SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
Download to read offline
Nit de lluna




          Leandre Cristòfol
Documentació general

Títol: Nit de lluna

Autor: Leandre Cristòfol
(Os de Balaguer,1908- Lleida 1998)

Cronologia: 1935

Tècnica: fusta i fusta pintada

Dimensions: 71 x 40 cm

Estil: Surrealisme

Localització: MNAC de Barcelona




  http://www.xtec.cat/~jarrimad/contemp/nitdelluna.htm
Leandre Cristòfol

Va néixer a Os de Balaguer (Lleida) l’any
1908, en el si d’una família pagesa. Des ben
petit va rebre les influències de l’entorn
rural i tot això el va encuriosir i el va
predisposar per les arts manuals. Per
aquesta motiu, l’any 1922 es va traslladar a
Lleida per aprendre l’ofici de fuster, i més
tard, el d’ebenista i el de tallista,
coneixements que el van ajudar molt en el
món artístic.
La seva trajectòria artística es
caracteritza per la gran diversitat
d’exposicions individuals i col·lectives, tant
de temàtica abstracta i surrealista com
figurativa, principalment realitzades a
Catalunya i París, entre altres indrets.
La guerra civil provocà una aturada en el
seu treball escultòric, fins al 1952 que
viatjà a París amb una beca. Cinc anys
després torna a la seva feina
experimental.

L’any 1983 rebé la creu de Sant Jordi i
el 1990 el Premi Nacional de les Arts
Plàstiques.

L’any 1998 va morir a Lleida i va ésser
enterrat al seu poble natal.




                                            Bonança, 1973
"De l'aire a l'aire", i també
"Cosa lírica" (1933).
                                "Harmonia estel·lar" (1957)
Finestra, 1936



                 Monument, 1936
Anàlisi formal
“Nit de lluna” és una peça escultòrica representada amb tres elements de
fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una peça circular de color blau.



 L’ assemblage és la
 tècnica emprada per
 Cristòfol en aquesta
 escultura, que
 consisteix en unir           Fus de filar
 diferents materials i
 objectes de forma que s’
 aconsegueixi un efecte
 tridimensional.
                                                                  Ou de sargir
 Destaca la puresa
 formal, sense
 ornamentació afegida.


                                  Peça circular de color blau
Trobem un joc de contrastos:

Són dos objectes quotidians, que
guarden certa relació d’ús, però
Cristòfol els descontextualitza, es
desproveeix de la seva funció
pràctica, com deduïm del títol, Nit
de lluna.

Dóna un significat poètic a uns
objectes d’ús quotidià.

Contrasta la rigidesa de la línia
recta (fus) amb la mobilitat de la
línia corba (ou), col·locades sobre
una fusta també corba i retallades
sobre un horitzó imprecís.
En aquesta composició tan senzilla
també hi destaquen dos aspectes:

a) Un eix de simetria diagonal que ve
determinat per la posició del fus de filar
damunt de la fusta circular i davant l’ou
també cirdular.

b) La llum natural de l’obra que prové del
color marró de la fusta de l’ou de sargir i
del fus de filar damunt de la peça
circular blavosa .

Tot això ens permet afirmar que es
tracta d’un obra amb un equilibri físic i
real i atemporal perquè representa un
tema transcendent, amb un ritme de
moviment fictici remarcat pel predomini
de la forma diagonal del fus de filar i
amb una textura llisa, brillant, suau i
dura provinent dels materials utilitzats.
Aquesta obra és una escultura
surrealista, no figurativa, feta amb
altres en la dècada dels 30, que es
relacionen amb aquest corrent.
De l’ aire a l ‘ aire, El peix damunt de la sorra, Nit
de lluna o l’ Aureola Astral o Harmonia estel·lar
(Ralentí) són de les obres més conegudes d’ aquest
estil surrealista de Cristòfol. Leandre Cristòfol
podem dir que té una similitud amb Joan Miró, ja
que els dos artistes principalment utilitzaven el
surrealisme de l’automatisme pur, a més d’utilitzar
la fusta i de fer servir objectes trobats.




             1933, De l’ aire a l ‘ aire                 1933, Morfologia 4
L'aurèola astral i
                                                   impassible està a
                                                   punt de sortir, 1936




Aquesta escultura es pot comparar amb Nit de lluna, per la seva
senzillesa compositiva, que fa servir també dos únics elements, i el joc
de contrastos, tot i canviant alguns materials (suro i agulles de cap).
Aquest element és alt i de formes dinàmiques, mentre que l’altre (un
esberlacanyes (eina per partir canyes en tires) de fusta d’olivera, és
petit, massís i de forma troncocònica.
Interpretació                 (Temàtica)

“Nit de lluna” és una obra de temàtica secular que reprodueix el món de
l’inconscient de l’artista, tal i com ell ho va descriure en vida:

“Us explicaré - diu Leandre Cristofol - com em va sortir una de les primeres
obres surrealistes. [...] Va arribar un moment que vaig veure que els perdria (es
refereix als seus pares) i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d’
aquells amb el que filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un
record de la meva mare [...]. Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra
surrealista. Realment ho és”.




           1935, Relleu
En aquesta escultura també hi volia
reflectir més coses, com els records
d’infantesa, al costat de la família,
durant les nits d’estiu en el mas que
la família tenia i hi anaven per segar
el cereal. “Nit de lluna” reflecteix
molt bé aquest món inconscient de
Cristòfol, que el transportava al seu
passat més estimat, en què el
paisatge de la comarca de La
Noguera li impressionava, sobretot
durant les nits de lluna amb aquella
il·luminació que va voler reproduir
mitjançant aquesta peça escultòrica.


Per aquest motiu va escollir uns
elements molt senzills per tal que la
llum de l’ou de sargir i del fus
reproduïssin de la forma més exacta
possible, aquell somni d’infantesa.
Significat i funció

Des del punt de vista de significat es tracta d’una obra no figurativa i
simbòlica. En canvi, la seva funció és decorativa, lúdica i il·lustrativa de la
forma en què treballava l’escultura Leandre Cristòfol.

Aquesta peça escultòrica es podria comparar amb la d’ “El profeta” de Pablo
Gargallo amb la qual tindrien en comú la seva pertinença a les Primeres
Avantguardes Artístiques mentre que hi hauria moltes diferències, com
aquestes:

-Els seus estils: surrealista la de Nit de Lluna i cubista la d’ El profeta.
- Els materials: fusta la de Nit de lluna i bronze la d ‘El profeta.
- La tècnica: assemblage la de Nit de lluna i forja la d’ El profeta.
- Les dimensions: reduïdes a la Nit de lluna i grans en l’obra d’ El profeta.

Després d’haver analitzat “Nit de lluna” podem concloure que es tracta d’una
de les millors obres de Leandre Cristòfol i una de les més destacades del
moviment surrealista, tal i com va quedar demostrat el 3 de juliol de 1986 en
què la seva obra va ser exposada, conjuntament amb la de d’ altres grans
artistes com Miró i Alberto Giacometti, en la mostra Qui est-ce que la
sculpture moderne? del Centre George Pompidou de París.
Models i influències

L’obra de Leandre Cristòfol ha de ser catalogada
dins l’objecte surrealista (l'objecte trobat) ,
especialment les composicions incloses en
l’esmentada exposició Logicofobista, i en relació
amb Ramon Marinel.lo i Antoni Garcia Lamolla,
també presents en dita exposició. Malgrat això, el
mateix Cristòfol referint-se a Aureola astral
afirmà que per ell “era un record i va ser entesa
com una obra surrealista”.

Aquesta transformació dels objectes quotidians
en objectes poètics el relaciona amb els Ready-
Made de Marcel Duchamp, malgrat que s’aparta
del no significat de les obres de Duchamp , per
esdevenir segons paraules del mateix Cristófol
“una intuïció d’amor envers tot allò que et crida
l’atenció” .Es una actitud que l’acosta a la poètica
de les escultures objecte de Joan Miró i als
poemes objecte de Joan Brossa.
 
Els noranta anys de vida de Lenadre Cristòfol es poden llegir en les seves
obres, construïdes amb unes mans sensibles, que les dotaren d’una
plasticitat i poesia úniques i el convertiren en un des artistes més
singulars de l’escultura del segle XX.




                                         1976, Molla

More Related Content

What's hot (20)

Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, BilbaoGehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
 
Rodin: El pensador
Rodin: El pensadorRodin: El pensador
Rodin: El pensador
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
Sopa Campbell
Sopa CampbellSopa Campbell
Sopa Campbell
 
Gargallo. El Profeta
Gargallo. El ProfetaGargallo. El Profeta
Gargallo. El Profeta
 

Similar to Leandre Cristòfol: Nit de lluna

Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaJulia Valera
 
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíL.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíjesus gutierrez
 
09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol
09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol
09 Nit de lluna de Leandre CristòfolRamon Pujola
 
15. gargallo. el profeta
15. gargallo. el profeta15. gargallo. el profeta
15. gargallo. el profetajgutier4
 
Mnac.obre xix i xx
Mnac.obre xix i xxMnac.obre xix i xx
Mnac.obre xix i xxjgutier4
 
Dalí La persistència de la memòria
Dalí La persistència de la memòriaDalí La persistència de la memòria
Dalí La persistència de la memòriaFely Lucena
 
Dalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòriaDalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòriaFely Lucena
 
Dalí Persistència de la memòria
Dalí Persistència de la memòriaDalí Persistència de la memòria
Dalí Persistència de la memòriaFely Lucena
 
Dalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòriaDalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòriaFely Lucena
 
19d. j. llimona. desconsol
19d. j. llimona. desconsol19d. j. llimona. desconsol
19d. j. llimona. desconsoljgutier4
 
Art i emocions
Art i emocionsArt i emocions
Art i emocionsmbolano2
 

Similar to Leandre Cristòfol: Nit de lluna (20)

Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de lluna
 
Nit de lluna
Nit de llunaNit de lluna
Nit de lluna
 
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguíL.cristòfol. nit de lluna. a marguí
L.cristòfol. nit de lluna. a marguí
 
09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol
09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol
09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol
 
15. gargallo. el profeta
15. gargallo. el profeta15. gargallo. el profeta
15. gargallo. el profeta
 
Mnac.obre xix i xx
Mnac.obre xix i xxMnac.obre xix i xx
Mnac.obre xix i xx
 
Dalí La persistència de la memòria
Dalí La persistència de la memòriaDalí La persistència de la memòria
Dalí La persistència de la memòria
 
Dalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòriaDalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòria
 
Dalí Persistència de la memòria
Dalí Persistència de la memòriaDalí Persistència de la memòria
Dalí Persistència de la memòria
 
Dalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòriaDalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòria
 
Chillida.Elogi de l'aigua
Chillida.Elogi de l'aiguaChillida.Elogi de l'aigua
Chillida.Elogi de l'aigua
 
Escultura del s. xx
Escultura del s. xxEscultura del s. xx
Escultura del s. xx
 
llena
llenallena
llena
 
19d. j. llimona. desconsol
19d. j. llimona. desconsol19d. j. llimona. desconsol
19d. j. llimona. desconsol
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
J. Miró: Interior holandès I
J. Miró: Interior holandès IJ. Miró: Interior holandès I
J. Miró: Interior holandès I
 
Art i emocions
Art i emocionsArt i emocions
Art i emocions
 
1. l’escultura s.xx
1. l’escultura s.xx1. l’escultura s.xx
1. l’escultura s.xx
 
Gargallo
GargalloGargallo
Gargallo
 
1.Josep Llimona: Desconsol
1.Josep Llimona: Desconsol1.Josep Llimona: Desconsol
1.Josep Llimona: Desconsol
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Recently uploaded

ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓmamingabb
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOinstiquercus
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxaudiofil
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoDaniel Fernández
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsPere Miquel Rosselló Espases
 
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfEl_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfLUDOCLIO
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfErnest Lluch
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióPere Miquel Rosselló Espases
 

Recently uploaded (8)

ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
 
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfEl_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
 

Leandre Cristòfol: Nit de lluna

  • 1. Nit de lluna Leandre Cristòfol
  • 2. Documentació general Títol: Nit de lluna Autor: Leandre Cristòfol (Os de Balaguer,1908- Lleida 1998) Cronologia: 1935 Tècnica: fusta i fusta pintada Dimensions: 71 x 40 cm Estil: Surrealisme Localització: MNAC de Barcelona http://www.xtec.cat/~jarrimad/contemp/nitdelluna.htm
  • 3. Leandre Cristòfol Va néixer a Os de Balaguer (Lleida) l’any 1908, en el si d’una família pagesa. Des ben petit va rebre les influències de l’entorn rural i tot això el va encuriosir i el va predisposar per les arts manuals. Per aquesta motiu, l’any 1922 es va traslladar a Lleida per aprendre l’ofici de fuster, i més tard, el d’ebenista i el de tallista, coneixements que el van ajudar molt en el món artístic. La seva trajectòria artística es caracteritza per la gran diversitat d’exposicions individuals i col·lectives, tant de temàtica abstracta i surrealista com figurativa, principalment realitzades a Catalunya i París, entre altres indrets.
  • 4. La guerra civil provocà una aturada en el seu treball escultòric, fins al 1952 que viatjà a París amb una beca. Cinc anys després torna a la seva feina experimental. L’any 1983 rebé la creu de Sant Jordi i el 1990 el Premi Nacional de les Arts Plàstiques. L’any 1998 va morir a Lleida i va ésser enterrat al seu poble natal. Bonança, 1973
  • 5. "De l'aire a l'aire", i també "Cosa lírica" (1933). "Harmonia estel·lar" (1957)
  • 6. Finestra, 1936 Monument, 1936
  • 7. Anàlisi formal “Nit de lluna” és una peça escultòrica representada amb tres elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una peça circular de color blau. L’ assemblage és la tècnica emprada per Cristòfol en aquesta escultura, que consisteix en unir Fus de filar diferents materials i objectes de forma que s’ aconsegueixi un efecte tridimensional. Ou de sargir Destaca la puresa formal, sense ornamentació afegida. Peça circular de color blau
  • 8. Trobem un joc de contrastos: Són dos objectes quotidians, que guarden certa relació d’ús, però Cristòfol els descontextualitza, es desproveeix de la seva funció pràctica, com deduïm del títol, Nit de lluna. Dóna un significat poètic a uns objectes d’ús quotidià. Contrasta la rigidesa de la línia recta (fus) amb la mobilitat de la línia corba (ou), col·locades sobre una fusta també corba i retallades sobre un horitzó imprecís.
  • 9. En aquesta composició tan senzilla també hi destaquen dos aspectes: a) Un eix de simetria diagonal que ve determinat per la posició del fus de filar damunt de la fusta circular i davant l’ou també cirdular. b) La llum natural de l’obra que prové del color marró de la fusta de l’ou de sargir i del fus de filar damunt de la peça circular blavosa . Tot això ens permet afirmar que es tracta d’un obra amb un equilibri físic i real i atemporal perquè representa un tema transcendent, amb un ritme de moviment fictici remarcat pel predomini de la forma diagonal del fus de filar i amb una textura llisa, brillant, suau i dura provinent dels materials utilitzats.
  • 10. Aquesta obra és una escultura surrealista, no figurativa, feta amb altres en la dècada dels 30, que es relacionen amb aquest corrent.
  • 11. De l’ aire a l ‘ aire, El peix damunt de la sorra, Nit de lluna o l’ Aureola Astral o Harmonia estel·lar (Ralentí) són de les obres més conegudes d’ aquest estil surrealista de Cristòfol. Leandre Cristòfol podem dir que té una similitud amb Joan Miró, ja que els dos artistes principalment utilitzaven el surrealisme de l’automatisme pur, a més d’utilitzar la fusta i de fer servir objectes trobats. 1933, De l’ aire a l ‘ aire 1933, Morfologia 4
  • 12. L'aurèola astral i impassible està a punt de sortir, 1936 Aquesta escultura es pot comparar amb Nit de lluna, per la seva senzillesa compositiva, que fa servir també dos únics elements, i el joc de contrastos, tot i canviant alguns materials (suro i agulles de cap). Aquest element és alt i de formes dinàmiques, mentre que l’altre (un esberlacanyes (eina per partir canyes en tires) de fusta d’olivera, és petit, massís i de forma troncocònica.
  • 13. Interpretació (Temàtica) “Nit de lluna” és una obra de temàtica secular que reprodueix el món de l’inconscient de l’artista, tal i com ell ho va descriure en vida: “Us explicaré - diu Leandre Cristofol - com em va sortir una de les primeres obres surrealistes. [...] Va arribar un moment que vaig veure que els perdria (es refereix als seus pares) i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d’ aquells amb el que filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare [...]. Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho és”. 1935, Relleu
  • 14. En aquesta escultura també hi volia reflectir més coses, com els records d’infantesa, al costat de la família, durant les nits d’estiu en el mas que la família tenia i hi anaven per segar el cereal. “Nit de lluna” reflecteix molt bé aquest món inconscient de Cristòfol, que el transportava al seu passat més estimat, en què el paisatge de la comarca de La Noguera li impressionava, sobretot durant les nits de lluna amb aquella il·luminació que va voler reproduir mitjançant aquesta peça escultòrica. Per aquest motiu va escollir uns elements molt senzills per tal que la llum de l’ou de sargir i del fus reproduïssin de la forma més exacta possible, aquell somni d’infantesa.
  • 15. Significat i funció Des del punt de vista de significat es tracta d’una obra no figurativa i simbòlica. En canvi, la seva funció és decorativa, lúdica i il·lustrativa de la forma en què treballava l’escultura Leandre Cristòfol. Aquesta peça escultòrica es podria comparar amb la d’ “El profeta” de Pablo Gargallo amb la qual tindrien en comú la seva pertinença a les Primeres Avantguardes Artístiques mentre que hi hauria moltes diferències, com aquestes: -Els seus estils: surrealista la de Nit de Lluna i cubista la d’ El profeta. - Els materials: fusta la de Nit de lluna i bronze la d ‘El profeta. - La tècnica: assemblage la de Nit de lluna i forja la d’ El profeta. - Les dimensions: reduïdes a la Nit de lluna i grans en l’obra d’ El profeta. Després d’haver analitzat “Nit de lluna” podem concloure que es tracta d’una de les millors obres de Leandre Cristòfol i una de les més destacades del moviment surrealista, tal i com va quedar demostrat el 3 de juliol de 1986 en què la seva obra va ser exposada, conjuntament amb la de d’ altres grans artistes com Miró i Alberto Giacometti, en la mostra Qui est-ce que la sculpture moderne? del Centre George Pompidou de París.
  • 16. Models i influències L’obra de Leandre Cristòfol ha de ser catalogada dins l’objecte surrealista (l'objecte trobat) , especialment les composicions incloses en l’esmentada exposició Logicofobista, i en relació amb Ramon Marinel.lo i Antoni Garcia Lamolla, també presents en dita exposició. Malgrat això, el mateix Cristòfol referint-se a Aureola astral afirmà que per ell “era un record i va ser entesa com una obra surrealista”. Aquesta transformació dels objectes quotidians en objectes poètics el relaciona amb els Ready- Made de Marcel Duchamp, malgrat que s’aparta del no significat de les obres de Duchamp , per esdevenir segons paraules del mateix Cristófol “una intuïció d’amor envers tot allò que et crida l’atenció” .Es una actitud que l’acosta a la poètica de les escultures objecte de Joan Miró i als poemes objecte de Joan Brossa.  
  • 17. Els noranta anys de vida de Lenadre Cristòfol es poden llegir en les seves obres, construïdes amb unes mans sensibles, que les dotaren d’una plasticitat i poesia úniques i el convertiren en un des artistes més singulars de l’escultura del segle XX. 1976, Molla