2. TAULA COMPARATIVA
MODERNISME NOUCENTISME
CRONOLOGIA: DE 1880 A 1915 CRONOLOGIA: DE 1906 A 1923
Desenvolupament al conjunt d’Espanya i
Llatinoamèrica . Moviment no només literari
que troba gran èxit a Catalunya.
Moviment estètic i literari pròpiament
català, liderat per la burgesia, que se sent
impel·lida a actuar en benefici del país.
Fugida de la realitat, que troben vulgar i
poc poètica. Bucolització del món rural i
rebuig a l’urbà i a la burgesia acomodada.
Es reivindica la ciutat com a ideal, centre
de la raó, el seny i el progrés dels pobles,
especialment en el cas català.
Ambientació de les obres en llocs i països
exòtics i mítics, o reals però desapareguts
(època medieval, etc.)
Es retorna al model clàssic, d'inspiració
grecollatina i al mediterranisme, marc de
referència, bressol de la nostra civilització.
El llenguatge és més important que el
contingut. Ús abundant de recursos
fonètics (aliteracions, onomatopeies, etc.)
Llenguatge mesurat i cerca de “l’obra ben
feta”. Tanta importància té la forma com el
contingut. Ideal de perfecció constant.
3. TAULA COMPARATIVA
MODERNISME NOUCENTISME
Admiració pel caos i gust per la
indefinició d’idees i formes
Gust per l’ordre (valors com la
contenció, la família, la maternitat,
l’educació i el treball)
Visió de la natura en estat pur, desfermada
i dominant
Elogi a la cultura i a la civilitat; prefereixen
paisatges domesticats. Horts i jardins
(locus amoenus)
Insistència en ambients rurals i despoblats. Admiració per ambients urbans i
personatges de ciutat
Interès per la mística, la inspiració i les
forces ocultes
Valoració de la raó.
Veneració per la espontaneïtat. Model de
llengua poc elaborat. Paraula viva
Defensa de la intervenció cultural i
aplicació de mètodes i sistemes per arbitrar
persones i coses. Model de llengua molt
elaborat i reelaboració de les obres.
Valoració de l’artificiositat
4. TAULA COMPARATIVA
MODERNISME NOUCENTISME
Preferència per l’anarquisme i
l’individualisme
Potenciació de les institucions per
portar a una acció política i una acció
cultural a favor de la col·lectivitat
Reivindicació de l’anècdota com la mostra
més estimable d’observar el món.
Superació de l’anècdota i recerca de la
categorització per comprendre el món
Acceptació del realisme i el naturalisme Rebuig del romanticisme i del naturalisme
Gèneres: poesia, novel·la, teatre Gèneres: poesia i assaig
Valoració dels excessos Imposició de la raó, la serenor, la precisió i
el correcte ordre de les coses
5. Obres i figures modernistes essencials
ARQUITECTURAPINTURA
LITERATURA
ANTONI GAUDÍSANTIAGO RUSIÑOL PUIG I CADAFALCH
JOAN MARAGALL M. COSTA I LLOBERA PRUDENCI BERTRANA VÍCTOR CATALÀ
6. Obres i figures noucentistes essencials
PINTURA ARQUITECTURA
J. Sunyer
PINTURA
EUGENI D’ORS JOSEP CARNER GUERAU DE LIOST CARLES RIBA
J. SUNYER JOSEP GODAY
LITERATURA
7. Obres i figures noucentistes essencials
PINTURA ARQUITECTURA
J. Sunyer
PINTURA
EUGENI D’ORS JOSEP CARNER GUERAU DE LIOST CARLES RIBA
J. SUNYER JOSEP GODAY
LITERATURA