Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim

19,612 views

Published on

Vida i obra del considerat creador de la novel.la catalana moderna, centrant-se en l'anàlisi de la seva novel.la Pilar Prim

Published in: Education
  • Be the first to comment

Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim

  1. 1. NARCÍS OLLER CREADOR DE LA NOVEL.LA CATALANA MODERNA Lit. Catalana Modalitat INS Pla de les Moreres, Professor: Domènec Garrido
  2. 2. EL REALISME: LA NOVEL.LA  S. XIX: ASCENS SOCIAL I ECONÒMIC BURGESIA reclama literatura en què es vegi reflectida.  NOVEL.LA: gènere per excel.lència OBJECTIUS NOVEL.LA REALISTA: • RETRATAR LA REALITAT DE L’ ÈPOCA, AMB EXACTITUD. • MOSTRAR ELS CANVIS HISTÒRICS I SOCIALS DEL MOMENT (APARICIÓ PROLETARIAT, ASCENS DE LA BURGESIA) • OBJECTIVITAT DAVANT LA REALITAT, COM SI FOS UN FOTÒGRAF. FUGIDA DE L’IDEALISME, SENTIMENTALISME I EMOCIÓ, CARACTERÍSTICS DEL ROMANTICISME
  3. 3. NOVEL.LISTES EUROPEUS GUSTAVE FLAUBERT CHARLES DICKENS STENDHAL (passar un mirall al llarg d’un camí)
  4. 4. EL REALISME A CATALUNYA EL MODEL DE NOVEL.LA REALISTA ARRIBA TARD. INTRODUÏT PER YXART I SARDÀ, CRÍTICS LITERARIS MANCA DE BASE LITERÀRIA DESPRÉS DE 3 SEGLES D’ESCASSA PRODUCCIÓ LITERÀRIA EN CATALÀ NO SÓN PROFESSIONALS, PER ELLS ÉS UNA ACTIVITAT DE LLEURE ÚNICA TRADICIÓ VÀLIDA: EL COSTUMISME (ALLUNYAMENT DEL REALISME) JOSEP YXART
  5. 5. LA NOVEL.LA NATURALISTA  1880: EMILE ZOLA PUBLICA LE ROMAN EXPERIMENTAL (Aplica el mètode científic a la literatura observació de la realitat amb ulls de científic) SEGONS EL NATURALISME: 1. L’Home està sotmès a les lleis de l’herència i del medi (determinisme) 2. El novel.lista ha d’experimentar amb els personatges i els porta a situacions extremes per observar les seves reaccions. 3. Observació, impassibilitat davant la realitat, descripció crua i analítica dels fets
  6. 6. LA NOVEL.LA NATURALISTA Es descriuen ambients marginals, personatges conflictius, amb una visió distant i crua. La taverna, de Zola, on es descriu el món d’uns personatges alcohòlics, que no poden escapar al seu destí (determinisme) Émile Zola, “pare” del Naturalisme
  7. 7. EL NATURALISME A CATALUNYA El Naturalisme català no va més enllà del Realisme anterior. Introduït per Yxart i Sardà. El Naturalisme català rebutjarà la ideologia del moviment: • Acceptació,amb recel, de les lleis de l’herència i del medi, però no la visió determinista del món. • No acceptació identificació CIÈNCIA: LITERATURA, ni l’aplicació del mètode experimental
  8. 8. IMATGES OLLER CREADOR NOVEL.LA CATALANA DESCRIPCIÓ SOCIETAT BURGESA INTRODUCTOR DEL REALISME
  9. 9. LA CRISI DE LA NOVEL.LA REALISTA- NATURALISTA  La novel.la realista-naturalista decimonònica, que havia tingut el seu moment d’apogeu entre Balzac i Zola del 1850 al 1880, arriba al voltant dels noranta a una crisi definitiva.  FACTORS: 1-D’ordre intern: a causa de l’exhauriment i les limitacions d’uns esquemes que ja no podien oferir res de nou. 2-Altres tenen a veure amb la incapacitat de vehicular a través d’aquell gènere les inquietuds i la nova sensibilitat de l’home del segle XX.
  10. 10. FACTORS DE LA CRISI: nova mirada a la realitat CIÈNCIA 1-Darreries s. XIX: els principis que havien fonamentat la ciència moderna comencen a trontollar. El pensament positivista, que confiava en el progrés com en un valor absolut i que creia haver establert una imatge exacta de l’univers, es veu depassat pels avenços de la matemàtica i la física TEORIA DE LA RELATIVITAT De la seguretat positiva es passa a la idea d’indeterminació, segons la qual ja no es pot afirmar que una teoria sigui “vertadera” o “falsa”, tan sols si és “útil”.
  11. 11. FACTORS DE LA CRISI: nova mirada a la realitat LA NOVEL.LA JA NO POT DONAR COMPTE D’UN MÓN QUE HA DEIXAT DE SER PER A L’HOME UN TOT ARTICULAT I ARMÒNIC EXPLICABLE A PARTIR DE LA RAÓ FILOSOFIA: 1-El positivisme de d’August Comte dóna pas a les teories de contingut irracionalista (Schopenhauer, Kierkegaard o Nietzsche, que exalten els impulsos vitals sobre la raó, són precedents del pensament contemporani). També Freud, amb els seus estudis psicoanalítics parlarà d’una altra lògica que regeix la personalitat humana, la de les associacions subconscients.
  12. 12. EL TOMB CAP A LA NOVEL.LA PSICOLÒGICA El crític Michel Raimond explica així el canvi produït en el gènere novel.lístic: “És un fet que des de finals del s. XIX, comencen a aparèixer novel.les que, més o menys tímidament, ja no es proposen d’explicar els diferents moments d’una història captivadora. Mutació que porta del relat objectiu al monòleg interior: de la novel.la escrita per un autor omniscient al relat fraccionat en què els esdeveniments són viscuts dins de la consciència de cada personatge” SIGMUND FREUD
  13. 13. BIOGRAFIA NARCÍS OLLER  Valls 1846- Barcelona 1930  Família benestant, culta i liberal  Orfe als 2 anys viurà amb la família materna, els Moragas. El seu oncle li farà de pare.  Josep Yxart, crític literari i cosí d’Oller.  1868 es trasllada a Barcelona (estudia Dret). Acaba el 1871  Fou procurador dels tribunals  Feina coneixement de casos reals font d’inspiració de personatges
  14. 14. BIOGRAFIA  Ideologia catalanista, militant de la Lliga Regionalista Moviment conservador catalanista.  Vida ordenada, burgesa, no bohèmia  1877: entra en contacte amb la revista La renaixença adheriment a la recuperació del català.  1879 1r llibre: Croquis del natural recull contes realistes
  15. 15. OBRA NARRATIVA  Obra novel.listica: fidel a un realisme que voreja el naturalisme, sense renunciar a importants dosis de moralisme i sentimentalisme  1882 La papallona: el donà a conèixer. Pròleg a la traducció francesa de Zola.  1884: L’escanyapobres novel.la curta sobre un cas d’avarícia patològica  1885: Vilaniu  1890-92: La febre d’or descripció societat burgesa, període especulació borsa i enriquiment fàcil
  16. 16. OBRA NARRATIVA  1899: La bogeria novel.la curta molt propera tesis deterministes naturalisme: l’herència biològica com a causa de la bogeria.  1906: Pilar Prim darrera novel.la, de les més importants de la seva obra. S’aparta dels plantejaments de la novel.la estrictament realista-naturalista i s’acosta als de la novel.la psicològica. Interès en mostrar l’experiència de coneixement que els personatges tenen d’aquests fets, tal com es produeix a la realitat. Els sumaris narratius deixen de tenir tanta importància i donen lloc a unes tècniques que l’apropen al subjectivisme: l’estil indirecte lliure i la utilització des espais com a reflex dels sentiments dels personatges.
  17. 17. LA RECREACIÓ DEL GÈNERE NOVEL.LÍSTIC CATALÀ  Manca de precedents per crear la seva obra (realistes europeus, francesos i espanyols).  Dificultat del gènere de la novel.la (classes dirigents poca valoració llengua. Dificultat descriure una realitat anòmala lingüísticament)  La papallona: resol aquests resptes Novel.la d’èxit, projecció internacional
  18. 18. DIFERÈNCIES ENTRE PILAR PRIM I LES SEVES NOVEL.LES ANTERIORS REALISME PILAR PRIM PUNT DE VISTA Omnisciència demiúrgica del narrador. El narrador dóna la realitat des d’un punt de vista absolut. No arriba al monòleg interior, però fa ús de tècniques que s’apropen des de dins a la manera com els fets són percebuts, afecten i modifiquen els personatges. ESTUCTURA Dóna una importància secundària a l’equilibri de les parts dins del conjunt. Novel.les molt cops fetes mentre sortien publicades en fulletons. Condensació i fragmentació de la història per articular un relat en què la impressió del conjunt s’obté per la justa disposició de les parts.
  19. 19. CONTINUACIÓ REALISME PILAR PRIM PERSONATGES Tendien a construir personatges que responien més a un clixé o tipus preestablert que no a una veritable entitat humana i, com a tal, complexa i contradictòria. Representaven més que no eren. (excepte aquelles obres de qualitat literària) Al costat de personatges que no arriben a tenir una veritable entitat humana, n’hi ha d’altres de contradictoris i d’una notable complexitat: ex, l’Elvira, Deberga o Pilar Prim.
  20. 20. PILAR PRIM , UN LLARG I LABORIÓS PROCÉS D’ESCRIPTURA  Idea embrionària: un cas real (Usdefruit condicional) procurador tribunals  Escola naturalista: argument, reflex d’un fet sociològic observat i estudiat científicament (no fruit imaginació)  Conte: “Un divendres amb la Solís”, embrió de la novel.la.  Comença Pilar Prim el 1899:inseguretat creativa mort Sardà i Yxart (cri. Lit) canvi realisme modernime
  21. 21. ESTRUCTURA I ARGUMENT  ESTRUCTURA DUAL: Diferències primera part i segona Primera part Segona part Capítols I-VII VIII-XVI Espais Muntanya: la Cerdanya Ciutat: Barcelona Temps narratiu (20 mesos) Estiu: juliol- setembre Tardor i hivern: setembre-març Tècniques narratives Descripcions paisatgístiques. Escenes costumistes Narració d’intrigues amoroses. Anàlisis psicològiques
  22. 22. ESTRUCTURA  Argument desenvolupament lineal, ordre cronològic. Comença in media res.  No hi ha gairebé retrocessos temporals S’allunya del realisme i el naturalisme i s’apropa a la novel.la psicològica, novel.la centrada en l’estudi del mòn interior dels personatges, sobretot femenins.
  23. 23. LA PERVIVÈNCIA DEL REALISME I EL NATURALISME  Suposa l’abandó del naturalisme i l’apropament al modernisme?  No pretén retratar la societat catalana en el seu conjunt. Focalització en un sector: la burgesia barcelonina fabricants tèxtils.  Desaparició classes populars: àmplia presència en les obres anteriors.  Visió esteticista de la realitat: no pretén reproduir conflictes socials obrers.
  24. 24. LA PERVIVÈNCIA DEL REALISME I EL NATURALISME  Realisme: crítica a la classe social burgesa pel seu materialisme i grolleria.  Pinzellades naturalistes:al.lusions al determinisme de l’herència biològica que configura la personalitat de personatges (temperament ociós Deberga: mare cubana) Idees racials de l’època, que consideraven que cada raça tenia uns trets temperamentals que es transmetien hereditàriament
  25. 25. LA NOVEL.LA PSICOLÒGICA  Influència important novel.la psicològica.  Centrada en la psicologia femenina moda literària/interès de la medicina pels fenòmens psíquics i les malalties mentals  Importància Sigmund Freud  PILAR PRIM: reflectides patologies mentals femenines (Ex: rivalitat Pilar/Elvira complex d’Electra).  Novel.la francesa: converteix temàtica malalties mentals i psicologia femenina en argument de la novel.la psicològica.
  26. 26. NOVEL.LA PSICOLÒGICA Paul Bourget, un dels màxims representants d’aquesta narrativa, on s’hi troben semblances temàtiques amb Pilar Prim, com ara l’atracció de la vídua per un seductor, que li farà replantejar-se la seva vida La dona, presonera de la moral burgesa masclista
  27. 27. EL TEMA DE LA DONA INFELIÇ  Subgènere narratiu dona infeliç (típic novel.la europea s. XIX) dones casades sense amor,frustració femenina que duu a l’adulteri.  Tema dones adúlteres/vídues usufructuàries: rebel.lia contra l’opressió societat patriarcal.  La rebel.lia de Pilar Prim no arriba a ser radical Oller: no radicalismes, lluny de la Nora de Casa de nines, d’Ibsen
  28. 28. LA INFLUÈNCIA MODERNISTA  Influència de Víctor Català (Solitud)  Nou tractament paisatge:correspondència neoromàntica paisatge/estats d’ànim de qui les observen. “La quietud, el misteri, l’agonia lenta i gradual d’aquelles postremes lluïssors del dia, que semblaven negar-s’hi, desprenien com una bavor de melangia que penetrava el cor, despertant l’emoció agradolça d’una balada heineiana o d’un nocturn de Chopin”  Ús d’un vocabulari més ampli i més genuïnament català (sobretot en les descripcions paisatgístiques de la 1ªpart)
  29. 29. PUNTS DE VISTA NARRATIUS  Gran varietat de tècniques narratives: 1. Autor o narrador omniscient: el narrador coneix el món interior dels personatges, sap qüestions que els personatges no saben, o introdueix els seus judicis de valor i opinions. “En Deberga tenia raó: la Pilar fugia” (p.200) “Pobra d’ella si hagués arribat a sospitar, només, els projectes que duien els Ortal dins del magí” (p.150) “La simpatia que aquelles dones havien despertat en l’esperit d’en Deberga havia d’ésser també molt més intensa del que ell mateix es prometia ...” (p. 112)
  30. 30. PUNTS DE VISTA NARRATIUS  Narrador testimoni: el narrador fingeix que només sap allò que diuen o fan els personatges, com si ell fos un observador extern (primer capítol de la novel.la)  Estil indirecte lliure: consisteix en una barreja de la veu del narrador i la d’un personatge, sense nexes verbals. S’utilitza per fer anàlisis psicològiques: “... En Deberga es preguntava si devia estar-se enamorant de la Pilar, d’una dona més gran que ell. “Aquesta sí que fóra bona! ¡Quin ridícul, quina brometa no en farien, els seus companys! (p. 181)
  31. 31. EL LLENGUATGE  REPRODUCCIÓ DELS USOS LINGÜÍSTICS DEL SEU ENTORN, SOBRETOT DE BARCELONA.  DIÀLEGS DE GRAN NATURALITAT, ESPONTANIS.  NOVEL.LA: DOCUMENT SOCIOLÒGIC DE L’ÚS DEL CATALÀ I CASTELLÀ ENTRE LA BURGESIA DE L’ÈPOCA.  OLLER CREA EL SU PROPI MODEL DE LLENGUA, DIRECTAMENT INSPIRAT EN EL QUE S’UTILITZAVA EN ELS AMBIENTS DE LA BURGESIA.  CATALÀ MOLT INFLUÏT PEL CASTELLÀ (voluntat de versemblança)

×