1. HISTÒRIA DE LA LITERATURA DECADÈNCIA - segles XVI-XVIII RENAIXENÇA - segle XIX

2. DECADÈNCIA (Edat moderna) Anomenem DECADÈNCIA un llarg període de la nostra història de la literatura en el qual es donà una sensible pèrdua de consciència lingüística. Les causes són d’ordre econòmic, social i polític (prohibició de l’ús del català regulat pel Decret de la Nova Planta el s. XVIII, després de la Guerra de Successió) Els efectes són: - menor quantitat de producció. - empitjorament de la qualitat literària.

3. El terme “decadència” és qüestionable i la recessió només afecta la literatura culta. La literatura popular es produí amb regularitat (romanços i cançons de transmissió oral). Moviments literaris del període: Segle XVI- Renaixement Segle XVII- Barroc. Segle XVIII- Neoclassicisme i Il·lustració

4. Una de les figures més representatives del Barroc és Francesc Vicent Garcia (1579-1623), el popular Rector de Vallfogona. Els seus sonets amorosos són un bon exemple de l’estètica barroca. A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil. Ab una pinta de marfil polia 10A Sos cabells de finíssima atzabeja 10B A qui los de or més fi tenen enveja, 10B En un terrat, la bella Flora, un dia; 10A Entre ells la pura neu se descobria 10A Del coll que, ab son contrari, més campeja 10B I, com la mà com el marfil blanqueja 10B I, com la mà de una peça pareixia. 10A Jo, de lluny, tan atònit contemplava 10C Lo dolç combat, que ab estremada gràcia 10D Aquestos dos contraris mantenien, 10E Que el cor, enamorat, se m’alterava 10C I, temerós de alguna gran desgràcia, 10D De prendre’ls tregües ganes me venien. 10E El sonet és un cant a la bella dama que el té encisat. Es basa en el contrast , característica estètica barroca ( el marfil de la pinta i l’atzabeja del cabell).

5. Segle XIX: LA RENAIXENÇA Presa de consciència diferencial catalana És un moviment de redreçament cultural. La recuperació de la identitat catalana es va buscar principalment en el passat històric i en la tradició popular (influència del romanticisme). Els seus promotors van ser els intel·lectuals fills de la burgesia.

6. Una de les fites més importants del moviment fou la restauració dels Jocs Florals, certàmens literaris medievals per tal que estimulessin la creació en català. Va tenir lloc el 1859.

7. Moviments literaris i estètics del segle XIX : ROMANTICISME REALISME NATURALISME Honoré de Balzac, escriptor francès pare del Realisme D. Friedrich, Caminant sobre el mar de boira. Paisatge que podem vincular al Romanticisme La literatura catalana participa de tots ells alhora que protagonitza un impuls de recuperació. Emile Zola , autor francès inspirador del Naturalisme

8. El ROMANTICISME va ser una reacció a la rigidesa formal i racionalitat de la Il·lustració i el Neoclassicisme. Proposava un art basat en la llibertat de l’artista i l’emotivitat subjectiva . Algunes de les seves característiques: Importància del sentiment enfront la raó. Apreciació de les coses personals, subjectivisme i individualisme absolut. Evasió de la realitat, idealisme. Pren com a model l’Edat mitjana i valora la tradició popular. Defensa les llibertats nacionals i el liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat. Goethe a la campagna romana (Tischbein –1786)

9. REALISME Corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Reacció als postulats romàntics, implica la descoberta de la realitat com a matèria artística o literària. Busca el detall. Fa ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels personatges, situacions i llocs. Pretén l’objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. Temes contemporanis i afany crític. El quotidià i no l'exòtic és el tema central, vol exposar problemes polítics, humans i socials del seu temps.

10. NATURALISME Sorgit a França a finals de la dècada de 1860, parteix del realisme, però incorpora les teories fisiològiques de Claude Bernard, el positivisme d’August Comte i el determinisme de Taine. Vol fer de l’art una branca de la ciència. Elabora un teoria mig filosòfica, mig científica segons la qual l’home està determinat per les lleis biològiques i ambientals

11. Autors més significatius de la Renaixença POESIA Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) El seu poema-oda La pàtria (1833) inicia la identificació entre llengua i nació. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau; oh serres desiguals, que allí en la patria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. … En llemosí sonà lo meu primer vagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntics llemosins somiava cada nit. Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir, ni ment, puix surten mes raons del centre de mon pit. ...

12. Joaquim Rubió i Ors, Lo gaiter del Llobregat (1818-1899) El pròleg del seu recull de poemes Mos cantars (1841) esdevé manifest programàtic del moviment. Reivindica la conquesta d’una literatura pròpia i no satèl·lit de la castellana i la restauració dels Jocs Florals. Jacint Verdaguer (1846-1902) Figura cabdal de la Renaixença. És autor de poesia lírica de tema bucòlic i religiós i de dos poemes èpics: L’Atlàntida (1877) Canigó (1886) Orígens mítics de Catalunya Jacint Verdaguer

13. TEATRE Frederic Soler, S erafí Pitarra. Autor de sainets (gatades) Àngel Guimerà (1845-1924) Anomenat Mestre en Gay Saber el 1877 Cal destacar la seva trilogia realista formada per: Maria Rosa (1894) Terra baixa (1896) La filla del mar (1900)

14. NOVEL·LA Narcís Oller ( 1846-1930) Creador de la novel·la moderna catalana. Algunes de les seves obres: La papallona (1882) L’escanyapobres (1884) Vilaniu (1885) La Febre d’or (1890-92) La bogeria (1898) Les novel·les d’Oller, com a reflex del corrent realista, formen un conjunt que té com a finalitat l'estudi de la societat catalana de la Restauració en tots els seus aspectes, amb una clara finalitat crítica i didàctica.

15. El tombant de segle El MODERNISME (1892-1911) afany de modernització El mateix fenomen de renovació s’observa arreu dels centres urbans de l’Europa industrialitzada: França- Art Nouveau Àustria- Jugend Stil o Sezessionstyl Anglaterra - Modern Style o Art Déco Espanya i Sudamèrica - Modernismo ... El seu desplegament abasta a tots els camps de l’estètica: arquitectura, pintura, arts aplicades...

17. Es tracta d’un art fonamentalment burgès, però molt crític amb la seva pròpia classe a la qual consideraven materialista i prosàica. Es produeix sovint una ruptura i rebuig mutu que explica, de fet, el final del moviment. A nivell estètic és molt ambigu i recull influències de procedència diversa que fins i tot semblen contradictòries, però els diferents corrents que inclou participen de decadentisme, simbolisme, esteticisme...és a dir l’idealisme espiritual contra el realisme. Venus de l’anglès Rossetti, un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita, juntament amb Millais i Hunt.

18. A Catalunya, a finals del segle XIX un grup de joves intel·lectuals (pintors, poetes, dramaturgs...) es reunien en un bar-restaurant, Els Quatre Gats. Hi feien tertúlies, concerts, espectacles, exposicions. Freqüentaven El Cau Ferrat a Sitges on celebraven unes festes ben peculiars que impressionaren els pacífics pescadors que hi vivien. Donaven a conèixer les seves propostes culturals i estètiques en la premsa diària ( La Vanguardia i Diario de Barcelona) i revistes com L’avenç i Catalònia . Eren "moderns”, vivien com a bohemis i els devem un llegat artístic molt valuós .

19. PERIODES : ANYS DE GESTACIÓ 1881 (revista L’Avenç ) ANYS DE LLUITA 1892-1900 ANYS DE CONSOLIDACIÓ 1900-1911 1982-1900 : Article de Jaume Brossa a l’Avenç: Viure del passat Actitud oberta i progressista en relació a la cultura europea. (es donen a conèixer autors com Goethe, Nietzsche, Baudelire i D’Annunzio que són traduïts al català) Preocupació per la normalització de la llengua (inici campanya per a la reforma lingüística que culminarà el Noucentisme) Dos corrents ideològics: esteticisme i regeneracionisme, molt distanciats a “L’Avenç" (que es va radicalitzant) i equilibrats a "Catalònia" (1906). Celebració de les Festes Modernistes de Sitges. Publicació de revistes de caire artístic “Quatre Gats” i "Pel&Ploma". 1900-1911 : mort de Joan Maragall i Isidre Nonell Aparició revista "Joventut” (1900-1906) Producció novel·lística important (aparició del ruralisme) Assimilació d'escriptors de la Renaixença. Revalorització dels Jocs Florals. Primeres mostres del Noucentisme (1906)

20. Tensions artista-societat : La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i s’acentuen actituds conservadores. La burgesia vol preservar valors culturals ja establerts i considera els joves intel·lectuals destructors i desiquilibrats. Els artistes modernistes veuen els burgesos com éssers materialistes i pragmàtics que no donen a l’art i a l’artista la importància que haurien de tenir. El moviment neix marcat per l’enfrontament entre l’artista (que vol elevar la societat culturalment i espiritualment) i el burgès (que només es preocupa dels béns materials) Els intel·lectuals se’n desmarquen i ho mostren en el capteniment i els vestits, adopten formes de vida bohèmies. Segons el vessant al qual pertanyen podem subdividir aquests artistes en: ESTETICISTES : partidaris de l’art per l’art. Entenen l’art com una religió, un bàlsam i el seu paper és el de sacerdot o messies que conduirà la societat al canvi. Per a ells l’art és un refugi, una evasió. Constitueixen la bohèmia daurada (Per exemple S. Rusiñol) REGENERACIONISTES : creuen que la renovació vindrà a partir del desvetllament ideològic, donen més importància al missatge que a la forma i fan campanya de crítica social, política i ideològica, estan compromesos amb la seva societat. Constitueixen la bohèmia negra o tràgica (Per exemple J.Puig i Ferreter)

21. Les alternatives al model narratiu realista No es vol retratar objectivament la realitat sinó fer una selecció subjectiva d’aspectes, suggerir no pas analitzar. Ús d’un llenguatge connotatiu i de figures pròpies del vers (metàfora i símbol) -prosa poètica- Estructura fragmentada, capítols autònoms. Temàtiques comunes: la lluita per l’existència (autorealització individu), relacions home i entorn, conflite individu-societat, dualitat camp-ciutat, visió de la multitud hostil. Línies narratives: novel·la rural, decadentista, costumista i històrica. Obres i autors : Novel·la rural : Ús de l’anomenat llenguatge mascle -aspre i cru- -Raimon Casellas: Els sots feréstecs (1901) -Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) : Solitud (1905) -Josep Pous i Pagès: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912)

22. Novel·la decadentista : busca ferir la sensibilitat del lector burgès, temes morbosos, relacions incestuoses, sacrílegues... -Prudenci Bertrana: Josafat (1906) -Alfons Maseras L’adolescent ( 1909) -Miquel de Palol: Camí de Llum: narracions d’un crepuscle (1909) Novel·la costumista : enfrontament artista-societat presentat en termes de conflicte generacional -Santiago Rusiñol: L’auca del senyor Esteve (1907) Miquel de Palol

23. El teatre: del naturalisme al simbolisme El teatre és el gènere que s’adiu més amb la voluntat de l’escriptor modernista de crear art-síntesi, art-total. Desenvolupament del gènere dramàtico-musical (òpera) Teatre d’arrel realista-naturalista: Prenen com a model Ibsen . Entorn i personatges reals, filosofia individualista, vitalista i crítica amb el poder i les injustícies. Teatre de denúncia. - Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades (1908) - Ignasi Iglésias: El cor del poble (1902) - Juli Vallmitjana: Els zin-calós (1911) Teatre simbolista: El seu model és Maeterlinck . Creació d’atmosferes poètiques, ambientació màgica, fascinant, incorporació de recursos escènics: so, llum, escenografia, vestuari... - Santiago Rusiñol: L’alegria que passa (1898), El jardí abandonat (1900), Cigales i formigues (1901) - Adrià Gual: Crea la companyia Teatre Íntim (1898) Misteri de dolor (1904), Els pobres menestrals (1908) Ignasi Iglésias

24. La poesia El gènere es diversifica en tot un ventall de línies: naturalisme, parnassianisme, simbolisme, prerafaelitisme. Inclou els poetes de l’ Escola Mallorquina: - Miquel Costa i Llobera , Lo pi de Formentor - Joan Alcover , Cap al tard. Poemes bíblics (La balanguera) Autors representatius : -Apelles Mestres, polifaceta (dramaturg, músic, il·lustrador...): Lil·liana (1907) -elements fantasiosos: follets, fades, dones d’aigua-. -Jeroni Zanné, difusor de Wagner: Assaigs estètics , Oda a Salomé , Sonets... - Alexandre de Riquer, pintor i dibuixant: Enyorances, Aplec de sonets.... Il·lustració per a Lil·liana Manuscrit de Lo pi de Formentor

25. El poeta més important és Joan Maragall , també prosista (escriví a Diario de Barcelona i textos de teoria literària com Elogi de la paraula on formula la teoria de la paraula viva que surt del cor contra la paraula apresa) Fou traductor d’autors alemanys, francesos i anglesos. La seva poesia trenca amb la tradició romàntica local i endarrerida i connecta amb Europa; és una obra moderna. Tot i que se li han retret falles en la seva llengua literària (sobretots els poetes noucentistes) va crear escola. Pel seu compromís amb la societat del seu temps, va esdevenir la veu de la consciència de la seva classe social. Reculls de poemes: Visions i cants (1900) amb Els cants de la guerra (Oda a Espanya...) Les disperses (1904) Enllà (1906) Seqüències (1911)

26. POESIA Joan Maragall (1860-1911) Més enllà de la seva poesia, als seus escrits periodístics es fa ressò dels problemes del seu moment. Els poetes mallorquins: Miquel Costa i Llobera (1854-1922) Joan Alcover (1854-1926) NARRATIVA Víctor Català, Caterina Albert i Paradís (1869-1966) Solitud (1905) novel·la simbolista TEATRE Santiago Rusiñol (1861-1931) L’alegria que passa (1898) vessat esteticista Recreació del pi de Formentor Víctor Català Santiago Rusiñol Joan Maragall

27. Associació d’escriptors en llengua catalana: http://www.escriptors.cat/?q=autors Lletra (UOC): http://www.uoc.edu/lletra/noms.html Obres en català: http://www.xtec.es/~jducros/clobrescat1.html

28. El Noucentisme 1906-1923 Un programa de govern al servei de la cultura. Eugeni D’Ors , Xènius (1881-1954) l’ideòleg del moviment . El glossari Josep Carner (1884-1970) el príncep dels poetes Els fruits saborosos (1906) 1906 - Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Creció de l’Institut d’Estudis Catalans

29. Amb el Noucentisme va ser possible la normativització del català gràcies a la tasca de POMPEU FABRA (Barcelona, 1868- Prada de Conflent, 1948)

30. Les avantguardes Els moviments plàstics i literaris que se succeiren a Europa des dels anys previs a la Primera Guerra Mundial fins al final de la Segona. Cubisme Futurisme Dadaisme Surrealisme

31. Joan Salvat-Papasseit (1894- 1924) Contra els poetes en minúscula. - Primer manifest català futurista (1921)- L’irradiador del port i les gavines (1921) La gesta dels estels (1922) El poema de la rosa als llavis (1923)

32. Josep Vicenç Foix (1893-1987) El recull de sonets Sol, i de dol de 1947 expressa la seva síntesi de tradició i modernitat Poema visual

33. Al marge del Noucentisme Josep Maria de Sagarra (1894-1961) Poeta, dramaturg i prosista. Cançoner popular: Cançons de rem i de vela ... Poema narratiu: El comte Arnau ... Teatre: L’hostal de la Glòria , El cafè de la Marina... Narrativa : Vida privada ... Josep Pla (1897-1981) Professional de l’escriptura, la seva obra en prosa és de difíciñ classificació temàtica. Abasta el dietari, la crònica periodística, les memòries, la narració ... El Quadern gris, Contraban... Josep M. de Sagarra Josep Pla

34. La poesia de tradició simbolista CARLES RIBA (1893-1959) Primer llibre d’estances (1919) Les elegies de Bierville (1943) Fou també traductor de litertura clàssica ( Odissea ...) CLEMENTINA ARDERIU (1893-1976) Sempre i ara (1946) L’esperança, encara (1968)

35. LA REPRESA DE LA NOVEL·LA ( ANYS 30) Després de la proliferació de la novel·la amb el Modernisme, el Noucentisme va marginar el gènere novel·lístic. A finals dels anys 20 s’inicià un debat sobre la conveniència del conreu d’una novel·la en català per tal d’aconseguir la plena normalització literària. Amb el Pemi Crexells el panorama narratiu català es vigoritzà. J. Puig i Ferreter : El cercle màgic , 1929 Miquel Llor : Laura a la ciutat dels sants , 1930 Prudenci Bertrana : L’hereu, 1931 Josep M. De Sagarra : Vida privada, 1932 Cales Soldevila : Valentina , 1933 Terea Vernet : Les algues roges, 1934 Francesc Trabal : Vals, 1936 Mercè Rodoreda : Aloma, 1937 Mercè Rodoreda

36. L’any 1939 s’inicia una etapa fosca. La dictadura franquista abolí la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia i prohibí l’ús públic i oficial de la llengua catalana i el seu ensenyament. Molts escriptors van haver d’exiliar-se. La represa de la cultura catalana no fou possible fins ben entrada la dècada dels 50: 1959- aparició revista “Serra d’Or” 1961- creació d’Òmnium cultural 1962- nasqué Edicions 62 1964- retorn de l’exili de l’editorial Proa 1965- s’instituí la càtedra de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona Inici del moviment de la “Nova Cançó” Ús del català a la litúrgia Campanyes a favor de l’ensenyament de la llengua .... La normalització de la llengua i la literatura no fou plena, però, fins a l’etapa de democràcia que s’inicià el 1975.

37. La literatura catalana a l’exili

38. Els diferents grups d’intel·lectuals exiliats mantingueren viva la literatura catalana: Publicació de revistes Contactes culturals (conferències, tertúlies...) Edicions que es feien arribar als grups clandestins A la dècada dels seixanta va obrir-se un període per a la poesia en què s’acaba amb la tradició simbolista i s’inicia un acostament dels poetes a la realitat social de l’època (oposició al franquisme) POESIA CIVIL

39. SALVADOR ESPRIU (1913-1985) L’exili interior Obra influïda per l’existencialisme. Prosa narrativa Va conrear el gènere abans de la Guerra Civil i el va abandonar durant la postguerra. Laia (1932), Ariadna al laberint grotesc (1935) Poesia Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs Death (1952) El caminant i el mur (1954), El final del laberint (1955) La pell de brau (1958), Setmana Santa (1971 ) Reflexions sobre la vida i l’home i també relacionades amb la guerra civil Teatre Antígona (1939) Primera història d’Esther (1947) Una altra Fedra, si us plau (1978)

40. JOAN OLIVER , PERE QUART (1899-1986) POESIA 1ª etapa: ironia mordaç, crítica sarcàtica. Les decapitacions Bestiari 2ª etapa: visió racionalista i escèptica . Saló de tardor (1947) Terra de naufragis (1955) Temes com la mort, l’exili i el dolor relacionats amb la posguerra 3ª etapa: ironia, sarcasme, crítica de la’actuació de la burgesia. Vacances pagades (1960) TEATRE Allò que tal vegada s’edevingué (1933). Paròdia La fam (1938) R elacionada amb la revolució. Ball robat (1958) Comèdia psicològica

41. Poetes fins a la dècada dels 70 BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (1913-1938) Imitació al foc (obra pòstuma) MÀRIUS TORRES (1910-1942) Poesies (inèdita fins 1947) AGUSTÍ BARTRA (1908-1982) Màrsias i Adila (1948) JOAN VINYOLI (1914-1984) Poesia completa (1975-79) JOSEP PALAU I FABRE (1917-2008) Obra poètica avantguardista, propera al surrealisme. J. Palau i Fabre M. Torres J. Vinyoli A. Bartra

42. La poesia dels anys setanta El corrent poètic predominant trenca amb el realisme històric i revisa la poesia més formal d’autors com Carner i Riba. GABRIEL FERRATER (1922-1972) Da nuces pueris (1960) Menja’t una cama (1962) Teoria dels cossos (1966) Actitud de distanciament i escepticisme. Preocupació lingüística. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (1924-1993) Mural del país valencià (1975) La clau que obri tots els panys (1954-1957)

43. MIQUEL MARTÍ I POL (1929-2003) Els primers llibres denoten una crisi existencial, poesia reflexiva i d’home solitari. Posteriorment fa una poesia més compromesa amb la realitat. Paraules al vent (1954) El poble (1966) La fàbrica (1972) Estimada Marta ( 1978) Suite de Parlavà (1991) .... També conreà la narració.

44. POESIA DELS ANYS 80 JOAN MARGARIT (1938) NARCÍS COMADIRA (1942) FRANCESC PARCERISAS (1944) ENRIC CASASSES (1951) MARIA-MERCÈ MARÇAL (1952-1988) PERE GIMFERRER (1945)

45. La narrativa de postguerra Els narradors, per motius diversos, són figures aïllades, desvinculats dels moviments literaris. LLORENÇ VILLALONGA (1897-1980) 1956 1931 La seva obra refllecteix la fi d’una classe soial: l’aristocràcia rural mallorquina

46. MERCÈ RODOREDA (1909-1983) Dins l’univers literari de l’autora cal destacar la galeria de personatges femenins, la troballa de l’escriptura parlada i el reflex del món oníric. Mercè Rodoreda basteix una de les obres més sòlides i universals de la nostra literatura . 1974 1938 1962 1967

47. PERE CALDERS (1912-1994) La seva narrativa és fortament marcada per l’exili .

48. La narrativa dels anys seixanta EL REALISME HISTÒRIC MANUEL DE PEDROLO (1918-1990) Totes les bèsties de càrrega (1967) El mecanoscrit del segon origen (1974) (la novel·la en català més publicada) Experimentació de tècniques i gèneres narratius. JOSEP M. ESPINÀS (1927) Destaca com a novel·lista i periodista. Un dels fundadors de la Nova Cançó. MARIA AURÈLIA CAPMANY (1918-1991) Va conrear la novel·la, l’assaig i el teatre. Un lloc entre els morts (1967)

49. BLAI BONET (1926-1997) AVEL·LÍ ARTÍS-GENER (1912-2000) La literatura fantàstica Joan Perucho (1920-2003) Jordi Sarsanedas (1924-2006) Llibre de cavalleries Les històries naturals Mites

50. La narrativa a partir dels anys setanta Baltasar Porcel (1937) Cavalls cap a la fosca Terenci Moix, (1942-2003) El dia que va morir Marilyn Jesús Moncada (1931-2005) Camí de sirga Jaume Fuster (1945-1998) L’illa de les tres taronges

51. MONTSERRAT ROIG (1946-1991) Una obra truncada per la seva mort prematura

52. Carme Riera (1948) Te deix, amor la mar com a penyora Quim Monzó (1952) Uf , va dir ell A part de la novel·la, en els darrers anys s’ha conreat la narrativa breu Sergi Pàmies (1960) T’hauria de caure la cara de vergonya

53. La renovació teatral dels anys setanta i vuitanta Autors més representatius: Josep M. Benet i Jornet ( Revolta de bruixes ) Sergi Bellbel

54. Poemes inclosos a l’antologia TROBADORS Cerverí de Girona (1258-1285) No·l prenatz lo fals marit. Guillem de Berguedà (1138-1192) Cançoneta leu e plana. RAMON LLULL A vós dona verge santa Maria. ANSELM TURMEDA Elogi dels diners.

55. JORDI DE SANT JORDI Presoner. AUSIÀS MARCH Així com cell que es veu prop de la mort. Colguen les gents ab alegria festes. JOAN ROIS DE CORELLA La balada de la garsa i l’esmerla. Tomba d’A. March a la catedral de València Imprès de J. Roís de Corella

56. Del segle XVI al XIX FRANCESC VICENT GARCIA, el Rector de Vallfogona (1579-1623) A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil. CANÇÓ POPULAR Lo mariner. ( A la vora de la mar ) RENAIXENÇA BONAVENTURA CARLES ARIBAU La pàtria (1833) JACINT VERDAGUER Canigó. (Epíleg. Los dos campanars) (1886) Poesia èpica Vora la mar (datat el 1883) ( i nclòs a Flors del calvari, 1895) Poesia lírica . Mossèn Cinto Verdaguer

57. L’escola mallorquina MIQUEL COSTA I LLOBERA Lo pi de Formentor. JOAN ALCOVER La balanguera, des de 1996 himne oficial de Mallorca. El Modernisme JOAN MARAGALL La vaca cega (escrit l’estiu de 1893) Oda a Espanya, forma part de la trilogia Els tres cants de la guerra inclosa a Visions i Cants (1900) Mossèn Costa i Llobera Joan Alcover Joan Maragall

58. El Noucentisme JOSEP CARNER Cançoneta incerta (inclosa a Sons de lira i flabiol de 1927) Bèlgica (el poema de l’exili) Relacionada amb l’Escola Mallorquina i el Noucentisme M. ANTÒNIA SALVÀ L’encís que fuig (inclòs a Espigues i flors de 1926) Josep Carner M. Antònia Salvà

59. L’avanguardisme JOSEP M. JUNOY Oda a Guynemer, inclòs a Poemes i cal·ligrames (1920) JOAN SALVAT-PAPASSEIT El cal·ligrama 2, dins El poema de la rosa als llavis (1923) Tot l’enyor de demà , dins L’irradiador del port i les gavines (1921)

60. Al marge del noucentisme JOSEP MARIA DE SAGARRA Vinyes verdes vora el mar, inclòs a Cançons de rem i de vela (1923) Aigua-marina , dins Àncores i estrelles (1936) La poesia de tradició simbolista CARLES RIBA Poema n.8 del segon llibre d’estances (1930) Súnion , dins Les elegies de Bierville (escrit a l’exili i publicat el 1943)

61. CLEMENTINA ARDERIU El pendís (1920) BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL A Mallorca, durant la guerra civil dins Imitació al foc (1938) ROSA LEVERONI Elegies de la represa, VI (1952) Clementina Arderiu i Carles Riba, el seu marit. Bartomeu Rosselló-Pòrcel Rosa Leveroni

62. MÀRIUS TORRES La ciutat llunyana (1939) AGUSTÍ BARTRA Oda a Catalunya des dels tròpics (1942) JOAN VINYOLI Les boies, inclòs a Cercles (1979) Poesia de tradició vanguardista JOSEP VICENÇ FOIX Sol, i de dol (1947) És quan dormo que hi veig clar (1939) Màrius Torres Agustí Bartra J.V. Foix

63. Dos trajectòries singulars SALVADOR ESPRIU Cançó del mati encalmat Assaig de càntic en el temple dins El caminant i el mur (1954) PERE QUART (Joan Oliver) Corrandes d’exili dins Saló de tardor (1847) Vacances pagades (1960)

64. La poesia dels anys setanta GABRIEL FERRATER Floral Cambra de la tardor formen part de Da nuces pueris (1960) JOAN BROSSA Poema visual Eco inclòs a Rua de llibres (1980) VICENT ANDRÉS ESTELLÉS Els amants MIQUEL MARTÍ I POL L’Elionor, dins La fàbrica (1972)

65. Els anys 80 MARIA-MERCÈ MARÇAL Brida, forma part de Bruixa de dol (1979)