material d'aula per estudiar GUERRA CIVIL

1. EL FRANQUISME (1939-1975)
POLÍTICA, REPRESSIÓ I OPOSICIÓ
© 2014 - Julià Buxadera i Vilà
EL FRANQUISME (1939-1975) 1
BUXAWEB

2. Eix cronològic 1939-1975
EL FRANQUISME (1939-1975) 2
BUXAWEB

3. El franquisme (1/2)
• Entre 1939 i 1975, el general Franco, vencedor de la Guerra Civil, imposarà un règim dictatorial de
caire feixista. El sistema polític que funcionava a la "zona nacional" durant la guerra va estendre's
per tot l'Estat a partir del 1939. Es tractava d'un nou règim per als vells grups dominants.El règim
franquista s'assentava sobre un exèrcit vencedor i era recolzat pels grans terratinents, l'oligarquia
industrial i financera i per la major part del clergat catòlic. El nou Estat es caracteritzarà per ser
antiliberal, anticomunista, totalitari, catòlic i nacional-sindicalista.
• Durant aquesta època podem distingir quatre grans períodes:
• Primer període: 1939-1951. Són anys d'autarquia econòmica i d'aïllament internacional.
A l'estil dels règims totalitaris, el franquisme procura superar la difícil postguerra tancant-se en si
mateix, per convicció i pel rebuig que troba a fora. En aquests primers anys, el règim comença
una intensa repressió política i cultural amb l'objectiu d'eliminar qualsevol signe de manifestació
democràtica i d'oposició als principis ideològics franquistes.
• Segon període: 1951-1959. Encara en plena postguerra, la nova conjuntura internacional permet
que el règim sigui reconegut internacionalment; a canvi, es veu obligat a anar liberalitzant a poc a
poc la seva economia. El canvi econòmic no va acompanyat, però, d'una liberalització política
autèntica.
EL FRANQUISME (1939-1975) 3
BUXAWEB

4. El franquisme (2/2)
• Tercer període: 1959-1973. Són els anys del "miracle" econòmic
espanyol, amb un desenvolupament econòmic notable, però força
desequilibrat, que va tenir un fort impacte demogràfic i social. Malgrat
tot, l'expansió econòmica tampoc serveix per canviar l'estructura
política, que segueix aferrada, amb poques variacions, a la mateixa
ideologia amb què es va forjar.
• Quart període: 1973-1975. Els últims anys del franquisme són anys de
crisi, tan política com econòmica. La mateixa crisi biològica del dictador
farà la resta per fer caure definitivament el règim. Amb la mort de
Franco, pel novembre de 1975, s'obria el camí cap a una monarquia
parlamentària.
• Durant tota aquesta època, l'oposició al règim es va anar encarregant
d'anar minant el règim. Les forces polítiques i sindicals clandestines,
juntament amb l'acció de diversos col.lectius de la societat democràtica
espanyola, van anar afeblint la base social del règim i van ser una peça
clau en el procés de transició de la dictadura a la democràcia.
Introducció de Buxaweb
EL FRANQUISME (1939-1975) 4
BUXAWEB

5. El franquisme a Catalunya (1/2)
• Entre 1939 i 1975, Catalunya va viure sota la dictadura franquista. Van ser uns anys difícils. La
dictadura va imposar un tipus d'estat autoritari, que va anul.lar les institucions d'autogovern
catalanes, va reprimir la llengua i la cultura catalanes i qualsevol manifestació d'identitat nacional
catalana. Per a Catalunya, a nivell polític, el franquisme representa la més absoluta negació de la
més mínima aspiració d'autogovern.
• D'altra banda, l'immobilisme polític que va caracteritzar la trajectòria del règim, va contrastar
amb l'obertura econòmica, cosa que va permetre que Catalunya, com la resta de l'Estat, pogués
conèixer els millors anys de creixement econòmic, un cop superades les difícils condicions de vida
de la llarga postguerra. Diguem, doncs, que, a nivell econòmic, el franquisme va coincidir, a pesar
de la dictadura, en una de les millors fases d'expansió econòmica. La industrialització dels anys
seixanta va anar acompanyada de l'arribada massiva d'immigrants d'altres contrades de l'Estat,
que van omplir les ciutats, sovint en condicions poc adecuades (barraquisme, manca de
serveis...).
El desenvolupament econòmic va significar també l'accés a la societat de consum.
• Finalment, la història de Catalunya durant el franquisme és la història de dos mons que conviuen
en diferents condicions.
• D'una banda, el món del poder, el de les "autoridades competentes", pintat del blau dels
falangistes, o del gris de la policia del règim, el de les prohibicions, el de la persecució, el de la
censura, el de les multes, el dels calabossos, el del "hable en cristiano", el que es veia en els "No-
Do" en començar les sessions de cinema, el que se sentia en els "telediarios" de TVE... Un món
tancat, inflexible, immòbil... Un món de veus fetes callar per l'amenaça, per la por a la detenció,
la tortura, l'empresonament o la mort. Era el món que imposava silenci i obediència, el món dels
vencedors de la guerra. I Catalunya havia perdut la guerra.
EL FRANQUISME (1939-1975) 5
BUXAWEB

6. El franquisme a Catalunya (2/2)
• Juntament amb aquest món, present en el dia a dia, cal destacar-ne un altre, que
es desenvolupava paral.lelament, amb gosadia - per l'evident perill que es corria-
i il.lusió alhora: el de les protestes contra el règim, amb les manifestacions, que
sempre acabaven amb corredisses davant les porres dels grisos, i les campanyes,
el dels actes d'afirmació catalanista, el de la lluita clandestina de les forces
polítiques i sindicals, el de l'acció dels obrers, estudiants, intel.lectuals, sectors
catòlics... el món de la resistència, en definitiva. El món que a vegades no li
donava la gana de callar i deia no. El món que, tot i les dificultats, va aconseguir
que el català seguís parlant-se, que es pogués llegir i cantar en català, que es
pogués somiar en un món més obert, com el que hi havia a l'altra banda dels
Pirineus.
• La tasca que es va fer en tots els nivells va ser fonamental per a que, un cop
tombada l'estaca, i alliberats, Catalunya seguís dempeus i, en un marc menys
hostil i més permissiu, recuperés el que tenia abans de l'arribada d'aquella gent
"que trucava de matinada"...
• Aquesta resistència va tenir un paper bàsic per acabar aconseguint el
restabliment de la democràcia i la recuperació de les llibertats i de l'autogovern.
La transició portarà de nou la democràcia. Però el camí a fer encara era llarg.
Encara és llarg...
Introducció de Buxaweb
EL FRANQUISME (1939-1975) 6
BUXAWEB

7. EL FRANQUISME (1939-1975) 7
BUXAWEB

8. EL FRANQUISME (1939-1975) 8
BUXAWEB

9. Primera part
POLÍTICA, REPRESSIÓ I OPOSICIÓ
EL FRANQUISME (1939-1975) 9
BUXAWEB

10. 1. El règim franquista
EL FRANQUISME (1939-1975) 10
BUXAWEB

11. Francisco Franco Bahamonde
(Ferrol 1892 – Madrid 1975)
EL FRANQUISME (1939-1975) 11
BUXAWEB

12. 1.1. El pensament polític
del general Franco
• Importància dels valors
militars: jerarquia,
disciplina, ordre,
autoritat, unitat,…
• Defensa del catolicisme
• Nacionalisme agressiu i
excloent: idea
monolítica i homogènia
d’Espanya
• Interpretació tradicional
de la història d’Espanya
• Enemics naturals:
liberals, maçons,
anarquistes,
comunistes, socialistes,
jueus...
• Menyspreu de la
democràcia
EL FRANQUISME (1939-1975) 12
BUXAWEB

13. 1.2. La naturalesa del règim
franquista
Característiques del règim franquista:
Dictadura personal per sobre de grups i estaments
Unipartidisme: no hi ha pluralisme polític i sindical
Divisió permanent entre vencedors i vençuts
EL FRANQUISME (1939-1975) 13
BUXAWEB

14. Simbologia franquista
EL FRANQUISME (1939-1975) 14
BUXAWEB

15. La dictadura franquista
• Durant els primers anys, va ser la versió del feixisme
a Espanya
• Va instaurar un Estat nou, antidemocràtic i totalitari,
caracteritzat per:
1. Submissió a un cabdill
2. Repressió total dels sectors
desafectes
3. Negació de les llibertats bàsiques
(reunió, expressió, associació…)
4. Pràctica de l’arbitrarietat jurídica
5. Organització de moviments de
masses, amb una litúrgia pròpia
EL FRANQUISME (1939-1975) 15
BUXAWEB

16. Exhibicions franquistes
EL FRANQUISME (1939-1975) 16
BUXAWEB

17. Comparativa amb els altres feixismes europeus
Va durar molt més temps
Es va anar adaptant al context internacional i als canvis socials
No va tenir un partit únic tan cohesionat
L’exèrcit i l’Església hi van tenir un paper més important
No va formular ni practicar racisme, tot i invocar la raça espanyola
EL FRANQUISME (1939-1975) 17
BUXAWEB

18. 1.3. Els suports del franquisme
Suports més visibles:
• Exèrcit
• Església
• Falange
• Tradicionalistes (carlins)
• Dreta més conservadora
EL FRANQUISME (1939-1975) 18
BUXAWEB

19. Els suports del franquisme
Suport institucional:
- Militars: poder dissuasiu
- Església: poder legitimador
- Falange-tradicionalistes: poder
organitzador
Suport social:
- Terratinents, financers,
empresaris, petits i mitjans
propietaris agraris, classe mitjana
urbana de les zones rurals.
- Suport popular indirecte
(passivitat): majoria silenciosa,
majoria absent o franquisme
sociològic.
EL FRANQUISME (1939-1975) 19
BUXAWEB

20. L’evolució política del règim
(1939-1959)
EL FRANQUISME (1939-1975) 20
BUXAWEB

21. L’evolució política del règim
(1959-1975)
EL FRANQUISME (1939-1975) 21
BUXAWEB

22. L’Estat franquista
EL FRANQUISME (1939-1975) 22
BUXAWEB

23. Les lleis fonamentals del franquisme
EL FRANQUISME (1939-1975) 23
BUXAWEB

24. 2. Fases polítiques del franquisme
1. Fase
totalitària
(1939-1959)
2. Fase
tecnocràtica
(1959-1969)
3. Fase de
descomposició
(1969-1975)
EL FRANQUISME (1939-1975) 24
BUXAWEB

25. 2.1. Fase totalitària (1939-1959)
• Etapa de retrocés
econòmic, involució
ideològica i dura
repressió.
• Tres subfases marcades
pel context internacional:
a) La segona guerra
mundial (1939-1945)
b) L’aïllament
internacional (1945-1950)
c) La guerra freda (1950-
1959)
EL FRANQUISME (1939-1975) 25
BUXAWEB

26. a) La segona guerra mundial (1939-1945)
• Espanya va passar de la
neutralitat a la no bel.ligerància i
de nou a la neutralitat, en funció
del resultat de la guerra.
• El règim franquista va enviar la
División Azul (1941-1943) a lluitar
contra l’URSS, al costat dels nazis.
• Durant aquest període, el
franquisme es va identificar
clarament amb el feixisme.
• A partir de 1942, el règim pretén
canviar la imatge, amb la Ley
Constitutiva de Cortes (1942), el
Fuero de los Españoles (1945) i la
Ley de Referéndum Nacional
(1945).
EL FRANQUISME (1939-1975) 26
BUXAWEB

27. b) L’aïllament internacional (1945-1950)
• Durant aquests anys,
Espanya va quedar aïllada
internacionalment. Els
aliats consideraven
Espanya l’últim reducte
europeu del feixisme.
• Mostres:
- No admissió a l’ONU
- França tanca la frontera
- Retirada dels
ambaixadors d’Espanya
- Boicot internacional
• Reacció del règim:
- Es parla de conxorxa
internacional dels
enemics d’Espanya.
- Nou rentat d’imatge:
eliminació salutació
feixista i Ley de Sucesión
(1947). Espanya esdevé
regne, amb Franco com a
cap d’Estat vitalici i
facultat per elegir el rei
successor.
EL FRANQUISME (1939-1975) 27
BUXAWEB

28. c) La guerra freda (1950-1959)
• Nou context de guerra freda, amb
l’enfrontament entre els Estats
Units i l’URSS.
• El caràcter anticomunista del
règim de Franco el va acostar al
bloc occidental.
• Espanya deixa d’estar aïllada:
- Incorporació als organismes
internacionals.
- Acords amb els EUA
- Concordat amb el Vaticà
• Nova llei franquista: Ley de
Principios del Movimiento
Nacional (1958)
EL FRANQUISME (1939-1975) 28
BUXAWEB

29. La fi de l’aïllament d’Espanya
EL FRANQUISME (1939-1975) 29
BUXAWEB

30. L’ajuda dels Estats Units a la dictadura
EL FRANQUISME (1939-1975) 30
BUXAWEB

31. 2.2. Fase tecnocràtica (1959-1969)
• Etapa d’inclusió dels tecnòcrates
en el govern i de modernització
de l’economia i societat
espanyoles.
• Període sense canvis polítics
significatius, només amb una
certa obertura:
- Ley de Prensa (1966)
- Ley de Libertad Religiosa (1967)
- Ley de Seguridad Social (1967)
• Remodelació del règim amb la
Ley Orgánica del Estado (1967)
• Designació de Joan Carles de
Borbó com a successor (1969)
• Afer Matesa (1969)
EL FRANQUISME (1939-1975) 31
BUXAWEB

32. La descolonització de l’Àfrica espanyola
• 1956: Marroc
• 1968: Guinea Espanyola
• 1969: Ifni
• 1975: Sàhara Occidental
EL FRANQUISME (1939-1975) 32
BUXAWEB

33. 2.3. Fase de descomposició
(1969-1975)
• Etapa de la descomposició
del règim, degut a diversos
factors:
- Deteriorament físic de
Franco.
- Distanciament progressiu
de l’Església i mobilització
creixent de l’oposició.
- Accions terroristes d’ETA i
del FRAP.
- Tensions contínues entre
dos sectors del règim:
immobilistes i reformistes.
EL FRANQUISME (1939-1975) 33
BUXAWEB

34. Els darrers anys del règim
• Aprovació de la Ley
General de Educación
(1970)
• Govern de Carrero
Blanco (juny 1973)
• Atemptat d’ETA a
Carrero Blanco
(desembre 1973)
• Govern d’Arias Navarro
(gener 1974)
• Creixement de
l’oposició i enduriment
de la repressió
(execució de Salvador
Puig Antich)
• Conflicte del Sàhara:
Marxa Verda de Hassan
II del Marroc (1975)
• Mort de Franco
(novembre 1975)
EL FRANQUISME (1939-1975) 34
BUXAWEB

35. La mort de Franco
EL FRANQUISME (1939-1975) 35
BUXAWEB

36. EL FRANQUISME (1939-1975) 36
BUXAWEB

37. 3. La repressió franquista
EL FRANQUISME (1939-1975) 37
BUXAWEB

38. 3.1. Els tipus de repressió
• La repressió va ser present durant
tota la dictadura i sempre va ser
considerada legítima (el càstig als
vençuts, sense possibilitat de
reconciliació)
• Repressió política: contra els
moviments democràtics i
d’esquerres.
• Repressió social: contra tots els
valors que va representar la
República.
• Repressió cultural: contra
qualsevol expressió nacionalista
(lingüística, cultural o política)
catalana, basca o gallega.
EL FRANQUISME (1939-1975) 38
BUXAWEB

39. Les eines de la repressió
• La repressió es va
articular mitjançant la Ley
de Responsabilidades
Políticas (1939) i la Ley de
Represión de la
Masonería y el
Comunismo (1940).
• Tots els presumptes
delictes quedaven
sotmesos a la jurisdicció
militar.
• Als anys 50 s’endureix la
repressió, amb la Ley
contra el Bandidaje y el
Terrorismo (1958) i la Ley
de Orden Público (1959).
• L’any 1963 es crea el
Tribunal de Orden Público
(TOP) per jutjar els
delictes polítics (els actes
terroristes seguiran
jutjats per tribunals
militars).
EL FRANQUISME (1939-1975) 39
BUXAWEB

40. Les mesures repressores
Mesures repressores:
- “terror calent”:
tortures, judicis sense
defensa,
empresonaments,
afusellaments.
- “terror fred”:
depuracions en el món
administratiu, educatiu i
cultural.
EL FRANQUISME (1939-1975) 40
BUXAWEB

41. EL FRANQUISME (1939-1975) 41
BUXAWEB

42. EL FRANQUISME (1939-1975) 42
BUXAWEB

43. 3.2. La repressió a Catalunya
• Imposició per la força
d’un nacionalisme
espanyol unitari,
eliminant totes les
nacionalitats existents.
• Repressió sistemàtica de
tots els senyals específics
de la identitat nacional
catalana.
• Intent de genocidi
cultural a Catalunya.
EL FRANQUISME (1939-1975) 43
BUXAWEB

44. Algunes de les mesures
repressores a Catalunya
• A nivell polític: derogació de l’Estatut
d’Autonomia.
• A nivell cultural: prohibició i persecució de l’ús
públic de la llengua catalana.
• A nivell simbòlic: prohibició, els primers anys, de
la senyera o de ballar sardanes.
• A nivell terminològic: canvi de noms de places i
de carrers i de topònims.
• A nivell social: confiscació dels béns de moltes
associacions i institucions catalanes.
EL FRANQUISME (1939-1975) 44
BUXAWEB

45. L’afusellament de Lluís Companys
• Fou l’acte més
emblemàtic de la
repressió de la dictadura
franquista contra
Catalunya.
• El 15 d’octubre de 1940
el president de la
Generalitat va ser
afusellat després d’un
consell de guerra
sumaríssim, on fou
cínicament condemnat a
mort per rebel.lió militar.
EL FRANQUISME (1939-1975) 45
BUXAWEB

46. 4. L’oposició a la dictadura
• Des del final de la guerra
es van constituir
moviments de
resistència i d’oposició a
la dictadura, tant a
l’interior com a l’exili.
• L’oposició, dèbil i
minoritària durant els
primers anys del règim,
va anar creixent i es va
anar estenent entre
diversos sectors de la
societat.
EL FRANQUISME (1939-1975) 46
BUXAWEB

47. 4.1. L’oposició entre 1939 i 1959
EL FRANQUISME (1939-1975) 47
BUXAWEB

48. L’oposició als anys 40
• En els anys 40, els
fronts de lluita
antifranquista van ser
tres:
a) el moviment obrer
b) els grups monàrquics
c) el maquis o guerrilla
EL FRANQUISME (1939-1975) 48
BUXAWEB

49. a) El moviment obrer
• Activitat clandestina de
petits grups del PCE,
PSOE i CNT.
• Van organitzar diverses
vagues, sobretot a
Catalunya (1945) i el
País Basc (1947)
EL FRANQUISME (1939-1975) 49
BUXAWEB

50. b) Els grups monàrquics
• Tenen la base social en la noblesa i
l’alta burgesia i practicaren la
conspiració.
• 1943: carta col.lectiva dels tinents
generals a Franco, reclamant la
restauració de la monarquia.
• 1945: Manifest de Lausana de Joan
de Borbó, reclamant la Corona.
EL FRANQUISME (1939-1975) 50
BUXAWEB

51. c) El maquis o guerrilla
• Es forma a partir de dos
grups diferents:
1) Nuclis escampats per
zones de muntanya des del
final de la guerra civil. El seu
objectiu era continuar la
guerra, que no la donaven per
acabada.
2) Unitats que havien lluitat
contra els nazis a França i ara
ho volien fer contra els
franquistes.
• Entre 1944 i 1950, diverses
intervencions, destacant-se
l’ocupació de la Val d’Aran
(1944).
• Causes del fracàs del
maquis:
- aïllament entre els dos
grups
- repressió de l’exèrcit i de la
Guàrdia Civil
- escàs ressò en els mitjans
de comunicació
- certa impopularitat (pel
record de la guerra)
EL FRANQUISME (1939-1975) 51
BUXAWEB

52. El maquis a Catalunya
EL FRANQUISME (1939-1975) 52
BUXAWEB

53. L’oposició als anys 50
• A la dècada de 1950,
l’oposició presenta
tres canvis:
1) renúncia a la pràctica
violenta
2) transformació social i
generacional dels seus
membres
3) impuls de l’oposició
universitària i sindical
EL FRANQUISME (1939-1975) 53
BUXAWEB

54. L’oposició a Catalunya entre 1939-1959
A l’interior:
• El Front Nacional de Catalunya (FNC)
(1939) aglutina diversos grups
nacionalistes.
• El Moviment Socialista de Catalunya
(MSC) (1945) aglutina diversos grups
d’esquerra.
• Destacat paper dels comunistes
(sobretot, el PSUC) en la lluita
clandestina.
• Activitat violenta dels anarquistes
fins als anys 60 (Quico Sabater,
Ramon Vila “Caracremada”,…)
• Als anys 50, els grups CC (Crist-
Catalunya) organitzen diverses
campanyes de signe catalanista i
antifranquista.
• Moviments de protesta, com la vaga
de tramvies de 1951.
A l’exili:
• Manteniment de la Generalitat a
l’exili (1939-1977), presidida per:
- Lluís Companys (1933-1940)
- Josep Irla (1940-1954)
- Josep Tarradellas (1954-1980)
• Normalització cultural i de difusió del
fet català, també a l’exili (tasca
important d’alguns intel.lectuals com
l’antropòleg Josep M. Batista i Roca,
el doctor Josep Trueta o el músic i
compositor Pau Casals).
EL FRANQUISME (1939-1975) 54
BUXAWEB

55. EL FRANQUISME (1939-1975) 55
BUXAWEB

56. 4.2. L’oposició entre 1959 i 1975
Durant els anys 60, l’oposició va
augmentar progressivament entre
tota la societat.
• Oposició monàrquica: activitat
conspirativa de l’entorn de Joan
de Borbó.
• Oposició obrera: vagues,
reunions i assemblees,
manifestacions…
• Oposició universitària: protestes,
vagues, mobilitzacions, sindicats
d’estudiants…
• Oposició sindical: Comissions
Obreres (CC.OO.)
• Oposició terrorista: accions del
FRAP i d’ETA.
• Oposició política:
- Reunió de Munic (1962) (titllada
pel règim de “contubernio”):
s’exigeixen llibertats i drets a Espanya
per poder entrar en el Mercat Comú
Europeu.
- Accions clandestines del PCE
(Santiago Carrillo) i PSOE (des de
1974, Felipe González).
- Formació plataformes unitàries:
- Junta Democrática (1974), a
iniciativa del PCE.
- Plataforma de Convergencia
Democrática (1975), a iniciativa del
PSOE.
EL FRANQUISME (1939-1975) 56
BUXAWEB

57. EL FRANQUISME (1939-1975) 57
BUXAWEB

58. L’oposició a Catalunya entre 1959-1975
Oposició diversificada:
• Oposició política: l’acció del PSUC,
l’Assemblea de Catalunya (1971)
• Oposició eclesiàstica: manifestació
de capellans, campanya volem bisbes
catalans
• Oposició obrera: Comissions Obreres
(1964)
• Oposició universitària: la
Caputxinada (1966)
• Oposició social: l’afer Galinsoga
(1959), els fets del Palau (1960)
• Oposició popular: iniciatives
culturals, com Edicions 62, Edigsa ,
Òmnium Cultural, la Nova Cançó,
renovació pedagògica, etc.
EL FRANQUISME (1939-1975) 58
BUXAWEB

59. L’Assemblea de Catalunya
• Té els seus orígens en el
moviment unitari dels
grups de l’oposició, tant a
Espanya com a Catalunya,
en els darrers anys del
franquisme.
• El predecent va ser la
Comissió Coordinadora
de Forces Polítiques de
Catalunya (1969).
• L’Assemblea de Catalunya
va ser creada pel
novembre de 1971.
EL FRANQUISME (1939-1975) 59
BUXAWEB

60. EL FRANQUISME (1939-1975) 60
BUXAWEB

61. EL FRANQUISME (1939-1975) 61
BUXAWEB

62. EL FRANQUISME (1939-1975) 62
BUXAWEB

63. Antifranquisme a l’estranger
EL FRANQUISME (1939-1975) 63
BUXAWEB

64. El postfranquisme
L’oposició al franquisme fracassà en l’enderrocament de la dictadura mentre Franco
era viu, però va contribuir a mantenir l’esperit democràtic i a la recuperació de la
identitat nacional de Catalunya.
Gràcies als esforços de l’oposició va ser possible la transició a la democràcia.
EL FRANQUISME (1939-1975) 64
BUXAWEB

65. El franquisme a Granollers
Granollers, 1939
EL FRANQUISME (1939-1975) 65
BUXAWEB

66. El franquisme a Granollers
Acte franquista a la Pl. Porxada, 1954
Visita de Franco a Granollers, 1947
EL FRANQUISME (1939-1975) 66
BUXAWEB

67. Què cal saber de la naturalesa
del règim franquista?
• Resumeix el pensament del general Franco.
• Enumera i explica les característiques fonamentals i
permanents de la dictadura franquista.
• Assenyala les diferències entre el pensament liberal i el
totalitari.
• Què volem dir quan, avui, qualifiquem de feixista un
pensament, una persona o una actitud? Es correspon amb
el que va ser realment el feixisme?
• Fes un esquema dels grups socials i de les ideologies que
van donar suport a la dictadura franquista, i defineix-ne les
característiques.
• Què vol dir poder dissuassiu, legitimador i organitzador?
EL FRANQUISME (1939-1975) 67
BUXAWEB

68. Què cal saber de la política franquista?
• Explica breument les característiques del període
franquista durant la segona guerra mundial.
• Per què podem dir que les Corts franquistes no
eren democràtiques?
• Resumeix l’evolució de la dictadura franquista
durant la guerra freda. Mostra com el marc
internacional va ajudar a la consolidació del
règim.
• Explica la fase final de la dictadura franquista i
estableix les diferències entre les faccions
immobilista i aperturista dins del règim.
EL FRANQUISME (1939-1975) 68
BUXAWEB

69. Què cal saber de la repressió
franquista?
• Enumera els objectius de la repressió de la dictadura
franquista i relaciona’ls amb la naturalesa de la seva
ideologia.
• Quins van ser els instruments legals a partir dels quals es va
exercir la represssió durant la dictadura franquista?
• Què era el TOP i quina era la seva funció.
• Quina diferència es pot establir entre els anomenats “terror
calent” i “terror fred”?
• En què va consistir la repressió de la identitat nacional
catalana i amb quins mitjans es va exercir.
• Per què s’afirma que l’afusellament del president Companys
va ser un acte emblemàtic de la repressió de la dictadura
franquista contra Catalunya?
EL FRANQUISME (1939-1975) 69
BUXAWEB

70. Què cal saber de l’oposició
al franquisme?
• Enumera els grups d’oposició a la dictadura franquista
durant la fase totalitària. Explica’n els motius.
• Explica l’actitud de Joan de Norbó respecte del règim
franquista a partir del Manifest de Lausana de 1945.
• Quins canvis va experimentar l’oposició interna a la
dictadura franquista a la dècada de 1950? I a la dècada de
1960 i els primers anys de la de 1970?
• Què va ser l’Assemblea de Catalunya? Elabora’n un informe
que segueixi aquest esquema: a) definició; b) principals
ideologies presents en l’Assemblea; c) iniciatives polítiques
principals, i d) dissolució.
• En què van consistir els fets del Palau? Què va representar
davant de l’opinió internacional el judici contra els
detinguts com a responsables d’aquests fets?
EL FRANQUISME (1939-1975) 70
BUXAWEB