1. Figura ajaguda
Documentació general
Catalogació: A nàlisi material:
Autor: Henry Moore (1898-1986) Dimensions: 1,32 m
Títol: Figura ajaguda Material: pedra
Cronologia: 1938 Tècnica: Talla
Localització: Tate Gallery, Londres Formes: exempta
Estil: abstracte Tipologia: jacent Henry Moore
Cromatisme: monocroma (1898-1986)

2. Anàlisi formal
Reconeixement visual i
descripció
Dona ajaguda sobre una superfície horitzontal amb un gran buit sota els pits.
Conserva certa figuració, però és un a representació sobretot esquemàtica.

4. Composició
Cap petit en Figura
relació al cos femenina Sense arestes
Clara reclinada - formes esquemàtiques i arrodonides -
desproporció
Sense faccions
Potencia una
part de
l’anatomia
femenina
Gran forat
sota els
seus pits
Els buits, els forats són una
constant en la seva producció.
Els tracta com a forma positiva
i proporcionen a les escultures
una multiplicitat d’aspectes i les
omplen d’un significat simbòlic.

5. Predomini de la línia corba, en formes arrodonides i buits La matèria queda a la
Transmet tranquil·litat i repòs, igual que l’horitzontalitat vista, sense treballar.
Pedra amb esquerdes i
L’horitzontalitat fissures.
predominant és
trencada pels
genolls i el cap,
units per cames i
braços enganxats
formant un tot
Moore és un dels
primers escultors
en definir formes a
traves del buit.
Paper fonamental
el gran buit del
mig. Els volums
envolten l’espai
buit i defineixen la
forma desitjada.
Símbol del si
matern.
Sensació de monumentalitat per
la seva concepció
Conserva elements figuratius, però plasmats amb simbolisme esquemàtic

6. El buit del centre
és envoltat
d'elements
compactes o
massissos, i fa que
l’obra es tanqui
sobre ella mateixa
El pes dels
volums es
reparteix de
forma
equilibrada,
però no
simètrica.
La llum incideix de
manera diferent en
cada part, Expressivitat: malgrat certa figuració, les seves simplificacions i
ombrejant zones deformacions la porten al límit de l’abstracció. Aquestes donen
ocultes i marcant més força expressiva i vigor a les formes.
l’arrodoniment o Destaquen parts de l’anatomia femenina amb càrrega simbòlica.
curvatura de les
formes

7. L’estil de Henry
Moore
És un clar exemple de
la re4cerca de noves
matèries I formes en
l’escultura del segle
XX.
Renovà la sensibilitat
plàstica atorgant al
buit el mateix valor
que la matèria que
l’envolta.
Moore i els escultors de principis del segle XX buscaven maneres diferents de
representar la pròpia subjectivitat sense reproduir necessàriament la realitat, així
com l’ús de nous materials en les seves obres.
L’expressió s’imposà a la plasmació fidel del model, arribant-se a obres sense cap
referència a la realitat. Moore buscada expressar d’una manera més sincera i
autèntica allò que l’escultura primitiva representava, recuperar la seva funció
màgica i religiosa, carregada de simbolisme. L’art primitiu el va atreure des del
principi.

8. Aviat Moore va conèixer l’escultura tribal
Influències
africana i per l’art primitiu americà, el maia
sobretot.
Els Chac-Mool són unes escultures antropomòrfiques
emprades en les cerimònies rituals de sacrifici

9. Henry Moore s’interessà per la figura maia, el déu
de la pluja Chac-Mool (Chichén-Itzá, Yucatán),
que va veure en una exposició del museu del
Trocadero a París
“Gran Mare” “Mare
Universal” figura materna,
símbol de fecunditat, imatge
de la dona com a font de
Venus prehistòrica de vida.
Willendorf (Àustria),
ídol de fecunditat Ella bressola en el seu
ventre -buit de llibertat-
una humanitat castigada per
guerres i misèries

10. Interpretació
En aquesta obra Moore representa la “Mare” com a refugi de les misèries
del món i com a lloc de pau, concepte que utilitzà més vegades, en
diferents materials, com fusta, pedra i metall. Va crear un tipus de figura
fàcilment reconeixible, semblant al Chac-mool de Chichén-itzà, al Yucatan,
Mèxic. Moore però canvià el guerrer maia per una dona que simbolitza la
fertilitat. Amb la figura inclinada inicia la seva etapa de maduresa.
En les seves figures inclinades
utilitzà formes rotundes,
inflades, ondulades, amb forats
i perforacions arrodonides que
reflecteixen formes naturals.
Els seus temes preferits eren:
mares amb fills, grups
familiars, guerrers i sobretot
la figura humana reclinada.
Aquestes van des del realisme
fins la pura abstracció.

11. Les formes rodones evoquen forces vitals i fructificadores, que
reprodueixen la capacitat de la dona per desenvolupar una nova vida al
seu si. L’espai buit sota els pits és la cavitat acollidora que convida al
refugi en la foscor, sense arestes que fereixin la “mare universal”. És el
lloc de pau i repòs, origen de tot i record enyorat. És un lloc pur i no
malmès per les misèries i penúries humanes. Per alguns evoca les forces
ocultes i desconegudes que són l’essència de la humanitat.
La seva funció era per
decorar un espai concret.
També serveix per suggerir a
l’espectador, amb les línies
corbes, la relació entre les
forces primigènies de la
natura i les formes del cos
de la dona.

12. Henry Spencer Moore (Castleford, Yorkshire, 1898-1986). Escultor anglès fill
d’un enginyer de mines. Va lluitar en la Primera Guerra Mundial, sent ferit en un
atac amb gas. Contràriament a altres artistes de l’època, la guerra no li afectà
negativament. El 1922 guanyà una beca per estudiar a Londres, al Royal College
of Art. Viatjà a París i Roma, i el 1926 celebrà la seva primera exposició
individual. Va donar a conèixer les seves escultures de bronze i marbre tallades de
gran format. Ajudà a introduir una particular forma de modernisme a Gran
Bretanya. Se’l considera l’escultor britànic més important del segle XX.
1928, West Wind, Londres

13. Amor per la natura, pels materials, per les seves
formes i per les textures
«No falsificaré la pedra per fer-la
imitar una pell suau»
«He descobert a la natura, en les
pedres, en les roques, en els arbres i
les plantes principis de formes i
ritmes».
«L’observació de la naturalesa forma
part de la vida d’un artista; augmenta
el seu coneixement de la forma, li
permet conservar la seva frescor, el
preserva de treballar únicament a
partir de fórmules i l’alimenta la seva
inspiració»
L’aire penetra en l’escultura i l’obra
s’integra a l’entorn
«Prefereixo una escultura meva en un
paisatge inclòs indiferent, abans que en el
edifici més bonic»

14. 1945, Metro de Londres.
Aquest era zona de refugi
dels bombardeigs alemanys de
la segona guerra mundial.
Moore va viure aquests fets i
reflectí la seva impressió en
una sèrie de dibuixos.

15. Figures reclinades de diferents
moments
1951
1952

16. 1963, Figura reclinada en tres peces

17. 1951, Rei i reina
1950, Grup familiar
Va repetir el tema, sobretot des del naixement de la seva
única filla

18. 1951, Tres figures dretes 1955

19. 1962.KnifeEdge

20. 1955, Totonto

21. 1967, Figura reclinada
1968, Figura reclinada en tres peces

22. 1968, Figura reclinada en dues peces

23. 1969, Arc d’Hiroshima Explosió nuclear

24. 1972, Arcs…

25. 1973, Figura reclinada en quatre peces