SlideShare a Scribd company logo
1 of 28
JARDÍ VORA EL MAR, MERCÈ RODORERA
LA DARRERA PRIMERA NOVEL.LA,
LITERATURA DE
MODALITAT
LA REDACCIÓ DE JARDÍ VORA EL MAR
 1a novel.la escrita després de la postguerra.
 Fou redactada en només disset dies al setembre
de 1959 quan vivia a Ginebra. El 1966 hi va
retornar i hi posà punt i final, ara ja definitiu.
Segons va escriure: “vinculada a les flors, sense
flors durant anys, vaig sentir la necessitat de parlar de flors i
que el meu protagonista fos un jardiner”.
 La mancança amb el món de les flors durant l’exili
la porta a buscar un protagonista que visqui en una
torre esplèndida i sobretot en un jardí magnífic,
envoltat d’arbres, de plantes i de flors
LA REDACCIÓ DE L’OBRA
 Fou presentata amb el títol Una mica d’història al premi
Joanot Martorell de 1959 on va quedar quarta.
 En aquesta època Rodoreda ja gaudia d’un sòlid
prestigi: havia publicat La plaça del diamant i El carrer
de les Camèlies. A més, comptava amb un editor, Joan
Sales, que creia molt en ella.
 En principi, el títol era A penes sis anys, però no
agradava al seu editor.
 El tema dels títols de les obres de Rodorera sempre
creen controvèrsies i són molt discutits amb els seus
editors.
IMATGES DE L’UNIVERS DE RODOREDA
JOAN SALES
TÈCNICA I PERSONATGES
 Jardí vora el mar sortí el 1967, any en què
Rodoreda publica un recull de contes, La meva
Cristina i altres contes.
 La novel.la adopta la tècnica behaviorista –d’aquí
el diàleg dominant- i té un protagonista masculí, a
diferència de les altres novel.les, dominades per
una veu femenina. Es tracta, doncs, d’una novel.la
atípica: novel.la de personatges masculins, com ho
acostumen a ser les que adopten la tècnica
distanciadora i objectiva del behaviorisme. Ex:
Steinbek o Hemingway.
JOHN STEINBECK --- ERNEST HEMINGWAY
TÈCNICA I PERSONATGES
 La tendència behaviorista adopta una tècnica objectiva,
propera a la novel.la negra i al cinema, una tècnica que
recolza en un únic punt de vista, el del jardiner, que de
vegades explica el que observa, com si fos una mena de
voyeur, però no gaire entusiasta.En d’altres, esdevé un
espectador interessat però incapaç de copsar tota la funció.
 La història –sempre fragmentada i llunyana- i per tant poc
segura, amb molts buits, el.lipsis, neix també de les
converses que escolta d’amagat o manté directament amb
d’altres personatges (sobretot amb Quima, la cuinera).
 Moment de gran influència del cinema en la literatura.
TÈCNICA I PERSONATGES
 El gruix més important de les converses es descabdella al
jardí de la torre –l’escenari central de l’obra-, al costat de la
caseta on viu el jardiner. Altres espais de menor
importància: la fonda del poble i el carrer de Ríos Rojas, a
Barcelona.
 Pel que fa la tècnica: incorporació d’un diari, al final de la
novel.la. Recurs emprat en altres novel.les com Mirall
trencat.
 Supressió del narrador. La història neix del passat, del
record, com a totes les de l’autora. En això es diferencia
d’un bon nombre d’obres behavioristes, que acostumen a
triar la perspectiva del present.
 L’escriptura de l’obra és tota ella col.loquial.
TÈCNICA I PERSONATGES
 Col.loquial perquè la veu del narrador s’adreça al lector per
explicar-li una història de viva veu i d’una manera animada.
I també perquè és una novel.la amb molt diàleg en estil
directe- diferentment de la majoria de les de l’autora, que
empren l’estil indirecte narrativitzat.
 Inconcreció pel que fa a l’espai central de la novel.la i
inconcreció també temporal (podem suposar la dècada dels
20 i començaments dels anys 30).
 Un fet insòlit en Rodorera: no hi ha cap referència a la
Guerra Civil ni a les seves repercussions.
 La vida dels personatges marcada per dues motivacions:
diners i amor
AMOR ----- DINERS
TÈCNICA I PERSONATGES
 Motivació: sobretot l’econòmica, per la manca de
fortuna, que empeny diversos personatges a
marxar de llur país (els anomenats indianos).
Diners: sempre decisius en la producció
rodorediana.
 Dos grups de personatges: els modestos i els rics,
amb una funció i espais que els són propis. Ara, hi
ha personatges que han pogut superar les barreres
que els separen, gràcies al seu esforç personal –
unit sempre al desplaçament- (el cas de Bellom), o
bé amb un matrimoni d’interès, que deixa de banda
l’amor.
ELS DOS GRUPS DE PERSONATGES
TÈCNIQUES I PERSONATGES
 Al final, però, els diners no acostumen a donar la
felicitat, com a mínim a figures sensibles, com
l’Eugeni i la Rosamaria.
 La conclusió sembla aquesta: el jardiner ha assolit
la felicitat, o com a mínim la pau, vivint al marge
dels diners i refugiant-se en la naturalesa.
 Jardí vora el mar està dividida en sis blocs llargs-
defugint els capítols que acostumen a ser més
breus i trenquen el ritme narratiu-, que corresponen
als sis estius evocats
TÈCNIQUES I PERSONATGES
 Les dues figures masculines –l’Eugeni i el jardiner-
ofereixen una actitud totalment oposada enfront de
la vida, sempre dura i dramàtica, de Rodorera.
 El jardiner troba la pau i la serenitat en una soledat
radical –deixant de banda les relacions íntimes- i
busca una companyia essencial: la natura.
 En canvi, Eugeni que inicialment ha apostat per la
vida – casament per interès- s’adona que no és la
solució per a ell i escull la mort.
 Aquests personatges representen una tria davant
l’existència: la vida o bé la mort.
TÈCNICA I PERSONATGES
 Aigua i vegetació: matèries principals de l’imaginari
rodoredià. Vell jardiner= vegetació per viure / El
jove= l’aigua per morir-hi.
 El missatge sembla ser: lluny de la infantesa, per
assolir la felicitat cal separar-se dels homes –
perquè la vida adulta resulta insuportable-, com ho
fa el jardiner. I sobretot, acostar-se a la natura,
afavorir aquesta vinculació amb les flors, que
senten tant Eugeni com el jardiner, aquests
personatges tan propers i tan separats alhora. L’un
ple de serenitat i d’acceptació, l’altre d’angoixa i de
revoltat. Poden representar dues actituds: vellesa i
joventut.
ELS ELEMENTS DEL MÓN RODOREDIÀ: L’AIGUA I EL MÓN
VEGETAL
LA FORTUNA, ELS AMERICANOS I EL MATRIMONI
D’INTERÈS
 Aparició de la figura de l’americano: encarnat en
dos personatges (el senyor Bellom i Eugeni).
 Resulta evident la relació del senyor Bellom amb
l’oncle matern de l’autora. Ara bé, si la base és
biogràfica, hi ha una evident mitificació. La novel.la
esdevé l’espai d’una rectificació positiva de la vida
(el personatge de ficció poc té a veure amb el
caràcter gasiu de la figura real).
 La felicitat desapareix amb l’edat adulta: en la
producció rodorediana existeix un tall decisiu que
separa la infantesa i l’edat adulta.
LA FORTUNA, ELS AMERICANOS I EL MATRIMONI
D’INTERÈS
 El matrimoni d’interès no sembla susceptible de
donar la felicitat (tampoc les relacions amoroses ni
les matrimonials).
 Dos triangles que demostren aquest fracàs:
Eugeni-Maribel-Rosamaria / Francesc-Rosamaria-
Eugeni.
 Si el matrimoni no és vist de manera positiva, el
mateix s’esdevé pel que fa a la maternitat: per ex:
el jardiner està més aviat content de no haver
tingut descendència, Rosamaria avorta, Mariona
pensa que els fills només donen maldecaps, etc.
LA PINTURA
 Rodorera es va sentir atreta per la pintura tota la
vida. En la novel.la hi ha dos personatges que
pinten –Feliu i Eulàlia (dos estils diferents)
 A través dels dos personatges, Rodorera sembla
dir-nos que la creació no neix pas de la
reproducció d’una realitat exterior, sinó interior.
 La pintura com la jardineria són com una
construcció d’una nova realitat, semblantment a
l’art expressionista. Es pot relacionar amb la part
fantàstica i misteriosa que acostuma l’autora a
incorporar a les seves novel.les. Ofereixen una
visió subjectiva de la realitat.
PAUL KLEE: LA SUPERIORITAT DE L’ART
EXPRESSIONISTA
L’art ne reproduit pas le visible, il rend
visible
LA PINTURA
 Paral.lelisme: jardiner/Eulàlia, solitaris, sense
relacions afectives profundes, es lliuren a una
passió que dóna sentit a llurs vides: la pintura i la
jardineria, dues formes de creació.
 Rodorera sembla dir-nos que només d’aquesta
manera hi pot haver plenitud personal.
Dedicacions, però, a les quals cal lliurar-se en cos i
ànima. Exposa a través d’aquests dos personatges
a més de la seva passió per les flors, la seva
vinculació a l’art, l’única manera de poder suportar
la vida, una vida profundament negativa.
LES FLORS I LA VEGETACIÓ
 La novel.la reflecteix el relleu del jardí, però anant més
lluny el misteri i, fins i tot, la divinitat d’aquest espai
(lectora fidel de la Bíblia, al Gènesi es destaca que el
Paradís era un jardí i que al centre Déu va situar l’arbre
de la ciència, el del bé i el del mal, que donava
immortalitat).
 Per Runge, el paisatge és l’espai en el qual és possible
retrobar encara el lligam entre l’home, la naturalesa i
Déu.
 És la novel.la que inclou més varietat de flors i
plantes.L’autora sembla exposar el desig de crear una
flora personal,de treballar amb el llenguatge i de crear
flors amb l’escriptura.
L’ORIGEN DIVÍ DEL JARDÍ RODOREDIÀ
GOD FIRST PLANTED
GARDEN
LES FLORS I LA VEGETACIÓ
 De la vegetació en sobresurt l’arbre, l’element més
important. Element vertical que lliga el cel i la terra. En
Jardí vora el mar, l’arbre és l’eucaliptus, un arbre
magnífic que s’ha convertit en un model de vida per al
jardiner. És un mestre que li assenyala el
comportament a seguir, la vida justa: serenitat,
estoicisme, solitud... Per aconseguir-ho, el jardiner
s’ha sumat al cicle que marca la natura.
 Lligam tan estret que sembla haver esdevingut un
arbre. Home i naturalesa, d’una mateixa essència,
constitueixen una unitat, i aquest sembla ser l’únic
recurs contra la soledat.
LA VOLUNTAT DE PERMANÈNCIA EN LA TERRA: LA
METAMORFOSI EN ARBRE
Runge: als quadres d’aquest pintor els
personatges es transformen en vegetació: el
jardiner també buscarà aquesta mena de
metamorfosi en arbre.
LES FLORS I LA VEGETACIÓ
 Les darreres paraules del jardiner no fan altra cosa
que confirmar la vivesa i el relleu de la natura, la
companyia i l’amistat que pot oferir a l’home, però
també el seu misteri:
 “Miri com està el jardí. Per sentir-ne la força i l’olor, aquesta és la
millor hora. Miri els til.lers ... ¿Veu les fulles com tremolen i ens
escolten? Vostè riu... Si un dia passeja de nit per sota dels
arbres, ja veurà que n’hi dirà de coses aquest jardí... “
 Seguint els postulats del romanticisme alemany,
essencials en aquesta novel.la “La nature et l’homme,
étant de la même essence, se recontrent, non, se fondent
l’un dans l’autre: une immense solidarité, seul recours
contre le solitude, relie tout ce que qui a été crée”
LES FLORS I LA VEGETACIÓ
 Eugeni sembla encarnar la figura de l’heroi romàntic
(jove, obsedit per l’amor, la mort i la natura, i sobretot
per la infantesa).
 A Jardí vora la mar s’esdevé un dels temes típics del
romanticisme alemany: la nostàlgia del paradís perdut.
 Conclusió: el tractament de la matèria narrativa, la
tècnica behaviorista no resulta la més adient per donar
sortida a un dels trets centrals de l’escriptura
rodorediana: la intensitat, l’emoció, que neix de
l’endinsament en el món interior dels personatges.
FONT DE LA INFORMACIÓ
 Apunts extrets de l’article de Carme Arnau,
especialista en l’obra de Rodorera, Jardí
vora el mar: la darrera primera novel.la, dins
Memòria i ficció en l’obra de Mercè
Rodorera.

More Related Content

What's hot

Unitat 6 el sector secundari
Unitat 6   el sector secundariUnitat 6   el sector secundari
Unitat 6 el sector secundarijordimanero
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARIlocoserrallo
 
El complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passivaEl complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passivajuanjurado98
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunyaprofessor_errant
 
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serraladesmalbert1
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyajordimanero
 
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxilleratResum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxilleratIsabel Pascual García
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Jordi1492
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la naturajordimanero
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaguestf610e697
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.Marcel Duran
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primarijordimanero
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbalsgemmaencamp
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsitraver
 
Ud 2. L'organització econòmica de les societats.
Ud 2.  L'organització econòmica de les societats.Ud 2.  L'organització econòmica de les societats.
Ud 2. L'organització econòmica de les societats.Jordi1492
 

What's hot (20)

Unitat 6 el sector secundari
Unitat 6   el sector secundariUnitat 6   el sector secundari
Unitat 6 el sector secundari
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
 
El complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passivaEl complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passiva
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
 
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxilleratResum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.
 
Transports Espanya i Catalunya
Transports Espanya i CatalunyaTransports Espanya i Catalunya
Transports Espanya i Catalunya
 
Tema 12. ciutat
Tema 12. ciutatTema 12. ciutat
Tema 12. ciutat
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
 
7 El Terciari
7  El Terciari7  El Terciari
7 El Terciari
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
Ud 2. L'organització econòmica de les societats.
Ud 2.  L'organització econòmica de les societats.Ud 2.  L'organització econòmica de les societats.
Ud 2. L'organització econòmica de les societats.
 

Viewers also liked

Jardí vora el mar, rodoreda
Jardí vora el mar, rodoredaJardí vora el mar, rodoreda
Jardí vora el mar, rodoredanpintu
 
Maria Mercè Marçal
Maria Mercè MarçalMaria Mercè Marçal
Maria Mercè Marçaldaiiias
 
A la vora del mar (cançó popular)
A la vora del mar (cançó popular)A la vora del mar (cançó popular)
A la vora del mar (cançó popular)P. J.
 
Comentaris d'obra
Comentaris d'obraComentaris d'obra
Comentaris d'obranei_r
 
Maria Mercè
Maria MercèMaria Mercè
Maria Mercèmartiipol
 
Antologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia CatalanaAntologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia Catalanapucetes2
 
Presentació power point l'elionor
Presentació power point l'elionorPresentació power point l'elionor
Presentació power point l'elionorGuillem Gomáriz
 
La ciutat llunyana
La ciutat llunyanaLa ciutat llunyana
La ciutat llunyanaTakeo11
 

Viewers also liked (14)

Jardí vora el mar, rodoreda
Jardí vora el mar, rodoredaJardí vora el mar, rodoreda
Jardí vora el mar, rodoreda
 
LA DECADÈNCIA S.XVI
LA DECADÈNCIA S.XVILA DECADÈNCIA S.XVI
LA DECADÈNCIA S.XVI
 
Maria Mercè Marçal
Maria Mercè MarçalMaria Mercè Marçal
Maria Mercè Marçal
 
A la vora del mar (cançó popular)
A la vora del mar (cançó popular)A la vora del mar (cançó popular)
A la vora del mar (cançó popular)
 
Comentaris d'obra
Comentaris d'obraComentaris d'obra
Comentaris d'obra
 
Brida
BridaBrida
Brida
 
Maria Merçè Marsal i Serra
Maria Merçè Marsal i SerraMaria Merçè Marsal i Serra
Maria Merçè Marsal i Serra
 
Maria Mercè
Maria MercèMaria Mercè
Maria Mercè
 
L’ELIONOR
L’ELIONORL’ELIONOR
L’ELIONOR
 
Antologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia CatalanaAntologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia Catalana
 
Presentació power point l'elionor
Presentació power point l'elionorPresentació power point l'elionor
Presentació power point l'elionor
 
Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
 
Oda a Espanya
Oda a EspanyaOda a Espanya
Oda a Espanya
 
La ciutat llunyana
La ciutat llunyanaLa ciutat llunyana
La ciutat llunyana
 

Similar to Quatre notes sobre Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda

Lit rodoreda plaça diamant
Lit rodoreda   plaça diamantLit rodoreda   plaça diamant
Lit rodoreda plaça diamantjoanpol
 
Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.
Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.
Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.Amparo
 
Lit rodoreda - plaça diamant
Lit rodoreda - plaça diamantLit rodoreda - plaça diamant
Lit rodoreda - plaça diamantjoanpol
 
Mercè Rodoreda "Mirall trencat"
Mercè Rodoreda "Mirall trencat"Mercè Rodoreda "Mirall trencat"
Mercè Rodoreda "Mirall trencat"Muntsa Tortós
 
El modernisme.ppt
El modernisme.pptEl modernisme.ppt
El modernisme.pptsandramr_78
 
Mercè+Rod..
Mercè+Rod..Mercè+Rod..
Mercè+Rod..joanxd00
 
La narrativa de Mercé Rodoreda. 2n bat
La narrativa de Mercé Rodoreda. 2n batLa narrativa de Mercé Rodoreda. 2n bat
La narrativa de Mercé Rodoreda. 2n batesther_montesinos
 
àNgel guimerà 2
àNgel guimerà 2àNgel guimerà 2
àNgel guimerà 2dolors
 
Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984) Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984) Domenec Garrido
 
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. SusannaNovetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. SusannaJudith Navarro
 
Mercè Rodoreda-2ºBachillerato(IES EL PUIG)
Mercè Rodoreda-2ºBachillerato(IES EL PUIG)Mercè Rodoreda-2ºBachillerato(IES EL PUIG)
Mercè Rodoreda-2ºBachillerato(IES EL PUIG)Alba López
 
Mercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i GurguíMercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i Gurguíalbert
 

Similar to Quatre notes sobre Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda (20)

El teatre català
El teatre catalàEl teatre català
El teatre català
 
Mirall Trencat
Mirall TrencatMirall Trencat
Mirall Trencat
 
ALOMA
ALOMAALOMA
ALOMA
 
Lit rodoreda plaça diamant
Lit rodoreda   plaça diamantLit rodoreda   plaça diamant
Lit rodoreda plaça diamant
 
Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.
Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.
Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.
 
Lit rodoreda - plaça diamant
Lit rodoreda - plaça diamantLit rodoreda - plaça diamant
Lit rodoreda - plaça diamant
 
Mercè rodoreda
Mercè rodoredaMercè rodoreda
Mercè rodoreda
 
Mercè Rodoreda "Mirall trencat"
Mercè Rodoreda "Mirall trencat"Mercè Rodoreda "Mirall trencat"
Mercè Rodoreda "Mirall trencat"
 
El modernisme.ppt
El modernisme.pptEl modernisme.ppt
El modernisme.ppt
 
Mercè Rodoreda
Mercè RodoredaMercè Rodoreda
Mercè Rodoreda
 
Mercè+Rod..
Mercè+Rod..Mercè+Rod..
Mercè+Rod..
 
La narrativa de Mercé Rodoreda. 2n bat
La narrativa de Mercé Rodoreda. 2n batLa narrativa de Mercé Rodoreda. 2n bat
La narrativa de Mercé Rodoreda. 2n bat
 
Cambra de la tardor
Cambra de la tardorCambra de la tardor
Cambra de la tardor
 
àNgel guimerà 2
àNgel guimerà 2àNgel guimerà 2
àNgel guimerà 2
 
llena
llenallena
llena
 
Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984) Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984)
 
J. Miró: Interior holandès I
J. Miró: Interior holandès IJ. Miró: Interior holandès I
J. Miró: Interior holandès I
 
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. SusannaNovetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
 
Mercè Rodoreda-2ºBachillerato(IES EL PUIG)
Mercè Rodoreda-2ºBachillerato(IES EL PUIG)Mercè Rodoreda-2ºBachillerato(IES EL PUIG)
Mercè Rodoreda-2ºBachillerato(IES EL PUIG)
 
Mercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i GurguíMercé Rodoreda i Gurguí
Mercé Rodoreda i Gurguí
 

More from Domenec Garrido

EXERC. ORACIÓ ADVERBIAL.docx
EXERC. ORACIÓ ADVERBIAL.docxEXERC. ORACIÓ ADVERBIAL.docx
EXERC. ORACIÓ ADVERBIAL.docxDomenec Garrido
 
Presentació Manuel de Pedrolo sant jordi 2018
Presentació Manuel de Pedrolo  sant jordi 2018Presentació Manuel de Pedrolo  sant jordi 2018
Presentació Manuel de Pedrolo sant jordi 2018Domenec Garrido
 
Bob dylan power point (Concurs literari de Sant Jordi 2017)
Bob dylan power point  (Concurs literari de Sant Jordi 2017)Bob dylan power point  (Concurs literari de Sant Jordi 2017)
Bob dylan power point (Concurs literari de Sant Jordi 2017)Domenec Garrido
 
Vida i obra de William Shakespeare
Vida i obra de William ShakespeareVida i obra de William Shakespeare
Vida i obra de William ShakespeareDomenec Garrido
 
Consells per redactar bé
Consells per redactar bé Consells per redactar bé
Consells per redactar bé Domenec Garrido
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterDomenec Garrido
 
Comunicació,llenguatge i signes
Comunicació,llenguatge i signesComunicació,llenguatge i signes
Comunicació,llenguatge i signesDomenec Garrido
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Domenec Garrido
 
L’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca
L’Edat Mitjana: la lírica trobadorescaL’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca
L’Edat Mitjana: la lírica trobadorescaDomenec Garrido
 
Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim
Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar PrimVida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim
Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar PrimDomenec Garrido
 
Bartomeu rossello porcel-power_point_2_
Bartomeu rossello porcel-power_point_2_Bartomeu rossello porcel-power_point_2_
Bartomeu rossello porcel-power_point_2_Domenec Garrido
 
Màrius torres power point
Màrius torres power pointMàrius torres power point
Màrius torres power pointDomenec Garrido
 

More from Domenec Garrido (12)

EXERC. ORACIÓ ADVERBIAL.docx
EXERC. ORACIÓ ADVERBIAL.docxEXERC. ORACIÓ ADVERBIAL.docx
EXERC. ORACIÓ ADVERBIAL.docx
 
Presentació Manuel de Pedrolo sant jordi 2018
Presentació Manuel de Pedrolo  sant jordi 2018Presentació Manuel de Pedrolo  sant jordi 2018
Presentació Manuel de Pedrolo sant jordi 2018
 
Bob dylan power point (Concurs literari de Sant Jordi 2017)
Bob dylan power point  (Concurs literari de Sant Jordi 2017)Bob dylan power point  (Concurs literari de Sant Jordi 2017)
Bob dylan power point (Concurs literari de Sant Jordi 2017)
 
Vida i obra de William Shakespeare
Vida i obra de William ShakespeareVida i obra de William Shakespeare
Vida i obra de William Shakespeare
 
Consells per redactar bé
Consells per redactar bé Consells per redactar bé
Consells per redactar bé
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
 
Comunicació,llenguatge i signes
Comunicació,llenguatge i signesComunicació,llenguatge i signes
Comunicació,llenguatge i signes
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
 
L’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca
L’Edat Mitjana: la lírica trobadorescaL’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca
L’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca
 
Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim
Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar PrimVida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim
Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim
 
Bartomeu rossello porcel-power_point_2_
Bartomeu rossello porcel-power_point_2_Bartomeu rossello porcel-power_point_2_
Bartomeu rossello porcel-power_point_2_
 
Màrius torres power point
Màrius torres power pointMàrius torres power point
Màrius torres power point
 

Recently uploaded

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestreignasi23
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 

Quatre notes sobre Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda

  • 1. JARDÍ VORA EL MAR, MERCÈ RODORERA LA DARRERA PRIMERA NOVEL.LA, LITERATURA DE MODALITAT
  • 2. LA REDACCIÓ DE JARDÍ VORA EL MAR  1a novel.la escrita després de la postguerra.  Fou redactada en només disset dies al setembre de 1959 quan vivia a Ginebra. El 1966 hi va retornar i hi posà punt i final, ara ja definitiu. Segons va escriure: “vinculada a les flors, sense flors durant anys, vaig sentir la necessitat de parlar de flors i que el meu protagonista fos un jardiner”.  La mancança amb el món de les flors durant l’exili la porta a buscar un protagonista que visqui en una torre esplèndida i sobretot en un jardí magnífic, envoltat d’arbres, de plantes i de flors
  • 3. LA REDACCIÓ DE L’OBRA  Fou presentata amb el títol Una mica d’història al premi Joanot Martorell de 1959 on va quedar quarta.  En aquesta època Rodoreda ja gaudia d’un sòlid prestigi: havia publicat La plaça del diamant i El carrer de les Camèlies. A més, comptava amb un editor, Joan Sales, que creia molt en ella.  En principi, el títol era A penes sis anys, però no agradava al seu editor.  El tema dels títols de les obres de Rodorera sempre creen controvèrsies i són molt discutits amb els seus editors.
  • 4. IMATGES DE L’UNIVERS DE RODOREDA JOAN SALES
  • 5. TÈCNICA I PERSONATGES  Jardí vora el mar sortí el 1967, any en què Rodoreda publica un recull de contes, La meva Cristina i altres contes.  La novel.la adopta la tècnica behaviorista –d’aquí el diàleg dominant- i té un protagonista masculí, a diferència de les altres novel.les, dominades per una veu femenina. Es tracta, doncs, d’una novel.la atípica: novel.la de personatges masculins, com ho acostumen a ser les que adopten la tècnica distanciadora i objectiva del behaviorisme. Ex: Steinbek o Hemingway.
  • 6. JOHN STEINBECK --- ERNEST HEMINGWAY
  • 7. TÈCNICA I PERSONATGES  La tendència behaviorista adopta una tècnica objectiva, propera a la novel.la negra i al cinema, una tècnica que recolza en un únic punt de vista, el del jardiner, que de vegades explica el que observa, com si fos una mena de voyeur, però no gaire entusiasta.En d’altres, esdevé un espectador interessat però incapaç de copsar tota la funció.  La història –sempre fragmentada i llunyana- i per tant poc segura, amb molts buits, el.lipsis, neix també de les converses que escolta d’amagat o manté directament amb d’altres personatges (sobretot amb Quima, la cuinera).  Moment de gran influència del cinema en la literatura.
  • 8. TÈCNICA I PERSONATGES  El gruix més important de les converses es descabdella al jardí de la torre –l’escenari central de l’obra-, al costat de la caseta on viu el jardiner. Altres espais de menor importància: la fonda del poble i el carrer de Ríos Rojas, a Barcelona.  Pel que fa la tècnica: incorporació d’un diari, al final de la novel.la. Recurs emprat en altres novel.les com Mirall trencat.  Supressió del narrador. La història neix del passat, del record, com a totes les de l’autora. En això es diferencia d’un bon nombre d’obres behavioristes, que acostumen a triar la perspectiva del present.  L’escriptura de l’obra és tota ella col.loquial.
  • 9. TÈCNICA I PERSONATGES  Col.loquial perquè la veu del narrador s’adreça al lector per explicar-li una història de viva veu i d’una manera animada. I també perquè és una novel.la amb molt diàleg en estil directe- diferentment de la majoria de les de l’autora, que empren l’estil indirecte narrativitzat.  Inconcreció pel que fa a l’espai central de la novel.la i inconcreció també temporal (podem suposar la dècada dels 20 i començaments dels anys 30).  Un fet insòlit en Rodorera: no hi ha cap referència a la Guerra Civil ni a les seves repercussions.  La vida dels personatges marcada per dues motivacions: diners i amor
  • 11. TÈCNICA I PERSONATGES  Motivació: sobretot l’econòmica, per la manca de fortuna, que empeny diversos personatges a marxar de llur país (els anomenats indianos). Diners: sempre decisius en la producció rodorediana.  Dos grups de personatges: els modestos i els rics, amb una funció i espais que els són propis. Ara, hi ha personatges que han pogut superar les barreres que els separen, gràcies al seu esforç personal – unit sempre al desplaçament- (el cas de Bellom), o bé amb un matrimoni d’interès, que deixa de banda l’amor.
  • 12. ELS DOS GRUPS DE PERSONATGES
  • 13. TÈCNIQUES I PERSONATGES  Al final, però, els diners no acostumen a donar la felicitat, com a mínim a figures sensibles, com l’Eugeni i la Rosamaria.  La conclusió sembla aquesta: el jardiner ha assolit la felicitat, o com a mínim la pau, vivint al marge dels diners i refugiant-se en la naturalesa.  Jardí vora el mar està dividida en sis blocs llargs- defugint els capítols que acostumen a ser més breus i trenquen el ritme narratiu-, que corresponen als sis estius evocats
  • 14. TÈCNIQUES I PERSONATGES  Les dues figures masculines –l’Eugeni i el jardiner- ofereixen una actitud totalment oposada enfront de la vida, sempre dura i dramàtica, de Rodorera.  El jardiner troba la pau i la serenitat en una soledat radical –deixant de banda les relacions íntimes- i busca una companyia essencial: la natura.  En canvi, Eugeni que inicialment ha apostat per la vida – casament per interès- s’adona que no és la solució per a ell i escull la mort.  Aquests personatges representen una tria davant l’existència: la vida o bé la mort.
  • 15. TÈCNICA I PERSONATGES  Aigua i vegetació: matèries principals de l’imaginari rodoredià. Vell jardiner= vegetació per viure / El jove= l’aigua per morir-hi.  El missatge sembla ser: lluny de la infantesa, per assolir la felicitat cal separar-se dels homes – perquè la vida adulta resulta insuportable-, com ho fa el jardiner. I sobretot, acostar-se a la natura, afavorir aquesta vinculació amb les flors, que senten tant Eugeni com el jardiner, aquests personatges tan propers i tan separats alhora. L’un ple de serenitat i d’acceptació, l’altre d’angoixa i de revoltat. Poden representar dues actituds: vellesa i joventut.
  • 16. ELS ELEMENTS DEL MÓN RODOREDIÀ: L’AIGUA I EL MÓN VEGETAL
  • 17. LA FORTUNA, ELS AMERICANOS I EL MATRIMONI D’INTERÈS  Aparició de la figura de l’americano: encarnat en dos personatges (el senyor Bellom i Eugeni).  Resulta evident la relació del senyor Bellom amb l’oncle matern de l’autora. Ara bé, si la base és biogràfica, hi ha una evident mitificació. La novel.la esdevé l’espai d’una rectificació positiva de la vida (el personatge de ficció poc té a veure amb el caràcter gasiu de la figura real).  La felicitat desapareix amb l’edat adulta: en la producció rodorediana existeix un tall decisiu que separa la infantesa i l’edat adulta.
  • 18. LA FORTUNA, ELS AMERICANOS I EL MATRIMONI D’INTERÈS  El matrimoni d’interès no sembla susceptible de donar la felicitat (tampoc les relacions amoroses ni les matrimonials).  Dos triangles que demostren aquest fracàs: Eugeni-Maribel-Rosamaria / Francesc-Rosamaria- Eugeni.  Si el matrimoni no és vist de manera positiva, el mateix s’esdevé pel que fa a la maternitat: per ex: el jardiner està més aviat content de no haver tingut descendència, Rosamaria avorta, Mariona pensa que els fills només donen maldecaps, etc.
  • 19. LA PINTURA  Rodorera es va sentir atreta per la pintura tota la vida. En la novel.la hi ha dos personatges que pinten –Feliu i Eulàlia (dos estils diferents)  A través dels dos personatges, Rodorera sembla dir-nos que la creació no neix pas de la reproducció d’una realitat exterior, sinó interior.  La pintura com la jardineria són com una construcció d’una nova realitat, semblantment a l’art expressionista. Es pot relacionar amb la part fantàstica i misteriosa que acostuma l’autora a incorporar a les seves novel.les. Ofereixen una visió subjectiva de la realitat.
  • 20. PAUL KLEE: LA SUPERIORITAT DE L’ART EXPRESSIONISTA L’art ne reproduit pas le visible, il rend visible
  • 21. LA PINTURA  Paral.lelisme: jardiner/Eulàlia, solitaris, sense relacions afectives profundes, es lliuren a una passió que dóna sentit a llurs vides: la pintura i la jardineria, dues formes de creació.  Rodorera sembla dir-nos que només d’aquesta manera hi pot haver plenitud personal. Dedicacions, però, a les quals cal lliurar-se en cos i ànima. Exposa a través d’aquests dos personatges a més de la seva passió per les flors, la seva vinculació a l’art, l’única manera de poder suportar la vida, una vida profundament negativa.
  • 22. LES FLORS I LA VEGETACIÓ  La novel.la reflecteix el relleu del jardí, però anant més lluny el misteri i, fins i tot, la divinitat d’aquest espai (lectora fidel de la Bíblia, al Gènesi es destaca que el Paradís era un jardí i que al centre Déu va situar l’arbre de la ciència, el del bé i el del mal, que donava immortalitat).  Per Runge, el paisatge és l’espai en el qual és possible retrobar encara el lligam entre l’home, la naturalesa i Déu.  És la novel.la que inclou més varietat de flors i plantes.L’autora sembla exposar el desig de crear una flora personal,de treballar amb el llenguatge i de crear flors amb l’escriptura.
  • 23. L’ORIGEN DIVÍ DEL JARDÍ RODOREDIÀ GOD FIRST PLANTED GARDEN
  • 24. LES FLORS I LA VEGETACIÓ  De la vegetació en sobresurt l’arbre, l’element més important. Element vertical que lliga el cel i la terra. En Jardí vora el mar, l’arbre és l’eucaliptus, un arbre magnífic que s’ha convertit en un model de vida per al jardiner. És un mestre que li assenyala el comportament a seguir, la vida justa: serenitat, estoicisme, solitud... Per aconseguir-ho, el jardiner s’ha sumat al cicle que marca la natura.  Lligam tan estret que sembla haver esdevingut un arbre. Home i naturalesa, d’una mateixa essència, constitueixen una unitat, i aquest sembla ser l’únic recurs contra la soledat.
  • 25. LA VOLUNTAT DE PERMANÈNCIA EN LA TERRA: LA METAMORFOSI EN ARBRE Runge: als quadres d’aquest pintor els personatges es transformen en vegetació: el jardiner també buscarà aquesta mena de metamorfosi en arbre.
  • 26. LES FLORS I LA VEGETACIÓ  Les darreres paraules del jardiner no fan altra cosa que confirmar la vivesa i el relleu de la natura, la companyia i l’amistat que pot oferir a l’home, però també el seu misteri:  “Miri com està el jardí. Per sentir-ne la força i l’olor, aquesta és la millor hora. Miri els til.lers ... ¿Veu les fulles com tremolen i ens escolten? Vostè riu... Si un dia passeja de nit per sota dels arbres, ja veurà que n’hi dirà de coses aquest jardí... “  Seguint els postulats del romanticisme alemany, essencials en aquesta novel.la “La nature et l’homme, étant de la même essence, se recontrent, non, se fondent l’un dans l’autre: une immense solidarité, seul recours contre le solitude, relie tout ce que qui a été crée”
  • 27. LES FLORS I LA VEGETACIÓ  Eugeni sembla encarnar la figura de l’heroi romàntic (jove, obsedit per l’amor, la mort i la natura, i sobretot per la infantesa).  A Jardí vora la mar s’esdevé un dels temes típics del romanticisme alemany: la nostàlgia del paradís perdut.  Conclusió: el tractament de la matèria narrativa, la tècnica behaviorista no resulta la més adient per donar sortida a un dels trets centrals de l’escriptura rodorediana: la intensitat, l’emoció, que neix de l’endinsament en el món interior dels personatges.
  • 28. FONT DE LA INFORMACIÓ  Apunts extrets de l’article de Carme Arnau, especialista en l’obra de Rodorera, Jardí vora el mar: la darrera primera novel.la, dins Memòria i ficció en l’obra de Mercè Rodorera.