Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història.

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Be the first to comment

Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).

  1. 1. Unitat 13: El Franquisme: La Construcció d’un dictadura (1939-1959) Júlia López Valera
  2. 2. S U M A R I  S’inicia a Catalunya entre la primavera del 1938 (ocupació de les terres lleidatanes) i l’hivern del 1939, quan les tropes franquistes arriben a la frontera.  S’acaba amb la mort del dictador, l’any 1975.  Fèrria dictadura = repressió ferotge.  Règim profundament anticatalà  El franquisme es divideix en dues grans etapes: Anul·la les institucions d’autogovern. Reprimí qualsevol manifestació d’identitat nacional catalana. 1939-1959 • intent d’establir un Estat totalitari. • Portar país a l’autarquia econòmica. • Meitat dècada del 1950 = fracàs política econòmica = liberalització economia i atenuació dels trets. 1959-1975 • Creixement econòmic intens. • Principis antidemocràtics del règim no van ser alterats.
  3. 3. CRONOLOGIA Júlia López Valera (Institut Banús)
  4. 4. 1.UNRÈGIMDICTATORIAL 1.1. Característiques del franquisme. Característiques generals És un regim totalitari de dictadura feixista: concentració dels poders en el líder, partit únic,... Cabdillisme: Franco és el Caudillo, cap d’estat i de govern, de l’exèrcit i del partit únic . Concepció unitarista i centralista de l’Estat: ultra- nacionalisme espanyol que acaba amb les autonomies i persegueix els nacionalismes perifèrics . Brutal repressió de l’oposició: es persegueix i elimina als Republicans de manera planificada i es prohibeixen els partits i Sindicats. Control dels mitjans de comunicació (censura prèvia i doble).  Franco no instaura una dictadura militar provisional, sinó un règim totalitari d’arrel feixista que acaba amb tots els vestigis de la II República.  El règim franquista, és un règim dictatorial i totalitari, ultranacionalista, ultracatòlic, antiliberal, anticomunista, antidemocràtic, a ntiseparatista i defensor del capitalisme i la burgesia.
  5. 5. 1.UNRÈGIMDICTATORIAL 1.2. Els pilars del règim.  Les influències en el règim franquista vindran des de tres tipus d’autoritats: la civil, la militar i l’eclesiàstica.  A cadascuna de les ideologies que influeixen en el franquisme l’anomenem “família”. L’ESGLÉSIA Recolza el règim franquista a canvi de tornar a ser l’única religió a Espanya, amb el privilegis que havia tingut abans de la República ( i més encara). El catolicisme conservador, junt al nacionalisme espanyol, serà una de les característiques principals del règim (nacionalcatolicisme): control de la religió, l’educació, la ideologia i la censura. Dins de l’església, serà molt important a partir de 1959 la influència de l’Opus Dei, un grup ultracatòlic (molt conservador) i vinculat ala burgesia.
  6. 6. 1.UNRÈGIMDICTATORIAL L’EXÈRCIT Sempre serà fidel al seu Generalíssim i el recolzarà en tot (sols tindrà problemes amb alguns militars monàrquics que volien restaurar la monarquia. FALANGE Serà el principal grup polític, controlant el partit únic i els sindicats veticals. Passarà dels seus ideals a una obediència cega al dictador, fins i tot incorporant als carlins més tradicionalistes dins de FET y de las JONS. MONÀRQUICS Més importants en un primer moment, aniran perdent importància i acceptaran la decisió de que Espanya sigui una monarquia però no en don Juan, sinó en el seu fill Joan Carles (nomenat per Franco).
  7. 7. 1.UNRÈGIMDICTATORIAL 1.3. Els suports socials. La societat està dividida Les elits econòmiques i socials recolzen el nou règim i recuperen el poder econòmic, social i polític: grans terratinents i empresaris, gran burgesia en general, mitjans i petits propietaris agrícoles, noblesa i església. Les classes mitjanes es mostren passives i apolítiques. Els sectors populars es senten perdedors de la guerra i tenen por de criticar la política (passivitat).
  8. 8. 1.UNRÈGIMDICTATORIAL 1.4. Els franquistes catalans.  La CATALUNYA franquista estava integrada principalment per:  La militància catalana de la Falange no era gaire abundant. Estava formada per:  L’ocupació de determinats càrrecs, comportava militància falangista. Obligava a l’adhesió.  El PERSONAL POLÍTIC amb càrrecs de responsabilitat, de gestió i de representació era designat des del poder i entre persones fidels al règim.  Una bona part dels designats eren ANTICS MILITANTS DE L’EXTREMA DRETA, alguns antics lerrouxistes i també membres de les forces polítiques conservadores.  Només els va oferir LLOCS POLÍTICS SECUNDARIS en l’administració local.  Les principals autoritats eren persones provinents de fora de Catalunya. INDUSTRIALS PROPIETARIS AGRARIS GRANS COMERCIANTS FINANCERS ESCASSOS FALANGISTES MEMBRES ALTRES GRUPS EXTREMA DRETA DE L’ÈPOCA REPUBLICANA UNA PART DELS CARLINS MOLTS EXCOMBATENTS EXÈRCIT FRANQUISTA
  9. 9. 1.UNRÈGIMDICTATORIAL 1.5. Les diferents “famílies” del règim.  Van coexistir diferents grups d’influència que formaven part de l’anomenat MOVIMIENTO NACIONAL.  Les diferents famílies van tenir representació en els governs del dictador.  Els primers a formar part de l’Estat franquista van ser els grups que havien donat suport incondicional a la rebel·lió militar de l’any 1936: falangistes, carlins, ultra catòlics i monàrquics alfonsins.  El falangisme i el seu ideari d’inspiració feixista (NACIONALSINDICALISME) va tenir un gran protagonisme durant la primera etapa del franquisme.  A partir del 1945, forçà la dictadura franquista a adaptar-se: els grups d’inspiració catòlica, com ara l’ASOCIACIÓN CATÓLICA NACIONAL DE PROPAGANDISTAS (ACNDP) va augmentar la seva presència al govern i van esforçar-se a convertir el règim en una “democràcia orgànica”: NACIONALCATOLICISME.  A mitjan de la dècada del 1950 i també del 1960: alguns membres i simpatitzants d’una nova organització religiosa, l’Opus Dei. Prenen gran protagonisme en les transformacions de la segona etapa del règim franquista.
  10. 10.  El fi de la Guerra Civil no és igual a la fi de la violència.  Es va voler destruir sistemàticament els contraris: republicans, socialistes, comunistes, maçons, catalanistes.  Es va procedir a la INSTITUCIONALITZACIÓ de la REPRESSIÓ. Es creen lleis i organismes.  L’exèrcit va ser el braç executor principal de la política repressiva fins l'any 1963 quan es crea el TRIBUNAL D’ORDRE PÚBLIC (TOP), una jurisdicció civil especial per als delictes polítics.  Els primers anys de la postguerra, la majoria de les causes van ser jutjades pels tribunals militars en CONSELLS DE GUERRA (aproximadament el número de catalans jutjats entre 1939- 1945 va ser de 40.000). LLEI DE REPRESSIÓ DEL COMUNISME I DE LA MAÇONERIA (1940) S’incoava expedient als acusats de “defensar idees contràries a la religió, la pàtria i les seves institucions fonamentals”. 2.UNAREPRESSIÓINSTITUCIONALITZADA 2.1. Els instruments de la repressió. LLEI de RESPONSABILITATS POLÍTIQUES (1939) Depuració dels que havien col·laborat d’una manera o d’altra.
  11. 11. 2.UNAREPRESSIÓINSTITUCIONALITZADA  Es calcular que en el conjunt d’Espanya les PERSONES EXECUTADES per raons polítiques: 150.000 de les quals 50.000 aproximadament van ser-ho en la postguerra.  A CATALUNYA van ser executades per motius polítics unes 4000 persones. La proximitat de la frontera va fer que moltes persones poguessin escapar cap a França. Entre les víctimes, LLUÍS COMPANYS que va ser detingut a França pels alemanys el 1940, lliurat als franquistes, jutjat en consell de guerra i executat al castell de Montjuïc el 15 d’octubre. Muertes durante la guerra civil Muertos en combate 95.000 Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000 Registros civiles consultados 50.000 Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307 Asesinados durante y después guerra Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000 Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000 Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000 Otras muertes Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000 Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000 Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000 Total otras muertes 190.000 Total muertos todas las causas 488.000 Total Muertos todas causas + probables 530.000
  12. 12. 2.UNAREPRESSIÓINSTITUCIONALITZADA  Pel que fa a la POBLACIÓ EMPRESONADA, l’any 1940 hi havia al voltant de 280.000 presos, dels quals 23.300 eren dones.  A la presó Model de Barcelona, hi havia 13.000 reclusos al setembre del 1939. Estava saturada. L’amuntegament, les condicions higièniques i alimentàries pèssimes van augmentar la mortalitat.  Va ser necessari habilitar camps de concentració.  Una part dels reclusos van ser enviats als BATALLONS de TREBALLADORS. Portaven a terme obres de reconstrucció similars als treballs forçats.  El conjunt de mesures repressives adoptats per les autoritats es va caracteritzar per la VOLUNTAT D’EXEMPLARITAT I DE CÀSTIG.
  13. 13. Júlia López Valera (Institut Banús)
  14. 14. 2.UNAREPRESSIÓINSTITUCIONALITZADA 2.2. Confiscació de béns i depuracions.  Les mesures repressives van anar acompanyades d’un ampli procés de CONFISCACIÓ i ESPOLI DEL PATRIMONI dels vençuts.  A CATALUNYA, les sancions econòmiques i la confiscació dels béns va afectar molta gent.  El franquisme també va expulsar del món laboral a qui s’havia destacat a favor de la causa republicana. DEPURACIÓ GENERALITZADA DELS FUNCIONARIS. Només mantindrà el seu lloc el funcionari adherit al Movimiento Nacional. A Catalunya una tercera part dels mestres.  L’exercici de certes professions liberals també van ser objecte de les depuracions obligatòries, als COL·LEGIS PROFESSIONALS. Es van confiscar les propietats de la major part dels exiliats i dels polítics republicans. El béns de tots els partits, sindicats, associacions, entitats vinculades als republicans.  A les EMPRESES PARTICULARS, les autoritats van ordenar l’acomiadament obligatori de tots els exiliats, dels detinguts sota l’acusació d’abandonament del lloc de treball i dels militants i d’organitzacions d’esquerres.
  15. 15. 2.UNAREPRESSIÓINSTITUCIONALITZADA 2.3. La política franquista envers Catalunya.  La victòria va tenir característiques molt particulars a Catalunya, al País Basc i a Galícia.  Es van prohibir i perseguir les manifestacions lingüístiques i culturals.  Una de les obsessions era posar fi al “separatisme català”.  El 5 d’abril del 1938, FRANCO va signar un decret que abolia l’Estatut de Catalunya i POSAVA FI A L’AUTOGOVERN. Va imposar un règim centralista i uniformista que volia forjar una nova “CATALUÑA ESPAÑOLA”.  L’intent d’esborrar la identitat catalana va tenir un impacte en l’àmbit cultural: veritable GENOCIDI CULTURAL :  Les principals institucions culturals com l’Institut Estudis Catalans van haver de passar a la clandestinitat. La Biblioteca de Catalunya es passà a anomenar Biblioteca Central. Va recloure la llengua catalana a l’àmbit domèstic i es volia IMPOSAR EL CASTELLÀ com l’única llengua oficial i de cultura.  Gràcies a l’actitud resistencial, passats els primers anys va preferir tolerar un ús restringit i limitat del català. • Es prohibeixen símbols identitaris; • Nova retolació dels carrers; • S’eliminen monuments públics; • No llengua catalana a la vida pública i als espais públics, tampoc als llibres...
  16. 16. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM 3.1. La Segona Guerra Mundial i l’hegemonia del nacionalisme (1939-1945).  Al començament de la Segona Guerra Mundial (setembre del 1939), el franquisme va mostrar el seu suport a les potències de l’Eix, que l’havien ajudat durant la Guerra Civil.  Franco va declarar la NEUTRALITAT D’ESPANYA.  En política interior, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS va assolir un paper hegemònic en el nou ESTAT NACIONALSINDICALISTA.  Ramon Serrano Suñer, va tenir un paper predominant en les relacions amb Alemanya i amb altres potències feixistes. La no-bel·ligerància  La victòria alemanya sobre França (juny de 1940) va significar el pas de la neutralitat a la no- bel·ligerància. Es va donar suport diplomàtic i econòmic a les potències de l’Eix.
  17. 17. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM  Alemanya i Itàlia van sondejar les possibilitats d’integració d’Espanya al conflicte.  Franco s’entrevistà amb HITLER (Hendaia, 1940) i amb MUSSOLINI (Bordighera, 1941)  Franco tenia un objectiu: ampliar les colònies africanes i recuperar Gibraltar. Va demanar un seguit de compensacions econòmiques i territorials que van fer pensar a Hitler que era un preu massa alt.  Finalment Espanya no va entrar en la guerra, però sí VA COL·LABORAR EN L’ESFORÇ BÈL·LIC: • Enviament material estratègic: • Enviament aprovisionaments. • L’any 1941, la unitat de voluntaris: DIVISIÓN AZUL, va ser enviada a la URSS a combatre.
  18. 18. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM El retorn a la neutralitat  L’octubre del 1943, la guerra ja era clarament desfavorable a les potències feixistes.  El govern britànic i nord-americà van pressionar a Franco per a que es distanciés formalment:  Després de la derrota d’Alemanya el 1945, la pervivència del franquisme passava per prendre distància del feixisme.  El discurs oficial va començar a presentar el règim com a CATÒLIC, CONSERVADOR i ANTICOMUNISTA que podia evolucionar cap a una monarquia en una determinant moment.  S’entra en una nova fase: Retirada i dissolució de la División Azul. Tornada a l’estatus de neutralitat a l’octubre del 1943.Acomiadament de la División Azul al 1941 • MARGINACIÓ DEL FALANGISME dels llocs més importants del règim. • Abandonament de la nomenclatura i ritual més clarament feixistes.
  19. 19. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM 3.2. Els anys del boicot internacional (1945-1947).  La fi de la 2a Guerra Mundial va obrir per al franquisme una etapa d' AÏLLAMENT i de REBUIG internacionals.  Entre el 1945 i 1946 les Nacions Unides van condemnar de manera explícita el règim de Fraco.  El govern de França va tancar la frontera amb Espanya.  Un acord de l’Assemblea General de les NACIONS UNIDES va recomanar la RETIRADA DELS AMBAIXADOR (1946). El règim va presentar aquest fet com una maniobra estrangera per desprestigiar Espanya.  La persistència del franquisme després de la 2a Guerra Mundial va suposar un cost econòmic i polític molt gran per a Espanya, ja que: • No es va beneficiar del programa d’ajuda nord-americà a Europa:PLA MARSHALL, iniciat el juny del 1947. • Va ser exclosa de la nova aliança defensiva occidental: ORGANITZACIÓ del TRACTAT de l’ATLÀNTIC NORD (OTAN) L’ABRIL DEL 1949. Asimismo, la Asamblea recomienda que todos los Estados miembros de las Naciones Unidas retiren inmediatamente los embajadores y ministros plenipotenciarios que tienen acreditados en Madrid Resolución de la Asamblea General de la ONU, Nueva York, 12 de diciembre de 1946.
  20. 20. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM 3.3. Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme (1947-1953).  A partir del 1947 es configuren dos blocs antagònics: la URSS i els EUA. Aquest fet més l’inici de la Guerra Freda va alterar la situació internacional.  Malgrat que les condemnes verbals es van mantenir, l' ACCEPTACIÓ INTERNACIONAL DEL RÈGIM va anar obrint-se camí.  L’any 1947, EUA es negà a imposar més sancions a Espanya i pressionà l’ONU per no ratificar la condemna anterior.  L’any 1950 es revoca l’acord de retirada d’ambaixadors.  L’any 1951 Franco decideix REMODELAR EL GOVERN amb uns clars objectius:  S’obre una nova etapa caracteritzada pel PREDOMINI del NACIONALCATOLICISME: 1. Facilitar l’apropament a les potències occidentals. 2. Aconseguir èxits en política exterior. • Més pes als catòlics. • Impulsava figures no tan compromeses amb es principis més autoritaris. • Un militar, amb un paper molt important en la continuïtat del règim: LUÍS CARRERO BLANCO, nomenat subsecretari de presidència.
  21. 21. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM  L’any 1953 Franc va obtenir el reconeixement internacional amb la signatura dels acords amb els EUA i el CONCORDAT AMB LA SANTA SEU. L’acceptació del Vaticà exigia: 1. Restabliment confessionalitat de l’Estat. 2. Estatus de privilegi per a l’Església catòlica. Acords amb els EUA: 1. Aspectes de caràcter defensiu i econòmic. 2. Ajuda mútua en cas de conflicte. 3. Els americans podien establir i utilitzar un seguit d’ INSTAL·LACIONS MILITARS (Torrejón, Morón, Saragossa i Rota). 4. A canvi, Espanya rebia MATERIAL BÈL·LIC per modernitzar les forces armades i AJUDA ECONÒMICA I TÈCNICA. 5. També va servir per regularitzar les RELACIONS DIPLOMÀTIQUES i COMERCIALS d’Espanya amb els països del bloc occidental.
  22. 22. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM 3.4. Els primers intents d’obertura (1953-1959).  A mitjan de la dècada del 1950 l’admissió d’Espanya en el context internacional va donar un respir al franquisme. Els problemes interiors no s’havien resolt.  SITUACIÓ ECONÒMICA molt difícil:  Entre els anys 1956 i 1958 es van produir una onada de PROTESTES OBRERES a algunes ciutats i els PRIMERS MOVIMENTS DE DISSIDÈNCIA a la universitat.  Dintre del règim es comencen a sentir les primeres veus dels que volen un canvi profund en l’orientació econòmica, calia procedir a la LIBERALITZACIÓ DE L’ECONOMIA i a la seva obertura a l’exterior. Tots aquests fets van menar Franco cap a un nou canvi de govern. • La producció augmentava molt lentament, el nivell de vida era inferior... Les ajudes nord-americanes no va aconseguir salvar la situació. • Es van donar els primers símptomes de descontentament per la carestia dels productes bàsics i la fam.  L’any 1957, Franco va procedir a una REMODELACIÓ DE L’EXECUTIU, va apartar els falangistes i va promoure sectors catòlics. Van entrar els tecnòcrates procedents de l’OPUS DEI. Aquesta nova generació de polítics que no havien participat a la Guerra Civil van protagonitzar l’etapa següent del franquisme, caracteritzada er un intens creixement econòmic a la dècada del 1960.
  23. 23. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT 4.1. Les lleis fonamentals  L’establiment de lleis polítiques bàsiques va començar en plena Guerra Civil i va acabar l’any 1966 amb la LLEI ORGÀNICA DE L’ESTAT.  Al GENER de l’any 1938: Franco designa el seu primer govern i comença així la tasca de construir el règim . CONCENTRACIÓ DE PODER en la persona de Franco fins a la seva mort. 1. Cap de l’Estat 2. Cap del partit. 3. Generalíssim dels tres exèrcits. 4. Cap de govern. 5. Presidia el Consejo Nacional. 6. Nomenava el secretari general del Movimiento. 7. Poders excepcionals per promulgar lleis en casos d’urgència.  L’any 1938 es promulga el FUERO DEL TRABAJO, la primera llei fonamental de clara inspiració feixista. Volia assegurar la unitat social mitjançant la prohibició dels drets sindicals. Es creà la Organización Sindical Española el 1940 per enquadrar empresaris i “productors” en sindicats verticals dirigits per falangistes.
  24. 24. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT  L’any 1945, el règim es veu obligat a promulgar noves lleis fonamentals per congraciar-se amb els aliats. FUERO DE LOS ESPAÑOLES Pretenia aparentar que els ciutadans gaudien de certes llibertats públiques. LLEI DEL REFERÈNDUM NACIONAL Per a les grans decisions. L’any 1947 la LLEI DE SUCCESSIÓ va permetre a Franco designar el seu successor “a títol de rei”. Creava dos nous òrgans: El Consell de Regència i El Consell del Regne.
  25. 25. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT  L’any 1958 es va promulgar la LLEI de “PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO NACIONAL”. Instaura el Movimiento Nacional com a únic partit. Tots els alts càrrecs civils o militars passessin a ser considerats membres nats del Moviment.
  26. 26. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT
  27. 27. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT 4.2. La democràcia orgànica.  El franquisme rebutjava el sistema democràtic basat en la voluntat popular, el sufragi i la separació de poders.  Es va inspirar en l’ESTAT CORPORATIVISTA italià que organitzava la participació a partir de tres unitats: família, municipi i sindicat.  El sistema va ser anomenat DEMOCRÀCIA ORGÀNICA (amb aquest nom es pretenia donar legitimitat democràtica al franquisme).  La representació popular en les institucions de l’Estat es regulà a partir de la LLEI CONSTITUTIVA DE LES CORTS (1942). • Llei fonamental. • Definia les Corts com a “òrgan superior de participació dels poble espanyol en les tasques de l’Estat”. • Els representants eren anomenats PROCURADORS. Designats pel poder. Qui eren? ministres, membres Consejo Nacional del Movimiento, alcaldes ciutats més grans, rectors universitaris, representants jerarquia eclesiàstica. Ho eren per raó del seu càrrec. • REPRESENTACIÓ CORPORATIVA PER TERÇOS: sindical, entitats, administració.
  28. 28. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT  A partir del la nova llei orgànica del 1966 van sorgir els procuradors pel TERÇ FAMILIAR (triats per sufragi pels caps de família).  Aquestes Corts franquistes no eren triades democràticament i no tenien un poder legislatiu autèntic.  Eren només un ÒRGAN DE COL·LABORACIÓ amb el cap d’Estat.  En el PLA TERRITORIAL el poder del govern es transmetia per: GOVERNADORS CIVILS De les províncies. També eren caps provincials del Movimiento. A cada província hi havia també un GOVERNADOR MILITAR com a prova de la dualitat del poder franquista També es restablí l’estructura militar de les CAPITANIES GENERALS. Als AJUNTAMENTS els alcaldes, també caps locals del Movimiento, eren triats directament pel governador civil.
  29. 29. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT  Un altre poder de l’Estat va ser els SINDICATS VERTICALS, anomenats més tard Organización Sindical Española (OSE), depenia d’un secretari general amb rang de ministre.  L’Estat exercia un control sobre la classe obrera i dictava les CONDICIONS LABORALS, sense cap possibilitat de NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA ni tampoc de fer VAGA. Resultat: 1. Condicions de treball extremes. 2. Salaris baixos. 3. BENEFICIS EMPRESARIALS MOLT ELEVATS.  L’única possibilitat va ser l’establiment dels enllaços sindicals: càrrecs d’elecció directa a partir del 1954. La LLEI D’UNITAT SINDICAL (1940), integrava en un mateix sindicat als empresaris i als treballadors.
  30. 30. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT
  31. 31. 5.AUTARQUIAIRACIONAMENT 5.1. L'autarquia i els seus efectes (1939-1959)  Un dels objectius principals de la primera etapa dels franquisme va ser l' AUTOSUFICIÈNCIA ECONÒMICA (AUTARQUIA).  Tres grans àmbits d’actuació: Es va fomentar una política econòmica d'aïllament exterior i de substitució del lliure mercat per la intervenció de l’Estat en l’economia. 1. REGLAMENTACIÓ DEL COMERÇ EXTERIOR. • Importacions /exportacions controlades per l’Estat. Calia una autorització administrativa per a fer-ne. • Limitar al màxim els intercanvis: REDUINT LES IMPORTACIONS als productes considerats imprescindibles. • Resultats: a) ENCARIMENT dels productes que s’havien d’importar. b) Gran escassetat de BÉNS DE CONSUM. c) Manca d’abastament que va afectar també les MATÈRIES PRIMERES. d) Subministrament elèctric va patir restriccions: PRODUCCIÓ INDUSTRIAL.
  32. 32. 5.AUTARQUIAIRACIONAMENT 2. FOMENT de la INDÚSTRIA, sobretot la d’interès estratègic. Objectiu: assegurar la independència militar i política del nou Estat. a) Lleis i mesures per afavorir la creació públiques i nacionalització d’empreses. • L’any 1941 es va nacionalitzar totes les companyies de ferrocarrils. Creació de la RENFE. • L’any 1945 es nacionalitzà la Compañia Telefónica Nacional de España (CTNE). b) Es fomentà el desenvolupament de les indústries de béns d’equipament. Van rebre AJUDA PÚBLICA.  L’any 1941 es funda l’INSTITUTO NACIONAL DE INDUSTRIA (INI): promotor de la nova política industrial - Impulsà la creació d’un gran nombre d’EMPRESES PÚBLIQUES (producció de béns). - L’Estat prioritzà les inversions en sectors vinculats als interessos de la defensa militar. - Es crearen les principals empreses del grup: IBERIA (1943), Banco Exterior de España (1943), ENDESA (1944), Enher (1946), Ensidesa (1949) i Seat (1950).
  33. 33. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.AUTARQUIAIRACIONAMENT 2. SECTOR AGRARI: l’Estat regulava la producció, la comercialització´, els preus i el consum de la majoria dels productes. • BAIXOS PREUS OFICIALS: - disminució de la producció. - va fer minvar la PRODUCTIVITAT per hectàrea.
  34. 34. 5.AUTARQUIAIRACIONAMENT  Resultat de la política autàrquica: ESTANCAMENTECONÒMIC Col·lapse comerç exterior. Disminució producció i consum. Disminució nivell de vida de la població. FRENADADELESTENDÈNCIES MODERNITZADORES L’economia espanyola va ampliar es diferències amb els nivells de benestar d’altres països. CONSEQÜÈNCIESNEGATIVES INDÚSTRIESCATALANES Sobretot les indústries dedicades a la fabricació de béns de consum. La indústria catalana no era considerada per les autoritats d’interès nacional.
  35. 35. 5.AUTARQUIAIRACIONAMENT 5.2. Racionament i mercat negre.  La reglamentació de l’economia autàrquica comportava el CONTROL DEL MERCAT per part de l’Estat.  Productors agrícoles eren obligats a lliurar la producció a un preu de taxa. L’administració era l’encarregada de vendre els productes a un preu també regulat.  Resultat: MANCA D’ABASTAMENT D’ALIMENTS I EL RACIONAMENT dels productes de primera necessitat. Es distribuïen per mitjà de cartilla de racionament. Vigent fins el 1952.  La taxació dels preus dels aliments era per sota del seu valor, molta gent preferien amagar la producció per vendre-la al MERCAT NEGRE (aliments, matèries primeres, productes industrials). PREUS OFICIALS I MERCAT NEGRE (1944)
  36. 36. 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA 5.3. Unes dures condicions de vida.  El nivell de vida de la població va disminuir considerablement.  El cost de la vida a Barcelona va multiplicar-se per 5, 4 entre 1937-1950, l’augment dels salaris es va multiplicar per 2,7.  L’any 1945 la RENDA PER CÀPITA REAL dels espanyols era 1/3 de la del 1935, i el PODER ADQUISITIU d’un treballador era l’any 1942 només el 28% del que tenia l’any 1936.  La fam va afectar una part important de la població.  La precarietat es va fer evident en la manca d’habitatges dignes. Va augmentar el BARRAQUISME als afores de Madrid, Barcelona, València i Bilbao.  El CREIXEMENT VEGETATIU va baixar fins al 0, 9‰  L’ESPERANÇA DE VIDA (1945): homes 47 anys / dones 53 anys. Fam Fred Insalubritat S’estenen es malalties: còlera, tifus i tuberculosi. 1941: Taxa MORTALITAT: 18,7‰ Taxa mortalitat infantil: 143‰ Nens: RAQUITISME
  37. 37. 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA 6.1. La trajectòria de l’exili.  En la fase final de la Guerra Civil, gairebé 450.000 republicans van abandonar Espanya. Cap a França pels Pirineus i cap al Nord d’Àfrica per alguns ports mediterranis.  El contingent més important va ser el que va anar a França. Va ser internat en CAMPS DE REFUGIATS (barracons tancats per filferros).  Alguns van tornar quan els van prometre que no actuarien contra ells, cosa que no es va complir.  Més o menys, unes 200.000 persones van romandre a l’exili. A Catalunya la xifra d’exiliats va sr de unes 50.000 persones.
  38. 38. 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA  A FRANÇA s’hi estableix una important colònia d’emigrats sobretot a: Tolosa, Montalbà, Albi, Perpinyà, Bordeus i París.  A l’exili s’hi desenvolupà una part important de l’oposició al franquisme. Les INSTITUCIONS POLÍTIQUES de la REPÚBLICA i dels governs català i basc van continuar funcionant a l’exili. • La situació va ser més difícil durant l’ocupació alemanya. • Alguns refugiats van emigrar a la GRAN BRETANYA i a Amèrica; uns altres s’incorporen a la Resistència francesa. Altres cap a HISPANOAMÈRICA, s’instal·len a Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile... També a la Unió Soviètica, on ja vivien 3000 infants espanyols (enviats l’any 1937). A Mèxic, l’any 1945, es celebren les primeres corts republicanes a l’exili. Es trià un govern republicà. La institució es mantingué fins al 1977. Govern de la GENERALITAT: mort Lluís Companys, JOSEP IRLA (era President del Parlament) va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili. Al 1945 es forma un govern integrat per persones de prestigi que va durar dos anys. El 1954 es va elegir JOSEP TARRADELLAS com a nou president.
  39. 39. 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA 6.2. L’evolució de l’oposició.  L’oposició durant el primer franquisme es pot dividir en TRES ETAPES: PRIMERA ETAPA, del 1939 al 1944.  Caracteritzada per la difícil i arriscada reconstrucció de les organitzacions polítiques i sindicals.  Malgrat la implacable REPRESSIÓ POLICIAL, alguns nuclis sindicalistes de la CNT i UGT, de partits obrers (PSOE, PSUC, POUM) i de republicans com ERC van intentar reconstruir la seva estructura en la CLANDESTINITAT.  Cal esmentar la creació el 1940 a París del FRONT NACIONAL de CATALUNYA (joves nacionalistes procedents d’ERC i d’Estat Català); i el gener de 1945, del MOVIMENT SOCIALISTA de CATALUNYA (dissidents del POUM i del PSUC).  El fet més significatiu: manteniment d’una activitat guerrillera (MAQUIS). S‘organitzaven des de França PARTIDES DE GUERRILLERS. L’acció més espectacular va ser la INVASIÓ DE LA VALL D’ARAN organitzada pels comunistes del PCE, iniciada el 18 d’octubre del 1944.
  40. 40. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA
  41. 41. 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA SEGONA ETAPA, del 1945 al 1947  Etapa de molta activitat.  La possibilitat d’una intervenció aliada a Espanya va provocar la creació de PLATAFORMES UNITÀRIES d’oposició.  L’any 1945 es forma a Catalunya l' ALIANÇA NACIONAL DE FORCES DEMOCRÀTIQUES integrada per organitzacions provinents de l’etapa republicana que lluitaven pel restabliment de la legalitat republicana. Però van sorgir diferències en les institucions unitàries: alguns s’aproparen als monàrquics dissidents del franquisme, d’altres van continuar en la defensa de la restauració d’un règim republicà. Un altre motiu de discrepància va ser com calia actuar per enderrocar el franquisme. TERCERA ETAPA, del 1948 al 1951 Va ser l’etapa de la DESMORALITZACIÓ a causa de la consolidació de la dictadura. A finals de l’any 1948 es va veure clar el fracàs de totes les opcions de l’antifranquisme.  Cap potència no estava disposada a col·laborar per a fer caure el dictador. Tampoc semblava possible que la guerrilla o una mobilització popular el fes caure.  La policia franquista i la Guàrdia Civil havien liquidat pràcticament tota la resistència política a l’interior.  Moltes organitzacions van quedar delmades, altres desgastades....
  42. 42. 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA 6.3. El ressorgiment de la conflictivitat social.  A final de la dècada del 1940, va començar a ressorgir a Espanya un tímid moviment de PROTESTA POPULAR, protagonitzat per les CLASSES TREBALLADORES, contra la precarietat de les condicions de vida i de treball. Fruit de la reorganització incipient de l’esquerra i sobretot de les dures condicions de treball de la posguerra.  A partir del 1945, hi va haver CONFLICTES LABORALS en els sectors tèxtil i metal·lúrgic, sobretot a Barcelona, Sabadell, Terrassa i Mataró. Causa: salaris baixos.  L’acció reivindicativa amb més transcendència popular va ser la VAGA DE TRAMVIES DE BARCELONA. Causa: augment de preus.  El moviment d’estudiants es va anar despertant, i els anys 1956-1957 es van portar a terme les primeres REVOLTES D’ESTUDIANTS a les universitats de Madrid i Barcelona. En protesta pels detinguts arran de la segona vaga de tramvies l’any 1957 es forma una assemblea lliure i més de 700 estudiants de la UB van ser sancionats (FETS DEL PARANIMF). Inici d’un important moviment estudiantil contra el franquisme. La situación material y vocacional del universitario español es de indigencia, su perspectiva intelectual es mediocre – ¡cuántos catedráticos y maestros eminentes apartados por motivos ideológicos y personalistas!– y su porvenir profesional totalmente incierto por la escasez de salidas y especializaciones y por la intervención de excluyentes criterios extraprofesionales, precisamente cuando las necesidades del país reclaman todo lo contrario: aportación de nuevas capacidades y esfuerzos. Las causas de este desolador panorama, del que ningún buen fruto puede esperarse, son múltiples y hunden sus raíces en todo el clima material y espiritual de nuestra actual sociedad. Manifiesto a los estudiantes madrileños, Madrid 1 de febrero de 1956
  43. 43. REPASSAL’ESSENCIAL
  44. 44. REPASSAL’ESSENCIAL

    Be the first to comment

    Login to see the comments

  • MadalinaAntonetaVoina

    Apr. 19, 2017
  • LeticiaMelendrez

    May. 8, 2017
  • WilliamHobbs20

    May. 10, 2017
  • AxelVila2

    May. 11, 2017
  • RogerRovira3

    May. 11, 2017
  • MPILARSANCHEZGARCIA

    May. 17, 2017
  • AlbaQuionezMartnez

    Sep. 3, 2017
  • RaquelPauRoig

    Apr. 9, 2018
  • MildredthGoenaga

    Apr. 22, 2018
  • MartaMartnezMoliner

    Apr. 30, 2018
  • MartaSilva325

    May. 7, 2018
  • EricPuigvendrello

    Jun. 1, 2018
  • julialopezvalera

    Apr. 1, 2019
  • AlexMoreno150

    Apr. 15, 2019
  • YolandaCoboDominguez

    Apr. 23, 2019
  • CarlosAranaSango1

    May. 8, 2019
  • angelscandela1

    Apr. 27, 2020
  • CatrinaWilshad

    May. 12, 2020
  • PabloPeyra

    Jun. 2, 2020
  • monicabonetamedina

    Mar. 15, 2021

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història.

Views

Total views

24,741

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

4,945

Actions

Downloads

894

Shares

0

Comments

0

Likes

41

×