Comentari de poesia amb un exemple

1. Com fer un comentari
literari
amb un poema
comentat com a
exemple

2. Els aspectes bàsics d’un
comentari de text són:
Què diu el text
Com ho diu
El que diem a partir d’ell

3. 0. Preparació
1.Introducció
2.Forma
3.Estructura interna (tema i
subtemes)
4.Comentari (unió de forma i
contingut)
5.Conclusió

4. 0. ENTENDRE el TEXT
Llegir amb atenció les vegades
que calgui el text i buscar al
diccionari –si podem- les
paraules que no entenguem.

5. COMENTARI
• SI COM LO TAUR SE’N VA FUIT PEL DESERT
XXIX
Si com lo taur se’n va fuit pel desert
Quan és sobrat per son semblant qui el força
Ne torna mai fins ha cobrada força
Per destruir aquell qui l’ha desert,
Tot enaixí em cové llunyar de vós,
Car vostre gest mon esforç ha confús:
No tornaré fins del tot haja fus
La gran paor qui em tol delitós.

6. 1. Iniciem el comentari amb una breu
introducció, que ha de contenir:
a) La referència a l'autor del text i una breu nota
biogràfica, si es pot relacionar amb l'obra o el
fragment que comentem.
b) El títol i la data d'escriptura de l'obra a la qual
pertany el text, el gènere literari i subgènere: si es
tracta d'una novel·la (històrica, psicològica,
d'intriga...), de poemes (èpics, lírics...), teatre ...

7. c) El corrent literari (romàntic,
trobadoresc, barroc...) al qual
pertany l'obra (si és possible de
classificar) i si el text participa de
les característiques de la literatura
de l'època en què va ser escrit.

8. d) Incloem el fragment dins de l'obra
més general, és a dir, si es tracta d'un
poema indicarem si pertany a un
recull amb una temàtica comuna; si
forma part d'una obra teatral, un
conte o una novel·la, direm a quina
part externa (acte o capítol) o interna
(plantejament, nus o desenllaç)
pertany.

9. (Recordeu que la introducció
només és la part inicial del text,
per tant, no ens podem estendre
en aquesta part, que és purament
teòrica. Una bona introducció no
hauria d'ocupar més d'un terç del
comentari.)

10. INTRODUCCIÓ
Ausiàs March és, segurament, el millor poeta de la literatura
catalana. Va viure al segle d’or (s. XV) de la literatura catalana.
Va néixer probablement el 1397 a Gandia o a València, fill d’una
família de poetes i cavallers. Morí el 1459.
La seva obra conté 128 poemes dividits tradicionalment segons
els senyals (“Plena de seny”; “Llir entre cards”; “Mon darrer
bé”; “Amor, amor” i “Oh foll amor”).
L’obra d’Ausiàs March, transgredint tant els tòpics i la llengua
dels trobadors, presenta una novetat en la poesia medieval:
mostra la tensió del jo i el món. Aquest jo poètic es troba
abocat la destrucció per culpa de l’amor, I, en el fons, obsedit
pel no-res i la mort.
El poema “Si com lo taur se’n va fuit pel desert” pertany al cicle
“Llir entre cards”, composició de 35 poemes.

11. 2. Anàlisi formal del text:
Si analitzem un poema direm quantes estrofes
té, quants versos té cada estrofa i el nom de
l'estrofa (tercet, quartet,...).
Indiqueu, també, si es tracta d'una composició
concreta (sonet, romanç,...), i a continuació el
nombre de síl·labes de cada vers (si són d'art
major o menor, si contenen cesura i com
s'anomenen els versos segons el nombre de
síl·labes).

12. Indicarem si hi ha rima, si aquesta és
assonant o consonant, l'esquema de la
rima i, si és clar, el ritme.
Es pot cloure aquest apartat amb alguna
consideració general, si és possible, en què
es relacioni la mètrica amb el contingut o
amb l'estil de la composició.

13. ANÀLISI FORMAL
• El poema d'Ausiàs March el constitueix
una sola cobla (esparsa) formada per vuit
versos decasíl·labs de la forma 4’+6, amb
cesura, clàssic en tota la poesia catalana
medieval i molt utilitzada pel poeta.
• La rima consonant és ABBA CDDC. Ens
trobem, per tant, davant d'una octava
decasíl·laba construïda sota l'esquema
creucreuat.

14. 3. Estructura interna:
tema principal i els subtemes;
mots i les frases clau

15. Estructura interna
• El tema principal d’aquest poema és a
timidesa amorosa, fent una clara
comparació del seu sentiment tímid,
amb la fugida del brau derrotat.
No pot tornar fins que no hagi deixat
de banda el sentiment de timidesa
davant la dama.

16. 4. Comentari (unió de forma i contingut)
La redacció del comentari ha d'anar seguint
el text, la seva estructura, de forma
exhaustiva (si cal, línia per línia, vers per
vers), sempre relacionant les tècniques
estilístiques emprades o les figures
retòriques amb el seu sentit últim, amb allò
que l'autor volia transmetre a l'hora de ferles servir.

17. El comentari no s'ha de convertir
en una llista de "coses" que heu
anat trobant al text, sinó que ha
de ser una interpretació objectiva
de la forma i del contingut del text
interrelacionats.

18. COMENTARI
L'esparsa d'Ausiàs March es pot dividir en
dues parts. La primera ocuparia els quatre
primers versos i contindria el primer terme
d'una comparació, figura molt típica de l'obra
marquiana.
En la segona part, formada pels darrers quatre
versos, trobem el segon terme, relacionat amb
la figura del poeta i el seu conflicte amorós.

19. • El poeta proposa com a
primer terme de la
comparació la imatge
d'un toro, que ha lluitat
amb un altre i que ha
estat derrotat. Per aquest
motiu s'enretira i així
deixa el camp lliure al
vencedor. Però la seva
retirada és parcial ja que
li servirà per recuperar
forces per un nou
combat, que haurà de
permetre-li destruir el seu
competidor.
• El segon bloc comença
amb els mots "tot enaixí",
que lliguen el primer
terme de la comparació
(l'animal vençut que es
prepara per contraatacar)
amb la del poeta, que ha
estat vençut en combat
amorós per la seva dama,
que l'ha refusat. Decideix
allunyar-se per recuperar
força i vèncer la timidesa
que li ha de permetre una
victòria certa.

20. 5. Conclusió:
destacar les idees principals del text
i possible valoració personal, fugint
de fórmules com ara "m'ha agradat
molt", perquè cal procurar que el to
del comentari sigui sempre objectiu.

21. CONCLUSIÓ
Interpretant l’actitud de la dona (“el gest”) com
una espècie de refús abans i tot que ell li hagi
parla, l’enamorat es queda aclaparat: la por d’una
negativa femenina, té un efecte paralitzador sobre
el jo poètic. Una solució, doncs, pot ser allunyar-se
de la dona fins que aquest impediment hagi estat
superat.

22. Naturalment, el poema no insinua de cap
manera com podrà desaparèixer aquesta
por exagerada que forma part essencial
de la persona de l‘enamorat. I és que,
com en poemes anteriors, els estats o les
solucions que esmenta el poeta se situen
en el terreny de la imaginació i l’ideal.

23. Si la timidesa és un dels tòpics trobadorescos,
aquest estat agafa en el poema un segell molt propi
de March: és un toro el protagonista de la
comparació: força, orgull, animalitat en el bon sentit
del mot...
La vivacitat i la intensitat dels fets narrats en aquest
breu espai de vuit versos constitueixen una mostra
excel·lent de tremp poètic de March.