SlideShare a Scribd company logo
UNITAT 12
La reproducció cel·lular



                           1
Què estudiarem?
1.   La vida de la cèl·lula
2.   El ritme de reproducció cel·lular
3.   El cicle cel·lular
4.   La divisió cel·lular
5.   La reproducció: sexual i asexual
6.   La meiosi
7.   Els cicles biològics
8.   Avantatges i inconvenients de la
     reproducció sexual
                                         2
1. La vida de la cèl·lula
• En la vida cel·lular es poden distingir quatre etapes:
  naixement, creixement, diferenciació i reproducció o
  mort cel·lular.
  1. Neixen:
    – A partir d'un altra cèl·lula.
    – La duració de la seva vida és variable: hores, dies,
      mesos, anys... (depèn del tipus de cèl·lula).
    – Els orgànuls no duren el mateix que la cèl·lula en sí:
      s'han de renovar més.
  2. Creixen.
  3. Es diferencien, mitjançant el control de l'expressió de
  l'ADN, entre altres.
                                                           3
4. Es reprodueixen o moren.
– Excepte en la gemmació, la reproducció implica que
  la cèl·lula mare desapareix.
– La mort cel·lular es pot donar de diverses maneres.
  L'apoptosi és un procés interessant d'autòlisi.
   •   Retracció cel·lular.
   •   Condensació de la cromatina.
   •   Formació de protuberàncies a la superfície.
   •   Trencament de la cèl·lula.




                                                        4
1.1. Tipus de divisió cel·lular

• Als unicel·lulars:
   – El creixements i la reproducció cel·lular són molt
     ràpids.

• Als pluricel·lulars:
   – Dos tipus en funció del número de cromosomes
     de les cèl·lules filles:
      •   Divisió amb mitosi: mateix nombre de
          cromosomes que la cèl·lula mare.
      •   Divisió amb meiosi: meitat de cromosomes que la
          cèl·lula mare.
                                                        5
2. Ritme de reproducció cel·lular
• Cada tipus cel·lular té el seu ritme de divisió i el
  nombre màxim de divisions seguides.
• Hi ha diversos factors que acceleren el ritme de
  reproducció.

  1. Interns:
   – Augment excessiu del citoplasma (disminueix
     relació volum Nucli/Citoplasma).
   – Augment de la grandària de la cèl·lula (relació
     Superfície/Volum disminueix i això dificulta el
     manteniment del ritme metabòlic).

                                                     6
2. Externs:
– Necessitat d’unió forta amb altres cèl·lules (via
  matriu extracel·lular o altres).
– Si hi ha espai disponible, per exemple després d'una
  lesió traumàtica.
– Presència de substàncies químiques que estimulen
  la reproducció (hormones, per exemple).




                                                     7
3. El cicle cel·lular
• Temps des del seu naixement fins que es
  divideix en un cicle normal de la seva existència.

• Dues etapes clares:
  – Interfase. La major part de la seva vida.
     •   Fase G1: Vida activa.
     •   Fase S: Replicació de l'ADN.
     •   Fase G2: Vida prèvia a la divisió.
  – Divisió. Anomenada també Fase M. Conté:
     •   Cariocinesi o mitosi. Divisió del nucli.
     •   Citocinesi. Divisió del citoplasma.


                                                    8
9
3.1. Interfase
Fase G1:
• Des del naixement fins la fase de replicació de l'ADN
  (Fase S).
• Es fa la síntesi de l’ARNm i de les proteïnes.
• Duració variable en funció del tipus de cèl·lula. Si fos un
  cicle de 24 h, duraria unes 11 h.
• A partir d'un moment anomenat punt de restricció (R),
  ja és inevitable passar a la Fase S.
• El punt R es pot evitar per mecanismes moleculars, i
  s'entra en una G1 indefinida, anomenada G0.
• Tanmateix, la fase G0 és reversible i es pot tornar, al cap
  de molt de temps, a la fase G1 i després al punt R. Les
  neurones, per exemple, entren en una G0 molt llarga.

                                                            10
Fase S:
• Replicació ADN. Les cadenes germanes es
  mantenen unides per un centròmer incipient.
  L'ADN encara està accessible.
• Duració variable. En un cicle de 24 h equivaldria
  a 8 h.
• Activitat de síntesi d'ARNm i proteïnes
  (especialment histones).
• Es veu que hi ha modificacions devora els
  centríols, són els passos previs per duplicar el
  centrosoma.

                                                  11
Fase G2:
• Comença quan ADN està replicat del tot. Acaba
  quan els cromosomes comencen a condensar-
  se i fer-se visibles.
• Hi ha el doble d'ADN que en G1. Els
  cromosomes encara no es veuen amb
  microscopi òptic.
• Segueix la síntesi d'ARNm i de proteïnes
  (Histona H1, per fer fibres d'ADN de 300 A i
  proteïnes dels microtúbuls).
• Ja es veuen 2 diplosomes, immadurs.
• En un cicle ideal de 24 h, G2 dura 4 h.

                                                  12
13
4. La divisió cel·lular o Fase M
                   4.1. Mitosi
• Dura unes poques hores.
• Procés pel qual es formen 2 nuclis amb els mateixos
  cromosomes que el nucli original de la cèl·lula mare.
• Procés continu, sense interrupció, però per estudiar-ho
  distingim 4 fases:
   –   Profase.
   –   Metafase.
   –   Anafase.
   –   Telofase.
• Un nucli 2n origina 2 nuclis 2n.
• Un nucli n origina 2 nuclis n (organismes amb cicle
  haplont).
                                                        14
1. Profase:
• Les 2 fibres d'ADN (duplicades durant la fase de síntesi,
  S) que estan unides pel que serà el centròmer, es
  condensen formant el cromosoma, gairebé amb el
  màxim de condensació.
• Els nuclèols desapareixen.
• L’embolcall    nuclear,    es    va    fragmentant    fins
  desaparèixer.
• El centrosoma es duplica i es separen (empesos pels
  microtúbuls polars) fins tenir posicions polars, al temps
  que es formen més microtúbuls implicats en la separació
  de les cromàtides.
• Al final tenim microtúbuls capturats pels cinetocors
  recentment formats, anomenades fibres cinetocòriques.

                                                           15
16
2. Metafase:
• Els microtúbuls cinetocòrics han obligat als cromosomes
  a posar-se en la zona central (plànol equatorial).
• Fus mitòtic és: Centrosomes + microtúbuls polars +
  microtúbuls cinetocòrics.




                                                        17
3. Anafase:
• Primer es deslliguen les 2 cromàtides, per separació de
  proteïnes del centròmer.
• Després, els microtúbuls cinetocòrics es fan més curts,
  per pèrdua de tubulina.
• Les cromàtides germanes (i idèntiques) es separen,
  atracant-se al centrosoma que té més a prop.
• Intervenen proteïnes motores del cinetocor, que també
  mou la cromàtida al llarg del microtúbul.




                                                        18
4. Telofase:
• Les cromàtides germanes estan:
   –   Separades.
   –   Reagrupades.
   –   Aprop del seu centrosoma.
   –   Amb inicis de descondensació .
• Es construeixen nous embolcalls nuclears sobre les
  cromàtides, utilitzant restes vesiculars de l'antic
  embolcall i material nou del REr. La làmina fibrosa hi té
  un paper important.
• Es comencen a originar nous nuclèols.
• Els microtúbuls polars, encara existents, es reorganitzen
  concentrant-se a la zona central, on té un paper actiu
  durant la citocinesi.

                                                          19
• Cèl·lules amb centríols: mitosi astral.
• Cèl·lules sense centríols (vegetals i certs
  protozous): també fan microtúbuls, amb
  centrosomes sense fibres de l'àster. S’anomena
  mitosi anastral.
                                               20
4.2. Variacions de la mitosi

1. Pleuromitosi:
• L'embolcall nuclear no es romp.
• El nucli s'escindeix en 2.

2. Endomitosi:
• L'ADN duplicat no es reparteix posteriorment.
  – Poliploïdia. Es separen les cromàtides però no es fa
    un nou nucli.
  – Politènia. No es separen les cromàtides: (en teixits
    amb molta activitat).

                                                           21
3. Amitosi:
• El nucli s'escindeix en 2 sense repartiment
  equitatiu.
• Té èxit perquè hi ha hagut poliploïdia
  prèvia.




                                                22
4.3. Citocinesi
• Divisió del citoplasma, una vegada els nuclis ja
  estan o s'estan definint.
• Diverses modalitats:
  – a) Bipartició o divisió primària. Que pot fer-se per...
     •   Estrangulació. A una cèl·lula mare binucleada (rellotge
         d'arena). Animals.
     •   Fissuració. Fissura a la cèl·lula mare binucleada, més subtil
         que l'anterior. Protozous.
     •   Septació. Amb vesícules de l'aparell de Golgi. Vegetals




                                                                         23
b) Pluripartició, divisió múltiple o esquizogònia.
   •   La cèl·lula mare prèviament és plurinucleada.
   •   Un exemple és l’esporulació.




c) Gemmació.
   •   1r es fa una gemma de citoplasma.
   •   2n es fa endomitosi.
   •   3r Es separen els cromosomes dins el nucli, deformat.
   •   4t El nucli es divideix en dos i un queda dins la gemma.




                                                                  24
5. La reproducció: sexual i asexual
Reproducció asexual
• No hi ha intercanvi de material genètic.
• Descendents iguals que el progenitor.
• Molt freqüent a la natura:
  – Unicel·lulars:
     •   Bipartició.
     •   Pluripartició.
     •   Gemmació.
  – Animals:
     •   Gemmació (pluricel·lular).
     •   Escissió (fragmentació).
  – Vegetals:
     •   Grups de cèl·lules somàtiques amb capacitat per generar un
         individu nou (estolons, rizomes, tubercles, bulbs...).

                                                                      25
Reproducció sexual
• Hi ha intercanvi de material genètic.
• Diversitat gran en la descendència.
• Intervenen cèl·lules sexuals que es fusionen i originen
  un nou organisme.
• Gàmetes o meiòspores, que tenen la meitat de
  cromosomes perquè han experimentat meiosi.
• Cas especial: Partenogènesi (desenvolupament del
  gàmeta femení, originant adult haploide).




                                                        26
6. La meiosi
• Procés per formar cèl·lules amb la meitat de
  cromosomes que la cèl·lula mare.
• Hi ha 2 divisions seguides:
  – Primera divisió meiòtica o Meiosi I:
     •   Les parelles de cromosomes homòlegs es recombinen i
         finalment es separen, formant 2 filles amb n cromosomes, de
         2 cromàtides cada un.
     •   Es diu fase reduccional. Abans de començar hi ha una fase
         de replicació de l'ADN.
  – Segona divisió meiòtica o Meiosi II:
     •   Cada cromosoma reparteix les seves 2 cromàtides. Per tant
         es formen 2 filles amb n cromosomes d'una sola cromàtida.
     •   Es diu que és una fase equacional.
     •   No hi ha cap replicació nova d'ADN.

   1 cèl·lula 2n → 2 cèl·lules n → 4 cèl·lules n
                                                                  27
Diferències entre mitosi i meiosi

          MITOSI                          MEIOSI
- 1 cariocinesi                 - 2 cariocinesi
- Origina 2 cèl·lules amb el    - Origina 4 cèl·lules amb la
mateix nombre de                meitat de cromosomes que
cromosomes que la mare.         la mare.
- En la profase no hi ha        - En la profase I hi ha
sinapsis ni entrecreuaments.    sinapsis i entrecreuaments.
- En l'anafase es separen les   - En anafase I les
cromàtides germanes.            cromàtides germanes no es
- No hi ha recombinació, i      separen.
les cèl·lules filles són        - Els cromosomes estan
genèticament iguals.            recombinats.

                                                               28
6.1. Primera divisió meiòtica (Meiosi I)
• S’aparellen els cromosomes homòlegs i té lloc
  l’intercanvi de material hereditari.
• Profase I:
  – Els cromosomes homòlegs formen els bivalents o
    tètrades.
  – Dura mesos o anys.
  – Té 5 fases.




                                                 29
• Fases:
  – Leptotè: Condensació dels cromosomes, amb 2
    cromàtides.
  – Zigotè: Emparellament fort dels cromosomes
    homòlegs homòlegs (sinapsi, gen a gen) gràcies al
    complex       sinaptinemal     (estructura       proteica).
    L'estructura que s'origina es diu bivalent o tètrada.
  – Paquitè: Es produeixen els entrecreuaments entre les
    cromàtides properes (croosing over) i el resultat final
    és la recombinació genètica dels segments implicats
    en l'entrecreuament.
  – Diplotè: Els cromosomes homòlegs es separen, si bé
    al principi estan enganxats pels quiasmes, evidències
    de la recombinació.
  – Diacinesi: Els cromosomes tornen més condensats.
    Ara es veuen millor els cromosomes i les cromàtides
    dels bivalents, que encara tenen els quiasmes.

                                                             30
31
• Metafase I:
  – Embolcall i nuclèol desapareixen
  – Bivalents al pla mig de la cèl·lula.


• Anafase I:
  – Separació dels bivalents.
  – Els quiasmes no són problema.


• Telofase I:
  – Els cromosomes a vegades es descondensen un poc.
  – Es poden formar de nou embolcalls. Segons quines
    espècies no passa res d'això.
  – Inici citocinesi.

                                                   32
6.2. Segona divisió meiòtica (Meiosi II)
• Profase II:
  – Centrosomes duplicats i formació del fus.

• Metafase II:
  – Cromosomes al pla equatorial.

• Anafase II:
  – Separació de cromàtides germanes (ara ja          no són
    idèntiques: hi va haver recombinació).

• Telofase II:
  – Reorganització de nuclis nous i posterior citocinesi.
                                                            33
34
7. Els cicles biològics
• 3 cicles. Ens fixam en quan es produeix la meiosi:

    – Haplont: En alguns protozous, algues i fongs.

                      Adult n → Origina gàmetes n → Zigot 2n → Meiosi → Adults n


    – Diplont: Animals, protozous, algues i fongs.

              Adult 2n → Meiosi → Origina gàmetes n → Zigot 2n → Mitosi → Adults 2n



    – Diplohaplont: Plantes, algues i fongs. Alternança de generacions.


 Adult 2n (esporòfit) → Meiosi → Espores n → Adult n (gametòfit) → Gàmetes n → Zigot 2n → Adult 2n



                                                                                                35
36
8. Avantatges i inconvenients de la
        reproducció sexual

• Aspectes a considerar:
  – Els 2n presenten 2 còpies de cada gen.
    Emmagatzemen una major diversitat d'al·lels,
    encara que no els mostrin.

  – Els n presenten 1 còpia de cada gen. Són més
    sensibles a la pressió selectiva.


                                             37
Avantatges:
• Més variabilitat → Més capacitat adaptativa.
• La variabilitat es deu a:
  – Formació de gàmetes o espores diferents.
  – Aparició de genotips i fenotips diferents als pares. Noves
    combinacions.
  – Recombinació genètica. Cromosomes nous.


Inconvenients:
• Si el medi és molt estable, més variabilitat no és
  necessàriament bo. Fins i tot perjudica.
• La reproducció sexual implica més despesa
  energètica i més complicacions.

                                                           38

More Related Content

What's hot

Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsBiologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Oriol Baradad
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
Jsus28
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Oriol Baradad
 
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
montsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Oriol Baradad
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Oriol Baradad
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
CRP del Tarragonès
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Oriol Baradad
 
EQUILIBRI DE SOLUBILITAT
EQUILIBRI DE SOLUBILITATEQUILIBRI DE SOLUBILITAT
EQUILIBRI DE SOLUBILITAT
Jose Maria Bleda Guerrero
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
Biologia i Geologia
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
Dani Ribo
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
CC NN
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
montsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Oriol Baradad
 

What's hot (20)

Cicle cel·lular
Cicle cel·lularCicle cel·lular
Cicle cel·lular
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsBiologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 
EQUILIBRI DE SOLUBILITAT
EQUILIBRI DE SOLUBILITATEQUILIBRI DE SOLUBILITAT
EQUILIBRI DE SOLUBILITAT
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
 

Viewers also liked

1 Biomolecules
1 Biomolecules1 Biomolecules
1 Biomolecules
Fub
 
Bio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_LípidsBio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_Lípids
tiotavio
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
Jordi Bas
 
Bio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_ProteinesBio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_Proteines
tiotavio
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Bfalco
 
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULARTema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
josemanuel7160
 
La catalasa
La catalasaLa catalasa
La catalasa
iriera5
 
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
iriera5
 
Sortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxaSortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxa
iriera5
 
Demostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosiDemostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosi
iriera5
 
49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts
Dani Ribo
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció
Dani Ribo
 
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
dolors
 
Pràctica de glícids
Pràctica de glícidsPràctica de glícids
Pràctica de glícids
iriera5
 
Unitat 3 àcids nucleics
Unitat 3  àcids nucleicsUnitat 3  àcids nucleics
Unitat 3 àcids nucleics
jlbugeda
 
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncerTaller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
iriera5
 
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power pointTema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
dexperimentals.an
 
Los glucidos
Los glucidosLos glucidos
Los glucidos
belensg
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Oriol Baradad
 

Viewers also liked (20)

1 Biomolecules
1 Biomolecules1 Biomolecules
1 Biomolecules
 
Bio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_LípidsBio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_Lípids
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Bio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_ProteinesBio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_Proteines
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
 
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULARTema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
Tema 7. LA CÉLULA I. MEMBRANA Y PARED CELULAR
 
La catalasa
La catalasaLa catalasa
La catalasa
 
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
 
Sortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxaSortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxa
 
Demostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosiDemostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosi
 
49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció
 
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
 
Pràctica de glícids
Pràctica de glícidsPràctica de glícids
Pràctica de glícids
 
Unitat 3 àcids nucleics
Unitat 3  àcids nucleicsUnitat 3  àcids nucleics
Unitat 3 àcids nucleics
 
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncerTaller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
 
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power pointTema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
 
Los glucidos
Los glucidosLos glucidos
Los glucidos
 
Àcids nucleics
Àcids nucleicsÀcids nucleics
Àcids nucleics
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
 

Similar to Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular

Mitosi
MitosiMitosi
Mitosi
mpere599
 
Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)
Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)
Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)
tiotavio
 
Cicle cel·lular
Cicle cel·lularCicle cel·lular
Cicle cel·lular
zainy8
 
Cicle cel·lular
Cicle cel·lularCicle cel·lular
Cicle cel·lular
zainy8
 
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funcióUd6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Bfalco
 
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funcióUd6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Bfalco
 
Meiosi
MeiosiMeiosi
Meiosi
mpere599
 
Reproduccio cel·lular
Reproduccio cel·lularReproduccio cel·lular
Reproduccio cel·lular
psede
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vida
CC NN
 
Unitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOUnitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESO
ebanqueri
 
Presentación2
Presentación2Presentación2
Presentación2
Albert1961
 

Similar to Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular (20)

Mitosi
MitosiMitosi
Mitosi
 
Mitosis
MitosisMitosis
Mitosis
 
Mitosi
MitosiMitosi
Mitosi
 
Tema 9
Tema 9Tema 9
Tema 9
 
Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)
Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)
Bio1 09 10 Unitat7(Nucli Mitosi)
 
Unitat 7
Unitat 7Unitat 7
Unitat 7
 
Cicle cel·lular
Cicle cel·lularCicle cel·lular
Cicle cel·lular
 
Cicle cel·lular
Cicle cel·lularCicle cel·lular
Cicle cel·lular
 
Tasca el cicle cel·lular
Tasca el cicle cel·lularTasca el cicle cel·lular
Tasca el cicle cel·lular
 
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funcióUd6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
 
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funcióUd6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
 
Mitosi i meiosi
Mitosi i meiosiMitosi i meiosi
Mitosi i meiosi
 
Meiosi
MeiosiMeiosi
Meiosi
 
Reproduccio cel·lular
Reproduccio cel·lularReproduccio cel·lular
Reproduccio cel·lular
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vida
 
Unitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESOUnitat_1_ 4t_ESO
Unitat_1_ 4t_ESO
 
Presentación2
Presentación2Presentación2
Presentación2
 
Mitosis
MitosisMitosis
Mitosis
 
La mitosi
La mitosiLa mitosi
La mitosi
 
La mitosi
La mitosiLa mitosi
La mitosi
 

Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular

  • 2. Què estudiarem? 1. La vida de la cèl·lula 2. El ritme de reproducció cel·lular 3. El cicle cel·lular 4. La divisió cel·lular 5. La reproducció: sexual i asexual 6. La meiosi 7. Els cicles biològics 8. Avantatges i inconvenients de la reproducció sexual 2
  • 3. 1. La vida de la cèl·lula • En la vida cel·lular es poden distingir quatre etapes: naixement, creixement, diferenciació i reproducció o mort cel·lular. 1. Neixen: – A partir d'un altra cèl·lula. – La duració de la seva vida és variable: hores, dies, mesos, anys... (depèn del tipus de cèl·lula). – Els orgànuls no duren el mateix que la cèl·lula en sí: s'han de renovar més. 2. Creixen. 3. Es diferencien, mitjançant el control de l'expressió de l'ADN, entre altres. 3
  • 4. 4. Es reprodueixen o moren. – Excepte en la gemmació, la reproducció implica que la cèl·lula mare desapareix. – La mort cel·lular es pot donar de diverses maneres. L'apoptosi és un procés interessant d'autòlisi. • Retracció cel·lular. • Condensació de la cromatina. • Formació de protuberàncies a la superfície. • Trencament de la cèl·lula. 4
  • 5. 1.1. Tipus de divisió cel·lular • Als unicel·lulars: – El creixements i la reproducció cel·lular són molt ràpids. • Als pluricel·lulars: – Dos tipus en funció del número de cromosomes de les cèl·lules filles: • Divisió amb mitosi: mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare. • Divisió amb meiosi: meitat de cromosomes que la cèl·lula mare. 5
  • 6. 2. Ritme de reproducció cel·lular • Cada tipus cel·lular té el seu ritme de divisió i el nombre màxim de divisions seguides. • Hi ha diversos factors que acceleren el ritme de reproducció. 1. Interns: – Augment excessiu del citoplasma (disminueix relació volum Nucli/Citoplasma). – Augment de la grandària de la cèl·lula (relació Superfície/Volum disminueix i això dificulta el manteniment del ritme metabòlic). 6
  • 7. 2. Externs: – Necessitat d’unió forta amb altres cèl·lules (via matriu extracel·lular o altres). – Si hi ha espai disponible, per exemple després d'una lesió traumàtica. – Presència de substàncies químiques que estimulen la reproducció (hormones, per exemple). 7
  • 8. 3. El cicle cel·lular • Temps des del seu naixement fins que es divideix en un cicle normal de la seva existència. • Dues etapes clares: – Interfase. La major part de la seva vida. • Fase G1: Vida activa. • Fase S: Replicació de l'ADN. • Fase G2: Vida prèvia a la divisió. – Divisió. Anomenada també Fase M. Conté: • Cariocinesi o mitosi. Divisió del nucli. • Citocinesi. Divisió del citoplasma. 8
  • 9. 9
  • 10. 3.1. Interfase Fase G1: • Des del naixement fins la fase de replicació de l'ADN (Fase S). • Es fa la síntesi de l’ARNm i de les proteïnes. • Duració variable en funció del tipus de cèl·lula. Si fos un cicle de 24 h, duraria unes 11 h. • A partir d'un moment anomenat punt de restricció (R), ja és inevitable passar a la Fase S. • El punt R es pot evitar per mecanismes moleculars, i s'entra en una G1 indefinida, anomenada G0. • Tanmateix, la fase G0 és reversible i es pot tornar, al cap de molt de temps, a la fase G1 i després al punt R. Les neurones, per exemple, entren en una G0 molt llarga. 10
  • 11. Fase S: • Replicació ADN. Les cadenes germanes es mantenen unides per un centròmer incipient. L'ADN encara està accessible. • Duració variable. En un cicle de 24 h equivaldria a 8 h. • Activitat de síntesi d'ARNm i proteïnes (especialment histones). • Es veu que hi ha modificacions devora els centríols, són els passos previs per duplicar el centrosoma. 11
  • 12. Fase G2: • Comença quan ADN està replicat del tot. Acaba quan els cromosomes comencen a condensar- se i fer-se visibles. • Hi ha el doble d'ADN que en G1. Els cromosomes encara no es veuen amb microscopi òptic. • Segueix la síntesi d'ARNm i de proteïnes (Histona H1, per fer fibres d'ADN de 300 A i proteïnes dels microtúbuls). • Ja es veuen 2 diplosomes, immadurs. • En un cicle ideal de 24 h, G2 dura 4 h. 12
  • 13. 13
  • 14. 4. La divisió cel·lular o Fase M 4.1. Mitosi • Dura unes poques hores. • Procés pel qual es formen 2 nuclis amb els mateixos cromosomes que el nucli original de la cèl·lula mare. • Procés continu, sense interrupció, però per estudiar-ho distingim 4 fases: – Profase. – Metafase. – Anafase. – Telofase. • Un nucli 2n origina 2 nuclis 2n. • Un nucli n origina 2 nuclis n (organismes amb cicle haplont). 14
  • 15. 1. Profase: • Les 2 fibres d'ADN (duplicades durant la fase de síntesi, S) que estan unides pel que serà el centròmer, es condensen formant el cromosoma, gairebé amb el màxim de condensació. • Els nuclèols desapareixen. • L’embolcall nuclear, es va fragmentant fins desaparèixer. • El centrosoma es duplica i es separen (empesos pels microtúbuls polars) fins tenir posicions polars, al temps que es formen més microtúbuls implicats en la separació de les cromàtides. • Al final tenim microtúbuls capturats pels cinetocors recentment formats, anomenades fibres cinetocòriques. 15
  • 16. 16
  • 17. 2. Metafase: • Els microtúbuls cinetocòrics han obligat als cromosomes a posar-se en la zona central (plànol equatorial). • Fus mitòtic és: Centrosomes + microtúbuls polars + microtúbuls cinetocòrics. 17
  • 18. 3. Anafase: • Primer es deslliguen les 2 cromàtides, per separació de proteïnes del centròmer. • Després, els microtúbuls cinetocòrics es fan més curts, per pèrdua de tubulina. • Les cromàtides germanes (i idèntiques) es separen, atracant-se al centrosoma que té més a prop. • Intervenen proteïnes motores del cinetocor, que també mou la cromàtida al llarg del microtúbul. 18
  • 19. 4. Telofase: • Les cromàtides germanes estan: – Separades. – Reagrupades. – Aprop del seu centrosoma. – Amb inicis de descondensació . • Es construeixen nous embolcalls nuclears sobre les cromàtides, utilitzant restes vesiculars de l'antic embolcall i material nou del REr. La làmina fibrosa hi té un paper important. • Es comencen a originar nous nuclèols. • Els microtúbuls polars, encara existents, es reorganitzen concentrant-se a la zona central, on té un paper actiu durant la citocinesi. 19
  • 20. • Cèl·lules amb centríols: mitosi astral. • Cèl·lules sense centríols (vegetals i certs protozous): també fan microtúbuls, amb centrosomes sense fibres de l'àster. S’anomena mitosi anastral. 20
  • 21. 4.2. Variacions de la mitosi 1. Pleuromitosi: • L'embolcall nuclear no es romp. • El nucli s'escindeix en 2. 2. Endomitosi: • L'ADN duplicat no es reparteix posteriorment. – Poliploïdia. Es separen les cromàtides però no es fa un nou nucli. – Politènia. No es separen les cromàtides: (en teixits amb molta activitat). 21
  • 22. 3. Amitosi: • El nucli s'escindeix en 2 sense repartiment equitatiu. • Té èxit perquè hi ha hagut poliploïdia prèvia. 22
  • 23. 4.3. Citocinesi • Divisió del citoplasma, una vegada els nuclis ja estan o s'estan definint. • Diverses modalitats: – a) Bipartició o divisió primària. Que pot fer-se per... • Estrangulació. A una cèl·lula mare binucleada (rellotge d'arena). Animals. • Fissuració. Fissura a la cèl·lula mare binucleada, més subtil que l'anterior. Protozous. • Septació. Amb vesícules de l'aparell de Golgi. Vegetals 23
  • 24. b) Pluripartició, divisió múltiple o esquizogònia. • La cèl·lula mare prèviament és plurinucleada. • Un exemple és l’esporulació. c) Gemmació. • 1r es fa una gemma de citoplasma. • 2n es fa endomitosi. • 3r Es separen els cromosomes dins el nucli, deformat. • 4t El nucli es divideix en dos i un queda dins la gemma. 24
  • 25. 5. La reproducció: sexual i asexual Reproducció asexual • No hi ha intercanvi de material genètic. • Descendents iguals que el progenitor. • Molt freqüent a la natura: – Unicel·lulars: • Bipartició. • Pluripartició. • Gemmació. – Animals: • Gemmació (pluricel·lular). • Escissió (fragmentació). – Vegetals: • Grups de cèl·lules somàtiques amb capacitat per generar un individu nou (estolons, rizomes, tubercles, bulbs...). 25
  • 26. Reproducció sexual • Hi ha intercanvi de material genètic. • Diversitat gran en la descendència. • Intervenen cèl·lules sexuals que es fusionen i originen un nou organisme. • Gàmetes o meiòspores, que tenen la meitat de cromosomes perquè han experimentat meiosi. • Cas especial: Partenogènesi (desenvolupament del gàmeta femení, originant adult haploide). 26
  • 27. 6. La meiosi • Procés per formar cèl·lules amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare. • Hi ha 2 divisions seguides: – Primera divisió meiòtica o Meiosi I: • Les parelles de cromosomes homòlegs es recombinen i finalment es separen, formant 2 filles amb n cromosomes, de 2 cromàtides cada un. • Es diu fase reduccional. Abans de començar hi ha una fase de replicació de l'ADN. – Segona divisió meiòtica o Meiosi II: • Cada cromosoma reparteix les seves 2 cromàtides. Per tant es formen 2 filles amb n cromosomes d'una sola cromàtida. • Es diu que és una fase equacional. • No hi ha cap replicació nova d'ADN. 1 cèl·lula 2n → 2 cèl·lules n → 4 cèl·lules n 27
  • 28. Diferències entre mitosi i meiosi MITOSI MEIOSI - 1 cariocinesi - 2 cariocinesi - Origina 2 cèl·lules amb el - Origina 4 cèl·lules amb la mateix nombre de meitat de cromosomes que cromosomes que la mare. la mare. - En la profase no hi ha - En la profase I hi ha sinapsis ni entrecreuaments. sinapsis i entrecreuaments. - En l'anafase es separen les - En anafase I les cromàtides germanes. cromàtides germanes no es - No hi ha recombinació, i separen. les cèl·lules filles són - Els cromosomes estan genèticament iguals. recombinats. 28
  • 29. 6.1. Primera divisió meiòtica (Meiosi I) • S’aparellen els cromosomes homòlegs i té lloc l’intercanvi de material hereditari. • Profase I: – Els cromosomes homòlegs formen els bivalents o tètrades. – Dura mesos o anys. – Té 5 fases. 29
  • 30. • Fases: – Leptotè: Condensació dels cromosomes, amb 2 cromàtides. – Zigotè: Emparellament fort dels cromosomes homòlegs homòlegs (sinapsi, gen a gen) gràcies al complex sinaptinemal (estructura proteica). L'estructura que s'origina es diu bivalent o tètrada. – Paquitè: Es produeixen els entrecreuaments entre les cromàtides properes (croosing over) i el resultat final és la recombinació genètica dels segments implicats en l'entrecreuament. – Diplotè: Els cromosomes homòlegs es separen, si bé al principi estan enganxats pels quiasmes, evidències de la recombinació. – Diacinesi: Els cromosomes tornen més condensats. Ara es veuen millor els cromosomes i les cromàtides dels bivalents, que encara tenen els quiasmes. 30
  • 31. 31
  • 32. • Metafase I: – Embolcall i nuclèol desapareixen – Bivalents al pla mig de la cèl·lula. • Anafase I: – Separació dels bivalents. – Els quiasmes no són problema. • Telofase I: – Els cromosomes a vegades es descondensen un poc. – Es poden formar de nou embolcalls. Segons quines espècies no passa res d'això. – Inici citocinesi. 32
  • 33. 6.2. Segona divisió meiòtica (Meiosi II) • Profase II: – Centrosomes duplicats i formació del fus. • Metafase II: – Cromosomes al pla equatorial. • Anafase II: – Separació de cromàtides germanes (ara ja no són idèntiques: hi va haver recombinació). • Telofase II: – Reorganització de nuclis nous i posterior citocinesi. 33
  • 34. 34
  • 35. 7. Els cicles biològics • 3 cicles. Ens fixam en quan es produeix la meiosi: – Haplont: En alguns protozous, algues i fongs. Adult n → Origina gàmetes n → Zigot 2n → Meiosi → Adults n – Diplont: Animals, protozous, algues i fongs. Adult 2n → Meiosi → Origina gàmetes n → Zigot 2n → Mitosi → Adults 2n – Diplohaplont: Plantes, algues i fongs. Alternança de generacions. Adult 2n (esporòfit) → Meiosi → Espores n → Adult n (gametòfit) → Gàmetes n → Zigot 2n → Adult 2n 35
  • 36. 36
  • 37. 8. Avantatges i inconvenients de la reproducció sexual • Aspectes a considerar: – Els 2n presenten 2 còpies de cada gen. Emmagatzemen una major diversitat d'al·lels, encara que no els mostrin. – Els n presenten 1 còpia de cada gen. Són més sensibles a la pressió selectiva. 37
  • 38. Avantatges: • Més variabilitat → Més capacitat adaptativa. • La variabilitat es deu a: – Formació de gàmetes o espores diferents. – Aparició de genotips i fenotips diferents als pares. Noves combinacions. – Recombinació genètica. Cromosomes nous. Inconvenients: • Si el medi és molt estable, més variabilitat no és necessàriament bo. Fins i tot perjudica. • La reproducció sexual implica més despesa energètica i més complicacions. 38