Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Oda a la pàtria

67,833 views

Published on

Ànalisi poètic del poema Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

Published in: Education
  • Login to see the comments

Oda a la pàtria

  1. 1. Poema: <br />ODA <br />A LA PÀTRIA<br />Bonaventura Carles Aribau<br />Sílvia Montals<br />
  2. 2. Oda a la pàtria<br /> A Déusiau, turons, per sempre á Déusiau;<br /> O serrasdesiguals, que allí en la patria miaDelsnuvols é del cel de lluny vos distingiaPer lo repos etrern, per lo color mes blau.<br />Adéu tú, vellMontseny, que dés ton altpalau,Com guarda vigilantcubert de boyra é neu,Guaytats per un forat la tomba del Jueu,E al mitg del mar immens la mallorquina nau.<br /> Jo ton superbefrontconeixiallavors,Comconeixerpogués lo front de mosparents;Coneixia també lo só de los torrentsCom la veu de ma mare, ó de monfill los plors.<br />Mes arrancatdesprés per falsperseguidorsJa no conech ni sentcom en millors vegadas:Axid´arbremigrat á terras apartadasSon gustperden los fruits, é son perfum las flors.<br />
  3. 3. ¿Qué val que m´hajatret una enganyosasortA veurer de mes prop las torres de Castella,Si'lcantdelstrovadors no sent la miaorella,Ni desperta en monpit un generosrecort ?<br />En va á mondolspais en ales jo'mtrasport,E veig del Llobregat la platja serpentina;Que fora de cantar en llenguallemosinaNo m´queda mes plaher, no tinchaltreconort.<br />Pláume encara parlar la llenguad´aquellssabisQue omplirenl´univers de llurscostums é lleys,La llenguad´aquellsforts que acatáren los Reys,Defenguérenllursdrets, venjárenllursagravis.<br />Muyra, muyral´ingrat que al sonar en sosllabisPer estranyaregiól´accentnatiu, no plora;<br /> Que al pensar en sosllars no s´consum ni s´anyora,Ni cull del mursabrat las liras delsseus avis.<br />
  4. 4. En llemosísoná lo meu primer vagit,Quant del mugrómatern la dolçalletbebia;En llemosí al Senyorpregaba cada dia,E cántichsllemosinssomiaba cada nit.<br /> Si quant me trobo sol, parl ab monesperit,En llemosiliparl, que llenguaaltra no sent,E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,Puix surten mas rahons del centre de monpit.<br />Ix,doncs, per a expressarl'afecteméssagratQue puga l'home en cor gravar la mà del celOh llengua a mossentitsmésdolça que la mel,Que em tornes les virtuts de mainnocentaedat.<br />Ix, e crida pelmón que maimoncoringratCessarà de cantar de monpatró la glòriaE passe per taveu son nom e samemòriaAls propis, alsestranys, a la posteritat.<br /> <br />
  5. 5. Autor i localització:<br /> <br />Aquest poema va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau(1798-1862) lluny de Catalunya, quantreballava a Madrid a les ordres del seupatró. <br />El poema es va publicar a la revista “El Vapor” al 1833.<br /> Es va convertir en el símbold'arrencada de la Renaixença per 2 motius:<br />Exaltació del paisatge<br />Primer poeta cultedels gustos romàntics<br />El poema fa una evocació a lapàtria.<br />
  6. 6. El poemaés un elogique es fonamenta en:<br /> L’enyorament de la llengua catalana com a símbol de la pàtria.<br />La valoració de la llengua com a una eina útil per expressar sentiments.<br />Segons Carles Riba el poema té 2 temes:<br />Tema general: l'evocació de la pàtria<br />Tema especial: l'elogi de Gaspar de Remisa (determina el moviment general).<br /> Tema: <br />
  7. 7. Mètrica<br />És un poema que consta de:<br />6 octavesreials<br />8 versos alexandrins(12 síl·labes) <br />Amb cesura 6+6 <br />I 2 hemistiquismasculins. <br />La rima ésconsonant, masculina i femenina. <br />L'estructuraés: ABBA ACCA- DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO.<br />
  8. 8. 1ª part: (2 primeresestrofes)<br />Introduccióal tema.<br />El poeta explica l’allunyament de la pàtria. <br />Es troba sol i enyoradís.<br />1ª estrofa:<br />Repàs a la geografiadelsPaïsosCatalans: Montserrat, Montseny, Montjuïci les Illes Balerars.<br />2ª estrofa:<br />Identifica el front de la pàtria(Montseny) ambelsparents (elsseus pares) i el so delstorrentsamb la veu de la seva mare i elsplors del seufill, és a dir, els afectes méspropers.<br />Estructura<br />
  9. 9. 2ª part: (3ª estrofa)<br />L’autor explica que l’única cosa que el consola, mentreestàlluny de la pàtria, és el record de la llengua catalana. <br />3ª estrofa:<br />El poeta justifica el <br />perquè de la seva partida de Catalunya <br />(una enganyosasort).<br />Es queixad'havermarxatperquèja<br /> no sent cantar en català, que ésl'única<br /> cosa que el consolaria.<br />
  10. 10. 3ª part: (4ª i 5ª estrofa)<br /><ul><li>Aquestesestrofessón un elogi a la llengua catalana, en què es defensa plenament, mitjançantmovimentshistòrics i sentimentals.</li></ul>4a estrofa:<br />Justificacióhistòricade la importància de la pròpiallengua:<br />Llenguadelssavis que van ferconstums i lleis<br />Llenguadelsforts que acataren els reis i defenguerenelsdrets.<br />La llengua del gran Impericatalanoaragonès de l'EdatMitjana.<br />La resta de la cobla és una maledicció: diu que moril'ingratcatalà que en sentir algú parlar en la sevallengua no plora i s'enyora de casa seva.<br />
  11. 11. 5a estrofa:<br />Continua parlant de la importància de la llengua.<br />Elcatalàque serveix per: <br />Pregar a Déu<br />Somiar cada nit<br />Parlar ambellmateix…<br />És la llengua del pensament i és la llengua de la veritat, perquè no pot mentir qui parla amb la llengua del cor.<br />4a part: 6a estrofa<br />6ª estrofa:<br />Es fa una conclusió de la llengua: <br />Ha de sortirsurtdins per expressarels afectes perquèés una llenguadolçacom la mel.<br />Després el poeta s’adreça a Gaspar de Remisa: "cessarà de cantar de monpatró la glòria", on "patró", en realitat, voldir "pàtria.<br />
  12. 12. Hipèrbole: el poema és una exageració, bé marcada per la gran abundància d’interrogacions i invocacions.<br />Metàfores:<br />Elsturons de serresdesiguals(metàfora de Montserrat)<br />Altpalau(metàforat delMontsenyque estàvigilant i guarda la tomba del jueu, metàfora de Montjuïc)<br /> La mallorquina nau(metàfora de les Illes Balears) <br /><ul><li>Comparació: aixícoml'arbreemigrat a terresllunyanes, del qualelsfruitsperden el gust i les flors el perfum
  13. 13. Paral·lelisme: adéu-siau turons, per sempre adéu-siau", "per lo repòs etern, per lo color més blau. </li></ul>Figures retòriques<br />
  14. 14. Metonímia: Les torres de Castellasón una metonímia de tota la regió central espanyola.<br />Interrogacionsretòriques: Qué val que m´hajatret una enganyosasort a veurer de mes prop las torres de Castella,Si'lcantdelstrovadors no sent la miaorella,Ni desperta en monpit un generosrecort ?<br />Anàfores: ixdoncs, ix e crida // adéusiau, adéu<br />Hipèrbatons: son gustperdent los fruits e son perfum les flors.<br />
  15. 15. La lira abandonada (aquestinstrument musical éssímbol de la poesia des delsSalmsde la Bíblia ),<br /> La identificació del paisatgeamb la problemàtica personal.<br /> El fat o destí perseguidor.<br />L'enyorament de la pàtriaperduda.<br />Elements romàntics<br />
  16. 16. Conclusió<br />Aquest poema és un delsgransexponents de la ideologiadels poetes de la Renaixença. <br />És el primer poema cultepublicat<br />segonselsnous gustos romàntics. <br />La pàtria, la fe, la llengua, l'amor… <br />resumeixen, en una llengua ,el que <br />tradicionalment ha representat la <br />identitat catalana.<br />

×