SlideShare a Scribd company logo
1 of 28
Download to read offline
Tema 9. EL SEGLE XV
Escolàpies Sant Martí
Sílvia MontalsLlengua Catalana i Literatura
ÍNDEX
1.  El context històric i social del s.XV
2.  La poesia
1.  Jordi de Sant Jordi
2.  Ausiàs March
3.  Jaume Roig
4.  Joan Roís de Corella
3.  Els llibres de cavalleries
4.  La narrativa cavalleresca
1.  Curial e Güelfa
2.  Tirant lo Blanc
1. CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL
A Europa:
•  Fi de l’època medieval:
•  Crisi del feudalisme.
•  Pèrdua de poder de l’Església.
1453 Conquesta de Constantinoble
•  S’acaba l’edat mitjana.
•  Inicia l’època moderna.
A la Corona Catalanoaragonesa:
•  Crisi política:
– Rei Martí l’Humà à conflicte successori (mor
sense descendència).
•  Compromís de Casp à Ferran d’Antequera
(dinastia castellana dels Trastàmara). Provoca:
– Castellanització de la cort i la noblesa
– Aproximació política a Castella (unió de les 2
corones à MATRIMONI: Ferran II i Isabel I (1469)
•  Crisi econòmica i social:
–  Epidèmies de pesta, revoltes antifeudals, guerra
civil amb Joan II.
A València:
•  Època esplendorosa (sobretot literària)
à La Cancelleria Reial estableix un model de
llengua estàndard.
2. LA POESIA
•  Els canvis socials i culturals enceten una nova
visió del món:
–  Visió humanista (persona) à desplaça la visió
teocèntrica (Déu).
•  S’inicia a Itàlia al s.XIV
(HUMANISME).
•  Es desenvoluparà plenament
al s.XVI (RENAIXEMENT).
•  Màxims exponents del canvi de concepció:
DANTE ALIGHIERI FRANCESCO PETRARCA
•  Amor: vist gairebé com
una concepció religiosa.
•  Estimada: Beatriu à
transformada en una figura
metafísica i teològica
(donna angelicata).
•  Obra: Divina Comèdia
•  Amor: impossible, a
causa de la llunyania i la
mort.
•  Estimada: Laura à no
està tan idealitzada. És
rossa amb ulls blaus.
•  Obra: El Cançoner
2.1 Jordi de Sant Jordi
•  Va néixer a València.
•  Era un poeta cortesà que participà a les
campanyes del rei Alfons el Magnànim.
•  Es conserven 18 poemes.
–  Tema: principalment amorós à evolució de la poesia
trobadoresca (s’aproxima a l’Humanisme).
–  Característiques: Actitud lírica, sincera i versemblant
–  Poemes: El presoner, Estramps, Setge d’amor
2.2 Ausiàs March
•  Biografia
–  Pertanyia a una família de la petita
noblesa valenciana.
–  El pare i l’oncle eren poetes.
–  Va participar a la campanya
militar del rei Alfons el Magnànim.
–  Es va casar amb:
•  Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell)
•  Joana Escorna
.
•  Obra:
–  Trenca amb la poesia trobadoresca:
–  Abandona la llengua occitana
–  Aprofunditza en l’aspecte amorós (amor passional).
–  Empra moltes comparacions i metàfores
INFLUÈNCIES LITERÀRIES
Trobadors El senyal (per a les dames)
Aristòtil i Tomàs d’Aquino Lluita entre el bé i el mal, el plaer...
Dante i Petrarca Tractament de l’amor com a idea
DIFERÈNCIES ENTRE L’ESTIMADA DELS POETES
Trobadors
(s.XII-XIII)
Dama: senyora feudal (superior en jerarquia).
El trobador li retia vassallatge.
Dante i
Petrarca (s.XIV)
Estimada: dona angelicata era noble de cor.
Vista com un ésser superior.
Ausiàs March
(s.XV)
Dona: és humana. Té virtuts, defectes,
sentiments...
•  La concepció de l’amor de l’estimada varia
respecte els seus antecessors.
•  Es conserven 128 poemes d’Ausiàs March.
CLASSIFICACIÓ DELS POEMES D’AUSIÀS MARCH
Cants d’amor Tracten de l’amor (el sensual, l’espiritual i el venal). Es
divideixen en cicles (segons el senyal emprat):
• Plena de seny, Llir entre cards, Amor amor, Mon
darrer bé, Oh foll amor!
Cants de mort Es plany de la mort de l’estimada i reflexiona sobre el
destí de l’ànima.
Cants morals Anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments.
Cant espiritual Poema religiós en què s’adreça a Déu.
Altres cants Poemes sense classificar, “poemes de circumstàncies).
•  Estil: complicat
–  Hipèrbatons i el·lipsis freqüents.
–  Comparacions: de tema militar, mariner,
mèdic o relatiu a la mort.
–  Metàfores: intenses, tristes, violentes...
–  Al·legories: en l’expressió d’emocions i
idees abstractes.
–  Interrogacions retòriques, antítesis,
paradoxes, personificacions, hipèrboles...
2.3 Jaume Roig
•  Prestigiós metge valencià.
•  Obra: L’espill o Llibre de les dones
–  Narració de versos apariats
de 4 síl·labes.
–  Llenguatge popular (expressions
col·loquials).
–  Consta de:
•  Un prefaci i 4 capítols.
–  Temàtica: misogínia
INFLUÈNCIES LITERÀRIES
Prefaci Anuncia que donarà consells i exemples a joves i
vells perquè desconfiïn de les dones.
Llibre I El protagonista explica la seva infantesa.
Llibre II Narra els fracassos matrimonials del protagonista
Llibre III Vol trobar la dona perfecte. Se li apareix en somnis
Salomó (critica les dones).
Llibre IV Fa cas a Salomó i s’aparta de les dones. Conclou
que només existeixen 2 bones dones: la Verge
Maria i la seva dona.
3. ELS LLIBRES DE CAVALLERIES
•  Són les històries conegudes com a matèria de
Bretanya.
–  Van sorgir al s.XIII
–  Objectiu principal (encomanat per la noblesa):
•  Defensar la institució de la cavalleria.
–  Els primers relats s’inspiraven en les llegendes
grecollatines.
–  Més tard, van recrear mites cèltics.
•  Creador del gènere: Chrétien de Troyes. Algunes
obres són:
–  Lancelot o el cavaller de la carreta
–  Perceval o el conte del Graal
•  Característiques:
–  Elements fantàstics: mags, fades...
–  Fets ocorreguts en llocs remots i exòtics.
–  Protagonistes: qualitats sobrehumanes.
–  Personatges principals: rei Artur, Lancelot, Ginebra,
Merlí, Morgana...
•  Existeixen 2 obres de matèria de Bretanya
escrites en català:
– Blandín de Cornualla (anònim)
– La faula (Guillem de Torroella)
•  Intenció: crítica i moralitzadora
sobre la crisi que pateix la
cavalleria.
4. LA NARRATIVA CAVALLARESCA
•  Al s. XV es produeixen canvis en la societat.
Sorgeixen uns valors nous:
–  La realitat pren força enfront de la fantasia.
–  Es valora l’esforç i el valor propis (promoció
personal) enfront de la societat jerarquitzada
(estaments permanents).
•  CONCLUSIÓ: els llibres de cavalleries es
transformen en novel·les cavalleresques.
https://classgrup14.wordpress.com/diferencies-entre-llibres-de-cavalleries-i-novel%E2%80%A2la-cavalleresca/
4.1 Curial e Güelfa
•  Es va escriure a mitjan del s.XV.
•  És una obra anònima.
•  S’estructura en 3 parts (llibres).
– Llibre I: (tema amorós i cavalleresc)
•  Curial entra al món de la cavalleria, gràcies a
Güelfa (s’enamora d’ell).
•  En un viatge a Àustria se sent atret per
Laquesis.
•  Güelfa se sent gelosa i ingressa a un convent.
•  Llibre II: (tema bèl·lic).
–  Curial participa a un torneig a França i hi viu episodis
amorosos.
–  Güelfa deixa de protegir-lo.
•  Llibre III: (tema sobre el saber i la ciència).
–  Curial viatja a Jerusalem i Grècia per fer penitència.
Finalment, Güelfa el perdona i es casen.
Cavalleria: mitjà que farà possible l’ascens del protagonista.
4.2 Tirant lo Blanc
•  Autor: Joanot Martorell (1413-1468),
nascut a València.
–  Sembla que el llibre estava inacabat
quan va morir i l’acabà Martí Joan de
Galba.
•  Es narren les proeses d’un cavaller
que venç els turcs de Constantinoble
i es casa amb Carmesina à
esdevindrà emperador.
•  El Tirant lo Blanc es considera una novel·la total:
–  Novel·la de cavalleria:
•  Tirant vol esdevenir cavaller (coneix a Guillem de Varoic).
•  Episodis de batalles cavalleresques i tornejos.
–  Novel·la històrica:
•  Es tracten fets històrics: invasió de Constantinoble.
–  Novel·la militar:
•  Manual de formació de cavallers
•  Detalls de combats.
– Novel·la de costums:
•  Descripció d’estrats socials de l’època: cerimònies,
tornejos, armes de seducció i cortesia...
– Novel·la eròtica:
•  Episodis amorosos entre Tirant i Carmesina.
•  Jocs sensuals de Plaerdemavida
– Novel·la psicològica
•  Els personatges evolucionen al llarg de la novel·la.
•  Mostren molts sentiments i emocions.
•  Es divideix en 5 parts:
–  Tirant a Anglaterra (cap. 1-97)
•  Aventures de Guillem de Varoic (ermità i antic cavaller).
•  Alliçona a Tirant sobre la cavalleria (formació).
•  Tirant esdevé cavaller.
–  Tirant a Sicília i Rodes (cap. 98-114)
•  Tirant allibera Rodes (està assetjada).
•  L’infant Felip s’enamora de Ricomana a Sicília.
•  Tirant marxa a Terra Santa a alliberar captius.
–  Tirant a Constantinoble (cap. 115-296)
•  Tirant va a lluitar contra els turcs, cridat per l’emperador
de Constantinoble.
•  Allà s’enamora de Carmesina, la filla del l’emperador.
–  Tirant al nord d’Àfrica (cap. 297-407)
•  Tirant és empresonat i després alliberat per lluitar contra
els turcs.
•  Guanya fama militar i converteix al cristianisme a molts
sarraïns.
– Tirant retorna a Constantinoble (cap. 408-487).
•  Tirant allibera l’Imperi de l'amenaça dels turcs.
•  Es casa amb Carmesina i és nomenat cèsar.
•  Emmalalteix i mor.
•  Hipòlit, escuder de Tirant, acaba sent emperador (es
casa amb l’emperadriu).
Personatges: moderns. Alta complexitat psicològica.
Evolucionen durant la història.

More Related Content

What's hot

Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeSílvia Montals
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marjoanmolar
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVSílvia Montals
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaEsclarmonda
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de catalàP. J.
 
Els amants - Vicent Andrés Estellès
Els amants - Vicent Andrés EstellèsEls amants - Vicent Andrés Estellès
Els amants - Vicent Andrés Estellèsmynaemismariina
 
La RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA PowerpointLa RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA Powerpointmontse.ciberta
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaguestf610e697
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquinayovima70
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanagemmaencamp
 
Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)joanmolar
 
El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroclaf2
 
Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLluis Rius
 

What's hot (20)

Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticisme
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
 
Oda a Espanya
Oda a EspanyaOda a Espanya
Oda a Espanya
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
Els primers textos en llengua catalana
Els  primers  textos  en llengua  catalanaEls  primers  textos  en llengua  catalana
Els primers textos en llengua catalana
 
Els amants - Vicent Andrés Estellès
Els amants - Vicent Andrés EstellèsEls amants - Vicent Andrés Estellès
Els amants - Vicent Andrés Estellès
 
La RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA PowerpointLa RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA Powerpoint
 
Oda a la pàtria
Oda a la pàtriaOda a la pàtria
Oda a la pàtria
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquina
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 
Mètrica
MètricaMètrica
Mètrica
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 
Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)
 
El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroc
 
Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XV
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
2 Les quatre grans Cròniques
2 Les quatre grans Cròniques2 Les quatre grans Cròniques
2 Les quatre grans Cròniques
 

Similar to El segle XV

La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvtessesptrav
 
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirantEl segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirantMicaela Alvarez
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvromerillaa
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)anabelmg5
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)anabelmg5
 
Narrativa postguerra
Narrativa postguerraNarrativa postguerra
Narrativa postguerradolors
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocPilar Gobierno
 
La prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVLa prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVSumy El Amri
 
Prosa segle XV
Prosa segle XVProsa segle XV
Prosa segle XVvaleen00
 
La narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVLa narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVguestf610e697
 
Literatura medieval
Literatura medievalLiteratura medieval
Literatura medievalbarberamm
 
Història literatura catalana medieval
Història literatura catalana medievalHistòria literatura catalana medieval
Història literatura catalana medievaljoanpol
 
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_march
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_marchEl segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_march
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_marchMicaela Alvarez
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanamontse.ciberta
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixCristina Pueyo
 

Similar to El segle XV (20)

La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xv
 
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirantEl segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xv
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xv
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)
 
Narrativa postguerra
Narrativa postguerraNarrativa postguerra
Narrativa postguerra
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barroc
 
Prosa segle xv
Prosa segle xvProsa segle xv
Prosa segle xv
 
La prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVLa prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XV
 
Prosa segle XV
Prosa segle XVProsa segle XV
Prosa segle XV
 
La narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVLa narrativa al segle XV
La narrativa al segle XV
 
Literatura medieval
Literatura medievalLiteratura medieval
Literatura medieval
 
Història literatura catalana medieval
Història literatura catalana medievalHistòria literatura catalana medieval
Història literatura catalana medieval
 
La_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptxLa_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptx
 
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_march
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_marchEl segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_march
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._ausias_march
 
La narrativa medieval
La narrativa medievalLa narrativa medieval
La narrativa medieval
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
Autors modernistes
Autors modernistesAutors modernistes
Autors modernistes
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
 

More from Sílvia Montals

More from Sílvia Montals (20)

Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)
 
Quadre coordinades
Quadre coordinadesQuadre coordinades
Quadre coordinades
 
Presentació 3r ESO
Presentació 3r ESOPresentació 3r ESO
Presentació 3r ESO
 
Presentació 4t ESO
Presentació 4t ESOPresentació 4t ESO
Presentació 4t ESO
 
Presentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratPresentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de Batxillerat
 
Presentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratPresentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxillerat
 
Literatura Catalana
Literatura CatalanaLiteratura Catalana
Literatura Catalana
 
Pista whatsapp
Pista whatsappPista whatsapp
Pista whatsapp
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Tema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaTema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüística
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del text
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Article d'opinió
Article d'opinióArticle d'opinió
Article d'opinió
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibre
 
Càndid o l'optimisme
Càndid o l'optimismeCàndid o l'optimisme
Càndid o l'optimisme
 

Recently uploaded

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 

Recently uploaded (7)

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 

El segle XV

  • 1. Tema 9. EL SEGLE XV Escolàpies Sant Martí Sílvia MontalsLlengua Catalana i Literatura
  • 2. ÍNDEX 1.  El context històric i social del s.XV 2.  La poesia 1.  Jordi de Sant Jordi 2.  Ausiàs March 3.  Jaume Roig 4.  Joan Roís de Corella 3.  Els llibres de cavalleries 4.  La narrativa cavalleresca 1.  Curial e Güelfa 2.  Tirant lo Blanc
  • 3. 1. CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL A Europa: •  Fi de l’època medieval: •  Crisi del feudalisme. •  Pèrdua de poder de l’Església. 1453 Conquesta de Constantinoble •  S’acaba l’edat mitjana. •  Inicia l’època moderna.
  • 4. A la Corona Catalanoaragonesa: •  Crisi política: – Rei Martí l’Humà à conflicte successori (mor sense descendència). •  Compromís de Casp à Ferran d’Antequera (dinastia castellana dels Trastàmara). Provoca: – Castellanització de la cort i la noblesa – Aproximació política a Castella (unió de les 2 corones à MATRIMONI: Ferran II i Isabel I (1469)
  • 5. •  Crisi econòmica i social: –  Epidèmies de pesta, revoltes antifeudals, guerra civil amb Joan II. A València: •  Època esplendorosa (sobretot literària) à La Cancelleria Reial estableix un model de llengua estàndard.
  • 6. 2. LA POESIA •  Els canvis socials i culturals enceten una nova visió del món: –  Visió humanista (persona) à desplaça la visió teocèntrica (Déu). •  S’inicia a Itàlia al s.XIV (HUMANISME). •  Es desenvoluparà plenament al s.XVI (RENAIXEMENT).
  • 7. •  Màxims exponents del canvi de concepció: DANTE ALIGHIERI FRANCESCO PETRARCA •  Amor: vist gairebé com una concepció religiosa. •  Estimada: Beatriu à transformada en una figura metafísica i teològica (donna angelicata). •  Obra: Divina Comèdia •  Amor: impossible, a causa de la llunyania i la mort. •  Estimada: Laura à no està tan idealitzada. És rossa amb ulls blaus. •  Obra: El Cançoner
  • 8. 2.1 Jordi de Sant Jordi •  Va néixer a València. •  Era un poeta cortesà que participà a les campanyes del rei Alfons el Magnànim. •  Es conserven 18 poemes. –  Tema: principalment amorós à evolució de la poesia trobadoresca (s’aproxima a l’Humanisme). –  Característiques: Actitud lírica, sincera i versemblant –  Poemes: El presoner, Estramps, Setge d’amor
  • 9. 2.2 Ausiàs March •  Biografia –  Pertanyia a una família de la petita noblesa valenciana. –  El pare i l’oncle eren poetes. –  Va participar a la campanya militar del rei Alfons el Magnànim. –  Es va casar amb: •  Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell) •  Joana Escorna
  • 10. . •  Obra: –  Trenca amb la poesia trobadoresca: –  Abandona la llengua occitana –  Aprofunditza en l’aspecte amorós (amor passional). –  Empra moltes comparacions i metàfores INFLUÈNCIES LITERÀRIES Trobadors El senyal (per a les dames) Aristòtil i Tomàs d’Aquino Lluita entre el bé i el mal, el plaer... Dante i Petrarca Tractament de l’amor com a idea
  • 11. DIFERÈNCIES ENTRE L’ESTIMADA DELS POETES Trobadors (s.XII-XIII) Dama: senyora feudal (superior en jerarquia). El trobador li retia vassallatge. Dante i Petrarca (s.XIV) Estimada: dona angelicata era noble de cor. Vista com un ésser superior. Ausiàs March (s.XV) Dona: és humana. Té virtuts, defectes, sentiments... •  La concepció de l’amor de l’estimada varia respecte els seus antecessors.
  • 12. •  Es conserven 128 poemes d’Ausiàs March. CLASSIFICACIÓ DELS POEMES D’AUSIÀS MARCH Cants d’amor Tracten de l’amor (el sensual, l’espiritual i el venal). Es divideixen en cicles (segons el senyal emprat): • Plena de seny, Llir entre cards, Amor amor, Mon darrer bé, Oh foll amor! Cants de mort Es plany de la mort de l’estimada i reflexiona sobre el destí de l’ànima. Cants morals Anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments. Cant espiritual Poema religiós en què s’adreça a Déu. Altres cants Poemes sense classificar, “poemes de circumstàncies).
  • 13. •  Estil: complicat –  Hipèrbatons i el·lipsis freqüents. –  Comparacions: de tema militar, mariner, mèdic o relatiu a la mort. –  Metàfores: intenses, tristes, violentes... –  Al·legories: en l’expressió d’emocions i idees abstractes. –  Interrogacions retòriques, antítesis, paradoxes, personificacions, hipèrboles...
  • 14. 2.3 Jaume Roig •  Prestigiós metge valencià. •  Obra: L’espill o Llibre de les dones –  Narració de versos apariats de 4 síl·labes. –  Llenguatge popular (expressions col·loquials). –  Consta de: •  Un prefaci i 4 capítols. –  Temàtica: misogínia
  • 15. INFLUÈNCIES LITERÀRIES Prefaci Anuncia que donarà consells i exemples a joves i vells perquè desconfiïn de les dones. Llibre I El protagonista explica la seva infantesa. Llibre II Narra els fracassos matrimonials del protagonista Llibre III Vol trobar la dona perfecte. Se li apareix en somnis Salomó (critica les dones). Llibre IV Fa cas a Salomó i s’aparta de les dones. Conclou que només existeixen 2 bones dones: la Verge Maria i la seva dona.
  • 16. 3. ELS LLIBRES DE CAVALLERIES •  Són les històries conegudes com a matèria de Bretanya. –  Van sorgir al s.XIII –  Objectiu principal (encomanat per la noblesa): •  Defensar la institució de la cavalleria. –  Els primers relats s’inspiraven en les llegendes grecollatines. –  Més tard, van recrear mites cèltics.
  • 17. •  Creador del gènere: Chrétien de Troyes. Algunes obres són: –  Lancelot o el cavaller de la carreta –  Perceval o el conte del Graal •  Característiques: –  Elements fantàstics: mags, fades... –  Fets ocorreguts en llocs remots i exòtics. –  Protagonistes: qualitats sobrehumanes. –  Personatges principals: rei Artur, Lancelot, Ginebra, Merlí, Morgana...
  • 18. •  Existeixen 2 obres de matèria de Bretanya escrites en català: – Blandín de Cornualla (anònim) – La faula (Guillem de Torroella) •  Intenció: crítica i moralitzadora sobre la crisi que pateix la cavalleria.
  • 19. 4. LA NARRATIVA CAVALLARESCA •  Al s. XV es produeixen canvis en la societat. Sorgeixen uns valors nous: –  La realitat pren força enfront de la fantasia. –  Es valora l’esforç i el valor propis (promoció personal) enfront de la societat jerarquitzada (estaments permanents). •  CONCLUSIÓ: els llibres de cavalleries es transformen en novel·les cavalleresques.
  • 21. 4.1 Curial e Güelfa •  Es va escriure a mitjan del s.XV. •  És una obra anònima. •  S’estructura en 3 parts (llibres). – Llibre I: (tema amorós i cavalleresc) •  Curial entra al món de la cavalleria, gràcies a Güelfa (s’enamora d’ell). •  En un viatge a Àustria se sent atret per Laquesis. •  Güelfa se sent gelosa i ingressa a un convent.
  • 22. •  Llibre II: (tema bèl·lic). –  Curial participa a un torneig a França i hi viu episodis amorosos. –  Güelfa deixa de protegir-lo. •  Llibre III: (tema sobre el saber i la ciència). –  Curial viatja a Jerusalem i Grècia per fer penitència. Finalment, Güelfa el perdona i es casen. Cavalleria: mitjà que farà possible l’ascens del protagonista.
  • 23. 4.2 Tirant lo Blanc •  Autor: Joanot Martorell (1413-1468), nascut a València. –  Sembla que el llibre estava inacabat quan va morir i l’acabà Martí Joan de Galba. •  Es narren les proeses d’un cavaller que venç els turcs de Constantinoble i es casa amb Carmesina à esdevindrà emperador.
  • 24. •  El Tirant lo Blanc es considera una novel·la total: –  Novel·la de cavalleria: •  Tirant vol esdevenir cavaller (coneix a Guillem de Varoic). •  Episodis de batalles cavalleresques i tornejos. –  Novel·la històrica: •  Es tracten fets històrics: invasió de Constantinoble. –  Novel·la militar: •  Manual de formació de cavallers •  Detalls de combats.
  • 25. – Novel·la de costums: •  Descripció d’estrats socials de l’època: cerimònies, tornejos, armes de seducció i cortesia... – Novel·la eròtica: •  Episodis amorosos entre Tirant i Carmesina. •  Jocs sensuals de Plaerdemavida – Novel·la psicològica •  Els personatges evolucionen al llarg de la novel·la. •  Mostren molts sentiments i emocions.
  • 26. •  Es divideix en 5 parts: –  Tirant a Anglaterra (cap. 1-97) •  Aventures de Guillem de Varoic (ermità i antic cavaller). •  Alliçona a Tirant sobre la cavalleria (formació). •  Tirant esdevé cavaller. –  Tirant a Sicília i Rodes (cap. 98-114) •  Tirant allibera Rodes (està assetjada). •  L’infant Felip s’enamora de Ricomana a Sicília. •  Tirant marxa a Terra Santa a alliberar captius.
  • 27. –  Tirant a Constantinoble (cap. 115-296) •  Tirant va a lluitar contra els turcs, cridat per l’emperador de Constantinoble. •  Allà s’enamora de Carmesina, la filla del l’emperador. –  Tirant al nord d’Àfrica (cap. 297-407) •  Tirant és empresonat i després alliberat per lluitar contra els turcs. •  Guanya fama militar i converteix al cristianisme a molts sarraïns.
  • 28. – Tirant retorna a Constantinoble (cap. 408-487). •  Tirant allibera l’Imperi de l'amenaça dels turcs. •  Es casa amb Carmesina i és nomenat cèsar. •  Emmalalteix i mor. •  Hipòlit, escuder de Tirant, acaba sent emperador (es casa amb l’emperadriu). Personatges: moderns. Alta complexitat psicològica. Evolucionen durant la història.