1. Ecologia Tema 8
Dinàmica
dels ecosistemes

2. L’ecosistema Terra o
biosfera
Podem considerar la Terra
com un únic ecosistema,
ja que sempre hi ha
intercanvis de matèria i
energia.
El biòtop seria la litosfera, la
hidrosfera, l’atmosfera… i
la biocenosi el conjunt
d’èssers vius, és a dir la
BIOSFERA.

3. Conceptes bàsics
1. Nínxol ecològic i hàbitat.
2. Formes de nutrició.
3. Nivells tròfics d’un ecosistema.
4. Cadena alimentèria i xarxa tròfica.
5. Cicle de la matèria i flux d’energia en els
ecosistemes

4. 1.Nínxol ecològic i hàbitat
El nínxol ecològic d’una espècie és el conjunt d’estratègies
que realitza per nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se.
És la funció, l’ofici que una espècie fa a l’ecosistema.
L´hàbitat és el conjunt de llocs on viu o pot viure una
espècie, és a dir els llocs on la podríem trobar.
Exemple :
El nínxol ecològic del gat salvatge és ser caçador nocturn de
rosegadors i el seu hàbitat és el bosc de muntanya.

5. 2.Formes de nutrició
Nutrició autòtrofa: és aquella en
què els organismes
transformen la matèria
inorgànica (CO2, H2O i sals
minerals ) en matèria orgànica.
Podem parlar de fotosíntesi o
quimiosíntesi. Són les plantes,
algues i alguns bacteris.
Nutrició heteròtrofa: és aquella en
què els organismes s’alimenten
directament de matèria
orgànica.
Són els animals, fongs, protozous
i alguns bacteris.

6. 3.Nivells tròfics : conjunt d’organismes que es nodreixen
de la mateixa manera
Trobem 5 nivells:
• Productors: organismes autòtrofs fotosintètics. Produiexen matèria
orgànica a partir de matèria inorgànica. Són les plantes i les algues.
• Consumidors primaris: organismes heteròtrofs herbívors.
• Consumidors secundaris: organismes heteròtrofs carnívors. Són
depredadors.
• Descomponedors : organismes heteròtrofs que s’alimenten de
matèria orgànica de les restes d’altres organismes. Són bacteris i
fongs. Tanquen el cicle de la matèria en els ecosistemes.
• Transformadors: organismes que converteixen els compostos
inorgànics del nivell anterior, en compostos orgànics inorgànics
aprofitables pels productors. Són bacteris.

7. Nivells tròfics
Esquema
dels nivells
tròfics d’un
ecosistema

8. 4.Cadena alimentària i xarxa tròfica
Cadena alimentària és la seqüència d’organismes d’un
ecosistema, cadascun d’un nivell tròfic diferent, que
s’alimenten els uns dels altres. Cada un és l’aliment del
següent en la cadena.
Exemple :
Fulles de roure eruga gripau mussol
Xarxa tròfica: és el conjunt de dues o més cadenes
alimentàries d’un ecosistema.

9. Exemples de xarxes tròfiques.

10. El cicle de la matèria i el flux de
l’energia.
La matèria descriu un
cicle en el qual passa
d’un nivell tròfic a una
altre.
L’energia segueix un flux
unidireccional.
L’energia entre en un
ecosistema, el fa
funcionar i després en
surt la mateixa quantitat
que havia entrat.
L’energia arriba a la
Terra, hi passa i manté
la vida.

11. El flux d’energia
en un ecosistema
Les plantes
trasformen
l’energia
lluminosa en
energia química.
La respiració
produeix energia
que en part
s’allibera en
forma de calor i
en part passa al
següent nivell
tròfic.
Al final tota
l’energia que ha
entrat a
l’ecosistema
s’acaba
desprenen en
forma de energia
calorífica.

13. Paràmentres per a l’estudi dels
ecosistemes
1. BIOMASSA
2. PRODUCCIÓ NETA I BRUTA
3. PRODUCTIVITAT o TAXA DE
RENOVACIÓ
4. TEMPS DE RENOVACIÓ
5. EFICIÈNCIA

14. 1.Biomassa
Definició : és la massa total dels organismes.
Es pot referir a un nivell tròfic o a tota la biocenosi.
S’expressa en grams de pes sec per unitat de
superfície o de volum.
Unitats : g/m2 g/l (unitat de massa/unitat de superfície o volum)
(pes sec: vol dir el pes després d’haver tret l’aigua)

15. 2.Producció neta i producció bruta
Definició : és l’augment de biomassa per unitat de temps.
Es pot expressar en :(unitat de massa/unitat de superfície o volum i multiplicat per unitat de temps)
g/m2. dia g/l. dia Kg/ha. Any …
Com que els organismes invertiexen una part de la biomassa en
obtenir energia per fer les funcions vitals cal diferenciar Producció
neta i Producció bruta.
La producció neta és la producció bruta menys la respiració (és una
pèrdua d’energia).
Exemple:
Si en un ecosistema la producció neta és 300 g/cm2.dia vol dir que la
biomassa augmenta aquests valor cada dia, és a dir si el dia 1 la biomassa
és 500g al cap de 2 dies
la biomassa serà 500 +( 2 x 300 ) = 1100 g i
l’augment (la producció ) haurà estat 600 g.

16. 3.Productivitat
Definició : és la relació entre producció i biomassa.
Representa la velocitat de renovació és a dir la TAXA DE
RENOVACIÓ de l’ecosistema.
És la biomassa que es renova per unitat de temps.
Fòrmula : Productivitat = Producció /Biomassa
Exemple anterior : Productivitat = 600/1100 = 0.54
Productivitat i temps de renovació són magnituds inverses.

17. 4.Temps de renovació
Definició : és el temps que necessita l’ecosistema per
renovar tota la biomassa.
Fòrmula : Biomassa/Producció
Exemple anterior :
Temps de renovació = 1100/600 =1.83 dies
(és a dir que cada 1.83 dies es renova la biomassa d’aquest
ecosistema )
Productivitat i temps de renovació són magnituds inverses.

18. 5.Eficiència d’un organisme
Definició : és la relació entre el que ha produït i el que ha
entrat.
Se sol expressar en %.
En plantes :
és la producció neta / l’energia lluminosa incident
En animals :
és l’augment biomassa /biomassa d’aliment ingerit
(x100)

19. Ecosistemes equilibrats (pàg 175)
Els ecosistemes estables són aquells al llarg del temps varien molt poc
les biomasses de cadascuna de les espècies.
Es cumpleix que la producció d’un nivell tròfic és igual a l’explotació
que es fa d’aquest nivell.
(Exemple : si la producció d’herbívors és 1000, el consum (explotació )
per part dels carnívors és 1000).
En aquesta situació els ecosistemes reben el nom d’ecosistemes
equilibrats.
Això és un concepte teòric, a la pràctica cap ecosistema cumpleix això
al %.
Què passa en la realitat ??

20. La producció i els nivells tròfics
La producció d’un nivell tròfic és el 10% de la producció del nivell anterior.
(REGLA DEL 10%).
Exemple:
Suposem la cadena tròfica:
Fulles insectes fitòfags ocell insectívor falcó
(900) (90) (9) (0.9)
Si un bosc produeix 900 kg de fulles, la producció d’insectes fitòfags serà 90
kg, la producció d’ocells insectívors 9 kg i la producció de falcons 0.9 kg.
Això explica que :
• Els superdepredadors (llops, linxs, aguiles…) poden tenir risc de
depaparició, ja que necessiten una àrea molt extensa de bosc per
sobreviure.
• Que el nombre de nivells tròfics d’un ecosistema sigui limitat. Arribaria un
moment en el qual no quedaria producció disponible.

21. Piràmides tròfiques
Què és ?
es una representació gràfica d’un paràmetre
determinat dels diferents nivells tròfics d’un
ecosistema en forma d’esglaons superposats,
l’amplada dels quals és proporcional al valor del
paràmetre.
Poden ser :
1. Piràmides de producció
2. Piràmides de biomassa
3. Piràmides de nombre

22. 1. Piràmides de producció:
representació gràfica de les
produccions dels diferents nivells
tròfics d’un ecosistema en forma
d’esglaons superposats,
l’amplada dels quals és
proporcional a la producció.
• A la base hi ha els productors i a
sobre, la resta de forma
ordenada.
(Cada esglaó ha de ser més gran
que el seu superior per què sinó
l’ecosistema és insostenible)
Exemples de piràmides de
producció

23. 2. Piràmides de biomassa:
representació gràfica de les
biomasses dels diferents nivells
tròfics d’un ecosistema en forma
d’esglaons superposats, l’amplada
dels quals és proporcional a la
biomassa.
• A la base hi ha els productors i a
sobre, la resta de forma ordenada.
• En els ecosistemes aqüatics
l’esglaó del fitoplancton és més
petit que el zooplancton ( forma
invertida de la piràmide)
La causa és que tot i que el
fitoplancton té menys biomassa la
seva producció és molt gran i
suficient per mantenir el
zooplancton.

24. 3. Piràmides de nombres:
representació gràfica del
nombre d’individus dels
diferents nivells tròfics d’un
ecosistema en forma
d’esglaons superposats,
l’amplada dels quals és
proporcional al nombre
d’individus.
• A la base hi ha els productors i
a sobre, la resta de forma
ordenada.
• També pot haver algun esglaó
invertit.

25. Comparació piràmides ecosistema
terrestre i marí

26. Aprofitament de la
llum solar que arriba
a la Terra.
Aproximadament el 1% de
l’energia que arriba a la
Terra és la producció neta
de les plantes, és a dir el
que serveix d’aliment als
consumidors primaris.

27. ZOOPLANCTON : part
heteròtrofa dels plancton.
Consumidors primaris
FITOPLANCTON:
part autòtrofa del
plancton.
Productors del
ecosistemes marins
El fitoplancton pot arribar a
duplicar la seva biomassa en
només dos dies.

28. ZOOPLANCTON :
part heteròtrofa dels
plancton.
Consumidors
primaris
El zooplancton és el nivell
que s’alimenta del
fitoplancton.
Necessita 2 mesos per
renovar la seva biomassa.

29. Per acabar una
imatge de relaxació i
contemplació…

30. La tardor
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
La caiguda de fulles a la
tardor és la resposta dels
arbres a l’arribada del fred.

31. Bon cap de
setmana !!!!!

32. Anem a veure si hem aprofitat el cap de
setmana.
Hem d’explicar els tipus de producció que hi
ha en un ecosistema.
Primer, és clar , recordarem què és la
producció d’un ecosistema ?
Espero la vostra resposta.

33. Anem a veure si hem aprofitat el cap de
setmana.
Hem d’explicar els tipus de producció que hi
ha en un ecosistema.
Primer, és clar , recordarem què és la
producció d’un ecosistema ?
Espero la vostra resposta.
Augment o increment de biomassa /
unitat de temps

34. Molt bé, busqueu la pagina 178 del llibre.
Explicarem els tipus de producció:
Producció primària i secundària.
Espero que hagiu esmorzat bé.
Avui necessiteu tota la vostra capacitat,
energia i concentració…
Per si no us falta energia de bon matí…

36. Pàgina 178
PROU TONTERIES !!!

37. Producció primària
• És la producció dels productors de
l’ecosistema (és a dir dels organismesque
fan la fotosíntesi)
• Una part d’aquesta producció es gasta en
respiració (pèrdua) i l’altra en matèria
orgànica per augmentar la biomassa.
• Produccio Primària Neta = Producció Primària Bruta – Respiració.

38. Producció secundària
• És la producció dels consumidors,
descomponedors… de l’ecosistema (tots
els que no són productors)
• Es calcula,
Producció = Augment de biomassa/unitat
de temps

39. Com es relaciona la producció
primària i secundària ?
• La producció primària serveix per :
- respiració dels productors (plantes)
- augment de biomassa dels productors
(és l’aliment disponible pels consumidors de l’ecosistema )
• La producció secundària serveix per :
- respiració dels consumidors
- augment de biomassa dels consumidors.

40. Com es calcula ?
Cal buscar la producció neta d’un
ecosistema.
PRODUCCIÓ NETA ECOSISTEMA =
PRODUCCIÓ PRIMÀRIA BRUTA -
RESPIRACIÓ d’autòtrofs i heteròtrofs
PPN = PPB – (Ra+Rh)

41. Estudi de la
producció neta d’un ecosistema
Fòrmula : PNE = PPB – (Ra+Rh)
Segons els valor que tingui ens indicarà quin és l’estat de l’ecosistema :
• Si la PPB = Respiració PNE =0 Ecosistema madur, estable, amb
un grau d’organització elevat.
• Si la PPB > Respiració PNE > 0 Ecosistema jove (està en
creixement)
• Si la PPB < Respiració PNE < 0 Ecosistema contaminat.
Són ecosistemes que estan es regressió.
Evolucionen cap a menys diversitat i menys complexitat.
Desapreixen espècies
Podria ser una bassa contaminada, un camp de conreu sobresplotat…

42. Comparació ecosistema madur –
ecosistema jove
Ecosistema madurs
•PPB = Respiració
•La biomassa és constant
•Nombre d’espècies constant.
•Grau d’organització complex, hi
ha molts nínxols ecològics i
cadenes tròfiques.
•Exemples : boscos, selves…
Ecosistema jove
•PPB > Respiració
•Hi ha augment de biomassa i de
diversitat.
•Hi ha del nombre d’espècies.
•Augmenta el grau de complexitat
d’organització.
•Augmenten el nínxols ecològics…
•Exemple : un prat, una llacuna
acabada de formar-se…

43. Un prat seria un exemple
d’ecosistema jove.
La biomassa es renova
ràpidament i hi ha gran
producció.
Una selva equatorial o un bosc
mediterrani serien exemples de
ecosistemes madurs.
La biomassa augmenta poc i hi ha gran
diversistat d’espècies i nínxols ecològics