SlideShare a Scribd company logo
Tema 1
La cèl·lula, unitat de vida
Tema 1
Introducció
La Maria i el Pep esperen un fill.
Avui la Maria ha anat a fer-se una revisió, per comprovar
que tot està bé. Està en la 15ena setmana del seu
embaràs.
El metge li ha recomenat que
es faci una amniocentesi.
Què és una amniocentesi ?
Amb quina finalitat es fa ?
L’amniocentesi és una
tècnica invasiva de
diagnòstic prenatal que
serveix per obtenir líquid
amniòtic.
En aquest líquid amniòtic
que s'ha obtingut hi haurà
cèl·lules del fetus, sobre
les quals podrem dur a
terme diferents anàlisis
genètiques.
Què és una amniocentesi ?
El líquid amniòtic
conté cèl·lules
del nen.
Amb aquestes
cèl·lules es fa
una anàlisi
genètica.
Aquesta seria la
imatge del
resultat d’una
anàlisi genètica.
Sabem interpretar la imatge ?
En aquest primer tema de
biologia, repassarem
alguns continguts i
n’estudiarem de nous.
Al final del tema sabrem fer
una anàlisi genètica a
partir de la imatge que
s’obté en una
amniocentesi i sabrem
explicar quines poden ser
les causes de les
possibles anomalies.
Aquests són els continguts
que estudiarem
1. La cèl·lula. Definició i parts.
2. La cèl·lula procariota i la cèl·lula eucariota.
3. El nucli cel·lular
4. Els cromosomes: què són, què fan.
5. El cariotip: què és, per què es pot utilitzar.
6. Interpretació d’un cariotip
7. Divisió cel·lular : Mitosi i Meiosi
Què és una cèl·lula ?
Definició de cèl·lula
- És la unitat més petita que té vida pròpia i
l’estructura bàsica de tots els éssers vius.
- Totes les cèl·lules tenen 3 parts :
- Membrana plasmàtica
- Citoplasma
- Material genètic
Totes les cèl·lules són iguals?
Quants tipus d’organització cel·lular
coneixem ?
Totes les cèl·lules són iguals ? NO !
Hi ha 2 grans grups de cèl·lules :
- Cèl·lules eucariotes : el seu material genètic està a
l’interior d’un compartiment que rep el nom de nucli.
- Cèl·lules procariotes : el seu material genètic no està a
l’interior d’un compartiment, sino en el citoplasma. Per tant
no tenen nucli. Són els bacteris
Diferències cèl·lula eucariota i
procariota
CÈL·LULA EUCARIOTA CÈL·LULA PROCARIOTA
- El material genètic està dins d’una
membrana, formant el nucli.
- Tenen cèl·lules eucariotes tots els éssers
vius excepte els bacteris.
- Hi ha 2 tipus de cèl·lules eucariotes :
cèl·lules animals i cèl·lules vegetals.
- El material genètic està en el
propi citoplasma.
- No hi ha nucli.
- Tenen cèl·lules procariotes
els bacteris.
Comparació cèl·lula animal i vegetal
CÈL·LULA EUCARIOTA ANIMAL CÈL·LULA EUCARIOTA VEGETAL
Parts fonamentals cèl·lula
eucariota
- Membrana plasmàtica
- Citoplasma ( medi
internde la cèl·lula on
trobem tots els orgànuls)
- Nucli amb el material
genètic ( ADN)
Imatges de
cèl·lules
vistes al
microscopi
Podeu identificar a què corresponen les
imatges ?
Imatges de
cèl·lules
vistes al
microscopi
Glòbuls
vermells
Neurones
Cèl·lules vegetals
amb cloroplasts
Bacteris en
forma de bacil
Espermatozoides
sobre un òvul
Cèl·lules de la
mucosa bucal
Sabríeu dir a què
correspon aquesta
imatge ?
En quina part de la
cèl·lula es troba
aquesta estructura ?
Què observeu en aquesta
fotografia ?
Què observeu en aquesta
fotografia ?
CROMOSOMES
NUCLI
Quan una cèl·lula s’està
dividint el nucli es desfa i es
poden observar unes
estructures en forma de
bastonet que reben el nom de
cromosomes.
Quan la cèl·lula
està en repòs ( no
en divisió) el nucli
està format per
cromatina.
Quan la cèl·lula
està en divisió
(mitosi o meiosi )
són visibles els
cromosomes.
Què són els cromosomes ?
Els cromosomes són estructures
amb forma filamentosa que es fan
visibles quan la cèl·lula està en
divisió cel·lular.
Estan formats per ADN i són els
portadors de la informació
genètica.
Totes les nostres característiques
genètiques estan “escrites” en els
nostres cromosomes.
Els cromosomes
S'anomena cromosoma a
cadascun dels petits cossos en
forma de bastonets què
s'organitzen a la cromatina del
nucli cel·lular durant les
divisions cel·lulars (mitosi i
meiosi).
Els cromosomes i la cromatina
estan contituïts per fibres més o
meyns condensades de DNA.
Els cromosomes poden
estar formats d’una o dues
cromàtides.
DNA
Composició química :
- Pentosa : desoxiribosa
- Bases nitrogenades : A , T, C,
G (mai U).
Estructura : doble cadena de
nucleòtids.
Funció: Molècula portadora de la
informació (missatge genètic).
Localització : Es troba al nucli de
la cel·lula formant la cromatina
( en repós) o els cromosomes
( en divisió)
Polímer format per cadenes de
desoxinucleòtids d’A, T, C i G
amb enllaç fosfodièster i en
sentit 5’-3’.
Es poden veure els
cromosomes d’una
persona ?
Podem obtenir alguna
informació observant
els cromosomes d’una
persona ?
Els cromosomes d’una persona es poden
observar i estudiar en una imatge coma
aquesta.
Aquestes imatges amb tots els
cromosomes ordenats reben el nom
de IDIOGRAMA ( CARIOTIP)
A què corresponen aquestes
imatges ?
A què corresponen aquestes
imatges ?
CROMOSOMA
amb 2
cromàtides
IDIOGRAMA
o cariotip
ADN: molècula
que forma els
cromosomes
Quants cromosomes
tenim els humans ?
Són tots iguals
els nostres
cromosomes ?
Els humans tenim 23 parells de cromosomes en
cada una de les nostres cèl·lules. ( en total 46
cromosomes en cada cèl·lula!!!)
D’aquests 23 parells, hi ha un parell que es diferent
segons el sexe de la persona.
Són els cromosomes sexuals i determinen el sexe
d’una persona.
CROMOSOMES SEXUALS = XX (sexe femení)
CROMOSOMES SEXUALS = XY (sexe masculí)
Com es pot fer un
cariotip/idiograma i observar i
estudiar els cromosomes d’una
persona ?
PROCEDIMENT PER FER UN IDIOGRAMA
Cromosomes vistos al microscopi electrònic
CARIOTIP: conjunt de
cromosomes d’una
cèl·lula.
IDIOGRAMA : Conjunt
de cromosomes d’una
cèl·lula ordenats
- per parelles de
cromosomes homòlegs,
- segons la forma i la
mida.
Sou capaços de
saber alguna cosa
de les persones a
les quals pertanyen
aquests cariotips ?
Exemple de idiograma
normal humà
Observant els
cromosomes podem
detectar alteracions en
el nombre de
cromosomes i podem
saber el sexe d’una
persona.
44 +XX = femení
44+XY= masculí
La Y determina
masculinitat
En l’espècie humana trobem 22 parells d’autosomes i 1 parell de cromosomes
sexuals o heterocromosomes.
(44 autosomes + 2 cromosomes sexual)
Quan els heterocromosomes són XX determina sexe femení.
Quan els heterocromosomes són XY determina sese masculí.
La masculinitat ve definida pel cromosoma Y.
Ho teniu tot clar ?
Anem a fer uns exercicis sobre idiogrames.
Exercici 1 : Digues si són certes o
falses les afirmacions següents.
-La persona a la qual
pertany és un home.
-És un idiograma
d’una cèl·lula diploide.
-No presenta cap
anomalia
cromosòmica.
Exercici 1 : Digues si són certes o
falses les afirmacions següents.
-La persona a la qual
pertany és un home.
Sí, perquè té Y
-És un idiograma
d’una cèl·lula diploide.
Sí, perque hi ha 2
cromosomes a cada
número.
- No presenta cap anomalia cromosòmica.
Aparentment, no.
- La persona a la
qual pertany és una
dona, perquè té els
crosomomes
sexuals XX.
- No presenta cap
anomalia
cromosòmica.
Exercici 2 : Digues si són certes o
falses les afirmacions següents.
- La persona a la
qual pertany és una
dona, perquè té els
crosomomes
sexuals XX.
Fals, és home
perque té
cromosoma Y
- No presenta cap
anomalia
cromosòmica.
Exercici 2 : Digues si són certes o
falses les afirmacions següents.
Fals, presenta 3 cromosomes
sexuals, el normal és 2
Descriu les característiques d’aquest cariotip
Descriu les característiques d’aquest cariotip
Exemples de anomalies en
cariotips
Síndrome de Klinefelter: XXY
Síndrome de Patau
Espero que us hagi quedat tot clar.
Ara us toca treballar a vosaltres.
Anem a fer unes activitats sobre el
tema.
Recordeu la Maria i l’amniocentesi ?
Aquest és
el resultat
de de la
prova
genètica.
Quin informe
farieu ?
Sindrome de Down o
Trisomia del 21
Aquesta trastorn genètic afecta a
1 de cada 800 nadons.
L'edat de la mare augmenta la
probabilitat d'aquest, per
exemple: quan la dona té 40
anys, 1 de cada 100 nadons
surten afectats.
Tot i presentar problemes, avui
en dia qualsevol persona amb
sindrome de Down, si rep
l’atenció adequada des de petit
pot portar una vida amb tota
normalitat.
Sindrome de Down o
Trisomia del 21
Els trets comuns de les persones amb la síndrome
de Down són:
– Algunes característiques físiques particulars, com, per
exemple, inclinació dels ulls, coll curt, cabells fins i llisos, etc...
– Hipotonia muscular generalitzada
– Discapacitat intel·lectual
– Creixement retardat i envelliment prematur.
Enllaços : Down Catalunya
Mi vida con sindrome de Down
Quina és la causa de la
sindrome de Down ?
Per què es produeix ?
Anem a buscar respostes
Sabeu a què corresponen
aquestes imatges ?
Quina relació hi ha entre elles ?
Evidentment, les
imatges corresponen
al desenvolupament
embrionari humà.
Però…,
com es passa de tenir
un òvul i un
espermatozoide
a tenir un embrió,
un fetus i
un “bebe” ????
I com es passa de tenir un cos
de nen a tenir un cos d’adult ?
Un individu adult té més
cèl·lules que un nen o
les té més grans ?
O diferents ?
Com aconsegueix el
nostre cos tancar una
ferida o soldar de nou un
os trencat ?
La resposta a aquestes preguntes és
que les nostres cèl·lules tenen
capacitat de reproduir-se,
dividir-se i que poden generar
cèl·lules noves que ens permeten
crèixer i reparar teixits danyats.
Però, les cèl·lules que es formen són
iguals que les que teniem ?
O són diferents ?
Què en penseu ?
Què tenen
d’igual i què de
diferent les
cèl·lules del cos
huma ?
La resposta a totes aquestes
preguntes les trobarem
estudiant el cicle de les cèl·lules
i com es divideixen.
Cicle cel·lular :
- Fase de repòs : ( Interfase)
- Fase de divisió : Mitosi i Meiosi
Cicle cel·lular
És la seqüència
d'esdeveniments que
experimenta una cèl·lula
des de la seva formació
fins que es divideix i
origina 2 cèl·lules filles.
Consta de 2 fases :
- Interfase o fase de no-divisió
- Fase de divisió : mitosi i meiosi
Una cèl·lula mare es divideix i
origina 2 cèl·lules filles. Cada
cèl·lula filla experimentarà uns
canvis fins que es tornarà a dividir.
Què és la mitosi ?
La MITOSI és aquella
divisió cel·lular
gràcies a la qual les
cèl·lules filles que
s'obtenen tenen igual
nombre de
cromosomes que la
cèl·lula mare de la
qual provenen.
Què és la meiosi ?
La MEIOSI és aquella
divisió cèl·lular
gràcies a la qual les
cèl·lules filles que
s'obtenen tenen la
meitat de
cromosomes que la
cèl·lula mare de la
qual provenen.
Quines cèl·lules es
dividiran per mitosi ?
I per meiosi ?
Importància biològica de la mitosi
Es divideixen per mitosi totes
les cèl·lules del cos humà,
excepte les cèl·lules
productores de gàmetes.
Per tant totes les cèl·lules del
nostre cos són genèticament
idèntiques entre elles i
idèntiques a la cèl·lula zigot de
la qual provenim.
La mitosi, per tant, permet el
creixement dels individus i la
reparació i renovació de teixits.
Importància biològica de la meiosi
Així la meiosi permet que es
formin les cèl·lules reproductors
( gàmetes) amb la meitat de
cromosomes que les cèl·lules
de les quals provenen.
Quan els gàmetes es fusionen
es forma un zigot amb el
nombre inicial de cromosomes
de l'espècie.
La meiosi permet, per tant la
resproducció sexual.
Es divideixen per meiosi solament
les cèl·lules productores de òvuls i
espermatozoides.
Ara ja tenim clar les dos tipus de divisions que
poden fer les nostres cèl·lules.
Anem a veure amb detall com es produeix una
mitosi i una meiosi,
i en què es diferencien.
Mitosi: les fases
La mitosi és un procés continu, pero per facilitar-ne l'estudi es divideix
en 4 fases: PROFASE, METAFASE, ANAFASE I TELOFASE.
– PROFASE: La cromatina comença a condensar i a formar els
cromosomes. Aquestes tindran 2 cromàtides cada un. La membrana
nuclear desapareix i es forma el fus acromàtic.
– METAFASE : Els cromosomes totalment condensats, es disposen al
centre de la cèl·lula i formen la placa equatorial. S'adhereixen pels
centròmers a les fibres del fus acromàtic.
– ANAFASE : ELes cromàtides germanes de cada cromosoma se
separen i es dirigeixen a pols opsats de la cèl·lula arrossegades pels
filamenets del fus.
– TELOFASE: Es comença a formar la membrana nuclear de nou.
Desapareix el fus acromàtic i els cromosomes es descondensaran i
tornaran a formar la cromatina del nucli.
La Meiosi : fases
Comparació mitosi-meiosi
Meiosi Mitosi
Se separen cromosomes homòlegs Se separen les cromàtides germanes
Es formen cèl·lules amb la meitat de
cromosomes
Es formen cèl·lules amb igual nombre
de cromosomes
Es una divisió pròpia de les cèl·lules
formadores dels gàmetes, que es
troben en ovaris i testicles.
És divisió que fan totes les cèl·lules del
cos ( cèl·lules somàtiques).
Permet la reproducció sexual Permet el creixement dels individus i la
reparació de teixits.
Anem a la pregunta que ens feiem.
Quina és la causa de la síndrome de Down ?
Com pot ser que algunes persones tinguin un
cromosoma de més ?
Durant el procés de meiosi, cada parell de cromosomes es
reparteixen un a cada cèl·lula filla.
De vegades hi ha una errada en el repartiment i van els dos
cromosomes a una mateixa cèl·lula.
Aquest mal funcionament en el repartiment dels
cromosomes homòlegs és la causa de la sindrome de
Down.
Comparació meiosi
correcta i meiosi no
correcta.
Origen de la síndrome de Down
The End
Espero que us hagi quedat tot clar.
Ara us toca treballar a vosaltres.

More Related Content

What's hot

4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
INS Escola Intermunicipal del Penedès
 
ADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESOADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESO
Mireia Llobet
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Oriol Baradad
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
Dani Ribo
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules
Dani Ribo
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Les cèl·lules mare
Les cèl·lules mareLes cèl·lules mare
Les cèl·lules mareAnna Giro
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
Dani Ribo
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaCC NN
 
Els teixits cel·lulars
Els teixits cel·lularsEls teixits cel·lulars
Els teixits cel·lulars
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Oriol Baradad
 

What's hot (20)

4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
 
ADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESOADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESO
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Evolució (4rt ESO)
Evolució (4rt ESO)Evolució (4rt ESO)
Evolució (4rt ESO)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
Les cèl·lules mare
Les cèl·lules mareLes cèl·lules mare
Les cèl·lules mare
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vida
 
Els teixits cel·lulars
Els teixits cel·lularsEls teixits cel·lulars
Els teixits cel·lulars
 
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Cilis i flagels
Cilis i flagelsCilis i flagels
Cilis i flagels
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
 

Viewers also liked

Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Anna Giro
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologiajn2
 
Malalties
Malalties Malalties
Malalties Tannia9
 
Viure més, viure millor
Viure més, viure millorViure més, viure millor
Viure més, viure millor
montsejaen
 
Sistema immunitari i Microorganismes
Sistema immunitari i MicroorganismesSistema immunitari i Microorganismes
Sistema immunitari i Microorganismes
Anna Giro
 
Immunitat natural i artificial
Immunitat natural i artificialImmunitat natural i artificial
Immunitat natural i artificialdpujol1
 
Immunitat
ImmunitatImmunitat
Immunitat
mamacal
 
Po4esopdf t8 10_11
Po4esopdf t8 10_11Po4esopdf t8 10_11
Po4esopdf t8 10_11
nuriamarti
 
Patologia cardiovascular
Patologia cardiovascularPatologia cardiovascular
Patologia cardiovascular
Jordi Morillas Perez
 
Biologia 2n batx, presentació
Biologia 2n batx, presentacióBiologia 2n batx, presentació
Biologia 2n batx, presentació
Biologia i Geologia
 
La immunitat
La  immunitatLa  immunitat
La immunitat
Anna Giro
 
8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes
Jordi Bas
 
La sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neuronesLa sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neurones
Anna Giro
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
jcarmonaespinosa
 
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Oriol Baradad
 
Biologia PAU. Immunologia. CAT
Biologia PAU. Immunologia. CATBiologia PAU. Immunologia. CAT
Biologia PAU. Immunologia. CATMoty Martell
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Oriol Baradad
 

Viewers also liked (20)

Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
 
Malalties
Malalties Malalties
Malalties
 
Viure més, viure millor
Viure més, viure millorViure més, viure millor
Viure més, viure millor
 
Microbiologia
MicrobiologiaMicrobiologia
Microbiologia
 
Sistema immunitari i Microorganismes
Sistema immunitari i MicroorganismesSistema immunitari i Microorganismes
Sistema immunitari i Microorganismes
 
Immunitat natural i artificial
Immunitat natural i artificialImmunitat natural i artificial
Immunitat natural i artificial
 
Immunitat
ImmunitatImmunitat
Immunitat
 
Po4esopdf t8 10_11
Po4esopdf t8 10_11Po4esopdf t8 10_11
Po4esopdf t8 10_11
 
Patologia cardiovascular
Patologia cardiovascularPatologia cardiovascular
Patologia cardiovascular
 
Ud12
Ud12Ud12
Ud12
 
Biologia 2n batx, presentació
Biologia 2n batx, presentacióBiologia 2n batx, presentació
Biologia 2n batx, presentació
 
La immunitat
La  immunitatLa  immunitat
La immunitat
 
8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes
 
La sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neuronesLa sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neurones
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
 
Inmuno
InmunoInmuno
Inmuno
 
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
 
Biologia PAU. Immunologia. CAT
Biologia PAU. Immunologia. CATBiologia PAU. Immunologia. CAT
Biologia PAU. Immunologia. CAT
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 

Similar to La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)

Les biotecnologies. 2n batxillerat
Les biotecnologies. 2n batxilleratLes biotecnologies. 2n batxillerat
Les biotecnologies. 2n batxilleratjusescola
 
La cèl·lula i la biodiversitat
La cèl·lula i la biodiversitatLa cèl·lula i la biodiversitat
La cèl·lula i la biodiversitatmrodrival
 
La cèl·lula i biodiversitat. 1r ESO
La cèl·lula i biodiversitat. 1r ESOLa cèl·lula i biodiversitat. 1r ESO
La cèl·lula i biodiversitat. 1r ESO
jcarmona
 
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
Màrius Martínez i Martí
 
Les Biotecnologies 2n bat
Les Biotecnologies 2n batLes Biotecnologies 2n bat
Les Biotecnologies 2n batjusescola
 
Meiosi a la mosca grua
Meiosi a la mosca gruaMeiosi a la mosca grua
Meiosi a la mosca grua
FormacioLabisbal
 
Reproducció assistida i bioètica (tema 8 CMC)
Reproducció assistida i bioètica (tema 8 CMC)Reproducció assistida i bioètica (tema 8 CMC)
Reproducció assistida i bioètica (tema 8 CMC)Anna Giro
 
Les bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCLes bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMC
jusescola
 
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
Marta Díaz
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
montsejaen
 
El sistema nerviós i endocrí
El sistema nerviós i endocríEl sistema nerviós i endocrí
El sistema nerviós i endocríRicard Orgaz
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel LularFub
 
Adn explicació 2
Adn explicació 2Adn explicació 2
Adn explicació 2
lvalles3
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticacbibi
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticacbibi
 
Esser viu, cromosomes i gens 2
Esser viu, cromosomes i gens 2Esser viu, cromosomes i gens 2
Esser viu, cromosomes i gens 2
lvalles3
 
Ebola cinque2015-imprimir
Ebola cinque2015-imprimirEbola cinque2015-imprimir
Ebola cinque2015-imprimir
Andrés Gil
 
Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia
mireiacollm
 
Avui parlem de... 1
Avui parlem de... 1Avui parlem de... 1
Avui parlem de... 1
Josep Broch
 

Similar to La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO) (20)

Les biotecnologies. 2n batxillerat
Les biotecnologies. 2n batxilleratLes biotecnologies. 2n batxillerat
Les biotecnologies. 2n batxillerat
 
La cèl·lula i la biodiversitat
La cèl·lula i la biodiversitatLa cèl·lula i la biodiversitat
La cèl·lula i la biodiversitat
 
La cèl·lula i biodiversitat. 1r ESO
La cèl·lula i biodiversitat. 1r ESOLa cèl·lula i biodiversitat. 1r ESO
La cèl·lula i biodiversitat. 1r ESO
 
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
 
Les Biotecnologies 2n bat
Les Biotecnologies 2n batLes Biotecnologies 2n bat
Les Biotecnologies 2n bat
 
Meiosi a la mosca grua
Meiosi a la mosca gruaMeiosi a la mosca grua
Meiosi a la mosca grua
 
Reproducció assistida i bioètica (tema 8 CMC)
Reproducció assistida i bioètica (tema 8 CMC)Reproducció assistida i bioètica (tema 8 CMC)
Reproducció assistida i bioètica (tema 8 CMC)
 
Les bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCLes bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMC
 
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
El sistema nerviós i endocrí
El sistema nerviós i endocríEl sistema nerviós i endocrí
El sistema nerviós i endocrí
 
Treballrecerca
TreballrecercaTreballrecerca
Treballrecerca
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
 
Adn explicació 2
Adn explicació 2Adn explicació 2
Adn explicació 2
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genètica
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genètica
 
Esser viu, cromosomes i gens 2
Esser viu, cromosomes i gens 2Esser viu, cromosomes i gens 2
Esser viu, cromosomes i gens 2
 
Ebola cinque2015-imprimir
Ebola cinque2015-imprimirEbola cinque2015-imprimir
Ebola cinque2015-imprimir
 
Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia
 
Avui parlem de... 1
Avui parlem de... 1Avui parlem de... 1
Avui parlem de... 1
 

More from Anna Giro

Sortida museu i zoo
Sortida museu i zooSortida museu i zoo
Sortida museu i zoo
Anna Giro
 
Sweet science ( presentació)
Sweet science ( presentació)Sweet science ( presentació)
Sweet science ( presentació)
Anna Giro
 
Sweet science ( presentació)
Sweet science ( presentació)Sweet science ( presentació)
Sweet science ( presentació)
Anna Giro
 
Nutrients i dieta equilibrada
Nutrients i dieta equilibrada Nutrients i dieta equilibrada
Nutrients i dieta equilibrada
Anna Giro
 
Comprovació de tòxics en llevats
Comprovació de tòxics en llevatsComprovació de tòxics en llevats
Comprovació de tòxics en llevats
Anna Giro
 
Etiquetes alimentàries
Etiquetes alimentàriesEtiquetes alimentàries
Etiquetes alimentàries
Anna Giro
 
Funció de nutrició 3r eso
Funció de nutrició 3r esoFunció de nutrició 3r eso
Funció de nutrició 3r eso
Anna Giro
 
Funcions de les cèl·lules del cos huma
Funcions de les cèl·lules del cos humaFuncions de les cèl·lules del cos huma
Funcions de les cèl·lules del cos huma
Anna Giro
 
Investiguem la vacuna contra la sida
Investiguem la vacuna contra la sidaInvestiguem la vacuna contra la sida
Investiguem la vacuna contra la sida
Anna Giro
 
Història geologica de catalunya
Història geologica de catalunyaHistòria geologica de catalunya
Història geologica de catalunya
Anna Giro
 
Els àcids nucleics
Els àcids nucleicsEls àcids nucleics
Els àcids nucleics
Anna Giro
 
SORTIDA ALVOVER (3r ESO)
SORTIDA ALVOVER (3r ESO)SORTIDA ALVOVER (3r ESO)
SORTIDA ALVOVER (3r ESO)
Anna Giro
 
Síntesi funció de nutrició 3r eso.ppt
Síntesi funció de nutrició 3r eso.pptSíntesi funció de nutrició 3r eso.ppt
Síntesi funció de nutrició 3r eso.ppt
Anna Giro
 
La diabetis, tractament i curació ?
La diabetis, tractament i curació ?La diabetis, tractament i curació ?
La diabetis, tractament i curació ?
Anna Giro
 
Les plantes i les algues
Les plantes i les alguesLes plantes i les algues
Les plantes i les algues
Anna Giro
 
Evolució humana tema 4
Evolució  humana tema 4Evolució  humana tema 4
Evolució humana tema 4
Anna Giro
 
Els trangènics (CMC)
Els trangènics (CMC)Els trangènics (CMC)
Els trangènics (CMC)
Anna Giro
 
Presentacio materia 4t c 14 15
Presentacio materia 4t c 14 15Presentacio materia 4t c 14 15
Presentacio materia 4t c 14 15Anna Giro
 
Presentació i disseny experimental
Presentació i disseny experimentalPresentació i disseny experimental
Presentació i disseny experimentalAnna Giro
 
Presentació de la matèria cn1
Presentació de la matèria cn1Presentació de la matèria cn1
Presentació de la matèria cn1Anna Giro
 

More from Anna Giro (20)

Sortida museu i zoo
Sortida museu i zooSortida museu i zoo
Sortida museu i zoo
 
Sweet science ( presentació)
Sweet science ( presentació)Sweet science ( presentació)
Sweet science ( presentació)
 
Sweet science ( presentació)
Sweet science ( presentació)Sweet science ( presentació)
Sweet science ( presentació)
 
Nutrients i dieta equilibrada
Nutrients i dieta equilibrada Nutrients i dieta equilibrada
Nutrients i dieta equilibrada
 
Comprovació de tòxics en llevats
Comprovació de tòxics en llevatsComprovació de tòxics en llevats
Comprovació de tòxics en llevats
 
Etiquetes alimentàries
Etiquetes alimentàriesEtiquetes alimentàries
Etiquetes alimentàries
 
Funció de nutrició 3r eso
Funció de nutrició 3r esoFunció de nutrició 3r eso
Funció de nutrició 3r eso
 
Funcions de les cèl·lules del cos huma
Funcions de les cèl·lules del cos humaFuncions de les cèl·lules del cos huma
Funcions de les cèl·lules del cos huma
 
Investiguem la vacuna contra la sida
Investiguem la vacuna contra la sidaInvestiguem la vacuna contra la sida
Investiguem la vacuna contra la sida
 
Història geologica de catalunya
Història geologica de catalunyaHistòria geologica de catalunya
Història geologica de catalunya
 
Els àcids nucleics
Els àcids nucleicsEls àcids nucleics
Els àcids nucleics
 
SORTIDA ALVOVER (3r ESO)
SORTIDA ALVOVER (3r ESO)SORTIDA ALVOVER (3r ESO)
SORTIDA ALVOVER (3r ESO)
 
Síntesi funció de nutrició 3r eso.ppt
Síntesi funció de nutrició 3r eso.pptSíntesi funció de nutrició 3r eso.ppt
Síntesi funció de nutrició 3r eso.ppt
 
La diabetis, tractament i curació ?
La diabetis, tractament i curació ?La diabetis, tractament i curació ?
La diabetis, tractament i curació ?
 
Les plantes i les algues
Les plantes i les alguesLes plantes i les algues
Les plantes i les algues
 
Evolució humana tema 4
Evolució  humana tema 4Evolució  humana tema 4
Evolució humana tema 4
 
Els trangènics (CMC)
Els trangènics (CMC)Els trangènics (CMC)
Els trangènics (CMC)
 
Presentacio materia 4t c 14 15
Presentacio materia 4t c 14 15Presentacio materia 4t c 14 15
Presentacio materia 4t c 14 15
 
Presentació i disseny experimental
Presentació i disseny experimentalPresentació i disseny experimental
Presentació i disseny experimental
 
Presentació de la matèria cn1
Presentació de la matèria cn1Presentació de la matèria cn1
Presentació de la matèria cn1
 

La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)

  • 1. Tema 1 La cèl·lula, unitat de vida Tema 1
  • 2. Introducció La Maria i el Pep esperen un fill. Avui la Maria ha anat a fer-se una revisió, per comprovar que tot està bé. Està en la 15ena setmana del seu embaràs. El metge li ha recomenat que es faci una amniocentesi. Què és una amniocentesi ? Amb quina finalitat es fa ?
  • 3. L’amniocentesi és una tècnica invasiva de diagnòstic prenatal que serveix per obtenir líquid amniòtic. En aquest líquid amniòtic que s'ha obtingut hi haurà cèl·lules del fetus, sobre les quals podrem dur a terme diferents anàlisis genètiques. Què és una amniocentesi ?
  • 4. El líquid amniòtic conté cèl·lules del nen. Amb aquestes cèl·lules es fa una anàlisi genètica. Aquesta seria la imatge del resultat d’una anàlisi genètica. Sabem interpretar la imatge ?
  • 5. En aquest primer tema de biologia, repassarem alguns continguts i n’estudiarem de nous. Al final del tema sabrem fer una anàlisi genètica a partir de la imatge que s’obté en una amniocentesi i sabrem explicar quines poden ser les causes de les possibles anomalies.
  • 6. Aquests són els continguts que estudiarem 1. La cèl·lula. Definició i parts. 2. La cèl·lula procariota i la cèl·lula eucariota. 3. El nucli cel·lular 4. Els cromosomes: què són, què fan. 5. El cariotip: què és, per què es pot utilitzar. 6. Interpretació d’un cariotip 7. Divisió cel·lular : Mitosi i Meiosi
  • 7. Què és una cèl·lula ?
  • 8. Definició de cèl·lula - És la unitat més petita que té vida pròpia i l’estructura bàsica de tots els éssers vius. - Totes les cèl·lules tenen 3 parts : - Membrana plasmàtica - Citoplasma - Material genètic
  • 9. Totes les cèl·lules són iguals? Quants tipus d’organització cel·lular coneixem ?
  • 10. Totes les cèl·lules són iguals ? NO ! Hi ha 2 grans grups de cèl·lules : - Cèl·lules eucariotes : el seu material genètic està a l’interior d’un compartiment que rep el nom de nucli. - Cèl·lules procariotes : el seu material genètic no està a l’interior d’un compartiment, sino en el citoplasma. Per tant no tenen nucli. Són els bacteris
  • 11. Diferències cèl·lula eucariota i procariota CÈL·LULA EUCARIOTA CÈL·LULA PROCARIOTA - El material genètic està dins d’una membrana, formant el nucli. - Tenen cèl·lules eucariotes tots els éssers vius excepte els bacteris. - Hi ha 2 tipus de cèl·lules eucariotes : cèl·lules animals i cèl·lules vegetals. - El material genètic està en el propi citoplasma. - No hi ha nucli. - Tenen cèl·lules procariotes els bacteris.
  • 12. Comparació cèl·lula animal i vegetal CÈL·LULA EUCARIOTA ANIMAL CÈL·LULA EUCARIOTA VEGETAL
  • 13. Parts fonamentals cèl·lula eucariota - Membrana plasmàtica - Citoplasma ( medi internde la cèl·lula on trobem tots els orgànuls) - Nucli amb el material genètic ( ADN)
  • 14. Imatges de cèl·lules vistes al microscopi Podeu identificar a què corresponen les imatges ?
  • 15. Imatges de cèl·lules vistes al microscopi Glòbuls vermells Neurones Cèl·lules vegetals amb cloroplasts Bacteris en forma de bacil Espermatozoides sobre un òvul Cèl·lules de la mucosa bucal
  • 16. Sabríeu dir a què correspon aquesta imatge ? En quina part de la cèl·lula es troba aquesta estructura ?
  • 17. Què observeu en aquesta fotografia ?
  • 18. Què observeu en aquesta fotografia ? CROMOSOMES NUCLI
  • 19. Quan una cèl·lula s’està dividint el nucli es desfa i es poden observar unes estructures en forma de bastonet que reben el nom de cromosomes.
  • 20. Quan la cèl·lula està en repòs ( no en divisió) el nucli està format per cromatina. Quan la cèl·lula està en divisió (mitosi o meiosi ) són visibles els cromosomes.
  • 21. Què són els cromosomes ? Els cromosomes són estructures amb forma filamentosa que es fan visibles quan la cèl·lula està en divisió cel·lular. Estan formats per ADN i són els portadors de la informació genètica. Totes les nostres característiques genètiques estan “escrites” en els nostres cromosomes.
  • 22. Els cromosomes S'anomena cromosoma a cadascun dels petits cossos en forma de bastonets què s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi). Els cromosomes i la cromatina estan contituïts per fibres més o meyns condensades de DNA. Els cromosomes poden estar formats d’una o dues cromàtides.
  • 23. DNA Composició química : - Pentosa : desoxiribosa - Bases nitrogenades : A , T, C, G (mai U). Estructura : doble cadena de nucleòtids. Funció: Molècula portadora de la informació (missatge genètic). Localització : Es troba al nucli de la cel·lula formant la cromatina ( en repós) o els cromosomes ( en divisió) Polímer format per cadenes de desoxinucleòtids d’A, T, C i G amb enllaç fosfodièster i en sentit 5’-3’.
  • 24. Es poden veure els cromosomes d’una persona ? Podem obtenir alguna informació observant els cromosomes d’una persona ?
  • 25. Els cromosomes d’una persona es poden observar i estudiar en una imatge coma aquesta. Aquestes imatges amb tots els cromosomes ordenats reben el nom de IDIOGRAMA ( CARIOTIP)
  • 26. A què corresponen aquestes imatges ?
  • 27. A què corresponen aquestes imatges ? CROMOSOMA amb 2 cromàtides IDIOGRAMA o cariotip ADN: molècula que forma els cromosomes
  • 28. Quants cromosomes tenim els humans ? Són tots iguals els nostres cromosomes ?
  • 29. Els humans tenim 23 parells de cromosomes en cada una de les nostres cèl·lules. ( en total 46 cromosomes en cada cèl·lula!!!) D’aquests 23 parells, hi ha un parell que es diferent segons el sexe de la persona. Són els cromosomes sexuals i determinen el sexe d’una persona. CROMOSOMES SEXUALS = XX (sexe femení) CROMOSOMES SEXUALS = XY (sexe masculí)
  • 30. Com es pot fer un cariotip/idiograma i observar i estudiar els cromosomes d’una persona ?
  • 31. PROCEDIMENT PER FER UN IDIOGRAMA
  • 32. Cromosomes vistos al microscopi electrònic
  • 33. CARIOTIP: conjunt de cromosomes d’una cèl·lula. IDIOGRAMA : Conjunt de cromosomes d’una cèl·lula ordenats - per parelles de cromosomes homòlegs, - segons la forma i la mida.
  • 34. Sou capaços de saber alguna cosa de les persones a les quals pertanyen aquests cariotips ?
  • 35. Exemple de idiograma normal humà Observant els cromosomes podem detectar alteracions en el nombre de cromosomes i podem saber el sexe d’una persona. 44 +XX = femení 44+XY= masculí La Y determina masculinitat
  • 36. En l’espècie humana trobem 22 parells d’autosomes i 1 parell de cromosomes sexuals o heterocromosomes. (44 autosomes + 2 cromosomes sexual) Quan els heterocromosomes són XX determina sexe femení. Quan els heterocromosomes són XY determina sese masculí. La masculinitat ve definida pel cromosoma Y.
  • 37. Ho teniu tot clar ? Anem a fer uns exercicis sobre idiogrames.
  • 38. Exercici 1 : Digues si són certes o falses les afirmacions següents. -La persona a la qual pertany és un home. -És un idiograma d’una cèl·lula diploide. -No presenta cap anomalia cromosòmica.
  • 39. Exercici 1 : Digues si són certes o falses les afirmacions següents. -La persona a la qual pertany és un home. Sí, perquè té Y -És un idiograma d’una cèl·lula diploide. Sí, perque hi ha 2 cromosomes a cada número. - No presenta cap anomalia cromosòmica. Aparentment, no.
  • 40. - La persona a la qual pertany és una dona, perquè té els crosomomes sexuals XX. - No presenta cap anomalia cromosòmica. Exercici 2 : Digues si són certes o falses les afirmacions següents.
  • 41. - La persona a la qual pertany és una dona, perquè té els crosomomes sexuals XX. Fals, és home perque té cromosoma Y - No presenta cap anomalia cromosòmica. Exercici 2 : Digues si són certes o falses les afirmacions següents. Fals, presenta 3 cromosomes sexuals, el normal és 2
  • 42. Descriu les característiques d’aquest cariotip
  • 43. Descriu les característiques d’aquest cariotip
  • 44. Exemples de anomalies en cariotips Síndrome de Klinefelter: XXY Síndrome de Patau
  • 45. Espero que us hagi quedat tot clar. Ara us toca treballar a vosaltres. Anem a fer unes activitats sobre el tema.
  • 46. Recordeu la Maria i l’amniocentesi ?
  • 47. Aquest és el resultat de de la prova genètica. Quin informe farieu ?
  • 48. Sindrome de Down o Trisomia del 21 Aquesta trastorn genètic afecta a 1 de cada 800 nadons. L'edat de la mare augmenta la probabilitat d'aquest, per exemple: quan la dona té 40 anys, 1 de cada 100 nadons surten afectats. Tot i presentar problemes, avui en dia qualsevol persona amb sindrome de Down, si rep l’atenció adequada des de petit pot portar una vida amb tota normalitat.
  • 49. Sindrome de Down o Trisomia del 21 Els trets comuns de les persones amb la síndrome de Down són: – Algunes característiques físiques particulars, com, per exemple, inclinació dels ulls, coll curt, cabells fins i llisos, etc... – Hipotonia muscular generalitzada – Discapacitat intel·lectual – Creixement retardat i envelliment prematur. Enllaços : Down Catalunya Mi vida con sindrome de Down
  • 50. Quina és la causa de la sindrome de Down ? Per què es produeix ? Anem a buscar respostes
  • 51. Sabeu a què corresponen aquestes imatges ? Quina relació hi ha entre elles ?
  • 52. Evidentment, les imatges corresponen al desenvolupament embrionari humà. Però…, com es passa de tenir un òvul i un espermatozoide a tenir un embrió, un fetus i un “bebe” ????
  • 53. I com es passa de tenir un cos de nen a tenir un cos d’adult ? Un individu adult té més cèl·lules que un nen o les té més grans ? O diferents ?
  • 54. Com aconsegueix el nostre cos tancar una ferida o soldar de nou un os trencat ?
  • 55. La resposta a aquestes preguntes és que les nostres cèl·lules tenen capacitat de reproduir-se, dividir-se i que poden generar cèl·lules noves que ens permeten crèixer i reparar teixits danyats. Però, les cèl·lules que es formen són iguals que les que teniem ? O són diferents ? Què en penseu ?
  • 56. Què tenen d’igual i què de diferent les cèl·lules del cos huma ?
  • 57. La resposta a totes aquestes preguntes les trobarem estudiant el cicle de les cèl·lules i com es divideixen. Cicle cel·lular : - Fase de repòs : ( Interfase) - Fase de divisió : Mitosi i Meiosi
  • 58. Cicle cel·lular És la seqüència d'esdeveniments que experimenta una cèl·lula des de la seva formació fins que es divideix i origina 2 cèl·lules filles. Consta de 2 fases : - Interfase o fase de no-divisió - Fase de divisió : mitosi i meiosi Una cèl·lula mare es divideix i origina 2 cèl·lules filles. Cada cèl·lula filla experimentarà uns canvis fins que es tornarà a dividir.
  • 59. Què és la mitosi ? La MITOSI és aquella divisió cel·lular gràcies a la qual les cèl·lules filles que s'obtenen tenen igual nombre de cromosomes que la cèl·lula mare de la qual provenen.
  • 60. Què és la meiosi ? La MEIOSI és aquella divisió cèl·lular gràcies a la qual les cèl·lules filles que s'obtenen tenen la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare de la qual provenen.
  • 61. Quines cèl·lules es dividiran per mitosi ? I per meiosi ?
  • 62. Importància biològica de la mitosi Es divideixen per mitosi totes les cèl·lules del cos humà, excepte les cèl·lules productores de gàmetes. Per tant totes les cèl·lules del nostre cos són genèticament idèntiques entre elles i idèntiques a la cèl·lula zigot de la qual provenim. La mitosi, per tant, permet el creixement dels individus i la reparació i renovació de teixits.
  • 63. Importància biològica de la meiosi Així la meiosi permet que es formin les cèl·lules reproductors ( gàmetes) amb la meitat de cromosomes que les cèl·lules de les quals provenen. Quan els gàmetes es fusionen es forma un zigot amb el nombre inicial de cromosomes de l'espècie. La meiosi permet, per tant la resproducció sexual. Es divideixen per meiosi solament les cèl·lules productores de òvuls i espermatozoides.
  • 64. Ara ja tenim clar les dos tipus de divisions que poden fer les nostres cèl·lules. Anem a veure amb detall com es produeix una mitosi i una meiosi, i en què es diferencien.
  • 65.
  • 66. Mitosi: les fases La mitosi és un procés continu, pero per facilitar-ne l'estudi es divideix en 4 fases: PROFASE, METAFASE, ANAFASE I TELOFASE. – PROFASE: La cromatina comença a condensar i a formar els cromosomes. Aquestes tindran 2 cromàtides cada un. La membrana nuclear desapareix i es forma el fus acromàtic. – METAFASE : Els cromosomes totalment condensats, es disposen al centre de la cèl·lula i formen la placa equatorial. S'adhereixen pels centròmers a les fibres del fus acromàtic. – ANAFASE : ELes cromàtides germanes de cada cromosoma se separen i es dirigeixen a pols opsats de la cèl·lula arrossegades pels filamenets del fus. – TELOFASE: Es comença a formar la membrana nuclear de nou. Desapareix el fus acromàtic i els cromosomes es descondensaran i tornaran a formar la cromatina del nucli.
  • 67. La Meiosi : fases
  • 68. Comparació mitosi-meiosi Meiosi Mitosi Se separen cromosomes homòlegs Se separen les cromàtides germanes Es formen cèl·lules amb la meitat de cromosomes Es formen cèl·lules amb igual nombre de cromosomes Es una divisió pròpia de les cèl·lules formadores dels gàmetes, que es troben en ovaris i testicles. És divisió que fan totes les cèl·lules del cos ( cèl·lules somàtiques). Permet la reproducció sexual Permet el creixement dels individus i la reparació de teixits.
  • 69. Anem a la pregunta que ens feiem. Quina és la causa de la síndrome de Down ? Com pot ser que algunes persones tinguin un cromosoma de més ?
  • 70. Durant el procés de meiosi, cada parell de cromosomes es reparteixen un a cada cèl·lula filla. De vegades hi ha una errada en el repartiment i van els dos cromosomes a una mateixa cèl·lula. Aquest mal funcionament en el repartiment dels cromosomes homòlegs és la causa de la sindrome de Down. Comparació meiosi correcta i meiosi no correcta. Origen de la síndrome de Down
  • 71. The End Espero que us hagi quedat tot clar. Ara us toca treballar a vosaltres.