2. Què és?
1a lírica europea en llengua
vulgar (occità)
Paral·lela a la poesia en
llatí produïda pels clergues
Qui l’escrivia?
Autors: els trobadors
Difusió: els joglars
3. On?
Corts occitanes
Molt de prestigi
s’estén a Catalunya
Vella i Nord d'Itàlia
Quan?
Primera meitat segle XII
Molta difusió perdura
fins al segle XIV-XV
4. Per què tant d’èxit?
Exaltació del poder feudal expressió literària de
l’ordenació social i el pacte de vassallatge
Ordenació i rigidesa de les composicions
5. 1500 poesies conservades aproximadament
“Cançoners” = antologies (se’n conserven uns 100)
“Vides” = petites biografies que acompanyen els poemes
“Razos”: explicacions sobre la motivació del poema
Preceptives
Normes estrictes sobre rima, estrofisme, temàtica
6. Escrita en occità
Llengua literària comuna
No dialectal
Tots igual: tant els catalans com
els italians
Temàtica profana
Model culte i refinat
Mètrica i retòrica elaborades
Amb música
7. Trobadors
Autor
de la lletra
de la música (no sempre)
Origen
Humil: per diners
Elevat: ornament o vehicle
ideològic
Ben considerat, prestigi
Sòlida formació literària i musical
Difusor
Transmissió oral
De memòria
Fidelitat al text
Assalariat del trobador
D’origen humil
Joglars
8. Poetes catalans
Escriuen en Provençal
Per què?
Proximitat geogràfica
Afinitats lingüístiques
Factors polítics
Berenguer de Palol
Guerau de Cabrera
Guillem de
Cabestany
Marcabrú
Jaufre Raudel
Bernat de Ventadorn
Cerverí Girona
...
Comtesa de Dia
9. Trobar clus
Marcabrú
Hermètic
Conceptes obscurs
Mots difícils
Conceptes complicats
Variant: trobar ric
complicació formal
Culte a la forma
Musicalitat del vers
Versificació senzilla
Entenedor
Absència de recursos
estilístics complicats
Trobar lleu
Jaufré Rudel
Bernat de Ventadorn
11. 5 0 6 cobles (estrofes) + tornada (es va repetint)
Tema: procés d’enamorament i fidelitat del trobador respecte a la dama
4 situacions o etapes: tímid, suplicant, enamorat, tolerant i amant
El trobador promet homenatge d’amor (fina amors) a la dama
Relació que segueix pautes comportament cort: lleialtat, generositat, gentilesa, educació...
Amor refinat, experiència amorosa plena
Sovint relacions d’adulteri, secretes. La identitat de la dama queda amagada per un mot en
clau (senyal)
Protagonistes
Trobador (hom), que és el vassall de la dama (midons)
Marit (gilós)
Referències als espies (lausengiers) i al marit
12. Pastorel·la
Diàleg entre trobador i pastora
El 1r la “sol·licita”
Referències a les diferències socials
Trobades sovint en cruïlles i itineraris
Alba
Arribada del dia = separació dels amants perquè temen
ser descoberts
Elements literaris recurrents: alosa, llum, cant rossinyol
Apareix el guaita (company que vigila), els lauzengiers
(espies) i el gilós (marit)
13. Dansa i balada
Tema amorós
Per ballar
Part central cantada pel solista
Versos repetits en què intervé el cor
Tençó i patiment
Gènere dialogat
2 trobadors (reals o fingits) fan un debat
Intercanvi d’estrofes alternes mantenint la mètrica i
melodia anterior
14. Sirventès
Tema moral o polític
Sàtira, burla, atac, insults, calúmnies, ira... també
desafiament a combat
A vegades s’aprofita una melodia coneguda
Plany
Elogi fúnebre
Lloança de les virtuts del senyor o amic mort
Final: invitació a la pregària per a la salvació de l’ànima