1. 1
Microbiologia:Microbiologia:
Els procariotes i els virus.Els procariotes i els virus.
Microbis i salutMicrobis i salut
Realitzat Prof: Albert Batllori

2. 2
Els procariotes i els virus.Els procariotes i els virus.
Microbis i salutMicrobis i salut
1.Les cèl·lules
procariotes
2.Els virus
3.Microbis i salut
4.Els prions i les
vaques boges

3. 3
1. Les cèl·lules procariotes
Característiques anatòmiques:
1-5 µm de mida
No hi trobem orgànuls
membranosos
No tenen membrana nuclear
No tenen citoesquelet
Un sol filament circular
d’ADN, encara que podem
trobar fragments d’ADN
independents: Plàsmids.
Es divideixen per divisió
binària. NO mitosi.
Presenten tot tipus de metabolismes, cosa que permet
trobar-los a tot arreu on les condicions ho permetin

4. 4
1. Les cèl·lules procariotes
1. L’estructura i la morfologia de les cèl·lules procariotes
Gramnegatiu Grampositiu
Càpsula: Només alguns bacteris
tenen càpsula formada per
polisacàrids i polipèptids, els hi
serveix de protecció (solen ser
paràsits i patògens)
Paret cel·lular: És una membrana
de secreció rica en mureïna
(peptidoglicà) que influeix en
l’acció dels antibiòtics i com conté
molts antígens és responsable de la
seva virulència
Membrana cel·lular: bicapa
lipídica amb fofolípid i proteïnes,
que es pot invaginar (mesosomes)
i augmenta la superfície per
contenir més enzims de membrana.
Observar el desenvolupament de Legionella
pneumophila

5. 5
1. Les cèl·lules procariotes
1. L’estructura i la morfologia de les cèl·lules procariotes
Les formes típiques són 4:
* Bacil
* Coc
* Espiril
* Vibrió
Encara que poden canviar a
vegades per motius
fisiològics (els bífidus deixen
de tenir flagels en la llet per
la qual cosa es dificulta la
seva visualització)

6. 6
1. Les cèl·lules procariotes
2. El metabolisme de les cèl·lules procariotes
Metabolisme: conjunt de
reaccions químiques que tenen lloc
en un organisme.
Poden fer, entre totes, tots els
tipus de metabolisme
1. Són els primers en aparèixer, amb gran capacitat de reproducció i
molta diversitat
2. Poden mutar e intercanviar material genètic amb facilitat
3. La relació superfície/volum és molt alta

7. 7
1. Les cèl·lules procariotes
3. Classificació dels procarionts segons el metabolisme
Obtenció de carboni
Utilització d’energia
CO2 inorgànic -CH2- orgànic
Llum (fotons) Fotoautòtrof Fotoheteròtrof
Química
(oxidacions)
Quimioautòtrof Quimioheteròtrof

8. 8
1. Les cèl·lules procariotes
4. La reproducció i la sexualitat en els procariotes
Darrera d’una replicació
del cromosoma unit a la
membrana hi ha una
escissió o fissió binària del
material cel·lular.
Es poden arribar a dividir
cada 20 minuts.
Aquesta divisió correspon a una reproducció asexual
http://highered.mcgraw-
hill.com/sites/0072556781/student_view0/chapter11/animation_quiz_1_.html

9. 9
1. Les cèl·lules procariotes
4. La reproducció i la sexualitat en els procariotes
Parasexualitat: una bactèria capta
material genètic aliè i es modifica
genèticament:
Conjugació: A través d’una fímbria una
bactèria donadora (+) passa material
genètic a una receptora (-).
http://www.biostudio.com/d_%20Bacterial
%20Conjugation.htm

10. 10
1. Les cèl·lules procariotes
4. La reproducció i la sexualitat en els procariotes
Transducció: Un virus inocula el seu
ADN i part del bacteri anteriorment
infectat.
Transformació: Un bacteri incorpora
fragments d’ADN dispersats a causa de
la lisi bacteriana
http://highered.mcgraw-
hill.com/sites/0072556781/student_view0/chapter
13/animation_quiz_1.html
http://highered.mcgraw-
hill.com/sites/0072556781/student_view0/chapter1
3/animation_quiz_2.html

11. 11
2. Els virus
No estan formats per cèl·lules
No tenen moviment propi
No s’alimenten ni tenen metabolisme
No poden reproduir-se per si mateixos
Molt més petits que un bacteri
Són paràsits obligats
Virus de l’èbola

12. 12
2. Els virus
1. Composició dels virus
Composició:
Àcids nucleics: ARN o ADN, monocatenaris o bicatenaris
Proteïnes: antígens estructurals i algun enzim (transcriptasa inversa)
Càpsula amb lípids i glúcids en algun cas
http://h1n1.influenza.bvsalud.org/local/infographics
/es/ig02.html

13. 13
2. Els virus
3. La classificació dels virus
Hi ha diferents formes de classificar-los; per exemple el tipus d’hoste

14. 14
2. Els virus
4. Cicles dels virus
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/profesor/animacio
nes/ciclo_litico.swf
Cicle Lític:
1.Adsorció
2.Injecció del material
genètic o ferides o fusió
3.Replicació
Traducció de
proteïnes diverses
Acoblament
4. Lisi amb la conseqüent
mor de la cèl·lula

15. 15
2. Els virus
4. Cicles dels virus
Cicle lisogènic:
Quan l’ADN es lliga o
introdueix dins l’ADN
cel·lular i es reprodueix
amb aquest; en determinats
moments surt i segueix el
cicle normal.
Durant el temps que està
atenuat pot passar a un
altre individu o provocar
transformacions cel·lulars
(càncer)
http://highered.mcgraw-
hill.com/sites/0072556781/student_view0/ch
apter17/animation_quiz_2.html

16. 16
2. Els virus
5. L’origen i l’evolució dels virus
No poden ser l’origen de les primeres espècies per què necessiten
d’altres, ara bé, si que poden arrossegar material genètic encapsulat i
transferir gens, cosa que explicaria alguns fenòmens difícils d’explicar:
*presència de gens animals en vegetals.

17. 17
2. Els virus
6. El virus de la sida
Paràsit intracel·lular obligat:
parasita i destrueix preferentment
als limfòcits T4, però també a
macròfags, cél·lules nervioses e
intestinals.
Són retrovirus amb transcriptasa
inversa o retrotranscriptasa.
Durant la replicació, es cometen
moltes errades per la qual cosa
varien molt dins d’un organisme i
es fan molt difícils d’atacar
http://www.rnceus.com/arvd/hiv7.swf

18. 18
3. Microbis i salut
Tenim en el nostre cos més bacteris
que cèl·lules pròpies, en la pell, vies
digestives, respiratòries i urinàries.
Si qualsevol bacteri travessa la
superfície corporal parlem d’infecció,
al microorganisme l’anomenen agent
infecciós o patogen i l’organisme
que ho pateix hoste.
Infecció per meningococ (estreptococ)

19. 19
3. Microbis i salut
1. Les malalties infeccioses
Quan parlem de microbis ens referim a
organismes cel·lulars molt diferents (bacteris,
fongs, protoctists) però també a estructures no
cel·lulars com virus i prions.
Són infeccioses i normalment
contagioses i poden passar d’un
individu a un altre:
•Endèmica afecten només a les
persones que viuen en una àrea
geogràfica petita i limitada.
•Epidèmica: quan s’escampen i
afecten a una part important de la
població
•Pandèmica: quan arriben a moltes
persones de molts països i continents

20. 20
3. Microbis i salut
1. Les malalties infeccioses
El patogen és el causant de la malaltia.
Organisme vector: És aquell que
traspassa o inocula els microbis causants
de la malaltia.
Període d’incubació: període de temps
que transcorre des del contagi fins als
primers símptomes.
Es poden tractar amb:
•Seroteràpia: sèrums amb defenses
•Quimioteràpia: amb fàrmacs com els
antibiòtics (eficaços contra bacteris però
mai contra virus)
Fong: Candida albicans

21. 21
3. Microbis i salut
2. La cadena epidemiològica d’una infecció
És la seqüència de factors
que intervenen en tot el
procés epidèmic:
1.Agent causal
2.Forma de transmissió
3.Característiques de
l’hoste
4.Medi ambient

22. 22
3. Microbis i salut
2. La cadena epidemiològica d’una infecció
Agent causal:
1.Qui és l’agent causal?
Prions, virus, bacteris, fongs, protozous
2. Dosi infectiva
Número mínim de microorganismes que
causen la malaltia
3. Característiques microbiològiques:
•Transmissibilitat (capacitat de passar d’un
individu a un altre)
•Infectivitat (capacitat de penetració i
multiplicació en l'hoste)
•Patogenecitat (qualitats del patogen)
•Virulència (capacitat d'un microorganisme
per a causar una malaltia greu)
•Immunogenicitat (capacitat d'induir
immunitat específica i duradora)
Virus dins i fora la cèl·lula

23. 23
3. Microbis i salut
2. La cadena epidemiològica d’una infecció
Transmissió:
1.Directa:
•Contacte cutani, mucoses, etc
(MTS o malalties de transmissió
sexual)
•Inhalació a curta distància
•Via placentària
2.Indirecta
•Vehicle comú: aigua, aliments…
•Via aèria: inhalació a llarga
distància
•Vector
Aedes aegypti transmissor del dengue

24. 24
3. Microbis i salut
2. La cadena epidemiològica d’una infecció
Susceptibilitat de l’hoste
(tendència o predisposició a ser
afectat per una determinada
patologia)
1.Característiques de la persona
•Genètica
•Edat (nens i persones grans)
•Sexe
2. Exposició a la infecció
3. Mecanismes de defensa innata
4. Immunitat específica
Infecció a la pell

25. 25
3. Microbis i salut
2. La cadena epidemiològica d’una infecció
Medi ambient:
1.Factors físics
2.Factors biològics
3.Factors socials
4.Factors econòmics
La malaria, malaltia infecciosa

26. 26
3. Microbis i salut
3. Fases d’una infecció
En una colonització de microorganismes,
aquests entren en contacte però no
envaeixen els teixits interns (s’anomenaria
infecció).
1.Període d’incubació: es multiplica
l’agent patogen però no hi ha símptomes.
2.Període de manifestacions clíniques
vòmits, diarrea, febre, inflamació…)
3.Període de convalescència: després
d’arribar a la màxima expressió de la
malaltia el sistema immunològic o
l’administració de fàrmacs comencen a
disminuir els símptomes fins que es resol la
infecció
Observa la infecció en el conducte
urinari

27. 27
3. Microbis i salut
4. Els antibiòtics
Substàncies químiques, naturals o sintètiques, que
impedeixen la reproducció o destrueixen els agents
infecciosos, especialment bacteris.
L’antibiosi és un mecanisme en el qual una espècie
elimina una altre, si ho fa amb productes químics,
aquests són aprofitables. El primer que es va
descobrir va ser la penicil·lina.

28. 28
3. Microbis i salut
4. Els antibiòtics
Segons que poden atacar:
1.Específics: contra bacteris concrets
2.D’ampli espectre: contra un grup d’infeccions
No es fan servir contra virus
L’eficàcia depèn de:
•L’antibiòtic encertat (amoxicilina)
•La dosi (500 mg)
•Respectar el interval de temps entre dosi (8h)
•La duració del tractament (15 dies)
El bacteris, si s’administra malament l’antibiòtic,
poden agafar resistències i fer inútil el tractament
Alguns poden tenir efectes advers o interferir amb
altres medicacions

29. 29
4. Els prions i les vaques boges
Un prió està format per una molècula de proteïna (sense material
genètic) que en combinar-se amb un altre prió normal (no patològic)
al transforma en un nou prió resistent als enzims destructors i es
propaga afectant a les cèl·lules que els contenen (neurones)