Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"

21,975 views

Published on

Breu recorregut per la vida del poeta, introducció als moviments d'avantguarda i al seu poemari "El poema de la rosa als llavis"

Published in: Education

Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"

  1. 1. JOAN SALVAT-PAPASSEIT I EL SEU POEMARI EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS INS PLA DE LES MORERES LITERATURA CATALANA 1r BATXILLERAT Domènec Garrido
  2. 2. VIDA I OBRA  Neix el 1894. Als 7 anys queda orfe de pare  Passa dels 7 als 12 anys a l’Asilo Naval Español, orfenat instal.lat damunt diferents vaixells al port de Barcelona.  El 1907 es posa a treballar d’aprenent d’adroguer i més tard en un taller d’escultura religiosa. També farà de vigilant de nit al port de Barcelona.  El 1911 coneix Emili Eroles (que tenia una parada de llibres vells) i d’altres personatges que ajuden Salvat a entrar en el món de la cultura (FOU AUTODIDACTE)  El 1912, Salvat inicia el festeig amb Carme Eleuterio, la qual al cap de sis anys esdevindrà la
  3. 3. VIDA I OBRA Salvat passà anys de la seva infantesa a l’Asilo Naval Español, orfenat on va aprendre les primeres lletres. Situat al port de Barcelona, influí posteriorment en la seva poesia De família humil, és probablement el primer poeta de la lírica catalana d’orígens proletaris El port, el mar, el far, les gavines, les barques, les veles, marcaran l’imaginari poètic de Salvat
  4. 4. VIDA I OBRA  El 1914, entra a la redacció de “Los miserables”, on signà els seus articles amb el pseudònim de Gorkiano.  El 1916 publica el manifest Hermanos oprimidos, salud. Aviat, però, es desenganya de les banderes polítiques perquè “són el ver distintiu de les grans opressions”.  El 1917 és clau per a Salvat. Se li ofereix la direcció de la Secció de Llibres de les Galeries Laietanes. Li permet estabilitat econòmica i establir contactes amb els cercles literaris del moment (amb el de “La Revista” de López-Picó, i coneix Foix, Junoy , Folguera ...)
  5. 5. VIDA I OBRA Mural de Xavier Nogués que decora les Galeries Laietanes, que permetran Salvat d’entrar en contacte amb els cercles literaris del moment Revista dirigida per Salvat; en van aparèixer de manera intermitent divuit exemplars, on pulbicava una sèrie d’aforismes, els Mots-propis
  6. 6. VIDA I OBRA  El 1917, publica el primer número de la revista “Un enemic del poble”. Hi publica el primer poema programàtic, Columna vertebral; Sageta de foc, on hi ha presents les seves dues grans preocupacions: 1-L’atac al sistema de vida i de valors de la societat burgesa . 2-L’adhesió a les formes d’avantguarda com un instrument de provocació i de ruptura amb els models culturals de la societat que criticava. El seu indidivualisme anarcoide dóna pas a un home progressista amarat de les noves formes futuristes. Literàriament, si comptem que la ideologia dominant del país era la noucentista, un “terrorista”, com dirà Joan Fuster.
  7. 7. VIDA I OBRA  Influència de les avantguardes en Salvat: contacte amb Torres-Garcia i Barrades (pintors) i les revistes locals i estrangeres. Foix va escriure que Salvat li solia guardar “tot de revistes italianes i franceses que rep amb enganyosa regularitat”  El 1918 es casa i s’estableix a Sitges. Aquest mateix any té la seva primera crisi de tuberlucosi.  El 1919 neix la seva primera filla. Deixa d’imaginar-se ideòleg i se sent ja Poeta en majúscula.  El 1919, apareix el primer dels seus llibres de poemes, Poemes en ondes hertzianes, on empra elements pouats del Cubisme (el collage i el cal.ligrama) i del Futurisme (diferents tipus i cossos de lletra, signes aritmètics en comptes de mots, paraules flotants, segmentació versal, etc). Els orígens proletaris, l’esperit crític, troben en els moviments de revolta una via per a l’expressió de l’esperit rebel que el devora.
  8. 8. VIDA I OBRA  El 1919 publica el manifest Concepte de poeta: “Per a ésser poeta caldrà primerament el desig de lluitar... El Poeta serà l’home entusiasta”, escriu.  El 1920 publica Contra els poetes en minúscula. Primer manifest futurista català. Aquest mateix any realitza un viatge a París, d’on diu que torna més “avantgardiste”  El 1921 publica el seu segon llibre de poemes: L’irradiador del port i les gavines (hi són presents el maquinisme i la lluita, però també l’amor i la natura)  El 1921 pateix una altra crisi de tuberculosi que l’obliga a una cura de repòs al sanatori castellà de La Fuenfría, on compon Les conspiracions.
  9. 9. VIDA I OBRA Títol de ressons futuristes, acompanyat de dibuixos vibracionistes de Torres-Garcia i Barrades. S’hi inclouen 9 cal.ligrames Alterna l’escriptura clàssica amb la d’avantguarda. Dualitat entre tradició i ruptura- Pel que fa als temes, sobresurten el vitalisme, el món del treball i l’amor
  10. 10. VIDA I OBRA  El 1922 torna a recaure i necessita una cura en diversos establiments pirinencs. A les Escaldes, viurà el procés intens d’una experiència poètica que abocarà en El poema de la rosa als llavis.  Retorna a Barcelona i apareix el seu poemari La gesta dels estels (l’evolució de Salvat continua i va deixant palesa la poca consistència del seu avantguardisme a favor d’una LÍNIA NEOPOPULAR: LA CANÇÓ)  El 1923, publica El poema de la rosa als llavis. Mor poc després, el 1924.  El 1925 es publica pòstumament el seu darrer llibre de versos Óssa menor.
  11. 11. VIDA I OBRA
  12. 12. MOVIMENTS D’AVANTGUARDA: CARACTERÍSTIQUES  Suposen trencament i experimentació  Són agressius i insolents envers les formes tradicionals de l’art i la literatura.  Recerca de noves formes d’expressió, presentació d’un llenguatge inèdit més enllà de tota normativa  Duen implícit el rebuig general dels seus contemporanis.  Diversos i heterogenis. Vida efímera CRONOLOGIA: 1-Inici vers l’any 1905 2-Moment de màxima violència entre 1915 i 1925 3-Gairebé desaparició a la dècada dels anys 30
  13. 13. PRINCIPALS MOVIMENTS D’AVANTGUARDA CUBISME (1907): en el terreny literari, aplicació del COLLAGE, elements incorporats al text, com si hi fossin enganxats, talment emblemes, dibuixos esquemàtics, etc. També proposa l’ús de diferents lletres d’impremta FUTURISME (1909): divulgat pel poeta italià Marinetti. Exaltació de la guerra i la violència com a elements higiènics socials. Exaltació de l’esport, el dinamisme, l’aventura i les innovacions mecàniques. Atac frontal a la tradició i al passat en general. En el terreny literari, defensa de la destrucció de la sintaxi, ús de les paraules en llibertat.
  14. 14. MOVIMENTS D’AVANTGUARDA SURREALISME (1920): Formulat per A. Breton, es fonamenta en l’exploració de l’univers dels somnis i en el món desconegut del subconscient. Lligat a la psicoanàlisi, intenta expressar el trenat del pensament a través de la paraula o escriptura sense control de la voluntat 1918 DIVULGACIÓ DEL CAL.LIGRAMA Composició poètica que, fent ús de l’escriptura o la tipografia, presenta, plàsticament, el tema tractat pel mateix text. Un escriptor important fou Apollinaire, amb el seu llibre Calligrammes. N’hi ha precedents en totes les èpoques .
  15. 15. EXEMPLE DE CAL.LIGRAMA I EL MANIFEST SURREALISTA Oda a Guynemer, cal.ligrama de Josep Maria Junoy Manifeste du surréalisme, de l’escriptor francès Andre Breton,
  16. 16. ENTRE L’AVANTGUARDA I EL CANÇONER  Salvat fou l’introductor, l’activista i el poeta més destacat de les anomenades “avantguardes històriques” a la literatura catalana.  L’interès per la ruptura no impedí la seva participació decisiva en el corrent formalista del Neopopularisme.  Al llindar dels anys 20 fructifica un seguit de poetes enlluernats per la CANÇÓ: Carner, Josep Maria de Segarra, Tomàs Garcés, etc. Bella terra, bella gent (Carner); Cançons de rem i de vela (Sagarra); Vint cançons (Garcés); Cançons i elegies (Clementina Arderiu)
  17. 17. OBRA: LA CANÇÓ  Tradicionalment s’ha cregut que la trajectòria de Salvat anava de la ruptura a la recuperació de la forma (del cal.ligrama a la cançó): Més aviat, les ALTERNA. En els anys 20, la CANÇÓ es un gènere d’inspiració popular que imiten els poetes cultes. És un gènere menor, de format breu. La reducció d’espais exigeix la síntesi, la dicció breu i la tendència a l’el.lipsi. La musicalitat del gènere reclama la presència de tècniques repetitives i de recursos fònics: al.literacions, anàfores i paral.lelismes. De la combinació en resulta una petita obra mestra.
  18. 18. SALVAT, POETA AMORÓS  Poeta amorós per excel.lència de la lírica catalana contemporània. Més de la meitat de la seva producció correspon a aquesta temàtica.  Per a Salvat, l’AMOR esdevé la via de comprensió, la mesura i la font de coneixement: Dóna’m la mà que anirem per la riba//ben a la vora del mar//bategant//tindrem la mida de totes les coses//només en dir-nos que ens seguim amant.  L’amor proporciona la clau d’accés a la interpretació del món, en facilita la comprensió.
  19. 19. LA CRÍTICA PARLA SOBRE EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS Joan Teixidor Joan Fuster “La poesia catalana moderna no compta amb cap poema d’amor que deixi tan al descobert intimitats eròtiques i doni al mateix temps una impressió tan extraordinària de netedat” “ És un dels millors poemes eròtics de la literatura europea” “Crec que s’excedeixen aquells assagistes que consideren el poemari el millor poema eròtic de la literatura catalana “ Anton Carrera
  20. 20. EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS  Disposat en vint seccions numerades amb xifres romanes precedides per un fals haikai inicial, que substitueix les divises dels llibres anteriors, constitueix un poema UNITARI amb aspiracions de totalitat. Es basteix a l’entorn d’una HISTÒRIA D’AMOR. DOS PLANS O NIVELLS COMPLEMENTARIS: 1-EL DE L’ACCIÓ, NARRATIU I DINÀMIC, QUE SEGUIEX EL PROCÉS AMATORI VISCUT PEL POETA. 2-EL DE L’ABSTRACCIÓ, ESTÀTIC, CORRESPONENT A LES SECCIONS DE CAIRE REFLEXIU I LÍRIC, A TRAVÉS DE LES QUALS EXPOSA LA SEVA TEORIA AMATÒRIA DE SACRALITZACIÓ I NATURALITZACIÓ DE L’ESTIMADA.
  21. 21. ESTRUCTURA DEL POEMARI SECCIONS CONTINGUT D’ EL POEMA DE LA ROSA ... Inici En l’amor, homes i déus coincideixen DESIG INICIAL D’ESTIMAR I II III EL DESIG I EL CONVIT: (5poemes) El poeta, convertit en mariner, deixa volar la seva grua, la qual se li converteix en la imatge d’una noia capaç de desvetllar al seu entorn un reguitzell de meravelles. Enamorat d’ella, el poeta se sent capaç de tornar a estimar. CAL.LIGRAMA 1: Jaculatòria eròtica (color vermell) LES IMATGES 1: La boca de la noia és com la neu rosa PROCÉS AMATORI (APRENENTAGTE) IV EL DELERÓS MESTER I LA FLORIDA: (2 poemes) Davant l’enamorada novella, el poeta, expert, li ensenya el repertori dels seus coneixements amatoris
  22. 22. ESTRUCTURA SECCIONS CONTINGUT D’EL POEMA DE LA ROSA ... PROCÉS AMATORI (PREPARATIUS) VI VII VIII PROCÉS AMATORI (LLIURAMENT) IX X COLLITA DE PÈTALS: Collita dels primers fruits de l’ensenyament L‘INICI: Visita a la cambra de l’estimada amb l’ajut de Cupidell LES IMATGES 3: El mocador d’amor CONTENTAMENT: Plaer de l’amor furtiu LA PENYORA EN OFRENA (2 poemes) Tirania del déu de l’amor i defalliment de la verge enamorada LES IMATGES 4: Estremiment del cos en el joc eròtic
  23. 23. SECCIONS CONTINGUT D’EL POEMA DE LA ROSA... ASSOLIMENT DE L’AMOR XIII XIV XV CAL.LIGRAMA 2 Desig d’estimar la noia expressat en ex-vol (forma marinera, color blau i popularismes COLLITA DE FRUITS 2 ; (3 poemes) Possessió definitiva IMATGES 5: Sacralització del cos de l’estimada confrontada amb la natura APÈNDIXS QUE FONEN EL PLA NARRATIU I EL LÍRIC XVI XVII XVIII XIX LLEGENDA: Condemna, entre parèntesi, de l’amant per la totalitat del seu amor EL SOMNI I LA ROSADA : (3 poemes) Somnieig delerós i lentitud del desvetllament ARA I CADA DEMÀ: Promesa de fidelitat CARTE-LETTRE: Desig de sortir i marxar pel laberint dels rails de l’amor on el poeta resta pres
  24. 24. ASPECTES A TENIR EN COMPTE  Els 2 cal.ligrames sotmeten l’amor a un provés de sacralització, recorrent a un llenguatge d’invocació religiosa.  El grup de les Imatges (tanquen cada etapa de itinerari) estableix una relació metafòrica entre l’enamorada i la naturalesa. Cal afegir-hi el tractament religiós que farà de la unió carnal: “el ventre és cripta ufana”; el sexe, sagrari de carn”.  Aspectes florals de l’obra: l’estimada és comparada a moltes flors i a fruits –com el raïm, les ametlles o la poma-: lilàs, roses, rosella, magnòlia, tarongina, clavellets, etc.
  25. 25. MATERIALS UTILITZATS BARREJA D’INGREDIENTS TRADICIONALS (MESURA DEL VERS, RECURSOS FÒNICS D’ITERACIÓ, CORRESPONDÈNCIA ENTRE FORMA I FONS –la cançó tradueix estats d’exaltació i joia; la corranda, melangia; el madrigal, admiració seductora- AMB D’ALTRES POCS DE PROCEDÈNCIA AVANTGUARDISTA (DIFERENTS TIPOGRAFIES, COLORS, TRENCAMENT DELS VERSOS). IMATGERIA DE DIVERSES TRADICIONS: BÍBLICO-CRISTIANA (pregàries dels cal.ligrames i sacralització de l’estimada); CLÀSSICA (ell esdevé nauta per exposar una experiència íntima amb referències a Cupidell); LA CORTESANA-MEDIEVAL (recordem la bellesa i perfecció de la noia-domina, a qui ret homenatge, el secret de la iniciació, així com la presència del bes i la mirada)
  26. 26. L’EVOLUCIÓ POÈTICA DE SALVAT  Segons F. Gadea, Salvat fa una ruta contrària als seus coetanis, passant de la fascinació de les Avantguardes rupturistes al retorn al classicisme (operant pels camins de la tradició, com la cançó).  Salvat voldrà recuperar les formes tradicionals de tipus cançoneril (corrandes, glosses, romanços) i tots els seus gèneres: del madrigal a l’epigrama.  Recuperació dels ressorts tradicionals d’aquest gènere: brevetat, rima sonora, el colorisme, les reiteracions, etc.
  27. 27. EXEMPLES DE TRADICIONS En el poema “Quin tebi pler”, el poeta, talment un trobador, practica l’amor en la més estricta intimitat d’una cambra En el poema “Ulls clucs l’amor”, hi ha la presència subjacent de Cupido, divinitat romana de l’amor
  28. 28. POEMA SI LA DESPULLAVA Si la despullava oh, la meva amor! un botó que queia ja em donava goig -ara la bruseta i el cinyell tot pret, mel rosada i fresca la sina després: al mig de la toia clavellets vermell
  29. 29. ADRECES INTERESSANTS  Vídeo sobre el poeta http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=3597 Serrat posa música a la poesia de Salvat https://www.youtube.com/watch?v=YVPYz3lC mX8 Exposició “Salvat poetavantguardista” https://www.youtube.com/watch?v=wm1GTEy W1I4
  30. 30. ALGUNES LECTURES PER ENTENTRE EL POEMA DE LA ROSA ...  L’esquema de l’estructura d’El poema de la rosa ... pot trobar-se a : Busquets i Grabulosa, Lluís. “Introducció” a Salvat-Papasseit, Joan. La gesta dels estels i El poema de la rosa als llavis. Barcelona. Curial. 1997  Interessant la introducció de Ferran Gadea al poemari, en l’editorial Educaula.  Interessant també l’article de Ferran Gadea “Elements d’arrel tradicional i trobadoresca a El poema de la rosa als llavis”, dins Memòria, escriptura, història. Literatura del segle XX.

×