Presentació sobre el poema "A Mallorca, durant la guerra civil", de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 217-18.

1. A Mallorca, durant la
guerra civil
Bartomeu Rosselló-Pòrcel

2. Context històric:
- Europa d’entreguerres, apareixen els règims feixistes.
- Guerra civil, a Mallorca va triunfar el cop d’estat.
- Persecució del català, fins al punt que es torna un idioma de parla clandestina.
- Va ser escrit al 1937 a Barcelona.

3. Bartomeu Rosselló-Pòrcel:
- Va néixer el 3 d’agost de 1913 a Mallorca, i va morir el 5 de gener de 1938 a Barcelona (Tuberculosi)
- Va estudiar filosofia i lletres a Barcelona, on va conèixer a Salvador Espriu.
- Es va alistar al exèrcit republicà just al esclatar la guerra civil.
- Va publicar “Imitació del foc” al 1938, obra que conté
“A Mallorca, durant la guerra civil”.
- Va morir als 24 anys, i es va convertir en un símbol de la
generació perduda per la guerra.

4. Temes del poema:
- El poema està escrit absorbint les idees de l’avantguardisme.
- L’autor expressa repetides vegades el seu sentiment de nostàlgia, dolor i enyorança per la seva terra
Mallorca i la seva degradació desprès de la guerra civil.
- Gran part del poema és una descripció del paisatge i de com aquest ha evolucionat.
- Al final del poema, l’autor reafirma l’orgull que sent per ser de Mallorca.

5. Estructura:
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
- El poema es divideix en tres parts:
- La primera part, és una descripció del
paisatge de Mallorca des dels seus records,
on mostra un gran nivell d’enyorança i amor
a la terra.
- La segona part també és una descripció del
paisatge, però aquesta vegada desprès de la
Guerra Civil i de com s’ha transformat.
- L’última part, és la clöenda del poema, on
l’autor s’uneix a Mallorca sentimental.

6. Analisi formal
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
- El poema tracta de dues estrofes, la
primera de disset versos i la segona de
dos.
- Són versos lliures perquè no tenen rima i
els versos d’art major i d’art menor es
barregen.
- La mètrica és diferent a tots els versos.

7. Figures retòriques:
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
- Hipérbaton
- Metáfora i comparació:
- Polisíndeton
- Paral·lelisme
- Antitesi
- Personificació: en tot el poema

8. FI
Arnau Luque
Marc Klimt
1.3