2. INDEX
1. La Marca Hispànica
2. La consolidació del casal de Barcelona
3. La unió amb Aragó i la intensificació de l’expansió cap a Catalunya la Nova
4. La formació de la societat feudal (s. XI-XIII)
5. L’expansió de la Corona d’Aragó
6. Les institucions de govern de la Catalunya medieval
7. Catalunya durant els s. XIV-XV
3. 1. LA MARCA HISPÀNICA
A la segona meitat del s. VIII, els francs,
que havien aturat l’avenç musulmà a Poitiers
(732), van mantenir una pressió constant a
la frontera amb Al-Andalus.
Durant el regnat de Carlemany
(768-814), els francs van ocupar els
territoris al sud dels Pirineus. Girona, l’Urgell,
el Pallars, i la Ribagorça, Barcelona.
Poc desprès, la conquesta es va estabilitzar
en una línia fronterera que anava des de
les Corberes, l’eix Llobregat-Cardener, al
Segre mitjà i Tremp. El territori al nord
d’aquesta línia i el Rosselló, va ser anomenat
LA MARCA HISPÀNICA.
Aquest es pot considerar el nucli més
antic de Catalunya i per això es coneix
amb el nom de Catalunya la Vella.
Inicis del s. IX
6. Una llegenda molt estesa afirma que el rei franc Carles el Calb va atorgar l’emblema de les
quatre barres al comte Guifré el Pelós, ferit de mort, després d’una batalla contra els
musulmans.
7. 2. LA CONSOLIDACIÓ DEL CASAL DE BARCELONA
Els descendents de Guifré el Pelós, van seguir una política d’aliances
matrimonials i pactes amb els altres comtats, i el Casal de Barcelona va enfortir
el seu poder polític. La paraula Catalònia, va començar a utilitzar-se per
designar el territori dels comtats on vivien els catalans.
Destaca el comte Ramon Berenguer III, que va dominar amb relacions de
vasallatge als altres comtats. Al s. XI, sotmetia als habitants d’Al-Andalus a pagar
tributs (paries) i en 1129 (s. XII) va ocupar Tarragona.
9. 3. LA UNIÓ AMB ARAGÓ I LA INTENSIFICACIÓ DE
L’EXPANSIÓ CAP A LA CATALUNYA LA NOVA
1135. S. XII.
El rei d’Aragó mor sense descendència. La seva neboda,
PERONELLA, filla del seu germà serà l’hereva, i es
casarà amb el comte de Barcelona RAMON
BERENGUER IV. S’inicia amb el seu fill, Alfons I la
dinastía de la Corona d’Aragó.
CRÒNIQUES DELS REIS D’ARAGÓ I COMTES DE BARCELONA.
S. XIV
10. 3. LA UNIÓ AMB ARAGÓ I LA INTENSIFICACIÓ DE
L’EXPANSIÓ CAP A LA CATALUNYA LA NOVA
Des de llavors, la Corona d’Aragó, serà una confederació de territoris en la qual
els monarques eren a la vegada reis d’Aragó i comtes de Barcelona.
Cada territori conservarà les institucions i les lleis pròpies i les característiques de les
seves cultures.
Al s. XII es conqueriran les taifes de
Tortosa i LLeida, ter r itor is que
s’anomenaran Catalunya la Nova.
Es repoblaran amb habitants cristians amb cartes de
poblament i de franquesa atorgades pel rei i que
atorgaven terres i facilitats fiscals als nous pobladors.
En aquesta tasca, van tenir un paper important els ordes
religiosos, com ara el Císter, que van rebre terres dels
monarques per instalar-s’hi.
Els monestir de Santes Creus i el de Poblet, van dirigir els
nous pobladors i els van atendre.
11. Els monarques catalanoaragonesos es van expandir també cap al
Nord. Amb una política matrimonial hàbil i amb la força militar van
dominar aquest territoris.
Però, els interessos catalans van topar amb l’oposició del rei franc
que va expandir el seu poder per aquest territori. En 1213, el rei
de la Corona d’Aragó, Pere I, mor lluitant contra els francs.
Aquest fet, va posar fi a la influència catalana en aquella àrea i va
provocar l’expansió cap al Sud i cap a la Mediterrània.
Els catalans a Occitània
12.
13. 4. LA FORMACIÓ DE LA SOCIETAT FEUDAL (S. XI-XII)
Les relacions de vassallatge dels comtes amb els reis francs cada vegada eren
més febles. Aquests nobles, es van anar apropiant de territoris i van sotmetre a
la pagesia lliure. Es va formar una societat feudal, basada en el domini del
Casal de Barcelona sobre els altres comtats.
La nova societat estava basada en les relacions de vassallatge: a dalt de tot
estava el comte, aquest concedia terres ( feus) al cap d’un familia noble, un
barò per exemple, a canvi del jurament de fidelitat.
.
A partir del s. XII, les normes i les lleis del nou ordre feudal es recollien en un
llibre de lleis anomenat Usatges de Barcelona. ( basat en lleis romanes,
germàniques i costums feudals)
També l’organització de l’Església va canviar. Els bisbes i abats van rebre
terres a canvi del jurament de fidelitat al monarca i els van rebre protecció dels
seus vassalls.
Els Ordes religiosos-militars, com els Templaris, van tenir molt poder amb la
conquesta de territoris als musulmans
15. 4. LA FORMACIÓ DE LA SOCIETAT FEUDAL (S. XI-XII)
El creixement econòmic i
demogràfic
A partir del s. XI:
- Creixement de la
producció agrícola
- Augment del comerç:
Celebració de fires i
mercats
Comerç amb Al-
Andalus
Comerç marítim
Augment de població i de
l’activitat a les antigues
cuitats ( Barcelona, Perpinyà,
Girona…) i a les noves viles
sorgides de la repoblació.
La cultura i l’art s. XI-XII
Còdex: manuscrit en pergamí, abans de l’impremta.
16. 4. LA FORMACIÓ DE LA SOCIETAT FEUDAL (S. XI-XII)
La cultura i l’art s. XI-XII
A través d’Occitània va
arribar a Catalunya la
poesía trobadoresca, de
carácter cortesà i temes
amorosos.
La transmissió del saber estava als escriptoris i les biblioteques dels monestirs i de les catedrals.
18. 5. L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
Al començament del s. XIII, la corona
catalanoaragonesa va iniciar un nou
período d’expansió cap al Mediterrani.
Amb JAUME I EL CONQUERIDOR
(1273-1276), desprès de pacificar els seus
regne, s’inicia la conquesta de Mallorca
(1229), Menorca (1231) Eivissa ( 1235),
València (1232).
Els comerciants donaven suport a
aquestes conquestes que van anar
seguides de repoblacions dels territoris
amb colons catalans, aragonesos i
d’altres llocs. Els nous territoris es van
integrar a la Corona d’Aragó com a
regnes independents.
20. 5. L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
Els límits de l’expansió
La conquesta de les darreres places valencianes va enfrontar Jaume I amb els
interessos de la Corona de Castella cap al sud. Els límits van quedar fixats a la zona
d’Alacant pel Tractat d’Almirra, signat amb el castellans en 1244.
En 1258 Jaume I va signar amb el rei França el Tractat de Corbeil, en el qual en
monarca renunciava a l’herència que tenia sobre Occitània, i el rei francès renunciava
als seus drets sobre Catalunya i reconeixa l’independència que ja s’havia produit anys
enrrera.
Ara, l’expansió seguirà cap al Mediterrani!!!
La importància del comerç
Un dels objectius principals de l’expansió era el control del comerç mediterrani
occidental on va arribar a superar als genovesos.
Al Mediterrani oriental va ser més difícil perquè estava controlat pels venecians. Per
això es van interessar per les costes del Nord d’Africa i l’illa de Sicília, ja que
necessitaven escales segures per les rutes de comerç.
22. 5. L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
PATRIMONI
EL LLIBRE DEL CONSOLAT DEL MAR
El creixement del comerç mediterrani va
afavorir la creació d’un tribunal per jutjar el
conflictes marítims i mercantils.
Les normes que regulaven el dret marítim
català van ser recollides al final del s. XV
en el Llibre del Consolat del Mar, codi
que va tenir una gran difusió, també en
tribunals d’altres països.
23. 6. LES INSTITUCIONS DE GOVERN
La monarquía, la noblesa i el pactisme
Jaume I a les Corts
A partir del s. XI, la noblesa feudal tenia territoris
on exercia el seu poder i disposava d’exèrcits. A
vegades es revoltaven contra el rei per aconseguir
més privilegis.
El monarca era la màxima autoritat civil i militar;
tenia un exèrcit i el suport de la noblesa i l’Església.
La noblesa va aprofitat els períodes de crisi per
augmentar el seu poder.
Jaume I va buscar el suport de les ciutats i les
viles reials contra els nobles. El seu fill Pere I, va
imposar el poder reial a la noblesa i va regular el
funcionament de les Corts, que es comprometia a
respectar.
PACTISME
En Catalunya, el rei va veure limitat el seu poder i va
haver de pactar amb els estaments representats a
les Corts ( nobles, Església i burgesia urbana)
26. 6. LES INSTITUCIONS DE GOVERN
Les instituciones de govern
El monarca governa el regne assistit per la cúria reial o cort formada per
nobles, eclesiàstics i membres de la família. També l’ajuda el procurador
general.
A final del s. XIII, l’assessorament al rei en el govern, el va fer el Consell Reial
( format per oficials i funcionaris reials)
A partir de Jaume I, els representants de les ciutats i viles reials van formar
part de les Corts. En 1283, les Corts van tenir un caràcter legislatiu ( feien les
lleis).
Així el rei es va comprometre a fer que totes les lleis que s’aprovessin,
fossin consensuades i aprovades per les Corts. Aquesta manera de
governar s’anomena PACTISME.
Les Corts, triaven una comissió de representants encarregada de fer
complir els acords i recaptar tributs. A partir de 1359, va ser una institució
estable anomenada Diputació General, i desprès, al s. XV, GENERALITAT.
27. 7. CATALUNYA DURANT ELS S. XIX I XV
La crisi demogràfica i l’impacte econòmic i social
Al s. XIV hi ha una gran mortaldat en les
classes populars de les ciutats i els pagesos
pobres a causa de les males collites i la peste
negra.
La primera crisi de subsistència llega en 1333, i el
1348, llega l’epidèmia de la Peste Negra.
Hi van haver crisis agrícoles i conflictes
socials.
Els pagesos pobres emigren a les ciutats, i els
pagesos rics milloren la situació apropiant-se dels
masos abandonats i pel fet que les rendes que
pagaven als senyor feudals van disminuir.
Els nobles van reaccionar: volien recuperar el seu
poder econòmic i van aplicar els “mals usos”,
que eren obligacions i impostos pels pagesos.
Aquest increment de la pressió feudal va
provocar l’odi dels pagesos i va ser una de les
causes dels greus conflictes socials.
28. 7. CATALUNYA DURANT ELS S. XIX I XV
La crisi successoria, l’expansionisme dels Trastàmara i el
conflicte social
L’últim rei de la Corona d’Aragó, Martí el Humà,
mor sense fills. S’obre així un període de
tensions polítiques que acaba amb l’acord
conegut com el compromís de Casp (1412)
Les Corts dels tres regnes (Aragó, València i
Catalunya) van escollir Ferran d’Antequera, del
casal castellà dels Trastàmara. S’inicia una
nova dinastía.
Desprès de consolidar el seu poder, va iniciar
una política d’expansió pel Mediterrani. El seu fill
Alfons el Magnànim va incorporar el regne
de Nàpols a la Corona d’Aragó.
Escultura d’Alfons el Magnànim al Palau Reial de Nàpols
29. 7. CATALUNYA DURANT ELS S. XIX I XV
La crisi successoria, l’expansionisme dels Trastàmara i el
conflicte social
Durant el s. XV, els senyors feudals, van fer front a la disminució de rentes, augmentant la
pressió fiscal, especialment sobre els pagesos de remença ( eren pagesos que no podien
marxar del feu on vivien, per fer-ho, havien de pagar al senyor). Aquests es van revoltar
contra els senyors en diverses ocasions. Durant el regnat del rei Joan II, el conflicte al camp
i a les ciutats va provocar una guerra civil (1462-1472).
En 1486, el rei Ferran II, va posar fi a aquest conflicte. Amb la sentència arbitral de
Guadalupe (1486) posa fi amb l’abolició dels mals usos i deixa oberta la possibilitat que
els pagesos puguin ser lliures.
