Com aprenem a llegir i escriure en l'EI

1. Sessió informativa sobre l‘estudi realitzat al 2n cicle d’educació infantil en referència a l’ensenyament – aprenentatge de la lectoescriptura. Inspecció d’educació - ÀreaÀrea Educació Infantil Inspecció d’educació - Educació Infantil M. Dolors Serra

2. COM APRENEN A LLEGIR I ESCRIURE ELS NENS I NENES A L’EDUCACIÓ INFANTIL

3. ELS OBJECTIUS? 1. Conèixer el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura al llarg del segon cicle d’educació infantil dels centres dels ST de Girona. 2. Observar experiències / bones pràctiques en centres públics i concertats. 3. Extreure’n bones pràctiques i fer-les extensives.

4. COM? CARTA ALS CENTRES Benvolgut/da La Resolució de 16 de juny de 2011 per la qual s’aprova el document per a l’organització I el funcionament de les escoles i dels centres públics d’educació especial per al curs 2011-2012 especifica en el punt 9.2 “Aprenentatge de la lectura i de l’escriptura” que els centres garanteixin a l’alumne/a el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura al llarg del segon cicle d’educació infantil i de l’etapa d’educació primària. L’assoliment d’aquestes habilitats facilita i aferma l’aprenentatge de totes les àrees del currículum. El centre, atenent a les característiques i necessitats de l’alumne, ha de concretar i coordinar la metodologia i la didàctica de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Tenint en compte aquestes indicacions us plantegem una qüestió a tots els centres del territori per tal d’obtenir una visió i un coneixement global de com es realitza l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura al vostre centre. És per aquest motiu que us formulem la següent pregunta: PREGUNTA OBERTA Com aprenen a llegir i escriure els nens i nenes a l'educació infantil en el vostre centre? Feu una descripció del procés.

5. PER QUÈ P REGUNTA OBERTA? • No volíem influenciar sobre el que podíem considerar imprescindible. Donar pistes. • No emmarcar el treball cap a una determinada metodologia. • La importància que donen els centres a la pregunta realitzada, fent-nos arribar les seves respostes.

6. RESPOSTES OBTINGUDES “És molt difícil respondre a la pregunta que ens plantegeu. la pregunta com ensenyemescriureescriure “Respondre Com aprenen a llegir i a llegir i els alumnes una el nostre centre. NoEl nostre centre se la comporta en complexitat important. ho sabem, el que “Per contestar aquesta pregunta l’escola femreunir vàrem tot sí sabem és deu anys,mestres de ens es va voler el va formular fa que els en un moment on les mestres enfocament ainfantil, i tot i queVa serva donar un nou d’educació aprenentatge es doni iuna possible perquè aquest tot l’aprenentatge. ens es sorprendre ja que pensem que De serà un tasca amb la màxima garantia que fet va suposar el doni intensa, interessant i creativa. en el currículum fonament d’un canvi educació infantil nod’ensenyar. Amb queda clar que a profund en laals nostres alumnes.” aprenentatge significatiu per manera s’ha els anys i els a llegir i a hi ha hagut enmanera educatiu d’aprendre canvis que escriure de el sistema i també en la diversitatpodem exposar com entenem sistemàtica, sí que d’alumnes que actualment atenem ens ha fet replantejar sovint activitats, recursos i estratègies l’aprenentatge des’ha mantingut el projecte com un la lectura i l’escriptura”. organitzatives, però element en continua revisió”.

7. LA PARTICIPACIÓ ST de Girona : 282 centres 48 17% Han participat No han participat 234 83%

8. 17% 0% 10% 0% ALT EMPORDÀ SI SELVA LITORAL NO NO SI 83% 17% 90% 0% 0% 25% BAIX EMPORDÀ SELVA INTERIOR SI SI NO NO 75% 83% 20% 12% 0% 0% LA GARROTXA GIRONÈS SI SI NO NO 88% 80%

9. 8% 0% PLA DE L'ESTANY SI NO 92% 0% 14% LA CERDANYA SI NO 86% 14% 0% RIPOLLÈS SI NO 86%

10. 70 69 64 60 57 51 50 46 40 38 30 25 22 20 10 0 24 18 14 12 13 12 8 Baix Empordà Gironès Garrotxa 2 Selva Interior Centres Si 13 12 76 6 3 Alt Empordà 20 18 Selva Litoral No 2 Ripollès 1 La Cerdanya 1 Pla de L'Estany

11. COM S’HAN RECOLLIT LES EXCEL RESPOSTES? ASPECTES PREVIS BASES DE LA LECTOESCRIPTURA  COM S’HAN DEFINIT? A. PER LES APORTACIONS DELS CENTRES B. PER LA NOSTRA EXPERIÈNCIA ASPECTES GLOBALS • • • • • • • • • • • LLETRA DE PAL LLETRA LLIGADA LLETRA D'IMPREMTA PARTEIXEN DEL NOM DE L’ALUMNE TIPOLOGIA TEXTUAL LECTURA MÈTODE SINTÈTIC-SIL·LÀBIC ANÀLISI NOM-FONÈTIC-GLOBAL GLOBAL-ANALÍTIC ENFOC CONSTRUCTIVISTA PICTOGRAMES/GESTOS

12. ASPECTES PREVIS “En el desenvolupament de la lectura i l’escriptura cal tenir en“Respecte a l’adquisicióamb llenguatge escrit, cal remarcar que compte: “L'infant arriba a l'escola del un bagatge d'experiències necessita el aprenentatges bàsic /o paral·lels que són -familiars, ésunspunt vocabulariprevisvalorem en quin moment Coneixement d’un del qual partim i ia nivell oral (lectura molt importants: d’imatges) es troba cada nen/a. Així com també mirem els prerequisits o -conceptes previs per l'aprenentatge per la lectoescriptura. i Consciència fonològica (habilitat de percebre, identificar • Un bon domini del llenguatge oral. manipular sons). Lletra reina. - Desenvoluparconceptes són:de relacionar les grafies de la Aquests les habilitats • Una maduració els sons/fonemes de la gruixuda). llengua escrita ambglobal del cos (motricitat llengua oral. - Reconeixement de grafies a través de la percepció visual i · Lateralitat • Una· maduraciócorporal direccionalitat. Esquema segmentària del cos (motricitat fina). - Codificació i descodificació de paraules i frases a través de · Memòria visual • habilitats estructuració de l’espai i el temps”. les Una· bonad’anàlisivisomotriu” Coordinació i síntesi. - Fluïdesa lectora: lectura a través del modelatge de la mestra, lectura dels alumnes...”.

13. COM S’HAN RECOLLIT LES EXCEL RESPOSTES ASPECTES PREVIS BASES DE LA LECTOESCRIPTURA.  COM HAN SIGUT DEFINITS? • PLANIFICACIÓ DEL LLENGUATGE ORAL A. PER LES APORTACIONS DELS • PSICOMOTRICITAT GRUIXUDA CENTRES I B. PER LA NOSTRA • PSICOMOTRICITAT FINA – TRAÇ EXPERIÈNCIA • CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA ASPECTES GLOBALS • • • • • • • • • • • LLETRA DE PAL LLETRA LLIGADA LLETRA D'IMPREMTA PARTEIXEN DEL NOM DE L’ALUMNE TIPOLOGIA TEXTUAL LECTURA MÈTODE SINTÈTIC - SIL·LÀBIC NOM-FONÈTIC-GLOBAL GLOBAL-ANALÍTIC ENFOC CONSTRUCTIVISTE PICTOGRAMES/GESTOS

14. SÍNTESI DE LA INFORMACIÓ ASPECTES GLOBALS A) GRÀFIC • • • • • • LLETRA DE PAL LLETRA LLIGADA LLETRA D'IMPREMTA PARTEIXEN DEL NOM DE L’ALUMNE TIPOLOGIA TEXTUAL LECTURA B) VISITES A CENTRES • • • • • SINTÈTIC - SIL·LÀBIC NOM - FONÈTIC - GLOBAL GLOBAL - ANALÍTIC ENFOC CONSTRUCTIVISTA PICTOGRAMES/GESTOS

15. SOBRE UNA TOTALITAT DE 234 CENTRES 250 225 232 224 200 190 175 173 168 150 125 100 75 50 25 0 2 Pal Pal Lligada Lligada Impremta Impremta Parteixen del Nom Parteixen del Nom Tipologia Textual Tipologia Textual Lectura Lectura

16. CONCLUSIONS ASPECTES GLOBALS A) Dels 234 centres que han contestat podem observar: • Majoritàriament predomina la utilització de la lletra de pal per la iniciació dels grafismes de les lletres. • Els centres que utilitzen lletra d'impremta i els que a P-4 fan lletra lligada, normalment introdueixen el nom amb lletra de pal a P-3. • A P-3 parteixen del coneixement del nom dels alumnes indistintament del mètode utilitzat. La majoria el relacionen amb l’abecedari tenint en compte o no la seva fonètica. Reconeixement i escriptura. • La majoria de centres donen importància al treball de tipologia textual. • N’hi ha 189 que fan alguna referència sobre com treballen la lectura.

17. RUIZ GUIMÉNEZ. Palamós INSTITUT – ESCOLA DE LLORET ALZINES L’ARDENYA. St. Feliu de Guíxols DOMENY. Girona LES ALZINES. Girona TAIALÀ. Girona

18. SINTÈTIC - SIL·LÀBIC 28 centres • La importància de la psicomotricitat gruixuda (equilibri, domini del cos, lateralitat...)

19. • La importància de la psicomotricitat, la posició del cos, la pinça i els moviments del traç. • Les diferents mides del paper per escriure.

20. • No negar la influència d’altres teories: treball global del nom amb lletra lligada, donar tot l’abecedari per confegir...

21. NOM - FONÈTIC - GLOBAL 141 centres • La presentació de l’ABECEDARI, AMB IMATGES. • Un bon treball del sons, consciència fonològica.

22. • El referent per l’aprenentatge de l’alfabet, és a dir, la relació so-grafia, no parteix del nom dels alumnes, sinó que utilitzen imatges que porten el so. • L’ABECEDARI s’introdueix a P-4 i és el mateix per primària, no varia.

23. • El treball per àmbits per descobrir, tocar, raonar, pensar, crear... • La quantitat de material, per tant les hores de treball dels mestres per pensar, buscar-lo, classificar-lo, crear els espais...

24. La tranquil·litat, la calma, l'entusiasme... el bon treball del hàbits dins d’uns entorns on hi ha de TOT!

25. PICTOGRAMES/GESTICULACIÓ 3 centres • A cada nom de l’alumne li correspon un símbol. • El símbols venen representats mitjançant línies rectes, corbes... imitant el traç de la lletra lligada.

26. • A cada lletra i a cada número els hi correspon un gest.

27. • Treballen molt la psicomotricitat fina, el traç, la pinça... • S’introdueixen els sons i la corresponent grafia sistemàticament. Treball de consciència fonològica. • La construcció de frases s’inicia aviat i es van substituint els símbols pels sons treballats.

28. • Treball sistemàtic de pràxies • Importància de la distribució de l’espai i l’orientació en el full • Donen molta significació a la cal·ligrafia, pauta Montessori...

29. ENFOC CONSTRUCTIVISTA 57 centres • Parteixen del nom dels alumnes per arribar al coneixement de l’alfabet. • L’alumne aprèn de l’entorn, dels companys, de la comparació, del descobriment. • Dins l’aula hi ha diferents nivells, cada alumne evoluciona segons el seu moment evolutiu.

30. • L’alumne aprèn a llegir i a escriure, llegint i escrivint. • Utilització de la lletra de pal perquè és la que hi ha a l’entorn. • Les paraules es presenten globalment i l’alumne arriba a l'anàlisi dels sons fent deduccions.

31. ENFOC CONSTRUCTIVISTA 3 centres - IMPREMTA • Els alumnes comencen a escriure en lletra de pal.

32. • A P-4 s’introdueix la lletra d'impremta a partir dels noms dels alumnes. • Quan l’alumne és alfabètic passa a la lletra d'impremta. Donen molta importància al traç. Els alumnes s’exerciten mitjançant la pauta Montessori

33. ANALÍTIC – GLOBAL 2 centres • Parteixen del tot per arribar a l'anàlisi del fonema. • Combinen el mètode analític amb el sintètic.

34. • Utilitzen el mètode analític bàsicament en els jocs i vocabulari relacionat en un projecte o unitat didàctica.

35. SÍNTESI DE LA INFORMACIÓ ASPECTES PREVIS BASES DE LA LECTOESCRIPTURA • PLANIFICACIÓ DEL LLENGUATGE ORAL REFLEXIONAR • PSICOMOTRICITAT GRUIXUDA METODOLOGIA • PSICOMOTRICITAT FINA – TRAÇ ESCRIPTURA • CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA LECTURA

36. CONCLUSIÓ QUINS DOCUMENTS MÍNIMS HAURÍEM DE TROBAR EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE? PLANIFICAC IÓ DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO AÇ A – TR FIN MARC TEÒRIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CIÈNCIA O LÒ GICA

37. MARC TEÒRIC DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil. Pel que fa al segon cicle de l’educació infantil, el projecte educatiu de centre ha d’incloure: • Els criteris per al desplegament del currículum. • La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació. • L’organització de l’horari escolar. • Les mesures per a l’acolliment i l’adaptació dels infants. • Les mesures d’atenció a la diversitat. • Les estratègies per afavorir el treball autònom de l’alumnat. • Els mecanismes per organitzar el reforç dels aprenentatges. • La concreció de la col·laboració família/escola.

38. • Definir la metodologia i la didàctica emprada per aprendre a escriure i llegir, el PER QUÈ? i el COM? • Cal definir-la atenent: Les característiques i necessitats dels alumnes L'equip directiu ha d'assegurar la coherència metodològica i didàctica que utilitza el centre per a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura.

39. CONCLUSIÓ QUÈ HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE? PLANIFICAC IÓ DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO AÇ A – TR FIN MARC TEÒRIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CIÈNCIA O LÒ GICA

40. PER QUÈ? “... Considerant el context social i econòmic on es troba la nostra escola, nosaltres hem de tenir present que en la nostra realitat escolar ens podem trobar amb un 50% de l’alumnat que en el seu inici de l’escolarització – P3 – desconeix totalment el català. Per tant, el nostre treball de llengua ha de ser en un primer moment molt visual, considerant les diferències individuals dels nostres alumnes així com la diversitat cultural que podem trobar a l’aula. L’adquisició del vocabulari, l’estructuració de les frases i l’entonació correcta són indispensables per establir relacions i per poder iniciar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Cal dedicar-hi molt temps i amb molta insistència degut a les característiques de l’alumnat de la nostra escola. Afavorim la comprensió i reforcem la comunicació i expressió oral utilitzant recursos com: • Suports visuals (imatges de contes, làmines, pissarres digitals...) • Control de dicció per part de la mestra per donar un model fonèticament correcte. • Ús d’estratègies correctives afavorint la lliure expressió dels nens ...” “La llengua oral és la base del procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Les habilitats d'escolta activa i de parla són fonamentals i les treballem de manera sistemàtica cada dia i de manera transversal”.

42. “Per l’adquisició d’un aprenentatge més sòlid i permanent de l’escriptura cal: . Que l’infant adquireixi una maduració general a nivell de tot el cos (motricitat gruixuda) i, a nivell més concret de la mà (motricitat fina). . Una bona organització de l’espai i del temps, ja que el control dels moviments en l’escriptura s’exerceix en dues dimensions: la temporal i l’espaial. . Que hagi adquirit una maduració general a nivell de tot el cos i a nivell segmentari de la mà”. control postural del cap coordinació ull mà control de l'equilibri coneixement del cos Factors que integren la psicomotricitat: temps i ritme esquema corporal motricitat lateralitat espai percepció

44. Carta d’una mestra: “...Per a mi el fet d’adquirir la lletra cursiva no està en el fet d’haver començat o no a aprendre a escriure alfabèticament amb lletra de pal. Aquesta no és la qüestió, aquí no hi ha la dificultat. La dificultat o el problema no està en el fet que els nens han d’aprendre a escriure la lletra de pal o lligada per arribar a dominar el traç. La qüestió principal i fonamental és que la mestra ha de saber el que necessiten els seus alumnes, les activitats que es proposa, el qüestionar-se el que està fent i per a què serveix allò i l’objectiu a on vol arribar en l’adquisició d’un bon traç. En definitiva tant si els nostres alumnes aprenen a llegir i escriure en lletra de pal, lligada/ cursiva o d’impremta, el treball previ ha de ser el mateix. Treballar molt i molt els moviments amb precisió dels dits, la mà i el canell. És un treball de precisió, de coordinació visio-manual, de control de la mà, la posició, la força i també cal un autocontrol i concentració per part dels nostres alumnes. Sempre he pensat que cal explicar als alumnes l’activitat de psicomotricitat que farem, explicar-la bé, posar-li paraules al moviment, a la posició de la mà, ensenyar amb exemple (la mestra és un referent)... l’activitat que programem, perquè la psicomotricitat fina també s’ha de programar i per tant reflexionar-hi, que és el que precisen els nostres alumnes, hauria d’anar acompanyada d’aquesta explicació prèvia, reflexiva mestre - alumnes i donar-li la importància que té. És a dir, concentració, gaudir del que anem a realitzar i no ser purament una activitat més d’omplir un temps abans de sortir al pati o per acabar el matí, perquè el traç necessita concentració i autocontrol i també un cert silenci quan no es domina”.

45. • • – Obrir i tancar les dues mans (simultàniament i alternant-les). – Obrir i tancar les mans amb els dits separats, junts, l’una amb els dits separats i l’altra amb els dits junts... Dits: – Obrir i tancar els dits de les dues mans. – Obrir i tancar cadascun dels dits de cada mà. – Tocar cadascun dels dits amb el dit gros. – Practicar exercicis de rotació amb cadascun dels dits. – Explorar els moviments de plegament de dits – Posar la mà plana damunt de la taula i anar elevant cadascun dels dits. – Elevació simultània del mateix dit de les dues mans. – Col·locar un dit damunt d’un altre, a la mateixa mà. – Imitar siluetes d’animals (ombres xineses). – Agafar objectes utilitzant diferents dits. – Imitar amb els dits moviments i desplaçaments d’animals damunt de la taula. Mà: • Canell: – Exercicis de rotació: els dos alhora, primer l’un, després l’altre, a la dreta, a l’esquerra, cap amunt, cap avall, cap a un costat, cap a l’altre... – Desplaçar objectes amb el canell. – Donar-se copets un canell contra l’altre. • Altres exercicis: – Cordar i descordar botons, cremalleres, cinturons, cordons de sabatilles esportives... – Cosir amb llana en cartolines. – Jugar amb trencaclosques o encaixables. – Jugar a construccions amb peces de plàstic o de fusta de diferents formes i mides. – Enfilar boles de fusta en un cordó de sabata o en eixos de fusta vertical. – Modelar en plastilina, en fang. – Realitzar mosaics de boles de paper de seda i de paper esquinçat.

46. EL TRAÇ SÍ NO EN TOT CAS EL NEN HA DE DOMINAR EL TRAÇ DE LÍNIES RECTES, CORBES... ÉS A DIR: ORIENTACIÓ, TAMANY I DIRECCIONALITAT.

48. CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I LECTOESCRIPTURA “PARTIM D’UNA ANÀLISI DELS SONS QUE DESENVOLUPA EN ELS INFANTS EL QUE S’ANOMENA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA QUE DEFINIM COM LA CAPACITAT PER SEGMENTAR LES UNITATS DEL LLENGUATGE ORAL (FRASES, PARAULES, SÍL·LABES i FONEMES). UN BON ENTRENAMENT D’AQUESTA CAPACITAT REPERCUTEIX EN L’HABILITAT PER A LA LECTOESCRIPTURA.”

49. Tipus d' activitats: AMB LES LLETRES: -Distingir lletres de números, de dibuix. -Distingir lletres iguals i/o diferents. -Diferenciar lletres que s’assemblen. -Reconèixer paraules semblants / molt diferents. -Reconèixer paraules que tenen les mateixes lletres canviades d’ordre... AMB ELS FONEMES: -Reconèixer fonemes iguals i diferents. -Aïllar el fonema inicial i el final. -Lletrejar els sons d'una paraula coneguda. -Comptar els fonemes que té una paraula. -Cercar paraules amb un nombre determinat de fonemes. -Substituir un fonema per un altre... AMB LES SÍL·LABES: -Fragmentar una paraula en síl·labes. Picar paraules. -Unir síl·labes per formar paraules. -Unir fonemes per formar síl·labes o paraules. -Compondre paraules a partir de síl·labes. -Identificar una determinada síl·laba en un conjunt de paraules.... AMB LES PARAULES: -Identificar si una paraula té un so o no. -Buscar paraules que comencin per un fonema determinat. -Relacionar paraules que acabin amb el mateix fonema. -Comptar el número de paraules que té una frase. -Construir frases afegint una paraula o canviar paraules d' una frase...

51. Tot el que necessito saber ho vaig aprendre al parvulari Comparteix-ho tot. Juga net. No peguis als altres. Torna a deixar les coses on les vas trobar. Neteja el que hagis embrutat. No agafis el que no és teu. Quan molestis algú, digues “Ho sento”. Renta’t les mans abans de menjar. Tira de la cadena. Les galetes i la llet són bones. Viu una vida equilibrada: aprèn alguna cosa, pensa en alguna cosa, dibuixa, pinta, canta, balla, juga i treballa cada dia una mica. Fes la migdiada per la tarda. Quan surtis de casa, vigila el trànsit, agafa’t de la mà i no et quedis sol. Estiguis atent al que és meravellós. Recorda't de l’experiment de la llavor: les arrels baixen i la planta puja. Ningú no sap realment com ni per què, però tots som així. Els peixos de colors, els hàmsters i els ratolins blancs, i fins i tot la llavor, es moren un dia. Nosaltres també. I recorda els llibres i la primera paraula que vas aprendre, la més gran de totes: MIRA! Robert Fulghum