SlideShare a Scribd company logo
1 of 31
NARCÍS OLLER
CREADOR DE LA NOVEL.LA
CATALANA MODERNA
Lit. Catalana Modalitat INS Pla de les Moreres,
Professor: Domènec Garrido
EL REALISME: LA NOVEL.LA
 S. XIX: ASCENS SOCIAL I ECONÒMIC
BURGESIA reclama literatura en què es
vegi reflectida.
 NOVEL.LA: gènere per excel.lència
OBJECTIUS NOVEL.LA REALISTA:
• RETRATAR LA REALITAT DE L’ ÈPOCA, AMB
EXACTITUD.
• MOSTRAR ELS CANVIS HISTÒRICS I SOCIALS DEL
MOMENT (APARICIÓ PROLETARIAT, ASCENS DE LA
BURGESIA)
• OBJECTIVITAT DAVANT LA REALITAT, COM SI FOS UN
FOTÒGRAF. FUGIDA DE L’IDEALISME,
SENTIMENTALISME I EMOCIÓ, CARACTERÍSTICS DEL
ROMANTICISME
NOVEL.LISTES EUROPEUS
GUSTAVE
FLAUBERT
CHARLES
DICKENS
STENDHAL
(passar un
mirall al llarg
d’un camí)
EL REALISME A CATALUNYA
EL MODEL
DE NOVEL.LA
REALISTA
ARRIBA
TARD.
INTRODUÏT
PER YXART I
SARDÀ,
CRÍTICS
LITERARIS
MANCA DE
BASE
LITERÀRIA
DESPRÉS DE
3 SEGLES
D’ESCASSA
PRODUCCIÓ
LITERÀRIA
EN CATALÀ
NO SÓN
PROFESSIONALS,
PER ELLS ÉS UNA
ACTIVITAT DE
LLEURE
ÚNICA TRADICIÓ
VÀLIDA: EL
COSTUMISME
(ALLUNYAMENT DEL
REALISME) JOSEP
YXART
LA NOVEL.LA NATURALISTA
 1880: EMILE ZOLA PUBLICA LE ROMAN
EXPERIMENTAL (Aplica el mètode científic a la
literatura observació de la realitat amb ulls
de científic)
SEGONS EL NATURALISME:
1. L’Home està sotmès a les lleis de l’herència i del medi
(determinisme)
2. El novel.lista ha d’experimentar amb els personatges i
els porta a situacions extremes per observar les seves
reaccions.
3. Observació, impassibilitat davant la realitat, descripció
crua i analítica dels fets
LA NOVEL.LA NATURALISTA
Es descriuen ambients
marginals, personatges
conflictius, amb una visió
distant i crua.
La taverna, de
Zola, on es
descriu el món
d’uns
personatges
alcohòlics, que no
poden escapar al
seu destí
(determinisme)
Émile Zola, “pare”
del Naturalisme
EL NATURALISME A CATALUNYA
El Naturalisme català no va més enllà del
Realisme anterior.
Introduït per Yxart i Sardà.
El Naturalisme català rebutjarà la ideologia
del moviment:
• Acceptació,amb recel, de les lleis de
l’herència i del medi, però no la visió
determinista del món.
• No acceptació identificació CIÈNCIA:
LITERATURA, ni l’aplicació del mètode
experimental
IMATGES OLLER
CREADOR
NOVEL.LA
CATALANA
DESCRIPCIÓ
SOCIETAT
BURGESA
INTRODUCTOR
DEL REALISME
LA CRISI DE LA NOVEL.LA REALISTA-
NATURALISTA
 La novel.la realista-naturalista decimonònica, que havia
tingut el seu moment d’apogeu entre Balzac i Zola del
1850 al 1880, arriba al voltant dels noranta a una crisi
definitiva.
 FACTORS:
1-D’ordre intern: a causa de l’exhauriment i les
limitacions d’uns esquemes que ja no podien oferir
res de nou.
2-Altres tenen a veure amb la incapacitat de
vehicular a través d’aquell gènere les inquietuds i la
nova sensibilitat de l’home del segle XX.
FACTORS DE LA CRISI: nova mirada a la
realitat
CIÈNCIA
1-Darreries s. XIX: els principis que havien
fonamentat la ciència moderna comencen a
trontollar. El pensament positivista, que confiava en
el progrés com en un valor absolut i que creia haver
establert una imatge exacta de l’univers, es veu
depassat pels avenços de la matemàtica i la física
TEORIA DE LA RELATIVITAT De la seguretat
positiva es passa a la idea d’indeterminació, segons
la qual ja no es pot afirmar que una teoria sigui
“vertadera” o “falsa”, tan sols si és “útil”.
FACTORS DE LA CRISI: nova mirada a la
realitat
LA NOVEL.LA JA NO POT DONAR COMPTE D’UN MÓN QUE HA
DEIXAT DE SER PER A L’HOME UN TOT ARTICULAT I
ARMÒNIC EXPLICABLE A PARTIR DE LA RAÓ
FILOSOFIA:
1-El positivisme de d’August Comte dóna pas a les
teories de contingut irracionalista (Schopenhauer,
Kierkegaard o Nietzsche, que exalten els impulsos vitals
sobre la raó, són precedents del pensament
contemporani). També Freud, amb els seus estudis
psicoanalítics parlarà d’una altra lògica que regeix la
personalitat humana, la de les associacions
subconscients.
EL TOMB CAP A LA NOVEL.LA PSICOLÒGICA
El crític Michel Raimond explica així el
canvi produït en el gènere novel.lístic: “És
un fet que des de finals del s. XIX,
comencen a aparèixer novel.les que, més
o menys tímidament, ja no es proposen
d’explicar els diferents moments d’una
història captivadora. Mutació que porta del
relat objectiu al monòleg interior: de la
novel.la escrita per un autor omniscient al
relat fraccionat en què els esdeveniments
són viscuts dins de la consciència de cada
personatge”
SIGMUND
FREUD
BIOGRAFIA NARCÍS OLLER
 Valls 1846- Barcelona 1930
 Família benestant, culta i liberal
 Orfe als 2 anys viurà amb la família
materna, els Moragas. El seu oncle li farà
de pare.
 Josep Yxart, crític literari i cosí d’Oller.
 1868 es trasllada a Barcelona
(estudia Dret). Acaba el 1871
 Fou procurador dels tribunals
 Feina coneixement de casos reals
font d’inspiració de personatges
BIOGRAFIA
 Ideologia catalanista, militant de la Lliga
Regionalista Moviment
conservador catalanista.
 Vida ordenada, burgesa, no bohèmia
 1877: entra en contacte amb la revista La
renaixença adheriment a la
recuperació del català.
 1879 1r llibre: Croquis del natural
recull contes realistes
OBRA NARRATIVA
 Obra novel.listica: fidel a un realisme que
voreja el naturalisme, sense renunciar a
importants dosis de moralisme i
sentimentalisme
 1882 La papallona: el donà a conèixer.
Pròleg a la traducció francesa de Zola.
 1884: L’escanyapobres novel.la
curta sobre un cas d’avarícia patològica
 1885: Vilaniu
 1890-92: La febre d’or descripció
societat burgesa, període especulació
borsa i enriquiment fàcil
OBRA NARRATIVA
 1899: La bogeria novel.la curta molt
propera tesis deterministes naturalisme:
l’herència biològica com a causa de la bogeria.
 1906: Pilar Prim darrera novel.la, de les
més importants de la seva obra. S’aparta dels
plantejaments de la novel.la estrictament
realista-naturalista i s’acosta als de la novel.la
psicològica. Interès en mostrar l’experiència de
coneixement que els personatges tenen
d’aquests fets, tal com es produeix a la realitat.
Els sumaris narratius deixen de tenir tanta
importància i donen lloc a unes tècniques que
l’apropen al subjectivisme: l’estil indirecte lliure i la
utilització des espais com a reflex dels sentiments
dels personatges.
LA RECREACIÓ DEL GÈNERE NOVEL.LÍSTIC
CATALÀ
 Manca de precedents per crear la seva
obra (realistes europeus, francesos i
espanyols).
 Dificultat del gènere de la novel.la
(classes dirigents poca valoració
llengua. Dificultat descriure una realitat
anòmala lingüísticament)
 La papallona: resol aquests resptes
Novel.la
d’èxit,
projecció
internacional
DIFERÈNCIES ENTRE PILAR PRIM I LES SEVES
NOVEL.LES ANTERIORS
REALISME PILAR PRIM
PUNT DE VISTA Omnisciència demiúrgica
del narrador. El narrador
dóna la realitat des d’un
punt de vista absolut.
No arriba al monòleg
interior, però fa ús de
tècniques que
s’apropen des de dins
a la manera com els
fets són percebuts,
afecten i modifiquen
els personatges.
ESTUCTURA Dóna una importància
secundària a l’equilibri de
les parts dins del conjunt.
Novel.les molt cops fetes
mentre sortien publicades
en fulletons.
Condensació i
fragmentació de la
història per articular
un relat en què la
impressió del conjunt
s’obté per la justa
disposició de les
parts.
CONTINUACIÓ
REALISME PILAR PRIM
PERSONATGES Tendien a construir
personatges que
responien més a un
clixé o tipus
preestablert que no a
una veritable entitat
humana i, com a tal,
complexa i
contradictòria.
Representaven més
que no eren. (excepte
aquelles obres de
qualitat literària)
Al costat de
personatges que no
arriben a tenir una
veritable entitat
humana, n’hi ha
d’altres de
contradictoris i d’una
notable complexitat:
ex, l’Elvira, Deberga
o Pilar Prim.
PILAR PRIM , UN LLARG I LABORIÓS
PROCÉS D’ESCRIPTURA
 Idea embrionària: un cas real (Usdefruit
condicional) procurador tribunals
 Escola naturalista: argument, reflex d’un
fet sociològic observat i estudiat
científicament (no fruit imaginació)
 Conte: “Un divendres amb la Solís”,
embrió de la novel.la.
 Comença Pilar Prim el 1899:inseguretat
creativa mort Sardà i Yxart (cri. Lit)
canvi realisme modernime
ESTRUCTURA I ARGUMENT
 ESTRUCTURA DUAL:
Diferències primera part i segona
Primera part Segona part
Capítols I-VII VIII-XVI
Espais Muntanya: la
Cerdanya
Ciutat: Barcelona
Temps narratiu (20
mesos)
Estiu: juliol-
setembre
Tardor i hivern:
setembre-març
Tècniques narratives Descripcions
paisatgístiques.
Escenes costumistes
Narració d’intrigues
amoroses. Anàlisis
psicològiques
ESTRUCTURA
 Argument desenvolupament lineal,
ordre cronològic. Comença in media res.
 No hi ha gairebé retrocessos temporals
S’allunya del realisme i el
naturalisme i s’apropa a
la novel.la psicològica,
novel.la centrada en
l’estudi del mòn interior
dels personatges,
sobretot femenins.
LA PERVIVÈNCIA DEL REALISME I EL
NATURALISME
 Suposa l’abandó del naturalisme i
l’apropament al modernisme?
 No pretén retratar la societat catalana en
el seu conjunt. Focalització en un sector:
la burgesia barcelonina fabricants
tèxtils.
 Desaparició classes populars: àmplia
presència en les obres anteriors.
 Visió esteticista de la realitat: no pretén
reproduir conflictes socials obrers.
LA PERVIVÈNCIA DEL REALISME I EL
NATURALISME
 Realisme: crítica a la classe social burgesa
pel seu materialisme i grolleria.
 Pinzellades naturalistes:al.lusions al
determinisme de l’herència biològica que
configura la personalitat de personatges
(temperament ociós Deberga: mare
cubana)
Idees racials de l’època, que
consideraven que cada raça tenia
uns trets temperamentals que es
transmetien hereditàriament
LA NOVEL.LA PSICOLÒGICA
 Influència important novel.la psicològica.
 Centrada en la psicologia femenina
moda literària/interès de la medicina pels
fenòmens psíquics i les malalties mentals
 Importància Sigmund Freud
 PILAR PRIM: reflectides patologies
mentals femenines (Ex: rivalitat
Pilar/Elvira complex d’Electra).
 Novel.la francesa: converteix temàtica
malalties mentals i psicologia femenina en
argument de la novel.la psicològica.
NOVEL.LA PSICOLÒGICA
Paul Bourget, un dels
màxims representants
d’aquesta narrativa, on
s’hi troben semblances
temàtiques amb Pilar
Prim, com ara l’atracció
de la vídua per un
seductor, que li farà
replantejar-se la seva
vida
La dona, presonera de la moral
burgesa masclista
EL TEMA DE LA DONA INFELIÇ
 Subgènere narratiu dona infeliç (típic
novel.la europea s. XIX) dones
casades sense amor,frustració femenina
que duu a l’adulteri.
 Tema dones adúlteres/vídues
usufructuàries: rebel.lia contra l’opressió
societat patriarcal.
 La rebel.lia de Pilar Prim no arriba a ser
radical Oller: no radicalismes, lluny
de la Nora de Casa de nines, d’Ibsen
LA INFLUÈNCIA MODERNISTA
 Influència de Víctor Català (Solitud)
 Nou tractament paisatge:correspondència
neoromàntica paisatge/estats d’ànim de
qui les observen.
“La quietud, el misteri, l’agonia lenta i gradual d’aquelles
postremes lluïssors del dia, que semblaven negar-s’hi,
desprenien com una bavor de melangia que penetrava el cor,
despertant l’emoció agradolça d’una balada heineiana o d’un
nocturn de Chopin”
 Ús d’un vocabulari més ampli i més
genuïnament català (sobretot en les
descripcions paisatgístiques de la 1ªpart)
PUNTS DE VISTA NARRATIUS
 Gran varietat de tècniques narratives:
1. Autor o narrador omniscient: el narrador coneix
el món interior dels personatges, sap qüestions
que els personatges no saben, o introdueix els
seus judicis de valor i opinions.
“En Deberga tenia raó: la Pilar fugia” (p.200)
“Pobra d’ella si hagués arribat a sospitar, només,
els projectes que duien els Ortal dins del magí”
(p.150)
“La simpatia que aquelles dones havien despertat
en l’esperit d’en Deberga havia d’ésser també molt
més intensa del que ell mateix es prometia ...” (p.
112)
PUNTS DE VISTA NARRATIUS
 Narrador testimoni: el narrador fingeix que
només sap allò que diuen o fan els personatges,
com si ell fos un observador extern (primer
capítol de la novel.la)
 Estil indirecte lliure: consisteix en una barreja de
la veu del narrador i la d’un personatge, sense
nexes verbals. S’utilitza per fer anàlisis
psicològiques:
“... En Deberga es preguntava si devia estar-se
enamorant de la Pilar, d’una dona més gran que
ell. “Aquesta sí que fóra bona! ¡Quin ridícul, quina
brometa no en farien, els seus companys! (p. 181)
EL LLENGUATGE
 REPRODUCCIÓ DELS USOS LINGÜÍSTICS DEL
SEU ENTORN, SOBRETOT DE BARCELONA.
 DIÀLEGS DE GRAN NATURALITAT, ESPONTANIS.
 NOVEL.LA: DOCUMENT SOCIOLÒGIC DE L’ÚS
DEL CATALÀ I CASTELLÀ ENTRE LA BURGESIA DE
L’ÈPOCA.
 OLLER CREA EL SU PROPI MODEL DE LLENGUA,
DIRECTAMENT INSPIRAT EN EL QUE
S’UTILITZAVA EN ELS AMBIENTS DE LA
BURGESIA.
 CATALÀ MOLT INFLUÏT PEL CASTELLÀ (voluntat
de versemblança)

More Related Content

What's hot

Josep Carner
Josep CarnerJosep Carner
Josep Carner
catalite
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
Joan Florit
 
Llorenç villalonga
Llorenç villalongaLlorenç villalonga
Llorenç villalonga
albert
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
dolors
 
La Renaixenca
La RenaixencaLa Renaixenca
La Renaixenca
martirufi
 

What's hot (20)

Modernisme
Modernisme Modernisme
Modernisme
 
Santiago Rusiñol
Santiago RusiñolSantiago Rusiñol
Santiago Rusiñol
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Els trobadors medievals i actuals
Els trobadors medievals i actualsEls trobadors medievals i actuals
Els trobadors medievals i actuals
 
Els Jocs Florals
Els Jocs FloralsEls Jocs Florals
Els Jocs Florals
 
Josep Carner
Josep CarnerJosep Carner
Josep Carner
 
Jacint Verdaguer
Jacint VerdaguerJacint Verdaguer
Jacint Verdaguer
 
Els amants
Els amantsEls amants
Els amants
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
Exercicis logica
Exercicis logicaExercicis logica
Exercicis logica
 
Sòcrates
SòcratesSòcrates
Sòcrates
 
Llorenç villalonga
Llorenç villalongaLlorenç villalonga
Llorenç villalonga
 
La renaixença
La  renaixençaLa  renaixença
La renaixença
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Narcís oller
Narcís ollerNarcís oller
Narcís oller
 
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor EsteveRusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
 
La Renaixenca
La RenaixencaLa Renaixenca
La Renaixenca
 
La RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA PowerpointLa RenaixençA Powerpoint
La RenaixençA Powerpoint
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
Bilingüisme i diglòssia
Bilingüisme i diglòssiaBilingüisme i diglòssia
Bilingüisme i diglòssia
 

Viewers also liked (9)

Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984) Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984)
 
Conte vinyoli2014 (1)
Conte vinyoli2014 (1)Conte vinyoli2014 (1)
Conte vinyoli2014 (1)
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
 
Narcís ollercmpCATALÀ
Narcís ollercmpCATALÀNarcís ollercmpCATALÀ
Narcís ollercmpCATALÀ
 
Narcís oller (1)
Narcís oller (1)Narcís oller (1)
Narcís oller (1)
 
Narcís Oller. Context històric
Narcís Oller. Context històricNarcís Oller. Context històric
Narcís Oller. Context històric
 
Narcís oller 1
Narcís oller 1Narcís oller 1
Narcís oller 1
 
Narcís Oller
Narcís OllerNarcís Oller
Narcís Oller
 
Caracterísitcas de la novela realista
Caracterísitcas de la novela realistaCaracterísitcas de la novela realista
Caracterísitcas de la novela realista
 

Similar to Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim

Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
Cristina Pueyo
 
Narcís Oller (1846 1930)
Narcís Oller (1846 1930)Narcís Oller (1846 1930)
Narcís Oller (1846 1930)
ctorrijo
 
Renaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaRenaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativa
TechnoFox
 
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudiaLa narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
Amparo
 
Literatura del s.xx; presentació literatura universal
Literatura del s.xx; presentació literatura universalLiteratura del s.xx; presentació literatura universal
Literatura del s.xx; presentació literatura universal
edtannefrank
 
Resums Català
Resums CatalàResums Català
Resums Català
sergiii
 
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Fàtima
 
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Fàtima
 
La bogeria m. àngels, lídia, dani
La bogeria m. àngels, lídia, daniLa bogeria m. àngels, lídia, dani
La bogeria m. àngels, lídia, dani
imsosu
 
L'art a la meitat del segle xix
L'art a la meitat del segle xixL'art a la meitat del segle xix
L'art a la meitat del segle xix
alvaro_silva
 

Similar to Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim (20)

Oller
OllerOller
Oller
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
 
Narcís Oller (1846 1930)
Narcís Oller (1846 1930)Narcís Oller (1846 1930)
Narcís Oller (1846 1930)
 
Renaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaRenaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativa
 
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudiaLa narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
 
Lit Catalana S XIX_Powerp.pdf
Lit Catalana S XIX_Powerp.pdfLit Catalana S XIX_Powerp.pdf
Lit Catalana S XIX_Powerp.pdf
 
Literatura del s.xx; presentació literatura universal
Literatura del s.xx; presentació literatura universalLiteratura del s.xx; presentació literatura universal
Literatura del s.xx; presentació literatura universal
 
Presentació de la literatura del segle XX.
Presentació de la literatura del segle XX.Presentació de la literatura del segle XX.
Presentació de la literatura del segle XX.
 
La literatura de_postguerra
La literatura de_postguerraLa literatura de_postguerra
La literatura de_postguerra
 
Resums Català
Resums CatalàResums Català
Resums Català
 
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan PamukLiteratura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
Literatura Universal del segle XX - Grup Orhan Pamuk
 
Literatura segle XX
Literatura segle XXLiteratura segle XX
Literatura segle XX
 
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
 
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
Unitat 6. La Narrativa Del Segle Xix. NarcíS Oller. Versió 1
 
Narcís oller
Narcís ollerNarcís oller
Narcís oller
 
Manuel de pedrolo
Manuel de pedroloManuel de pedrolo
Manuel de pedrolo
 
La bogeria m. àngels, lídia, dani
La bogeria m. àngels, lídia, daniLa bogeria m. àngels, lídia, dani
La bogeria m. àngels, lídia, dani
 
L'art a la meitat del segle xix
L'art a la meitat del segle xixL'art a la meitat del segle xix
L'art a la meitat del segle xix
 
La narrativa catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil i fins els any...
La narrativa catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil i fins els any...La narrativa catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil i fins els any...
La narrativa catalana en els anys posteriors a la Guerra Civil i fins els any...
 
9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt
 

More from Domenec Garrido

More from Domenec Garrido (11)

EXERC. ORACIÓ ADVERBIAL.docx
EXERC. ORACIÓ ADVERBIAL.docxEXERC. ORACIÓ ADVERBIAL.docx
EXERC. ORACIÓ ADVERBIAL.docx
 
Presentació Manuel de Pedrolo sant jordi 2018
Presentació Manuel de Pedrolo  sant jordi 2018Presentació Manuel de Pedrolo  sant jordi 2018
Presentació Manuel de Pedrolo sant jordi 2018
 
Bob dylan power point (Concurs literari de Sant Jordi 2017)
Bob dylan power point  (Concurs literari de Sant Jordi 2017)Bob dylan power point  (Concurs literari de Sant Jordi 2017)
Bob dylan power point (Concurs literari de Sant Jordi 2017)
 
Vida i obra de William Shakespeare
Vida i obra de William ShakespeareVida i obra de William Shakespeare
Vida i obra de William Shakespeare
 
Consells per redactar bé
Consells per redactar bé Consells per redactar bé
Consells per redactar bé
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
 
Comunicació,llenguatge i signes
Comunicació,llenguatge i signesComunicació,llenguatge i signes
Comunicació,llenguatge i signes
 
L’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca
L’Edat Mitjana: la lírica trobadorescaL’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca
L’Edat Mitjana: la lírica trobadoresca
 
Quatre notes sobre Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda
Quatre notes sobre Jardí vora el mar, de Mercè RodoredaQuatre notes sobre Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda
Quatre notes sobre Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda
 
Bartomeu rossello porcel-power_point_2_
Bartomeu rossello porcel-power_point_2_Bartomeu rossello porcel-power_point_2_
Bartomeu rossello porcel-power_point_2_
 
Màrius torres power point
Màrius torres power pointMàrius torres power point
Màrius torres power point
 

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfEl_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 

Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim

  • 1. NARCÍS OLLER CREADOR DE LA NOVEL.LA CATALANA MODERNA Lit. Catalana Modalitat INS Pla de les Moreres, Professor: Domènec Garrido
  • 2. EL REALISME: LA NOVEL.LA  S. XIX: ASCENS SOCIAL I ECONÒMIC BURGESIA reclama literatura en què es vegi reflectida.  NOVEL.LA: gènere per excel.lència OBJECTIUS NOVEL.LA REALISTA: • RETRATAR LA REALITAT DE L’ ÈPOCA, AMB EXACTITUD. • MOSTRAR ELS CANVIS HISTÒRICS I SOCIALS DEL MOMENT (APARICIÓ PROLETARIAT, ASCENS DE LA BURGESIA) • OBJECTIVITAT DAVANT LA REALITAT, COM SI FOS UN FOTÒGRAF. FUGIDA DE L’IDEALISME, SENTIMENTALISME I EMOCIÓ, CARACTERÍSTICS DEL ROMANTICISME
  • 4. EL REALISME A CATALUNYA EL MODEL DE NOVEL.LA REALISTA ARRIBA TARD. INTRODUÏT PER YXART I SARDÀ, CRÍTICS LITERARIS MANCA DE BASE LITERÀRIA DESPRÉS DE 3 SEGLES D’ESCASSA PRODUCCIÓ LITERÀRIA EN CATALÀ NO SÓN PROFESSIONALS, PER ELLS ÉS UNA ACTIVITAT DE LLEURE ÚNICA TRADICIÓ VÀLIDA: EL COSTUMISME (ALLUNYAMENT DEL REALISME) JOSEP YXART
  • 5. LA NOVEL.LA NATURALISTA  1880: EMILE ZOLA PUBLICA LE ROMAN EXPERIMENTAL (Aplica el mètode científic a la literatura observació de la realitat amb ulls de científic) SEGONS EL NATURALISME: 1. L’Home està sotmès a les lleis de l’herència i del medi (determinisme) 2. El novel.lista ha d’experimentar amb els personatges i els porta a situacions extremes per observar les seves reaccions. 3. Observació, impassibilitat davant la realitat, descripció crua i analítica dels fets
  • 6. LA NOVEL.LA NATURALISTA Es descriuen ambients marginals, personatges conflictius, amb una visió distant i crua. La taverna, de Zola, on es descriu el món d’uns personatges alcohòlics, que no poden escapar al seu destí (determinisme) Émile Zola, “pare” del Naturalisme
  • 7. EL NATURALISME A CATALUNYA El Naturalisme català no va més enllà del Realisme anterior. Introduït per Yxart i Sardà. El Naturalisme català rebutjarà la ideologia del moviment: • Acceptació,amb recel, de les lleis de l’herència i del medi, però no la visió determinista del món. • No acceptació identificació CIÈNCIA: LITERATURA, ni l’aplicació del mètode experimental
  • 9. LA CRISI DE LA NOVEL.LA REALISTA- NATURALISTA  La novel.la realista-naturalista decimonònica, que havia tingut el seu moment d’apogeu entre Balzac i Zola del 1850 al 1880, arriba al voltant dels noranta a una crisi definitiva.  FACTORS: 1-D’ordre intern: a causa de l’exhauriment i les limitacions d’uns esquemes que ja no podien oferir res de nou. 2-Altres tenen a veure amb la incapacitat de vehicular a través d’aquell gènere les inquietuds i la nova sensibilitat de l’home del segle XX.
  • 10. FACTORS DE LA CRISI: nova mirada a la realitat CIÈNCIA 1-Darreries s. XIX: els principis que havien fonamentat la ciència moderna comencen a trontollar. El pensament positivista, que confiava en el progrés com en un valor absolut i que creia haver establert una imatge exacta de l’univers, es veu depassat pels avenços de la matemàtica i la física TEORIA DE LA RELATIVITAT De la seguretat positiva es passa a la idea d’indeterminació, segons la qual ja no es pot afirmar que una teoria sigui “vertadera” o “falsa”, tan sols si és “útil”.
  • 11. FACTORS DE LA CRISI: nova mirada a la realitat LA NOVEL.LA JA NO POT DONAR COMPTE D’UN MÓN QUE HA DEIXAT DE SER PER A L’HOME UN TOT ARTICULAT I ARMÒNIC EXPLICABLE A PARTIR DE LA RAÓ FILOSOFIA: 1-El positivisme de d’August Comte dóna pas a les teories de contingut irracionalista (Schopenhauer, Kierkegaard o Nietzsche, que exalten els impulsos vitals sobre la raó, són precedents del pensament contemporani). També Freud, amb els seus estudis psicoanalítics parlarà d’una altra lògica que regeix la personalitat humana, la de les associacions subconscients.
  • 12. EL TOMB CAP A LA NOVEL.LA PSICOLÒGICA El crític Michel Raimond explica així el canvi produït en el gènere novel.lístic: “És un fet que des de finals del s. XIX, comencen a aparèixer novel.les que, més o menys tímidament, ja no es proposen d’explicar els diferents moments d’una història captivadora. Mutació que porta del relat objectiu al monòleg interior: de la novel.la escrita per un autor omniscient al relat fraccionat en què els esdeveniments són viscuts dins de la consciència de cada personatge” SIGMUND FREUD
  • 13. BIOGRAFIA NARCÍS OLLER  Valls 1846- Barcelona 1930  Família benestant, culta i liberal  Orfe als 2 anys viurà amb la família materna, els Moragas. El seu oncle li farà de pare.  Josep Yxart, crític literari i cosí d’Oller.  1868 es trasllada a Barcelona (estudia Dret). Acaba el 1871  Fou procurador dels tribunals  Feina coneixement de casos reals font d’inspiració de personatges
  • 14. BIOGRAFIA  Ideologia catalanista, militant de la Lliga Regionalista Moviment conservador catalanista.  Vida ordenada, burgesa, no bohèmia  1877: entra en contacte amb la revista La renaixença adheriment a la recuperació del català.  1879 1r llibre: Croquis del natural recull contes realistes
  • 15. OBRA NARRATIVA  Obra novel.listica: fidel a un realisme que voreja el naturalisme, sense renunciar a importants dosis de moralisme i sentimentalisme  1882 La papallona: el donà a conèixer. Pròleg a la traducció francesa de Zola.  1884: L’escanyapobres novel.la curta sobre un cas d’avarícia patològica  1885: Vilaniu  1890-92: La febre d’or descripció societat burgesa, període especulació borsa i enriquiment fàcil
  • 16. OBRA NARRATIVA  1899: La bogeria novel.la curta molt propera tesis deterministes naturalisme: l’herència biològica com a causa de la bogeria.  1906: Pilar Prim darrera novel.la, de les més importants de la seva obra. S’aparta dels plantejaments de la novel.la estrictament realista-naturalista i s’acosta als de la novel.la psicològica. Interès en mostrar l’experiència de coneixement que els personatges tenen d’aquests fets, tal com es produeix a la realitat. Els sumaris narratius deixen de tenir tanta importància i donen lloc a unes tècniques que l’apropen al subjectivisme: l’estil indirecte lliure i la utilització des espais com a reflex dels sentiments dels personatges.
  • 17. LA RECREACIÓ DEL GÈNERE NOVEL.LÍSTIC CATALÀ  Manca de precedents per crear la seva obra (realistes europeus, francesos i espanyols).  Dificultat del gènere de la novel.la (classes dirigents poca valoració llengua. Dificultat descriure una realitat anòmala lingüísticament)  La papallona: resol aquests resptes Novel.la d’èxit, projecció internacional
  • 18. DIFERÈNCIES ENTRE PILAR PRIM I LES SEVES NOVEL.LES ANTERIORS REALISME PILAR PRIM PUNT DE VISTA Omnisciència demiúrgica del narrador. El narrador dóna la realitat des d’un punt de vista absolut. No arriba al monòleg interior, però fa ús de tècniques que s’apropen des de dins a la manera com els fets són percebuts, afecten i modifiquen els personatges. ESTUCTURA Dóna una importància secundària a l’equilibri de les parts dins del conjunt. Novel.les molt cops fetes mentre sortien publicades en fulletons. Condensació i fragmentació de la història per articular un relat en què la impressió del conjunt s’obté per la justa disposició de les parts.
  • 19. CONTINUACIÓ REALISME PILAR PRIM PERSONATGES Tendien a construir personatges que responien més a un clixé o tipus preestablert que no a una veritable entitat humana i, com a tal, complexa i contradictòria. Representaven més que no eren. (excepte aquelles obres de qualitat literària) Al costat de personatges que no arriben a tenir una veritable entitat humana, n’hi ha d’altres de contradictoris i d’una notable complexitat: ex, l’Elvira, Deberga o Pilar Prim.
  • 20. PILAR PRIM , UN LLARG I LABORIÓS PROCÉS D’ESCRIPTURA  Idea embrionària: un cas real (Usdefruit condicional) procurador tribunals  Escola naturalista: argument, reflex d’un fet sociològic observat i estudiat científicament (no fruit imaginació)  Conte: “Un divendres amb la Solís”, embrió de la novel.la.  Comença Pilar Prim el 1899:inseguretat creativa mort Sardà i Yxart (cri. Lit) canvi realisme modernime
  • 21. ESTRUCTURA I ARGUMENT  ESTRUCTURA DUAL: Diferències primera part i segona Primera part Segona part Capítols I-VII VIII-XVI Espais Muntanya: la Cerdanya Ciutat: Barcelona Temps narratiu (20 mesos) Estiu: juliol- setembre Tardor i hivern: setembre-març Tècniques narratives Descripcions paisatgístiques. Escenes costumistes Narració d’intrigues amoroses. Anàlisis psicològiques
  • 22. ESTRUCTURA  Argument desenvolupament lineal, ordre cronològic. Comença in media res.  No hi ha gairebé retrocessos temporals S’allunya del realisme i el naturalisme i s’apropa a la novel.la psicològica, novel.la centrada en l’estudi del mòn interior dels personatges, sobretot femenins.
  • 23. LA PERVIVÈNCIA DEL REALISME I EL NATURALISME  Suposa l’abandó del naturalisme i l’apropament al modernisme?  No pretén retratar la societat catalana en el seu conjunt. Focalització en un sector: la burgesia barcelonina fabricants tèxtils.  Desaparició classes populars: àmplia presència en les obres anteriors.  Visió esteticista de la realitat: no pretén reproduir conflictes socials obrers.
  • 24. LA PERVIVÈNCIA DEL REALISME I EL NATURALISME  Realisme: crítica a la classe social burgesa pel seu materialisme i grolleria.  Pinzellades naturalistes:al.lusions al determinisme de l’herència biològica que configura la personalitat de personatges (temperament ociós Deberga: mare cubana) Idees racials de l’època, que consideraven que cada raça tenia uns trets temperamentals que es transmetien hereditàriament
  • 25. LA NOVEL.LA PSICOLÒGICA  Influència important novel.la psicològica.  Centrada en la psicologia femenina moda literària/interès de la medicina pels fenòmens psíquics i les malalties mentals  Importància Sigmund Freud  PILAR PRIM: reflectides patologies mentals femenines (Ex: rivalitat Pilar/Elvira complex d’Electra).  Novel.la francesa: converteix temàtica malalties mentals i psicologia femenina en argument de la novel.la psicològica.
  • 26. NOVEL.LA PSICOLÒGICA Paul Bourget, un dels màxims representants d’aquesta narrativa, on s’hi troben semblances temàtiques amb Pilar Prim, com ara l’atracció de la vídua per un seductor, que li farà replantejar-se la seva vida La dona, presonera de la moral burgesa masclista
  • 27. EL TEMA DE LA DONA INFELIÇ  Subgènere narratiu dona infeliç (típic novel.la europea s. XIX) dones casades sense amor,frustració femenina que duu a l’adulteri.  Tema dones adúlteres/vídues usufructuàries: rebel.lia contra l’opressió societat patriarcal.  La rebel.lia de Pilar Prim no arriba a ser radical Oller: no radicalismes, lluny de la Nora de Casa de nines, d’Ibsen
  • 28. LA INFLUÈNCIA MODERNISTA  Influència de Víctor Català (Solitud)  Nou tractament paisatge:correspondència neoromàntica paisatge/estats d’ànim de qui les observen. “La quietud, el misteri, l’agonia lenta i gradual d’aquelles postremes lluïssors del dia, que semblaven negar-s’hi, desprenien com una bavor de melangia que penetrava el cor, despertant l’emoció agradolça d’una balada heineiana o d’un nocturn de Chopin”  Ús d’un vocabulari més ampli i més genuïnament català (sobretot en les descripcions paisatgístiques de la 1ªpart)
  • 29. PUNTS DE VISTA NARRATIUS  Gran varietat de tècniques narratives: 1. Autor o narrador omniscient: el narrador coneix el món interior dels personatges, sap qüestions que els personatges no saben, o introdueix els seus judicis de valor i opinions. “En Deberga tenia raó: la Pilar fugia” (p.200) “Pobra d’ella si hagués arribat a sospitar, només, els projectes que duien els Ortal dins del magí” (p.150) “La simpatia que aquelles dones havien despertat en l’esperit d’en Deberga havia d’ésser també molt més intensa del que ell mateix es prometia ...” (p. 112)
  • 30. PUNTS DE VISTA NARRATIUS  Narrador testimoni: el narrador fingeix que només sap allò que diuen o fan els personatges, com si ell fos un observador extern (primer capítol de la novel.la)  Estil indirecte lliure: consisteix en una barreja de la veu del narrador i la d’un personatge, sense nexes verbals. S’utilitza per fer anàlisis psicològiques: “... En Deberga es preguntava si devia estar-se enamorant de la Pilar, d’una dona més gran que ell. “Aquesta sí que fóra bona! ¡Quin ridícul, quina brometa no en farien, els seus companys! (p. 181)
  • 31. EL LLENGUATGE  REPRODUCCIÓ DELS USOS LINGÜÍSTICS DEL SEU ENTORN, SOBRETOT DE BARCELONA.  DIÀLEGS DE GRAN NATURALITAT, ESPONTANIS.  NOVEL.LA: DOCUMENT SOCIOLÒGIC DE L’ÚS DEL CATALÀ I CASTELLÀ ENTRE LA BURGESIA DE L’ÈPOCA.  OLLER CREA EL SU PROPI MODEL DE LLENGUA, DIRECTAMENT INSPIRAT EN EL QUE S’UTILITZAVA EN ELS AMBIENTS DE LA BURGESIA.  CATALÀ MOLT INFLUÏT PEL CASTELLÀ (voluntat de versemblança)