Presentació. Característiques estat franquista

1. TEMA 14-15.- ESPANYA SOTA
EL FRANQUISME
(1939-1975)
Història d’Espanya
2n de Batxillerat

2. Index
• 1.- Característiques de l’estat franquista
• 2.- Etapes fonamentals
• 2.1.- (1939-1959) L’autarquia
• 1939-1945, Etapa blava o feixista
• 1945-1951, L’aïllament internacional
• 1951-1959, El reconeixement internacional i el
nacionalcatolicisme
• La política econòmica (l’autarquia)
• 2.2.- El desenvolupament econòmic (1959-1975)
Desenvolupisme
• 1959-1973. Etapa del desenvolupament econòmic.
• 1973-1975. La crisi final del franquisme.

3. Context històric i bloc temàtic
 Bloc temàtic: Dictadura Franquista (1939-75)
Recordeu la cronologia i les etapes bàsiques en el context: 39-59 i 59-75
 La dictadura franquista prové d’un colp d’estat militar
que pretenia acabar amb la República i/o evitar una
revolució. Finalment, aquest colp desembocà en una
guerra civil que durà tres anys.
 Pels terratinents, industrials i eclesiàstics Franco era
una bona opció per a destruir la democràcia
republicana i els seus principals pilars: el moviment
obrer i els seus aliats republicans, però el poder
absolut que va rebre va fer que perdurara fins la seua
mort .

4. • Sintèticament, el franquisme significà una profunda
contrarevolució social i política que volia acabar amb la
democràcia i el liberalisme.
•Fou una dictadura personal, marcada pel caràcter de Franco,
però també fou militar, on l’exèrcit sempre estigué supeditat (al
líder) amb un fort component reaccionari, antiliberal, així com
catòlic i d’un nacionalisme espanyol unitari molt virulent.
•També fou un règim de partit únic, però subordinat sempre a
Franco i que durant un temps se semblà, com pocs, als exemples
nazi i feixista.
•Per últim, recordar intentà evitar qualsevol aproximació al passat
democràtic i a la reconciliació nacional i per això s’instaurà un
repressió desconeguda en la història contemporània d’Espanya

5.  Cronologia: El franquisme, (1939-1975), amb dues
etapes fonamentals (que poden rebre molts noms.) El més fàcil
es açò. :
 I) L’autarquia, 1939-1959
 1939-1945, etapa blava o feixista
 1945-1951, l’aïllament internacional
 1951-1959, el reconeixement internacional i el
nacionalcatolicisme
 II) El desenvolupament econòmic (1959-1973)
 1959-1973.El desenvolupamisme econòmic.
 III). La crisi final del franquisme. (1973-1975)

6. Per tant, index del tema :
1.- Característiques de l’estat franquista
1.1.-Bases/característiques ideològiques.
1.2.-Els pilars/elements de la dictadura : el dictador, el partit, l’exèrcit
,l’església i la repressió.
1.3.-Suports socials.
2.- Etapes
2.1.- L’autarquia (1939-1959).
Evolució política. Anys 40 i 50
1939-1945. L`època de la 2ª Guerra Mundial
1945-1951. L`aïllament internacional.
1951-1959. El reconeixement internacional
-Evolució econòmica i social (1939-1959). L’autarquia.
2.2.- El desenvolupament econòmic (1959-1973). (El desarrollismo).
2.2.1 Evolució política (1959-1973)
2.2.2.-Evolució econòmica i social (1959-1973).
2.3.- La crisi del franquisme (1973-1975).

9. 1.- Característiques de l'Estat franquista
1.1.-Elements del règim.
1.2.-Ideologia.
1.3.-Suports socials. Les famílies del règim.
1.4.- Repressió I violència.

10. 1.1.- Elements del règim franquista.
El Dictador
El partit únic: FET i JONS
L’exèrcit.
L’Església.
La repressió i violència (necessita d’un anàlisi separat)

11. El Dictador

12. El Dictador
Qui és Franco?
Nascut el 1892 en la ciutat d'El Ferrol, volia incorporar-se a la
Marina, però existia un límit d'aspirants i no va poder entrar i va
ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Era un cadet aplicat
però no brillant (el lloc 251 de 312 aprovats).
La seua carrera estigué marcada per la guerra del Marroc, on va
aconseguir ràpids ascensos i el 1920, va ser destinat al Tercio de
Extranjeros, La Legión, que havia estat fundada per Millàn Astray.
En contraposició als seus soldats, no tenia la menor prestància ni
presència militar: baixet, grassonet i amb veu aflautada (els
companys de Toledo li deien “Franquito” i “el cerilla”).
Segons el Coronel Blanco Escolà, Franco era un mediocre i
escassament dotat per a l'estudi teòric i pràctic de la guerra. Era lent,
molt cautelós i no solia confiar molt en els companys. Tampoc
parlava molt i no es coneixien molt les seues idees.

13. •Personatge d`escasses inquietuds culturals, es va forjar en les cruels
campanyes colonials (Marroc) i aviat es va vincular a corrents
anticomunistes, reaccionaris i antiliberals.
Era un lector asidu del Butlletí contra la Internacional Comunista, un
fullet que des dels anys 20 es publicava a Suïssa i difonia tota mena
d’artícles grollerament anitcomunistes i antidemocràtics (la conspiració
dels comunistes arreu del món per instaurar un règim bolxevic. Estava
convençut que el destí del país depenia d’ell i que tots els mals
d’Espanya provenien del liberalisme, com ara el comunisme, la
masonería , etc).
La seua visió del món es completa amb la seua experiència al Marroc:
allà aprengué a emprar el terror com un instrument polític que li
permetia paralitzar l’enemic: la violència amb la qual atemoria a les
tribus marroquines i una disciplina brutal entre les seues tropes (Legión)
és molt semblant al seu govern. Entenia que Espanya era seua i que
governar era el mateix que dirigir una tropa. Els seus soldats li deien el
“sin”: sin misa, sin miedo, sin mujer”.
Informació procedent de Paul Preston, Franco, 1994 i La guerra civil española, d’Antony
Beevor 2005 .

14. Els poders de Franco
El franquisme fou un règim dictatorial vinculat, fins el 1975, a la
seua persona i es va oposar, sempre, a qualsevol aproximació al
passat, representat aquest per la democràcia republicana.
Això implicava una concentració de poders desconeguda en la
Història contemporània d’Espanya
I) Era el cap de l’Estat i de govern i com a tal, nomenava els ministres i podia
legislar al marge del govern i de qualsevol altra instància.
També nomenava els governadors civils i alcaldes de les principals ciutats.
Per tant, concentrava el poder legislatiu i executiu i judicial (podia nomenar jutges)
II) Com a Generalísimo, era el cap de l’Exèrcit, columna vertebral del nou Estat
i que sempre li fou fidel. Nomenava tots els alts càrrecs militars
III) A més, presidia el partit únic, Falange (FET y JONS) nomenava la meitat dels
seus consellers (consell Nacional de FET)
i tots els caps provincials del partit.

15. En definitiva, era el Caudillo (títol medieval del qua gaudien determinats guerrers
com el Cid, el seu gran exemple, junt als Reis Catòlics o Felip II)
només responsable davant Déu i la Història. “Caudillo por la Gràcia de Dios”
representava tot això i simbolitzava que l’origen del seu poder era diví

16. Els poders de Franco esquematitzats

17. En síntesi, la Dictadura girava al voltant dels poders de Franco i les
institucions que s’aniràn construint en els seus anys d’història sempre
van estar supeditades a la seua voluntat. El procés d’institucionalització
conclou a finals dels anys 60, com veurem després, amb La Llei
Orgànica de l’Estat.

19. El partit únic: FET y JONS
El règim franquista, a imitació de l’Alemanya nazi i l’Itàlia feixista també era un
règim de partit únic: FET y de las JONS , que presentava diferents organitzacions:
*El Sindicat Vertical;
*La Secció Femenina;
*El Frente de Juventudes (Organització Jovenil)
José Antonio
Primo de Rivera

20. Orígens
Falange Española va ser fundada el 1933
per José Antonio Primo de Rivera.
Fins a 1936 era un minúscul partit que practicava el
terrorisme contra l’esquerra i que acabà donant suport
al colp militar de juliol.
Tenia un programa semblant al del feixisme italià:
*Oposició al parlamentarisme, la democràcia i l’esquerra;
*defensa d’alguns elements revolucionaris (confiscacions al
capital financer, reforma agrària i industrial) a més
*d’un nacionalisme espanyol unitari

21. El 1937, Franco va unificar les diferents tendències i grups antirepublicans
(carlins, catòlics, monàrquics i falangistes)
en un partit, FET y de las JONS, autoproclamant-se Cap o Jefe indiscutible
(José Antonio va ser executat en Alacant per un tribunal
republicà en novembre del 36)
José Antonio Primo de Rivera,
pres en Alacant
Franco amb l’uniforme de Cap
de FET JONS

22. La missió del partit en el nou estat:
*Aconseguir suport polític per al règim a través de les seues organitzacions
de masses i manifestacions;
*Tenia presència en l’administració (afiliació obligatòria);
*controlava una bona part de la premsa
i dirigia l’aparell de propaganda ;
*participava de la repressió contra els opositors (les “saques”)

23. Entre 1937-1945
Franco i
Serrano
De la mà de Serrano Súñer (el cuñadísimo),
el partit va tenir un major protagonisme en el
govern, el control de la propaganda i dels
mitjans de comunicació i pressionava per
entrar en la 2a Guerra Mundial. A més,
participava de la repressió i li donava un
sentit ideològic al règim.

25. Després de 1945
Espanya no entra en la guerra , Serrano es destituït (1943) I quan aquesta
evoluciona negativament per Alemanya, Franco intentarà desmarcar-se del
feixisme I per això començarà preferir els catòlics
Joaquin Ruiz
Giménez
Alberto Martín
Artajo

26. D’aquesta manera, els falangistes els
trobarem en:
-*el ministeri de Treball i el de
Vivenda i es dedicaràn a controlar el
movement obrer a partir del Sindicat
Vertical, a més de promoure
manifestacions
d’adhesió al líder i reclutar una part
del personal polític.
*Després de 1957 Falange
s’anomenarà Movimiento Nacional,
una mena de comunió o col.lectiu que
agrupava les diferents famílies del
règim
Raimundo
Fernàndez Cuesta
José Solís
Utrera Molina

27. L’exèrcit
L’exèrcit trià Franco com a cap de l’Exèrcit i de l’Estat el Setembre de 1936
Després va tenir una gran presència en el govern, sobretot fins 1945 al capdavant
de molts ministeris i organismes oficials
(l’exèrcit, a més es dividia en tres ministeris més).
Les desfilades i les parades militars eren freqüents en qualsevol festivitat
La dictadura va tenir sempre un component militar: provenia d’una guerra civil i
l’exèrcit, sempre a les ordres de Franco, era el principal garant de la victòria contra
els “enemics de la Nació”

28. Durant tota la dictadura, la seua principal missió va ser el manteniment de
l’ordre públic i el control de la repressió a través de la jurisdicció militar
A més, el desplegament de l’exèrcit era molt evident en les grans ciutats
(una autèntica ocupació, per a evitar qualsevol revolta)
El millor representant de la fidelitat al dictador va ser Carrero Blanco, que
començà com a secretari de la presidència el 1942
i acabà com a president del govern el 1973
Franco i
Carrero Blanco

29. Les desfilades militars eren
freqüents

30. L’Església

31. L’Església s’havia oposat a la legislació republicana i acabà donant suport el
colp de Juliol del 36 i qualficant la guerra com una Croada (Cruzada) contra
el mal (liberalisme, la democràcia, el marxisme, el laicisme, etc).
Per tant, fins als anys 70 esdevingué un dels pilars fonamentals del règim
*Confessionalitat de l’EStat ( i abolició de tota la legislació republicana)
*Suport econòmic (manteniment del clero per part de l’Estat)
*Control de l’ensenyament
*Censura sobre qualsevol manifestació cultural que no s’adaptara a la doctrina
*Identificació entre el delicte i el pecat (en el codi penal, com l’adulteri, etc)
*Participació en la repressió i en la identificació dels castigats com a culpables
des de la trona/altar. A més repartia els certificats de bona conducta necessaris per
a perdonar els delictes.
Privilegis que va rebre l’Església en la dictadura

32. Francisco García. Paco
“el cura” entre els empresonats
per militar en CCOO.
En la fila de dalt, el 4
per l’esquerra

33. Va legitimar el nou Estat i va identificar la nació espanyola amb el catolicisme
(Nacionalcatolicisme), amb un caràcter marcadament antiliberal i reaccionari
A partir de la segona meitat dels anys 60, els canvis econòmics, culturals de la
societat espanyola i l’impacte del Concili Vaticà II, determinaràn un progressiu
allunyament de l’Església que conclou en els anys 70. El Cardenal Tarancón
dirigirà una església impulsora de la reconciliació nacional
L’espai que els catòlics van deixar serà ocupat en els anys 60
per una organització catòlica ultraconservadora, l’OPUS DEI
José Mª Escrivà
de Balaguer,
fundador de
l’OPUS DEI

34. 1.2.- Ideologia
Com sintetitzar la ideologia del règim franquista?
Es tracta d’un conjunt de termes i conceptes (vocabulari) que
cal tenir present.
 En tot cas, convé destacar que Franco anirà
utilitzant tots estos elements en funció del
context nacional i internacional, però en
essència el règim sempre fou ideat com una
dictadura que s`oposava radicalment a la
democràcia i el moviment obrer i que no
s`entenia com una solució provisional, sinó
permanent.

35.  Antiliberalisme i autoritarisme. Per influència del pensament
reaccionari, es considerarà que el liberalisme i la Il.lustració és
l`origen de tots els mals del país: el marxisme, el separatisme, la
masoneria, l`anarquisme (és la famosa “conjura judeo masónica-
marxista” que Franco repetirà fins al final). Per això la repressió,
com veurem, té un paper fonamental (que mai més torne la
democràcia a Espanya, tot creant una societat apàtica i apolítica) .
“Todas las protestas habidas obedecen a una conspiración
masónica-izquierdista, de la clase política, en contubernio
con la subversión comunista-terrorista en los social, que si a
nosotros nos honra a ellos les envilece.“
Ultim discurs de Franco, Setembre de 1975
Ideologia (1)

36. El Español, premsa
Falangista (1943)

37. Discurs de Franco en acabar la guerra, Discurs del dia de la victoria,
Madrid, 19 de Maig de 1939.
“Yo no puedo ocultaros en este día los peligros que
todavía acechan a nuestra patria. Terminó el frente de la guerra, pero
la lucha sigue en otro campo.
La Victoria se malograría si no continuásemos con la
tensión y la inquietud de los días heroicos (...).
No nos hagamos ilusiones: el espíritu judaico que permitía la
alianza del gran capital con el marxismo, que sabe tanto de pactos
con la revolución antiespañola, no se extirpa en un día, y aletea en el
fondo de muchas conciencias”
(el subratllat és meu)

38. Document 2 examen de selectiu de 2010.
(el subratllat és meu)«”
Discurs de Francisco Franco en la inauguració de la Vall dels Caiguts (ABC, 2
d’abril de 1959)”
La nostra croada no va ser, evidentment, una contesa civil més, sinó una
verdadera Croada, com la va qualificar llavors el nostre Pontífex regnant;
la gran epopeia d’una nova i per a nosaltres més transcendent
independència. Mai no es van donar a la nostra Pàtria en menys temps
més i majors exemples d’heroisme i de santedat, sense una debilitat,
sense una apostasia, sense un renunciament. Caldria descendir a les
persecucions romanes contra els cristians per a trovar quelcom paregut.
[...]
L’antiEspanya va ser vençuda i derrotada, però no és morta.
Periòdicament la veiem alçar cap a l’exterior i la seua supèrbia i ceguesa
pretenen enverinar i avivar de nou la innata curiositat i l’afany de novetats
de la joventut. Per això, és necessari tancar el quadre contra la desviació
dels mals educadors de les noves generacions.»

39. Explicacio de la conspiració
 Dificilment vos pot apareixer una definició que demande una explicació del terme,
però per si de cas…
 La difusió dels protocols de Sió. Es tracta d’una visió del món essencialment
irracional i antiliberal, que recull diferents conceptes o idees presents en el
pensament reaccionari del segle XIX (que s’oposa la Il.lustració i la Revolució
Francesa) que entén que els jueus, la masoneria ( una societat secreta partidaria de
la fraternitat humana) i els bolxevisme rus estaven conspirant per a destruir Espanya.
 La difusió dels protocols de Sión (1905), totalment falsos, va donar més impuls a
aquesta teoria conspirativa. En Espanya va arribar a partir de 1930 i va ser difosa pel
sacerdot català Juan Tusquets. Ací, es destacava que els jueus manipulaven a
republicans i socialistes per a destruir el país.
 Tusquets i d’altres publicistes van influir decisivament sobre les
dretes espanyoles i Franco, creant un ambient favorable a
l’eliminació de tot allò que no fora l’Església catòlica. En
definitiva, la idea de la conspiració reflectia una suposada
amenaça internacional que identificava a republicans, socialistes,
etc com a estrangers (de vegades es comparava amb els
moros). El fet que alguns republicans, Azaña, foren massons
incrementava la propaganda reaccionaria.

40. La ideologia (2)
 El nacionalcatolicisme. Es definia la nació espanyola a partir d`una
sèrie d`elements estàtics, com ara la religió catòlica . Al llarg del
segle XIX, anaren difonent-se un conjunt d`escrits que situen
Espanya com una entitat nacional existent des de l`epoca dels
visigots, els primers reis cristians. Així el catolicisme defineix la
nacionalotat i no les institucions liberals recolçades per la voluntad
de la nació (sobirania nacional). El punt culminant és l`obra de
Menéndez Pelayo al segle XIX.
 A més, durant la II República la reorganització de les dretes es va
fer amb el suport de l`Església i insistirà en la defensa del
catolicisme com un element fonamental, identificant l’ordre social
(defensa propietat) i l’ordre religiós (Recordeu el paper del CEDA).
 Finalment, la jerarquia eclesiàstica donara suport al colp i
considerarà que la guerra és una lluita contra el mal, contra
l’AntiEspanya, (representada pel librealisme, la democràcia i el
comunisme) una autèntica Croada o Cruzada . Aquestes idees tan
senzilles servien per a integrar a totes les dretes espanyoles i tenien
com a punt culminant la legitimació de Franco com a “Caudillo por la
gracia de Dios”.

42. La ideologia (3)
 *El nacionalisme espanyol centralista front els nacionalismes
perifèrics (català i basc), amb una persecució política i cultural,
prohibint-se l`ús públic i oficial (també en l`ensenyament) del
català, euskera i gallec amb sancions i multes. El castellà es
va convertir en l´única llengua oficial.
 D`altra banda, el franquisme defensava la unitat de la pàtria
com un valor indiscutible, utilitzant la història (com ho feien els
carlins i els falangistes) d`una manera singular situant Espanya
com una entitat que arranca de l`època dels visigots i on la
Reconquesta contra l`Islam representa la seua formació.
 El punt culminant es trobaria en els Reis Catòlics i els Austries
majors, fundadors de l`imperi i defensors de la fe (Carles I i
Felip II). Franco es veia a sí mateix com un restaurador de les
glòries del passat, com un croat, un cruzado (com si fora El
Cid) que lluita contra l`Islam, contra el mal, contra el
separatisme, contra les ideologies estrangeres (liberalisme,
comunisme, masoneria, etc

43. La repressió lingüística i cultural

44. Exemples de la repressió lingüística i cultural

45. La ideologia (4)
 *El militarisme. L`Exèrcit
esdevingué, com s`ha vist la
columna vertebral del règim i
la legitimació de l`Estat
provenia de la victòria contra la
República. Açò perviurà fins
1975. Els símbols militars, la
forma d’organització
castrense, els actes d’exaltació
a la bandera, les desfilades
militars, els emblemes, etc.
impregnaran moltes
manifestacions de la vida
quotidiana i Franco
considerarà sempre que la
direcció de l`Estat és semblant
al comandament militar i els
opositors, rebelds al seu
comandament
La democràcia orgànica
Lògicament, el franquisme rebutjava
el sistema de partits i proposava
la democràcia orgànica (ja a partir
de 1943) on la representació
política estava en mans
d`organismes com la família, el
sindicat i el municipi a través d’ un
sistema de designació indirecta i
controlat per l’ Estat (són les
corporacions, es a dir entitats i/o
organismes de les quals se`n
dedueix la legitimitat de l`Estat ,en
teoria més representatives que els
partits i sindicats) .

46. Antiliberalisme i antidemocràtic.

47. Feixisme
El feixisme apareix en Europa durant l`època d`entreguerres, 1919-
1939, tenint el seu origen Italia i Alemanya, però especialment Italia, on
Benito Mussolini funda el 1919 els Fascio Italiani di Combatimento,
origen del partit feixista, establert el 1922. Quasi simultàniament, Adolf
Hitler esdevé el líder del NSDAP, Partit Nacionalsocialista Alemany, fruït
de la recomposició de diferents grups ultranacionalistes (1920). El
feixisme es pot resumir en les característiques ideològiques comunes :
•El feixisme es caracteritza per un clar rebuig dels corrents liberals,
democràtics i esquerrans (moviment obrer) . Es a dir, anitiliberal,
antiparlamentari i oposició al marxisme i l`anarquisme.
•Però al si del feixisme també s`aprecien corrents revolucionaris i
anticapitalistes, com ara l`oposició al poder del gran capital financer que
s`ha beneficiat de la guerra (financers, fabricants d`armes, etc); però
també es propi del feixisme el rebuig a les elits dominants (terratinents i
propietaris en general) perquè no han sabut aturar l`esquerra ni han
guanyat la guerra. Així, el feixisme proposarà confiscacions a les
propietats del gran capital o establiment d`impostos que graven els
guanys de guerra.

48. •Defensa d`un sistema politic dictatorial, dirigit per un líder carismàtic, que
interpreta la voluntat de la nació. És el Führer, el Duce o el Caudillo, al qual
cal pelgar-se indiscutiblement. Això significa que desapareixeràn tots els drets
i llibertats i garanties constitucionals (divisió de poders, etc).
•Exaltació nacional, és un discurs impregnat d`un nacionalisme exagerat, que
en el cas d`Alemanya es basa no en el poder del poble, la sobirania nacional,
sinó en elements considerats permanents, com ara la raça (ària), i allunyats
del iberalisme i proposa l`expansió i la dominació sobre els pobles inferiors
(els eslaus, els jueus, etc).
•A més, el feixisme implica l`exaltació de la guerra, el culte a la violència, com
a instruments que serveixen per a la creació d`un nou home, diferent de
l`esperit racional procedent del liberalisme (sols així es poden entendre la
glorificació de l`extermini dels enemics de classe o ètnics com ara els jueus).
En definitiva, elements reaccionaris i irracionals.
En el cas d`Alemanya, el feixisme, a més, es definia per l`odi racial als jueus,
els gitanos, els eslaus (pobles de l`Europa oriental, considerats inferiors), etc,

49. El feixisme
 Per a establir una definició de feixisme com a terme de vocabulari
convé que destaqueu els orígens italians i alemanys i després
assenyaleu els ítems principals, es a dir:
 Anti parlamentari, antiliberal i oposat a l’esquerra
 Es presenta com aparentment revolucionari (digueu perquè )
 Nacionalisme exagerat
 Exaltació d’un líder al que cal obeir (Caudillo)
 Defensa de la violència i la guerra
 Racisme antisemita (en Alemanya especialment)

50.  *En relació al feixisme del règim, entre 1939-1945, la
dictadura incorporà algunes característiques
feixistes, atorgant un major protagonisme a Falange
(control de la propaganda, el fuero del Trabajo de
1938 que exaltava el treball per a l`Estat o els
sindicats verticals, etc). A més estava el cabdillisme
de Franco que signava molts decrets com a cap d’un
estat totalitari
 Però el feixisme espanyol, com ja s’ha vist ,era molt
dèbil front a l`exèrcit, l`Església i els terratinents i
prompte passarà a un segon plànol (des de 1945).
La revolució plantejada per José Antonio (com una
via intermedia entre el comunisme i el capitalisme,
amb el qüestionament de la propietat privada) es va
quedar en retòrica , alguns controls sindicals i
escassos beneficis socials pels treballadors.

51. Totalitarisme
El terme totalitari començà a ser utilitzat per Benito Mussolini en referència al règim dictatorial
que estava construint en Italia des de 1922. En la teoria, això significaria el següent:
•La suspensió de totes les garanties i drets constitucionals ( totes les llibertats, i drets
establerts, dret a vot, dret a vag, dret d`associació, etc) i la desaparició formal de la divisió
de poders (executiu, judicial i legislatiu) Aquestos poders són assumits pel cap de
l`Estat i la frontera entre l`Estat i el seu cap i el partit són confusos.
•Intervencionisme econòmic, que arriba fins el punt de suprimir el dret a la propietat, de tal
manera que l`Estat exerceix un control absolut sobre els recursos, la propietat i el
treball.
•La repressió cap a qualsevol poder alternatiu opositor, siga aquest insitucional
(Església) o simplement organitzatiu (Sindicats, partits, associacions, etc) amb l`objectiu
d`erradicar-lo totalment, per a la qual cosa disposen d`un aparell policial extens i
utilitzen tècniques i tàctiques exterminadores (camps de concentració, presons, etc).
•L`existència d`un partit polític únic que controla importants àrees estatals
(propaganda, mitjans de comunicació, etc) i s`encarrega de mobilitzar la població a partir
de determinades consignes (exaltació del líder, etc) de tal manera que la seua ideologia
esdevé l`oficial.

52. Resum de la definició del concepte totalitari:
 Incidiu en:
 Es tracta d’un model que tracta d’explicar els règims dictatorials
de l’època d’entreguerres, inclós el soviètic, i que es
caracteritzaria per:
1. La suspensió de la divisió de poders i de totes les llibertats i
garanties constitucionals. El partiti i l’Estat es confonen
2. L’intervencionisme econòmic de l’Estat que podria arribar a
suprimir el dret a la propietat.
3. La repressió a qualsevol tipus d’oposició política i social
4. Un partit polític (el partit únic) que organitza mobilitzacions
polítiques i socials i que difon la ideologia de l’Estat a través de
l’exaltació del líder i d’un fort aparell de propaganda

53. Conclusió:
Termes de vocabulari a tenir present, el
nacionalcatolicisme, la Croada (Cruzada), el
feixisme i el totalitarisme. El terme
nacionalsindicalisme s’explicarà en el punt
dedicat als anys 40.

54. 7.
BASES IDEOLÓGIQUES
Nacionalisme espanyol
Unitari i excloent
Nacionalcatòlic
*Antiliberal
*oposat a
l’esquerra
*Reaccionari
*Identificat amb el
feixisme
*Repressiu
Militarista

55. 1.3.- Suports socials.
Els grups que donen suport al franquisme van a ser, essencialment, els
mateixos que s’identificaren en la lluita contra la República i acabaren
aprovant el colp militar de 1936
Terratinents, financers i
industrials, eclesiàstics i
militars
Sectors de les classes mitges
urbanes i rurals essencialment
catòliques
Una bona part de la burocràcia . Familiars dels repressaliats pels
republicans
Tota mena de gent que oportunisme, convicció ideològica i/o
lleialtat geogràfica conformarà un pacte de sang amb la dictadura
i on la tornada de la democràcia significa que pagaràn pel que
han fet durant i després de la guerra
A tot açò convé afegir aquells que davant la
violència preferiren callar, acabant en l’apatia i la
passivitat. El règim sempre buscava la silencis i el
més pur sotmetiment

56. Després de 1959:
El creixement econòmic dels anys 60 afavorí el creixement d’una
classe mitja d’empleats del sector públic i privat que
s’identificaren amb el règim a causa de la prosperitat .
Es el franquisme sociològic
La censura prèvia, el domini dels mitjans de comunicació, la por i la
repressió, sobretot en els anys 40 i 50 també jugaren un paper en la inhibició
de molts espanyols

58. Per tant, dins del franquisme hi trobarem diferents Famílies o
grups ideològics i/o de poder polític existents abans o després de
1936
I) L’església
legitima la
guerra i l’Estat
com una Cruzada
II) L’exèrcit: sempre serà fidel al seu Generalíssim i
el recolzarà en tot moment
III)Falange: serà el principal grup polític, controlant el partit únic i
els sindicats verticals i passant dels seus ideals a una obediència cega al dictador
IV) Els monàrquics: més importants en un primer moment, aniran perdent
importància i acceptaran la decisió de que Espanya siga una monarquia
sense rei fins la seua mort, quan es restauraria la monarquia però no
en don Juan, sinó en el seu fill Joan Carles (nomenat per Franco)
Fins a 1959

59. I)
l’Opus Dei, un grup ultracatòlic (molt conservador) i vinculat als interessos
de les grans empreses i que dirigiran els ministeris econòmics (López Rodó)
V) Els carlins sols eren importants en Navarra i el País
Basc, però aportaven un missatge antiliberal
Després de 1959
El desmantellament de l’autarquia i els canvis econòmics
facilitaràn que Franco canvie i les velles famílies del règim deixaràn
pas a :
II)Tècnics i professionals sense afinitats ideològiques tan evidents i que
procedien de l’administració de l’Estat o de l’empresa privada, com
ara Manuel Fraga i altres buròcrates

60. LÓPEZ RODÓ

61. Conclusió sobre el règim franquista
 Així, va governar amb mà fèrria i va construir un règim polític
basat en l’obediència i la jerarquia, valors militars. De fet,
comparava el govern amb el comandament militar i considerava
els opositors com a rebels a la seua autoritat.
 La seua voluntat de permanència en el càrrec va significar una
gran acumulació de poders que va utilitzar en benefici propi: es a
dir, en tots els governs Franco va incloure membres de les
diferents famílies (catòlics, falangistes, monàrquics, carlins,
militars), però mai no es va comprometre amb cap d`elles
exclusivament i per això va poder aparéixer com un falangista,
en els anys 40, un catòlic, en els 50, o un tecnócrata en els 60.
 Però allò decisiu va ser l’espèrit dictatorial, antiliberal i
antidemocràtic (més bé reaccionari) i militar i per això l’Exèrcit va
ser el grup que li va retre fidelitat fins el final.

62. 1.4.- Violència i repressió
La repressió situà el franquisme bastant prop de les dictadures nazi i feixista
El càstic als opositors i vençuts s’ha d’entendre com un instrument polític
que tenia per objectiu que mai més tornara a Espanya la democràcia.
Per tant, no fou una conseqüència de la guerra, més bé convendria destacar que
es va planificar abans del colp

63. Per tant, Franco es veu a sí mateix com un Croat/Cruzado que lluita contra
els enemics d’Espanya: el liberalisme, el marxisme, l’anarquisme, el separatisme
la masoneria, etc.
ENTREVISTA CON EL GENERAL FRANCO PUBLICADA POR EL PERIÓDICO INGLÉS "NEWS
CHRONICLE" 29 de julio de 1936.
A mi pregunta: ¿Ahora que el golpe ha fracasado en sus objetivos, por cuánto tiempo
seguirá la matanza. Contestó tranquilamente: No habrá compromiso ni tregua, seguiré
preparando mi avance hacia Madrid. Avanzaré -gritó-, tomaré la capital. Salvaré España
del marxismo, cueste lo que cueste. No dudaría en matar a media España si tal fuera el
precio a pagar para pacificarla.
Pregunta:¿Qué haría su gobierno si venciera?. General Franco.- Yo establecería una
dictadura militar y más tarde convocaría un plebiscito nacional para ver lo que el país
quiere. Los españoles están cansados de política y de políticos.
Pregunta: ¿Cómo consiguió usted colaborar con la República con aparente lealtad
durante tanto tiempo? (Franco fue jefe de Estado Mayor en 1934 y 1935). General
Franco: Colaboré realmente todo el tiempo en que pensé que la República representaba
la voluntad popular
Pregunta: Y las elecciones de febrero, ¿no representaron la voluntad popular? General
Franco: Las elecciones nunca la representan.

64. Aquest objectiu es mantindrà fins el final: a finals de Setembre de 1975 es produeixen
les darreres execucions i Franco en el seu últim discurs insistirà en la conspiració….
Todas las protestas habidas obedecen a una conspiración
masónica-izquierdista, de la clase política, en contubernio
con la subversión comunista-terrorista en los social, que si a
nosotros nos honra a ellos les envilece.“
Ultim discurs de Franco, Setembre de 1975

65. Etapes en la repressió:
Durant la guerra civil (açò forma part del tema anterior)
Des de 1939 i fins 1950
Després de 1950
Ultims anys (1970-75)

66. Cal començar recordant que la violència va ser un instrument polític programat
per a destruir les organitzacions republicanes/ obreres
i per això Mola envià, abans del colp, la següent circular:

67. Durant la guerra civil
Els esdeveniments seguiren unes pautes molt semblants en la zona on van
triomfar els colpistes/franquistes
Allà on va triomfar el colp, els militars proclamaren l’estat de guerra, prohibiren
els partits i sindicats republicans i eliminaren les autoritats que no els secundaven
Després, la Guàrdia Civil acudia als pobles del voltant, amb el suport de milicians
de Falange, carlins, etc per a fer la mateix operació
Per tant, les víctimes van ser els:
Dirigents, militants i simpatitzants de les organitzacions del Front Popular

68. El bando de la Junta Militar i l’aplicació de l’estat de guerra.
El bando de la Junta Militar
aplicava el codi de justícia
militar i considerava els fidels
a la República com a rebels al
“Movimiento Nacional”.
Fins a 1937 no comencen els
primers consells de guerra
(judicis sense garanties I amb
escasses possibilitats d’eixir
lliurat)

69. Sense garanties judicials, sense normes es va procedir a una autèntica neteja que pretenia
acabar per sempre amb les organitzacions obreres i republicanes
Durant l’estiu i la tardor de 1936, es multipliquen les actuacions de bandes
d’assassins formades per falangistes, requetés (carlins) emparats i protegits
pel terratinent, el mateix cura del poble, la Guàrdia Civil o la presència de l’exèrcit.
De tota manera, sense la col.laboració de part de la societat (dels grups socials
antirepublicans) la violència no hauria estat possible.
Les denúncies (anònimes) fomentades des del poder,
responien sovint a ,les divisions ideològiques anteriors al colp de 1936

70. *Las sacas i/o paseos, on les víctimes eren tretes de les seues cases, o de la pressó més
o menys improvisada i eren enviades amb un camió a un descampat/cementiri per a ser
afusellades (Una denúncia anònima era suficient, però no cal oblidar que els militars
i els seus simpatitzants es van fer ràpidament amb els fitxers dels sindicats i partits
republicans per actuar amb més contundència)
Instruments repressius

71. II) L’actuació de les columnes franquistes, en el seu avanç cap a Madrid, també causà
Moltes víctimes. Es la columna de la Muerte.
L’exemple més representatiu és la presa de Badajoz on foren executats uns
5.000 republicans . En general l’actuació de les columnes
en tot Andalusia i Extremadura durant l’estiu de 1936 seguiren aquestes pautes

72. III) A partir de 1937, la repressió s’organitza a través dels Consells de Guerra (sense
Garanties ) i la Llei de Responsabilitats Polítiques, de 1939.
( Es jutjava per delicte de rebel.lió )
Amb les pressons (sovint improvisades), van fundar-se camps de concentració.
El primer en Melilla, a l’endemà del colp d’estat.

73. Camps de concentració franquistes
http://www.loscamposdeconcentraciondefranco.es/cifras

74. Discurs radiofònic de Queipo de Llano
 En els seus discursos radiofònics, molts d’ells
retallats per la mateixa censura, manifestava un
gran plaer relatant les barbaritats comeses pels
Regulars i Legionaris, de camí a Madrid. Este és un
dels primers, 23 de Juliol de 1936:
 “Estamos decididos a aplicar la ley con una firmeza
inexorable: Morón, Puente Genil, Utrera, ¡id
preparando sepulturas! Yo os autorizo a matar como
un perro a cualquiera que se atreva a ejercer
coacción contra vosostros; que si lo hiciereis así,
quedaréis exentos de toda responsabilidad.”

75.  La part que no es va publicar explícitament
deia:
 “Nuestros valientes Legionarios y Regulares
han demostrado a los rojos cobardes los que
significa ser un hombre de verdad. Y a sus
mujeres. Esto es totalmente justificado
porque estos anarquistas predican el amor
libre. Ahora por lo menos sabrán lo que son
hombres de verdad y no milicianos
maricones. No se van a librar por mucho que
pateen y berreen”
 Citat en El Holocausto español, p.216

76. En general, fou més sistemàtica en les regions amb major conflictivitat en els anys anteriors
al colp militar i on havia sorgit un sindicalisme socialista o anarquista, tot i que
en comarques poc conflictives es van donar matances (en Navarra o en Galícia)
Vist comparativament, la repressió en la zona franquista no es va deure
a l’enfonsament de l’estat i el naixement de diferents poders armats, que van
sorgir pel fracàs del colp militar, sinó que va ser un instrument polític destinat a
erradicar per sempre la democràcia i el moviment obrer.
A més, existia un poder fort i incontestable, el dels militars i les iniciatives per
a paliar els patiments foren molt evidents en la zona republicana
Conclusions de la repressió durant la guerra civil

77. Durant la primera postguerra, 1939-1951
Ara, convé tenir present per tant:
Les motivacions, els objectius i les víctimes són les mateixes que durant la guerra civil
Les víctimes, que van ser els:
Dirigents, militants i simpatitzants de les organitzacions del Front Popular
(comunistes, anarquistes, socialistes, republicans i nacionalistes) i de qualsevol
organització social o política que discutira el règim franquista.
Destruides les institucions republicanes es tractava d’impedir que
el moviment obrer i les societats republicanes es reorganitzaren
L’objectiu era aniquilar l’oposició amb una voluntat
d’exemplaritat i càstig, imposant la por i el silenci

79. Els instruments legals o la legislació des de la qual es va procedir a perseguir els
opositors:
I) La llei de responsabilitats
polítiques de 1939
Ley de Responsabilidades Políticas (9 de febrero de 1939)
Artículo 1º. Se declara la responsabilidad política de las personas, tanto
jurídicas como físicas, que desde 1 de octubre de 1934 y antes de 18 de
julio de 1936, contribuyeron a crear o agravar la subversión de todo orden
de que se hizo víctima España, y de aquellas otras que, a partir de la
segunda de dichas fechas, se hayan opuesto o se opongan al Movimiento
Nacional con actos concretos o con pasividad grave.
Artículo 2º. Como consecuencia de la anterior declaración [...] quedan
fuera de la ley todos los partidos y agrupaciones políticas y sociales que,
desde la convocatoria de las elecciones celebradas en 16 de febrero de
1936, han integrado el llamado Frente Popular, así como los partidos y
agrupaciones aliados y adheridos a este por el solo hecho de serlo, las
organizaciones separatistas y todas aquellas que se hayan opuesto al
triunfo del Movimiento Nacional.
Artículo 3º. Los partidos, agrupaciones y organizaciones declaradas fuera
de la Ley, sufrirán la pérdida absoluta de sus derechos de toda clase y la
pérdida total de sus bienes.
 (el subratllat és meu)

80. Aquesta llei, vigent fins a 1966, establia com a delictes la defensa de la República des
de 1934 i ho considerava com a rebel.lió militar.
A més, il.legalitzava les organitzacions del Front Popular i incautava els seus béns
II) El codi de justícia militar
considerava els fidels a la
República com a rebels al
“Movimiento Nacional”

81. III) La llei de repressió de la
masoneria i el comunisme
L’exèrcit, a través de la jurisdicció militar, va ser la principal instància que jutjava
els opositors (així ho va fer fins finals dels 60). L’estat de Guerra estigué vigen fins 1948

82. Els procediments:
Les “saques” i el paseo que
practicaven falangistes i
requetés asaltant presons i
camps
En la persecució al maquis, l’exèrcit
i la Guàrdia Civil
aplicaren la “llei de fugues”
Els Consells de Guerra (els
Tribunals Militars) amb
escasses garanties

83. Doctor Pesset.
El Doctor Pesset va ser Rector de la Universitat
de València i cap de la llista del Front Popular
per Izquierda Republicana en les eleccions de
1936. Va ser denunciat per tres metges
falangistes.
Va ser condemnat a mort pel tribunal per
«adhesión a la rebelión», es a dir no va fer res en
favor dels colpistes/franquistes durant la guerra
civil en la zona del Front Popular.

84. • “no era autor de hechos delictivos en concreto, (...)
pero en representación del partido de Azaña
obtuvo el puesto de diputado en las Cortes
Constituyentes y desde esa fecha fue el
encauzador de la política de izquierdas de esta
capital. (...). Que por esos motivos y no oponerse
desde un principio al caos y actividades marxistas,
(...) es por lo que se considera indrectamente
responsable de los desmanes acaecidos”
• Declaració de Marco Merenciano. Metge
denunciant. 1939.

85. Eulogio Puig Ausina
Eulogio Puig Ausina, pare de Didín Puig, va ser
secretari de l’Ajuntament de Guadassuar durant
la República i va defensar l’escola pública i el
valencià.
Va ser afusellat en Carlet el 1939 per adhesión a
la rebelión en dirigir la revista Rutas, on es
defensava la legalitat republicana.
Des de 1936, Eulogio era secretari de
l’Ajuntament de Carlet.
El 1941 el Tribunal de Responsabilitats
Polítiques el condemnà, ja mort, a pagar una
multa (de 1.000 pessetes. El 1945, el salari mitjà
d’un treballador industrial era de 12,21 pessetes)

86. Els instruments represssius:
Repressió física amb presons,
camps de concentració i de
presoners
La lluita contra el maquis i la
guerrilla
Les incautacions de béns i
propietats
La depuració de la funció
pública i la pèrdua del treball
La lluita contra els
nacionalismes
La persecució a les dones
(rojas).
El control social amb
l’Església I l’educació

87. Els instruments repressius
1. La repressió física que representaven les pressons iels camps de
concentració on es multipliquen les pallises, les tortures, les saques dels
falangistes i unes condicions infrahumanes

89. Les condicions de vida en les pressons eren inhumanes: una dieta formada
per cols, naps i corfes de faves, escassa o nula sanitat, pallises i
afusellaments arbitraris.
El director de la presó model de Barcelona deia:
“Hablo a la población reclusa: tenéis que saber que
un preso es la diezmillonésima parte de una mierda” (1941)
La plaça de bous de València, convertida en camp
de concentració en abril del 39

90. Testimoni de la pressó de Rafael Bedmar en Puente
Genil (Córdova)
 “En la prisión había un desván que utilizaban como
tortura. A los ocho días me subieron al desván.
Había un funcionario con una máquina de escribir y
lo acompañaban cuatro guardias (…) Me dijeron:Un
vecino tuyo te ha denunciado (…) Dice que
acompañabas a una patrulla (..) y que sabes quien
mató a (…). Muchos de los culpables estan ahí
encerrados y tu nos vas a decir quienes son.
 Yo sabía lo que me esperaba y negué a decir nada
(..). El guardia que me preguntaba me dio un
puñetazo en las narices y me tiró al suelo (..). Luego
me dijo: ¿ quieres más? (..)

91.  Uno de los verdugos me quitó el zapato y me desnudó el pie, me
cogió el dedo gordo y con unas tenacillas me apretó la uña (..).
Con unas pinzas me sacaron la uña de un tirón brutal (..).
Volvieron a hacer lo mismo en el otro pie (..). Las piernas no me
las sentía. (..)
 Me dieron varios puntapiés y varios vergajazos. No pude
contarlos (..).
 Cuando desperté, el carcelero estaba empapándome el cuerpo
con vinagre aguado. Mi cuerpo tiritaba de fiebre y durante una
semana estuve entre la vida y la muerte. (..). Mis compañeros
temblaron de miedo cuando vieron mis cicatrices. Todos se
quedaron horrorizados al pensar si les llamaban a declarar”
 Citat en Víctimas de la Guerra Civil, 1999, pp.304-305

92. Com a dada, destaquem que en les presons només
hi cabien uns 20.000 reclusos, però com veieu se
superaren els 200.000. S’improvisaren tota mena de
recintes penitenciaris i les condicions eren
horribles (en València només hi cabien 500 i arribaren a
10.000 el 1940)
Població reclusa (1939-50)

93. https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/el-
desolvidador/esther-lopez-barcelo-carlos-hernandez-
el-desolvidador_132_1577752.html
Camp de concentració d’Albatera (1939) I Porta Coeli (1939-1943)

94. A tot açò s’afegiren els treballs dels presos, on els penats reduïen una part
de la condemna i rebien un petit salari. Empreses, terratinents i el mateix
Estat es van estalviar milions de pessetes. L’exemple més clar,
El Valle de los Caídos, el gran mausoleu que recorda la victòria de Franco
sobre els republicans . Allà hi ha enterrats milers de republicans, encara per
identificar i extraure
Però en altres casos, molts presos hagueren de treballar forçadament
en tota mena d’obres públiques i privades.(batallons de Treballadors)
Si se sumen tots els presidiaris es podia arribar a 500.000

95. Totes aquestes feines, moltes en règim de semiesclavitud estalviaren molts
recursos a l’Estat i a les emprees privades. Exemples es troben en :
*El Túnel de Vielha;
*El Canal de Gualdaquivir, (70.000 hectàrees convertides en regadiu a cost
0 pels terratinents de Sevilla)
*La construcció d’embassaments i (en València el “embalse del
Generalísimo en Benajéber)
*El Valle de los Caídos, el més famós de tots on està enterrat Franco i José
Antonio i milers de morts i represaliats republicans. (31.000)

96. El Valle de los Caídos, exemple de la redempció de
penes dels presoners

103. La construcció d’embassaments
(del Generalísimo en Benagéber)

104. 2.- Les incautacions de béns i propietats que realitzà l’Estat a les
organitzacions polítiques i socials republicanes i que s’afegiren a les que els
vencedors feren per la via dels fets

105. 3.- La repressió ideològica i laboral, amb depuracions que afectaren la
funció pública, especialment els mestres, però també molts altres pergueren
el seu treball en empreses privades i van ser desterrats o hagueren de
viure de la caritat durant molt de temps o de l’ajut dels familiars
En aquesta i altres situacions, els avals per part de persones de dretes, del
cap de la Guàrdia Civil, del cap local de Falange i especialment de
l’Església eren fonamentals per aconseguir el perdó.
Una escola dels anys 40. Atenció al retrat de Franco, J.Antonio i la creu al centre

106. 4.- La repressió al maquis, guerrillers i fugitius, que incrementen la seua
activitat a partir de 1944 esperant que la derrota d’Alemanya anime els
aliats a fer el mateix amb Franco. Les saques i paseos així com l’aplicació
de la “llei de fugues” per part de la Guàrdia Civil, els falangistes i l’Exèrcit
es multipliquen fins a 1951.

107. 5.- La repressió als nacionalismes i a qualsevol manifestació cultural, oral i/o
escrita. L’estatut català i basc van ser suprimits i les manifestacions
culturals pròpies van ser relegades a l’àmbit privat.
S’imposà un unitarisme exagerat que negava un mínim de diversitat cultural.
El català va desapareixer de l’escola i no tornarà a publicar-se res fins a
finals dels 50.

109. Les dones patiren la violencia de la dictadura
d’una manera específica. Essencialment per la
seua relació amb la II República. Es tractava de:
• Dones que havien ocupat càrrecs durant la
República i/o la guerra civil.
• Votants/simpatitzants d’organitzacions
republicanes.
• Sospitoses de formar part d’aquestos col.lectius.
• Ser dona, germana, mare, etc d’un home
republicà.
6.- Repressió a les dones

110. ¿Per què van patir la repressió? (
1.- Per participar en l’espai públic, tradicionalment vetat a les
dones, manifestant-se políticament.
2.- Per qüestionar el model tradicional de dona católica, arribant a
l’àmbit privat (vestimenta o relacions personals).
3.- Per tenir relacions afectives amb els vençuts.pp. 41-50 Guía)
•Por participar de un espacio que les estaba vetado (el espacio público). Se les
acusa de salir a las calles o manifestar posicionamientos políticos.
•Por cuestionar, con sus prácticas y/o actitudes el modelo tradicional de mujer
católica, llegando al ámbito más privado: con sus vestimentas o sus relaciones sexo-
afectivas. Cuestiones que podían ser juicios puramente morales pasaron a ser juicios
penales. Se trataba de un castigo ejemplarizante por su transgresión.
•Por sus relaciones de parentesco o afectivas con hombres, con los vencidos. Un

111. • A més de la violència, la dictadura insistí
en crear un model determinat de dona
basat en les idees del catolicisme.
• Model de dona franquista:
• Tenir fills i tenir cura d’ells. (natalitat)
• Fer les feines de la llar.
• Ser la companya de l’home, del qual
depenia.

112. •La Sección Femenina de la Falange establia uns cursos obligatoris per a totes les
dones, amb uns continguts masclistes, reaccionaris i irracionals.
•La censura, a més, era doble, no sols eclesiàstica, sinó també estatal, (falangista)
•L’adoctrinament polític (Formación del Espiritu Nacional) assignatura obligatòria en
l’escola i que exaltava el règim .
Paral.lelament a la violència s’establí un rígid i fort control de la societat a
través de:
El control social

113. •El control que l’Església exercia sobre qualsevol manifestació cultural ,
mitjançant la censura prèvia així com la identificació de la moral amb els
delictes establerts pel codi penal (Adulteri, etc), però també amb el
monopoli de l’escola on s’impartien continguts reaccionaris i masclistes

115. Imatge original
Imatge censurada

116. La censura prèvia vigent fins 1966,
va ser substituïda per multes (llei Fraga)

117. La censura prèvia

118. La Secció Femenina.

119. “La vida de toda mujer, a pesar de cuanto ella quiera simular -o disimular- no es más que un
eterno deseo de encontrar a quien someterse. La dependencia voluntaria, la ofrenda de todos
los minutos, de todos los deseos y las ilusiones, es el estado más hermoso, porque es la
absorción de todos los malos gérmenes -vanidad, egoísmo, frivolidades- por el amor”.
(’Medina’, revista de la Sección Femenina, 13 de agosto de 1944)
La Secció Femenina. Recull de documents

120. La moral pública

121. “Las mujeres nunca descubren nada; les falta,
desde luego, el talento creador, reservado por
Dios para inteligencias varoniles; nosotras no
podemos hacer más que interpretar, mejor o
peor, lo que los hombres nos dan hecho”.
(Pilar Primo de Rivera, 1942)

124. La Secció Femenina. Recull de documents

128. La Secció Femenina. Recull de documents

129. L’escola franquista

131. A partir dels anys 50
El terror polític i institucional va minvar extraordinàriament, donat que
l’oposició que procedia de la Guerra Civil estava pràcticament liquidada

132. A finals dels anys 60 i fins 1975
Es recupera el terror d’EStat, sense arribar als nivells ni les xifres de 1939,
però l’objectiu i les intencions són les mateixes.
Aquesta reacció té relació amb la recuperació de l’ oposició, amb CC.OO i
l’activisme d’ETA entre d’altres
El principal instrument repressiu va ser el TOP, Tribunal d’Ordre Públic
establert el 1963 per a perseguir l’oposició des de la jurisdicció civil. Els
delictes de terrorisme van estar en mans dels militars fins 1975 així com el
procés a CC.OO de 1973
El TOP

133. Els grisos a la càrrega en
els anys 70

134. Les xifres de la repressió franquista durant la guerra civil

135. Muertes durante la guerra civil
Muertos en combate 95.000
Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000
Registros civiles consultados 50.000
Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307
Asesinados durante y después guerra
Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000
Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000
Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000
Otras muertes
Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000
Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000
Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000
Total otras muertes 190.000
Total muertos todas las causas 488.000
Total Muertos todas causas + probables 530.000

136. Valoracions de la repressió
 En els darrers 10 anys, s`ha produït una intensa feina d’
investigació històrica destinada a establir el nombre, la identitat i
la condició de les víctimes de la guerra civil. Gràcies a l`anàlisi
del registre civil, dels registres dels ajuntaments, dels llibres de
cementiris, podem fer-nos una idea aproximada de la magnitud
de la repressió franquista durant la guerra .En total, més de
80.000 víctimes (Córdoba amb 10.000, Sevilla amb 8.000 i
Màlaga amb 7.000 estarien al capdavant). Si tenim present els
morts i desapareguts que mai no foren registrats i pensem en un
nombre de víctimes semblant per a les províncies que encara no
s`han investigat, durant la guerra i la postguerra (fins 1950) la
xifra total estaria al voltant de 200.000 víctimes.
 (Xifres procedents del llibre d’A.Beevor La guerra civil española,
2005)

137. Valoracions
 Els darrers càlculs globals derivats dels estudis dels historiadors evaluen en
140.000 el total d’executats per raons polítiques pel bàndol franquista des de
1936. Els càlculs sobre la postguerra estàn en constant reevaluació, però
s’apunta a uns 45.000-50.000 sobre el total anterior. Segons J.P. Fusi, cada dia
entre 1939-45 s’haurien afusellat 10 persones. No diposem de xifres
corresponents a totes les províncies, sols 39, però pot afirmar-se que fou més
violenta en les províncies del sud d’Espanya: en Andalusia, des de 1936,
53.655 víctimes (amb 700 foses comunes) i d’ elles 13.000 des de la fi de la
guerra. En el P.Valencià (CV) els afusellats des de 1939, 4.900.
 A aquestes xifres convendria afegir els morts en les presons franquistes i els
camps de treball a causa de les condicions de vida, la desatenció sanitària i les
pallises. Sols en el P.Valencià (CV), haurien mort uns 1.300, es a dir un terç del
total. Si es projectara aquesta xifra a tot Espanya, trobariem, així unes 15.000
víctimes més.
 La major part dels executats van ser jornalers, obrers industrials tots ells
simpatitzants o militants d’organitzacions esquerranes i republicanes.
 *Xifres procedents de Borja de Riquer, La dictadura de Franco, Barcelona,
Crítica-Marcial Pons 2010, pp. 140-142.

141. Conclusió del punt 1
 En qualsevol pregunta 4, heu de mencionar
els poders del dictador, el paper de
l’Església, exèrcit i Falange. Després els
suports socials i la repressió.
 En funció del que demane la pregunta 4 vos
heu d’extendre més o menys

143. Etapes fonamentals
Com a recordatori del tema anterior, introducció de l’etapa de la
guerra civil. (1936-1939).
2.- 1939-1959 .
3.- 1959-1975

144. Cronologia

145.  Cronologia: El franquisme, (1939-1975), amb dues
etapes fonamentals:
 L’autarquia, 1939-1959
 1939-1945, etapa blava o feixista
 1945-1951, l’aïllament internacional
 1951-1959, el reconeixement internacional i el
nacionalcatolicisme
 El desenvolupament econòmic (1959-1975)
 1959-1973. Etapa del desenvolupament econòmic.
Entrada dels tecnòcrates al govern
 1973-1975. La crisi final del franquisme

146. L’època de la guerra civil, (1936-1939)
L’exèrcit serà l’encarregat de cohesionar els diferents interessos i projectes
del bàndol sublevat (monàrquics, carlins, feixistes,...). i organitzarà el nou Estat
El primer govern sublevat serà la Junta de Defensa Nacional de Burgos (23 de Juliol 36)
prohibeix els partits polítics, suspèn la Constitució i suprimeix la reforma agrària.
Serà dirigida pel general Cabanellas.

147. General Cabanellas, cap de la
Junta de Defensa

148. Formació de la Junta de Defensa, govern provisional de Burgos,
Juliol de 1936

149. La mort de Sanjurjo deixa sense un comandant els colpistes i per això,
en setembre de 1936 triaran com a nou cap del govern
i Generalíssim dels Exèrcits Espanyols a Franco, pel seu avanç des d’Àfrica cap a Madrid
(Toledo) i per aconseguir l’ajuda alemanya i italiana
(Tenia el prestigi de les guerres del Marroc i cap rival clar entre els generals).

150. Franco i els generals colpistes el dia en que va ser
nomenat cap d’Estat.
Franco trasllada a Salamanca el seu quarter general i substitueix la Junta
de Defensa Nacional per una Junta Tècnica de l’Estat controlada per ell

151. Nomenament de Franco com a cap d’Estat, Setembre
de 1936

153. La creació del partit únic. El govern de Burgos (I).
Franco unifica per la força totes les tendències i grups antirepublicans en un únic:
Falange Española Tradicionalista y de las JONS (Decret d’Unificació d’abril de 1937)
i es proclama cap del partit únic i de l’Estat, seguint el model feixista d’Alemanya i
Itàlia. Els que s’oposen seran eliminats o destituïts dels seus càrrecs.
(A més recordeu que J.Antonio havia segut executat pels republicans el 20-11-36)

154. DECRETO DE UNIFICACIÓN
(…) Llegada la guerra a punto muy avanzado y, próxima la hora victoriosa, urge acometer la gran tarea
de la paz. Cristalizando en el estado nuevo el pensamiento y el estilo de nuestra Revolución Nacional.
Unidos por un pensamiento y una disciplina común, los españoles todos han de ocupar su puesto en la
gran tarea. Esta unificación que exijo en el nombre de España (…) no quiere decir ni conglomerado de
fuerzas, ni mera concentración gubernamental, ni unión pasajera (…),
Dispongo:
Art. 1° Falange Española y Requetés, con sus actuales servicios y elementos, se integran, bajo Mi
Jefatura, en una sola entidad política de carácter nacional, que de momento se denominará Falange
Española Tradicionalista y de las JONS.
Esta organización, intermedia entre la Sociedad y el Estado, tiene la misión principal de comunicar al
Estado el aliento del pueblo y de llevar a éste el pensamiento de aquél a través de las virtudes político-
morales, de servicio, jerarquía y hermandad. (…). Quedan disueltos las demás organizaciones y partidos
políticos (…).
Art. 2°.- Serán órganos rectores de la nueva entidad política nacional el Jefe del Estado, un Secretariado
o Junta Política y el Consejo Nacional (…).
Art. 3°. Quedan fundidas en una sola Milicia Nacional las de Falange Española y de Requetés ,
conservando sus emblemas y signos exteriores. A ella se incorporarán también, con los honores ganados
en la guerra, las demás milicias combatiente.
La Milicia Nacional es auxiliar del ejército (…)
Dado en Salamanca, a 19 de abril de 1937. Francisco Franco. (BOE Burgos, 20 de abril de 1937).

155. Es respecta la influència de l’Església i aquesta recolza públicament
el nou règim de forma continuada (Pastoral Col·lectiva dels Bisbes de 1937)
que considera la guerra civil una Cruzada contra el mal
(en l’apartat dedicat al nacionalcatolicisme ho explicarem)

157. En Gener de 1938 Franco elimina la Junta Tècnica i forma el seu primer govern com a
cap de l’Estat i del govern al mateix temps: passa a anomenar-se Caudillo de España.
Destacaven en aquell govern militars i falangistes.
Serrano Suñer passa a ser l’home fort en el govern i en el partit

158. La creació del partit únic. El govern de Burgos (II).
Les lleis que
institucionalitzen el
nou règim franquista
El Fur del Treball (març de 1938): còpia de la Carta del Lavoro
de Mussolini, suposa l’organització feixista i corporativa de la
producció amb la integració obligatòria de treballadors i
patrons en sindicats verticals, prohibint-se el dret de vaga
S’intaura per decret la censura prèvia doble (política i
religiosa) i es controlen tots els mitjans de comunicació
Lleis favorables a l’església: fi del matrimoni civil i el divorci, religió
oficial, finançament, gran presència social (ensenyament, exèrcit,...)
La Llei de Responsabilitats Polítiques per a legalitzar la repressió
(febrer 1939): tribunals mixtos de militars, jutges i falangistes
jutjaran els vinculats als partits d’esquerra
De totes aquestes mesures, a retenir el Fur del Treball perquè les altres
ja s’haurien vist en les característiques de l’Estat franquista

159. .
Evolució.
(1939-1959)
2.1. La IIa Guerra Mundial i l’hegemonia del nacionalsindicalisme (1939-45).
2.2. Els anys del boicot internacional (1945-47).
2.3. La fi de l’aillament i els primers intents d’obertura (1947-59).
2.4.- L’oposició interna i l’exili
2.5.- L’autarquia. La política econòmica (1939-1959)

160. 2.1. La IIa Guerra Mundial i l’hegemonia
del nacionalsindicalisme (1939-45).
També s’anomena etapa feixista/falangista o blava
Què és el nacionalsindicalisme?
Es tracta de l’element ideològic fonamental de Falange, es a dir, del
feixisme espanyol i es basa en :
I)*l’organització de l’economia i de l’Estat a partir del Sindicat
Vertical i en general de Falange.
II) *Combina, a més, Una clara oposició al marxisme i
l’esquerra amb una crítica al sistema capitalista i la defensa d’una
certa justícia social (reforma agrària, incautacions al capital
financer i considera que la propietat privada ha d’estar al servei
de la satisfacció de les necessitats bàsiques).
III) Considera que la base del nou estat s’ha de basar en:
*la família, *el municipi i el Sindicat Vertical.
IV)*Propugna un nacionalisme espanyolista i unitarista

161. Durant aquesta etapa, especialment, fins 1943:
•Falange controla, sempre sota la direcció de Franco, importants parcel.les de l’Estat
(ja vist)
•Controla la propaganda, una part dels mitjans de comunicació i tots els governadors
civils són a la vegada el cap provincial del partit. L’afiliació en l’administració obligatòria
•Falange és protagonista de la repressió (saques i paseos)
•En el govern, destaca el poder de Serrano, que controla Falange i totes les qüestions de
seguretat (Governació) i més tard, afers exteriors
•Des dels sindicats Verticals s’exalta el Caudillo i controla el moviment obrer

162. Els poders dels altres pilars de la dictadura, Exèrcit i Església ja s’han vist.
A més, hem d'afegir la política econòmica autàrquica (que veurem després)
i el resultat és un règim
En bona part, la construcció del règim es basa en els models italià i alemany i
Franco signa els decrets com els propis d’un estat totalitari. L’evolució del règim
durant aquestos anys es troba molt vinculada a la polítca exterior, es a dir, a la
2a GMundial i a l’aliança amb l’Eix feixista (Alemanya i Itàlia).
Això és el que convé explicar ara.
Repressiu i violent
Personal i militar De partit únic
catòlic
Que exerceix un fort control sobre la societat i
l'economia a través de l'autarquia. (això s'explica
més tard)

163. L’aliança amb Hitler
1939, Franco signa en març el Pacte Antikomintern (anticomunista) amb Alemanya i
Itàlia (fou secret)
Quan esclata la guerra , setembre de 1939, es declara neutral, però sense descartar
una possible intervenció en favor de l’Eix
Juny de 1940 significa la derrota de França i només a Europa resisteix GB. Aleshores,
Itàlia entra en la guerra i Franco es declara no beligerant, donant suport diplomàtic a
l’EIX.
S’inicia una negociació per a entrar en la guerra (Franco veu que Hitler és el
cavall guanyador i intentarà aprofitar-se’n per a construir un imperi en Africa)

164. L’entrevista d’Hendaia, (1940, Octubre) entre Franco i Hitler és un fracàs.
Per què?
Franco demana a Hitler:
Marroc francés, Orà, Gibraltar (potser Portugal també?) així com armes
i sumministraments per a entrar en la guerra
Però Hitler no veu que Franco siga un aliat més important que la França de
Vichy (col.laboracionista) que continua controlant les colònies africanes.
D’ acceptar Franco, les colònies franceses potser s’haurien passat a
GB. A més, dubtava del poder militar de l’exèrcit espanyol en una guerra.
L’estat nazi considerava que Franco no era més que un satèl.lit i no un aliat

166. La col.laboració, tot i això continua :
*Franco exporta mineral i matèries primeres a Alemanya durant tota la guerra
*els ports espanyols del Cantàbric/Atlàntic servien de base per a la marina alemanya
Després, amb la invasió alemanya de l’URSS, Franco, per iniciativa de Serrano, envià
la División Azul per a combatre el comunisme

167. Es tractava de “voluntaris” falangistes dirigits per generals espanyols (Muñoz
Grandes). Aproximadament hi van combatre durant 2 anys i mig uns 45.000 soldats
Tanmateix, la derrota alemanya en Stalingrado (febrer del 43) representa un
canvi en la direcció de la guerra a favor de l’URSS

168. Franco declara la neutralitat espanyola i retira la División Azul (novembre del 43)
A més, destituiex Serrano de tots els seus càrrecs (finals del 42)
Decreta la convocatòria d’unes Corts (1942) simplement consultives, no legislatives.
els membres de les quals eren elegits per sufragi indirecte
entre el partit, el municipi i els caps de família.
S’inicia allò que més tard s’anomenarà la democràcia orgànica
una mena de tercera via entre la feixisme i el comunisme soviètic
Franco intenta desvincular-se de la imatge feixista davant les derrotes alemanyes i:

169. La democràcia orgànica
Va ser la denominació del règim després de 1945: es tractava de
disfressar el règim dictatorial i el passat feixista a través d’unes
institucions aparentment representatives. Es va presentar com
una mena de via alternativa al comunisme i el feixisme.
En aquest règim, la representació política estava en mans
d`organismes com la família, el sindicat i el municipi a través d’
un sistema de designació indirecta i controlat per l’ Estat (són les
corporacions, es a dir entitats i/o organismes de les quals se`n
dedueix la legitimitat de l`Estat ,en teoria més representatives
que els partits i sindicats) .
No se concretara fins pràcticament els anys 60, amb la Llei
Orgànica de l’Estat de 1967.

170. 2.2.- Els anys de l’aïllament (1945-47)
Els aliats, vencedors en la guerra, aïllen el règim franquista, qualificant-lo de feixista
i amenaça potencial, però no l’envaeixen: no l’accepten a l’ONU (1945) ni l’OTAN,
la majoria retiren els seua ambaixadors d’Espanya (1946) i l’aïllen
políticament (tancament de la frontera francesa) i econòmicament
Asimismo, la Asamblea recomienda que todos los Estados miembros de las Naciones
Unidas retiren inmediatamente los embajadores y ministros plenipotenciarios que tienen
acreditados en Madrid
Resolución de la Asamblea General de la ONU, Nueva York, 12 de diciembre de 1946.

172. Amb la derrota alemanya i l’aïllament de 1945-47,
Franco canvia el discurs obertament feixista
i insisteix en el caràcter catòlic, conservador i anticomunista del règim
D’aquesta manera, iniciarà uns canvis polítics i institucionals:
•Establirà el Fuero de los Españoles, (1945), una declaració de drets, però
sotmesos a la voluntat del dictador
•La llei de Referèndum (1947), convertia Espanya en un regne i facultava
a Franco a nomenar un successor
•Situa a catòlics en llocs rellevants del seu govern, en perjudici dels
falangistes

175. Continuando en la Jefatura del Estado la suprema potestad de dictar normas jurídicas de carácter general,
en los términos de las Leyes de 30 de enero de 1938 y 8 de agosto de 1939, el órgano que se crea
significará, a la vez que eficaz instrumento de colaboración en aquella función, principio
de autolimitación para una institución más sistemática del Poder.
(…)En su virtud, dispongo:
Artículo 1.- Las Cortes son el órgano superior de participación del pueblo español en las tareas del Estado.
Es misión principal de las Cortes la elaboración y aprobación de las Leyes, sin perjuicio de la sanción
que corresponde al Jefe del Estado.

176. L’aïllament i la condemna internacional esperonen una part de l’oposició,
republicana (comunistes i anarquistes) que organitza insurreccions armades
(maquis o guerrilla) esperant una intervenció armada dels aliats.
Tanmateix la invasió de la Vall d’Aran el 1944 fracasa.
El maquis continuarà fins 1953.
Els monàrquics més liberals s’aglutinen al voltant de Don Juan que
publica un manifest a Laussana el 1945 que defensa una monarquia integradora
Don Juan
El maquis espanyol

178. L’aïllament econòmic no va ser mai total: el petroli i altres productes bàsics
continuen arribant i l’Argentina de Perón ajudarà el règim franquista amb blat i carn
Encara que es pateix l’aïllament, la misèria, la fam i la manca d’ajuda exterior, Franco
resisteix fins 1947 i el seu anticomunisme li serà útil quan s’inicia la Guerra Freda entre
les potències capitalistes i comunistes, suposant l’inici de la fi de l’aïllament espanyol.
Mentre, organitza tota mena de concentracions de suport incondicional.
La consigna de Carrero Blanco era: “orden, unidad y aguantar”
Imatges de la visita d’Isabel
Perón

180. 2.3. La fi de l’aillament i els primers intents
d’obertura (1947-59).
A partir de l’inici de la Guerra Freda en 1947, EUA i els països capitalistes
s’apropen novament a Espanya (control del Mediterrani): voten en contra
d’imposar-li noves sancions (1947), s’obrin les fronteres amb
França (1948) i s’inicien les negociacions amb EUA (1949)

181. La Guerra Freda (1949-1989) significa l’enfrontament entre els USA i
l’URSS. Per a l’administració nordamericana, tot allò anticomunista,
tan si és democràtic com si no, és un bon aliat.
Franco compleix aquest requisit i Espanya presenta una posició estratègica:
al sud d’Europa i l’entrada al Mediterrani

182. A l’interior del país l’autarquia mostra el seu fracàs i obliga
a Franco i el seu govern a intentar eixir del seu aïllament

183. •En 1950 Espanya és admesa en la FAO i en la UNESCO (depenents de l’ONU)
•En 1953 Espanya signa un nou Concordat amb la Santa Seu: caràcter confessional de
l’Estat espanyol (catolicisme, religió oficial), privilegis per a l’església i el clergat
(no paguen impostos i reben ajudes), obligatorietat de l’ensenyament religiós,...
a canvi del reconeixement del govern de Franco i el dret d’aquest a proposar bisbes
•En 1953 es signen els acords amb Estats Units: Espanya li ofereix
bases militars a EUA a canvi d’ajuda econòmica i militar i de
recolzar-la per a entrar en els organismes internacionals
•En 1955 Espanya entra en l’ONU Fi de l’aïllament
Així, la dècada dels 50 significa la consolidació i el reconeixement del règim:
• A més, l’oposició de la guerra civil esta liquidada

184. El Concordat amb el Vaticà, 1953

186. *Confessionalitat de l’Estat ( i abolició de tota la legislació republicana)
*Suport econòmic (manteniment del clero per part de l’Estat)
*Aportacions econòmiques per a la reconstrucció d'esglésies i seminaris
*Control de l’ensenyament públic i concessions en el privat, que monopolitza,
arribant a ser titular d'Universitats
*Censura sobre qualsevol manifestació cultural que no s’adaptara a la doctrina
*Identificació entre el delicte i el pecat (en el codi penal, com l’adulteri, etc)
*Participació en la repressió i en la identificació dels castigats com a culpables
des de la trona/altar. A més repartia els certificats de bona conducta necessaris per
a perdonar els delictes.
Privilegis que va rebre l’Església en la dictadura segons el Concordat de 1953
A més, Franco va confirmar un privilegi que només estava a l'abast dels
Monarques absoluts: podia nomenar bisbes i prínceps de l'Església

187. *·El nacionalcatolicisme
Nacionalcatolicisme. Es definia la nació espanyola a partir d`una sèrie
d`elements estàtics, com ara la religió catòlica . Al llarg del segle
XIX, anaren difonent-se un conjunt d`escrits que situen Espanya
com una entitat nacional existent des de l`epoca dels visigots, els
primers reis cristians. Així el catolicisme defineix l`essència
nacional i no les institucions liberals recolçades per la voluntad de la
nació (sobirania nacional). El punt culminant és l`obra de
Menéndez Pelayo al segle XIX.
Com a conclusió: els oposats al catolicisme no són espanyols i així
Estat i Religió van units.
 A més, durant la II República la reorganització de les dretes es va
fer amb el suport de l`Església i insistirà en la defensa del
catolicisme com un element fonamental, identificant l’ordre social
(defensa propietat) i l’ordre religiós (Recordeu el paper del CEDA).
Finalment, la jerarquia eclesiàstica donara suport al colp i
considerarà que la guerra és una lluita contra el mal, contra
l’AntiEspanya, (representada pel librealisme, la democràcia i el
comunisme) una autèntica Croada o Cruzada . Aquestes idees tan
senzilles servien per a integrar a totes les dretes espanyoles i tenien
com a punt culminant la legitimació de Franco com a “Caudillo por la
gracia de Dios”.

189. Franco entra en una Església sota pali

192. Els acords amb els USA (1953)
Tots dos estaven d’acord en oposar-se al “perill” que representava l’URSS.
Establia:
• Ajuda militar (armes, moltes d’elles utilitzades en Corea i la 2a GM)
• Dret dels USA a establir bases militars
• Crèdits per a poder comprar excedents agrícoles USA. Facilitats per a poder
accedir a la tecnologia i les fonts d’energia dels USA. Significà la fi de
l’aïllament franquista i facilità l’etapa del creixement econòmic dels 60
El tractat beneficiava especialment els USA perquè el govern espanyol no seria
obligatoriament respaldat en cas d’atac i perquè la qualitat de l’armament era
bastant inferior a l’esperat.
Tanmateix, el règim franquista ho va utilitzar com una legitimació de la dictadura.
(d’ací arranca una part de l’antiamericanisme de l’esquerra espanyola durant la
segona part del segle XX).
Finalment, el president Eisenhower va visitar Franco el 1959

193. Les dificultats econòmiques continuen, especialment per als treballadors, i es produeixen
noves protestes d’obrers (1956-58), als quals s’afegeixen ara els estudiants (1956)
La crisi econòmica i social obliga a Franco a canviar novament el govern en 1957: els
tecnòcrates de l’Opus Dei guanyen molt de pes i imposaran una nova política econòmica
que, abandonant l’autarquia, obrirà l’economia a l’exterior i la liberalitzarà en l’interior
El canvi de política econòmica ens introdueix en una nova fase del franquisme des de 1959
Conclusió. Cap a 1957-
1959

194. . L’OPOSICIÓ: EXILI I RESISTÈNCIA.
5.1. L’exili exterior.
5.2. L’evolució de l’oposició.

195. 2.4. L’exili exterior i l’oposició interna
Més de 400.000 republicans van fugir d’Espanya, dels quals uns 300.000 van tornar
davant la promesa de no procedir contra ells (moltes vegades incomplerta)
100.000 no van tornar i es van quedar, fonamentalment, a Amèrica, especialment a
Mèxic (on estarà el govern republicà en l’exili), però també a Argentina, Xile,
Veneçuela o Cuba; a França (camps de concentració i IIª Guerra Mundial) i les
seues colònies del nord d’Àfrica (Algèria i Marroc), Gran Bretanya i la URSS
Entre els exiliats destaca la gran quantitat de professionals qualificats, polítics, artistes
i intel·lectuals que va perdre Espanya i dels quals se’n beneficiaren altres països
Les institucions republicanes, els governs autonòmics i els partits
i sindicats s’organitzaran en l’exili, encara que amb diferències
entre ells sobre què fer (diplomàcia o lluita guerrillera)

197. Es importante destacar el papel del Presidente Lázaro Cárdenas; la mejor manera
de resumir su actitud hacia los exiliados es reproducir la contestación del
Presidente cuando, en el Consejo de Ministros convocado para tratar el tema de la
acogida de los exiliados, contestó a los opositores que le planteaban: "¿Como
vamos a acoger a todos sin previa selección?"
Lázaro Cárdenas Contestó: 'A los que han luchado en su país a favor del Gobierno
legalmente constituido, no les vamos a ofender con un interrogatorio. Hay que
recibirlos a todos'.

199. Exili en Mèxic

200. L’evolució de l’oposició.
L’oposició dins del país queda arrasada per la repressió i la por després de 1939
Tres etapes en
la postguerra
1939-44: poca resistència interior, limitada als guerrillers o maquis
comunistes i anarquistes que resisteixen i lluiten a les zones de
muntanya amb accions contra exèrcit i guàrdies civils
1944-47: augmenta el nombre de guerrillers amb l’entrada de
comunistes des de l’exterior amb l’objectiu de, combinant-se amb la
diplomàcia, forçar una intervenció dels aliats que havien derrotat el fei-
xisme en la IIa Guerra Mundial per a tirar a Franco (no es produirà)
1948-51: l’oposició interior és liquidada quasi totalment i
a l’exterior creixen les discrepàncies entre els republicans
Des de finals de la dècada del 1940 comencen a organitzar-se organitzacions clandestines
d’oposició al règim franquista: el PCE serà el millor organitzat,
però també es creen associacions obreres catòliques com la HOAC (1946)
Des de 1946 hi ha conflictes laborals i es convoquen vagues generals a
però el més significatiu serà la vaga
de tramvies a Barcelona en protesta per la pujada de tarifes (1951)
Es produeixen les primeres protestes estudiantils a Madrid i Barcelona (1956-57) i una
vaga en Astúries fa que s’impose l’estat d’excepció en la regió durant quatre mesos (1958)

203. Activisme maquis

204. Conflictes obrers

206. Vaga de tramvies (Barcelona, 1951)

208. L’oposició
segons la premsa franquista

209. La situación material y vocacional del universitario español es de indigencia, su perspectiva intelectual es
mediocre –¡cuántos catedráticos y maestros eminentes apartados por motivos ideológicos y
personalistas!– y su porvenir profesional totalmente incierto por la escasez de salidas y especializaciones
y por la intervención de excluyentes criterios extraprofesionales, precisamente cuando las necesidades del
país reclaman todo lo contrario: aportación de nuevas capacidades y esfuerzos.
Las causas de este desolador panorama, del que ningún buen fruto puede esperarse, son múltiples y
hunden sus raíces en todo el clima material y espiritual de nuestra actual sociedad.
Manifiesto a los estudiantes madrileños, Madrid 1 de febrero de 1956
El día 1 del actual, el estudiante de la Facultad de Derecho Ramón Tamames Gómez [...] se personó en
dicho centro y en unión de otros alumnos [...] reunió a un pequeño grupo de compañeros en la Biblioteca,
para leerles un «manifiesto» que pensaban elevar al gobierno recabando sus firmas […].
El contenido del manifiesto […] logró crear un clima propenso a la alteración del orden como así se
manifestó ya, ese mismo día, mediante un alboroto que provocó la intervención del decano de la facultad
señor Torres López, que intentó expulsar al citado Tamames, advirtiéndole que no habría de permitir que
en el seno de la facultad fueran creadas «célucas comunistas», expulsión que no pudo conseguir,
haciéndole entonces pasar al interior de su despacho, donde conversó con él y sus compañeros, mientras
un grupo de unos 200 alumnos gritaban airadamente en los pasillos.
Informe policial, febrero de 1956

210. Pregunta 4 sobre evolució del primer
franquisme
Poders de Franco i pilars del règim. Repressió
Evolució. Si explícitament es demana l’evolució
política fins 1959 heu de mencionar:
Etapa feixista: aliança amb Hitler i conseqüències.
Derrota d’Alemanya i conseqüències internes. Boicot
exterior.
Reconeixement exterior i canvis interns.
Si vos dona temps mencioneu l’oposició i l’exili.
Es molt llarg, però es així….
Vegeu exàmens de 2010, 2012 i 2013, 2018,2020
(juliol) i 2021 (juny) que teniu en este correu.

211. REPASSA
ALLÒ
FONAMENTAL

212. AUTARQUIA, MISÈRIA I RACIONAMENT
La política econòmica del primer franquisme
(1939-59).
- Els efectes de la Guerra Civil: morts, fam, descens de la població
l’economia pèrdua d’or i divises, danys al transport i
activa, exili de treballadors especialitzats, desarticulació de
les
infraestructures) i baixada de la producció agrícola i industrial →
en cap cas justifica el retard en la recuperació, ja que cal sumar el
tràfic d’influències, la corrupció i les errades polítiques.

214. Les característiques de l’autarquia
La política econòmica del franquisme entre 1939 i 1959 es basarà en l’autarquia i l’aïlla-
ment econòmic: intentar produir tot el que necessita sense el comerç exterior (autosufi-
ciència econòmica), substituïnt importacions i amb unaforta intervenció de l’Estat
en l’economia. El resultat final, construir un gran exèrcit destinat a la reconstrucció de
l’imperi espanyol.
El model que el franquisme utilitza és el dels règims feixistes (alemany/italià)

215. Característiques de l’autarquia
• I) L’Estat controla totalment les importacions i exportacions: decideix quins
productes són necessaris i dóna els permisos per a comerciar amb l’exterior .
Això crea una burocràcia que reparteix favors als amics
•II) Es regula el canvi de la pesseta i es fixen diversos
tipus de canvi, sempre per damunt del seu valor real
• III) S’estableixen
aranzels molt
alts (prohibicionisme)
IV) En l’agricultura, el Servicio Nacional del Trigo fixava i regulava tot el mercat
del blat, establint preus, superfícies de cultiu, quantitats de producte que els
llauradors venien a l’Estat, etc. Però també regulava la distribució i el preu
final que pagava el consumidor

216. Conseqüencies
El preu fixat per l’Estat era molt inferior al del mercat i això generà mercat negre,
estraperlo, corrupció i enriquiment dels grans propietaris
(1/3 part del blat s’hauria venut il.legalment) .
La corrupció es va extendre entre la burocràcia falangista, tot i que
les multes eren elevades.
La fam es va extendre (amb salaris molt baixos pocs poden comprar al mercat negre
. El racionament s’establirà i perdurarà fins 1952

218. Cupó del racionament

219. V) El foment de
la indústria
• S’impulsen les indústries considerades d’interès nacional
(bens d’equip sobretot) amb ajudes i monopolis de mercat-
L’objectiu es industrialitzar el país (no importa a quin preu),
aconseguir l’autosuficiència i construir un gran exèrcit
• Es nacionalitza la xarxa de ferrocarrils (RENFE) i es crea l’Institut
Nacional d’Indústria (INI, 1941), seguint el model italià de l’IRI per a que
l’estat fundara empreses que es feren càrrec dels sectors que no resultaven
rendibles pel sector privat (IBERIA, ENSIDESA, ENDESA, SEAT,...)
Es consideren fracasats els instruments
liberals per industrialitzar el país i la
iniciativa passa a l’Estat.

220. Franco en l’apertura de SEAT i una màquina de RENFE

221. Fins 1951 no es recupera la producció industrial de 1935
Deabastiment energètic i carència de matèries primeres (el gasógeno
substituí la gasolina)
Es generalitza un ampli mercat negre de productes industrials
L’exili de molts tècnics després de la guerra, el clima de terror i el bloqueig
posterior a 1945 no ajudaren
Resultats política industrial

225. En 1951 es produeix la primera vaga a Barcelona (vaga del tramvia)
El règim veu que no pot aconseguir l’autosuficiència econòmica (objectiu de l’autarquia) i
necessita importar energia i productes bàsics, però no té divises per a fer-ho,
amb la qual cosa no pot adquirir la nova tecnologia necessària per modernitzar el país
Al règim no li queda més remei que anar abandonant les mesures
autàrquiques i evitar l’aïllament exterior
Valoració de l’autarquia (1939-57/59)

226. Increment dels desequilibris regionals entre les zones de secà i les
zones urbanes i d’agricultura intensiva
El capital s’acumula en mans dels bancs i l’alta burgesia .
Junt als beneficiaris del mercat negre i els latifundistes
es confirmen com els grups més poderosos.
Valoració de l’autarquía (económica i social)
Augmenten més els preus que els salaris
Corrupció incompetència de l’administració.
Retrocés general dels nivells de vida. Fins 1951 no se
recuperen els nivells de 1935.
Retrocés general dels treballadors: no hi ha sindicats
lliures i els salaris no se recuperen fins 1951

236. Durant els primers anys de la invasió franquista va ser molt difícil aconseguir un poc de menjar. A les tendes de
comestibles i als forns de pa, on sempre acostumàvem a comprar, no despatxaven res. Els escaparates estaven
totalment buits. Sols es notava un poc de moviment cada primer de mes, quan ens donàvem el racionament. Aquest
racionament l’organitzaven de la següent manera: a cada habitant en tota Espanya ens controlaven i ens donaven
l’anomenada “Llibreta de racionament”. Aquesta tenia diversos segells que posaven: “Vale pan”; “Vale arroz, azucar,
aceite, patatas”; i altres segell que posava “Varios”. Aquest últim era per si donaven alguna cosa durant el mes que
no estaguera programada, com carn, fessols o bacallà. El pa sí que el donaven diàriament, però era un panet tan
xicotet que no t’arribava ni per al desdejuni. Al principi, aquest pa era de farina de blat, però quan s’acaba van
utilitzar farina de dacsa. Era malíssim, però com no teníem altra cosa, ens el menjàvem. (...)
Es va fer impossible esperar a que et donaren el racionament, perquè nosaltres els majors encara aguantàvem un poc,
però els nostres fills eren xicotets i ens demanaven pa. Però pa sí que hi havia; hi havia de
tot perquè començava l’estraperlo. Si tenies diners, aconseguies tota classe de menjar, encara que havies de disposar
de molts diners i nosaltres, els treballadors, en quant a diners, amb el que guanyàvem de vegades no
teníem ni per a pagar el racionament.
G. MONSERRATE: “La postguerra, la fam i l’estraperlo” en Vivències. La Barcelona que vaig viure (1931- 45),
Barcelona, 2006.

237. “Colilleros” (Las
Ventas, 1942)

238. Tornen malalties eradicades (tuberculosi), es disparen la mortalitat i la mortalitat infantil,
baixa el creixement vegetatiu i l’esperança de vida es situa al voltant de 50 anys

240. A partir dels anys 50 es produeix un primer desmantellament de l’autarquia
L’INI perd el seu paper de motor de l’economia nacional
Els acords amb els USA, permeten accedir a matèries primeres i fonts d’energia
Despareix el racionament, el 1952
L’emigració a Europa s’afavoreix
Però és una ruptura amb molt lenta que no serà definitiva fins 1957-59
La dècada dels 50

241. TEMA 14-15.- EL FRANQUISME II:
CREIXEMENT ECONÒMIC I
IMMOBILISME POLÍTIC (1959-75)
Història d’Espanya
2n de Batxillerat

242. TEMA 14-15.- ESPANYA SOTA EL
FRANQUISME (1959-75)
1. EVOLUCIÓ POLÍTICA. INTENTS PER
INSTITUCIONALITZAR EL RÈGIM
2. CREIXEMENT ECONÒMIC. EL DESENVOLUPISME. LA
SOCIETAT DELS ANYS 60
3. L’OPOSICIÓ POLÍTICA
4. LA CRISI FINAL DEL FRANQUISME (1973-1975)

244. 1.- :EVOLUCIÓ POLÍTICA. (1959-73/75)
.1. Els governs dels tecnòcrates.
.2. Les reformes legislatives I el triomf de l’immobilisme.
3.- La crisi final de la Dictadura (1973-1975)

245. Cap a 1957-1959 la situació del règim franquista i de l’Espanya del moment
portaràn al dictador a realitzar alguns canvis.
Per què?
Els governs dels tecnòcrates.
I) Les famílies fundadores del règim estan envellint (carlins, falangistes, monàrquics i
Catòlics) i el manteniment de l’estructura autàrquica
estan portant al país a un estrangulament econòmic.
II) Tot Europa ha entrat en una etapa de creixement econòmic (des de 1949)
Finalment, Franco cedeix i el 1957 i 1959 realitza uns canvis en el govern:
els tecnòcrates de l’Opus Dei guanyen pes i canvien la política econòmica
(desarrollismo), amb èxit, però no canvien els característiques
dictatorials del règim.

246. Els tecnòcrates persegueixen la introducció de millores que suposen progrés econòmic i
millores en l’administració, però sense canvis polítics (sense democràcia i amb repressió)
Qui són els tecnòcrates?
I) Membres de l’OPUS DEI
II) Buròcrates procedents del Movimiento o
de l’administració pública com Manuel Fraga.
L’OPUS DEI és una organització catòlica
ultraconservadora que defensa:
*la propietat privada
*l`èxit econòmic i la lliure empresa;
*un catolicisme ultraconservador (que
permet enllaçar amb el franquisme)
*anticomunisme.
*Presenta una visió integrista del poder
polític: tot poder prové de Déu i això implica
que l'estat ha de ser confessional i que no
pot legislar sobre determinades qüestions
(avui serà el divorci o l'avortament). En el
fons hi ha
un clar rebuig a l'Estat posterior a la
Revolució Francesa que se basa en la
sobirania nacional
Partidaris de realitzar algunes
reformes dins de l’estructura
politica dictatorial per aconseguir
nous suports socials .

247. Tots ells protegits per Luis Carrero
Blanco, un militar de la línia dura,
col.laborador de Franco des de 1942

248. Lopez Bravo
Alberto Ullastres
ministre de comerç
Lopez Rodó comissari del
Plà de Desenvolupament
Manuel Fraga ministre
de d'Informació i Turisme

249. Conseqüència dels canvis:
I) La naturalesa, les intencions del règim i els poders del Dictador són
els mateixos que el 1936, però ara la identitat és diferent: Franco se
presentarà com l’impulsor del creixement econòmic i del canvi social
III) Els èxits de la política econòmica dels tecnòcrates provoca que guanyen
importància i augmenten les tensions entre falangistes i tecnòcrates, arribant al seu
punt culminant amb el cas de corrupció Matesa (1968)
II) En els governs que van de 1957 a 1974 els catòlics tecnòcrates de l’Opus Dei dirigiran
l’economia, l’educació, la informació i la justícia, fins a arribar en 1969 a controlar
tot el govern, amb Carrero Blanco al seu cap (president del govern a partir de 1973).
Tanmateix, els tècnics no tenen poder polític en l’entramat franquista i depenen
de la protecció de Carrero

250. IV) Sorgirà, així, el BÚNKER FRANQUISTA, format per:
La majoria de la cúpula militar i
de les forces de seguretat
La burocràcia del Movimiento
La Camarilla d’El Pardo,
integrada per la dona de
Franco, el seu gendre, etc
Tots ells rebutgen el reformisme
Dels 60 i defensen el règim com si d’una
fortalesa es tractara.
Tindràn una gran influència en Franco en els
darrers anys del règim, 1973-75

252. Les reformes legislatives.
•La Llei de Premsa de Fraga (1966): suprimeix de la censura prèvia, però amb fortes multes
i suspensions a les publicacions que s’atrevien a criticar el règim o “ensenyar carn”
•La Llei Orgànica de l’Estat (1967, llei fonamental): és un intent de recapitular totes les lleis
fonamentals anteriors (aprovada en “referèndum”), amb molt poques novetats i que preveu
la separació del cap d’estat (Franco fins a la seua mort) i el president del govern (Carrero)
•Els principis fonamentals del Movimiento (1958) enforteix els poders de Franco dins
del partit únic que passa a nomenar-se Movimiento Nacional, com una mena de
comunió que abraçava les diferents tendències ideològiques de la dictadura,
sense més concrecions ideològiques

254. La seu del Movimiento en els 70

255. •La Llei d’Educació (1970): reforma educativa des de la primària a la universitat, amb la
finalitat d’obrir el sistema socialment a tots i adaptar-lo a les noves necessitats (baby boom)
•S’aprova la Llei de Seguretat Social (1967), ampliant la cobertura social
(malaltia, jubilacions, viudetat), inici de la construcció de l’Estat del benestar
•Intent de revitalitzar els sindicats verticals amb una major
participació dels treballadors a través de la negociació col.lectiva dins del
mateix Sindicat Falangista. (infiltració de sindicats clandestins com CC.OO)
•S’inicia la negociació per a entrar en la CEE (actual Unió Europea) però es nega
Pel caràcter dictatorial del règim. S’aconsegueix un acord preferencial.

257. •La successió: Franco nomena a Joan Carles de Borbó el seu successor jurant
els Principios del Movimiento Nacional i és nomenat “Príncep d’Espanya” (1969)

260. Els canvis econòmics i socials van fer que la població exigirà reformes polítiques i protes-
taren obrers i estudiants al carrer, però els canvis seran molt escassos, pur maquillatge
Es crea el Tribunal d’Ordre Públic (TOP, 1963) com a tribunal civil per a
jutjar els delictes polítics, substituint els tribunals militars en aquests casos

261. EL CREIXEMENT ECONÒMIC. EL DESENVOLUPISME
LA SOCIETAT DELS ANYS 60 (1959-73)
- Entre 1959 i 1973 l’economia espanyola viu un gran creixement per la seua
obertura a una Europa que creixa encara més que ella (sobretot) i a les pròpies
mesures dels tecnòcrates (en segon lloc).
- Claus del desenvolupament econòmic: l’obertura de l’economia a l’exterior
(arriben capitals estrangers a invertir), la disponibilitat de mà d’obra en la
indústria i els serveis (que emigra des del món rural), el fort creixement del
turisme i les remeses de divises dels emigrants a Europa.
.

262. Davant les dificultats econòmiques i l’esgotament de l’autarquia, des del 1957
predominaran els governs amb majoria de ministres tecnòcrates i de l’Opus Dei
L’objectiu d’aquests tècnics reformistes era trobar una eixida a
la greu situació econòmica i social sense qüestionar la dictadura
Causes del canvi de política econòmica: esgotament de les reserves del Banc d’Espanya,
augment de la inflació, forts dèficits pressupostaris, pressió dels organisme internacionals,
augment de les protestes socials i necessitat d’unir-se al creixement econòmic europeu
Els orígens del canvi:

263. Al final de la Guerra de Liberación, la economía española tuvo que enfrentarse con el problema de su
reconstrucción, que se veía retardada en aquellos momentos por la insuficiencia de los recursos y los bajos
niveles de renta y ahorro, agravados por el desequilibrio de la capacidad productiva como consecuencia de la
contienda.
La guerra mundial y las repercusiones que trajo consigo aumentaron estas dificultades y cerraron gran parte
de los mercados y fuentes de aprovisionamiento normales, lo que motivó una serie de intervenciones
económicas al servicio de las tareas del abastecimiento y de la reconstrucción nacional. Sin embargo, a través
de estas etapas difíciles, España ha conocido un desarrollo sin precedente en su economía.
Gracias a ese rápido proceso, nuestra economía se ha modificado profundamente. Resueltos un sinfín de
problemas, hay que enfrentarse ahora con otros derivados, tanto del nivel de vida ya alcanzado, cuanto de la
evolución de la economía mundial, especialmente la de los países de Occidente, en cuyas organizaciones
económicas está integrada España.
Para ello son imprescindibles unas medidas de adaptación que, sin romper la continuidad de nuestro proceso
económico, aseguren un crecimiento de la producción respaldada por una política de ahorro y de ordenación
del gasto.
La solución que se pretende dar a aquellos problemas debe hacerse desde un planteamiento global y
panorámico de los mismos, de tal manera que ni la apertura de nuestra economía hacia el exterior, ni las
medidas de orden interno, produzcan efectos secundarios desfavorables. (sigue…)