1. 1
CURS DE FORMACIÓ PER ACURS DE FORMACIÓ PER A
L’APLICACIÓ DEL PROGRAMAL’APLICACIÓ DEL PROGRAMA
D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE AD’EDUCACIÓ PLURILINGÜE A
L’EDUCACIÓ INFANTILL’EDUCACIÓ INFANTIL
2. 2
SESSIÓ 3
Lectoescriptura en L1 i L2
Presentació Unitats de Valencià L2
Tractament específic del valencià a
l’escola.
Model de llengua
Treball de llengua ambTIC
4. 4
Presa en consideració dels principis
sociolingüístics, psicolingüístics i
metodològics més avançats.
Plantejament de tasques comunicatives
en què els aprenents han d’utilitzar la
llengua al mateix temps que l’aprenent,
quan encara no la coneixen.
Fonamentació de les unitats
5. 5
Transferència d’habilitats i coneixements (lèxic
comú, funcionament de l’oral...) assegurada per
la proximitat entre les llengües
ambientals:castellà i valencià
Les unitats tenen elements i estructures
diferenciades en funció de l’edat i del diferent
grau de coneixement del valencià que se’ls hi
suposa en tenir un treball de llengua anterior.
Fonamentació de les unitats
6. 6
LA UNITAT DIDÀCTICA
organitza facilita
CONTINGUTS RECURSOS
METODOLÒGICS
En un tot coherent
Al
PROFESSORAT
A
L’ALUMNAT
Un model
per a
l’ensenyament
del valencià
com a L2
Adquisició L2
de manera
completa,
eficaç, lúdica
i gratificant
7. 7
CADA UNITAT
desenrotlla treballa utilitza comprén Té
Una
exeperiència
vital per
als alumnes
Continguts
dels
quatre
contextos:
Eines
metodològiques Un nombre
determinat
de sessions
Com a a
motor
d’engegada
Un text
narratiu:
EL CONTE
•Input comprensiu,
•Metodologia lúdica,
•Comunicació eficaç
•Sentit pràctic de l’activitat
•Literatura.
•Vida quotidiana a l’aula
•Espais d’autoaprenentatge
•Àrees de coneixements i experiència
8. 8
El treball de la UNITAT
Avança mitjançant
seqüències
Desenrotlla Inicia a Acaba Planteja
En les quals
es treballa:
•Comprensió.
•Expressió
•Conceptes
•procediments
Procés:
•Percepció global
•Anàlisi
•síntesi
Habilitats orals:
•Escoltar
•Parlar
la LECTOESCRIPTURA
En activitats
contextualitzades
Amb un
PRODUCTE
FINAL
ACTIVITATS
D’AVALUACIÓ
9. 9
NARRACIÓ DIALOGADA DEL
CONTE(1)*J.M.Artigal
PRIMERES
NARRACIONS
RECURSOS
Utilitzar com a únic suport:
Expressiu-corporal:
gestos, mirada, mans...
Marcar llocs o espais: narrador,
protagonista, antagonista.
Utilitzar tons de veu diferents:
emfasitzar personatges,
minimitzar narrador.
Construir un mapa mental
(espai mental) reconeixible
per als alumnes.
La mancança de suport
visual sembla complicar
la comprensió, però
facilita la producció
des dels primers moments
10. 10
NARRACIÓ DIALOGADA DEL
CONTE(2)*J.M.Artigal
NARRACIONS
POSTERIORS
Nova narració pel mestre/a
amb suport visual: làmines
Contar el conte el mestre amb gestos
i els alumnes reseguint les imatges
Explicar la història entre tots
Reseguint les imatges.
Repartir els personatges i
reproduir els diàlegs
Dramatització o representació
del conte
Elaboració del text: pràctiques
d’escriptura; simulacions de lectura
PROCEDIMENTS
I
RECURSOS
11. 11
CONTE PRODUCTE
FINAL
Act.1 Act.2 Act.N
PERCEPCIÓ
GLOBAL
PRODUCCIÓCONSTRUCCIÓ DE LES ADQUISICIONS
Estructura seqüencial de la unitat
Exemple de
planificació 5 anys
12. 12
Recursos
Cançons, poemes, endevinalles, rodolins
El poder del llenguatge poètic com a factor d’aprenentatge d’una
llengua està sobradament reconegut en el món de la metodologia de
llengües. Una cançó, una endevinalla... ben assolida és per a tota la
vida.
Jocs. (Exemple)
Els jocs són molt importants ja que formen part de la seua vida i els
permeten interactuar amb el seus companys de forma lúdica.
Cada unitat pot fer ús d’un o altre tipus de jocs: jocs populars, jocs de
taula, jocs cooperatius, jocs psicomotors, etc.
L’expressió plàstica, dramàtica i corporal
Cada unitat, atenent el tema, fa servir diferents tipus d’expressió. Una
llengua s’aprén quan es fan coses amb ella, i els diferents recursos
expressius acompanyen i complementen les diferents situacions
comunicatives.
Exemples recursos 5
anys
13. 13
Les fitxes d’activitats
Les diferents activitats i tasques realitzades sobre paper són un
element indispensable per a reforçar el procés d’aprenentatge de
la llengua. Tot allò que hem aprés queda reflectit mitjançant la
representació (imatges i escriptura). El dossier del conte
arreplega la llengua treballada i el dossier del tema deixa
constància dels aprenentatges realitzats i dels treballs
enllestits.
Les fitxes d’activitats també deixen constància de les situacions
comunicatives i les aproximacions que els xiquets i xiquetes
hi fan per apropiar-se del codi escrit.
Finalment, una última finalitat i de les més importants: serviran
perquè les persones que estimen, especialment la pròpia família,
siguen conscients de la tasca que fan i dels esforços que hi
esmercen.
Exemples de Fitxes
5 anys
14. 14
El producte final
Totes les activitats sorgides del conte són
analitzades al llarg de la unitat per tal de facilitar la
seua adquisició, per arribar a una síntesi que es
materialitza en un producte final (una dramatització,
un esquema conceptual, la construcció d’un
objecte, un joguet, una festa, etc.)
El producte final té un doble sentit. D’una banda és
el punt de mira de les diferents tasques de les
activitats centrals, i d’altra, dota de sentit les
tasques realitzades.
EL
PRODUCTE
FINAL
ACTIVITATS
ENCAMINADES A...
EL CONTE
15. 15
Les sessions
Cada sessió de cada unitat té l’estructura següent:
Escalfament
Salutacions/ Rutines
Revisió
(Activitat de preparació)
Activitat central
(Activitat de pràctica)
Activitats de tancament
Revisió
Comiat
Exemple Sessions 5 anys
16. 16
Materials per a l’alumnat
•Fitxes d’activitats
Una vegada enllestit el treball l’alumne o alumna haurà de
guardar al caseller o a una carpeta les fitxes, les quals en
acabar la unitat o quan el mestre o la mestra estipule,
podrà endur-se a casa.
C A N Ç Ó
“XIP, XAP”
XIP, XAP. XIP, XAP
TOTS A L’AIGUA, TOTS A
XIP, XAP. XIP, XAP
TOTS VOLEM VINDRE A .
XIP, XAP. XIP, XAP
AI QUE EM MULLE, AI QUE EM
XIP, XAP. XIP, XAP
AI QUE EM MULLE TOT EL .
XIP, XAP. XIP, XAP
NO M’ESGUITES, NO
XIP, XAP. XIP, XAP
PERQUÈ ESTIC MOLT
.
17. 17
Materials per a l’alumnat (2)
Dossier del conte
A mesura que es va explicant i treballant el
conte en les diverses fases, es va enllestint el
dossier amb les diverses propostes artístiques,
de lectoescriptura, etc.
Jocs
Les unitats poden incorporar diverses propostes
de joc tant individuals com grupals.
18. 18
Materials per al professorat
Orientacions per al tractament del
valencià L2
Fonamentació i presentació de les
unitats (DVD)
Planificació de tres unitats model
19. 19
Planificació setmanal
PLANIFICACIÓ DE LA UNITAT
1a SETMANA Com és l’aigua?
Unitat : On vas Xap? Ed.Infantil 5 anys
1a
sess
ió
2a sessió 3a sessió 4a sessió 5a sessió
SALUTACIONS I RUTINES Saludar
.
Salude
m i ens
present
em.
Present
ació de
la
mascot
a “Xap”
Saludar. Bona vesprada
Xap
L’Oratge:
Calendari i anotacions en les
graelles.
Saludar. Bona vesprada Xap
L’Oratge:
Calendari i anotacions en les graelles.
Saludar. Bona vesprada Xap
L’Oratge:
Calendari i anotacions en les graelles.
Saludar. Bona vesprada Xap
L’Oratge:
Calendari i anotacions en les graelles.
REVISIÓ
Assemblea :
“Que li passa a la goteta Xap”
Revisem el Mapa Conceptual. Que
sabem del “Què és” l’aigua.
Joc de vocabulari. Revisar el material que porten i joc de
vocabulari.
ACTIVITATS CENTRALS 1.Conte
m el
Conte:
“El
viatge de
Xap”
2.
Plantej
ament
de la
unitat.
L’oratge:
explique
m l’
activitat.
1.Evaporació: Qualitats de
l’aigua
2.Fem experiments
Hipòtesi: “podem agafar
l’aigua”. Característiques:
líquid - sòlid,
3.Emplenem fitxa model.
“Experimentem”
1.Escrivim una nota per als pares:
“volem saber coses de l’aigua ens podeu
ajudar?”
2.Joc:
Arruixem el ciment al pati. Evaporació
1. Tornem a contar el conte:
repetint-lo amb suport visual
(Vinyetes il·lustrades). Reforcem
estructures.
2.Pintar la portada del Conte.
Xap:Recorda que hem de portar els
materials sobre l’aigua per dilluns.
1. Fem experiments
Hipòtesi: “Com mesurar els líquids”.
Conservació de la quantitat. “Evaporació”
2. Dibuixem representant conceptes i
recollint per escrit amb alguna frase
significativa
Fitxa” Experimentem”
ACTIVITATS DE
TANCAMENT
RECOR-DATORI
Cançó
Cantem
la cançó
amb Xap
Cançó
Cantem la Cançó amb Xap
Cançó
Cantem la Cançó amb Xap
Cançó
Cantem la Cançó amb Xap
Cançó
Emplenem buits: paraules del
vocabulari bàsic. Full amb les estrofes
de la cançó.
COMIAT
Adéu!
Fins
demà
Xap
Adéu! Fins demà Xap Adéu! Fins demà Xap Adéu! Fins demà Xap Adéu! Bon cap de setmana! Xap.
20. 20
Planificació sessió per sessió
UNITAT: On vas Xap? EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS SESSIÓ: 1a
Objectiu final de la sessió: Comprendre el concepte d’evaporació
ACTIVITAT PROCEDIMENT DETREBALL PROPOSTES DE LLENGUATGE MATERIAL I RECURSOS
RUTINES
Saludar: Bon dia/Bona vesprada: Presentació. Ens presentem i
ens saludem.
La/el mestra/e presentarà a Xap la mascota i els xiquets i les xiquetes
aniran presentant-se i saludant-la
Saludar: Salutacions Xap-xiquets
Hola, bona vesprada, jo soc Xap la goteta d’aigua i tu?
Presentació Jo soc/Em dic/ El meu nom és ...,
Bona vesprada, Bon dia.
Mascota. La mestra/e mostrarà retallada i plastificada a Xap la
mascota que es posarà en un lloc destacat de l’aula per a
que se la puga saludar i acomiadar-se cada dia.
Assemblea. Treball de l’oral en gran grup a l’estora o al racó
de conversa
ACTIVITAT
CENTR
AL
Voleu escoltar la meua història? doncs...
Conte. La mestra contarà el conte “el Viatge de Xap”
L’oratge. Fent incidència en l’observació del oratge i que passa
en el conte quan la goteta s’unfla(sol), quan puja
lleugera fins al núvol, quan cau en forma de pluja o gel... la
mestra proposarà l’activitat de recollir en una taula l’observació del
temps cada dia i explicarà el treball a realitzar per anotar les
dades. Establint un ordre per tal que cada dia hi haja un
encarregat o encarregada.
Conte. Text del conte, incidint en la expressió
acurada i repetició de les frases significatives.
L’oratge. Quin temps fa: fa sol, està núvol, fa
vent, plou. hui és dilluns... dia...mes i
any, estació...
Text del conte.
Racó de conversa en gran grup
Calendari de fusta o plàstic amb fitxes de nombres i
il·lustracions del dies de la setmana, mesos de
l’any i elements meteorològics.
Anotacions a la graella de control. Full del dossier.
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S
D
E
T
A
N
C
A
M
E
N
T
RECORD
A
T
O
R
I
Cançó.
Amb la mascota Xap: recordarem i cantarem la cançó de Xap que apareix al
conte
Cançó.
Repetirem varies vegades amb ritme i pronuncia
acurada.
Text de la cançó
COMIAT Adéu. Tots i totes s’acomiadaran de Xap:
Adéu, fins demà Xap
Adéu.
Cada xiquet/a dirà: Adéu Xap, fins demà!
21. 21
Text del conte amb suport gestual
CONTE: El viatge de Xap
EXPLOTACIÓ DIDÀCTICA DEL CONTE
Esc
ena
Mestra-e Gestos Xiquets-es
1 Això diu que era una goteta d’aigua. És difícil
reconéixer una gota d’aigua entre els milers
de milions de gotetes que vivien en la mar.
Però el cas és que Xap era una gota ben
especial.
Un dia Xap jugava amb les ones botant i
saltant, mentre cantava la seua cançó:
Xip, Xap. Xip, Xap
tots a l’aigua, tots a l’aigua,
Xip, Xap. Xip, Xap
tots volem vindre a nadar.
Xip, Xap. Xip, Xap
Ai que em mulle, ai que em mulle,
Xip, Xap. Xip, Xap
Ai que em mulle tot el cap
De sobte Xap es va sentir estranya. Començà
a sentir-se calenta i lleugera. Es posà a unflar-
se, i en un tres i no res, estava volant.
Començà a pujar cap al cel. Moltes gotes
pujaven com ella: ràpides i lleugeres. Era tan
divertit...
Amb els braços fem el moviment de
les ones
Amb els braços al costat del cos, els
anem separant progressivament del
cos per anar unflant-nos.
Els xiquets i xiquetes imiten els gestos
Xip, Xap. Xip, Xap
tots a l’aigua, tots a l’aigua,
Xip, Xap. Xip, Xap
tots volem vindre a nadar.
Xip, Xap. Xip, Xap
Ai que em mulle, ai que em mulle,
Xip, Xap. Xip, Xap
Ai que em mulle tot el cap
Els xiquets i xiquetes imiten els gestos.
22. 22
Lletra de les cançons, poesies, etc.
dibuix:
UNITAT: l’aigua
EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS
POEMA:
GOTES RIALLERES
DE DINTRE ELS BASSALS
QUAN EL SOL US CRIDA
HI ANEU AMB UN SALT.
AIGUA MATINERA
ROSADA DEL PRAT
DIUS BON DIA A L’HERBA
DIUS BONA HORA ALS CAMPS.
Editor's Notes
Presentació del curs:
-El ponent es presentarà a l’auditori i dirà d’on depén.
-Tot seguit dirà a qui s’adreça el curs: professorat d’Infantil i 1r cicle de Primària bàsicament.
-Amb l’agenda davant, negociarem el calendari de sessions.
Etc.
Les unitats didàctiques model que ara presentem, tenen ben present els principis sociolingüístics, neuropsicològics i metodològics més avançats i plantegen tasques comunicatives on els xiquets i les xiquetes han d’usar la llengua al temps que l’aprenen, quan encara no la coneixen.
La proximitat entre les llengües ambientals (castellà llengua base i valencià llengua meta) facilita la tasca de transferència de les habilitats i coneixements del funcionament de l’oral i de l’escrit, així com de gran part del lèxic, comú o semblant en ambdós llengües.
Les tres unitats que presentem tenen elements i estructures diferenciades en funció de l’edat i del diferent grau de coneixement del valencià que se’ls hi suposa en tenir un treball de llengua anterior.
Les unitats didàctiques model que ara presentem, tenen ben present els principis sociolingüístics, neuropsicològics i metodològics més avançats i plantegen tasques comunicatives on els xiquets i les xiquetes han d’usar la llengua al temps que l’aprenen, quan encara no la coneixen.
La proximitat entre les llengües ambientals (castellà llengua base i valencià llengua meta) facilita la tasca de transferència de les habilitats i coneixements del funcionament de l’oral i de l’escrit, així com de gran part del lèxic, comú o semblant en ambdós llengües.
Les tres unitats que presentem tenen elements i estructures diferenciades en funció de l’edat i del diferent grau de coneixement del valencià que se’ls hi suposa en tenir un treball de llengua anterior.
La unitat didàctica organitza els continguts i els recursos metodològics utilitzats per a vehicular-los en un tot coherent que porta gradualment, a través d’un itinerari ben estructurat, a adquirir els continguts pretesos.
En les 3 unitats didàctiques (una per a 3 anys, una per a 4 i una altra per a 5 anys) que presentem, hem intentat incorporar els principis metodològics i didàctics exposats anteriorment, amb un doble objectiu:
Facilitar al professorat un model de planificació per a l’ensenyament del valencià, segona llengua de l’alumne, que facilite la sistematització en l’ús de diversos recursos, presentats de forma globalitzada a l’alumnat.
Facilitar l’adquisició de la segona llengua a l’alumnat no-valencianoparlant d’una forma més completa i eficaç, al temps que lúdica i gratificant.
Cada unitat desenrotlla una experiència vital dels xiquets i les xiquetes, i al voltant s’integren no uns continguts predeterminats com en els centres d’interés, sinó els continguts necessaris per desenrotllar l’experiència fins al final.
Cada unitat treballa, en una proporció variable, continguts pertanyents a tots i cada un dels quatre contextos (Vida quotidiana a l’aula, Literatura, Espais d’Autoaprenentatge i Àrees de Coneixement i experiència).
Cada unitat utilitza, en una proporció variable, totes i cadascuna de les eines metodològiques que esmentem més amunt (input comprensiu, metodologia lúdica...).
Cada unitat està composta d’un nombre determinat de sessions en cada unitat, sent major com més edat.
El motor d’engegada de la unitat és un text narratiu que proporciona input ric i interessant, i posa les bases lingüístiques i de contingut per al treball ulterior de la unitat.
El treball de la unitat avança mitjançant seqüències on es treballa alhora la comprensió i l’expressió des del primer moment i permet treballar conceptes i procediments relacionats amb el tractament del tema, tot seguint un procés que va de la percepció global a l’anàlisi per acabar amb una síntesi.
El treball s’adreça principalment a desenrotllar les habilitats de l’oral (escoltar i parlar).
Hi ha també propostes d’iniciació al treball sistemàtic de la lectoescriptura, plantejades amb la finalitat d’ajudar els xiquets i xiquetes a construir el codi escrit des de la 2a llengua, tot aprofitant la gran contextualització en què s’ha inserit les activitats de les unitats.
La unitat acaba amb un producte final que integra el treball realitzat durant la unitat adreçat a uns destinataris determinats, però amb algun element material que els xiquets i xiquetes puguen portar a casa.
Cada unitat planteja activitats d’avaluació:
De seguiment per als xiquets i xiquetes.
De reflexió per al professorat.
El treball de la unitat avança mitjançant seqüències on es treballa alhora la comprensió i l’expressió des del primer moment i permet treballar conceptes i procediments relacionats amb el tractament del tema, tot seguint un procés que va de la percepció global a l’anàlisi per acabar amb una síntesi.
El treball s’adreça principalment a desenrotllar les habilitats de l’oral (escoltar i parlar).
Hi ha també propostes d’iniciació al treball sistemàtic de la lectoescriptura, plantejades amb la finalitat d’ajudar els xiquets i xiquetes a construir el codi escrit des de la 2a llengua, tot aprofitant la gran contextualització en què s’ha inserit les activitats de les unitats.
La unitat acaba amb un producte final que integra el treball realitzat durant la unitat adreçat a uns destinataris determinats, però amb algun element material que els xiquets i xiquetes puguen portar a casa.
Cada unitat planteja activitats d’avaluació:
De seguiment per als xiquets i xiquetes.
De reflexió per al professorat.
Cal fer una primera narració del conte recolzant únicament en el suport expressiu corporal: gestos de la cara, to de la veu, moviments de les mans...
És important marcar els espais dels personatges: narrador (dempeus al centre), protagonista (cadira de l’esquerra) i antagonista (cadira de la dreta). Quan parlem de dreta i esquerre ens referim a les de l’alumne que escolta. La posició o lloc d’un personatge en l’espai narratiu és part del significat, del que fa i del que diu. La seua col·locació adequada fa que el relat sig amés comprensible,
La veu de cada personatge i la veu del narrador han de tenir distints tons. S’ha d’emfasitzar la veu del personatge i s’ha de minimitzar la veu del narrador.Es fa aixi perquè allò que els alumnes escolten i diuen prové del significat pragmàtic dle conte: de qui ha parlat, amb qui ha partlat i per a què ha parlat.
Durant les primeres narracions no hi ha cap tipus de suport visula. Aquesta mancaná inicial pot semblar que complica la comprensió, però facilita molt la producció.
Els contes milloren quan hom pot bastir un mapa mental reconeixible per als alumnes.
Si ens fixem bé en l’estructura anterior, ens adonarem que:
Té un començament i acabament de classe ben delimitats amb activitats específiques que en marquen el principi i el final.
L’activitat està estructurada:
Idèntica estructura d’activitats en totes les sessions.
Activitats sense temporització. Tot i que cal posar una temporització per a cada tasca, al models d’unitats no n’hem posat, ja que depén del temps que es dedique a l’ensenyament del valencià. A mode d’orientació, direm que la duració de les activitats dins el temps establert ha de ser diferent, tot atenent la naturalesa de l’activitat i els períodes de manteniment de l’atenció, segons l’edat.
Dificultats resoltes, especialment les que puga presentar l’Activitat Central, que anirà precedida, si cal, per una activitat preparatòria i seguida d’una altra per a practicar i fixar les adquisicions.
Connexió entre les sessions a partir de l’activitat de Revisió, que com el seu nom indica, revisa mitjançant alguna cançó, joc, o altra activitat interessant, els continguts ja treballats en anteriors unitats.
