El sistema nerviós i endocrí

L’evolució per selecció natural
Sistema nerviós i endocrí
Comportament animal i humà
Herència, medi i desenvolupament

Preparació Prova Grau Superior: Psicologia Professor: Ricard Orgaz

L’evolució per selecció natural
La Pª clàssica o precientífica va suposar que el món i els éssers
vius havien estat creats per un ésser suprem i que sempre, des
dels principis del temps fins a l’infinit, mantindrem la mateixa
forma i els mateixos comportaments.

Duran el s. XVIII, l’evolució de la ciència va començar a
recopilar dades i a establir teories que posaven en dubte
l’existència d’un ésser suprem.

Les teories evolucionistes van canviar el curs dels estudis
científics

L’obra de Charles Darwin (1809-1882) L’origen de les espècies
(1859) revolucionà i modificà la concepció del món i va obrir
nous camins d’investigacions i descobertes


La idea que els éssers vius s’havien anat transformant al llarg
dels temps va fer que la Pª es plantegés l’origen i la gènesi de
l’activitat psíquica humana.
Aspectes més importants de la seva teoria:
• L’evolució: Les espècies varien adaptant-se a l’ambient on
viuen, cosa que fa que hi puguin aparèixer noves espècies.
•L’ascendència comuna: Diferents tipus d’organismes
descendeixen d’avantpassats comuns
•La selecció natural o supervivència del més apte: Aquells
individus amb unes destreses que s’adapten millor als
desafiaments que la natura els planteja tenen més probabilitats
de sobreviure i transmetre aquestes característiques als seus
descendents


•La teoria de l’evolució de Darwin mostrava un punt dèbil: la
falta d’un mecanisme que expliqués el procés de l’herència.

•Gregor Mendel (1822-1884) va demostrar que els caràcters
hereditaris estaven determinats per factors específics,
anomentat elemente i avui coneguts com a gens.

•Alcomençament del s. XX, la investigació genètica demostra
que el progrés evolutiu depèn de les mutacions.

•El 1901 Hugo de Vries distingeix dos tipus de variacions:
• mutacions, que són alteracions produïdes en els organismes vius i
transmeses per herència.
• les modificacions, originades pels canvis ambientals i que no
s’hereten.


La teoria sintètica de l’evolució és exposada en l’obra de Th.
Dobzhansky “Genètica i origen de les espècies” de 1937.

•Els mecanismes de l’evolució són:
• les lleis de l’herència de Mendel,
• les mutacions : són les variacions produïdes en el patrimoni
genètic d’una espècie
• la selecció natural: La selecció natural afavoreix l’augment
dels gens que proporcionen als seus portadors una major
eficàcia biològica

Els canvis ambientals determinen variacions genètiques seran
afavorides i quines no. Per tant, l’evolució és determinada
per l’atzar i la necessitat.
Preparació Prova Grau Superior: Psicologia Professor: Ricard
Orgaz

Orgaz

•En l’antiguitat se li donava poca importància al
cervell.
•LA filosofia grega donaven importància al cor com a
organ de pensament i sentit. Hipocrates va ser el
primer en donar importància al cervell.
•Fins al segle XVII continua la dialèctica: cor – cervell.
•S. XIX el metge alemany Franz Gall va inventar la
frenologia, teoria que sostenia que les protuberàncies
del crani podien revelar les nostres qualitats mentals i
la personalitat.
•En el S.XX ha existit un gran interès per la biologia dels
processos mentals.

Sistema nerviós i endocrí
. El sistema nerviós fa possible tot allò que podem
pensar, fer o experimentar.
La neurociència és l’estudi del sistema nerviós, de la
seva organització, els processos, el desenvolupament
i la patologia.
El cervell és el mecanisme coordinador del sistema
nerviós.
Funciona en harmonia amb el sistema endocrí, les
glàndules que regulen el nostre comportament per
mitjà de missatgers químics anomenats hormones.


Per què hi ha diferències entre els
individus d’una mateixa espècie?

Per comprendre la conducta hem de
comprendre tant els factors innats
(genètics) com els factors ambientals
(aprenentatge, història, cultura, etc.)


Genètica
 La genètica és la branca de la biologia que
estudia com s’hereten i es transmeten els trets de
pares a fills.
 Les cèl·lules de què partim contenen gens, que
són les unitats bàsiques de l’herència i determinen
el nostre tipus de sang, el color dels ulls i molts
altres trets.
 Un dels grans avenços de la genètica va ser el
descobriment de l’estructura de la molècula ADN
el 1953, per J. Watson i F. Crick.
 Els gens estan situats en el nucli de cada cèl·lula
del cos i es componen d’àcid desoxiribonucleic
(ADN), que conté les ordres de construcció bàsica
per a la vida.

Genètica
 Cada cèl·lula conté entre 20.000 i 125.000 gens
organitzats en grups de mil o més.
 Estan disposats com cadenes anomenades cromosomes.
Cada cèl·lula del nostre cos té 46 cromosomes, disposats
en 23 parells.
 Els gens es transmeten de generació en generació a
través de cèl·lules sexuals, denominades gàmetes.
 Un gàmeta femení rep el nom d’òvul i un masculí el
d’esperma. L’òvul i l’esperma combinen els seus
cromosomes quan s’uneixen i formen una cèl·lula
denominada zigot.
 Els zigots contenen 46 cromosomes, que determinen el
nostre genotip, o herència genètica, per a la resta de la
nostra vida.


Genètica
 L’espècie humana presenta 22 parells de cromosomes
autosòmics, no relacionats amb el sexe, i un altre parell de
cromosomes sexuals, anomenats X i Y, que corresponen al
parell 23. El parell 23 determina el sexe, l’home té un
cromosoma en forma de X i un altre en forma de Y,
mentre que la femella en té dos en forma de X.

 Avui dia diversos laboratoris del món treballen en el
Projecte Genoma Humà, a fi de desxifrar la informació
genètica continguda en les nostres cèl·lules. Aquest
projecte ha de permetre conèixer les bases genètiques
de les malalties, diagnosticar-les i curar-les. Però hi ha el
perill de discriminar una persona si algú sap que té una
predisposició genètica a patir una malaltia.

Orgaz

De vegades es produeixen errors en la transmissió genètica
d’una generació a la següent i els nens neixen amb estructures
cromosòmiques anormals, anomenades mutacions.

•Alteracions cromosòmiques: repartiment defectuós en la
formació dels gàmetes.

•Unaltre tipus de mutació es produeix quan la persona té 47
cromosomes, un de més en el parell 21.

•Herència lligada al sexe. L’hemofilia i el daltonisme són
exemples típics de malalties genètiques lligades al sexe, és a dir
són determinades pels gens presents en el cromosoma X però
absents en el cromosoma Y.

Orgaz

El sistema nerviós és un sistema electroquímic de comunicació que ens
permet pensar, sentir i actuar. Els components cel·lulars del SN són les
neurones (cèl·lules nervioses) i les cèl·lules glials. L’activitat elèctrica es
correspon amb l’impuls nerviós i l’activitat química cerebral es produeix per
les sinapsis de les neurones

El SNC funciona com un centre regulador de l’organisme. Selecciona i
processa la informació sensorial que rep, controla les reaccions corporals,
des dels reflexos més simples fins a les respostes motores més complexes.

El sistema nerviós es divideix en el sistema nerviós central,
compost per l’encèfal i la medul·la espinal, i el sistema nerviós
perifèric,

Orgaz

És l’òrgan més protegit del cos, està situat en l’interior del crani i
flota en el líquid cefaloraquidi. Consta d’una gran massa de
neurones, glies i altres cèl·lules de sosteniment, rep una irrigació
sanguínia i està protegit químicament per la barrera
hematoencefàlica

•Segons una teoria molt estesa, el cervell humà es va desenvolupar
quan l’home es va transformar en bípede.

•L’ésserhumà és el més desenvolupat en l’escala evolutiva, però no
té el cervell més gran.

•L’encèfal sol dividir-se en tres regions:
• el cervell posterior (bulb raquidi, protuberància i cerebel),
• el cervell mitjà
• el cervell anterior (el diencèfal i els hemisferis cerebrals). El cervell
mitjà i posterior (excloent-hi Superior: Psicologia formen elRicard cerebral.
Preparació Prova Grau
el cerebel) Professor:
tronc
Orgaz

L’encèfal, l’òrgan més complex de l’ésser humà, té algunes
facultats que ens converteix en únics:

•Plasticitat
cerebral: els nens mostren més plasticitat, flexibilitat
de l’organització cerebral, que els adults.

•Processament en paral·lel: cadascuna de les principals
funcions sensorials, motores i altres d’integració se serveixen, en
general, de més d’una via neural. Quan es lesiona una regió, o
una via, sovint unes altres poden compensar la pèrdua.

•Regeneració neuronal: el cervell adult pot generar noves
neurones. Han observat neurogènesi en tres àrees de l’escorça:
la regió prefrontal, la temporal inferior i la parietal posterior.

El sistema nerviós central té set regions anatòmiques principals:
•La medul·la espinal
•El tronc cerebral
•El bulb raquidi
•La protuberància
•El cerebel
•El cervell mitjà (mesencèfal)
•El diencèfal és compost:
• el tàlem
• l’hipotàlem.
•Els hemisferis cerebrals
• Hipocamp.
• Amígdala.


 Medula espinal:
› La seva funció principal és recollir
la informació somatosensorial
que ha de ser enviada al cervell i
distribuir les fibres motores cap als
òrgans efectors del cos
(glàndules i músculs).
› Està protegida per la columna
vertebral i està unida al tronc
cerebral, que porta informació
en tots dos sentits entre la
medul·la espinal i l’encèfal.
› És composta de dos tipus de
substàncies anatòmicament i
funcionalment diferents: la
substància grisa (formada pels
nuclis de les neurones) i la
substància blanca (composta
pels axons neuronals).

 El tronc cerebral consta de diversos
grups de cossos cel·lulars, els nuclis dels
nervis cranials. El tronc consta de tres
parts: el bulb raquidi, la protuberància i
el cervell mitjà.


 El bulb raquidi està situat a sobre la
medul·la espinal, inclou alguns nuclis
que controlen funcions vitals com la
digestió i la respiració, la regulació del
sistema cardiovascular i el to dels
músculs esquelètics.


 La protuberància (també anomenada
pont de Varoli) està situada a sobre del
bulb raquidi i conté un gran nombre de
neurones que distribueixen informació des
dels hemisferis cerebrals fins al cerebel.


 El cerebel és un òrgan complex perquè té un gran
nombre de plecs i circumvolucions.
Tradicionalment es considera que regula la força i
la disposició del moviment i l’aprenentatge
d’habilitats motores. Aquesta estructura rep
informació visual, auditiva, vestibular i
somatosensorial, i també informació sobre els
moviments musculars individuals dirigits pel cervell.
El cerebel integra aquesta informació i modifica el
flux motor, exercint un efecte coordinador dels
moviments.


 El cervell mitjà (mesencèfal) és el
component més petit del tronc cerebral i
està situat a sobre de la protuberància.
Diverses regions del mesencèfal controlen
els moviments oculars, la coordinació dels
reflexos visuals i auditius i participen en el
control motor de músculs esquelètics.


 El diencèfal és compost de dues estructures
importants: el tàlem i l’hipotàlem.
› El tàlem processa i distribueix gairebé tota la
informació sensorial i motora que accedeix al còrtex
cerebral. També es pensa que regula el nivell de
consciència i els estats emocionals.
› L’hipotàlem regula el sistema nerviós autònom i el
sistema endocrí i organitza conductes relacionades
amb la supervivència de les espècies: lluita. Ingestió,
fugida i apariament, és a dir, ajusta certes
condicions físiques al cos a fi que s’adapti a l’entron
en condicions òptimes.


 Els hemisferis cerebrals (telencèfal) són les regions més grans
de l’encèfal. Són compostos :
› còrtex cerebral.
› els ganglis basals: Es creu que els ganglis basals estan
relacionats amb els moviments automàtics i rítmics.
› el sistema límbic: situat en la zona profunda dels lòbuls
temporals, té un paper important en la motivació i
l’emoció. És format per diverses regions subcorticals, entre
les quals destaquen:
 L’hipocamp: que està implicat en processos
d’emmagatzemament de la informació (memòria).
 L’amígdala coordina les respostes autònomes i
endocrines amb els estats emocionals.

.
•Elcervell es divideix en dos hemisferis cerebrals, dret i esquerre,
connectats per una banda gruixuda denominada cos callós
•Anatòmicament són diferents.
•L’hemisferi esquerre controla l’habilitat lingüística, la numèrica i el
pensament analític,
•L’hemisferi dret dirigeix les habilitats espacials complexes i
aspectes de l’execució artística i musical
El lòbul frontal està associat amb les funcions
mentals superiors: pensar, conceptualitzar,
planificar. També té una funció important en la
percepció conscient de les emocions.
El lòbul temporal és en la part inferior, a prop
de les oïdes, rep sons i impulsos olfactius i té
centres que controles la parla i la memòria.
El lòbul parietal està situat en la secció
superior i està associat a les sensacions
corporals: el tacte, la temperatura, la pressió i
altres sensacions aromàtiques.
El lòbul occipital es troba en la part posterior
i és la zona de processament visual de l’escorça

•L’escorça cerebral envolta els hemisferis cerebrals de
manera semblant a l’escorça d’un arbre.
•El funcionament del cervell és holista, tot i que
continuem mantenint una divisió artificial del còrtex
en tres àrees bàsiques: sensorial, motora i associativa.

•L’escorça motora és en el lòbul frontal, en la zona
anterior de la cissura central, i participa en la iniciació
dels moviments voluntaris.
•L’escorça sensorial està situada en el lòbul parietal,
en l’àrea posterior de la fissura de Roland. Aquesta
regió cortical rep informació sobre els sentits
corporals: tacte, pressió, temperatura, dolor.
•L’escorça auditiva està en el lòbul temporal, on es
processen els senyals enviats per les neurones
sensorials a l’orella.
•L’escorça visual és en el lòbul occipital. Cada zona
de l’escorça visual, on es projecten diferents àrees de
la retina, és constituïda per diverses cèl·lules, que
responen als estímuls visuals.


Les principals diferències que marquen el sexe en la funció
intel·lectual sembla que són en els models de capacitat i no en
el coeficient intel·lectual :
Homes: tasques espacials, raonament matemàtic, el recorregut
d’una ruta i les proves d’habilitats motores.
Dones: velocitat perceptiva i tenen una fluïdesa verbal més
gran.

La neurona és la unitat anatòmica i funcional del cervell humà;
la seva funció consisteix a enviar missatges.
•El cos cel·lular o soma conté el nucli, el magatzem d’informació
genètica, i els orgànuls,.
•L’axó és la principal unitat conductora de la neurona
•Les dendrites, dividides com les branques d’un arbre, serveixen
d’aparell receptor dels senyals procedents d’altres cèl·lules
nervioses.


•Elsimpulsos nerviosos són els senyals que utilitza l’encèfal per
rebre, analitzar i transmetre la informació.
•L’impuls nerviós o potencial d’acció és una ona elèctrica que
avança per la superfície de la membrana de la neurona i les
seves prolongacions.
•La neurona en repòs, quan no està transmetent missatges, està
polaritzada, quan arriba un estímul a la cèl·lula nerviosa o a les
seves prolongacions, s’altera l’ordre de les molècules que hi ha
a un costat i a altre de la membrana, per tant, es despolaritza.


La sinapsi és el lloc de transmissió entre dues cèl·lules que
interactuen; està constituïda per tres elements: el terminal
presinàptic, la cèl·lula postsinàptica i la fenedura sinàptica. Hi
ha sinapsis elèctriques i químiques, que es poden observar amb
el microscopi electrònic.


Les diferents classes de cèl·lules secreten diferents
neurotransmissors. Cada agent químic del cervell actua en llocs
específics, encara que circulin per tot arreu i tinguin efectes
diferents segons on actuïn. D’entre els neurotransmissors coneguts
destaquen:
•Dopamina: Regula l’activitat motora i els nivells de resposta en
molts llocs del cervell.
•Serotonina: Intervé en la regulació dels estats d’ànim, en el
control de la ingestió, el son i en la regulació del dolor.
•Noradrenalina (NA): Aquest transmissor dels nervis simpàtics del
SNA (sistema nerviós autònom) intervé en les respostes
d’emergència: acceleració del cor, dilatació dels bronquis i
pujada de la tensió arterial.
•Acetilcolina (Ach): Actua com a missatger en totes les unions
entre la neurona motora i el múscul.
•Encefalines i endorfines: Són opiacis endògens que regulen el
dolor i la tensió nerviosa i aporten una sensació de calma

Per comprendre com actua l’ésser humà respecte el seu
ambient, a més de les bases fisiològiques s’han de tenir en
compte els receptors (òrgans dels sentits) i els efectors o
mecanismes de reacció

•Els receptors són les cèl·lules nervioses especialitzades que
permeten que l’ésser humà contacti amb l’ambient i senti els
canvis que s’esdevenen en el seu propi cos. Són estructures que
transformen o converteixen els diferents tipus d’energia física
(llum, so, pressió, etc.) en impulsos nerviosos.

•Els
efectors: la resposta als estímuls és deguda a determinats
mecanismes de reacció de l’organisme.


El sistema endocrí regula la
química dels cos.

És constituït per òrgans
anomenats glàndules
endocrines, situades per tot
el cos.

Aquestes glàndules
produeixen hormones
(missatges químics) que van
directament al flux sanguini,
i aquest les transporta a uns
altres teixits dels cos.


•La glàndula pituïtària, situada a la base del cervell, és la glàndula rectora
del sistema endocrí. Està connectada a l’hipotàlem, el qual la controla.
Produeix l’hormona del creixement
•Les gònades, denominades ovaris en les femelles i testicles en els
mascles, produeixen hormones sexuals.
•La glàndula tiroïdal, situada als costats de la gola, produeix tiroxina, una
hormona que origina el ritme metabòlic al qual el cos transforma l’aliment
en energia.
•Les glàndules paratiroïdals produexen l’hormona paratiroïdal (PTH), que
regula els nivells de calci de la sang i és important per al funcionament de
nervis i músculs.
•Les glàndules suprarenals, situades sobre els ronyons, produeixen
adrenalina i noradrenalina que tenen un paper important com a resposta
a l’estrès
•El pàncrees, situat darrera de l’estómac, controla el nivell de sucre de la
sang i secreta dues hormones: la insulina i el glucagó


Els principals mètodes d’exploració són:
•Tomografia axial computada (TAC)
•Electroencefalografia (EEG): Un electroencefalograma o EEG es una
exploració neurofisiològica basada en el registre de l'activitat
bioelèctrica cerebral en condicions basals de repós, en vigília o somni,
o en situacions d'activació (hiperpnea, estimulació lumínica
intermitent...)
•Tomografiad’emissió de positrons (TEP)
•Ressonància magnètica nuclear (IRM)


Quan fallen el cervell i el SN es produeixen algunes lesions
cerebrals amb greus conseqüències per a la integritat de la
personalitat i a conducta.
•L’autisme és un trastorn caracteritzat per un desenvolupament
comunicatiu i social anormal, poc interès, patrons de conducta
repetitius i imaginació limitada.
•L’epilèpsia és una malaltia de l’activitat elèctrica cerebral
(atacs) i pot ser hereditària.
•La malaltia d’Alzheimer es caracteritza per una progressiva
pèrdua de la memòria, que condueix a una demència severa i
afecta la capacitat de pensar, parlar o fer les tasques bàsiques
d’higiene personal.
•La malaltia de Parkinson es caracteritza per símptomes de
debilitat, tremolors i rigidesa de les extremitats, equilibri precari i
dificultats per iniciar els moviments


Luria proposava tres trets fonamentals que limitaven
la conducta individualment variable dels animals:
•Les motivacions biològiques són les que estimulen el
comportament dels animals.
•La conducta animal sempre està determinada per
estímuls directament perceptibles o per rastres
d’experiències anteriors
•El comportament dels animals es crea a partir dels
codis genètics hereditaris o de l’experiència directa
d’un determinat individu
•les espècies animals transmeten informació de
generació en generació mentre tenen cura de les
seves cries
Orgaz

L’activitat conscient de l’ésser humà es diferencia
per les particularitats següents:

•La conducta humana no està necessàriament
lligada a motivacions biològiques.

•L’activitat
conscient humana no està determinada
forçosament per impressions vives o pautes rebudes
directament de l’entorn.

•Laconducta humana es crea a partir dels codis
genètics i, fonamentalment, a partir dels
coneixements acumulats que es transmeten en el
procés d’ensenyament.

La conducta complexa és el resultat d’una interacció entre el
codi genètic i el medi ambient, en què es desenvolupen els
éssers vius.
Els comportaments innats
•una successió complexa de respostes a pautes d’estimulació
interna i d’estimulació ambiental. Actualment existeix l’acord
general de definir la pauta conductual instintiva com aquella
que té un patró produït per la maduració i no per
l’aprenentatge.
•La pauta conductual innata es diferencia del reflex de formes
vàries, bàsicament pel fet que són conductes complexes que
comprenen la coordinació de molts sistemes motors, una
successió temporal d’activitats que actuen davant l’exigència
de l’entorn proper.


El sistema nerviós i endocrí

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to El sistema nerviós i endocrí

Similar to El sistema nerviós i endocrí (20)

El sistema nerviós i endocrí