SlideShare a Scribd company logo
Míriam Redondo
BIOLOGIA i GEOLOGIA. 4t ESO
ON ES TROBA LA INFORMACIÓ GENÈTICA?
La informació genètica està guardada en unes molècules anomenades àcid
desoxiribonucleic (ADN) que es troba en el nucli de totes les cèl·lules de
l’organisme (també hi ha ADN mitocondrial).
L'ESTRUCTURA DE L'ADN
L'ADN és un àcid nucleic. És un polímer
format per una doble cadena de
polinucleòtids.
Aquesta doble cadena de nucleòtids es
disposa en forma de doble hèlix.
Si ets fan de la sèrie The Big Bang Theory has vist molts
cops aquesta estructura en forma de doble hèlix!
L'ESTRUCTURA DE L'ADN
L'ADN és un polímer de nucleòtids.
Cada nucleòtid està format per:
- un sucre (la desoxiribosa de cinc carbonis)
- un grup fosfat
- una base nitrogenada
En l'ADN existeixen quatre tipus
de bases nitrogenades:
Adenina (A)
Timina (T)
Citosina (C)
Guanina (G)
ÀCIDS NUCLEICS: ADN I ARN
L'ESTRUCTURA DE L'ADN
Les dues cadenes de polinucleòtids
es disposen enrotllades
helicoïdalment sobre un mateix
eix formant una doble hèlix .
Els esquelets pentosa-fosfat de
les dues cadenes es troben a la
part exterior mentre que les bases
nitrogenades es disposen cap a
l’interior enllaçades per ponts
d’hidrogen, de tal manera que
sempre s’aparellen A amb T i C
amb G.
Així les dues cadenes són
complementàries.
L'ESTRUCTURA DE L'ADN
Les dues cadenes de
polinucleòtids es mantenen
unides gràcies als ponts
d'hidrogen que s'estableixen
entre les bases nitrogenades
complementàries:
A-T
C-G
LA CROMATINA: L'ADN ESTÈS
Si la cèl·lula no s'està dividint (interfase),
l'ADN es troba estès, formant una estructura
dispersa associada a proteïnes, que ocupa la
major part del nucli i que rep el nom de
cromatina.
ELS CROMOSOMES: L'ADN COMPACTAT
Quan la cèl·lula entra en divisió la
cromatina se condensa i forma
unes estructures en forma de
bastonets anomenades
cromosomes.
ELS CROMOSOMES: L'ADN COMPACTAT
Els cromosomes tenen forma de bastonet allargat o filamentós i estan
formats per una doble cadena d'ADN extremadament compactat. Així
doncs, són els orgànuls cel·lulars que contenen el material portador de
l’herència biològica.
ELS CROMOSOMES: L'ADN COMPACTAT
Els cromosomes només poden veure's clarament durant els processos
de divisió cel·lular, ja que si no el material es troba dispers i granulat
formant la cromatina.
Quan s’inicia la divisió cel·lular es produeix una duplicació de l’ADN, i
apareixen dues fibres d’ADN idèntiques anomenades cromàtides, que
queden unides per un punt anomenat centròmer. El centròmer
divideix el cromosoma en dos parts, els braços, que poden ser iguals
o no, segons la posició que hi ocupe.
ELS CROMOSOMES: L'ADN COMPACTAT
ELS CROMOSOMES: L'ADN COMPACTAT
EL NOMBRE DE CROMOSOMES
Cada espècie té un nombre determinat de filaments d'ADN o, el que és el
mateix, un nombre determinat de cromosomes.
La informació continguda en els cromosomes marca tots i cadascun dels
caràcters de l'ésser viu. Cada espècie és diferent d'una altra no només pel
nombre de cromosomes sinó pel material genètic contingut en ells.
ELS CROMOSOMES HOMÒLEGS
En el cas d'éssers vius amb reproducció sexual (mascle i femella) el
nombre de cromosomes és parell, la meitat proporcionada per
l'espermatozoide del pare i l'altra meitat per l'òvul de la mare. Per això es
parla de parelles de cromosomes homòlegs.
ELS CROMOSOMES
Els humans tenim 23 parelles de cromosomes, la meitat proporcionats pel
nostre pare i l'altra meitat per la nostra mare.
●
22 parelles són homòlegs i s'anomenen autosomes.
●
els altres dos són els cromosomes sexuals o heterocromosomes,
XX per a les dones i XY per als homes.
EL CARIOTIP
El cariotip és característic de cada espècie. L’estudi del cariotip permet
detectar anomalies genètiques.
El cariotip és una composició fotogràfica on apareixen
tots els cromosomes ordenats segons la mida i la forma.
cariotip femení: 46
XX
EL CARIOTIP Cariotip normal humà del sexe masculí: 46, XY
El nombre de cromosomes d'una
espècie roman constant de
generació en generació.
ELS CROMOSOMES HOMÒLEGS SE SEPAREN DURANT LA MEIOSI
La reproducció sexual consisteix en la fusió dels gàmetes procedents de
dos individus diferents d'una mateixa espècie. El resultat d'aquesta
fecundació és un zigot que presenta el doble de cromosomes que els
gàmetes.
La clau d'aquest fet està en un
tipus de divisió cel·lular
anomenada meiosi.
ELS CROMOSOMES HOMÒLEGS SE SEPAREN DURANT LA MEIOSI
La meiosi és un tipus de divisió cel·lular en el que s'obtenen cèl·lules
filles amb la meitat de la dotació cromosòmica que la cèl·lula mare.
ELS CROMOSOMES HOMÒLEGS SE SEPAREN DURANT LA MEIOSI
Els gàmetes masculins o espermatozoides es formen gràcies a una
meiosi i una posterior diferenciació. Per això tenen la meitat de
cromosomes que qualsevol altra cèl·lula de l'organisme.
ELS CROMOSOMES HOMÒLEGS SE SEPAREN DURANT LA MEIOSI
Els gàmetes femenins o òvuls es formen gràcies a la meiosi i una
posterior diferenciació. Per això tenen la meitat de cromosomes que
qualsevol altra cèl·lula de l'organisme.
ELS GÀMETES TENEN LA MEITAT DE CROMOSOMES
Els gàmetes són cèl·lules haploides. Els dels éssers humans contenen
23 cromosomes.
ELS CROMOSOMES CONTENEN ELS GENS
En cada cromosoma hi ha un nombre determinat de gens.
Un gen és la unitat hereditària elemental, és un fragment d’ADN, que
porta la informació codificada d’un determinat caràcter.
ELS CROMOSOMES CONTENEN ELS GENS
Els cromosomes homòlegs són idèntics des del punt de vista morfològic i
genèticament anàlegs perquè contenen informació per als mateixos
caràcters tot i que no sempre aquesta és idèntica.
Les diferents “alternatives” (originades per
mutació) que pot codificar un gen per a un
mateix caràcter s’anomenen al·lels.
Quan els dos cromosomes homòlegs
porten el mateix al·lel (per exemple el
patern porta “ulls blaus” i el matern
també) diem que aquell individu és
homozigòtic per aquell caràcter.
Quan els dos cromosomes homòlegs
porten al·lels diferents (el patern porta
“ulls blaus” i el matern “ulls marrons”)
diem que aquell individu és
heterozigòtic per aquell caràcter.
AL·LELS: HOMOZIGOSI I HETEROZIGOSI
ELS GENS CONTENEN LA INFORMACIÓ PER FABRICAR PROTEÏNES
Un gen és una seqüència de nucleòtids en la molècula d'ADN que conté
la informació a partir de la qual se sintetitza una determinada
proteïna.
ELS CROMOSOMES CONTENEN ELS GENS
La seqüència dels nucleòtids (bases nitrogenades) determina el gen.
ELS CROMOSOMES CONTENEN ELS GENS
La seqüència dels nucleòtids (bases nitrogenades) determina el gen.
ELS CROMOSOMES CONTENEN ELS GENS
Un gen pot estar format per una seqüència d'unes poques bases o per
milers...
...ATTTGCGCGCTATAGGCCGGGCTTTAACCCACTGCGATCTGCACATCGGCCTAT
AAACTGCTACARTAGGCCTCGATGCTGGACACAGTCGCTGGGTCTCTTCACCAAA
GAGAGAGTCTCGACTAGCTGACTATGTTTCATATAGCTATSCCATTGGATCGTAGC
TAGCTGCCGTAATTACACCGATCTTCGATACATGCGTAGCTGCCTGACCCTGCAGT
CTTCGCAGTCGATCATAGTCGATCTAGGCGGCACTCTCTAATATAGATTACACATC
CTGGTACCAATGACATGAGAGTCTCGACTAGCTGACTATGSTCATATAGCTGGACA
CAGTCGCTGGGTCTCTTCACCAAAGAGAGAGTCTCGACTAGCTGACTATGATTTCA
TATAGCTATACCATTGGATCGTAGCTAGCTGCCGTAATTACACCGATCTTCGATAC
ACTATCCCATTGGATCGTAGCTAGCTGCCGTAATTACACCGATCTTCGATACATGC
GTAGCTGCCTGACCCTGCAGTCTGAGAGTCTCGACTAGCTGACTATGTTTCATATA
GCTGGACACAGTCGCTGGGTCTCTTCACCAAAGAGAGAGTCTCGACTAGCTGACT
ATGGTACATATAGCTATCCCATTGGATCGTATCGCCTGGACACAGTCGCTGGGTCT
CTTCACCAAAGAGAGAGTCTCGACTAGCTGACTATGCTCCATATAGCTATACCATT
GGATCGTAGCTAGCTGCCGTAATTACACCGATCTTCGATACATTCGCTCACTAT....
L'EXPRESSIÓ DELS GENS
L'expressió d'un gen és un procés complex i molt ben controlat. consta
de dues fases principals: la transcripció (es forma ARN prenent com a
motlle l'ADN) i la traducció (l'ARN es descodifica).
Els gens s'expressen= a partir d'ells es formen proteïnes.
L'EXPRESSIÓ DELS GENS
L'expressió d'un gen és un procés complex i molt ben controlat. consta
de dues fases principals: la transcripció i la traducció.
Els gens s'expressen= a partir d'ells es formen proteïnes.
L'EXPRESSIÓ DELS GENS
A partir d'una combinació
de bases nitrogenades que
marca l'inici, cada 3 bases
constitueixen un codó que
codifica per a un aminoàcid
concret.
L'EXPRESSIÓ DELS GENS
L'EXPRESSIÓ DELS GENS
EL CODI GENÈTIC
El codi genètic és universal (comú a tots els éssers vius). El codi defineix
la relació entre cada seqüència de tres nucleòtids, anomenada codó, i
cada aminoàcid.

More Related Content

What's hot

UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
INS Escola Intermunicipal del Penedès
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Origen i evolució vida (4ESO)
Origen i evolució vida (4ESO)Origen i evolució vida (4ESO)
Origen i evolució vida (4ESO)
Margalida Colombàs
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIJsus28
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Mutacions
MutacionsMutacions
50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular
Dani Ribo
 
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Oriol Baradad
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Oriol Baradad
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Els cromosomes i els cariotips
Els cromosomes i els cariotipsEls cromosomes i els cariotips
Els cromosomes i els cariotips
Anna Giro
 
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
Anna Giro
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Oriol Baradad
 
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrióLA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 

What's hot (20)

UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
Origen i evolució vida (4ESO)
Origen i evolució vida (4ESO)Origen i evolució vida (4ESO)
Origen i evolució vida (4ESO)
 
Mutacions
MutacionsMutacions
Mutacions
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
 
Mutacions
MutacionsMutacions
Mutacions
 
50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular
 
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
Els cromosomes i els cariotips
Els cromosomes i els cariotipsEls cromosomes i els cariotips
Els cromosomes i els cariotips
 
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrióLA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
 

Viewers also liked

UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Estructura cristal·lina
Estructura cristal·linaEstructura cristal·lina
Estructura cristal·lina
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 

Viewers also liked (6)

UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
Estructura cristal·lina
Estructura cristal·linaEstructura cristal·lina
Estructura cristal·lina
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 

Similar to LA INFORMACIÓ GENÈTICA

REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMCREVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel LularFub
 
2 gentica mendeliana
2 gentica mendeliana2 gentica mendeliana
2 gentica mendeliana
bertachico
 
Genètica (teoria)
Genètica (teoria)Genètica (teoria)
Genètica (teoria)
CC NN
 
Revolució genètica
Revolució genèticaRevolució genètica
Revolució genèticacbibi
 
La divisió cel·lular
La divisió cel·lularLa divisió cel·lular
La divisió cel·lular
txellrocaprevera
 
Les bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCLes bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMC
jusescola
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
montsejaen
 
L’adn i els cromosomes
L’adn i els cromosomesL’adn i els cromosomes
L’adn i els cromosomesTxema Professor
 
Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia
mireiacollm
 
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTICVARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
paloma_pili
 
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
Marta Díaz
 
La genètica
La genèticaLa genètica
La genètica
vikitoria90
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
Jordi Pipó
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dnaconchi
 

Similar to LA INFORMACIÓ GENÈTICA (20)

REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMCREVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
 
2 gentica mendeliana
2 gentica mendeliana2 gentica mendeliana
2 gentica mendeliana
 
3 cromosomes
3 cromosomes3 cromosomes
3 cromosomes
 
Genètica (teoria)
Genètica (teoria)Genètica (teoria)
Genètica (teoria)
 
Revolució genètica
Revolució genèticaRevolució genètica
Revolució genètica
 
La meiosi
La meiosiLa meiosi
La meiosi
 
La divisió cel·lular
La divisió cel·lularLa divisió cel·lular
La divisió cel·lular
 
Les bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCLes bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMC
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
L’adn i els cromosomes
L’adn i els cromosomesL’adn i els cromosomes
L’adn i els cromosomes
 
Apunts unitat
Apunts unitatApunts unitat
Apunts unitat
 
Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia Genetica i biotecnologia
Genetica i biotecnologia
 
La cel.lula
La cel.lulaLa cel.lula
La cel.lula
 
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTICVARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
VARIABILITAT I MATERIAL GENÈTIC
 
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
23 unitat4 suport_molecular_herencia_temari
 
La genètica
La genèticaLa genètica
La genètica
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
2a part dna
2a part dna2a part dna
2a part dna
 

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Presentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcidaPresentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcida
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
La placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexesLa placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexes
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença totD'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (16)

Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Presentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcidaPresentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcida
 
La placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexesLa placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexes
 
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
 
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença totD'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
 

LA INFORMACIÓ GENÈTICA

  • 1. Míriam Redondo BIOLOGIA i GEOLOGIA. 4t ESO
  • 2. ON ES TROBA LA INFORMACIÓ GENÈTICA? La informació genètica està guardada en unes molècules anomenades àcid desoxiribonucleic (ADN) que es troba en el nucli de totes les cèl·lules de l’organisme (també hi ha ADN mitocondrial).
  • 3. L'ESTRUCTURA DE L'ADN L'ADN és un àcid nucleic. És un polímer format per una doble cadena de polinucleòtids. Aquesta doble cadena de nucleòtids es disposa en forma de doble hèlix. Si ets fan de la sèrie The Big Bang Theory has vist molts cops aquesta estructura en forma de doble hèlix!
  • 4. L'ESTRUCTURA DE L'ADN L'ADN és un polímer de nucleòtids. Cada nucleòtid està format per: - un sucre (la desoxiribosa de cinc carbonis) - un grup fosfat - una base nitrogenada En l'ADN existeixen quatre tipus de bases nitrogenades: Adenina (A) Timina (T) Citosina (C) Guanina (G)
  • 6. L'ESTRUCTURA DE L'ADN Les dues cadenes de polinucleòtids es disposen enrotllades helicoïdalment sobre un mateix eix formant una doble hèlix . Els esquelets pentosa-fosfat de les dues cadenes es troben a la part exterior mentre que les bases nitrogenades es disposen cap a l’interior enllaçades per ponts d’hidrogen, de tal manera que sempre s’aparellen A amb T i C amb G. Així les dues cadenes són complementàries.
  • 7. L'ESTRUCTURA DE L'ADN Les dues cadenes de polinucleòtids es mantenen unides gràcies als ponts d'hidrogen que s'estableixen entre les bases nitrogenades complementàries: A-T C-G
  • 8. LA CROMATINA: L'ADN ESTÈS Si la cèl·lula no s'està dividint (interfase), l'ADN es troba estès, formant una estructura dispersa associada a proteïnes, que ocupa la major part del nucli i que rep el nom de cromatina.
  • 9. ELS CROMOSOMES: L'ADN COMPACTAT Quan la cèl·lula entra en divisió la cromatina se condensa i forma unes estructures en forma de bastonets anomenades cromosomes.
  • 10. ELS CROMOSOMES: L'ADN COMPACTAT Els cromosomes tenen forma de bastonet allargat o filamentós i estan formats per una doble cadena d'ADN extremadament compactat. Així doncs, són els orgànuls cel·lulars que contenen el material portador de l’herència biològica.
  • 11. ELS CROMOSOMES: L'ADN COMPACTAT Els cromosomes només poden veure's clarament durant els processos de divisió cel·lular, ja que si no el material es troba dispers i granulat formant la cromatina.
  • 12. Quan s’inicia la divisió cel·lular es produeix una duplicació de l’ADN, i apareixen dues fibres d’ADN idèntiques anomenades cromàtides, que queden unides per un punt anomenat centròmer. El centròmer divideix el cromosoma en dos parts, els braços, que poden ser iguals o no, segons la posició que hi ocupe. ELS CROMOSOMES: L'ADN COMPACTAT
  • 14. EL NOMBRE DE CROMOSOMES Cada espècie té un nombre determinat de filaments d'ADN o, el que és el mateix, un nombre determinat de cromosomes. La informació continguda en els cromosomes marca tots i cadascun dels caràcters de l'ésser viu. Cada espècie és diferent d'una altra no només pel nombre de cromosomes sinó pel material genètic contingut en ells.
  • 15. ELS CROMOSOMES HOMÒLEGS En el cas d'éssers vius amb reproducció sexual (mascle i femella) el nombre de cromosomes és parell, la meitat proporcionada per l'espermatozoide del pare i l'altra meitat per l'òvul de la mare. Per això es parla de parelles de cromosomes homòlegs.
  • 16. ELS CROMOSOMES Els humans tenim 23 parelles de cromosomes, la meitat proporcionats pel nostre pare i l'altra meitat per la nostra mare. ● 22 parelles són homòlegs i s'anomenen autosomes. ● els altres dos són els cromosomes sexuals o heterocromosomes, XX per a les dones i XY per als homes.
  • 17. EL CARIOTIP El cariotip és característic de cada espècie. L’estudi del cariotip permet detectar anomalies genètiques. El cariotip és una composició fotogràfica on apareixen tots els cromosomes ordenats segons la mida i la forma. cariotip femení: 46 XX
  • 18. EL CARIOTIP Cariotip normal humà del sexe masculí: 46, XY
  • 19. El nombre de cromosomes d'una espècie roman constant de generació en generació. ELS CROMOSOMES HOMÒLEGS SE SEPAREN DURANT LA MEIOSI La reproducció sexual consisteix en la fusió dels gàmetes procedents de dos individus diferents d'una mateixa espècie. El resultat d'aquesta fecundació és un zigot que presenta el doble de cromosomes que els gàmetes. La clau d'aquest fet està en un tipus de divisió cel·lular anomenada meiosi.
  • 20. ELS CROMOSOMES HOMÒLEGS SE SEPAREN DURANT LA MEIOSI La meiosi és un tipus de divisió cel·lular en el que s'obtenen cèl·lules filles amb la meitat de la dotació cromosòmica que la cèl·lula mare.
  • 21. ELS CROMOSOMES HOMÒLEGS SE SEPAREN DURANT LA MEIOSI Els gàmetes masculins o espermatozoides es formen gràcies a una meiosi i una posterior diferenciació. Per això tenen la meitat de cromosomes que qualsevol altra cèl·lula de l'organisme.
  • 22. ELS CROMOSOMES HOMÒLEGS SE SEPAREN DURANT LA MEIOSI Els gàmetes femenins o òvuls es formen gràcies a la meiosi i una posterior diferenciació. Per això tenen la meitat de cromosomes que qualsevol altra cèl·lula de l'organisme.
  • 23. ELS GÀMETES TENEN LA MEITAT DE CROMOSOMES Els gàmetes són cèl·lules haploides. Els dels éssers humans contenen 23 cromosomes.
  • 24. ELS CROMOSOMES CONTENEN ELS GENS En cada cromosoma hi ha un nombre determinat de gens. Un gen és la unitat hereditària elemental, és un fragment d’ADN, que porta la informació codificada d’un determinat caràcter.
  • 25. ELS CROMOSOMES CONTENEN ELS GENS Els cromosomes homòlegs són idèntics des del punt de vista morfològic i genèticament anàlegs perquè contenen informació per als mateixos caràcters tot i que no sempre aquesta és idèntica.
  • 26. Les diferents “alternatives” (originades per mutació) que pot codificar un gen per a un mateix caràcter s’anomenen al·lels. Quan els dos cromosomes homòlegs porten el mateix al·lel (per exemple el patern porta “ulls blaus” i el matern també) diem que aquell individu és homozigòtic per aquell caràcter. Quan els dos cromosomes homòlegs porten al·lels diferents (el patern porta “ulls blaus” i el matern “ulls marrons”) diem que aquell individu és heterozigòtic per aquell caràcter. AL·LELS: HOMOZIGOSI I HETEROZIGOSI
  • 27. ELS GENS CONTENEN LA INFORMACIÓ PER FABRICAR PROTEÏNES Un gen és una seqüència de nucleòtids en la molècula d'ADN que conté la informació a partir de la qual se sintetitza una determinada proteïna.
  • 28. ELS CROMOSOMES CONTENEN ELS GENS La seqüència dels nucleòtids (bases nitrogenades) determina el gen.
  • 29. ELS CROMOSOMES CONTENEN ELS GENS La seqüència dels nucleòtids (bases nitrogenades) determina el gen.
  • 30. ELS CROMOSOMES CONTENEN ELS GENS Un gen pot estar format per una seqüència d'unes poques bases o per milers... ...ATTTGCGCGCTATAGGCCGGGCTTTAACCCACTGCGATCTGCACATCGGCCTAT AAACTGCTACARTAGGCCTCGATGCTGGACACAGTCGCTGGGTCTCTTCACCAAA GAGAGAGTCTCGACTAGCTGACTATGTTTCATATAGCTATSCCATTGGATCGTAGC TAGCTGCCGTAATTACACCGATCTTCGATACATGCGTAGCTGCCTGACCCTGCAGT CTTCGCAGTCGATCATAGTCGATCTAGGCGGCACTCTCTAATATAGATTACACATC CTGGTACCAATGACATGAGAGTCTCGACTAGCTGACTATGSTCATATAGCTGGACA CAGTCGCTGGGTCTCTTCACCAAAGAGAGAGTCTCGACTAGCTGACTATGATTTCA TATAGCTATACCATTGGATCGTAGCTAGCTGCCGTAATTACACCGATCTTCGATAC ACTATCCCATTGGATCGTAGCTAGCTGCCGTAATTACACCGATCTTCGATACATGC GTAGCTGCCTGACCCTGCAGTCTGAGAGTCTCGACTAGCTGACTATGTTTCATATA GCTGGACACAGTCGCTGGGTCTCTTCACCAAAGAGAGAGTCTCGACTAGCTGACT ATGGTACATATAGCTATCCCATTGGATCGTATCGCCTGGACACAGTCGCTGGGTCT CTTCACCAAAGAGAGAGTCTCGACTAGCTGACTATGCTCCATATAGCTATACCATT GGATCGTAGCTAGCTGCCGTAATTACACCGATCTTCGATACATTCGCTCACTAT....
  • 31. L'EXPRESSIÓ DELS GENS L'expressió d'un gen és un procés complex i molt ben controlat. consta de dues fases principals: la transcripció (es forma ARN prenent com a motlle l'ADN) i la traducció (l'ARN es descodifica). Els gens s'expressen= a partir d'ells es formen proteïnes.
  • 32. L'EXPRESSIÓ DELS GENS L'expressió d'un gen és un procés complex i molt ben controlat. consta de dues fases principals: la transcripció i la traducció. Els gens s'expressen= a partir d'ells es formen proteïnes.
  • 33. L'EXPRESSIÓ DELS GENS A partir d'una combinació de bases nitrogenades que marca l'inici, cada 3 bases constitueixen un codó que codifica per a un aminoàcid concret.
  • 36. EL CODI GENÈTIC El codi genètic és universal (comú a tots els éssers vius). El codi defineix la relació entre cada seqüència de tres nucleòtids, anomenada codó, i cada aminoàcid.