LITERATURA CATALANA
L’edat mitjana.S. XII i XIII
L’edat mitjana és el període que comprèn des de la caiguda
de l’Imperi Romà d’Occident (476) fins a la conquesta de
Constantinoble pels turcs ( 1453).
L’home medieval té una visió del món profundament religiós.
Considera que la vida terrenal és un trànsit dolorós, en què cal
patir dures penes per arribar a la vertadera vida, la que hi ha
més enllà de la mort; i veu la mort com un pas com un pas al
cel o a l’infern.
Cal seguir un codi moral, basat en els principis cristians del bé i
del mal, a fi d’aconseguir la salvació eterna. L’obra del home
a la terra ha de seguir les ensenyances de Déu, i l’art i la
literatura serviran per cantar-lo i glorificar-lo.
CONTEXT HISTÒRIC
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
La llengua de la cultura, del dret i de les institucions és el llatí. Al llarg de
l’edat mitjana, es formen les llengües vulgars, que a poc a poc prenen
espai al llatí i acaben imposant-se.
ÀMBIT SOCIOECONÒMIC
L’economia medieval és agrària, i la societat s’organitza segons el
model del feudalisme, que es basa en el vincle del vassallatge entre el
senyor feudal i el serf.
ÀMBIT RELIGIÓS
L’Església és la institució més poderosa: no tan sols domina la política i
l’economia, sinó que governa les consciències dels individus i la manera
de viure.
ÀMBIT CULTURAL
La cultura, la lectura i l’escriptura són patrimoni de l’Església. Els
monestirs són els centres de cultura del moment. Hi conflueixen el saber
de l’antiguitat grecollatina, de l’espiritualitat cristiana i de la cultura
àrab.
2.
ÀMBIT POLÍTIC
Després dela fragmentació de l’imperi romà, l’Europa política està
formada per una gran diversitat de regnes de fronteres canviants. Són
freqüents les invasions i hi ha una gran inseguretat política.
CONTEXT LITERARI
La literatura medieval:
• cultiva el gèneres heretats de la tradició grecollatina, però trenca
amb la temàtica i els ideals dels clàssics;
• és el reflex de la societat de l’època. Cada estament social fa
una literatura adequada la seva condició i manera d’entendre el
món.
LITERATURA RELIGIÓSA
La literatura religiosa o doctrinal és obra de l’Església, i té com a objectiu
ensenyar al poble i guiar-lo pel camí de la fe.
LITERATURA POPULAR
El poble crea la literatura popular, construïda per cançons de feina i de
festa.
LITERATURA CORTESANA
En l’àmbit de la noblesa i la cort es cultiva la literatura cortesana i
cavalleresca, que canta, d’una banda, les gestes dels cavallers i, d’altra
banda, l’amor cortesà.