SlideShare a Scribd company logo
HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA
Edat mitjana (s.V- s.XV) De la caiguda de l’Imperi romà (476) fins a l’ocupació de Constantinoble (1453) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Textos catalans més antics conservats   2ª 1/2 del s. XII. En prosa i no estrictament literaris.  Traducció catalana del  Forum Iudicum  o  Llibre del jutge  (compendi jurídic visigot) Homilies d’Organyà (Alt Urgell) (sermons religiosos)
(Trobadors, poetes, creadors) Entre finals s. XI i el s.XIII sorgeix a Occitània (sud de l’actual França)  la poesia trobadoresca o provençal.  Escrita en  LLENGUA D’OC  LÍRICA TROBADORESCA Assoleix tant prestigi que els trobadors catalans adopten tant el preceptes de la seva lírica com la seva llengua .
CANÇÓ : Temàtica amorosa L’amor feudal, entès com a servei a la dama. El trobador  ( hom )  es proclama vassall de la dama  ( midons )  a qui promet fidelitat, homenatge ( fina amors ). La dama és objecte d’idealització. Aquestes relacions són adúlteres, a la composició s’amaga el nom de la dama  sota el  senyal .  A pareix la figura d e ls   lausengiers   (espies) que poden delatar la relació al   marit  ( gilós ) Regulat per preceptives de normes estrictes de rima, estrofisme i temàtica. Es subdivideix en  CLUS  (hermètic, conceptual ) i  LLEU  (senzill i entenedor). ESTIL DELS TROBADORS :  GÈNERES TROBADORESCOS:
SIRVENTÈS:   Temàtica guerrera i satírica Els trobadors s’insulten, es calumnien i es desafien a combat.  ALTRES:   Pastorel·la : diàleg entre un cavaller i una pastora. Albada : Comiat dels amants a l’alba, temerosos de l’arribada del marit. Plany:  elogi fúnebre per la desparició del senyor o un amic. Dansa  i  balada : contenen un  refrany  (repetició de versos per un cor que dóna rèplica al solista)
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense ufana, faré sobre Mon Marquès, traïdor de Mataplana, tant farcit d'engany i obès. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, tan farcit d'engany i obès!  (...) És ben foll qui amb vós es vana de sestar de bona gana sense calçó cordovès; no és de fill de cristiana un costum tan poc cortès. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, tan farcit d'engany i obès! GUILLEM DE BERGUEDÀ.  SIRVENTÈS  Tracta el seu veí Ponç de Mataplana de traïdor i malfactor. Riu del seu físic esguerrat i denuncia la seva condició d’homosexual. Influència occitana o provençal en la poètica catalana.
Ramon Llull  (Mallorca 1232-1315) Són creat e ésser m’és dat a servir Déu que fos honrat, e són caüt en mant pecat e en ira de Déu fui pausat. Jesús me venc crucificat, volc que Déus fos per mi amat. ... Poema biogràfic. Cant de Ramon
Predicà i divulgà la fe cristiana.  Fou el primer a escriure en “vulgar” sobre totes les matèries.  Considerat  creador de la prosa catalana . ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Seguint la línia “contrafet al diví” Llull pren gèneres de la poètica trobadoresca com la cançó (amor profà) per refer-los amb contingut netament religiós.  Al  Blanquerna  trobem la cançó amorosa  A vos, dona Santa Maria. POESIA La midons feudal és substituïda per la mare de Déu. A vos, dona Verge Santa Maria  es dóna tot qui es vol enamorar de vós tan fort que ja res no voldria si vós no hi sou, desitjar ni estimar: car tot voler milloraria sobre tot altre que no sia el vostre amor, vós mare de l’amor; qui no us estima cau en desamor. (…)
PROSA HISTORIOGRÀFICA Les quatre grans cròniques  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],L’origen de les cròniques es troba  en les cançons de gesta.  La seva finalitat és informar,  però també magnificar les gestes reials  i justificar les empreses bèl·liques.  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Crisi del pensament medieval. L’Humanisme penetra a Catalunya gràcies a la  Cancelleria Reial La impremta contribuirà a la difusió de les noves idees. València esdevé la capital literària i hegemònica de la Corona d’Aragó.  Segle d’or de les lletres catalanes (s.XIV-XV) A Itàlia es desenvolupa una nova concepció del món que tancarà  l’etapa medieval: L’ HUMANISME
A CATALUNYA:  La  PROSA   rebrà la influència classicitzant de l’ humanisme: Bernat Metge  (Barcelona 1340- 1413)  Lo somni , 1399  (en forma de diàleg.  Qüestiona  la immortalitat de l’ànima) La  POESIA  resta sota  la influència de la lírica trobadoresca  (continuïtat dels tòpics medievals i de les estructures mètriques i estròfiques)  No es fa ressò de les innovacions del  dolce stil novo  italià  (Dante i Petrarca són els poetes de la raó i els sentiments)  S’inicia un llarg període de  desoccitanització   fins a l’aparició de l’obra d’ Ausiàs March .
CRISI DEL PENSAMENT MEDIEVAL Anselm Turmeda  (Mallorca,1352-Tunis,1430) Personifica la crisi espiritual d’Occident a finals del s.XIV. Poema  Elogi dels diners  (inclòs al  Llibre de les amonestacions , 1397) mordaç retrat dels usos i costums del món cristià:  Diners del fals fan veritat, i de jutge fan advocat; savi fan tornar l’home boig, com més en tingui Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal i el fan sant celestial, segons qui els usa.  (…) Obra important:  La disputa de l’ase .
AUSIÀS MARCH  (1397-1459) “ Així com cell que es veu prop de la mort”
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],ABANS D’A. MARCH
[object Object],Tomba d’Ausiàs  March  a la catedral de València  Ausiàs March ,   pare de la poesia en català. Nascut, segurament a Gandia.  “ Lleixant a part l’estil dels trobadors  qui, per escalf, traspassen veritat”
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
CANT ESPIRITUAL .  Una llarga oració de 224 versos on mostra el penediment per haver caigut en “foll amor” (amor sensual) i tem la condemna eterna. Qualificat com el poeta de l’amor, als seus poemes amorosos es debat entre dos sentiments contradictoris: l’amor carnal i l’amor espiritual . CANTS DE MORT . Sis poesies on  es plany per la mort d’una sola dama.
Glossa de l’estrofa del poema  LXXXI  Cicle  Llir entre cards  Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar  e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant, e veig a vós bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, iré pel món vostre ergull recitant. Estàtua del poeta a Gandia
El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills d’un home en plena  tempesta en el mar.  El “lloc” que veu que el podria salvar (metàfora de l’amor de la dama) no és al seu abast. La dissort del destí l’ajuda a constatar la indiferència de la dama envers ell. Pren una decisió venjativa: anar difonent l’orgull de la dama pertot. S’inicia amb la fórmula  “Així com cell” , una comparació que li permet fer més entenedor el seu sentiment  de desesperació a causa del desamor.  Recursos retòrics:  hipèrbole  i  anàfora  .  Forma: Cobla de vuit versos decasíl·labs  rima consonant creu-creuada.  (10A/10B/10B/10A /10C/10D/10D/10C)
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
NOVEL·LA CAVALLERESCA CURIAL E GÜELFA , Anònim TIRANT LO BLANC , Joanot Martorell
Institució medieval que constituïa un dels ordes de la societat feudal. Organització paramilitar .  Els cavallers hi ingressaven mitjançant  cerimònia . En un principi la institució era oberta a tot home lliure cristià amb recursos per mantenir l’armament i el cavall.  Cap a mitjans del s. XII començaren a haver disposicions que exigien ascendència cavalleresca i,  finalment, cap a la meitat del s. XIII, aquesta s’imposà.  La Cavalleria
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Des de la 2ª ½ del s. XII, la cavalleria inspirà els autors per a la creació de la narrativa de tema cavalleresc : Matèria de Bretanya   – recreació del mite del cavaller errant aventurer.  Alhora aquesta literatura influí en els costums dels cavallers reals que imitaren les novel·les. A partir de la 2ª ½ del s. XV la institució comença a ser desplaçada pels exèrcits professionals. Tot i així, fins ben entrada l’Edat Moderna,  segueix sent tema literari.
Comparació ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Escenaris de la Matèria de Bretanya
 
Curial e Güelfa  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Escrita entre 1435 i 1462, dividida en tres llibres. El manuscrit, trobat el s.XIX, no tenia ni títol ni autor. Llenguatge versemblant: modismes, frases fetes, imatges elaborades...
JOANOT MARTORELL ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Tirant lo blanc Escrita entre 1460 i 1468. En morir Matorell, fou enllestida per  Martí Joan de Galba  qui la va fer imprimir el 1490 a València. Els seus cinc nuclis episòdics, coincidents amb els espais geogràfics, són:   Tirant a Anglaterra, Tirant a Sicília i Rodes, Tirant a l’imperi bizantí ( Constantinoble ) Tirant al nord d’Àfrica, Tirant retorna a Constantinoble. Narra la història del jove cavaller bretó  Tirant  des que és armat a Anglaterra. Demostra ser el millor cavaller del món als  torneigs i justes i com a cavaller integrat als exèrcits militars, esdevenint capità general. L’heroi és de mesura humana, és més enginyós que forçut, guanya perquè sap dosificar els esforços,  planifica les batalles i posa paranys als adversaris.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Pel que fa al llenguatge, hi trobem els nivells adients a  totes les situacions viscudes pels personatges.

More Related Content

What's hot

La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
Esclarmonda
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
msilves8
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
Sílvia Montals
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Sílvia Montals
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesNombre Apellidos
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
montse.ciberta
 
A una hermosa dama de cabell negre
A una hermosa dama de cabell negreA una hermosa dama de cabell negre
A una hermosa dama de cabell negre
Paulamrtn
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30montse.ciberta
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVSílvia Montals
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
Enric Estellé
 
Curial e güelfa
Curial e güelfaCurial e güelfa
Curial e güelfa
Sílvia Montals
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
Laura Pla Marzo
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
magbellanco
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
La decadència. S. XVI, XVII i XVIII
La decadència. S. XVI, XVII i XVIIILa decadència. S. XVI, XVII i XVIII
La decadència. S. XVI, XVII i XVIII
Sílvia Montals
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recerca
Anabel Ponce
 

What's hot (20)

El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Bernat  Desclot Crònica de Bernat  Desclot
Crònica de Bernat Desclot
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
A una hermosa dama de cabell negre
A una hermosa dama de cabell negreA una hermosa dama de cabell negre
A una hermosa dama de cabell negre
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
 
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTSLAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
 
Curial e güelfa
Curial e güelfaCurial e güelfa
Curial e güelfa
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
La decadència. S. XVI, XVII i XVIII
La decadència. S. XVI, XVII i XVIIILa decadència. S. XVI, XVII i XVIII
La decadència. S. XVI, XVII i XVIII
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recerca
 

Similar to Literatura catalana de l'Edat mitjana

Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs Marchctorrijo
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
aida1607
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadorescaaida1607
 
El feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadorescaEl feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadorescaPilar Gobierno
 
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs MarchPOESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
Col.legi Sant Miquel dels Sants
 
1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca
Rocio Avila
 
Postsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresPostsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius Torres
Ferranet74
 
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Amparo
 
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Amparo
 
6 Ausiàs March
6 Ausiàs March6 Ausiàs March
El Gran Jordi de Sant Jordi!
El Gran Jordi de Sant Jordi!El Gran Jordi de Sant Jordi!
El Gran Jordi de Sant Jordi!
jordidesantjordi
 
Presentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs marchPresentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs marchMoneta Jc
 
Literatura catalana
Literatura catalanaLiteratura catalana
Literatura catalana
smpau22
 
Literatua segles XVI- XVII- XVIII
Literatua segles XVI- XVII- XVIIILiteratua segles XVI- XVII- XVIII
Literatua segles XVI- XVII- XVIIInvs
 
Edat mitjana.Ramon Llull
Edat mitjana.Ramon LlullEdat mitjana.Ramon Llull
Edat mitjana.Ramon Llulldolors
 
Treball Català
Treball CatalàTreball Català
Treball Catalàirenic
 
Prosa segle XV
Prosa segle XVProsa segle XV
Prosa segle XVvaleen00
 
literatura s. XI, XII, XIII
literatura s. XI, XII, XIIIliteratura s. XI, XII, XIII
literatura s. XI, XII, XIIIricardiny
 
Literatura Medieval
Literatura MedievalLiteratura Medieval
Literatura Medieval
Vicente Viñals Blasco
 
AusiàS March Power Point
AusiàS  March Power PointAusiàS  March Power Point
AusiàS March Power Pointcarme_d
 

Similar to Literatura catalana de l'Edat mitjana (20)

Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
 
El feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadorescaEl feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadoresca
 
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs MarchPOESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
 
1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca
 
Postsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresPostsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius Torres
 
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5
 
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5
 
6 Ausiàs March
6 Ausiàs March6 Ausiàs March
6 Ausiàs March
 
El Gran Jordi de Sant Jordi!
El Gran Jordi de Sant Jordi!El Gran Jordi de Sant Jordi!
El Gran Jordi de Sant Jordi!
 
Presentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs marchPresentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs march
 
Literatura catalana
Literatura catalanaLiteratura catalana
Literatura catalana
 
Literatua segles XVI- XVII- XVIII
Literatua segles XVI- XVII- XVIIILiteratua segles XVI- XVII- XVIII
Literatua segles XVI- XVII- XVIII
 
Edat mitjana.Ramon Llull
Edat mitjana.Ramon LlullEdat mitjana.Ramon Llull
Edat mitjana.Ramon Llull
 
Treball Català
Treball CatalàTreball Català
Treball Català
 
Prosa segle XV
Prosa segle XVProsa segle XV
Prosa segle XV
 
literatura s. XI, XII, XIII
literatura s. XI, XII, XIIIliteratura s. XI, XII, XIII
literatura s. XI, XII, XIII
 
Literatura Medieval
Literatura MedievalLiteratura Medieval
Literatura Medieval
 
AusiàS March Power Point
AusiàS  March Power PointAusiàS  March Power Point
AusiàS March Power Point
 

More from ctorrijo

Sant jordi 2019
Sant jordi 2019Sant jordi 2019
Sant jordi 2019
ctorrijo
 
Presentació Batxillerat
Presentació BatxilleratPresentació Batxillerat
Presentació Batxillerat
ctorrijo
 
IT-JOBS. A la recerca de les noves professions
IT-JOBS. A la recerca de les noves professionsIT-JOBS. A la recerca de les noves professions
IT-JOBS. A la recerca de les noves professions
ctorrijo
 
Sant Jordi 2018
Sant  Jordi 2018Sant  Jordi 2018
Sant Jordi 2018
ctorrijo
 
ÀNGEL GUIMERÀ
ÀNGEL GUIMERÀÀNGEL GUIMERÀ
ÀNGEL GUIMERÀ
ctorrijo
 
Institut Bellvitge 40 anys
Institut Bellvitge 40 anys  Institut Bellvitge 40 anys
Institut Bellvitge 40 anys
ctorrijo
 
Institut bellvitge 40 aniversari 1r eso
Institut bellvitge 40 aniversari 1r esoInstitut bellvitge 40 aniversari 1r eso
Institut bellvitge 40 aniversari 1r eso
ctorrijo
 
Sant Jordi vasarià (Institut Bellvitge, 2017)
Sant Jordi vasarià  (Institut Bellvitge, 2017)Sant Jordi vasarià  (Institut Bellvitge, 2017)
Sant Jordi vasarià (Institut Bellvitge, 2017)
ctorrijo
 
Bearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les ninesBearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les nines
ctorrijo
 
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
ctorrijo
 
Contribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de Bellvitge
Contribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de BellvitgeContribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de Bellvitge
Contribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de Bellvitge
ctorrijo
 
L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.
L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.   L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.
L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.
ctorrijo
 
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)ctorrijo
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsctorrijo
 
Qüestionari La renaixença
Qüestionari La renaixençaQüestionari La renaixença
Qüestionari La renaixençactorrijo
 
Joanot Martorell, escriptor i cavaller
Joanot Martorell, escriptor i cavallerJoanot Martorell, escriptor i cavaller
Joanot Martorell, escriptor i cavallerctorrijo
 
Decadència Renaixença
Decadència RenaixençaDecadència Renaixença
Decadència Renaixençactorrijo
 
El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)ctorrijo
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernismectorrijo
 

More from ctorrijo (20)

Sant jordi 2019
Sant jordi 2019Sant jordi 2019
Sant jordi 2019
 
Presentació Batxillerat
Presentació BatxilleratPresentació Batxillerat
Presentació Batxillerat
 
IT-JOBS. A la recerca de les noves professions
IT-JOBS. A la recerca de les noves professionsIT-JOBS. A la recerca de les noves professions
IT-JOBS. A la recerca de les noves professions
 
Sant Jordi 2018
Sant  Jordi 2018Sant  Jordi 2018
Sant Jordi 2018
 
ÀNGEL GUIMERÀ
ÀNGEL GUIMERÀÀNGEL GUIMERÀ
ÀNGEL GUIMERÀ
 
Institut Bellvitge 40 anys
Institut Bellvitge 40 anys  Institut Bellvitge 40 anys
Institut Bellvitge 40 anys
 
Institut bellvitge 40 aniversari 1r eso
Institut bellvitge 40 aniversari 1r esoInstitut bellvitge 40 aniversari 1r eso
Institut bellvitge 40 aniversari 1r eso
 
Sant Jordi vasarià (Institut Bellvitge, 2017)
Sant Jordi vasarià  (Institut Bellvitge, 2017)Sant Jordi vasarià  (Institut Bellvitge, 2017)
Sant Jordi vasarià (Institut Bellvitge, 2017)
 
Bearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les ninesBearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les nines
 
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
 
Contribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de Bellvitge
Contribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de BellvitgeContribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de Bellvitge
Contribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de Bellvitge
 
L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.
L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.   L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.
L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.
 
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
 
L'oració
L'oracióL'oració
L'oració
 
Qüestionari La renaixença
Qüestionari La renaixençaQüestionari La renaixença
Qüestionari La renaixença
 
Joanot Martorell, escriptor i cavaller
Joanot Martorell, escriptor i cavallerJoanot Martorell, escriptor i cavaller
Joanot Martorell, escriptor i cavaller
 
Decadència Renaixença
Decadència RenaixençaDecadència Renaixença
Decadència Renaixença
 
El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 

Recently uploaded

INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Ernest Lluch
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
EireLanezMartnez
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
MaraZiga15
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 

Recently uploaded (9)

INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 

Literatura catalana de l'Edat mitjana

  • 1. HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA
  • 2.
  • 3. Textos catalans més antics conservats 2ª 1/2 del s. XII. En prosa i no estrictament literaris. Traducció catalana del Forum Iudicum o Llibre del jutge (compendi jurídic visigot) Homilies d’Organyà (Alt Urgell) (sermons religiosos)
  • 4. (Trobadors, poetes, creadors) Entre finals s. XI i el s.XIII sorgeix a Occitània (sud de l’actual França) la poesia trobadoresca o provençal. Escrita en LLENGUA D’OC LÍRICA TROBADORESCA Assoleix tant prestigi que els trobadors catalans adopten tant el preceptes de la seva lírica com la seva llengua .
  • 5. CANÇÓ : Temàtica amorosa L’amor feudal, entès com a servei a la dama. El trobador ( hom ) es proclama vassall de la dama ( midons ) a qui promet fidelitat, homenatge ( fina amors ). La dama és objecte d’idealització. Aquestes relacions són adúlteres, a la composició s’amaga el nom de la dama sota el senyal . A pareix la figura d e ls lausengiers (espies) que poden delatar la relació al marit ( gilós ) Regulat per preceptives de normes estrictes de rima, estrofisme i temàtica. Es subdivideix en CLUS (hermètic, conceptual ) i LLEU (senzill i entenedor). ESTIL DELS TROBADORS : GÈNERES TROBADORESCOS:
  • 6. SIRVENTÈS: Temàtica guerrera i satírica Els trobadors s’insulten, es calumnien i es desafien a combat. ALTRES: Pastorel·la : diàleg entre un cavaller i una pastora. Albada : Comiat dels amants a l’alba, temerosos de l’arribada del marit. Plany: elogi fúnebre per la desparició del senyor o un amic. Dansa i balada : contenen un refrany (repetició de versos per un cor que dóna rèplica al solista)
  • 7.
  • 8. Ramon Llull (Mallorca 1232-1315) Són creat e ésser m’és dat a servir Déu que fos honrat, e són caüt en mant pecat e en ira de Déu fui pausat. Jesús me venc crucificat, volc que Déus fos per mi amat. ... Poema biogràfic. Cant de Ramon
  • 9.
  • 10. Seguint la línia “contrafet al diví” Llull pren gèneres de la poètica trobadoresca com la cançó (amor profà) per refer-los amb contingut netament religiós. Al Blanquerna trobem la cançó amorosa A vos, dona Santa Maria. POESIA La midons feudal és substituïda per la mare de Déu. A vos, dona Verge Santa Maria es dóna tot qui es vol enamorar de vós tan fort que ja res no voldria si vós no hi sou, desitjar ni estimar: car tot voler milloraria sobre tot altre que no sia el vostre amor, vós mare de l’amor; qui no us estima cau en desamor. (…)
  • 11.
  • 12. Crisi del pensament medieval. L’Humanisme penetra a Catalunya gràcies a la Cancelleria Reial La impremta contribuirà a la difusió de les noves idees. València esdevé la capital literària i hegemònica de la Corona d’Aragó. Segle d’or de les lletres catalanes (s.XIV-XV) A Itàlia es desenvolupa una nova concepció del món que tancarà l’etapa medieval: L’ HUMANISME
  • 13. A CATALUNYA: La PROSA rebrà la influència classicitzant de l’ humanisme: Bernat Metge (Barcelona 1340- 1413) Lo somni , 1399 (en forma de diàleg. Qüestiona la immortalitat de l’ànima) La POESIA resta sota la influència de la lírica trobadoresca (continuïtat dels tòpics medievals i de les estructures mètriques i estròfiques) No es fa ressò de les innovacions del dolce stil novo italià (Dante i Petrarca són els poetes de la raó i els sentiments) S’inicia un llarg període de desoccitanització fins a l’aparició de l’obra d’ Ausiàs March .
  • 14. CRISI DEL PENSAMENT MEDIEVAL Anselm Turmeda (Mallorca,1352-Tunis,1430) Personifica la crisi espiritual d’Occident a finals del s.XIV. Poema Elogi dels diners (inclòs al Llibre de les amonestacions , 1397) mordaç retrat dels usos i costums del món cristià: Diners del fals fan veritat, i de jutge fan advocat; savi fan tornar l’home boig, com més en tingui Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal i el fan sant celestial, segons qui els usa. (…) Obra important: La disputa de l’ase .
  • 15. AUSIÀS MARCH (1397-1459) “ Així com cell que es veu prop de la mort”
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19. CANT ESPIRITUAL . Una llarga oració de 224 versos on mostra el penediment per haver caigut en “foll amor” (amor sensual) i tem la condemna eterna. Qualificat com el poeta de l’amor, als seus poemes amorosos es debat entre dos sentiments contradictoris: l’amor carnal i l’amor espiritual . CANTS DE MORT . Sis poesies on es plany per la mort d’una sola dama.
  • 20. Glossa de l’estrofa del poema LXXXI Cicle Llir entre cards Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant, e veig a vós bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, iré pel món vostre ergull recitant. Estàtua del poeta a Gandia
  • 21. El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills d’un home en plena tempesta en el mar. El “lloc” que veu que el podria salvar (metàfora de l’amor de la dama) no és al seu abast. La dissort del destí l’ajuda a constatar la indiferència de la dama envers ell. Pren una decisió venjativa: anar difonent l’orgull de la dama pertot. S’inicia amb la fórmula “Així com cell” , una comparació que li permet fer més entenedor el seu sentiment de desesperació a causa del desamor. Recursos retòrics: hipèrbole i anàfora . Forma: Cobla de vuit versos decasíl·labs rima consonant creu-creuada. (10A/10B/10B/10A /10C/10D/10D/10C)
  • 22.
  • 23. NOVEL·LA CAVALLERESCA CURIAL E GÜELFA , Anònim TIRANT LO BLANC , Joanot Martorell
  • 24. Institució medieval que constituïa un dels ordes de la societat feudal. Organització paramilitar . Els cavallers hi ingressaven mitjançant cerimònia . En un principi la institució era oberta a tot home lliure cristià amb recursos per mantenir l’armament i el cavall. Cap a mitjans del s. XII començaren a haver disposicions que exigien ascendència cavalleresca i, finalment, cap a la meitat del s. XIII, aquesta s’imposà. La Cavalleria
  • 25.
  • 26. Des de la 2ª ½ del s. XII, la cavalleria inspirà els autors per a la creació de la narrativa de tema cavalleresc : Matèria de Bretanya – recreació del mite del cavaller errant aventurer. Alhora aquesta literatura influí en els costums dels cavallers reals que imitaren les novel·les. A partir de la 2ª ½ del s. XV la institució comença a ser desplaçada pels exèrcits professionals. Tot i així, fins ben entrada l’Edat Moderna, segueix sent tema literari.
  • 27.
  • 28.
  • 29.
  • 30. Escenaris de la Matèria de Bretanya
  • 31.  
  • 32.
  • 33.
  • 34.
  • 35. Tirant lo blanc Escrita entre 1460 i 1468. En morir Matorell, fou enllestida per Martí Joan de Galba qui la va fer imprimir el 1490 a València. Els seus cinc nuclis episòdics, coincidents amb els espais geogràfics, són: Tirant a Anglaterra, Tirant a Sicília i Rodes, Tirant a l’imperi bizantí ( Constantinoble ) Tirant al nord d’Àfrica, Tirant retorna a Constantinoble. Narra la història del jove cavaller bretó Tirant des que és armat a Anglaterra. Demostra ser el millor cavaller del món als torneigs i justes i com a cavaller integrat als exèrcits militars, esdevenint capità general. L’heroi és de mesura humana, és més enginyós que forçut, guanya perquè sap dosificar els esforços, planifica les batalles i posa paranys als adversaris.
  • 36.