4ESO T8 Ecosistemes 11_12

1. TEMA 8:
LA DINÀMICA DELS ECOSISTEMES

2. INTRODUCCIÓ

4. MÈTODE CIENTÍFIC

5. MÈTODE CIENTÍFIC

6. 1. L’ESTRUCTURA DE L’ECOSISTEMA
1.1 COMPONENTS
 DEFINICIÓ:”CONJUNT DE POBLACIONS DE
DIFERENTS ESPÈCIES INTERRELACIONADES
(BIOCENOSI ) EN UN DETERMINAT LLOC ON HI HA
CERTES CARACTERÍSTIQUES FISICOQUÍMIQUES
(BIÒTOP ). =>
 ECOSISTEMA = BIOCENOSI (MAT. VIVA) + BIÒTOP ( MAT. INERT )
 BIOCENOSI = POBLACIONS DE DIFERENTS
ESPÈCIES + RELACIONS BIÒTIQUES .
 BIÒTOP = ENERGIA + SUBSTÀNCIES MINERALS +
SUBSTRAT O SUPERFÍCIE ON VIUEN ELS
ORGANISMES ( SEGÜENT DIAP.)+ MEDI O FLUID
(AIGUA O AIRE: EN SEG.DIAP.) + CONDICIONS BIÒTOP
AMBIENTALS (TEMP., HUMITAT, LLUM, BIOCENOSI
SALINITAT...).
 DIMENSIÓ: ( DIAP SEGÜENT)

7. CONTINUACIÓ  COMPONENTS:
 DIMENSIÓ: PER ESTUDI ES DELIMITEN ZONES PETITES EX. UN ARBRE. SI AGRUPEM
PODEN SER: UN LLAC, MUNTANYA, BOSC, ATOL => CONSIDERATS AÏLLATS =>
REALMENT NO => ESTAN RELACIONATS=>
TOTA TERRA UN GRAN ECOSISTEMA.

8. DIFERENTS SUBSTRATS:
 L’ESTRUCTURA FÍSICA I COMPOSICIÓ DEL
SUBSTRAT INFLUEIXEN EN L’ANATOMIA,
FISIOLOGIA, COMPORTAMENT I
DISTRIBUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS.
 TIPUS DE SUBSTRATS:
 EL SÒL
 LA SUPERFÍCIE DE L’AIGUA
 ELS SEDIMENTS DEL FONS
 EL COS D’UN ÉSSER VIU O LES SEVES
RESTES ORGÀNIQUES
ELS MEDIS:
-NO ESTAN SEPARATS DEL TOT :
•ELS ORGANISMES SUBTERRANIS
TAMBÉ ESTAN ENVOLTATS EN UN
D’AQUESTS MEDIS.
•EN AIRE HI HA HUMITAT I EN AIGUA HI
HA GASOS DISSOLTS.

9. ELS ORGANISMES S’ADAPTEN AL MEDI AMB ELS OBJECTIUS DE:
 AL MEDI AQUÀTIC: ACTIVITAT 1 :
 AGUANTAR LA PRESSIÓ DE L’AIGUA => COS
FUSIFORME, NO CAVITATS AMB AIRE....
 REGULAR % SALS => EXPULSAR SALS PER BRÀNQUIES
PELS MARINS , GENERANT MOLTA ORINA EN AIGUA
DOLÇA...
 MOURE’S EN MEDI VISCÓS=< COS FUSIFORME..
 REBRE PROU LLUM=> PIGMENTS FOTOSINTÈTICS EN
ALGUES...
 OBTENIR OXIGEN => PER BRÀNQUIES, PELL O CAPES
PROTECTORES..
 MANTENIR LA FORMA O PROTEGIR –SE => ESQUELETS,
CLOSQUES...
• AL MEDI TERRESTRE:
• OBTENIR I MANTENIR AIGUA => ARRELS LLARGUES,
MOBILITAT EN ANIMALS, PRESÈNCIA RESERVES
D’AIGUA...
• FER FUNCIONS VITALS EN TEMPERATURA ÒPTIMA =>
FLORACIÓ ESTACIONAL, PÈRDUA FULLES,CAPES
AÏLLANTS I SUDORACIÓ, HIBERNACIÓ, LETARGIA,
MIGRACIÓ...
• MOURE’S
• OBTENIR OXIGEN => PER PULMONS , TRÀQUEES...
• SOSTENIR-SE I PROTEGIR- SE => ESQUELET, CLOSCA...

10. FER EXERCICI 1 DEL LLIBRE.

11. 1.2 NÍNXOL ECOLÒGIC I ACTIVITAT 2:
HABITAT
 NÍNXOL ECOLÒGIC D’UNA ESPÈCIE ÉS EL CONJUNT
D’ ESTRATÈGIES QUE DESENVOLUPA PER
ACONSEGUIR ALIMENT I ELS RANGS DE TOLERÀNCIA
QUE PRESENTA DAVANT DE FACTORS AMBIENTALS
I L’
( INTERVAL DE CONDICIONS EN QUE POT VIURE UNA HABITAT?
ESPÈCIE DETERMINADA )
 EX. EN = NÍNXOL: TOTS ELS HERBÍVORS ALIMENTATS
PER HERBES FINS = ALTURA I AMB NECESSITATS
AMBIENTALS SIMILARS.
 ENTRE ESPÈCIES DE = NÍNXOL => COMPETÈNCIA
( VEURE DIAP. SEGÜENT)
 HÀBITAT D’UNA ESPÈCIE ÉS CONJUNT DE LLOCS ON
HABITA O PODRIA HABITAR .
AIXÍ DIFERÈNCIES ENTRE:
 NÍNXOL HÀBITAT
-OFICI O FUNCIÓ -LLOC
(MENJADOR HERBES) ( PRATS)
 FACTORS LIMITANTS: FACTORS QUE TENEN RANGS
DE TOLERÀNCIA + ESTRET I IMPOSEN + RESTRICCIONS.
EX 1. POCS FOSFATS A L’ AIGUA => CREIX MENYS
FITOPLÀNCTON.
ACTIVITAT 3:
EX.2 POCA PLUJA AL DESERT => LIMITA VIDA DE QUINA ESPÈCIE TOLERA MAJORS
PLANTES. CANVIS DE SALINITAT EN L’AIGUA ON
DINS RANG TOLERÀNCIA HI HA : VIU, UNA TRUITA O UNA ANGUILA?
-RANG ÒPTIM : ELEVADA ABUNDÀNCIA O ACTIVITAT DE
L’ESPÈCIE.
- VALOR ÒPTIM: ABUNDÀNCIA O ACTIVITAT MÀXIMA.

12. ACTIVITAT 4 :EXEMPLE DE COMPETÈNCIA ENTRE 2 ESPÈCIES QUE BUSQUEN EL
MATEIX RECURS (ALIMENT O TERRITORI) => LLUITEN PER MATEIX NÍNXOL.
QUÈ LI PASSA A CADASCUNA DE LES 2 ESPÈCIES QUAN ESTAN JUNTES?

13. FER EXERCICI 2 DEL LLIBRE:

14. ACTIVITAT 5: A)INDICA L’ HÀBITAT I EL NÍNXOL DE CADA ESPÈCIE.
B)IDENTIFICA I ANOMENA LES ESPÈCIES COMUNES QUE ESTAN REPRESENTADES EN AQUEST
EXERCICI I EN L’ANTERIOR DEL LLIBRE. C) EN QUE ET BASES PER IDENTIFICAR-LES A MÉS A MÉS
DE L’ ASPECTE EXTERIOR? D) HI HA ALGUNA ESPÈCIE EN QUE NO CONCORDA L’ASPECTE I L’ALTRE
CARÀCTER EN QUE ET FIXES? PER QUÈ?

15. ACTIVITAT 6:
 A) Quines diferències observes entre
ambdues gràfiques ? Quina seria la
causa ?
 B) Quin factor abiòtic s’està estudiant?
Com es comporten les espècies respecte
a ell ?

16. Activitat 7 : RECORDANT EL CONCEPTE DE BIODIVERSITAT RESPON:
a)En quines latituds de la Terra hi ha ecosistemes amb major Biodiversitat?
b)Segons el gràfic, en quin moment de la historia de la vida a la Terra han hagut fortes caigudes de la
Biodiversitat? Per quines causes? Quins organismes van sobreviure els més generalistes o els més específics ?
c) Sabent que actualment 1/3 del medicaments contra el càncer i altres malalties procedeixen de la selva
tropical creus que ha d’haver-hi deforestació ? Quines són actualment les causes de pèrdua de biodiversitat?
Què cal fer per protegir la biodiversitat?

17. 2. L’ENERGIA I LA MATÈRIA DELS ECOSISTEMES
2.1 L’ENERGIA SOLAR
 ECOSISTEMA NECESSITA ENERGIA
 VE DEL SOL
 A CAPES ALTES : ARRIBA 2 cal/cm3/min
(CONSTANT SOLAR).
 FORMADA DE DIFERENTS LONGITUDS
D’ONA EN 3 GRUPS:
 R. ULTRAVIOLADES: D’ONA CURTA=>
MOLTA ENERGIA=> PODEN ALTERAR
ADN (PELL)=> CÀNCER.
 R. VISIBLES O LLUMINOSES: LONG.
ONA I ENERGIA MITJANA. LES
VEIEM=> JUNTES FORMEN LLUM
BLANCA I SEPARADES ARC S. MARTÍ
(CURTES:BLAVES, LLARGUES:
VERMELLES)
 R. INFRAROGES: LONG. ONA LLARGA
I POCA ENERGIA => CALOR.
• AL ENTRAR A ATMOSFERA:
DISPERSIÓ, REFLEXIÓ I ABSORCIONS
=> SOLS ARRIBA A SUPERFÍCIE EL
45%. ES RETORNA COM CALOR.

18. FER EXERCICIS 3 I 4 PG. 158 DEL LLIBRE

19. 2.2 FLUX DE L’ENERGIA I EL CICLE DE LA MATÈRIA
 PART PETITA D’ENERGIA SOLAR VA A ORG.
FOTOSINTÈTICS => MAT. INORGÀNICA =>
MAT. ORG.
CO2 + H2O + SALS -> MIDÓ I CEL·LULOSA
• DINS CÈL·LULES DE PLANTES I ANIMALS:
MAT. ORG. ES DEGRADA A MOLÈCULES
SENZILLES => S’OBTÉ ENERGIA I PART
S’ESCAPA COM CALOR .
• EN ECOSISTEMA HI HA FLUX LINEAL
D’ENERGIA:
E. LLUMINOSA -> E. QUÍMICA -> CALOR
• MATÈRIA TÉ CICLE DE TRANSFORMACIÓ
CONSTANT:
H2O,CO2 I SALS -> CONSTITUEIXEN MOLÈCULES
ORG. DE PLANTES -> HERBÍVORS ->
CARNÍVORS -> TOTS SÓN DESCOMPOSTOS
PER DESCOMPONEDORS -> MOLÈCULES
INORGÀNIQUES -> TORNA EL CICLE.
EN CADA PAS HI HA PÈRDUA DE CALOR -
FER EXERCICIS 5,6,7 PG. 159
DEL LLIBRE

20. 2.3 ELS CICLES BIOGEOQUÍMICS
RUTES DELS ELEMENTS QUÍMICS AL PASSAR DE MAT. INORG. ( ROQUES -> SÒL) A MAT. ORG. DE
PLANTES -> ANIMALS -> MAT. INORG. PER DESCOMPONEDORS.-> AL SÒL
 CICLE HIDROGEN I OXIGEN :
H2 + O2 -> AIGUA ->PLANTES -> FOTOSÍNTESI -> SURT O2
CAP ATMOSF. I H2 S’UNEIX AL CO2 => MAT. ORG. + RESP.
CEL·LULAR ( O2 )=> CO2 + H2O ( VAPOR) -> VAPOR A
ATMOSFERA -> PRECIPITACIONS -> AL SÒL => TORNA
CICLE.

21. CICLE DEL CARBONI:
FER EXERCICIS 8 I 9 PG.160 LLIBRE
CARBÓ
PETROLI

22. EL CICLE DEL NITROGEN
NH3 I UREA

23. EL CICLE DEL FÒSFOR
FER EXERCICIS 10 FINS 13 PG. 161 DEL LLIBRE
ÚNICA VIA
PER
ARRIBAR A
SUPERFÍCIE
ÀCIDS NUCLEICS I
FOSFOLÍPIDS
ALGUES
FOSFATS

24. 2.4 NIVELLS TRÒFICS DE L’ECOSISTEMA:
ÉS EL CONJUNT D’ORGANISMES D’UNA COMUNITAT AMB NUTRICIÓ = =>
OCUPEN = POSICIÓ EN CADENA ALIMENTÀRIA. SÓN :

25. 2.5 CADENES I XARXES TRÒFIQUES
• CADENA ALIMENTÀRIA O TRÒFICA
( DEL GREC TROFOS = ALIMENT) :
*“ÉS REPRESENTACIÓ LINEAL DE
RELACIÓ ALIMENTÀRIA ESTABLERTA
ENTRE ORGANISMES D’UN
ECOSISTEMA ON CADASCUN
S’ALIMENTA DEL PRECEDENT I ÉS
ALIMENT DEL SEGÜENT”.
* HA D’HAVER COM A MÍNIM :
1 PRODUCTOR + 1 CONSUMIDOR +
1 DESCOMPONEDOR EX.
HERBES -> LLEBRES -> FONGS
* SOLEN SER + LLARGUES AL HAVER
CONSUMIDORS SECUNDARIS I
TERCIARIS .
• XARXES TRÒFIQUES : “CONJUNT DE
CADENES ALIMENTÀRIES
INTERRELACIONADES PER
COMPARTIR ALGUNES BAULES “
* CADA ORGANISME TÉ DIVERSES
FONTS D’ALIMENT I TAMBÉ ÉS
L’ALIMENT DE DIFERENTS
DEPREDADORS.
* PODEN SER MOLT COMPLEXES.
* L’ALTERACIÓ EN UN PUNT POT =>
AFECTACIÓ DE MOLTS ORGANISMES
• EXEMPLE -------

26. FER EXERCICIS 14 FINS 18 PG. 163 DEL LLIBRE

27. 2.6 BIOMASSA, LA PRODUCCIÓ I LA
PRODUCTIVITAT DE L’ECOSISTEMA
A) BIOMASSA
 “ÉS LA MASSA DELS ESSERS VIUS PER UNITAT DE SUPERFÍCIE ( EN ECOSISTEMES TERRESTRES) O
DE VOLUM ( EN AQUÀTICS)”
 ES MESURA EN : g/cm2 , g/cm3 , Kg/ha I cal/ unitat de sup. o de volum.
 ES POT PARLAR DE BIOMASSA TOTAL DE L’ECOSISTEMA ,PERÒ NORMALMENT S’INDICA LA
BIOMASSA DE CADA NIVELL TRÒFIC.

28.  “ ÈS L’AUGMENT DE BIOMASSA PER UNITAT DE TEMPS”.
B)PRODUCCIÓ
 ES MESURA EN: mg/cm3 /dia, o en Kg/ha/any.
 EL VALOR DE LA PRODUCCIÓ ÉS MOLT IMPORTANT => ÉS QUANTITAT DE MAT.
ORG. QUE CADA NIVELL POSA A DISPOSICIÓ DEL NIVELL SEGÜENT.
NORMALMENT LLEI DEL 10% => PRODUCCIÓ D’UN NIVELL TRÒFIC = 10% DE LA
PRODUCCIÓ DEL NIVELL TRÒFIC QUE LI SERVEIX D’ALIMENT. PER EXEMPLE:
PRODUCCIÓ PRODUCTORS = X mg/cm3 /dia
PRODUCCIÓ CONSUMIDOR PRIMARI = 10% . X mg/cm3 /dia
És la dels
productors
És la real=>
l’aprofitada
Dels consumidors
Producció neta= prod. Bruta – energia per respirar

29. C) PRODUCTIVITAT
 ÉS LA RELACIÓ ENTRE PRODUCCIÓ I BIOMASSA.
 EN GENERAL: ELS ORGANISMES + PETITS , DE VIDA + CURTA I REPRODUCCIÓ RÀPIDA
=> ELS + PRODUCTIUS.
 EX. PRODUCTIVITAT DIÀRIA FITOPLÀNCTON MARÍ SOL SER = 50% I
PRODUCTIVITAT PLANTES HERBÀCIES (TERRESTRES) SOLS = 1%

30. 2.7 LES PIRÀMIDES ALIMENTÀRIES
 “ ÉS UNA REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS NIVELLS TRÒFICS D’UN ECOSISTEMA ON CADA NIVELL
ESTÀ REPRESENTAT PER UN RECTANGLE”
 EN LA BASE: NIVELL PRODUCTORS
 DESPRÉS A SOBRE: CONSUMIDORS PRIMARIS..... I AIXÍ SUCCESSIVAMENT.
 LA GRANDÀRIA DE CADA RECTANGLE ESTÀ EN RELACIÓ A LA BIOMASSA ( PIRÀMIDE DE
BIOMASSA), LA PRODUCCIÓ ( P. DE PRODUCCIÓ ) O DEL Nº INDIVIDUS ( P. DE NOMBRES).
 PIRÀMIDE DE PRODUCCIÓ: TÉ SEMPRE FORMA PIRAMIDAL.
P. DE NOMBRE I DE BIOMASSA : PODEN SER INVERTIDES , AMB UN NIVELL INF. + PETIT QUE EL SUP.
EX.1: DE 1 ARBRE ->S’ALIMENTEN MOLTS OCELLS -> ATACATS PER MOLTS PARÀSITS => HI HA +
PARÀSITS QUE OCELLS.
EX.2 : BIOMASSA NIVELL INFERIOR ES RENOVA CADA DIA I BIOMASSA NIVELL SUPERIOR HO FA
CADA MES => BIOMASSA MOLT PETITA DEL PRIMER MANTÉ BIOMASSA + GRAN DEL SEGON.

31. FER EXERCICIS 19 A 25 PG. 165 DEL LLIBRE.

32. 3. SUCCESSIÓ ECOLÒGICA
•DEF.:“ CANVIS GRADUALS EN COMPOSICIÓ D’ESPÈCIES DE LA COMUNITAT AL LLARG DEL
TEMPS PER RESPOSTA A CANVIS MEDIAMBIENTALS => UNES ESPÈCIES SÓN SUBSTITUÏDES
PER ALTRES + EFICACES PER APROFITAR ENERGIA => AL FINAL QUEDEN LES + EFICACES (
COMUNITAT CLÍMAX => INVARIABLE EN EL TEMPS)”.
•2 TIPUS DE SUCCESSIONS:
 S. ECOLÒGICA PRIMÀRIA: LLOCS ON MAI HA HAGUT ÉSSERS VIUS EX. EN ILLA VOLCÀNICA
DESPRÉS D’ERUPCIÓ. LES 1eres ESPÈCIES SÓN LES PIONERES: BACTERIS , MOLSES, LÍQUENS
=> ALTERACIÓ ROCA => SÒL => HERBES => ARBUSTS => ARBRES ( + ALTS => CAPTEN + LLUM =>
FAN OMBRA A ANTERIORS), PER TANT.... ESPÈCIES DE – BIOMASSA I VIDA + CURTA => SÓN
SUBSTITUÏDES PER DE + BIOMASSA I VIDA + LLARGA .
 S. ECOLÒGICA SECUNDÀRIA: LLOCS ON ABANS HAVIA HAGUT ALTRES COMUNITATS , PERÒ
HAN ESTAT ALTERADES TOTAL O PARCIALMENT. EX. BOSC INCENDIAT O CONTAMINAT O
CAMPS DE CULTIU ABANDONATS.

33. EXEMPLE DE SUCCESSIÓ ECOLÒGICA A LANZAROTE
TIMANFAYA (erupció en S. XVIII )
Sense vegetació 1ers: Líquens

34. 2on: ZONA AMB + VEGETACIÓ

35. COLADES :
ZONA DE LOS VERDES:
VORA CASA CÈSAR MANRIQUE: BASTANT MÉS EVOLUCIONAT
PARCIALMENT I POC EVOLUCIONAT

36. ZONA DE LOS VERDES: TUB DE LAVA I ZONA + EVOLUCIONADA

37. PART NORD DE L’ILLA FRUIT DE COLADES BASTANT MÉS
ANTIGUES: MOLT MÉS EVOLUCIONAT=> APARICIÓ ARBRES

38. FER EXERCICIS 26 I 27 PG. 166 LLIBRE