SlideShare a Scribd company logo
Antonio Núñez 2017
El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
3. L’ANÀLISI FORMAL
4. L’ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
5. ALTRES CONSIDERACIONS
PRIMERA APROXIMACIÓ
EL JURAMENT DELS HORACIS
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
- Nom de l’obra
- Autor
- Estil
- Cronologia
- Tècnica i suport
- Localització
- Dimensions
El Jurament dels Horacis
Jacques-Louis David
Neoclàssic
Últim terç del segle XVIII (1784)
Oli sobre tela
Museu del Louvre (Paris)
Gran format. (3,30 x 4,25 m.)
FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
EPOCA (FINALS S. XVIII- INICIS S.XIX)
Realitzada pocs anys abans de l'inicio de la Revolució Francesa l’obra, “El Jurament
dels Horacis” de J.L. David s'emmarca històricament en un moment històric de gran
transcendència: El naixement del Món Contemporani.
Un context històric, en que les noves idees de la Il·lustració,Un context històric, en que les noves idees de la Il·lustració, prenent com a base l’ús
de la raó, i enfrontant-se a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la
revelació divina, proposen una visió del món totalment diferent a l’existent fins
aquell moment.
Un context històric, en que les noves idees de la Il·lustració, prenent com a base l’ús
de la raó, i enfrontant-se a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la
revelació divina, proposen una visió del món totalment diferent a l’existent fins
aquell moment i qüestionen l’organització social, política, econòmica i cultural
existent fins aquella moment.
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
Donant pas a l’aparició d’un nou sistema
d’organització política: L’Estat Liberal Burgés.
I a una nova organització social, on les
persones, deixaren de ser súbdits per passar a
ser ciutadans, amb drets i deures.
Amb la implantació del liberalisme un nou grup social dirigirà la societat, imposant
als seus valors, els seus gustos i la seva visió del món: La Burgesia
Un context, en el que mitjançant les revolucions polítiques liberals i la revolució
industrial.
Un context, en el que mitjançant les revolucions polítiques liberals i la revolució
industrial es posarà fi a l’organització econòmica, política, social i cultural de l’Antic Regim.
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
AUTOR
David és una de les figures centrals del Neoclassicisme. Va viatjar a Roma on va
entrar en contacte amb les ruïnes del món clàssic la qual cosa al va a decidir a
aplicar a la pintura el que s’anomenà els principis eterns dels classicisme.
Primer pintà temes i personatges clàssics (històrics i
mitològics), però més tard, amb la Revolució Francesa i
l’imperi de Napoleó, comença a plasmar els fets històrics del
seu present, és a dir començà a plasmar el seu temps.
Jacques-Louis David (1748-1825)
David representà la culminació del neoclassicisme pictòric.
Els seus quadres de temàtica històrica, es van erigir com el
millor representant contra la frivolitat del Rococó, considerat
com l’estil propi de la decadent aristocràcia.
També va participar activament a la Revolució francesa, de la
qual va ser considerat l’artista oficial. Més tard serà el pintor
de Napoleó.
La predilecció de David pels temes heroics i patriòtics preparà el camí per l’aparicó
d’un nou estil, el romanticisme.
ESTIL NEOCLASSICISME
El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a França al final del segle XVIII i
que responia als gustos de la burgesia revolucionària.
Es caracteritza per:
- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració:
Llibertat, igualtat, justícia...
-Recupera els models de l’antiguitat clàssica
i dels seus ideals ( raó, equilibri, ordre,
bellesa...)
-Rebutja els artificis i la frivolitat de l’art del
rococó, al qual considera com un art
sensual i frívol, expressió de la decadència
moral de l'aristocràcia
2. CONTEXT HISTORICO I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
Característiques principals de la pintura neoclàssica
-Composicions ordenades, equilibrades
-Tendència a situar els personatges en un pla únic
-Predomini del dibuix sobre el color
-Es prescindeix de tota decoració superflua
Cromatisme fred: colors primaris, que capten millor la llum freda
i tallant per donar més precisió als volums
-Aplicació de la perspectiva lineal.
-Representació d’escenes i accions de caracter heroic o moralitzant
L'obra de David, principal representant d’aquest estil resumeix perfectament els
trets essencials de la pintura neoclàssica:
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
3.- L’ANÀLISI FORMAL
A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS
3.- L’ANÀLISI FORMAL
- El Color
- La llum
B) LA COMPOSICIÓ
C) EL RITME
D) El TEMPS
- La Línia o Dibuix
- La Pinzellada
3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM
A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LÍNEA, DIBUIX i PINZELLADA
En aquesta obra hi ha predomini del dibuix sobre el color. David, amb una pinzellada
precisa i minuciosa, modela les figures amb unes formes clares i rotundes, que
recorden a les escultures clàssiques. (Contorns nítids, modelat escultòric)
El pintor prioritza la línia recta en
els personatges masculins i la
línia ondulada en els femenins.
La qual cosa accentua l’energia, la
decisió i fortalesa dels
personatges masculins en
contrast amb la languidesa dels
cossos femenins.
El modelat clàssic i escultòric
dels cossos és especialment
visible en els personatges
femenins, on les túniques i robes
destaquen les formes dels cossos
recorden a la tècnica clàssica dels
“draps mullats”
3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM
A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: EL COLOR
David utilitza una gamma cromàtica limitada on predominen vermells, grisos i ocres, la
qual cosa ajuda a precisar els contorns de les formes i accentua la claredat del dibuix.
(cromatisme supeditat al dibuix)
D’entre tots els colors cal
destacar el vermell, que com
que és utilitzat en les tres parts
en què es divideix el quadre,
permet al pintor equilibrar
cromàticament l'escena.
Aquesta sensació d’equilibri
també és veu reforçada per la
utilització de les tonalitats
blanquinoses en els dos
extrems del quadre.
Certa austeritat cromàtica
Els colors són brillants, però
freds.
3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM
A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LA LLUM
També crea efectes de
clarobscurs que incrementa
el modelat de les figures a
l’hora que accentua el seu
volum. (influència de
Caravaggio)
Al mateix temps, l'ombra
que projecten els cossos
dels tres germans, accentua
la impressió de la decisió en
el seu pas endavant i fa
ressaltar el dramatisme
contingut del seu gest.
El quadre presenta una llum real que és projectada des de l'esquerra amb el focus
lumínic situat fora del quadre (influència de Caravaggio) aproximant les figures a
l'espectador, mentre allunya el fons arquitectònic que resta en tenebres.
B) LA COMPOSICIÓ
La pintura presenta
en suma, un gran
equilibri, cercant la
claredat expositiva.
3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ
La composició és racional, simètrica, equilibrada i tancada
L'esquema
compositiu és
senzill i ordenat: la
triple arcada del
fons coincideix
perfectament amb
els tres grups de
personatges; els
germans, el pare i
les dones.
Hi ha doncs, una
perfecta integració
de les figures en un
espai arquitectònic.
Composició tancada
que presenta un clar
centre compositiu:
Les espases
sostingudes pel pare
3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ
És una composició racional perfectament estructurada en base a les tres arcades del
fons que emmarquen els tres grups de personatges representats
Aquest ordre i
equilibri compositiu
es veu reforçat per
l'agrupació i
distribució dels
personatges en
formes geomètriques
rectangulars i
triangulars.
3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ
També presenta una composició profunda
La creació de l’espai
es reforça mitjançant
la llum (il·luminació
del primer pla en
contrast amb la
penombra del fons)
Plans: La disposició
de les figures evoca
als relleus clàssics.
Tots els personatges
situats en un mateix
pla.
Els arcs del fons
semblen el decorat
d’un teatre
També presenta una composició profunda donat que l’espai es representa
fonamentalment amb una aplicació perfecta de la perspectiva lineal (cònica o
geomètrica) marcada pels murs laterals i per l'empedrat del terra i que presenta el punt
de fuga en l’espases.
3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME
C) EL RITME Dinamisme contingut
L'obra, presenta un dinamisme contingut, resultat del contrast de les
actituds dels personatges representats:
La tensió de la
musculatura dels cossos
masculins, els seus
gestos decidits i el
moviment dels seus
vestits contrasten amb el
desmai dels cossos de
les dones i les seves
expressions de dolor.
Tot lo qual dona com a
resultat que el quadre
presenti un dramatisme
tens.
3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS
C) EL TEMPS Un moment instantani referencial i voluntat d'eternitat
L'artista plasma un moment instantani referencial de caràcter històric o literari: El
del jurament dels germans Horacis davant del pare.
Però també presenta una
voluntat d'eternitat
Al voler mostrar l'obligació
dels ciutadans de sacrificar-
se per la seva pàtria, fet que
és intemporal.
4.- INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA
4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
TEMÀTICA O ICONOGRAFIA
David pintà “El jurament dels Horacis” després d'haver vist al teatre l'obra “Horace”
de Corneille, adaptació molt lliure d'Història de Roma” (Ad urbe condita) de Tito Livi.
Es tracta d'un episodi que es remunta al s.VII a.C: en el que
Roma i i Alba Longa es diputen el domini de la Italià Central i
acorden resoldre el conflicte mitjançant un combat singular
entre els tres germans Curiacis i els tres germans Horacis
Tema històric i Llegendari
Després de la lluita només sobreviu el major dels Horacis que
entra triomfal a la ciutat. La seva germana Camil·la, promesa
d'uns dels Curiacis, plora desconsolada i retreu al seu germà la
mort del seu promès. l'Horaci mata la seva germana per plorar
la mort d'un enemic de Roma.
David plasma en “El jurament dels Horacis” el moment en que els Horacis juren
davant el seu pare defensar la pàtria, mentre Camil·la plora recolzant el cap en
l'espatlla de Sabina, esposa del seu germà gran. Al fons hi ha la mare dels germans
Horacis, que cuida els dos fills de l'anterior
4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT
SIGNIFICAT
David tria el fragment del jurament, més que per tractar un fet històric o una llegenda,
per transmetre un missatge moralitzant: l’exaltació de les virtuts cíviques de
l’autosacrifici, l’honor i la lleialtat , en definitiva, per ressaltar el deure dels ciutadans
de sacrificar-se per la pàtria.
David no va voler prescindir de la
tragèdia humana i afegeix al quadre
un personatge que no apareix en els
textos clàssics: la mare dels
germans Horacis que te cura dels
fills de Sabina, una germana dels
Curacis casada amb un dels Horacis.
Incrementant d’aquesta manera el
dramatisme de l’escena.
Amb aquest fet David aconsegueix
representar de manera sublim, el
conflicte entre el deure i el
sentiment, i el contrast entre l'heroi
masculí i la sensibilitat femenina.
Aquesta obra té una funció propagandística: En ella és difon i exalta un valor
moral: El deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria.
4.- INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ
FUNCIÓ Funció propagandística
Aquest missatge ha estat vist per alguns autors com un manifest de les simpaties
revolucionaries de l’autor i un atac contra l’autoritat de l’Estat monàrquic.
ENCÀRREC
Aquesta obra fou encarregada pel rei Lluis XVI
de França i exposada en el Saló de 1.785
La qual cosa resulta paradoxal, si tenim
present les simpaties revolucionaries de David
i que Lluís XVI seria víctima de la Revolució
La cultura i l'art clàssic de Grècia i Roma van ser, sens dubte, el punt de referència
principal de l'obra neoclàssica de David, tant des del punt de vista formal com
del temàtic.
MODELS I INFLUÈNCIES (anteriors)
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
No obstant això, també és evident
la influència en la seva pintura
d’autors com e Rafael i Poussin
I també la influència de
Caravaggió, perfectament visible
en el tractament i l’ús que fa David
de la llum
Dels quals, incorpora la perfecció
de la línia i l’ús de composicions
equilibrades sobre estructures
geomètriques
MODELS I INFLUÈNCIES (posteriors)
La seva pintura va ser punt de referència per molts altres pintors neoclàssics.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
Un altre aspecte a destacar, és que les
pintures de David, al mostrar una
predilecció pels temes heroics i
patriòtics, també, d’alguna manera,
anaven preparant el camí a un nou
corrent (estil) que ja es perfilava: el
romanticisme.
La Mort de Marat (1793)
Així molts altres pintors van copiar la
distinció emocional que David fa entre
personatges masculins i femenins.
És a dir, la manera en que David
representa als homes, plens d'energia
i resolució, i a les dones, com a
essers sensibles, amb tendència a
patir el dolor, de les accions d’aquells.
ALTRES OBRES DE L’AUTOR
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
La mort de Sòcrates (1787)
ALTRES OBRES DE L’AUTOR
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
El Jurament de la Sala de la Pilota (1791)
ALTRES OBRES DE L’AUTOR
La Mort de Marat (1793)
Napoleó (1812)
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
ALTRES OBRES DE L’AUTOR
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
Leònides en les Termòpiles (1814)
PER SABER-NE MÉS
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
1.- Introducció al Neoclassicisme
3.- El Jurament dels Horacis (Anàlisi 1)
VIDEOS
2.- El Neoclassicisme (Apunts )
4.- El Jurament dels Horacis (Anàlisi 2)

More Related Content

What's hot

RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
Antonio Núñez
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
Antonio Núñez
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Julia Valera
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
Antonio Núñez
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
Antonio Núñez
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
Antonio Núñez
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
Antonio Núñez
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
Antonio Núñez
 
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeFitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Julia Valera
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
Julia Valera
 
Una i tres cadires
Una i tres cadiresUna i tres cadires
Una i tres cadires
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
Julia Valera
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
Antonio Núñez
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
Julia Valera
 

What's hot (20)

RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa KaufmannFrank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeFitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
Goya.el 3 maig
Goya.el 3 maigGoya.el 3 maig
Goya.el 3 maig
 
Una i tres cadires
Una i tres cadiresUna i tres cadires
Una i tres cadires
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 

Viewers also liked

EL JURAMENT DELS HORACIS
EL JURAMENT DELS HORACISEL JURAMENT DELS HORACIS
EL JURAMENT DELS HORACIS
Mercè Bigorra
 
Revolución y arte. El juramento de los Horacios, neoclasicismo, clasicismo, R...
Revolución y arte. El juramento de los Horacios, neoclasicismo, clasicismo, R...Revolución y arte. El juramento de los Horacios, neoclasicismo, clasicismo, R...
Revolución y arte. El juramento de los Horacios, neoclasicismo, clasicismo, R...
Jobs and Go
 
Composicion Juramento de los Horacios
Composicion Juramento de los HoraciosComposicion Juramento de los Horacios
Composicion Juramento de los Horacios
Walter Santucho
 
El rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de GiambolognaEl rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de GiambolognaPaula Vela Gonzalez
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
Julia Valera
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
Julia Valera
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
Julia Valera
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
joanmolar
 
Art segles XIX i XX
Art segles XIX i XXArt segles XIX i XX
Art segles XIX i XXAmagazineSTP
 
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realismeArt segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realismeCarles Olmedo Quirós
 
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i GoyaNeoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i Goyaramonagusba
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
Antonio Núñez
 
Servi Tul·li 2 (15-16)
Servi Tul·li 2 (15-16)Servi Tul·li 2 (15-16)
Servi Tul·li 2 (15-16)
ludusanglensis
 
Servi tul·li
Servi tul·liServi tul·li
Servi tul·li
ludusanglensis
 
Tul.lus Hostili
Tul.lus HostiliTul.lus Hostili
Tul.lus Hostili
ludusanglensis
 

Viewers also liked (20)

EL JURAMENT DELS HORACIS
EL JURAMENT DELS HORACISEL JURAMENT DELS HORACIS
EL JURAMENT DELS HORACIS
 
Revolución y arte. El juramento de los Horacios, neoclasicismo, clasicismo, R...
Revolución y arte. El juramento de los Horacios, neoclasicismo, clasicismo, R...Revolución y arte. El juramento de los Horacios, neoclasicismo, clasicismo, R...
Revolución y arte. El juramento de los Horacios, neoclasicismo, clasicismo, R...
 
Composicion Juramento de los Horacios
Composicion Juramento de los HoraciosComposicion Juramento de los Horacios
Composicion Juramento de los Horacios
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 
El rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de GiambolognaEl rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de Giambologna
 
12.Fragonard: El gronxador
12.Fragonard: El gronxador12.Fragonard: El gronxador
12.Fragonard: El gronxador
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
P.P.Romanticisme
P.P.RomanticismeP.P.Romanticisme
P.P.Romanticisme
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 
Art segles XIX i XX
Art segles XIX i XXArt segles XIX i XX
Art segles XIX i XX
 
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realismeArt segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
 
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i GoyaNeoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
 
Metàfores
MetàforesMetàfores
Metàfores
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
Servi Tul·li 2 (15-16)
Servi Tul·li 2 (15-16)Servi Tul·li 2 (15-16)
Servi Tul·li 2 (15-16)
 
Servi tul·li
Servi tul·liServi tul·li
Servi tul·li
 
Tul.lus Hostili
Tul.lus HostiliTul.lus Hostili
Tul.lus Hostili
 

Similar to EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)

El Neoclassicisme
El NeoclassicismeEl Neoclassicisme
El Neoclassicisme
munsha.reines
 
Unitat 22. El Jurament Dels Horacis De David
Unitat 22. El Jurament Dels Horacis De DavidUnitat 22. El Jurament Dels Horacis De David
Unitat 22. El Jurament Dels Horacis De David
tomasggm
 
Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)
Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)
Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)Jesús Vicente
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
Antonio Núñez
 
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsicUnitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
tomasggm
 
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels HoracisRamon Pujola
 
El jurament dels Horacis
El jurament dels HoracisEl jurament dels Horacis
El jurament dels Horacis
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Respostes setembre 2009 (serie 1)
Respostes setembre 2009 (serie 1)Respostes setembre 2009 (serie 1)
Respostes setembre 2009 (serie 1)Jesús Vicente
 
1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME
1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME
1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISMEAssumpció Granero
 
Fitxa 65 el jurament dels horacis
Fitxa 65 el jurament dels horacisFitxa 65 el jurament dels horacis
Fitxa 65 el jurament dels horacis
Julia Valera
 
NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumjoanet83
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement escultura
Julia Valera
 
La pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIXLa pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIXvirtuals
 
La llibertat guiant el poble
La llibertat guiant el poble La llibertat guiant el poble
La llibertat guiant el poble
blauet1
 

Similar to EL JURAMENT DELS HORACIS (1784) (20)

El Neoclassicisme
El NeoclassicismeEl Neoclassicisme
El Neoclassicisme
 
Unitat 22. El Jurament Dels Horacis De David
Unitat 22. El Jurament Dels Horacis De DavidUnitat 22. El Jurament Dels Horacis De David
Unitat 22. El Jurament Dels Horacis De David
 
David. Jurament Horacis
David. Jurament HoracisDavid. Jurament Horacis
David. Jurament Horacis
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)
Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)
Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsicUnitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
 
Tema 13: Neoclassicisme (1)
Tema 13: Neoclassicisme (1)Tema 13: Neoclassicisme (1)
Tema 13: Neoclassicisme (1)
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
 
El jurament dels Horacis
El jurament dels HoracisEl jurament dels Horacis
El jurament dels Horacis
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Respostes setembre 2009 (serie 1)
Respostes setembre 2009 (serie 1)Respostes setembre 2009 (serie 1)
Respostes setembre 2009 (serie 1)
 
1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME
1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME
1. PICASSO. APRENENTATGE. BLAVA. ROSA. CUBISME
 
Fitxa 65 el jurament dels horacis
Fitxa 65 el jurament dels horacisFitxa 65 el jurament dels horacis
Fitxa 65 el jurament dels horacis
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resum
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement escultura
 
La pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIXLa pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIX
 
La llibertat guiant el poble
La llibertat guiant el poble La llibertat guiant el poble
La llibertat guiant el poble
 

More from Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
Antonio Núñez
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
Antonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
Antonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Antonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
Antonio Núñez
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Antonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
Antonio Núñez
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Antonio Núñez
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
Antonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
Antonio Núñez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
Antonio Núñez
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
Antonio Núñez
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
Antonio Núñez
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
Antonio Núñez
 

More from Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 

EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)

  • 2. El nostre anàlisi s’estructura: 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) 2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 3. L’ANÀLISI FORMAL 4. L’ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ 5. ALTRES CONSIDERACIONS PRIMERA APROXIMACIÓ EL JURAMENT DELS HORACIS
  • 3. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) - Nom de l’obra - Autor - Estil - Cronologia - Tècnica i suport - Localització - Dimensions El Jurament dels Horacis Jacques-Louis David Neoclàssic Últim terç del segle XVIII (1784) Oli sobre tela Museu del Louvre (Paris) Gran format. (3,30 x 4,25 m.) FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
  • 4. 2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL EPOCA (FINALS S. XVIII- INICIS S.XIX) Realitzada pocs anys abans de l'inicio de la Revolució Francesa l’obra, “El Jurament dels Horacis” de J.L. David s'emmarca històricament en un moment històric de gran transcendència: El naixement del Món Contemporani. Un context històric, en que les noves idees de la Il·lustració,Un context històric, en que les noves idees de la Il·lustració, prenent com a base l’ús de la raó, i enfrontant-se a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la revelació divina, proposen una visió del món totalment diferent a l’existent fins aquell moment. Un context històric, en que les noves idees de la Il·lustració, prenent com a base l’ús de la raó, i enfrontant-se a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la revelació divina, proposen una visió del món totalment diferent a l’existent fins aquell moment i qüestionen l’organització social, política, econòmica i cultural existent fins aquella moment.
  • 5. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL Donant pas a l’aparició d’un nou sistema d’organització política: L’Estat Liberal Burgés. I a una nova organització social, on les persones, deixaren de ser súbdits per passar a ser ciutadans, amb drets i deures. Amb la implantació del liberalisme un nou grup social dirigirà la societat, imposant als seus valors, els seus gustos i la seva visió del món: La Burgesia Un context, en el que mitjançant les revolucions polítiques liberals i la revolució industrial. Un context, en el que mitjançant les revolucions polítiques liberals i la revolució industrial es posarà fi a l’organització econòmica, política, social i cultural de l’Antic Regim.
  • 6. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL AUTOR David és una de les figures centrals del Neoclassicisme. Va viatjar a Roma on va entrar en contacte amb les ruïnes del món clàssic la qual cosa al va a decidir a aplicar a la pintura el que s’anomenà els principis eterns dels classicisme. Primer pintà temes i personatges clàssics (històrics i mitològics), però més tard, amb la Revolució Francesa i l’imperi de Napoleó, comença a plasmar els fets històrics del seu present, és a dir començà a plasmar el seu temps. Jacques-Louis David (1748-1825) David representà la culminació del neoclassicisme pictòric. Els seus quadres de temàtica històrica, es van erigir com el millor representant contra la frivolitat del Rococó, considerat com l’estil propi de la decadent aristocràcia. També va participar activament a la Revolució francesa, de la qual va ser considerat l’artista oficial. Més tard serà el pintor de Napoleó. La predilecció de David pels temes heroics i patriòtics preparà el camí per l’aparicó d’un nou estil, el romanticisme.
  • 7. ESTIL NEOCLASSICISME El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a França al final del segle XVIII i que responia als gustos de la burgesia revolucionària. Es caracteritza per: - S’identifica amb els ideals de la Il·lustració: Llibertat, igualtat, justícia... -Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals ( raó, equilibri, ordre, bellesa...) -Rebutja els artificis i la frivolitat de l’art del rococó, al qual considera com un art sensual i frívol, expressió de la decadència moral de l'aristocràcia 2. CONTEXT HISTORICO I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
  • 8. Característiques principals de la pintura neoclàssica -Composicions ordenades, equilibrades -Tendència a situar els personatges en un pla únic -Predomini del dibuix sobre el color -Es prescindeix de tota decoració superflua Cromatisme fred: colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums -Aplicació de la perspectiva lineal. -Representació d’escenes i accions de caracter heroic o moralitzant L'obra de David, principal representant d’aquest estil resumeix perfectament els trets essencials de la pintura neoclàssica: 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
  • 9. 3.- L’ANÀLISI FORMAL A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS 3.- L’ANÀLISI FORMAL - El Color - La llum B) LA COMPOSICIÓ C) EL RITME D) El TEMPS - La Línia o Dibuix - La Pinzellada
  • 10. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LÍNEA, DIBUIX i PINZELLADA En aquesta obra hi ha predomini del dibuix sobre el color. David, amb una pinzellada precisa i minuciosa, modela les figures amb unes formes clares i rotundes, que recorden a les escultures clàssiques. (Contorns nítids, modelat escultòric) El pintor prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins. La qual cosa accentua l’energia, la decisió i fortalesa dels personatges masculins en contrast amb la languidesa dels cossos femenins. El modelat clàssic i escultòric dels cossos és especialment visible en els personatges femenins, on les túniques i robes destaquen les formes dels cossos recorden a la tècnica clàssica dels “draps mullats”
  • 11. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: EL COLOR David utilitza una gamma cromàtica limitada on predominen vermells, grisos i ocres, la qual cosa ajuda a precisar els contorns de les formes i accentua la claredat del dibuix. (cromatisme supeditat al dibuix) D’entre tots els colors cal destacar el vermell, que com que és utilitzat en les tres parts en què es divideix el quadre, permet al pintor equilibrar cromàticament l'escena. Aquesta sensació d’equilibri també és veu reforçada per la utilització de les tonalitats blanquinoses en els dos extrems del quadre. Certa austeritat cromàtica Els colors són brillants, però freds.
  • 12. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LA LLUM També crea efectes de clarobscurs que incrementa el modelat de les figures a l’hora que accentua el seu volum. (influència de Caravaggio) Al mateix temps, l'ombra que projecten els cossos dels tres germans, accentua la impressió de la decisió en el seu pas endavant i fa ressaltar el dramatisme contingut del seu gest. El quadre presenta una llum real que és projectada des de l'esquerra amb el focus lumínic situat fora del quadre (influència de Caravaggio) aproximant les figures a l'espectador, mentre allunya el fons arquitectònic que resta en tenebres.
  • 13. B) LA COMPOSICIÓ La pintura presenta en suma, un gran equilibri, cercant la claredat expositiva. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ La composició és racional, simètrica, equilibrada i tancada L'esquema compositiu és senzill i ordenat: la triple arcada del fons coincideix perfectament amb els tres grups de personatges; els germans, el pare i les dones. Hi ha doncs, una perfecta integració de les figures en un espai arquitectònic.
  • 14. Composició tancada que presenta un clar centre compositiu: Les espases sostingudes pel pare 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ És una composició racional perfectament estructurada en base a les tres arcades del fons que emmarquen els tres grups de personatges representats Aquest ordre i equilibri compositiu es veu reforçat per l'agrupació i distribució dels personatges en formes geomètriques rectangulars i triangulars.
  • 15. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ També presenta una composició profunda La creació de l’espai es reforça mitjançant la llum (il·luminació del primer pla en contrast amb la penombra del fons) Plans: La disposició de les figures evoca als relleus clàssics. Tots els personatges situats en un mateix pla. Els arcs del fons semblen el decorat d’un teatre També presenta una composició profunda donat que l’espai es representa fonamentalment amb una aplicació perfecta de la perspectiva lineal (cònica o geomètrica) marcada pels murs laterals i per l'empedrat del terra i que presenta el punt de fuga en l’espases.
  • 16. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME C) EL RITME Dinamisme contingut L'obra, presenta un dinamisme contingut, resultat del contrast de les actituds dels personatges representats: La tensió de la musculatura dels cossos masculins, els seus gestos decidits i el moviment dels seus vestits contrasten amb el desmai dels cossos de les dones i les seves expressions de dolor. Tot lo qual dona com a resultat que el quadre presenti un dramatisme tens.
  • 17. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS C) EL TEMPS Un moment instantani referencial i voluntat d'eternitat L'artista plasma un moment instantani referencial de caràcter històric o literari: El del jurament dels germans Horacis davant del pare. Però també presenta una voluntat d'eternitat Al voler mostrar l'obligació dels ciutadans de sacrificar- se per la seva pàtria, fet que és intemporal.
  • 18. 4.- INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA 4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ TEMÀTICA O ICONOGRAFIA David pintà “El jurament dels Horacis” després d'haver vist al teatre l'obra “Horace” de Corneille, adaptació molt lliure d'Història de Roma” (Ad urbe condita) de Tito Livi. Es tracta d'un episodi que es remunta al s.VII a.C: en el que Roma i i Alba Longa es diputen el domini de la Italià Central i acorden resoldre el conflicte mitjançant un combat singular entre els tres germans Curiacis i els tres germans Horacis Tema històric i Llegendari Després de la lluita només sobreviu el major dels Horacis que entra triomfal a la ciutat. La seva germana Camil·la, promesa d'uns dels Curiacis, plora desconsolada i retreu al seu germà la mort del seu promès. l'Horaci mata la seva germana per plorar la mort d'un enemic de Roma. David plasma en “El jurament dels Horacis” el moment en que els Horacis juren davant el seu pare defensar la pàtria, mentre Camil·la plora recolzant el cap en l'espatlla de Sabina, esposa del seu germà gran. Al fons hi ha la mare dels germans Horacis, que cuida els dos fills de l'anterior
  • 19. 4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT SIGNIFICAT David tria el fragment del jurament, més que per tractar un fet històric o una llegenda, per transmetre un missatge moralitzant: l’exaltació de les virtuts cíviques de l’autosacrifici, l’honor i la lleialtat , en definitiva, per ressaltar el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria. David no va voler prescindir de la tragèdia humana i afegeix al quadre un personatge que no apareix en els textos clàssics: la mare dels germans Horacis que te cura dels fills de Sabina, una germana dels Curacis casada amb un dels Horacis. Incrementant d’aquesta manera el dramatisme de l’escena. Amb aquest fet David aconsegueix representar de manera sublim, el conflicte entre el deure i el sentiment, i el contrast entre l'heroi masculí i la sensibilitat femenina.
  • 20. Aquesta obra té una funció propagandística: En ella és difon i exalta un valor moral: El deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria. 4.- INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ FUNCIÓ Funció propagandística Aquest missatge ha estat vist per alguns autors com un manifest de les simpaties revolucionaries de l’autor i un atac contra l’autoritat de l’Estat monàrquic. ENCÀRREC Aquesta obra fou encarregada pel rei Lluis XVI de França i exposada en el Saló de 1.785 La qual cosa resulta paradoxal, si tenim present les simpaties revolucionaries de David i que Lluís XVI seria víctima de la Revolució
  • 21. La cultura i l'art clàssic de Grècia i Roma van ser, sens dubte, el punt de referència principal de l'obra neoclàssica de David, tant des del punt de vista formal com del temàtic. MODELS I INFLUÈNCIES (anteriors) 5.- ALTRES CONSIDERACIONS 5.- ALTRES CONSIDERACIONS No obstant això, també és evident la influència en la seva pintura d’autors com e Rafael i Poussin I també la influència de Caravaggió, perfectament visible en el tractament i l’ús que fa David de la llum Dels quals, incorpora la perfecció de la línia i l’ús de composicions equilibrades sobre estructures geomètriques
  • 22. MODELS I INFLUÈNCIES (posteriors) La seva pintura va ser punt de referència per molts altres pintors neoclàssics. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS 5.- ALTRES CONSIDERACIONS Un altre aspecte a destacar, és que les pintures de David, al mostrar una predilecció pels temes heroics i patriòtics, també, d’alguna manera, anaven preparant el camí a un nou corrent (estil) que ja es perfilava: el romanticisme. La Mort de Marat (1793) Així molts altres pintors van copiar la distinció emocional que David fa entre personatges masculins i femenins. És a dir, la manera en que David representa als homes, plens d'energia i resolució, i a les dones, com a essers sensibles, amb tendència a patir el dolor, de les accions d’aquells.
  • 23. ALTRES OBRES DE L’AUTOR 5.- ALTRES CONSIDERACIONS La mort de Sòcrates (1787)
  • 24. ALTRES OBRES DE L’AUTOR 5.- ALTRES CONSIDERACIONS El Jurament de la Sala de la Pilota (1791)
  • 25. ALTRES OBRES DE L’AUTOR La Mort de Marat (1793) Napoleó (1812) 5.- ALTRES CONSIDERACIONS
  • 26. ALTRES OBRES DE L’AUTOR 5.- ALTRES CONSIDERACIONS Leònides en les Termòpiles (1814)
  • 27. PER SABER-NE MÉS AMPLIAR INFORMACIÓ TEXTOS 1.- Introducció al Neoclassicisme 3.- El Jurament dels Horacis (Anàlisi 1) VIDEOS 2.- El Neoclassicisme (Apunts ) 4.- El Jurament dels Horacis (Anàlisi 2)