El naixement de la filosofia

1. El naixement de la Filosofia
Els filósofs presocràtics

2. 1. El pas del mite al logos
La filosofia i la ciència van néixer a la Grècia antiga al segle VII a.C.

3. Què representa l'aparició de la filosofia i la ciencia?
El naixement del PENSAMENT RACIONAL
Superació de formes de
pensament protocièntífiques
1. El pas del mite al logos
Astronomia observacional/astronomia matemàtica
Medicina espiritualista/medicina empírica
Separació entre el
pensament i la religió
Pas del mite al logos

4. 1. El pas del mite al logos
Els primers científics-filòsofs es proposen trobar les CAUSES
NATURALS dels fenòmens. Rebutgen les entitats sobrenaturals,
inobservables, immaterials, etc.
Imatge de la terra segons Tales Imatge de les aigües segons els mites

5. 1. El pas del mite al logos
Demòcrit: un univers sense déus
governat per forces mecàniques
Zeus, la llei divina
que governa el món
Els primers filòsofs-científics volen
trobar una explicació màximament
general sobre L'ORIGEN de TOT EL
QUE HI HA i les LLEIS que ho
governen
PHYSYS
ARCHÉ

6. 2. Physis i arché
La physis (món = univers = tot allò que hi ha) és un
cicle continu de ser-no ser
Estacions de l’any
Cicle de les collites
Dia-nit
Marees
Fases lunars
Son vigília
Dinasties dels reis…
El món està en canvi constant,
en constant esdevenir i no hi ha
res immutable
Heráclit d’Efés
Tot flueix, i no ens
podem banyar dos
cops en les aigües
del mateix riu

7. La Roda de la Fortuna, motiu iconògràfic que
representa la inestabilitat de la vida humana
Aprofita el dia, no confiïs a demà
2. Physis i arché
La serp que es mossega la cua,
símbol de la circularitat del temps

8. 2. Physis i arché
El canvi no té lloc a l’atzar, sinó que segueix un ordre
Albert Einstein:
“Déu no juga a
daus en l’univers”
Si el món presenta un ordre, vol dir que el món està
governat per un llei (la llei de la naturalesa). Aquesta
llei es diu arché.
Chaos Kosmos

9. 2. Els filòsofs presocràtics
S´anomenen així perquè van viure abans de Sòcrates
Els presocràtics són els primers pensadors que van
començar el pas del mite al logos
No tots van escriure, i dels que ho van fer no conservem
els seus textos complets, només fragments i notícies
No van formar cap escola, ni possiblement es coneixien
entre ells

10. ESCOLA DE MILET
• TALES
• ANAXÍMENES
• ANAXIMANDRE

11. Tales de Milet (640-548 a.C.)
La terra és com un plat que
sura sobre l’aigua
Feina científica: mesurar i calcular (eclipsi)
Construcció d’instruments
Redacció de lleis
SAVI
Arché = aigua
Cosmologies babilòniques-egípcies
Aigua font de vida

12. Anaxímenes de Milet (584-524 a.C.)
L’arjé és l’aire
RAREFACCIÓ
CONDENSACIÓ
FOC
VENT
NÚVOL
AIGUA
TERRA
Aire = pneuma = alé vital
Ens manté vius i s’extèn per tot el cos

13. Anaximandre de Milet (618-548a.C.)
• L’arjé és L’APEIRON,
allò indeterminat
• L’univers va néixer en
separarse els contraris. Allò
fred i humit es va separar d’allò
calent.
La terra és cilindríca com un pastís. Està en
repòs i no es recolza en cap lloc
Matèria originària sense cap
qualitat conreta = Chaos
FOC
AIRE
AIGUA
TERRA
• Els elements es distribueixen
seguint un ordre, ocupant el lloc
que els hi toca: harmonia =
justícia

14. Pitàgores de Samos (572-496 a.C.)
Va fundar una secta filosòfico-religiosa
Comunitat de bens, culte a l’amistat
Comunitat de saber, iniciació
Comunitat religiosa
•Immortalitat de l’ànima
•Transmigració (metempsicosis)
•Purificació (katharsis) per mitjà
de pràctiques i rituals

15. Pitàgores de Samos (572-496 a.C.)
L’arché és el número, el món s’explica per mitjà de la matemàtica
Immaterialisme: les coses no tenen una
composició física, sinó matemàtica
Reducció de les
qualitats sensibles a
quantitat
Correspondència entre aritmètica i geometria
UNITAT 1 PUNT L‘origen de totes les
coses
DIADA 2 LÍNIA El dualisme intern de
tots els éssers
TRIADA 3 PLA Els 3 nivells del món:
celestial, terrenal i
infernal
TÈTRADA 4 SÒLID A partir del primer sòlid
(foc) es genera la resta
d’elements

16. Pitàgores de Samos (572-496 a.C.)
Tetraktys, símbol de la perfecció pitagòrica
El pentagrama
El dodecaedre

17. Pitàgores de Samos (572-496 a.C.)
Música i kosmos

18. ELS PLURALISTES
 EMPÈDOCLES
 ANAXÀGORES
 DEMÒCRIT

19. Empèdocles d’Agrigent (495-435 a.C.)
 La realitat és una esfera amb
4 elements o arrels: aire,
aigua, terra i foc. De la seva
barreja surten totes les coses
 L’odi separa els elements i es
forma el món. Però després
es produeix el caos,
 Gràcies a l’amor es torna a
formar l’esfera, començant el
cicle

20. Anaxàgores de Clazomene (500-428 a.C.)
 Tot està compots de llavors,
tot està en tot (homeomeries)
 Els canvis es produeixen per
un remolí que barreja les
llavors
 Qui produeix el remolí es el
Noûs, un esperit o
intel·ligència poderosa i sàvia
El sol és una massa de pedra ardnet i la
lluna reflexa la llum del Sol

21. Demòcrit d’Abdera (460-370 a.C.)
Dos principis de les coses: àtoms i buit.
Característiques dels àtoms: indivisibles, infinits, eterns, impassibles.
Els àtoms no tenen qualitats secundàries (color, olor, sabor temperatura)
Els àtoms només tenen qualitats primàries (volum, forma, pes i moviment)
Si els àtoms no poden
patir alteracions, per
què les coses les
pateixen?
El canvi de la physis s’explica per canvis en
la combinació atòmica de les coses. No hi ha
més canvi que el canvi de posició dels
àtoms. MATERIALISME.
Si els àtoms no tenen
propietats
secundàries, per què
les coses sí les
tenen?
La percépció és el resultat de l’efecte que els
àtoms de la superfície dels objectes
produeixen en els organs dels nostres
sentits. FENOMENISME.

22. Heràclit d’Efés (544-484 a.C. aprox)
 L’arjé és el foc, que és el
símbol del constant
néixer i morir del món
(etern retorn)
 A causa de la lluita de
contraris es produeix el
canvi. No ens podem
banyar dos cops en el
mateix riu.
 Hi ha una raó o LOGOS
que governa l’univers i
als homes, encara que la
majoria no la coneix

23. Parmènides d’Elea (540-470 a.C. aprox)
 Va exposar les seves idees en
un poema en hexàmetres
 En el poema una deessa li
explica que existeixen dues
vies: la de la veritat i la de
l’opinió (que és enganyosa)
 La veritat consisteix en saber
que només existeix el SER.
No hi ha no-ser, ni buit, ni
canvi
 El ser és únic, etern i immòbil
El ser és i és pensable
El ser no és i no és
pensable

24. Amb els filòsofs presocràtics la filosofia
va començar un llarg camí que arriba
fins a l’actualitat…
La filosofia
presocràtica no és
simplement la primera
en la sèrie cronològica
de les filosofies, sinó
el primer esforç
filosòfic que l’home ha
realitzat en la història
(…) No és que els
grecs siguin els
nostres clàssics, sinó
que els grecs són
nosaltes mateixos