La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i Víctor

1,393 views

Published on

Presentació de Alan, Cristian Soto i Víctor Hoyos de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "Genètica i biotecnologia" de CMC curs 2012-2013

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i Víctor

  1. 1. La revolució genètica:Revelació dels secrets de lavidaVictor HoyosAlan MiquelCristian Soto
  2. 2. Introducció. Pedrotes ibestioles, què les diferencia?1.1 Els fills hereten caràcters delsparesEl món actual conté dos tipus dobjectesformats per àtoms i molècules:- els éssers vius i- la matèria inerta.La principal diferència esque els éssers viuspoden fer còpies seves i la matèria inerta, no.
  3. 3. 1.2 Els éssers vius evolucionenLes còpies que fem son quasi idèntiques, aquest quasi és laclau de la diversitat, que és la que permet ladaptació adiferents ambients, és la base de les espècies.La selecció natural permet la supervivència dels més aptes:
  4. 4. Mendel: La diferència és alsgensDarwin pensava en termes<dherència barrejada>. Suposavaque, en éssers vius amb unareproducció sexual, els caràcters esbarrejaven en els fills, si siguès així,aquest mecanisme shomogenitzaria ino existiria la selecció natural.Gràcies a Gregor J. Mendel, el qualva demostrar que les unitatsdherència determinants dels caràcterno es barregen, no perden la sevaindividualitat.
  5. 5. Aquest va ser lexperiment de Mendel:Va partir de dos exemplarspurs de la mateixa espèciede pèsols però diferents (unalt i verd i laltre baix i groc).Va barrejar les seves llavorsi va estudiar la proporcióestadística.Va veure que la primerageneració de plantes erentotes iguals entre si i queteníen el mateix gendominant (alt i groc).Va barrejar de nou lesllavors entre les plantes dela primera generació i vaveure que en una plantaapareixien un gens dun delsexemplars purs del principide lexperiment.
  6. 6. 2.1 La conclusió de Mendel: factors hereditarisLa conclusió a la que va arribar Mendel és que els factorshereditaris mantenien la seva individualitat. A més,aquests caràcter es transmitien independentment els unsals altres.Hi ha dues versions dun gen, un del pare i laltre de lamare. Si es manifesta nomès un, lanomenem dominantsobre laltre.Fenotip: és el caràcter manifestatGenotip: el constitueixen els factorshereditaris que es reben dels progenitors.
  7. 7. Exemple:
  8. 8. On són els gens?Els gens són a la cèl·lula:La cèl·lula:
  9. 9. 3.1 Cromatina i cromosomesAl 1882 Walther Flemming, va descobrir als nuclis de lescèl·lules una substància de color que anomenà cromatina, quanes divideix una cèl·lula, la cromatina es condensa en filamentsanomenats cromosomes.Les persones tenim 23 parells de cromosomes. Són XX per elshomes i XY per les dones.
  10. 10. 3.2 Fecundació i dotació genèticaWalter Sutton va observar, que en les cèl·lules sexuals de lallagosta, els cromosomes apareixien en un sol joc, mentre quela resta ho feien en parelles.Les cèl·lules tenen totes 23 parells de cromosomes, menys lescèl·lules sexuals que tenen 23 cromosomes.
  11. 11. De què estan fets els gens i comes copien?Un gen és una seqüència linial de nucleòtids dADN o ARN queés essencial per a una funció específica, ja sigui en eldesenvolupament de lésser o en el manteniment duna funciófisiològica normal. És considerat com la unitatdemmagatzemament dinformació i unitat dherència entransmetre aquesta informació a la descendència.
  12. 12. 4.1 LADN; doble hèlixEn biologia molecular, el terme doble hèlix es refereix al’estructura formada per una doble cadena de molèculesd’àcids nucleics com ADN i ARN. L’estructura de doble hèlixd’un àcid nucleic sorgeix com a conseqüència de laseva estructura secundària, i és un component fonamental al’hora de determinar l’estructura terciària.Dues cadenes d’àcids nucleics
  13. 13. 4.2 Replicació de lADNLa replicació de lADN és el mecanisme molecular per mitjàdel qual lADN produeix una còpia de si mateix. Cada vegadaque una cèl·lula es divideix, el genoma sencer ha de serduplicat per poder ser transmès a la descendència. Elmecanisme de la replicació és complex i requereix laintervenció de múltiples enzims i proteïnes iniciadores. Elprocés de replicació de lADN es considera"semiconservador“ perque la doble cadena dADN parental fala funció de plantilla per la síntesi de les dues cadenes fillescomplementàries.
  14. 14. Per a qué serveixen els gens?Els gens són els encarregats de produir proteïnes per al correctefuncionament dels nostres òrgans i funcions vitals. Si els gensestan en perfecte estat, les proteïnes exerceixen les sevesfuncions de manera normal.Si els gens presenten variacions, les proteïnes formades estanalterades pel que la seva funció pot estar també alterada. Això potrepercutir en la salut de lindividu portador de les variacionsgenètiques.
  15. 15. 5.1 Dogma central de la biologia molecularEl Dogma central de la biologia molecular ésuna hipòtesi publicada per FrancisCrick el 1958 constatant que el flux de la informaciógenètica segueix exclusivament des del ADN passantpel ARN fins a la seqüència d’aminoàcidsdeles proteïnes.L’ADN conté la informació sobre la seqüènciad’aminoàcids de totes les proteïnes d’una cèl·lula i, amés, més informació que permeten l’expressió genèticaregulada . Quan una cèl·lula es divideix, toda lainformació emmagatzemada en l’ADN ha de sertramitada a les cèl.lules filles. Això queda assegurat perfer una còpia de l’ADN complet abans de la divisiócel.lular.
  16. 16. El genoma humàEl genoma humà és el genoma de lHomo sapiens, és adir, la seqüència dADN que conté 23 parells decromosomes en el nucli de cada cèl · lula humanadiploide.Dels 23 parells, 22 són cromosomes autosòmics i unparell determinant del sexe (dos cromosomes X endones i un X i un Y en homes). Tenen una mida totalaproximada de 3.200 milions de parells de basesdADN que contenen uns 20.000 - 25.000 gens.El projecte Genoma Humà va produir una seqüència dereferència del genoma humà eucromàtic, utilitzat a tot elmón en les ciències biomèdiques.
  17. 17. Genètica deldesenvolupamentLa genètica del desenvolupament ha fet possible desxifrarles regles que regeixen el desenvolupament delsorganismes (la transformació de lòvul fecundat en unorganisme adult).El desenvolupament dun organisme suposa que unacèl·lula inicial es multipliqui (proliferació) i després que lescèl·lules filles sespecialitzin per arribar a formar elsdiferents teixits.
  18. 18. LepigenèticaHi ha característiques heretables que no són degudes a laseqüència de nucleòtics de lADN. Hi ha informació que estransmet per un altre codi dierent del genètic: és el codiepigenètic.Lepigenètica es la branca de la genètica que estudia quinescaracterístiques dun individu no estan determinades per laseqüència de nucleòtics de lADN.
  19. 19. Manipulació dels gens un a un:biotecnologia9.1Eines de la biotecnologia:-Per tallar. Els enzims de restricció: tallen lADN.-Per enganxar. LADN-lipassa: Permet unir fragmentsdADN.-Per copiar. Els plàsmids: Sutilitzen com a vectors.
  20. 20. 9.2 Biotecnologia: fabricació de proteïnesCom a resultat daplicar lengenyeria genètica alobtenció de productes comercials va nèixer una novaindústria: la biotecnologia.El primer producte que es va produir i es vacomercialitzar va ser la insulina.
  21. 21. 9.4 Els trangènicsEls organismes trangènics són organismes que han estatsmodificats genèticament, i que porten un gen que no esseu.Sintrodueixen en especies per millorar-los genèticament.Shan obtingut:-Bacteris superdegradadors de taques de petroli.-Bacteris productors de plastics biodegradables.-Plantes amb resistència a insectes.
  22. 22. 9.5 Les cèl·lules mareLes cèl·lules mare són cèl·lules no diferenciadessusceptibles de convertir-se en cèl·lules daltres tipusde teixits: cèl·lules cardíaques, de la pell, etc.Hi ha diferents tipus:● Cèl·lules mare embrionaries● Cèl·lules mare procedents de cordó umbilical odadults.

×