Característiques generals de l'edat mitjana i anàlisi de la primera mostra de poesia culta en llengua romànica, la lírica trobadoresca

1. L’EDAT MITJANA: LA
LÍRICA
TROBADORESCA
INS PLA DE LES MORERES 1r BATX. CURS: 2014-2015
Professor: Domènec Garrido

2. CRONOLOGIA
 CRONOLOGIA: 476 caiguda Imperi romà
d’occident 1453 ocupació
Constantinoble pels turcs.
 S. V-XII: procés formació llengües
romàniques aparició literatures
corresponents. ORALITAT s.XII
ESCRIPTURA
 PRIMERS TEXTOS EN CATALÀ:
 Homilies d’Organyà (sermons)
 Forum Iudicum (traducció codi lleis
visigòtic) s. XII

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
FEUDALISME: DIVISIÓ SOCIETAT EN ESTAMENTS I
VASSALLATGE. ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA
PODER DE L’ESGLÉSIA CRISTIANA: FIXA ELS VALORS DE LA
SOCIETAT TEOCENTRISME, MODEL CAVALLER CRISTIÀ,
PRIMACIA DE LA TEOLOGIA RESPECTE DE LA CIÈNCIA.
IMPORTÀNCIA MONESTIRS COM A CENTRES DE CULTURA.
APARICIÓ NOVA CLASSE SOCIAL (BURGESIA): CREIXEMENT
DE LES CIUTATS, NOVA CONCEPCIÓ REALITAT, MÉS
MODERNA
LLIGAMS ENTRE CATALUNYA-OCCITÀNIA: S. XI-XII
LLUITA CONTRA ELS SARRAÏNS: POLÍTICA DELS COMTATS
CATALANS
CONSTITUCIÓ CORONA D’ARAGÓ: PRINCIPAT, BALEARS,
REGNE D’ARAGÓ, REGNE DE VALÈNCIA

4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
PROMOCIÓ ACTIVITAT CULTURAL DES DE LA
CANCELLERIA REIAL. CREACIÓ D’UN MODEL DE
LLENGUA ESCRITA, PRIMER MODEL DE LLENGUA
ESTÀNDARD EN CATALÀ.
PACTE DE
VASSALLATGE
ENTRE EL
SENYOR
FEUDAL I EL
SEU SÚBDIT

5. ESTRUCTURA SOCIETAT FEUDAL
SOCIETAT
FEUDAL,
JERARQUITZADA,
IMMOBILISTA,
ESTAMENTAL

6. ESCRIURE A L’EDAT MITJANA
Manuscrits en
pergamí. Cada foli
suposa la pell d’una
ovella i el treball
d’un artesà
especialitzat. Una
Bíblia necessitava
un ramat de 300 o
400 ovelles
L’escriptor redacta la seva
obra en tauletes de cera.
Després el copista passa als
pergamins el text definitiu

7. ESCRIURE A L’EDAT MITJANA
 Revolució amb la divulgació i aplicació del
PAPER (finals s.XII-mitjan s. XIII)
SUPORT AMPLI,
CLAR I CÒMODE.
OCUPA POC ESPAI,
PERMET ESCRIURE
OBRES EXTENSES:
INFLUEIX EN EL
DESENVOLUPAMENT
DE LA NOVEL.LA

8. UNA NOVA MIRADA A LA VIDA
Figura de sant Mateu
escrivint. L’autor no ens
vol comunicar una
imatge bella de la
realitat, sinó mostrar-
nos un home inspirat,
que posa per escrit la
paraula de Déu. Fixem-
nos en els ulls
desorbitats que mostra i
en les seves mans
enormes
Gombrich: “Els egipcis van plasmar
allò que sabien que existia; els grecs,
allò que veien; els artistes de l’edat
mitjana van aprendre a expressar el
que sentien “

9. VISIÓ CLÀSSICA
 COMPARACIÓ: sant Mateu (s. IX)
Aquest sant Mateu amb
l’aurèola daurada té un posat
escultòric que recorda les
representacions clàssiques
(gregues o romanes). Sembla
realitzat amb la preocupació
bàsica d’imitar una tradició
anterior

10. LES CULTURES DE LA SOCIETAT
MEDIEVAL
LA CULTURA
CORTESANA ALS
CASTELLS (S. XII-
XIII)
LA CULTURA ALS
MONESTIRS (S. XII-
XIII)
LA CULTURA
POPULAR
NOBLESA
(Bellatores)
CLERGAT
(Oratores)
PAGESIA
(Laboratores)
LITERATURA
CORTESANA:
POESIA
TROBADORESCA
En llengua vulgar
(OCCITÀ)
LITERATURA
RELIGIOSA I
MORAL
(LLATÍ)
LITERATURA ORAL
En llengua vulgar
(CATALÀ)

11. LA LÍRICA MEDIEVAL
 POESIA LÍRICA POESIA CANTADA
 AUTOR: MÚSIC I POETA
 ORÍGENS:
 POESIA MEDIEVAL: S’APARTA DEL MÓN ROMÀ
1. MÓN ROMÀ(POETES COM
VIRGILI I OVIDI)
2. PRESÈNCIA MÚSICA,
CANT I BALL TANT EN LA
VIDA PÚBLICA COM EN
LA PRIVADA
• EL RELIGIÓS: SOCIETAT CRISTIANITZADA
• EL PROFÀ: ORIGINAT AL S.XI AL SI DE LA
SOCIETAT FEUDAL

12. “TRES ACTORS IMPORTANTS” EN LA
POESIA MEDIEVAL
TROBADOR: COMPOSICIONS EN LLENGUA
VULGAR (OCCITÀ), TEMÀTICA PROFANA,
DESTINATS A UN PUBLIC CORTESÀ
(ARISTOCRÀTIC)
JOGLAR:INTÈRPRET,GRAN PREPARACIÓ. GRANS
VIATGERS
POETA: COMPOSICIONS EN LLATÍ, TEMÀTICA
RELIGIOSA, DESTINATS A LA LECTURA INDIVIDUAL

13. MARC GEOGRÀFIC DE LA LÍRICA
TROBADORESCA
 LA LÍRICA TROBADORESCA: 1ªmostra de
poesia culta en llengua vulgar
OCCITÀ
(llengua
romànica)

14. LÍRICA TROBADORESCA
 L’ART DE TROBAR ART DE CREAR
CANÇONS
• ELS AUTORS PERTANYEN EN
GENERAL A LA NOBLESA DE
LES CORTS FEUDALS S.XII-
XIII (DESTINADA A
L’ARISTOCRÀCIA)
• GRAN PREPARACIÓ TÈCNICA
DELS TROBADORS: SEGUIR
UNES REGLES FIXES (SEGUIR
EL CÀNON MARCAT)

15. AMOR CORTÈS/ORGANITZACIÓ SOCIAL
I POLÍTICA FEUDAL (RELACIÓ ÍNTIMA)
 L’AMOR CORTÈS:
RELACIÓ DE
VASSALLATGE
SENYOR
NOBLE
SÚBDITS
RELACIÓ
AMOROSA
DONA
NOBLE
(MIDONS)
TROBADOR

16. CARACTERÍSTIQUES POESIA
TROBADORESCA
DAMA CASADA,
RELACIÓ
ADÚLTERA
PRESÈNCIA EN LA
POESIA DEL
MARIT GILÓS I
DELS ENVEJOSOS
(LAUSENGIERS)
DONA
INABASTABLE,
ÉSSER SUPERIOR,
FORA DE L’ABAST
DEL TROBADOR
DARRERE LA FINA AMOR
HI HA UN REFORÇAMENT
DE LA SOCIETAT FEUDAL:
L’OBJECTIU DEL
CAVALLER HA DE SER
SERVIR LA DONA DEL SEU
SENYOR
FINA AMOR: CODI
AMORÓS REFERIT
A UN AMOR
ESPIRITUALITZAT

17. RESUM POESIA TROBADORESCA
1. CREACIÓ MUSICAL I LITERÀRIA, REALITZADA PEL
TROBADOR I INTERPRETADA PEL JOGLAR.
2. EN LLENGUA PROVENÇAL: KOINÉ
3. FOMENTADA I ACOLLIDA EN LES CORTS FEUDALS
DELS S. XII-XIII. LÍRICA FEUDAL. VASSALLATGE
AMORÓS.
4. PROJECCIÓ DE L’AMOR CORTÈS
5. GÈNERES BÀSICS: CANÇÓ, ALBA, PASTOREL.LA,
SIRVENTÈS, PLANY, VIADEIRA.
6. TROBADORS DE RENOM: GUILHEM DE PEITEU,
GUILLEM DE BERGADÀ, CERVERÍ DE GIRONA
Gràcies als cançoners medievals, avui coneixem les més de
2.000 composicions poètiques que constitueixen la literatura
provençal trobadoresca

18. IMATGES
TAPÍS CONEGUT AMB EL
NOM D’OFRENA DEL
COR, QUE ES CONSERVA
AL MUSEU DE CLUNY.
S’HI REPRESENTA UNA
ESCENA D’AMOR
CORTÈS, EN QUÈ EL
CAVALLER OFEREIX EL
SEU COR A UNA DAMA,
TEMA LITERARI
D’ORIGEN
TROBADORESC

19. LA LÍRICA TROBADORESCA
 MAPA CONCEPTUAL DE LA LÍRICA
TROBADORESCA (PRINCIPALS GÈNERES)
http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1HRJ54YH
3-1243Y2Q-7T/lirica%20trobadoresca.cmap