2. COM SÓN ELS ARTISTES
MODERNISTES?
• -Burgesos, iconoclastes, combatius, bohemis, ambiciosos i
cultes, pintors (Ramon Casas), literats, arquitectes
(Antoni Gaudí), músics (Enric Morera).
• -Són fills de la burgesia, rics amb hàbits refinats i estil.
Volen trencar amb els designis professionals paterns (la
botiga, la fàbrica) i seguir la vocació artística, perquè són
amants de l´Ideal, enfront del materialisme social.
• -Introdueixen els autors teatrals Ibsen i Maeterlinck, el
filòsof F.Nietzsche, el músic Richard Wagner .
• -Van vestits amb barret d´ales amples, vestit balder,
cabells llargs i greixosos i pipa. Són joves, catalanistes,
seriosos, els agrada fer esport, van a exposicions,
estrenes, concerts, conferències, viatgen a París,
llegeixen i escriuen en revistes catalanes, són esquerrans
( " de paraula", perquè respecten els valors catòlics),
passegen en grup per les Rambles, organitzen homenatges
i festes...
3. JOAN MARAGALL
"(...) vaig acabar el Batxillerat i vaig
començar a ésser infeliç. (...) Vaig ser
bruscament arrencat de davant dels llibres i
col·locat davant de la tauleta del treball en la
indústria a què venia destinat, i posat, en
cert modo, en la condició de poc més que un
aprenent. El cop fou terrible i retrunyí en tot
el meu ser, i d'aquell desballestament
d'aspiracions contrariades s'alçà, portant
l'estendard de la rebel·lió, ma passió per la
poesia, al mateix temps que mos setze anys
m'entregaven en cos i ànima a l'adoració, a
la idolatria de quantes dones de bona
presència passaven davant mos ulls i una
espècie de misticisme per la Naturalesa
s'anava filtrant dins meu”.
(Joan Maragall Notes autobiogràfiques.
A: Gabriel Maragall (1988). Joan Maragall:
esbós biogràfic. Barcelona: Edicions 62)
4. BIOGRAFIA
• Va néixer a Barcelona l’any 1860 en una família burgesa que tenia
un negoci tèxtil.
• No es va voler incorporar a l’empresa i fer-se’n càrrec. El seu pare,
finalment, li va permetre estudiar la carrera de Dret.
• La vida d’estudiant universitari li va permetre relacionar-se amb
els intel·lectuals del moment.
• Va alternar les classes amb les conferències i les tertúlies, l’estudi
d’idiomes (alemany) i la lectura dels escriptors europeus de
l’època.
• Maragall va iniciar la seva tasca periodística l’any 1890. Va
col·laborar al Diario de Barcelona, i a les revistes modernistes
l’Avenç i Pèl i Ploma. Són importants els seus articles d’opinió. Són
articles crítics i compromesos amb la societat de l’època. I gràcies a
les seves traduccions va donar a conèixer els autors europeus més
importants del moment.
• Va morir a Barcelona l’any 1911.
5.
6. LA TEORIA DE LA PARAULA VIVA DE
JOAN MARAGALL
ÉS LA SEVA TEORIA POÈTICA.
EL POETA HA D’ESPERAR EL MOMENT D’INSPIRACIÓ I ALESHORES
UNA VEU INTERIOR LI DICTARÀ ELS VERSOS DEL POEMA.
LES PARAULES QUE SORGEIXEN AIXÍ SÓN AUTÈNTIQUES.
UN COP ESCRIT EL POEMA AQUEST NO ES POT REVISAR PERQUÈ LA
COMPOSICIÓ PERDRIA L’ESPONTENEÏTAT.
LES PARAULES S’HAN D’ESCRIURE TAL COM RAGEN.
Més val que la paraula trenqui el motlle, que nosaltres les
paraules" deia Joan Maragall.
7. ELOGI DE LA PARAULA VIVA
• Maragall va exposar la seva concepció sobre:
– La creació poètica (Elogi de la paraula, 1903)
– El concepte de l’art (Elogi de la poesia, 1907)
• La poesia per Maragall ha de
tenir 3 condicions:
- Espontaneïtat
- Puresa
- sinceritat
8. • Pensament basat en la paraula viva (inspirat amb el
romanticisme): els poetes, que viuen en la natura, expressen
la vida i la bellesa a través de la paraula que es converteix en
poesia després de contemplar-la.
• Maragall proposa:
- Les paraules vives dels grans poetes
- La poesia popular com a suprema escola de poesia.
• I menysprea:
- La poesia pensada després de grans reflexions.
9. CONCLUSIÓ
Teoria maragalliana:
- La poesia és una forma de coneixement de la
vida la qual canviarà quan s’aconsegueixi
entendre la bellesa en el món.
- Aquesta emoció neix de la percepció del món
a partir dels paisatges o escenes.
- La comunicació es farà traslladant les formes
del món a les formes de la poesia.
10. LA SEVA POESIA
• EN GENERAL LA SEVA POESIA VOL TRANSMETRE OPTIMISME.
• FINS I TOT EN ELS POEMES ON HI APAREIX EL PATIMENT I
L’ANGOIXA, MARAGALL SAP PLASMAR-HI UNA ACTITUD
VITALISTA I POSITIVA.
• EN ELS SEUS POEMES PARLA DEL PAISATGE, ELS COSTUMS I
LES FESTES, ELS MITES I ELS HEROIS DE CATALUNYA.
• POESIES, DE 1895, SERÀ EL SEU PRIMER LLIBRE.
• VISIONS I CANTS, PUBLICAT EL 1900, ÉS L’EXEMPLE D’UNS
POEMES AMB UNA LLENGUA ALLUNYADA DE LA RETÒRICA.
• DURANT ELS ANYS FINALS DE LA SEVA VIDA, EL POETA
TORNARÀ A SER L’ARTISTA COMPROMÈS AMB LA SEVA
SOCIETAT, I CRÍTIC AMB ELS FETS DE LA SETMANA TRÀGICA.
• LA SEVA ÚLTIMA OBRA SERÀ EL CANT ESPIRITUAL.
11. LA NOVEL·LA MODERNISTA. VÍCTOR
CATALÀ
• Els problemes dels novel.listes modernistes són aquests:
no hi ha editorials, ni públic, ni llengua normativitzada,
no tenen tradició (només Narcís Oller),
no són professionals (viuen del periodisme, publiquen narracions
curtes als diaris),
no tenen crítics que els aconsellin, com feien Yxart i Sardà amb
Oller,
el seu tarannà és antisocial... Les conseqüències són que només
fan contes curts i cadascú té un estil individual. Les primeres
novel.les (Solitud i Els Sots feréstecs) foren primer contes curts
editats en revistes, que després es distribuïren en capítols breus i
formaren novel.les, de capítols força autònoms. També solen
escriure prosa poètica, sense capítols trabats.
• -La novel.la modernista és més descriptiva que narrativa (hi ha
poca acció).
13. BIOGRAFIA
• Cateria Albert i Paradís va neixer 1869 i va morir el 1966.
• Coneguda amb el sobrenom de Victor Català va participar en el moviment
del modernisme.
• Inicià la seva carrera literaria molt jove, col·laborant en l'Almanach de
l'Esquella de la Torratxa, on hi publica els seus primers poemes.
• Al 1898 és va presentar al Jocs Florals d'Olot amb el poema “Lo llibre nou”
i el monòleg “La infanticida”
• Comença a utilitzar el pseudònim de Victor Català que és el nom d'un
personatge de “Calzer d'amargor”
14. • Al 1901 va publicar el seu primer
llibre titulat “Lo cant del mesos” i
un recull de monòlegs.
• Al 1902 fa un recull de Drames
rurals, que són els contes més
negres i punyents de la seva obra.
• Entre 1904 i 1905 treu a la llum la
novela“Solitud” amb la qual obté
gran reconeixement.
• Al 1926 publica la seva ultima
novel·la tutulada “un film”
• A la postguerra treurà un recull
de narracions en castellà i un
recull de proses literaries
15.
16.
17.
18.
19. SOLITUD
• Novel·la escrita per Víctor Català i
publicada en fulletons a la
revista Joventut .
• És una novel·la modernista,
moviment literari i artístic present
a Catalunya.
• Les tensions entre l'individu i
l'entorn constitueixen el fonament
simbòlic d'aquesta obra, construïda
a partir d'una selecció de la realitat
molt ben estructurada i treballada.
• L'autor situa el lector en la
muntanya.
• Un dels trets característics
d’aquesta novel·la és el llenguatge,
viu i expressiu.
20. ARGUMENT
• Autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat, de la Mila.
• La Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial, el seu
marit es un home gandul i amb poca personalitat.
• La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional,
tenint relacions personals amb altres personatges, sobretot amb el Pastor.
• Aquestes relacions marcades per la busca de l'amor i el desig de formar
part d'alguna cosa.
• El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la
novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra
vida o poder-la canviar profundament.
21. PERSONATGES
Mila:
• És una noia jove, sana i ben dotada.
• Viu a la muntanya. Al principi és molt insegura, s'ha casat amb en Maties per
no estar sola, no estava enamorada.
Maties:
• És molt covard, gandul i passa de tot.
• La seva feblesa l'ha fet ajuntar amb l'Ànima i agafa molts dels seus defectes.
Pastor:
• Té 64 anys, físicament és petit. Té una vida interior molt intensa.
• Recrea un món nou a través de les fàbules i li permeten viure la vida amb una
serietat diferent que les altres persones.
• Ajuda a la Mila en qualsevol problema que tingui.
• Persona dotada per dominar la paraula.
22. Anima:
• Personatge contraposat al pastor, no s'assemblen gens. No sap ni parlar.
• Busca la realització del seu desig sexual.
Baldiret:
• Sempre va amb el pastor.
• Sempre surt a la novel·la fent accions.
Arnau:
• Se sent atret per la Mila, semblava molt honrat i noble, però la Mila es
dóna compte de la incapacitat de l'Arnau per entendre que la mila vol
llibertat.
23. DRAMES RURALS
• Drames rurals, es una obra de Víctor Català publicada l’any 1902.
• És un recull de dotze drames
• formen part del ruralisme simbòlic
• El tema central de l’obra és el matrimoni.
• En primer lloc, Víctor Català analitza ens els tres primers drames els
problemes de marginació
• En segon lloc, a partir de Daltabaix, l’autora relata les conseqüències
fatals que significa per al gènere femení adaptar-se a la vida conjugal
• giren entorn a la figura de la dona que busca en el matrimoni un refugi,
sota la tutela masculina, per a no quedar marginada per la societat.
24. DRAMES RURALS
• El primer drama, El Met de les Conques,
• El Jaumet és rebutjat per tot el poble per ser bord i fill del
• La seva mare, considerada bruixa, no rep cap mena d’auxili i mort pecat
• Al quedar tot sol, el Met, només troba consol en la religió que descobreix
de la mà d’un predicador i decideix anar-se’n del poble per a fer
penitència. Malauradament, caurà en una cova d’on no podrà sortir-ne
mai més.
25. DRAMES RURALS
• El segon drama, Idil·li xorc.
• personatges marginats per la misèria econòmica i moral. Són un grup de
captaires inconscients
• el Tit i la Laia que decideixen casar-se per fugir de la situació en què es
troben. El capellà de primer moment no els vol casar però després canvia
d’opinió per a no ocasionar un escàndol públic. El poble se n’assabenta i,
seguint les tradicions, després de la boda els apedreguen amb tal
brutalitat que acaben amb la vida del Tit.
26. DRAMES RURALS
• A Parricidi veiem com una relació sexual fora del matrimoni desencadena
l’assassinat de la dona.
• El Pau,l’amant de la Lena, pres d’un atac de gelosia decideix matar-la.
• Un seguit de circumstàncies faran que la gent del poble inculpi el marit de
la Lena, el Felet.
• la Doloretes de Daltabaix que, sola i desemparada, va a formar part d’una
família que l’humilia i l’explota.
• El personatge de l’àvia Pastora serveix per a anunciar el què passarà a
través de les seves profecies. La Bel d’Agonia es veu obligada a confessar
al seu marit Minguet a les portes de la mort que l’hereu és fill del metge
27. DRAMES RURALS
• La dona no deixa de ser víctima ni a la vellesa com ho demostren les
narracions de Lavella i Nochebuena perquè a pagès, un vell xacrós que
consum i no produeix és un censal.
• El recull es tanca amb L’Enveja, única narració que tracta de l’amor, als
deu anys de matrimoni encara s’estimaven amb igual voluntat. Però
aquesta vida idíl·lica que tenen els protagonistes es veu truncada per la
societat que veu en l’absència de fills una tara.
• Drames rurals ens exposa la lluita contínua que té l’ésser humà contra
dues forces immenses: la societat i la natura
29. EL TEATRE
El teatre català del període modernista es
va renovar moltíssim gràcies a la influència
del teatre europeu del moment,
especialment el que es feia a París.
Molts dels dramaturgs catalans opten per l’art
per l’art. Totes les arts han d’intervenir en
l’espectacle teatral. Els decorats, la música, la
il·luminació, els efectes especials...han de tenir la
mateixa importància que les paraules i els gestos.
30. SANTIAGO RUSIÑOL. BIOGRAFIA
Va néixer a Barcelona l’any 1861.
La seva família eren uns pròspers fabricants de teixit.
Els pares van morir molt joves i Santiago anà a viure amb el seu avi
patern. L’avi el va educar perquè s’encarregués del negoci familiar. Però
Rusiñol volia pintar i aquest fet el va enfrontar amb el seu avi. L’artista
s’enfronta amb la societat.
El 1889 es va casar, però el matrimoni no va funcionar i tot i el naixement
d’una filla, Rusiñol se’n va anar a París. És en aquesta època on es
converteix en un artista bohemi: viu al marge de les normes i fins i tot
consumeix drogues.
Durant les seves estades a Catalunya organitzà les Festes Modernistes de
Sitges i freqüentava la cerveseria Els Quatre Gats.
Feia exposicions de pintura i escrivia.
Durant els últims anys de la seva vida va viure retirat perquè la seva salut
era precària. Va morir l’any 1931 a Aranjuez.
31. És una comèdia que s’estrenà el 1917.
Exemplifica els costums i els valors de la classe
burgesa.
En aquesta obra la burgesia està representada per una
família de comerciants de Barcelona (el senyor Esteve),
que durant quatre generacions han aconseguit ampliar
el negoci familiar. Però en Ramonet no vol continuar
amb el negoci. S’estima més ser escultor. Aquest fet
provoca una gran crisi familiar perquè en Ramonet
trenca la tradició familiar seguida per pares i fills
durant anys.
32. L’auca del senyor Esteve
• L'auca del senyor Esteve és una novel·la publicada el 1907,
de la qual es fa una versió escènica. Obra modernista, es el
resultat de la fusió del quadre de costums del s. XIX i de
l'auca.
Està formada per 27 capítols o fragments sobre tipus i
escenes del barri de la Ribera de Barcelona.
• S'estructuren en tres parts:
• La primera descriu el naixement, la infantesa,
l'aprenentatge i el casament de l'Estevet.
• La segona ens presenta l'Esteve com a model de botiguer i
és en aquest ambient de prosperitat que esclata el conflicte
amb Ramonet, el fill que vol ser artista i no vol heretar el
negoci
• La tercera part és la reconciliació entre l'artista i la classe
social a la qual pertany.
33. Tema
• L'eix temàtic és l'enfrontament entre l'artista i la
societat, problemàtica que visqué el mateix
autor. El missatge de Rusiñol és molt clar: el
reconeixement recíproc. D'una banda, l'artista
(Ramon) ha d'agrair el suport econòmic de la
classe social; de l'altra, el reconeixement crític i
conscient de la burgesia (senyor Esteve) d'estar
mancada d'una dimensió espiritual,
però també d'haver sabut crear les condicions
materials per les quals pot florir l'Art
professionalment.
34. • Rusiñol ha sabut esquematitzar i
essencialitzar la funció històrica d'una
classe social, la burgesia, en el seu
moment més àlgid. Un exemple es la
figura del senyor Esteve personatge que
encarna: seny, mesura, ordre,
honradesa, puntualitat, perseverància...
és el símbol de la classe a la qual
pertany, la burgesia catalana, de la
mateixa manera que Ramonet esdevé
símbol de l'artista modernista.
