Successfully reported this slideshow.

NA 2: Valoracio de l'estat nutricional

5,258 views

Published on

  • Be the first to comment

NA 2: Valoracio de l'estat nutricional

  1. 1. UD 1: D e la dieta equilibrada a la dieta terapèutica NA 1: I ntroducció a la dietoteràpia i a les dietes terapèutiques NA 2: Valoració de l’estat nutricional
  2. 2. Programació crèdit 3: Dietoteràpia. 10/06/09 Unitat didàctica 1: De la dieta equilibrada a la dieta terapèutica (50 h.) Unitat didàctica 2: Aspectes generals i tècnics (40 h.) Unitat didàctica 3: Obesitat i trastorns de la conducta alimentària (47 h.) Unitat didàctica 4: Dietoteràpia en malalties metabòliques i endocrines (50 h.) Unitat didàctica 5: Dietoteràpia en malalties de l’aparell digestiu (35 h.) Unitat didàctica 6: Dietoteràpia en malalties cardiovasculars i renals (30 h.) Unitat didàctica 7: Dietoteràpia en diferents patologies (20 h.)
  3. 3. Programació crèdit 3: Dietoteràpia. 10/06/09 <ul><li>Unitat didàctica 1: De la dieta equilibrada a la dieta terapèutica (50 h.) : </li></ul><ul><li>NA 1: Introducció a la dietòteràpia i a les dietes terapèutiques. </li></ul><ul><li>NA 2: Valoració de l’estat nutricional. </li></ul><ul><li>Unitat didàctica 2: Aspectes generals i tècnics (40 h.) : </li></ul><ul><li>NA 3: Dietes progressives i vies de nutrició: oral, enteral i parenteral. </li></ul><ul><li>NA 4: Intolerància alimentària i interacció medicaments – aliments. </li></ul><ul><li>NA 5: Dietes per a la realització de proves i exploracions. </li></ul>
  4. 4. VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL <ul><li>E stat nutricional : </li></ul><ul><li>grau en el qual es satisfan les necessitats fisiològiques de nutrients. </li></ul>10/06/09 ? HC Aigua Minerals Vitamines Proteïnes Lípids Tòxics Microorganismes Additius Estat nutricional
  5. 5. VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL <ul><li>Alimentació = Nutrició </li></ul>10/06/09 ? <ul><li>Procés fisiològic format per digestió i metabolització. </li></ul><ul><li>Acte d’ingesta a través de la boca. </li></ul>Automàtic Voluntari
  6. 6. VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL <ul><li>Un correcte aport de nutrients es pot aconseguir amb molts tipus diferents d’alimentació </li></ul>10/06/09
  7. 7. VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL <ul><li>Quins consells s’ha de donar als pacients </li></ul>10/06/09 ? <ul><li>Alimentació ? </li></ul><ul><li>Nutrició ? </li></ul>Hauria d’augmentar la ingesta de fibra Hauria de menjar més verdura ...més verdura ??? Hauria de menjar dues racions de verdura diàries
  8. 8. VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL <ul><li>Cal un equilibri entre ingesta de nutrients i n ecessitats ... </li></ul><ul><li>això depèn de molts factors </li></ul>10/06/09 SALUT = EQUILIBRI NECESSITATS NUTRIENTS INGESTA ALIMENTS DISPONIBILITAT NUTRIENTS
  9. 9. VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL 10/06/09 SALUT = EQUILIBRI NECESSITATS NUTRIENTS INGESTA ALIMENTS DISPONIBILITAT NUTRIENTS Conducta Economia Estat emocional Cultura Malalties ... Digestió Absorció Metabolització Creixement Exercici Estrès Malalties ...
  10. 10. VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL <ul><li>E quilibri ingesta de nutrients i n ecessitats </li></ul>10/06/09 SALUT = EQUILIBRI NECESSITATS NUTRIENTS INGESTA ALIMENTS DISPONIBILITAT NUTRIENTS
  11. 11. VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL 10/06/09 DESEQUILIBRI DESNUTRICIÓ NECESSITATS NUTRIENTS INGESTA ALIMENTS DISPONIBILITAT NUTRIENTS
  12. 12. VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL 10/06/09 DESEQUILIBRI: OBESITAT,... NECESSITATS NUTRIENTS INGESTA ALIMENTS DISPONIBILITAT NUTRIENTS
  13. 13. El dietista ha de valorar l’estat nutricional de tots els individus. <ul><li>Sans: detectar carències o desequilibris nutricionals abans manifestin malalties. </li></ul><ul><li>M alalts : dissenyar un pla nutricional per l a recuperació de la salut . </li></ul>10/06/09
  14. 14. Una valoració completa de l’estat nutricional inclou: <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul><ul><li>Exploració clínica i dades antropomètriques . </li></ul><ul><li>Dades de laboratori i índex nutricionals. </li></ul><ul><li>Dades psicosocials. </li></ul>10/06/09
  15. 15. La dieta s’ha d’adaptar a la persona i no a l’inrevés. L’aplicació de dietes estàndards, és difícil de seguir. 10/06/09 Principi en dietètica
  16. 16. Una valoració completa de l’estat nutricional inclou: <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul><ul><li>Exploració clínica i dades antropomètriques . </li></ul><ul><li>Dades de laboratori i índex nutricionals. </li></ul><ul><li>Dades psicosocials. </li></ul>10/06/09
  17. 17. <ul><li>H istòria clínica diet ètica és molt important . </li></ul><ul><li>Recull diversos tipus de dades: </li></ul><ul><li>In terès mèdic . </li></ul><ul><li>I ngesta alimentària . </li></ul><ul><li>E stat nutricional (exploració). </li></ul>10/06/09 <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul>Annex 1
  18. 18. <ul><li>Valorar de forma precisa i real la ingesta d’aliments és molt difícil ... </li></ul><ul><li>...però molt útil. </li></ul><ul><li>Cal reconèixer les limitacions de les dades : </li></ul>10/06/09 <ul><li>P ersones no recorden tipus i quantitat d’aliments ingerits . </li></ul><ul><li>T aules composició d’ aliments in completes i im precises </li></ul><ul><li>C ontingut nutritiu dels aliments és variable (vitamines)... </li></ul><ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul>
  19. 19. <ul><li>Els mètodes més utilitzats són: </li></ul><ul><li>a.- Record atori de 24 hores . </li></ul><ul><li>b.- Qüestionari de freqüència de consum . </li></ul><ul><li>d.- Diari dietètic o registre d’aliments . </li></ul><ul><li>e.- Història dietètica . </li></ul><ul><li>f.- Observació de la ingesta . </li></ul>10/06/09 <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul>
  20. 20. <ul><li>m ètode més utilitzat. </li></ul><ul><li>cal recordar que va menjar el dia o dies anteriors. </li></ul><ul><li>q üestionari escrit o entrevista. </li></ul><ul><li>un sol dia és poc precís. </li></ul><ul><li>millor diversos dies. </li></ul>10/06/09 <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul>a.- Record atori de 24 hores:
  21. 21. <ul><li>recull ingesta habitual aliments determinats o grups . </li></ul><ul><li>període de temps (dia, setmana o mes). </li></ul>10/06/09 <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul>b.- Qüestionaris de freqüència de consum:
  22. 22. <ul><li>pacient anota que menja en un període (3 a 7 dies). </li></ul><ul><li>t ambé l’hora, lloc, amb qui menja... </li></ul><ul><li>p ermet calcular consum diari mitjà de cada nutrient. </li></ul><ul><li>s i es vol precís cal pesar aliments. </li></ul><ul><li>cal c ol·laboració pacient i formació prèvia. </li></ul>10/06/09 <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul>d.- Diari dietètic o registre d’aliments:
  23. 23. <ul><li>permeten una major precisió . </li></ul><ul><li>c ombin a diferents tècniques. </li></ul><ul><li>Exemple : record atori de 24 hores, qüestionari de freqüència de consum i diari dietètic d e tres dies. </li></ul>10/06/09 <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul>e.- Història dietètica:
  24. 24. <ul><li>mètode més precís . </li></ul><ul><li>sols es pot aplicar en pacients hospitalitzats, llars d’avis, escoles, estudis controlats... </li></ul>10/06/09 <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul>f.- Observació de la ingesta d’aliments:
  25. 25. 10/06/09 <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul>REFLEXIÓ: Avantatges i inconvenients dels diversos mètodes: quin es el més... Ràpid? Precís? Altera la ingesta? Cal més col·laboració? Cal més alfabetització? Apliclable a grans grups? Econòmic? Pràctic?
  26. 26. <ul><li>Els valors obtinguts es comparen amb les racions dietètiques recomanades per a persones sanes (RDA). </li></ul><ul><li>I ngesta inferior a la RDA suggereix risc nutricional, es pot valorar objectivament amb estudis analítics i clínics. </li></ul>10/06/09 <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul><ul><li>A partir de l a valoració de la ingesta es determina : </li></ul><ul><li>balanç energètic . </li></ul><ul><li>ingesta de cada nutrient . </li></ul>
  27. 27. Una valoració completa de l’estat nutricional inclou: <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul><ul><li>Exploració clínica i dades antropomètriques . </li></ul><ul><li>Dades de laboratori i índex nutricionals. </li></ul><ul><li>Dades psicosocials. </li></ul>10/06/09
  28. 28. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . pèrdua de greix a les àrees tricipitals i toràciques Exploració clínica pèrdua muscular en el quàdriceps i deltoides presència d’edemes o ascitis estructures que manifesten alteracions per dèficit nutricional: pell, pèl, dents, genives, llavis, llengua i ulls.
  29. 29. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Exploració clínica P resència d’edemes o ascitis
  30. 30. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Exploració clínica P resència d’edemes o ascitis
  31. 31. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Exploració clínica Signes de desnutrició - Pèl: sense brillantor, sec, prim i escàs  Kwashiorkor (desnutrició proteica). - Cara: seborrea nasolabial  Riboflavina. cara de lluna  Kwashiorkor. - Ulls: Pal·lidesa conjuntival  Anèmia. Xerosi (sequedat)  Vit.A. Fissures angles palpebrals  Riboflavina. Anell blanc corneal i xantelasmes (acúmuls de greix voltant ulls)  hiperlipèmies.
  32. 32. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Exploració clínica Signes de desnutrició - Llavis: queilosi angular (lesions blanques)  Riboflavina. - Llengua: violàcia  Riboflavina. hipertròfia papil.lar  Àcid fòlic. - Dents: esmalt tacat  Fluorosi. càries  Excés de sucres . - Genives: hemorràgiques  Vit.C. - Tiroides: hipertròfia  manca i ode. - Sistema nerviós: confusió mental, pèrdua sensorial, debilitat  Tiamina. demència  Vit. B 12.
  33. 33. Kwashiorkor 10/06/09
  34. 34. Anell blanc corneal i xantelasmes 10/06/09
  35. 35. Fluorosi. 10/06/09
  36. 36. Excés de sucres : càries 10/06/09
  37. 37. Hipertròfia de la tiroides 10/06/09
  38. 38. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . pèrdua de greix a les àrees tricipitals i toràciques Exploració clínica pèrdua muscular en el quàdriceps i deltoides presència d’edemes o ascitis estructures que manifesten alteracions per dèficit nutricional: pell, pèl, dents, genives, llavis, llengua i ulls.
  39. 39. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Antropometria estudia la constitució i composició corporal amb els objectius: 1. Avaluar l’estat nutricional. 2. Controlar el creixement i desenvolupament dels nens. 3. Valorar els efectes de les intervencions nutricionals
  40. 40. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . <ul><li>M esures i tècniques antropomètriques: </li></ul><ul><li>Alçada i pes. </li></ul><ul><li>Relació de la circumferència de la cintura i del maluc (WHR) . </li></ul><ul><li>Mesura del s plec s cutani s . </li></ul><ul><li>Massa muscular del braç. </li></ul><ul><li>Circumferència cefàlica. </li></ul><ul><li>Força de pressió manual. </li></ul><ul><li>Impedància bioelèctrica (AIC o BIS). </li></ul><ul><li>Densitometria òssia. </li></ul>Antropometria
  41. 41. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . F ins a 24 mesos alçada en decúbit supí (estadímetre) i a partir d’aquesta edat en bipedestació (tallímetre). Va loració del creixement a partir de la comparació amb les corbes de pes per alçada estàndards de referència En aquestes corbes el valor es considera normal entre els percentils 10 i 90. Antropometria 1.- Alçada i pes : nens Annex 4
  42. 42. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Antropometria 1.- Alçada i pes : nens
  43. 43. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Antropometria 1.- Alçada i pes
  44. 44. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Tècnica de mesura de l’altura amb el tallímetre: 1 Fer la me sura a primera hora del matí . 2 Posar al pacient descal ç, el m és vertical i estira t po s sible d ’esquena al tallímetr e . 3 Col ·l ocar e l ca p rect e, amb la línea de visió paral ·l ela al terra . 4 El p eu s han d’ estar uni t s i a uns tres centímetr e s de la pare t o part posterior de l tallímetre. 5 Braç os units al tronc . 6 Esquena tocan t a la pare t posterior a l ’alçada d ’espatlles i maluc . 7 Despla ç ar l ’ extrem superior de l ’aparell fins a recolzar en el vért ex del cap . Antropometria 1.- Alçada i pes : adult
  45. 45. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . G uany o pèrdua de pes permet valorar variacions del teixit greixós o muscular , sempre hi quan no hi hagi retenció o pèrdua de líquids. El pes obtingut en un pacient s’ha de comparar amb:  Fórmules . 2.- Taules de pesos estàndard . Antropometria 1.- Alçada i pes : adult
  46. 46. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques .  Fórmules . Fórmula de Lorenz Antropometria 1.- Alçada i pes : adult Pes ideal (KG) = Talla (cm) – 100 - 4 (homes) 2 (dones) Talla (cm) – 150 -
  47. 47. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . 1.- Taules de pesos estàndard Cal determinar la complexió corporal 1.- Amplada del braç a nivell del colze. 2.- Coeficient r. Antropometria 1.- Alçada i pes : adult
  48. 48. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . 1.- Amplada del braç a nivell del colze: (distància d’epífisi radial a cubital). El valor es compara amb taula de valors de complexió normal . V alors superiors indiquen complexió gran i valors inferiors petita. 2 .- Coeficient r: F órmula: alçada (cm) / perímetre del canell (cm). El valor obtingut es compara amb una taula . Antropometria 1.- Alçada i pes : adult Annex 5
  49. 49. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . 1.- Taules de pesos estàndard Antropometria 1.- Alçada i pes : adult Annex 6
  50. 50. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . <ul><li>1.- Índex ponderals: </li></ul><ul><li>Es calculen a partir del pes i la talla, i són: </li></ul><ul><ul><li>Percentatge de pes ideal. </li></ul></ul><ul><ul><li>Percentatge de canvi de pes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Índex de massa corporal (IMC). </li></ul></ul><ul><li>2.- Necessitats energètiques: </li></ul><ul><ul><li>Equació de Harris Benedict. </li></ul></ul><ul><ul><li>Equació de la OMS. </li></ul></ul><ul><ul><li>Càlcul en nens. </li></ul></ul>Antropometria 1.- Alçada i pes : adult
  51. 51. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . 1.- Índex ponderals: Percentatge de pes ideal. Antropometria 1.- Alçada i pes : adult <ul><ul><li>R elació entre pes pacient i el que indiquen les taules, expressat en percentatge: </li></ul></ul><ul><ul><li>% de pes ideal = ( pes pacient / pes normal ) x 100 </li></ul></ul><ul><ul><li>< 90% desnutrició, > 110% sobrepès, > 120% d’obesitat i > 150% d’obesitat greu. </li></ul></ul>
  52. 52. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . 1.- Índex ponderals: Percentatge pèrdua de pes Antropometria 1.- Alçada i pes : adult ((pes habitual - pes actual) / pes habitual) x 100 Temps PP significativa PP severa 1 setmana 1-2% >2% 1 mes 5% >5% 3 mesos 7,5% >7,5% 6 mesos 10-15% >15%
  53. 53. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . 1.- Índex ponderals: Índex de massa corporal (IMC) Antropometria 1.- Alçada i pes : adult Índex de Quetelet o BMI . expressa la relació entre el pes i la talla. IMC = pes (kg) / talla 2 (m) = kg / m 2 També es pot determinar amb nomograma.
  54. 54. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . 1.- Índex ponderals: Índex de massa corporal (IMC) Antropometria 1.- Alçada i pes : adult <ul><li>Valors elevats: </li></ul><ul><li>Obesitat. </li></ul><ul><li>Hipertròfia muscular. </li></ul><ul><li>Retenció de líquids. </li></ul>
  55. 55. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . 1.- Índex ponderals: Índex de massa corporal (IMC) Antropometria 1.- Alçada i pes : adult El valor obtingut es compara amb les dades de referència de la Sociedad Española para el estudio de la obesidad ( 2000 ) IMC Valoració <16 Desnutrició severa 16-18 Desnutrició moderada 18-20 Desnutrició lleu 20 – 24,9 Normopès 25 – 29,9 Sobrepès 30 – 34,9 Obesitat tipus I 35 - 39,9 Obesitat tipus II 40 – 49,9 Obesitat mòrbida > 50 Obesitat extrema
  56. 56. 10/06/09
  57. 57. 10/06/09
  58. 58. 10/06/09
  59. 59. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . 2 .- Necessitats energètiques: Equació de Harris Benedict Antropometria <ul><li>Metabolisme basal : </li></ul><ul><ul><li>Homes: 66 + (13,7 x pes) + (5 x alçada) - (6,8 x edat) </li></ul></ul><ul><ul><li>Dones: 655 + (9,6 x pes) + (1,9 x alçada) - (4,7 x edat) </li></ul></ul><ul><li>Activitat física: multiplica al MB : </li></ul><ul><li>Homes: molt lleugera 1.4, lleugera 1,56, moderada 1,78 i intensa 2,1 . </li></ul><ul><li>Dones: molt lleugera 1.4, lleugera 1,55, moderada 1,64 i intensa 1,82 . </li></ul><ul><li>Situacions especials: malalties, embaràs (2 on trim.+100Kcal i 3 er trim.+250Kcal.) i lactància (+500Kcal), creixement, estrès... </li></ul>
  60. 60. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . 2 .- Necessitats energètiques: Equació de la OMS Antropometria Metabolisme basal: H omes: 11,6 x pes + 879 . D ones: 8,7 x pes + 829. A ctivitat física : Homes Dones Lleugera 1,55 1,55 Moderada 1,78 1,64 Intensa 2,1 1,82 Reducció per edat: 40 a 49 anys: 5% 50 a 59 anys: 10% 60 a 69 anys: 20% > 70 anys: 30%. Situacions especials: com HB
  61. 61. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . 2 .- Necessitats energètiques: Càlcul en nens Antropometria Annex 7
  62. 62. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Antropometria Exercici
  63. 63. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Relació cintura maluc o waist to hip ratio Antropometria 2.- WHR <ul><li>permet valorar la distribució del greix corporal. </li></ul><ul><li>Classifica els individus en: </li></ul><ul><li>Distribució del greix androide o central. </li></ul><ul><li>Distribucio del greix ginoide o perifèric. </li></ul><ul><li>Es considera androide quan la relació cintura/maluc és >1 en homes i >0,85 en dones. </li></ul><ul><li>A ndroide : major ri s c cardiovacular i metabòlic . </li></ul>
  64. 64. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Relació cintura maluc o waist to hip ratio Antropometria 2.- WHR
  65. 65. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Càliper Antropometria 3.- Mesura dels plecs cutanis
  66. 66. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Càliper Antropometria 3.- Mesura dels plecs cutanis
  67. 67. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Antropometria <ul><li>V alora el contingut greixós ; e l 50% del greix corporal es troba a nivell subcutani. </li></ul><ul><li>Punts de mesura: </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>tr íceps (PCT) * </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>bíceps braquial (PCB) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>regió subescapular (PCS) * </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>a bdomen (PCA) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>zona superior de les crestes ilíaques (PCI) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>part superior de la cuixa </li></ul></ul></ul></ul>3.- Mesura dels plecs cutanis
  68. 68. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Antropometria <ul><li>M esura tres vegades i es fa la mitja. </li></ul><ul><li>El valor obtingut es compara amb taules de referència . </li></ul><ul><li>Permeten calcular: </li></ul><ul><ul><li>G reix corporal total (GCT) ( fórmula de Lohman ) GCT (Kg)= 0,153 x Pes (Kg) + 0,373 x PCT (mm) + 0,389 x PCS (mm) – 3,967 </li></ul></ul><ul><ul><li>P ercentatge de greix corporal % de greix corporal = (Pes (Kg) / GCT (kg)) x 100 </li></ul></ul><ul><ul><li>M assa magra corporal (MMC) MMC = Pes (Kg) – GCT (Kg) </li></ul></ul>3.- Mesura dels plecs cutanis Annex 8
  69. 69. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Antropometria <ul><li>B ona indicació de la massa magra corporal. </li></ul><ul><li>Es mesura en el braç no dominant. </li></ul><ul><li>Es pot determinar la: </li></ul><ul><ul><li>a.- Circumferència muscular del braç (CMB) : </li></ul></ul><ul><ul><li>CMB = circumferència del braç (cm) - (0.314 x PCT) </li></ul></ul><ul><ul><li>b.- Àrea muscular del braç (AMB) : </li></ul></ul><ul><ul><li>N omograma de Gurney . </li></ul></ul><ul><li>Els resultats es compar en amb els taules estandart </li></ul>4.- Massa muscular del braç Annex 9
  70. 70. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Antropometria <ul><li>Circumferència cefàlica : </li></ul><ul><li> Fins als 3 anys , com a indicador de dèficit nutricional. </li></ul><ul><li>Mesura: es passa la cinta d ’ antropometr i a l leugerament per sobre de les ceies, per sobre de les orelles i passant per la promin è ncia occipital. </li></ul><ul><li>Força de pressió manual : </li></ul><ul><li>D inamòmetre que es prem amb la mà. P èrdua massa muscular = disminució força pressió. Permet valora r la recuperació del pacient al llarg del temps. </li></ul>
  71. 71. 10/06/09 2.- Exploració clínica i dades antropomètriques . Antropometria 7.- Impedància bioelèctrica (AIC o BIS) : Fa passar corrent elèctric entre dos punts de l’organisme. La disminució de voltatge, per resistència dels teixits greixosos, permet calcular massa greixosa. El corrent utilitza t és de 50 kHz a 1 M H z , de molt baixa intensitat. 8.- Densitometria òssia : M és complert que l’anterior ja que permet determinar la distribució del teixit greixós pel cos . M olt car i per investigació.
  72. 72. Una valoració completa de l’estat nutricional inclou: <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul><ul><li>Exploració clínica i dades antropomètriques . </li></ul><ul><li>Dades de laboratori i índex nutricionals. </li></ul><ul><li>Dades psicosocials. </li></ul>10/06/09
  73. 73. 10/06/09 3.- Dades de laboratori i índex nutricionals S ón la mesura més objectiva de l’estat nutricional. Per valorar l’equilibri proteic es mesuren en suero algunes proteïnes elaborades pel fetge:   V N Temps de vida mitja Proteïnes totals 60 a 80 g/l   Albúmina 35 a 45 g/l 20 a 30 dies Transferrina 2 a 4 g/l 8 a 10 dies Prealbúmina 0,32 a 0,35 2 a 4 dies (molt sensible a recuperació nutricional) Proteïna lligada al retinol 50 a 70 mg/l  
  74. 74. 10/06/09 3.- Dades de laboratori i índex nutricionals <ul><li>L’albúmina és l’indicador més útil per conèixer la situació actual, mentres que la transferrina i la prealbúmina es fan servir per controlar el tractament nutricional. </li></ul><ul><li>La disminució de l’ albúmina sèrica . </li></ul><ul><li>N ormal : 3.5 a 4.5 g/dl . </li></ul><ul><li>D esnutrició lleu : 3.0 a 3.5 . </li></ul><ul><li>Desnutrició moderada : 2.5 a 3.0 . </li></ul><ul><li>Desnutrició greu < 2.5 </li></ul><ul><li>indicatiu de desnutrició proteica, hepatopatia o pèrdues quantioses (hemorràgies, cremades...). </li></ul><ul><li>Els nutrients que també es valoren són els següents: </li></ul><ul><li>- Lípids: colesterol, triglicèrits, lipoproteïnes. </li></ul><ul><li>- Vitamines: A, D, E, K, B 12 , àcid fòlic... </li></ul><ul><li>- Minerals: ferro, iode, calci, fósfor, zinc, magnesi, coure... </li></ul>
  75. 75. 10/06/09 3.- Dades de laboratori i índex nutricionals <ul><li>C reatinina urinària en 24 hores </li></ul><ul><li>en absència de malaltia renal, té relació amb la massa muscular ja que s’origina en el múscul esquelètic. </li></ul><ul><li>Permet valorar: reserva proteica corporal i grau de desnutrició. </li></ul><ul><li>R esposta immunitària cel.lular i humoral </li></ul><ul><li>A fectada en desnutrició proteico-calòrica ; d isminueixen : </li></ul><ul><li>N ombre de limfòcits (normal de 2,000 a 4,000 mm 3 ) . </li></ul><ul><li>H ipersensibilitat cutània tardana . </li></ul>
  76. 76. 10/06/09 3.- Dades de laboratori i índex nutricionals <ul><li>B alanç nitrogenat (BN) </li></ul><ul><li>P ermet valorar guany o pèrdua de proteïnes . </li></ul><ul><li>Mesura grau u tilització proteïnes comparant nitrogen inge rit i excreta t per orina de 24 hores. </li></ul><ul><li>Q uantitat nitrogen eliminada = consumida, : equilibri nitrogenat. </li></ul><ul><li>Balanç nitrogen at positiu (reté més N): nens, embaràs, desenvolupament muscular, recuperació de lesions... </li></ul><ul><li>Balanç nit rogen at negatiu (elimina més N): cremades, cirurgia, lesions, dieta hipoprotëica, febre alta, estrès, dieta hipocalòrica, malalt enllitat... </li></ul>
  77. 77. Concepto de nutriente <ul><li>Sustancias _______ que,contenidas en los alimentos, permiten al organismo obtener _______, formar y mantener ___________ y regular los procesos ___________. </li></ul>10/06/09 <ul><li>Macronutrientes. </li></ul><ul><li>Micronutrientes. </li></ul><ul><li>Nutrientes esenciales </li></ul><ul><li>Nutrientes no esenciales. </li></ul>R
  78. 78. 10/06/09 Funciones genéricas de los nutrientes HIDRATOS DE CARBONO GRASA PROTEÍNA MINERALES VITAMINAS R ________ _____________ _____________ ___________
  79. 79. 10/06/09 3.- Dades de laboratori i índex nutricionals Índex nutricionals M arcadors per quantificar de forma objectiva l’estat nutricional de l’individu i fer screenings . Exemples: a.- Iniciativa d’investigació nutricional (IIN) . G uies per valorar la nutrició de la població d’edat avançada. Permet identificar persones que necessiten suport nutricional. b.- Í ndex de pronòstic nutricional (IPN). V alora risc de complicacions postcirurgia. F órmula: IPN (%)  158 - (16,6 x albúmina ( g/dl ) ) - (0,58 x Plec tricipital) - (0,2 x transferrina ( mg/dl ) ) - (5,8) x (resposta cutània retardada) > 40% = risc elevat de complicacions postoperatòries.
  80. 80. Exemple d’screening nutricional 10/06/09
  81. 81. Exemple d’screening nutricional 10/06/09
  82. 82. Exemple d’screening nutricional 10/06/09
  83. 83. Exemple d’screening nutricional 10/06/09
  84. 84. Exemple d’screening nutricional 10/06/09
  85. 85. Una valoració completa de l’estat nutricional inclou: <ul><li>Història clínica i valoració de la ingesta. </li></ul><ul><li>Exploració clínica i dades antropomètriques . </li></ul><ul><li>Dades de laboratori i índex nutricionals. </li></ul><ul><li>Dades psicosocials. </li></ul>10/06/09
  86. 86. 10/06/09 4.- Dades psicosocials <ul><li>Per realitzar un suport dietètic correcte cal tenir en compte aspectes personals, culturals i de l’entorn de cada pacient. </li></ul><ul><li>Aquest es poden desglossar en: </li></ul><ul><li>Factors personals: gustos alimentaris, disponibilitat econòmica i d’aliments, horaris laborals, malalties... </li></ul><ul><li>Factors socioculturals: cuina tradicional de cada lloc, celebracions gastronòmiques, modes culturals, influències religioses... </li></ul><ul><li>Llibre: Conocer al paciente i article 2. </li></ul>
  87. 87. Balance energético 10/06/09 AUMENTO PESO PÉRDIDA PESO R
  88. 88. 10/06/09 Fí

×