Que roman quan tot canvia? 17 ODS per transformar el nostre monNeus Lorenzo
Formació de Neus Lorenzo pel CREDV-CRE (ONCE, Barcelona), el 17 de Juny 2021. Com ajudem a les noves generacions a crear espais étics de debat, negociació i consctrucció col·lectiva de coneixement, per fer un món més just i solidari.
Conferència en el marc de la formació del KBIPNeus Lorenzo
LORENZO, N. "Conferencia en el marc de la formació del KBIP Catalunya". Col·legi de Llicenciats i Doctors, Catalunya. Videoconferència, 10 Nov. 2021.
Conferència en el marc de la formació del projecte KBIP- Knowledge Building Internatinal Project, a càrrec de la Dra. Neus Lorenzo, sobre l"Construcció de Coneixement, Xarxes educatives i tecnologies de la informació"
Una nova mirada en educació.Projectes, biblioteques escolars i innovacióNeus Lorenzo
Presentació de Neus Lorenzo a les VI Jornades de biblioteques escolars de les Illes Balears: Una nova mirada en educació: Projectes, biblioteques escolars i innovació. 12 de maig 2019,
Sessió de reflexió dirigida per Neus Lorenzo sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides.
2a. Jornada #STEMsonectats 2021, de THEAD Systems. Videoconferència 16 d'Abril 2021.
DOI: 10.13140/RG.2.2.33356.33929
Que roman quan tot canvia? 17 ODS per transformar el nostre monNeus Lorenzo
Formació de Neus Lorenzo pel CREDV-CRE (ONCE, Barcelona), el 17 de Juny 2021. Com ajudem a les noves generacions a crear espais étics de debat, negociació i consctrucció col·lectiva de coneixement, per fer un món més just i solidari.
Conferència en el marc de la formació del KBIPNeus Lorenzo
LORENZO, N. "Conferencia en el marc de la formació del KBIP Catalunya". Col·legi de Llicenciats i Doctors, Catalunya. Videoconferència, 10 Nov. 2021.
Conferència en el marc de la formació del projecte KBIP- Knowledge Building Internatinal Project, a càrrec de la Dra. Neus Lorenzo, sobre l"Construcció de Coneixement, Xarxes educatives i tecnologies de la informació"
Una nova mirada en educació.Projectes, biblioteques escolars i innovacióNeus Lorenzo
Presentació de Neus Lorenzo a les VI Jornades de biblioteques escolars de les Illes Balears: Una nova mirada en educació: Projectes, biblioteques escolars i innovació. 12 de maig 2019,
Sessió de reflexió dirigida per Neus Lorenzo sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides.
2a. Jornada #STEMsonectats 2021, de THEAD Systems. Videoconferència 16 d'Abril 2021.
DOI: 10.13140/RG.2.2.33356.33929
Viure i Conviure en el s. XXI- Transformacio educativa des del plurilingüisme.Neus Lorenzo
XXIX Premi Joan Profitós. Conferència de Neus Lorenzo a L'Institut d'estudis Catalans (Barcelona, 28 Abril 2019).
Viure i Conviure en el s. XXI- Transformacio educativa des del plurilingüisme.
Plurilingüisme Transversal, per un Disseny Universal d'AprenentatgeNeus Lorenzo
Un resum d'aquesta Presentació feta per Neus Lorenzo a la Inspecció d'educació, en el Consorci d'Educació de Barcelona va ser el context per introduir conceptes com: Transversalitat Curricular, Estructura cognitiva, Disseny universal d'Aprenentatge (DUA & UDL), consciència fonològica, Avaluació PISA i OCDE, Competència Global, associades als projectes GEP i al Termòmetre Lingüistic.
Sessió de formació pel professorat d'atenció a la diversitat: Ús dels dispositius mòbils per a la inclusió educativa. Feta a Barcelona, 3 de desembre 2015, per Neus Lorenzo.
Presentació de Neus Lorenzo per a la Inspecció d'Educació de Barcelona /10-01-2017/ sobre la iniciativa "Ara és Demà" del Consell Escolar de Catalunya. http://consellescolarcat.gencat.cat/ca/araesdema/
Claus per fer bons Projectes Europeus - Cita Project 2016Neus Lorenzo
Presentació de cloenda del CITA-Project Conferència final, a Mallorca (Illes Balearns, 2016). Projecte sobre "Cooperació i Innovació en les Associacions de Professorat." Web a: https://citaproject.wordpress.com/ (Veure també en Anglès: Les claus dels projecte europeus - Cita Project 2016, http://www.slideshare.net/nlorenzo/les-claus-dels-projecte-europeus-cita-project-2016)
4-Interacció del centre amb el contextNeus Lorenzo
Sessió 2- Materials del Mòdul 8 del Master de Lideratge, Blanquerna-AXIA (Escola d'Administració Pública de Catalunya), 2016. Interacció del centre amb el context
2-Habilitats de gestió per la participacióNeus Lorenzo
Sessió 2- Materials del Mòdul 8 del Master de Lideratge, Blanquerna-AXIA (Escola d'Administració Pública de Catalunya), 2016. Habilitats de gestió per la participació
Ponència inaugural del curs d'estiu de la Universitat d'Estiu Rafael Altamira (Universitat d'Alacant) La competència digital a l'escola: realitat o ficció
Del 26/07/2012 al 27/07/2012
Fundacio_Jaume_Bofill_Del_twitter_a_la-Transmedia_2015Neus Lorenzo
De la Pràctica a la Teoria: Sessió de contrast i d'Anàlisi Nemetic dels Xats en Twitter. Construcció de coneixement Transmèdia a les xarxes socials, amb la Fundació Jaume Bofill (desembre 2015), feta oer Neus Lorenzo.
AUTOCONEIXEMENT Dimensió Emocional del lideratge educatiuNeus Lorenzo
La dimensió emocional de les direccions. Sessió de formació a les Jornades d'Estiu AXIA 2016 ( III Escola d’estiu de les direccions de centres educatius). Més informació: http://axia.cat/noticies/iii-escola-destiu-de-directors-de-centres-educatius/
Jornada de Formació, conferència a càrrec de Neus Lorenzo. La transformació que pot transformar el món (Acció, interacció i compromís). Sessió inaugural del curs 2019-2010 a Mataró (18 de setembre 2019).
Educar.e EDUCACIÓ TRADICIONAL vs EDUCACIÓ 2.0acampilloc
En una societat canviant com la nostra, on cada cop més les TIC tenen un paper rellevant juntament amb l’educació com a eines fonamentals per crear una societat més eficient, creiem interessant, al mateix temps que necessari, realitzar una valoració de l’educació tradicional i l’educació 2.0.
Emmarquem aquesta valoració en l’estat espanyol i dins l’àmbit de l’educació obligatòria, amb l’objectiu de conèixer la situació actual en la qual ens trobem i per tal d’evidenciar i donar a conèixer els avantatges i desavantatges de cadascuna.
Viure i Conviure en el s. XXI- Transformacio educativa des del plurilingüisme.Neus Lorenzo
XXIX Premi Joan Profitós. Conferència de Neus Lorenzo a L'Institut d'estudis Catalans (Barcelona, 28 Abril 2019).
Viure i Conviure en el s. XXI- Transformacio educativa des del plurilingüisme.
Plurilingüisme Transversal, per un Disseny Universal d'AprenentatgeNeus Lorenzo
Un resum d'aquesta Presentació feta per Neus Lorenzo a la Inspecció d'educació, en el Consorci d'Educació de Barcelona va ser el context per introduir conceptes com: Transversalitat Curricular, Estructura cognitiva, Disseny universal d'Aprenentatge (DUA & UDL), consciència fonològica, Avaluació PISA i OCDE, Competència Global, associades als projectes GEP i al Termòmetre Lingüistic.
Sessió de formació pel professorat d'atenció a la diversitat: Ús dels dispositius mòbils per a la inclusió educativa. Feta a Barcelona, 3 de desembre 2015, per Neus Lorenzo.
Presentació de Neus Lorenzo per a la Inspecció d'Educació de Barcelona /10-01-2017/ sobre la iniciativa "Ara és Demà" del Consell Escolar de Catalunya. http://consellescolarcat.gencat.cat/ca/araesdema/
Claus per fer bons Projectes Europeus - Cita Project 2016Neus Lorenzo
Presentació de cloenda del CITA-Project Conferència final, a Mallorca (Illes Balearns, 2016). Projecte sobre "Cooperació i Innovació en les Associacions de Professorat." Web a: https://citaproject.wordpress.com/ (Veure també en Anglès: Les claus dels projecte europeus - Cita Project 2016, http://www.slideshare.net/nlorenzo/les-claus-dels-projecte-europeus-cita-project-2016)
4-Interacció del centre amb el contextNeus Lorenzo
Sessió 2- Materials del Mòdul 8 del Master de Lideratge, Blanquerna-AXIA (Escola d'Administració Pública de Catalunya), 2016. Interacció del centre amb el context
2-Habilitats de gestió per la participacióNeus Lorenzo
Sessió 2- Materials del Mòdul 8 del Master de Lideratge, Blanquerna-AXIA (Escola d'Administració Pública de Catalunya), 2016. Habilitats de gestió per la participació
Ponència inaugural del curs d'estiu de la Universitat d'Estiu Rafael Altamira (Universitat d'Alacant) La competència digital a l'escola: realitat o ficció
Del 26/07/2012 al 27/07/2012
Fundacio_Jaume_Bofill_Del_twitter_a_la-Transmedia_2015Neus Lorenzo
De la Pràctica a la Teoria: Sessió de contrast i d'Anàlisi Nemetic dels Xats en Twitter. Construcció de coneixement Transmèdia a les xarxes socials, amb la Fundació Jaume Bofill (desembre 2015), feta oer Neus Lorenzo.
AUTOCONEIXEMENT Dimensió Emocional del lideratge educatiuNeus Lorenzo
La dimensió emocional de les direccions. Sessió de formació a les Jornades d'Estiu AXIA 2016 ( III Escola d’estiu de les direccions de centres educatius). Més informació: http://axia.cat/noticies/iii-escola-destiu-de-directors-de-centres-educatius/
Jornada de Formació, conferència a càrrec de Neus Lorenzo. La transformació que pot transformar el món (Acció, interacció i compromís). Sessió inaugural del curs 2019-2010 a Mataró (18 de setembre 2019).
Educar.e EDUCACIÓ TRADICIONAL vs EDUCACIÓ 2.0acampilloc
En una societat canviant com la nostra, on cada cop més les TIC tenen un paper rellevant juntament amb l’educació com a eines fonamentals per crear una societat més eficient, creiem interessant, al mateix temps que necessari, realitzar una valoració de l’educació tradicional i l’educació 2.0.
Emmarquem aquesta valoració en l’estat espanyol i dins l’àmbit de l’educació obligatòria, amb l’objectiu de conèixer la situació actual en la qual ens trobem i per tal d’evidenciar i donar a conèixer els avantatges i desavantatges de cadascuna.
Lorenzo, N. (2022) Tendències de Futur. On volem estar?. SCP_IEC. Jornades "Inspiring Education 2022".
DOI: 10.13140/RG.2.2.34769.61280
Barcelona, 19 Octubre 2022. Conferència sobre l'evolució de la Tecnologia en educació, adreçada a la valoració educativa de tendències , expectatives i impacte, en el marc de la trobada anual organitzada per WcelWorking conjuntament amb Institut Relacional. La sessió va ser enregistrada en vídeo. Més informació: https://celworking.com/inspiring-education-2022/
L’escola com a garant de la inclusió socialNeus Lorenzo
Neus Lorenzo, Begonya Folch, Francesca Burriel (2022). "L’escola com a garant de la inclusió social: Dret a l’error i dret a l’èxit". Pràctiques educatives basades en evidències, programa formatiu. sessió 3. 01/06/2022. EIPSI Project ("Erasmus+", Project number: 2020-1-ES01-KA201-082328).
Materials de presentació, i activitats pràctiques
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_Neus Lorenzo
Lorenzo, N., Folch, B., & Burriel, F. (2022) Pràctiques educatives basades en evidències. L'escola com a garant de la inclusió social: Dret a l'error i dret a l'èxit. Departament d'educació & Transformation Society. Sessió de formació del projecte EIPSI, pels centres educatius de Catalunya.
Funció dels municipis en la innovació educativa -1-Neus Lorenzo
Formadora: Neus Lorenzo, a la Diputació de Barcelona, per la Transformation Society.
Materials d'autor. Curs de formació per a Tècnics municipals d'educació relacionats amb xarxes d'innovació, Escola Nova 21, i altres iniciatives transversals. Sessió 1, Juliol 2018.
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptxNeus Lorenzo
Lorenzo, N. (2024). Educar èticament en l'era digital de la IA: Eines per informar, formar i transformar la societat, vers un món més just. Universitat d'Andorra. Transformation Society. 22 de maig 2024.
Sessió de formació del Màster universitàri de Cultura Democràtica, Universitat d'Andorra.
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
Lorenzo, N. (2024) Taller- Avaluació. Sessió 1. AIEC: Connectats amb el Futur de l'Educació. Grup ODITE-Espiral. Congrés de l'Associació d'Inspectors d'Educació Catalunya 2024, Puigcerdà
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Neus Lorenzo
Lorenzo, N. & Gallon, R. (2024) Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenyos, els ODS a l’aula i la Intel·ligència Artificial?. Transformation Society, Jornada AumentaMe-2024. Odite.
VIDEO-La documentació de gestió de centres educatius amb IA.pdfNeus Lorenzo
Lorenzo, N., i Burriel, F. (2024). La documentació de gestió de centres educatius amb intel·ligència artificial. Càpsules Formatives, Diputació de Barcelona. https://www.diba.cat/es/web/educacio/-/la-documentaci%C3%B3-de-gesti%C3%B3-de-centres-educatius-amb-intel%C2%B7lig%C3%A8ncia-artificial
En aquest vídeo posem en valor l'educació formal mitjançant la reflexió sobre els documents d’ordenació i organització del centre. S’utilitza una metodología dialògica i lúdica, amb un joc que explora les oportunitats educatives dels Models de Llenguatge a Gran Escala (LLM) com el ChatGPT, i les eines d’Intel·ligència Artificial generativa (IAG) per la creació de text i d’imatge.
Ús pràctic de la Intel·ligència Artificial a l’escolaNeus Lorenzo
Lorenzo, Neus (2024) Ús pràctic de la Intel·ligència Artificial a l’escola. Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. SCP-IEC. Jornada de seguiment ComConèixer (KBIP). Barcelona.
El poder de la xarxa. Crear coneixement, comunitat i criteriNeus Lorenzo
LORENZO, Neus (2023) "El poder de la xarxa. Crear coneixement, comunitat i criteri". Societat Catalana de Pedagogia, Transformation Society, Odite. Presentació de Neus Lorenzo a la Xarxa MEX de Mataró, 2 de Novembre 2023.
Usos i abusos de la Intel·ligència ArtificialNeus Lorenzo
LORENZO, Neus (2023). "Usos i abusos de la Intel·ligència Artificial. Els missatges ocults i les evidències amagades". Ed. Transformation Society. CosmoCaixa, Museu de la ciència. 5 Oct 2023. Barcelona. DOI: 10.13140/RG.2.2.27979.57127
APLICA IA: NOUS INSTRUMENTS DIGITALSAplicacions del CHAT GPT als diversos ...Neus Lorenzo
LORENZO, Neus (2023) "APLICA IA: NOUS INSTRUMENTS DIGITALS. Aplicacions del CHAT GPT als diversos nivells educatius. (… i la UNESCO què hi diu?)". SCP-IEC, 2023
Presentació a les Jornades de Centres Innovadors, DIM_EDU Barcelona 2023.
Presentació feta a la Llibreria ONA de Barcelona, el 21 de setembre 2023, a càrrec de la Societat Catalana de Pedagogia (Institut d'Estudis Catalans).
CITA: Lorenzo, N. (2023) Una mirada calidoscòpica a la IA: Reflexions per a l’acció. SCP-IEC, Llibreria ONA (BCN).
El desgast terminològic en l’àmbit educatiuNeus Lorenzo
Lorenzo, N. (2023) El desgast terminològic en l’àmbit educatiu. SCP-IEC. Presentació a la XX Jornada de SCATERM, La terminologia en l'educació. Taula 1. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 31 de maig 2023.
UDL as a Non-linear Unifying Field for Learning - Bridging Diversity and Pers...Neus Lorenzo
Gallon, R. & Lorenzo N. (2023). UDL as a Non-linear Unifying Field for Learning - Bridging Diversity and Personalization. CNIE-RCIE, Canada. 30 May, 2023.
Lorenzo, Neus (2023). Aprenentatge Profund. Conèixer el passat per habitar el present i canviar el futur. Jornada de l'Aula Oberta Carme Serrallonga, Esplugues de Llobregat, Espai Baronda. 27 d'Abril 2023
Integrating Education Technology and SDGsNeus Lorenzo
Lorenzo, N. & Gallon, R. (2020). “Integrating Education, Technology, and SDG’s: a three-pronged collaboration”. In Daniela, L. (Ed.), Innovations, Technologies and Research in Education, 2019, 10-22. Proceedings of ATEE Spring Conference. Latvia: University of Latvia. Retrieved February 15, 2020 from https://doi.org/10.22364/atee.2019.itre.01
La Innovació educativa a Catalunya: sostenible, ética i transferibleNeus Lorenzo
Lorenzo, N. (2022) "La Innovació educativa a Catalunya:
sostenible, ética i transferible". Congrés DIM-EDU 2022 (Didáctica, Innovación, Multimedia en Educació). Taula Rodona 1 -Innovació Centres per la millora de la qualitat i l'eficàcia de la formació i el desenvolupament personal. Barcelona (Spain)
Font:
EIPSI-Evidence-Informed Practice: using evidence to design, implement and imp...Neus Lorenzo
Lorenzo, N., Burriel, F. (2022) "Evidence-Informed Practice: using evidence to design, implement and improve action in education". EIPSI Conference in Bucharest. Workshop: EIP competency in initial and continuous training.
Smart Classrooms. Los sistemas inteligentes: retos, oportunidades y riesgos ...Neus Lorenzo
Presentación en la Escuela de Verano de AIHUB-CSIC, Palma de Mallorca 2022, de Neus Lorenzo, Vicepresidenta de la Societat Catalana de Pedagogia - Institut d'estudis Catalans (SCP-IEC).
[Lorenzo, N. (2022) "Smart Classrooms. Los sistemas inteligentes: retos, oportunidades y riesgos en educación". AIHIB-SCIC, CaixaForum 2022, Palma de Mallorca]
Lorenzo, N. "Los ODS en los centros educativos: Avances hacia los retos mundiales desde la educación", Societat Catalana de Pedagogia, del'Institut d'Estudis Catalans. SCP-IEC. Congreso Internacional AMIE-CIMIE 2022 en Barcelona.
Ponencia del 29 de Junio 2022.
1. L’escola catalana:
Un marc per al plurilingüisme
vers el desenvolupament
competencial
2013-2018 Formadores:
Mercé Colom
Neus Lorenzo
2. Continguts
Sessió 1
Contextualització, organització i planificació
Seguiment d’objectius i avaluació de processos (rendiments de comptes)
Sessió 2
Recursos i metodologies
Difusió i xarxes de coneixement
3. 3
Contextualització i justificació
Objectius de Govern 2013-2016
Millorar la competència lingüística i comunicativa de l’alumnat a partir d’un
model d’ensenyament plurilingüe propi del sistema educatiu a Catalunya.
Objectius europeus 2020
Com a mínim el 50% dels joves de 15 anys hauran de ser capaços de mantenir
una conversa simple (nivell d’ “usuari independent B1” del Marc Europeu Comú
de Referència per a les Llengües) en la primera llengua estrangera (en relació
amb l’actual 42%);
Com a mínim el 75% de l’alumnat del primer cicle d’educació secundària, hauria
d’estar aprenent almenys dues llengües estrangeres (respecte del 61% actual).
Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar
Eix 5 – Plurilingüisme: accions escolars de dinamització lingüística i comunicativa
en els àmbits acadèmics i d’interculturalitat per incrementar el domini de les
llengües a Catalunya
a) Desplegament del Projecte lingüístic plurilingüe dels centres
b) Organització escolar
c) Promoció de línies d’actuació i projectes específics
4. Quines són les demandes sòcio-laborals?
CCCCoooommmmuuuunnnniiiiccccaaaacccciiiióóóó
http://ouseful.files.wordpress.com/2014/09/economics_mit_edu_files_9758.png?w=700&h=542
IInntteerr--ppeerrssoonnaall
NNoo rruuttiinnaarriiaa
AAnnaallííttiiccaa
NNoo--rruuttiinnààrriiaa
MMaannuuaall rruuttiinnààrriiaa
MMaannuuaall
NNoo--rruuttiinnààrriiaa RRuuttiinnaa ccooggnniittiivvaall
CCCCooooggggnnnniiiicccciiiióóóó
8. EU 2020: Tres eixos de creixement
Intel·ligen
tConeixement a partir
de la innovació,
educació i societat
digital.
http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSO6EWz38bFAE-CUb7KRdzo1TaFlkkS86gJGyjd8JiMmsFfdjLt
Doc: «Una estratègia per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador», 26 Març 2010. (COM(2010) 2020, 3.3.2010)
Web: http://ec.europa.eu/europe2020/europe-2020-in-a-nutshell/priorities/index_es.htm
Integrador
Societat inclusiva amb
alts nivells d’ocupació,
formació i capacitats
pels nous llocs de
treball, en lluita contra
la pobresa
Sostenible
Creixement energies
verdes, sostenibles,
renovables, en lluita
contra el canvi climàtic
http://www.real-association.eu/sites/default/files/imagecache/thumbnail/logo_multi.jpg
9. Els cinc objectius 2020 de la UE
1. Ocupació
-ocupació per al 75% de les persones de 20 a 64 anys.
2. R + D i innovació
-inversió del 3% del PIB de la UE (sumant pública i privada) en R + D i
innovació.
3. Canvi climàtic i energia
-emissions de gasos d'efecte hivernacle un 20% (o un 30% si es donen
les condicions) menors als nivells de 1990.
-20% d'energies renovables
-augment del 20% de l'eficiència energètica.
4. Educació
-taxes d'abandonament escolar per sota del 10%.
-almenys un 40% de les persones de 30 a 34 anys d'edat hauran de
completar estudis de nivell terciari.
5. Lluita contra la pobresa i l'exclusió social
reduir almenys en 20 milions el nombre de persones en situació o risc de
pobresa i exclusió social.
Ref: English http://ec.europa.eu/commission_2010-2014/president/news/documents/pdf/20100303_1_en.pdf
Ref: Spanish http://ec.europa.eu/commission_2010-2014/president/news/documents/pdf/20100303_1_es.pdf
http://ec.europa.eu/europe2020/europe-2020-in-a-nutshell/targets/index_es.htm
10. Propostes d’innovació
del Consell de la Unió Europea
2011
Ref: Council (2011). Council Conclusions on Language Competences to Enhance Mobility., Official Journal of the European Union. Council of the European Union..
EDUC 256 SOC 891 CULT 83, 20.12.2011 (2011/C 372/07) Retrieved from: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2011:372:0027:0030:EN:PDF
11. El repte serà desenvolupar l’habilitat de FER…
Photo by Nivin1 A1bdulKadar from India
12. …i la capacitat de RESISTIR…
Photo by Zulkifli Zhu Qincay from Indonesia 12
13. El que compte el com GESTIONEM la resposta a
l’entorn
https://fbcdn-sphotos-d-a.akamaihd.net/hphotos-ak-snc6/166759_538990626121143_566580327_n.jpg
14. Photo by Ashim Salam from Bangladesh
14
…i la capacitat d’INTERACTUAR
amb el medi accelerat…
15. …i la competència d’aprendre a APRENDRE…
Photo by A. Mei Harmawansah 1fro5m Indonesia
16. Indicadors ET2020: situació a l’estat espanyol
Indicadors Educatius ET2020:
Punt de partida
Ref: http://blog.educalab.es/inee/2013/10/02/objetivos-educativos-2020-situacion-espanola/
17. Alumnes del darrer curs
d’Ensenyament Secundari a l’Unió Europea
SECUNDÀRIA
18. Nivells de competència oral en llengua
anglesa entre els europeus (2012)
Font: http://www.mecd.gob.es/dctm/ievaluacion/internacional/eeclvolumenii.pdf?documentId=0901e72b813ac516
20. Comprensió Oral- Nivell A2 (ESO 2011)
Font: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu - Catalunya, resultats ESO 2011
* La mostra catalana és únicament orientativa, no representativa
Europa 2020:
- El 50 % d’alumnes
de 4t d’ESO hauria
d’arribar al nivell B1
en llengua estrangera
21. Comprensió Oral- Nivell B1 (ESO 2011)
Europa 2020:
- El 50 % d’alumnes
de 4t d’ESO hauria
d’arribar al nivell B1
en llengua estrangera
Font: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu - Catalunya, resultats ESO 2011
* La mostra catalana és únicament orientativa, no representativa
23. Les recomanacions del consell d’Europa
Un dels objectius fonamentals comuns de la L1 i de les
LE ha de ser:
“Fer que els alumnes s’interessin per la naturalesa i la
funció de les llengües que estan aprenent” i que els
professors que ensenyen les diferents llengües arribin
a “coordinar les seves activitats pedagògiques i fundar
el seu ensenyament en principis lingüístics comuns”.
Coordinar
la docència eficient Motivar
l’aprenentatge
eficaç
Ref: https://sites.google.com/site/compcomunatoteslesarees/treball-integrat-de-llenguees/marcteoricisabelcepeda
24. Creença sobre la natura de l’aprenentatge
Creences transmissores
Creences constructivistes
Creença constructivista
Creença transmissora
TALIS: In all countries but Italy the average endorsement of constructivist beliefs is stronger than that of direct transmission beliefs. In most
countries, therefore, teachers believe that their task is not simply to present facts and give their students the opportunity to practice, but rather that
they should support students in their active construction of knowledge.
Ref: Creating Effective Teaching and Learning Environments First results from TALIS, 2009 ODCE
26. Cal començar el canvi amb l’equip que tenim
Comptem amb l’equip adequat? 31
27. Podem regular, sense impedir el pas?
https://fbcdn-sphotos-d-a.akamaihd.net/hphotos-ak-prn1/15289_469971769742052_1789517600_n.jpg
28. Què pot fer l’equip directiu i el claustre?
Espanya OCDE UE21
Enquesta: Presa de decisions i autonomia
en el centres educatius (2011)
Organització del centre educatiu 78 75 80
Gestiò de recursos 17 32 40
Gestiò de personal 4 31 39
Planificació d'estructures 0 24 25
Ref: Gràfic 4.8 (Taul D6.2b)
http://ow.ly/dFvdc Pag 37
Gestió de recursos Gestió de personal
29. Què ens proposem en el nostre centre amb el nostre projecte?
Obtenir
recursos
materials o
humans
Millorar els
resultats
d’anglès
Crear el marc
sostenible per
l’èxit acadèmic
Consolidar la
coordinació
educativa
30. Potser tot plegat va més lent ddeell qquuee ccaallddrriiaa……
https://fbcdn-sphotos-h-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/945924_10151645366372082_408112782_n.jpg greeneconomy
31. Lideratge pedagògic, essència directiva: LEC
LEC
Article 142 - El director o directora
3. El director o directora té funcions de representació, funcions de
lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i
funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de
l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del
projecte de direcció aprovat.
Article 150 - El director o directora
1. El director o directora del centre privat concertat exerceix la
direcció pedagògica del centre.
32. Equips directius: Marc per la concreció
Decret 155/2010, de direcció (centres públics)
CAPÍTOL 2 - Funcions i atribucions de la direcció
– Article 3 - Funcions i atribucions
Decret 102/2010, d’autonomia
CAPÍTOL 2 - Autonomia pedagògica i organització dels currículums
– Article 14 -Concrecions del currículum i mesures organitzatives associades
– Article 16 - Projectes d’innovació pedagògica i curricular
– Article 17- Estratègies didàctiques pròpies del centre
Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir
el perfil i la provisió dels llocs de treball docents
Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir
el perfil i la provisió dels llocs de treball docents
CAPÍTOL 3 - Provisió dels llocs de treball de les plantilles docents dels
CAPÍTOL 3 - Provisió dels llocs de treball de les plantilles docents dels
centres educatius públics
– Secció cinquena. Provisió de llocs de treball docents amb caràcter
centres educatius públics
– Secció cinquena. Provisió de llocs de treball docents amb caràcter
provisional. Intervenció de les direccions dels centres
provisional. Intervenció de les direccions dels centres
37
33. Descripció de llocs de treball específics: Perfil lingüístic
Decret 39/2014
Canvi de paradigma: “la persona més formada (la de més antiguitat, la que més en
sap, la més preparada...) és la que millor treballarà” vs “la persona més competent
professionalment és la que tindrà millor rendiment laboral”.
•Una decisió arbitrària és aquella que no atén a cap justificació legal o racional que
pugui ser clarament explicada i justificada.
•Una decisió discrecional és aquella basada en el propi judici tècnic, el qual ha de
tenir un fonament, un criteri conegut i una justificació.
Com s’evita?
Un sistema d’exigència de resultats.
Un suport legal.
Un procediment normatiu.
Un fonament tècnic. Arbitari ≠ Discrecional
La discrecionalitat és inherent al directiu que
dirigeix i al professional que exerceix.
38
34. Què significa seleccionar sota el criteri de la idoneïtat?
Seleccionar els candidats més idonis és
simplement actualitzar els processos selectius i
consolidar la valoració d'altres aspectes amb els
instruments selectius més adequats
39
35. Què és un requisit?
Condició exigida per a ocupar un lloc de treball o accedir a un
procés de selecció de personal.
- Cos
- Especialitat docent
Què és un requisit addicional?
Condició o condicions exigides per a ocupar un lloc de treball
específic que es justifiquen pel perfil del lloc.
Poden anar referits a:
- Titulacions
- Formació acreditada
- Experiència acreditada
Què és un mèrit?
Característica d'una persona candidata a un lloc de treball que és
valorada positivament en un procés de promoció o de selecció de
personal.
Element de valor afegit als requisits.
36. Què és una descripció de lloc de treball?
PEC + PD:
Requisits
Perfil propi amb característiques i funcions específiques docents
tècniques de treball,
responsabilitats especials o
condicions amb peculiaritats pròpies
Dades d’identificació del lloc: requisits
Requisits addicionals
de Titulació, Formació, Experiència, altres que es determinen pel lloc.
41
Mèrits
Perfil de competències professionals: mèrits
- Competència tècnica
- Competències transversals
Tràmit d’informació als òrgans col·legiats
37. RESOLUCIÓ ENS/933/2014, de 28 d'abril, per la qual es dicten les instruccions sobre l'adjudicació de destinacions provisionals amb efectes
d'1 de setembre de 2014 per al personal funcionari de carrera i interí dels cossos docents i sobre els desplaçaments forçosos per modificació
de les plantilles dels centres educatius públics.
38. Lideratge pedagògic
Decret 155/2010, de direcció (centres públics)
CAPÍTOL 2 - Funcions i atribucions de la direcció
– Article 3 - Funcions i atribucions
– 3.1 Correspon a la direcció de cada centre públic l’exercici de les
funcions de representació, de direcció i lideratge pedagògic, de
lideratge de la comunitat escolar, d’organització, funcionament i gestió
del centre i de cap del seu personal.
– 3.2 Les funcions de la direcció s’exerceixen en el marc reglamentari de
l’autonomia dels centres públics i comporten l’exercici d’un lideratge
distribuït i del treball en equip d’acord amb el que s’estableixi a cada
centre en relació amb les funcions dels membres de l’equip directiu i, si
s’escau, del consell de direcció.
Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar
Eix 7- Professionalització de la direcció: enfortiment del lideratge dels directors i dels
equips directius
a) Formació inicial i continuada dels directors i dels equips directius
b) Suport als directors i als equips directius
40. La formació GEP,
recurs de qualitat
en el centre:
Respostes 2013-14
41. El projecte plurilingüe del centre
Projecte lingüístic
Viure i conviure
Llengua per a la convivència
català (occità)
Aprendre i comprendre
Llengües d’instrucció
i llengües per a la instrucció en el futur
català, castellà
anglès, francès
alemany, italià
(portuguès…)
xinès, àrab, urdú, romanès,
amazig, ucraïnès...
Llengües d’itinerari personal i
d’ampliació d’expectatives
42. Estructura de suport en el Sistema educatiu de Catalunya
Suport institucional i documentació de referència
-Subdirecció Gral de Llengua I Plurilingüsime
-SGIdE, DGEiP, DGESOiB,DGFPIiEdRE etc…
Suport en els territoris:
-Referents dels ST i CEB: Inspecció, Secció de Serveis Educatius…
-Referents I coordinadors de llengües estrangeres, SE, LICs, etc…
Suport on-line Ia xarxa entre iguals:
-Web de referència: http://www.xtec.cat/web/projectes/plurilinguisme
-Webs de Materials específics
Estructura interna de centre:
-Equip directiu
-Docents coordinadors i responsables de la implementació a les aules:Grup Impulsor del projecte (associat/integrat a l’ILEC
Suport recíproc i ensenyament en xarxa
43. Accions de difusió i generalització del marc teòric pel
plurilingüisme a Catalunya
Jornada GEP: Fonamentació i marc teòric
de l’experimentació i presentació d’experiències (14/11)
Conferències i Tallers temàtics als territoris
Materials d’integració curricular i llengua estrangera
Pilotatge en un Grup Experimental
Suport recíproc i ensenyament en xarxa
Cal un treball ccoommppaarrttiitt ddee
ddoocceennttss,, cceennttrreess,, aaddmmiinniissttrraacciióó ii ffaammíílliieess
44. Estratègies educatives i socials
Sostenibilitat
1. Garantir que, al final de l’educació obligatòria,
l’alumnat sigui competent en llengua catalana, en
llengua castellana i en una llengua estrangera
(prioritàriament l’anglès) i que puguin acreditar
aquesta competència d’acord amb el Marc
Europeu de Referència per a les Llengües. I que
una part important de l’alumnat estudiï una
segona llengua estrangera,
Transferència
2. Aprofitar el coneixement generat a partir de les
experiències prèvies reeixides, en matèria de
metodologia i tecnologia didàctica.
Creixement
3. Establir aliances amb la societat civil catalana per
afavorir un millor aprofitament del talent de totes
les persones que, a mig i llarg termini, es tradueixi
en un creixement i enfortiment del país. 52
Català
Castellà
Anglès
Llengua
Fam.
Francès
Alemany
Italià
45. 8
El problema més gran no és deixar
que la gent accepti idees noves,
sinó fer-les-hi oblidar les velles.
John M. Keynes
46. Canvi
de mirada
https://pbs.twimg.com/media/BPKCNxyCYAAB3EX.jpg:large
Carl Gustav Jung:
“It all depends on
how we look at things,
and not on how things are
in themselves.”
47. En un món global, la
competència essencial és
la capacitat de gestionar
la complexitat.
48. A la recerca de la qualitat educativa
Congrés de Singapoure 1999… “Definició de qualitat educativa”
= Bons resultats (educatius) + Bons processos (gestió educativa)
PISA - PIAAC ACTIC
De resultats
Matemàtica,
Lectura
Ciències
D’èxit i de transició a la vida adulta
De seguiment de l’educació
De recursos i estructures
TIC o competència digital
Llengües estrangeres
Aprendre a aprendre
Educació cívica o ciutadana
Tases d’abandonament
Finalització de FP i Sec. Sup.
Participació en l’educació superior
Avaluació i lideratge escolar
Impliació de les famílies
Formació del professorat
Escolarització en l’educació infantil
Nombre d’alumnes per ordinador
Despesa educativa per estudiant
Ref: Indicadors internacionals (Benchmarks), Singapoure 1999
PIRL
Lisboa 2010
UNESCO
EU 2020
49. Nivells del Marc europeu comú de referència per a
les llengües a l’ensenyament obligatori
CATALÀ CASTELLÀ 1a. LLENGUA E 2a. LLENGUA E
Comprensió
oral
(entendre)
B2 B2
A2 – B1 A1 – B2
Comprensió
escrita
(llegir)
B2 B2
A2 – B1
A1 – B2
Expressió
oral (parlar) B2
B2 A2 – B1
A1 – B2
Expressió
escrita
(escriure)
B2
B2
A2 – B1
A1 – B2
Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar
Objectiu 4.3- Aconseguir un percentatge d’alumnes que, en finalitzar l’ensenyament obligatori,
assoleixin el nivell B1 del Marc europeu de referència per a les llengües superior al 50% en la
primera llengua estrangera a finals de 2018
50. Pilotatge en un Grup Experimental
Els centres participants 2014-15
CAC
7
8
BLL
9
MVO
11
MVO
11
VO
10
CEB
10
GI
10
BO
9
BO
9
TA
43 escoles públiques
44 instituts públics
12 centres concertats
LL
13
TEB 11
9
Distribució territorial
51. El vostre projecte GEP
Quin títol donaríeu
al vostre projecte?
Quin valor afegit
dóna al centre?
Com podem
implicar als altres
docents?
http://www.maritimewebdesign.com/wp-content/uploads/frog_on_laptop.jpg
53. Seqüència d’implementació
SUGGERIMENT DE LES FASES DE TREBALL:
1. Proposta de participació: Consens del Claustre i Consell escolar
2. Creació d’un Grup Impulsor: coordinació inicial i punt de partida
(detecció de necessitats)
3. Identificació del projecte (àrees AICLE i concreció d’objectius prioritzats
4. Distribució d’encàrrecs: mapa organitzatiu i gestió de tasques
5. Presentació i descripció de les actuacions: comunitat educativa
6. Formació, suport i seguiment: aplicació de recursos i materials
7. Implementació, desenvolupament i difusió de les accions (processos i
resultats)
8. Seguiment i avaluació continuada
9. Extensió de l’impacte i externalització del projecte
10.Difusió i valorització en entorns diversos
54. Reflexió per la concreció d’objectius
amb el suport de la inspecció
Anàlisi de resultats
de CCBB & Acreditació
Proposta organitzativa
i curricular (% llengües)
Objectius de coordinació interna i planificació
Objectius de resultats, seguiment i avaluació
Objectius d’ampliació de recursos i gestió del coneixement
Objectius de difusió i ampliació en xarxa
62
55. Què cal millorar amb el nou projecte
SdLE 2013
Mantenir
Reduir Incrementar
Eliminar
56. Cal transcendir l’espai de l’aula...
http://www.learningpool.com/wp-content/blogs.dir/1/files/2010/08/daves-blog-2-298x300.png
http://www.education.vic.gov.au/PublishingImages/about/news/archive/ileexpo.jpg
http://offbeatmama.com/wp-content/blogs.dir/2/files/2011/07/kensingtonpreschool-500x377.jpg
http://alastairblyth.files.wordpress.com/2013/02/collaborative-design.jpg
Escenaris virtuals
Escenaris d’aula
Accions innovadores
57. LLENGÜES PER : Aprendre a comunicar, aprendre a pensar
Informació explícita: riquesa d’inputs
Textos diversos (orals i escrits), rics en
continguts.
Informació implícita: Raonament i pràctica
Parlar, escoltar,conversar,llegir,escriure.
Educació del criteri i el judici propi:
Motivació, oportunitat, bons models,
assessorament...
No s’aprèn, es descobreix
58. L’objectiu del plurilingúisme no és aprende llengües
convencer
inspirar
innovar
liderar
estimar
Aprendre a crear
PPlluurriilliinnggüüiissmmee
Vocabulari
Gramàtica
interactuar
Fonètica http://ow.ly/f41NX
Aprendre
escoltar
llegir
Aprende a aprendre
Aprendre a compartir
Dades
Informació
Coneixement
Saviesa
60. Aprendre: prendre consciència dels processos cognitius
Com seré quan sigui gran?
1 2 3 4
Com era quan era petit?
A B C D
1C: Cranc de mar; 2D: Eriçó de mar; 3A: Bot (peix lluna); 4B: Estrella de mar
61. Les proves externes, criteri de futur
Noves definicions
Noves competències
#post2015
Col·laboració per la resolució de problemes
62. Què entenem per “aprendre”?
Com “aprenem a aprendre”?
3
2
1
Reflexió
meta-cognitiva.
Raonament
implícit
Identificació
explícita.
@Copyridgt (permís d’ús educatiu)
63. Cal estimular la deducció, el pensamet hipotètic i la creativitat…
Quines preguntes farieu?
https://fbcdn-sphotos-h-a.akamaihd.net/hphotos-ak-prn2/167847_10150142696582049_6249595_n.jpg
64. Què entenem per “aprendre a aprendre”?
Com ho puc demostrar?
Què m’ha ajudat a entendre-ho?
Com em sentiria jo si fos protagonista de l’escena?
Què pot haver passat abans?
Qui era el protagonista?
Què passarà després?
Quina peça de roba és?
De quin color?
Què posa a la llauna?
Com “aprenem a aprendre”?
3
2
1
Reflexió
meta-cognitiva.
Raonament
implícit.
Identificació
explícita.
@Copyridgt (permís d’ús educatiu) Ref: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/2011/04/bloom_taxonomy.jpg
65. Com ho podem aconseguir...?
https://fbcdn-sphotos-d-a.akamaihd.net/hphotos-ak-prn1/563833_555670527788817_125489778_n.jpg
Kahlil Gibran
Compartir el sentit
de fer una activitat
“especial” i enriquidora
67. Grup Experimental de Plurilingüisme
Proposta d’innovació educativa
Promoció de canvis estructurals en el sistema escolar:
• Canvi en la relació educativa i del rol del professorat i l'alumnat.
El professorat no ha de ser el transmissor de coneixement, ha de
ser l'animador del procés d'aprenentatge.
• Canvi en la metodologia docent. El canvi ha de promoure
l’aprenentatge profund en totes les llengües i matèries.
• Canvi a les aules. L'espai aula ha de ser una estructura flexible
que permeti el protagonisme de l’alumne, el treball de grup i la
coordinació.
• Noves estratègies de formació i desenvolupament docent.
75
Ref: Adaptat de Ateneu http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/tic/cttc/modul_4/practica_3
68. Avaluació i seguiment del procés fins a final de curs: GEP
Avaluació i revisió contrastada dels materials de
. suport didàctic:
- Qüestionari dels docents (*)
- Qüestionari de l’alumnat (*)
- Qüestionari d’assessors, formadors i agents implicats (*).
Avaluació i revisió contrastada de la formació
docent rebuda per especialitats:
- Qüestionari dels docents (*)
- Qüestionari de l’alumnat (*)
- Qüestionari d’assessors i formadors i agents implicats(*).
Revisions i modificacins (*)
(*) Revisió: Juny 2015
(*) Final del curs de formació (Desembre 2014)
69. FORMACIÓ GEP PRIMER ANY 2014-2015
Sessions de formació
Implementació del projecte
Lliurament de tasques al moodle
Aspectes que cal tenir en compte
70. Formació primer any GEP 2014-2015
Formació de directors:
Dues sessions al primer trimestre
Formació de professorat
Formadors d’editorials i institucions: British Council, Cambridge University
Press, Oxford University Press, Trinity College London,UAB
Segon trimestre
Quatre sessions presencials de quatre hores = 16hores+ 14 hores
Nivell d’anglès del professorat: B1 – B2
Preferentment professorat no de l’àrea d’anglès
Nivells: 5è i 6è de Primària / 1r i 2n de l’ESO / FP
Escoles seleccionades
Escoles amb capacitat de millora
Preferentment escoles que no facin CLIL o tinguin un PILE (Pla Integrat de
Llengües Estrangeres)
71. Organització de la formació docent
Formació: matins de 9:30 a 13:30h
Lloc: un grup per territori
Deu grups d’anglès i un grup de francès
Professorat agrupat per territori, no per matèria
– Professorat de la mateixa escola assisteix a les mateixes
sessions de formació
– El professorat és de matèries diferents
– El projecte presentat pel professorat pot ser de qualsevol
matèria
Materials compartits: Els formadors poden utilitzar els materials
propis i els d’altres editorials i entitats
Freqüència: cada 3 setmanes
Els coordinadors i coordinadores de Llengües Estrangeres
coordinen les sessions de formació del seu territori
Moodle
72. Formació docent
Continguts de la
sessió
Formació Implementació a l’aula: Tasques per lliurar al moodle després de cada
sessió
(Construcció progressiva del projecte)
Sessió 1
Negociació inicial
(ten tips for
learning success)
Materials: textos
& docs.
Identificació dels
nivells cognitius:
1.Explícit
2.Implícit
3.Referencial
Compartir l’activitat
del mòdul
introductori
Negociar els punts
clau per a un
aprenentatge d’èxit
Explorar els diferents
tipus de textos
presentats pel
formador.
Explorar els tipus
d’activitats i
preguntes sobre els
textos relacionades
amb els tres nivells
cognitius:
1.Explícit
2.Implícit
3.Referencial
Rèplica i transferència:
Negociació amb l’alumnat
dels punts clau per a
l’aprenentatge
Treball del text o textos
seleccionats (en qualsevol
format: escrit, àudio,
video, infografia,
multimèdia, imatge…
Activitats sobre el text
relacionades amb els
nivells cognitius:
1.Informació explícita
2.Raonament implícit
3.Reflexió, presa de
decisions I resolució de
problemes (referencial)
Seleccionar o crear un text sobre un tema de la
seva elecció (text escrit, àudio, video,
multimèdia, interactiu, infografia, imatge…)
Escriure els punts clau per a l’aprenentatge de
l’alumnat (ten tips for learning success)
Crear activitats d’aula per al text seleccionat,
dues per a cada un dels nivells cognitius (2 de
cada nivel):
1.Explícit
2.Implícit
3.Referencial
Lliurar al formador (Moodle) :
Un sol document que contingui:
-Ten tips
-El text seleccionat
-Activitats /preguntes per al text seleccionat
Anomenar el document:
Nomcentre_nom_cognom_task1.doc
Els formadors revisaran la tasca 4 que inclou totes les activitats i proporcionaran feedback.
Els docents realitzaran les correccions que els formadors els hagin suggerit en la versió final del document, en pdf i utilitzant
la plantilla proporcionada.
No es podrà lliurar el projecte final en pdf fins haver obtingut el feedback de la tasca 4 i el vist-i-plau del formador per
passar el projecte a la plantilla i lliurar-lo
Una reflexió escrita sobre la implementació feta a
l’aula (text online)
Continguts de la
sessió
Formació Implementació a l’aula: Tasques per lliurar al moodle després de cada
sessió
(Construcció progressiva del projecte)
Sessió 2
Tractament de la
diversitat: repàs i
ampliació
El tractament de la
diversitat a l’aula.
Activitats de repàs i
ampliació
•Intel.ligències
multiples, necessitats
especials de
l’alumnat, altes
capacitats …
•… … …
Rèplica i transferència:
Atenció a la diversitat de
l’aula:
Implementar a l’aula
activitats de repàs i
ampliació, seleccionant la
que és adient per a cada
alumne.
Les activitats de repàs han
de servir per revisar els
continguts ja presentats i per
ajudar a l’alumnat a assolir
els objectius proposats en la
tasca 1.
Les activitats d’ampliació
han de presentar continguts
nous relacionats amb els de
la tasca 1, de forma que els
complementin o els
expandeixin.
Afegir activitats de tractament de la
diversitat.
Elaborar noves activitats que permetin a
l’alumnat revisar o ampliar el tema tractat en
el text inicial.
Lliurar al formador (Moodle) :
Un sol document que contingui: La tasca 1
corregida (amb els canvis suggerits pel
formador introduits en un altre color)
•Ten tips
•El text seleccionat
•Activitats /preguntes per al text seleccionat
MÉS
-Una activitat de repàs
-Una activitat d’ampliació.
Anomenar el document:
Nomcentre_nom_cognom_task2.doc
Cal tenir en compte:
Els documents lliurats pel professorat han de ser
lingüísticament correctes. La correcció de la llengua en els
materials s responsabilitat compartida de l’escola i el docent.
Els formadors no corregiran les errades lingüístiques dels
documents, però sí que faran saber als docents si cal que la
revisin.
Una reflexió escrita sobre la implementació
feta a l’aula (text online)
Continguts de la
sessió
Formació Implementació a l’aula: Tasques per lliurar al moodle després de cada
sessió
(Construcció progressiva del projecte)
Sessió 3
Competències per
al treball
col·laboratiu I la
resolució de
problemes:
-Aprenentatge
basat en
projectes.
-Eines
d’avaluació: les
rúbriques
Explorar estratègies
per al treball
col·laboratiu I la
resolució de
problemes.
-Presentació
d’exemples de
projectes
-Les característiques
de l’aprenentatge
per projectes.
-Aprenentatge per
tasques
-Treball col·laboratiu i
per equips
-Flipped classrooms
-...
Les rúbriques per a
l’avaluació de
projectes , tasques,
etc
Rèplica i transferència:
Implementar a l’aula el
petit projecte creat .
Avaluar l’actuació de
l’alumnat en aquest
projecte amb la rúbrica
creada
Afegir una activitat basada en l’aprenentatge per
projectes i una rúbrica
Crear un petit projecte relacionat amb el tema
tractat fins ara.
Crear una rúbrica per avaluar aquest petit projecte
que han preparat.
Lliurar al formador (Moodle):
Un sol document que contingui:
Les tasques anteriors corregides (amb els canvis
suggerits pel formador introduits en un altre color)
•Ten tips
•El text seleccionat
•Activitats /preguntes per al text seleccionat
•Una activitat de repàs
•Una activitat d’ampliació.
MÉS
-Projecte
-Rúbrica d’avaluació del projecte
Anomenar el document:
schoolname_name_surname_task3.doc
Una reflexió escrita sobre la implementació feta a
l’aula (text online)
Continguts de
la sessió
Formació Implementació a
l’aula:
Tasques per lliurar al moodle després de cada sessió
(Construcció progressiva del projecte)
Sessió 4
L’avaluació I
l’autoavaluació
: eines I
strategies:
Rúbriques,
qüestionaris,
checklists…
Projectes GEP
dels
participants
Presentació I
exploració d’eines
i strategies per a
l’avaluació I
autoavaluació de
l’alumnat:
-Rubriques
-Qüestionaris
-Checklists
-...
Rèplica i
transferència:
Autoavaluació de
l’alumnat amb
checklists
Avaluació global
del projecte amb
una rúbrica.
Afegir l’avaluació del projecte i l’autovaluació de l’alumnat
Elaborar una rúbrica per avaluar tot el projecte (ten tips, text I
activitats, activitats d’atenció a la diversitat i petit projecte)
Elaborar un checklist per tal que l’alumnat es pugui
autoavaluar.
Lliurar al formador (Moodle):
Un sol document que contingui: Les tasques anteriors
corregides (amb els canvis suggerits pel formador introduits
en un altre color)
•Ten tips
•El text seleccionat
•Activitats /preguntes per al text seleccionat
•Una activitat de repàs
•Una activitat d’ampliació.
•Projecte
•Rúbrica d’avaluació del projecte
MÉS
-Rúbrica global de tot el projecte
-Checklist d’autovaluació
Anomenar el document:
schoolname_name_surname_task4.doc
Lliurar al formador (Moodle):
Lliurament de la versió final del projecte en pdf i utilitzant
la plantilla.
Anomenar el document:
Schoolname_name_surname_finalproject.pdf
Només s’acceptaran els documents anomenats
correctament.
Cada docent començarà un fil de discussió en el fórum. El
tema será el seu nom i cognom. Al missatge hi adjuntaran
el seu projecte final en pdf, per tal que la resta del grup els
pugui veure.
Una reflexió escrita sobre la implementació feta a l’aula (text
online)
74. No hi ha res més difícil d’emprendre
o més insegur en quant al seu èxit
que liderar la introducció d’un nou
ordre de coses.
El príncep
(Niccolò di Bernardo dei Machiavelli)
75. Calendari d’aplicació del procés
84
Calendari Serveis centrals/territorials Centres escolars
Juliol-Octubre 2014 -Presentació, difusió, disseny
global del projecte als centres
nous
Selecció de centres :
Primària, ESO, Batxillerat i
FP
Octubre-Desembre 2014 -Planificació dels seminaris
de coordinació
-Organització de la formació
específica
1. Formació equips directius
2. Creació del grup impulsor:
-Diagnosi i concreció
d’objectius
-Disseny d’actuacions,
projectes i tasques
Gener-Maig 2015
-Formació específica i
temàtica (CLIL, TILC,
Metodologia de matèria)
-Desenvolupament, accions
d’aula
-Recull de pràctiques
valorades i materials pilotats
-Actualització documental
Juny 2015 -Valoració, seguiment,
certificació i recollida de
conclusions i orientacions
transferibles
-Anàlisi de l’avaluació de
resultats d’alumnes
-Consolidació i difusió
documental dels resultats
-Redacció d’orientacions des
de l’experiència
-Jornada en xarxa
76. Ensenyar no és transmetre el que sabem,
sinó aconseguir que l’alumnat vulgui investigar i
aprendre el què encara no sap ningú.
77. Condicions d’èxit
Sincronia entre recursos i actuacions a l’aula
Objectius, planificació, gestió de recursos…
Arrelament, adaptació, diversificació…
86
http://www.ecopiafarms.com/sites/default/files/sustainability_page.jpg
78. Sessió 1 - GEP
Formació de 1r Any
Moltes Gràcies!
Editor's Notes
Els exemples (els podeu canviar!) s’han de presentar DESPRÉS que tothom ha escrit el seu objectiu. Demaneu que els col·loquin en els espais: 1. Cerca de recursos, certificats, etc.
2. Millores puntuals, limitades, focalitzades en una única promoció d’alumnat, matèria o nivell escolar.
3. Millores profundes en la gestió del coneixement, o la metodologia docent.
4. Creació de marcs sostenibles per a consolidar a mig i llarg termini la implicació docent en les iniciatives de millora de resultats a través de la gestió del coneixement, i el consens en la metodologia docent.