SlideShare a Scribd company logo
LA  REVOLUCIÓ   GENÈTICA : REVELACIÓ DELS SECRETS DE LA VIDA
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
Els fills heteten caràcters dels seu pares ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Els éssers vius evolucionen
Darwin: selecció natural ,[object Object],[object Object]
[object Object]
 
Selecció artificial ,[object Object],[object Object]
Mendel: la diferència és als gens ,[object Object],[object Object]
Què és un gen Un gen és un tros d’ADN que conté la informació per fabricar una proteïna Anàlogament són les instruccions per construir alguna cosa.
Com es transmet la informació Abans de dividir-se, la cèl·lula fa còpies de tota la informació per repartir-la entre les cèl·lules filles
Experiment de Mendel ,[object Object],[object Object],[object Object]
Primera llei de Mendel  ( uniformitat de l’F1) X P P F1
Segona llei de Mendel ( Segregació independent dels caràcters) X Fecundem les plantes filles entre elles F1 F2 3 de cada 4 1 de cada 4
[object Object],[object Object],Color de les flors, color de les llavors, alçada de la mata…són caràcters diferents que es transmeten independentment
Experiments de Mendel amb pèsols
La conclusió de Mendel ,[object Object],[object Object]
On viatgen els caràcters ( gens ) Heretem els caràcters amb la reproducció, ens assemblem als progenitors perquè cadascun ens dóna un gen per a cada caràcter, aquests gens viatgen als gàmetes
On viatgen els caràcters ( gens ) Per cada caràcter hi ha dos gens un patern i un matern. Si només se’n manifesta un diem que aquest és  dominant  sobre l’altre.
b b M  M b M M b Fenotip: ulls marrons Genotip Heterozigot (M b)
NOMENCLATURA ,[object Object],[object Object],[object Object]
exemple Comenta les imatges segons el que explica la diapositiva anterior
RESUMINT Youtube Leyes de Mendel y excepciones teóricas
On són els gens? Dintre del nucli de la cèl·lula hi ha l’ADN organitzat en el que es diu Cromatina ( ADN + Proteïnes) Hi ha 2m d’ADN en cada cèl·lula distribuida en 46 troços , que quan  es superenrotllen  (durant la divisió cel·lular) formen els cromosomes.
Cèl·lula epitelial al MET  (microscopi electrònic de transmissió) NUCLI CITOPLASMA MEMBRANA
Cèl·lula epitelial al MET  (microscopi electrònic de transmissió) Membrana nuclear Nucleol Cromatina
Constància numèrica dels cromosomes Mosca 5  Centeno 14  Cebra 19  Paloma 16  Caracol 24  Gusano 36  Gato 38  Cerdo 40  Ratón 40  Trigo 42  Rata 42  Conejo 44  Hamster 44  Liebre 46  Hombre 46  Simio 48  Oveja 54  Vaca 60  Caballo 64  Camello 74  Llama 74  Perro 78  Pollo 78  L’espècie humana té 46 cromosomes , emparellats de dos en dos, té llevors 23 parelles, un cromosoma de cada parella el rebem del pare i l’altre de la mare. La parella 23 són els heterocromosomes o cromosomes sexuals
El nombre de cromosomes humà és sempre constant, qualsevol error pot provocar un síndrome. Actualment a les dones embarassades amb risc se’ls fa una anàlisi cromosòmica del fetus que es diu amniocentensi De la prova s’obtenen cèl·lules de les que es poden aïllar els cromosomes fetals i es fa un  cariotip
El descobriment del ADN Miescher   1871  va aïllar  del núcli de les cèl·lules de  la pus una substància àcida rica en fòsfor a la que va anomenar "nucleína". Un any més tard, en 1872, va aïllar del cap dels espermatozoides  del salmó un compost al que va anomenar "protamina" y que va resultar  ser una substancia àcida i una altra  bàsica. El nombre de àcid nuclèic procedeix del de "nucleína" proposat  per Miescher. Fent  anàlisis químics es descobreix en els components de l’àcid nucleic
De què són fets els gens i com es copien El segle XX va ser molt important en el coneixement del material genètic Griffith 1928  Va descobrir  una substància que porta informació Oswald Avery  1944. descobreix que aquesta substànci és ADN
La doble hèlix Rosalind Franklin  aconsegueix fotografies de difracció de raigs X de la molècula d’ADN Edwin Chargaff 1950 analitza l’ADN i troba una sèrie de regularitats La proporción de Adenina (A) es igual a la de Timina (T) La proporción de Guanina (G) es igual a la de Citosina (C) La proporción de bases púricas (A+G) es igual a la de las bases pirimidínicas (T+C)
La doble hèlix James Watson i Francis Crick recullen totes les  troballes prèvies i proposen el model de la doble hèlix. I reben el premi Nobel de medecina al 1962 per Poels seus descobrimients en relació amb l’estructura molecular dels àcids nucleícs i la seva significació par la transmisió de la informació en la matèria viva.
Composició dels àcids nucleics Les molècules anteriors s’uneixen per formar nucleòtids, hi ha 8 tipus de nucleòtids, dependent de la pensosa (ribosa o desoxirribosa) i de la Base Nitrogenada ( Adenina, Timina, Guanina, Citosina, Uracil) A; T; G, C, U RIBOSA DESOXIRRIBOSA
ADN L’ADN està format per la unió de dexoxirribonucleòtids , formats per: Els nucleòtids formen cadenes unint-se per l`àcid fosfòric Els nucleòtids formen cadenes unint-se per l`àcid fosfòric
ADN Dues cadenes s’uneixen  en sentit contrari encaixant les bases de manera complementària A=T i C=G
ADN La doble cadena s’enrotlla en una doble hèlix dextrogira donant una forma semblant a una escala de caragol a on les baranes són la desoxirribosa i els fosfats i els esglaons són les bases nitrogenades.
ARN L’ARN és un àcid nucleic que també es troba dintre de la cèl·lula. Està format per nucleòtids de RIBOSA i com a Bases nitogenades : A; C; G; U. No té T . Els nucleòtids s’uneixen formant molècules d’una sola cadena
Tipus d’ARN
Dogma central de la Biologia Molecular REPLICACIÓ TRANSCRIPCIÓ TRADUCCIÓ
Dogma central de la Biologia Molecular TRANSCRIPCIÓ TRADUCCIÓ REPLICACIÓ
La duplicació de l’ADN El model de la doble hèlix  no només explica les fotos de Franckin i les regles de chargaff, també pot explicar la duplicació de l’ADN
Per a què serveixen els gens L’ADN conté els gens, sabem on és i que és capaç de fer còpies de sí mateix, però , com està codificada la informació genètica? Un gen és la informació necessària per construir una proteïna. Les dues molècules comparteixen un codi de manera que una seqüència de nucleòtids d’ADN correspon a una de aa d’una proteïna
Les proteïnes  es caracteritzen per la seqüència d’AA, molècules més petites que les composen. Hi ha 20 AA diferents que formen totes les proteïnes
Per a què serveixen els gens Aquests són els 20 AA que formen TOTES les proteïnes
La traducció El codi genètic, és el conjunt d’instruccions que serveixen per fabricar  les proteïnes a partir de l’ordre o seqüència dels nucleòtids que formen l’ADN. Aquest codi determina que cada grup de 3 nucleòtids codifica per un aminoàcid. ATTCGCGCCGTTAGCTAACCGTTGACCTATTACCCTTACG Quins aa formaran la proteïna corresponent?
El codi genètic L’hemoglobina S o defectuosa no funciona bé i fa que els gl.vermells tinguin frma de falç
Síntesi de proteïnes
El genoma humà Al 2003 es va publicar per primera vegada la seqüència del genoma humà Només el 5% del nostre genoma són gens i tenim uns 27.000, la resta és DNA escombraria, introns i gens d’ARN RESUM
El genoma humà Enacra no es sap quina és la funció de tant d’ADN sense sentit, saber la seqüència està molt lluny d’entendre el genoma. No hi ha correlació entre complexitat de l’organisme i nombre de gens Figura 4.24 pàgina 99
Noves ciències Genòmica : Part de la Biologia que s’encarrega de l’estudi dels genomes. S’estudien patologies complexes per veure l’associació amb el genoma. Proteòmica: Estudia les proteïnes associades a patologies complexes. metabolómica: Estudia els metabòlits associats a patologies complexes En les tres ciències es  registren perfils genòmics, proteïnes i metabòlits de molts individus amb patologies concretes per associar-los . En un futur, observant el perfil de proteïnes cel·lulars d'individu podrem saber si té o no una patologia.
Genètica del desenvolupament La genètica del desenvolupament pretèn entendre els mecanismes o regles que governen el desenvolupament d’un organisme
Genètica del desenvolupament Desenvolupament  d’un organisme animal Fecundació Proliferació Diferenciació Quines aplicacions  poden  sorgir del coneixement del mecanisme de la  diferenciació ?
L’epigenètica L’epigenètica és la branca de la genètica que estudia quines característiques d’un individu  no  estan determinades per la seqüència de nucleòtids de  l’ADN http://www.youtube.com/watch?v=SXa5cWcPrrY http://www.youtube.com/watch?v=V1lwe0JUMwk
Manipulació dels gens un a un: biotecnologia L’evolució de la ciència i la tecnologia permeten el desenvolupament de la tecnologia de l’ADN recombinant, també anomenada enginyeria genètica o clonació molecular. Consisteix en manipular els gens dels organismes per aconseguir organismes amb característiques diferents a les pròpies o aconseguir substàncies que estan codificades en un gen  i que són difícils de sintetitzar artificialment.
Manipulació dels gens un a un: biotecnologia La diabetis és una malaltia que es caracteritza per una manca de síntesi de l’hormona insulina per part del pàncrees, en conseqüència , els pacients no poden controlar la glucèmia de la sang. L’aportació externa d’Insulina és el seu tractament. Abans de la tecnologia molecular s’obtenia la Insulina del porc i de la vaca, ara s’obté per clonació en bacteris .
Manipulació dels gens un a un: biotecnologia Altres molècules aconseguides per ingenieria genètica ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
La reacció en cadena de la polimerasa PCR Tècnica inventada al 1986 per Kary B. Mullis.  Permet ampliar ràpidament mostres d’ADN. Medecina: Estudi del genoma d’agents infecc com virus o bacteris, estudi de malalties hereditàries. Paleontología, antropología biológica, y ciencias forenses
BIOTECNOLOGIA 1 2 6 3 5 4

More Related Content

What's hot

La pressió
La pressióLa pressió
La pressió
Lurdes Morral
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Genètica ppt
Genètica pptGenètica ppt
Genètica ppt
Núria Guixa Boixereu
 
Mecanismes evolutius
Mecanismes evolutiusMecanismes evolutius
Mecanismes evolutiusmsuils
 
Origen de la vida y evolucion
Origen de la vida y evolucionOrigen de la vida y evolucion
Origen de la vida y evolucion
Edwin Quintanilla
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
INS Escola Intermunicipal del Penedès
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Origen i evolució vida (4ESO)
Origen i evolució vida (4ESO)Origen i evolució vida (4ESO)
Origen i evolució vida (4ESO)
Margalida Colombàs
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Oriol Baradad
 
Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)
Xavier Camacho Cuartero
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
CRP del Tarragonès
 
Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Manel miguela
 
Genètica molecular
Genètica molecularGenètica molecular
Genètica molecular
escorialdigital
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Oriol Baradad
 
Genetica 4 ESO
Genetica 4 ESOGenetica 4 ESO
Genetica 4 ESO
txellrocaprevera
 
ADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESOADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESO
Mireia Llobet
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 

What's hot (20)

La pressió
La pressióLa pressió
La pressió
 
GENÈTICA
GENÈTICAGENÈTICA
GENÈTICA
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
Genètica ppt
Genètica pptGenètica ppt
Genètica ppt
 
Mecanismes evolutius
Mecanismes evolutiusMecanismes evolutius
Mecanismes evolutius
 
Origen de la vida y evolucion
Origen de la vida y evolucionOrigen de la vida y evolucion
Origen de la vida y evolucion
 
Hominització
HominitzacióHominització
Hominització
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Origen i evolució vida (4ESO)
Origen i evolució vida (4ESO)Origen i evolució vida (4ESO)
Origen i evolució vida (4ESO)
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
 
Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.
 
Genètica molecular
Genètica molecularGenètica molecular
Genètica molecular
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
 
Genetica 4 ESO
Genetica 4 ESOGenetica 4 ESO
Genetica 4 ESO
 
ADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESOADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESO
 
Mutacions
MutacionsMutacions
Mutacions
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 

Viewers also liked

La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
Màrius Martínez i Martí
 
Cienciasaños20 experimento griffith
Cienciasaños20 experimento griffithCienciasaños20 experimento griffith
Cienciasaños20 experimento griffithVidalBanez
 
La revolucio genetica
La revolucio geneticaLa revolucio genetica
La revolucio geneticamontsejaen
 
El experimento de griffith
El experimento de griffith El experimento de griffith
El experimento de griffith alivp12
 
Cmc malalties endocrines
Cmc malalties endocrinesCmc malalties endocrines
Cmc malalties endocrinesmariaplanells
 
Les bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCLes bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMC
jusescola
 
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.carlesmb
 
Friedrich Miescher, Frederick Griffith, Oswald Avery
Friedrich Miescher, Frederick Griffith, Oswald AveryFriedrich Miescher, Frederick Griffith, Oswald Avery
Friedrich Miescher, Frederick Griffith, Oswald Avery
Ilan Oppenheimer
 
Experimento de Griffith
Experimento de GriffithExperimento de Griffith
Experimento de Griffith
Hogar
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologiascuadras
 

Viewers also liked (12)

La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
 
Cienciasaños20 experimento griffith
Cienciasaños20 experimento griffithCienciasaños20 experimento griffith
Cienciasaños20 experimento griffith
 
CMC tema 4 la revolución genética
CMC tema 4 la revolución genéticaCMC tema 4 la revolución genética
CMC tema 4 la revolución genética
 
La revolucio genetica
La revolucio geneticaLa revolucio genetica
La revolucio genetica
 
El experimento de griffith
El experimento de griffith El experimento de griffith
El experimento de griffith
 
Cmc malalties endocrines
Cmc malalties endocrinesCmc malalties endocrines
Cmc malalties endocrines
 
Les bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCLes bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMC
 
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
 
Friedrich Miescher, Frederick Griffith, Oswald Avery
Friedrich Miescher, Frederick Griffith, Oswald AveryFriedrich Miescher, Frederick Griffith, Oswald Avery
Friedrich Miescher, Frederick Griffith, Oswald Avery
 
Experimento de Griffith
Experimento de GriffithExperimento de Griffith
Experimento de Griffith
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
ADN I BIOTECNOLOGIA
ADN I BIOTECNOLOGIAADN I BIOTECNOLOGIA
ADN I BIOTECNOLOGIA
 

Similar to La revolució genètica

Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia
mireiacollm
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel LularFub
 
Les bases de la genètica II
Les bases de la genètica IILes bases de la genètica II
Les bases de la genètica II
peceman
 
Revolució genètica
Revolució genèticaRevolució genètica
Revolució genèticacbibi
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dnaconchi
 
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTICVARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
paloma_pili
 
La genètica
La genèticaLa genètica
La genètica
vikitoria90
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t eso
JuliaRomero38
 
Ccmc tema 5-les bases de la genètica
Ccmc tema 5-les bases de la genèticaCcmc tema 5-les bases de la genètica
Ccmc tema 5-les bases de la genètica
tagullo2
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
Jordi Pipó
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
lboliva2
 
Tema 5. genètica
Tema 5. genèticaTema 5. genètica
Tema 5. genètica
Gemma Serra
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliurekhairunisa3
 
2 gentica mendeliana
2 gentica mendeliana2 gentica mendeliana
2 gentica mendeliana
bertachico
 
ELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICSELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICSkhairunisa3
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliurekhairunisa3
 
Materials de l'herència
Materials de l'herènciaMaterials de l'herència
Materials de l'herència
CC NN
 

Similar to La revolució genètica (20)

La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
 
Les bases de la genètica II
Les bases de la genètica IILes bases de la genètica II
Les bases de la genètica II
 
Revolució genètica
Revolució genèticaRevolució genètica
Revolució genètica
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dna
 
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTICVARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
 
La genètica
La genèticaLa genètica
La genètica
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t eso
 
Ccmc tema 5-les bases de la genètica
Ccmc tema 5-les bases de la genèticaCcmc tema 5-les bases de la genètica
Ccmc tema 5-les bases de la genètica
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
Tema 5. genètica
Tema 5. genèticaTema 5. genètica
Tema 5. genètica
 
Biotecnologia i reproducció
Biotecnologia i reproduccióBiotecnologia i reproducció
Biotecnologia i reproducció
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliure
 
2 gentica mendeliana
2 gentica mendeliana2 gentica mendeliana
2 gentica mendeliana
 
3 cromosomes
3 cromosomes3 cromosomes
3 cromosomes
 
ELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICSELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICS
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliure
 
Materials de l'herència
Materials de l'herènciaMaterials de l'herència
Materials de l'herència
 

More from montsejaen

Anomalies del sistema immunitàri
Anomalies del sistema immunitàriAnomalies del sistema immunitàri
Anomalies del sistema immunitàri
montsejaen
 
Inmunologia
InmunologiaInmunologia
Inmunologia
montsejaen
 
Bacteris
BacterisBacteris
Bacteris
montsejaen
 
El relleu terrestre
El relleu terrestreEl relleu terrestre
El relleu terrestre
montsejaen
 
Filogènia protoctista
Filogènia protoctistaFilogènia protoctista
Filogènia protoctista
montsejaen
 
Virologia
VirologiaVirologia
Virologia
montsejaen
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
montsejaen
 
lípids
lípidslípids
lípids
montsejaen
 
glúcids
glúcidsglúcids
glúcids
montsejaen
 
Enzims ( del fenotip al genotip)
Enzims ( del fenotip al genotip)Enzims ( del fenotip al genotip)
Enzims ( del fenotip al genotip)
montsejaen
 
Tema 4 proteines
Tema 4 proteinesTema 4 proteines
Tema 4 proteines
montsejaen
 
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)
montsejaen
 
T8 la diversitat dels éssers vius
T8 la diversitat dels éssers viusT8 la diversitat dels éssers vius
T8 la diversitat dels éssers vius
montsejaen
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemes
montsejaen
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemes
montsejaen
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitat
montsejaen
 
Genetica de poblacions
Genetica de poblacionsGenetica de poblacions
Genetica de poblacions
montsejaen
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbat
montsejaen
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
montsejaen
 
T5 l'atmosfera
T5 l'atmosfera T5 l'atmosfera
T5 l'atmosfera
montsejaen
 

More from montsejaen (20)

Anomalies del sistema immunitàri
Anomalies del sistema immunitàriAnomalies del sistema immunitàri
Anomalies del sistema immunitàri
 
Inmunologia
InmunologiaInmunologia
Inmunologia
 
Bacteris
BacterisBacteris
Bacteris
 
El relleu terrestre
El relleu terrestreEl relleu terrestre
El relleu terrestre
 
Filogènia protoctista
Filogènia protoctistaFilogènia protoctista
Filogènia protoctista
 
Virologia
VirologiaVirologia
Virologia
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
 
lípids
lípidslípids
lípids
 
glúcids
glúcidsglúcids
glúcids
 
Enzims ( del fenotip al genotip)
Enzims ( del fenotip al genotip)Enzims ( del fenotip al genotip)
Enzims ( del fenotip al genotip)
 
Tema 4 proteines
Tema 4 proteinesTema 4 proteines
Tema 4 proteines
 
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point (2)
 
T8 la diversitat dels éssers vius
T8 la diversitat dels éssers viusT8 la diversitat dels éssers vius
T8 la diversitat dels éssers vius
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemes
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemes
 
T6 biodiversitat
T6 biodiversitatT6 biodiversitat
T6 biodiversitat
 
Genetica de poblacions
Genetica de poblacionsGenetica de poblacions
Genetica de poblacions
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbat
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
T5 l'atmosfera
T5 l'atmosfera T5 l'atmosfera
T5 l'atmosfera
 

La revolució genètica

  • 1. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA : REVELACIÓ DELS SECRETS DE LA VIDA
  • 2.
  • 3.
  • 4.
  • 5. Els éssers vius evolucionen
  • 6.
  • 7.
  • 8.  
  • 9.
  • 10.
  • 11. Què és un gen Un gen és un tros d’ADN que conté la informació per fabricar una proteïna Anàlogament són les instruccions per construir alguna cosa.
  • 12. Com es transmet la informació Abans de dividir-se, la cèl·lula fa còpies de tota la informació per repartir-la entre les cèl·lules filles
  • 13.
  • 14. Primera llei de Mendel ( uniformitat de l’F1) X P P F1
  • 15. Segona llei de Mendel ( Segregació independent dels caràcters) X Fecundem les plantes filles entre elles F1 F2 3 de cada 4 1 de cada 4
  • 16.
  • 17. Experiments de Mendel amb pèsols
  • 18.
  • 19. On viatgen els caràcters ( gens ) Heretem els caràcters amb la reproducció, ens assemblem als progenitors perquè cadascun ens dóna un gen per a cada caràcter, aquests gens viatgen als gàmetes
  • 20. On viatgen els caràcters ( gens ) Per cada caràcter hi ha dos gens un patern i un matern. Si només se’n manifesta un diem que aquest és dominant sobre l’altre.
  • 21. b b M M b M M b Fenotip: ulls marrons Genotip Heterozigot (M b)
  • 22.
  • 23. exemple Comenta les imatges segons el que explica la diapositiva anterior
  • 24. RESUMINT Youtube Leyes de Mendel y excepciones teóricas
  • 25. On són els gens? Dintre del nucli de la cèl·lula hi ha l’ADN organitzat en el que es diu Cromatina ( ADN + Proteïnes) Hi ha 2m d’ADN en cada cèl·lula distribuida en 46 troços , que quan es superenrotllen (durant la divisió cel·lular) formen els cromosomes.
  • 26. Cèl·lula epitelial al MET (microscopi electrònic de transmissió) NUCLI CITOPLASMA MEMBRANA
  • 27. Cèl·lula epitelial al MET (microscopi electrònic de transmissió) Membrana nuclear Nucleol Cromatina
  • 28. Constància numèrica dels cromosomes Mosca 5 Centeno 14 Cebra 19 Paloma 16 Caracol 24 Gusano 36 Gato 38 Cerdo 40 Ratón 40 Trigo 42 Rata 42 Conejo 44 Hamster 44 Liebre 46 Hombre 46 Simio 48 Oveja 54 Vaca 60 Caballo 64 Camello 74 Llama 74 Perro 78 Pollo 78 L’espècie humana té 46 cromosomes , emparellats de dos en dos, té llevors 23 parelles, un cromosoma de cada parella el rebem del pare i l’altre de la mare. La parella 23 són els heterocromosomes o cromosomes sexuals
  • 29. El nombre de cromosomes humà és sempre constant, qualsevol error pot provocar un síndrome. Actualment a les dones embarassades amb risc se’ls fa una anàlisi cromosòmica del fetus que es diu amniocentensi De la prova s’obtenen cèl·lules de les que es poden aïllar els cromosomes fetals i es fa un cariotip
  • 30. El descobriment del ADN Miescher 1871 va aïllar del núcli de les cèl·lules de la pus una substància àcida rica en fòsfor a la que va anomenar "nucleína". Un any més tard, en 1872, va aïllar del cap dels espermatozoides del salmó un compost al que va anomenar "protamina" y que va resultar ser una substancia àcida i una altra bàsica. El nombre de àcid nuclèic procedeix del de "nucleína" proposat per Miescher. Fent anàlisis químics es descobreix en els components de l’àcid nucleic
  • 31. De què són fets els gens i com es copien El segle XX va ser molt important en el coneixement del material genètic Griffith 1928 Va descobrir una substància que porta informació Oswald Avery 1944. descobreix que aquesta substànci és ADN
  • 32. La doble hèlix Rosalind Franklin aconsegueix fotografies de difracció de raigs X de la molècula d’ADN Edwin Chargaff 1950 analitza l’ADN i troba una sèrie de regularitats La proporción de Adenina (A) es igual a la de Timina (T) La proporción de Guanina (G) es igual a la de Citosina (C) La proporción de bases púricas (A+G) es igual a la de las bases pirimidínicas (T+C)
  • 33. La doble hèlix James Watson i Francis Crick recullen totes les troballes prèvies i proposen el model de la doble hèlix. I reben el premi Nobel de medecina al 1962 per Poels seus descobrimients en relació amb l’estructura molecular dels àcids nucleícs i la seva significació par la transmisió de la informació en la matèria viva.
  • 34. Composició dels àcids nucleics Les molècules anteriors s’uneixen per formar nucleòtids, hi ha 8 tipus de nucleòtids, dependent de la pensosa (ribosa o desoxirribosa) i de la Base Nitrogenada ( Adenina, Timina, Guanina, Citosina, Uracil) A; T; G, C, U RIBOSA DESOXIRRIBOSA
  • 35. ADN L’ADN està format per la unió de dexoxirribonucleòtids , formats per: Els nucleòtids formen cadenes unint-se per l`àcid fosfòric Els nucleòtids formen cadenes unint-se per l`àcid fosfòric
  • 36. ADN Dues cadenes s’uneixen en sentit contrari encaixant les bases de manera complementària A=T i C=G
  • 37. ADN La doble cadena s’enrotlla en una doble hèlix dextrogira donant una forma semblant a una escala de caragol a on les baranes són la desoxirribosa i els fosfats i els esglaons són les bases nitrogenades.
  • 38. ARN L’ARN és un àcid nucleic que també es troba dintre de la cèl·lula. Està format per nucleòtids de RIBOSA i com a Bases nitogenades : A; C; G; U. No té T . Els nucleòtids s’uneixen formant molècules d’una sola cadena
  • 40. Dogma central de la Biologia Molecular REPLICACIÓ TRANSCRIPCIÓ TRADUCCIÓ
  • 41. Dogma central de la Biologia Molecular TRANSCRIPCIÓ TRADUCCIÓ REPLICACIÓ
  • 42. La duplicació de l’ADN El model de la doble hèlix no només explica les fotos de Franckin i les regles de chargaff, també pot explicar la duplicació de l’ADN
  • 43. Per a què serveixen els gens L’ADN conté els gens, sabem on és i que és capaç de fer còpies de sí mateix, però , com està codificada la informació genètica? Un gen és la informació necessària per construir una proteïna. Les dues molècules comparteixen un codi de manera que una seqüència de nucleòtids d’ADN correspon a una de aa d’una proteïna
  • 44. Les proteïnes es caracteritzen per la seqüència d’AA, molècules més petites que les composen. Hi ha 20 AA diferents que formen totes les proteïnes
  • 45. Per a què serveixen els gens Aquests són els 20 AA que formen TOTES les proteïnes
  • 46. La traducció El codi genètic, és el conjunt d’instruccions que serveixen per fabricar les proteïnes a partir de l’ordre o seqüència dels nucleòtids que formen l’ADN. Aquest codi determina que cada grup de 3 nucleòtids codifica per un aminoàcid. ATTCGCGCCGTTAGCTAACCGTTGACCTATTACCCTTACG Quins aa formaran la proteïna corresponent?
  • 47. El codi genètic L’hemoglobina S o defectuosa no funciona bé i fa que els gl.vermells tinguin frma de falç
  • 49. El genoma humà Al 2003 es va publicar per primera vegada la seqüència del genoma humà Només el 5% del nostre genoma són gens i tenim uns 27.000, la resta és DNA escombraria, introns i gens d’ARN RESUM
  • 50. El genoma humà Enacra no es sap quina és la funció de tant d’ADN sense sentit, saber la seqüència està molt lluny d’entendre el genoma. No hi ha correlació entre complexitat de l’organisme i nombre de gens Figura 4.24 pàgina 99
  • 51. Noves ciències Genòmica : Part de la Biologia que s’encarrega de l’estudi dels genomes. S’estudien patologies complexes per veure l’associació amb el genoma. Proteòmica: Estudia les proteïnes associades a patologies complexes. metabolómica: Estudia els metabòlits associats a patologies complexes En les tres ciències es registren perfils genòmics, proteïnes i metabòlits de molts individus amb patologies concretes per associar-los . En un futur, observant el perfil de proteïnes cel·lulars d'individu podrem saber si té o no una patologia.
  • 52. Genètica del desenvolupament La genètica del desenvolupament pretèn entendre els mecanismes o regles que governen el desenvolupament d’un organisme
  • 53. Genètica del desenvolupament Desenvolupament d’un organisme animal Fecundació Proliferació Diferenciació Quines aplicacions poden sorgir del coneixement del mecanisme de la diferenciació ?
  • 54. L’epigenètica L’epigenètica és la branca de la genètica que estudia quines característiques d’un individu no estan determinades per la seqüència de nucleòtids de l’ADN http://www.youtube.com/watch?v=SXa5cWcPrrY http://www.youtube.com/watch?v=V1lwe0JUMwk
  • 55. Manipulació dels gens un a un: biotecnologia L’evolució de la ciència i la tecnologia permeten el desenvolupament de la tecnologia de l’ADN recombinant, també anomenada enginyeria genètica o clonació molecular. Consisteix en manipular els gens dels organismes per aconseguir organismes amb característiques diferents a les pròpies o aconseguir substàncies que estan codificades en un gen i que són difícils de sintetitzar artificialment.
  • 56. Manipulació dels gens un a un: biotecnologia La diabetis és una malaltia que es caracteritza per una manca de síntesi de l’hormona insulina per part del pàncrees, en conseqüència , els pacients no poden controlar la glucèmia de la sang. L’aportació externa d’Insulina és el seu tractament. Abans de la tecnologia molecular s’obtenia la Insulina del porc i de la vaca, ara s’obté per clonació en bacteris .
  • 57.
  • 58. La reacció en cadena de la polimerasa PCR Tècnica inventada al 1986 per Kary B. Mullis. Permet ampliar ràpidament mostres d’ADN. Medecina: Estudi del genoma d’agents infecc com virus o bacteris, estudi de malalties hereditàries. Paleontología, antropología biológica, y ciencias forenses
  • 59. BIOTECNOLOGIA 1 2 6 3 5 4