Part nº1 de: El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)

1. UNITAT 13: Franquisme, la construcció d'una
dictadura (1939-1959)
1. UN RÈGIM DICTATORIAL:
1.1. Característiques del franquisme:
Estat legitimitat per la Guerra Civil i autoritarisme extremat. Els seus trets més destacats foren:
Totalitarisme: Dictadura inspirada en el model feixista alemany i italià. Es suprimí la
Constitució del 1931 (garanties individuals i col·lectives). Clausura del Parlament i
prohibició de tots els partits polítics i sindicats tret del partit i el sindicat franquista.
Cabdillisme: Franco nomenat Caudillo d'Espanya (tenia tots els poders en la seva persona),
cap d'Estat i president del govern (durant molts anys), generalíssim dels tres exèrcits (terra,
aire i aigua) i cap de la Falange Española Tradicionalista y de la JONS, el partit únic.
Concepció unitarista i centralista de l'Estat: Van abolir els estatus d'autonomia i foment
de l'espanyolització de la població dels territoris amb sentiments identitaris català, basc i
gallec.
Repressió de l'oposició: Creació d'un aparell legislatiu i institucional per eliminar
l'oposició, atemorir als dissidents i combatre qualsevol manifestació de desafecció.
Control dels mitjans de comunicació: A través de la censura i eren usat com a aparells de
propaganda franquista.
1.2. Pilars del règim:
L'exèrcit: Suport més destacat del règim i que participà activament en el poder, ja que bona
part dels ministres i dels governadors civils eren militars de carrera.
Partit únic (FET y de las JONS): Bases ideològiques del règim, control dels mitjans de
comunicació i subministrar un gran nombre dels càrrecs de l'administració, per tal de
procurar el suport social al règim, el partit va fer un seguit d'organitzacions de masses.
Frente de Juventudes (formació i adoctrinament del jovent), Sección Femenina (formació
de la dona en sentit cristià i nacionalsindicalista), Sindicato Español Universitario o
SEU (instrument de control polític dels universitaris) i Central Nacional Sindicalista o
CNS (aplegava patrons i treballadors en una organització).
Església Catòlica: Paper destacat en la legitimació i construcció del règim, que es definia
com un Estat confessional catòlic. Com a resposta a la persecució religiosa a la zona
republicana durant la Guerra Civil, la jerarquia eclesiàstic proclamà el caràcter de croada de
la guerra i es convertí en una clara apologista del franquisme. A canvi va rebre un
finançament públic generós (1939 amb la reinstauració del pressupost de culte i clero),
control absolut del sistema educatiu i el predomini de la moral i dels valors catòlics en el
conjunt de la societat espanyola.
1.3. Suports socials:
3 posicions:
Suport (se'l donaven les elits econòmiques i socials que van recuperar els poders econòmic,
social i polític perdut a la 2ª República; propietaris agrícoles petits i mitjans del centre i el
nord que havien recolzat la insurrecció).
Passivitat i apoliticisme (classes mitjanes desconcertades políticament pel fet de
participades a la revolució social de la Guerra Civil, però malgrat el seu rebuig ideològic i
polític van adoptar aquesta postura. Van recolzar el franquisme per oportunisme i no pas per
identificació ideològica que en el cas català es veié obstaculitzada per l'anticatalanisme que
sentien les autoritats franquistes. Els sectors populars es decantaren per la passivitat i el
silenci per la forta repressió que patiren aquests perdedors de la Guerra Civil i també pel
control policial i la por).

2. Rebuig (els treballadors s'oposaren per la violència, la inseguretat i la penúria de la Guerra
Civil i que la per la pau i la tranquil·litat es faria el que fos. Els treballadors es van oposar en
una passivitat hostil i van protagonitzar mobilitzacions per millors condicions de vida i
treball).
1.4. Franquistes catalans:
Catalunya franquista integrada per industrials, propietaris agraris, grans comerciants i
financers. La militància catalana de Falange integrada per:
Pocs falangistes i membres dels grups d'extrema dreta durant la República
Carlins
Excombatents de l'exèrcit franquista
Va haver gent que s'adherí al franquisme per oportunisme polític (ademés per exigències
burocràtiques) i per poder accedir a càrrecs polítics.
El personal polític amb càrrecs de responsabilitat, gestió i representació era designat pel poder o
per persones fidels al règim. La majoria de designats eren antics militants de l'extrema dreta,
lerrouxionistes i membres de forces polítiques conservadores com la Lliga Catalana (pel poc
nombre de falangistes i excombatents). Però el franquisme només els donà càrrecs administratius
als falangistes catalans, ja que els màxims càrrecs eren persones de fora de Catalunya (almenys
en els càrrecs catalans, ja que es volia evitar l'arrelament al territori i la desconfiança franquista dels
polítics catalans).
1.5. Famílies del règim:
Grups d'influència de dins del règim --> MOVIMIENTO NACIONAL
Les famílies del règim van tenir representació en els successius governs creats pel dictador, que
sempre van comptar amb una elevada presència militar.
Falangistes, carlins, ultracatòlics i monàrquics alfonsins (van donar suport a la rebel·lió
militar del 1936) --> Primers en formar part de l'Estat franquista. Falangisme i ideari
(nacionalsindicalisme) van protagonitzar la primera etapa franquista quan Alemanya
podia guanyar la 2ª G.M.
Segona etapa (derrota de les potències de l'Eix al 1945) --> Adaptació del franquisme al
nou escenari internacional i grups com l'Asociación Católica Nacional de
Propagandistas (ACNDP) van haver d'augmentar la presència al nou govern i es van
esforçar per transformar el règim en una “democràcia orgànica” (nacionalcatolicisme).
1950-1960 --> Gran importància dels membres e l'Opus Dei (paper important en
transformacions econòmiques de la segona etapa del franquisme).