY ❶❶❶
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Follow the link, new dating source: ❤❤❤ http://bit.ly/36cXjBY ❤❤❤
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Rafael: L'Escola d'Atenes

  1. 1. L’Escola d’Atenes
  2. 2. Raffaello Sanzio, Rafael dUrbino, o simplement Rafael(Urbino 1438 – Roma 1520), fou un pintor i arquitecte italiàde lalt renaixement. Juntament amb Miquel Àngel iLeonardo es consideren els grans mestres del període.Va morir el dia en què feia els trenta-set anys. Malgrat laseva mort prematura va crear una gran col·lecció depintures. Una gran part de la seva obra es troba als MuseusVaticans. Aquesta es troba a les Estances de Rafael, queforen el treball central i alhora més gran de la seva carrera,i restaren sense acabar a causa de la seva mort.Després dels seus anys de joventut a Roma, gran part de laseva obra, dissenyada per ell, va ser feta pel seu taller, ambuna considerable pèrdua de qualitat. Va exercir una graninfluència en la seva època. Després de la seva mort, lainfluència del seu principal rival, Miquel Àngel, va ser mésintensa fins els segles XVIII i XIX, en que fou revalorat.La seva carrera es divideix en tres fases i tres estils,descrits inicialment per Giorgio Vasari: els seus primersanys a Umbria; el període posterior de quatre anys aFlorència (1504-1508), on va absorbir les tradicionsartístiques de la ciutat; i finalment el seu darrer i triomfalperíode de dotze anys a Roma, treballant per als papes i laseva cort.
  3. 3. Obres dels primers temps a UrbinoLa Crucifixió Mond, 1502-3, molt en La Coronació de la Mare de Déu 1502lestil de Perugino, primer mestre deRafael
  4. 4. La Coronació de la Verge1502-03Pinacoteca Vaticana Les esposalles de la Verge 1502
  5. 5. Pintures de l’etapa de FlorènciaLa dama de l’unicorn, 1505 Autoretrat, 1506Galleria Borghese, Rome Galleria degli Uffizi, Florència
  6. 6. L’enterrament de Crist, 1507La Mare de Déu del prat, 1506, on feu una composiciópiramidal que Leonardo va inventar per als temes relacionatsamb la Sagrada Família.Kunsthistorisches Museum, Vienna
  7. 7. La Madonna Canigiani, 1507 St Catherina d’AlexandriaAlte Pinakothek, Munich 1508 National Gallery, London
  8. 8. Documentació generalTítol: L’Escola d’Atenes Tècnica: frescAutor: Rafael (1483-1520) Suport: mur; 7,72 m (base)Cronologia: 1510-1511 Localització: Sala de la Signatura,Estil: Renaixement (Cinquecento) Vaticà, Roma.
  9. 9. Sala de la Signatura
  10. 10. Anàlisi formal: Elements plàsticsDibuixperfecte.Colorbastant pla.Granvarietat:blaus,ataronjats,grisos,ocres,blancs...Aparentsenzillesa,però grandinamisme. Contrast entre la blancor, matisada per la llum, de l’edifici, i el colorit dels vestits dels personatges.
  11. 11. ComposicióInterior ampli i profund d’un temple d’inspiració romana. Gran quantitat defigures disposades de forma ordenada i equilibrada. El centre queda un espaibuit amb els dos personatges centrals, emmarcats sota un arc de mig punt querepresenta el punt més llunyà, punt de fuga (perspectiva lineal). Al darrere hi haun cel blau cobert de núvols blancs.
  12. 12. Tota la composició s’ordena a partir del punt de fuga central, reforçat perl’arquitectura de les tres voltes de canó amb cassetons. Entre les dues primereses veu la base d’una cúpula. Clar equilibri formal entre les diferents parts.
  13. 13. Efecte dinàmic: les figures es mouen en totes direccions, gesticulen, esrelacionen entre elles. Destaca l’harmonia dins de cada grup, on totes lesfigures tenen el seu paper, i l’equilibri entre els diferents grups.
  14. 14. La plasmació de l’espai fou influïda pel model arquitectònic clàssic proposat perBramante en aquells moments a Roma. Era una revisió personal de l’arquitecturaclàssica.
  15. 15. InterpretacióLa pintura representa un gran nombre de persones de l’Antiguitat, filòsofs icientífics. No en hi ha cap de contemporani a Rafael, ja que considerava quedes dels grecs, la única cosa que havien fet els filòsofs era comentar els seusavantpassats. Tot i això, el models que representaven els personatges sí queeren contemporanis al pintor, i molts d’ells artistes reconeguts.El tema central és la veritat adquirida a través de la raó. Totes les figures .es mouen, discuteixen, ensenyen, raonen... donant vida i moviment a l’obra.El marc arquitectònic en que es desenvolupa l’escena està inspirat en elprojecte de Bramante per Sant Pere del Vaticà. Aquest representa la sínteside la filosofia pagana i cristiana.
  16. 16. La Gramàtica, Aritmètica i Música estan personificades en les figureslocalitzades a la part baixa a l’esquerra. La Geometria i l’Astronomia en lesfigures de la part baixa de la dreta. Al darrere d’aquests, drets, algunsrepresenten la Retòrica i la Dialèctica.
  17. 17. 1. Plató   2. Aristòtil   3. Sòcrates   4. Xenofont   5. Esquines (oAlcibíades  6. Alcibíades (o Alexandre)   7. Zenó 8. Epicur  9. FedericoGonzaga   10. Averroes    11. Pitágores   12. F. M. della Rovere   13.Heràclit   14. Diògenes 15. Euclides    16. Zaratustra   17. Plomeu   18.Autoretrat de Rafael    19. Retrat de Sodoma
  18. 18. Al centre del fresc hitrobem, avançant, dos gransfilòsofs de l’Antiguitat:Plató, amb una llarga barbablanca, i el Timeu a la mà,assenyalant cap al cel, cap almón de les idees. És elrepresentant de la filosofiaabstracta i idealista.Al seu costat Aristòtil, ambun volum de l’Ètica, estén laseva mà dreta cap el terra, larealitat, representa lafilosofia empírica.Són els únics quetransmeten tranquil·litat encontrast amb la resta quediscuteixen, es mouen...
  19. 19. El matemàtic Pitàgoresescriu en un llibreenvoltat d’un grupd’observadors. Un d’ells(Annaximandre), al seudarrere, pren notad’allò que el mestreestà escrivint. L’altre,dret i amb un turbant(Averroes), observaatentament el que faPitàgores.Pitàgores represental’Aritmètica i la Música.Parmènides, dret al seudavant, semblamostrar-li alguna cosad’un escrit que té a lesmans.
  20. 20. Diògenes el Cínic,que rebutjava lespossessionsterrenals i lesconvencions socials,es troba estirat almig de l’escala,ignorant tot el quetranscorre al seuvoltant.Al davant a la dretahi ha situat Heràclit,que introdueix lacomposició.
  21. 21. Heràclit, al peu de l’escala,apareix meditatiu i quiet, tot ique la idea central del seupensament és el movimentperpetu.El model d’aquest personatgefou Miquel Àngel, i sembla quel’afegí Rafael quan va veure elsostre de la Capella Sixtinaque estava pintant i l’omplíd’admiració.Heraclit - Miquel Àngel esrecolza damunt d’un bloc demarbre, símbol de la sevaescultura.
  22. 22. Sòcrates , amb túnica marró, exposa les seves idees a un grup de persones. Alexandre el Gran, vestit amb armadura i portant una espasa, escolta a Sòcrates. Alexandre havia estat deixeble d’Aristòtil.Epicur, vestit de color blau,llegeix un llibre que li sosté unnen petit. Per a ell la felicitatresidia en la recerca dels plaersde l’esperit.
  23. 23. Hipàtia d’Alexandria,vestida de blanc, observafixament l’espectador.És l’única dona de lacomposició.
  24. 24. A la part dreta de lacomposició trobem aEuclides, representantde la Geometria,dibuixant en una pissarrauna figura geomètricaamb un compàs i envoltatde joves deixebles.Euclides té la cara del’arquitecte Bramante, elque inspirà total’arquitectura en ques’emmarca l’escena delfresc.
  25. 25. Ptolomeu, d’esquena i amb unacorona que fa referència als reisegipcis d’aquest nom, sosté la boladel món, símbol de la seva teoria deque la Terra era el centre del’univers.Al seu davant, el profeta Zoroastresosté l’esfera de l’univers. Es pensaque té el rostre de l’humanista icardenal Pietro Bembo, que va fixarles regles gramaticals i estètiquesde l’italià com a llengua literària.A la dreta, el jove amb barret negreque mira a l’espectador és Rafael, ial seu costat, vestit de blanc, el seuamic, l’artista Sodoma. Les BellesArts les situa Rafael al mateix nivellque les arts liberals.
  26. 26. Zoroastre Rafael Sodoma Ptolomeu
  27. 27. Plotí, el gran teòric del’art de finals del mónantic, que deia que l’arthavia de fugir d’imitar larealitat.
  28. 28. Les estàtues d’Apol·lo i Minerva, a cada costat del fresc, donen pas al fons arquitectònic que marca la profunditat de l’escena. http://www.xtec.es/~lvallmaj/taller/atenes2.htmhttp://laposadadehermes.eresmas.com/La-escuela-de-atenas.htm
  29. 29. FuncióEl 1508 Rafael anà a Roma per treballar en les quatre estances del Vaticà,dedicades a petites biblioteques o llocs de treball. La primera que pintà vaser la de la Signatura, on se signaven els actes de gràcia, i que era labiblioteca del papa.En poc temps el jove Rafael, de només 25 anys, passà a ser un delsartistes més importants de la cort papal.
  30. 30. La disputa del Sagrat Sagrament, és un altre fresc de la Stanza de laSignatura.
  31. 31. Les virtuts, Fortalesa, Prudència i Temprança es troben a la lluneta.L’esquerra l’emperador Justinià rep les lleis envoltat de juristes. A la dretael papa Gregori IX dicta les seves lleis.
  32. 32. El Parnàs, Stanza de la Signatura
  33. 33. Els frescosdels sostrede l’Estançade laSignatura.Representenla Filosofia,la Poesia, laTeologia i laJustícia. http://www.wga.hu/index1.htm l
  34. 34. Estança d’HeliodorExpulsió d’Heliodordel temple
  35. 35. La Misa Bolsena, 1514, Stanza di Eliodor
  36. 36. Alliberament de Sant Pere, 1514, Stanza di Eliodoro
  37. 37. Stanza de l’Incendi del Borgo. Les referències al mon clàssic són clares enl’arquitectura, el volum dels cossos, el moviment dramàtic.
  38. 38. La Stanza de Constantí és la quarta de les Estances de Rafael del Vaticà.En aquest fresc es recull el baptisme de l’emperador Constantí.
  39. 39. El papa Juli II, 1512 La Madonna Sixtina, 1514
  40. 40. Detall de la Madonna SixtinaGemäldegalerie, Dresden
  41. 41. Madonna de lacadira, 1514Palau Pitti,Florència
  42. 42. Va ser un gran pintorde retrats La Donna Velata, 1516 Tommaso Inghirami Baldassare Castiglione Autoretrat de Rafael amb un amic, 1518
  43. 43. Galatea, 1512La Transfiguració, obra inacabadaa la seva mort, 1520
  44. 44. Models i influènciesRafael és considerat un dels millors artistes en el dibuix de la història del’art. A part d’això va aprendre la tècnica i l’estil de dos pintorscontemporanis, Miquel Àngel i Leonardo da Vinci. Del primer aprengué lacomposició anatòmica, i del segon el sfumato i la distribució de les figures enl’espai. Leonardo, La Verge, Santa Anna i el Nen, 1510 Miquel Àngel, La Sagrada Família, 1506
  45. 45. La “manera” de pintar de Rafael va ser portada a l’extrem pels seus col·laboradors, sobretot Giulio Romano. Amb ells s’inicia el manierisme. Rafael inspirà també grans pintors barrocs, com Annibale Carracci i Nicolàs Poussin. I a pintors neoclàssics com Ingres, als segle XIX. L’obra de Rafael és el paradigma de l’art academicista, per la qual cosa ha estat imitat al llarg de la història fins a èpoques properes.Giulio Romano, Madonna i Nen, 1523 Poussin, Apol·lo i Dafne, 1625

×