Dona i ocell
Autor: Joan Miró (Barcelona
1893-Palma de Mallorca 1983)
Cronologia: 1983
Tipologia: escultura exempta
Material: formigó i ceràmica
Mides: 22m (alt) x 5'29m
(diàmetre)
Estil: surrealista
Localització: Parc de l'Escorxador
Biografia
(Barcelona, 1893-Palma de
Mallorca, 1983) Pintor,
escultor, gravador i
ceramista espanyol. És un
dels artistes més reconeguts
del S.XX.
Estudia Art a Barcelona, va
conèixer les últimes
tendències artístiques
europees.
Fins a 1919, la seva pintura
va estar dominada per un
expressionisme formal amb
influències fauvistas i
cubistes, centrada en els
paisatges, retrats i nus.
"Portrait of Joan Miro, Barcelona 1935 June 13" by Carl
Van Vechten - Library of Congress, Prints and
Photographs Division, Van Vechten Collection
Aquest mateix any va viatjar a París i va conèixer a Picasso i
altres artistes. Va quedar fortament impressionat per la
vitalitat artística i els nous corrents.
Afí als principis del surrealisme, va signar el Manifest (1924) i
va incorporar a la seva obra elements d'aquest moviment.
En 1928, el Museu d'Art Modern de Nova York va adquirir
dues de les seves teles, la qual cosa va suposar un primer
reconeixement internacional de la seva obra.
Durant la Guerra Civil la seva pintura va reflectir la
violència del conflicte armat.
Anys després es va instal·lar a Mallorca (1956). Va
desenvolupar un nou interès per la ceràmica i l'escultura,
sempre en la línia de les seves preocupacions
iconogràfiques. En les seves obres escultòriques va optar per
l'ús de material reciclat i de deixalla.
Natura morta del sabatot, 1937
ANÀLISI FORMAL
Composició
Dona i ocell és una escultura
exempta de Joan Miró que
s'aixeca 22 m sobre l'estany
artificial del parc de Joan
Miró, a Barcelona.
Construïda entre 1981 i
1982 —inaugurada l'any
següent— l'obra és de
pedra artificial, revestida
parcialment amb ceràmica
pintada de vermell, groc,
verd i blau tractada com a
trencadís.
Està formada per tres
elements sobreposats:
1. Una enorme estructura
vertical de formigó
buidada, de formes
arrodonides i d'aparença
fàl·lica.
2. Sobre aquesta estructura
vertical, en
perpendicular, trobem
un tub cilíndric
lleugerament desviat
respecte a l'eix central
que el sosté.
3. Una mitja lluna de color
groc corona i completa
l'escultura.
El formigó està recobert de
amb trencadís de ceràmica.
Les tessel·les són de colors
vius: vermell, verd, groc i
blau. La lluentor de la
ceràmica i el viu colorit
reflexa la llum del sol. El
trencadís és un homenatge
a Gaudí.
Tot i les seves enormes
dimensions i pes, el joc
gravitatori dels elements
superiors ofereix sensació
de lleugeresa i moviment.
L'aigua forma part del
conjunt en reflectir la
imatge de l'escultura.
Estil
L'obra de Miró és una de
les més originals de l'art
contemporani gràcies a la
seva particular iconografia,
inspirada en l'art primitiu,
el Surrealisme i l'abstracció.
Va ser un dels artistes
surrealistes més
importants degut al seu
desig d'assolir la llibertat
creativa i fer prevaldre
l'inconscient per damunt
de la raó.
D'André Masson va
aprendre
l'automatisme, de
Wassily Kandinsnky va
adquirir el gust pel
color i les formes
corbades que evoquen
un món privat.
En quant a l'escultura, la
seva gran influència és
Jean Arp, el primer
artista a utilitzar formes
orgàniques en les seves
obres, donant-les una
dimensió poètica i
obrint-les a la lliure
associació d'idees.
INTERPRETACIÓ
Contingut i
significació
Miró va abandonar
el llenguatge
figuratiu en favor
d'una gramàtica
simbòlica pròpia, de
línies senzilles i
colors vius, en la que
es repeteixen
símbols i imatges
(estrelles, llunes,
ocells...).
L'estructura principal
recorda clarament una
forma fàl·lica, en la que
s'obre una incisió vertical
de color negre que
simbolitza la sexualitat
femenina. Així es dibuixa
un tot hermafrodític.
Alguns crítics creuen que
el cilindre superior seria
un nadó faixat. La forma
groga que corona l'obra
seria la lluna en quart
creixent o un ocell,
connectant així la vida
humana amb els astres i la
naturalesa.
Alguns crítics creuen que el cilindre superior seria un nadó
faixat. La forma groga que corona l'obra seria la lluna en
quart creixent o un ocell, connectant així la vida humana
amb els astres i la naturalesa.
Funció
Dona i Ocell es va realitzar en un període en què Barcelona
va experimentar diversos projectes de renovació urbanística,
on es va convidar a artistes i arquitectes de renom a
participar per renovar la imatge urbana de la ciutat.
L'any 1968 l'Ajuntament de Barcelona va suggerir a Miró de
fer un dels seus coneguts murals ceràmics per donar la
benvinguda als visitants de la ciutat que arribessin a
l'Aeroport . A Miró li va encantar la idea i es comprometé a
dissenyar tres obres que donarien la benvinguda als
visitants de la ciutat segons en el medi en què hi arribessin:
terra, mar o aire.
Les altres dues obres encarregades foren un paviment
ceràmic de més de 400 metres quadrats al Pla de la
Boqueria per saludar als visitants que arribessin a Barcelona
per mar i una escultura per rebre els visitants que arribessin
per terra.
Dona i ocell és un encàrrec posterior, efectuat ja en temps
democràtics per l'Ajuntament de Barcelona (1980's) en el
marc del procés d'urbanització de l'antic Parc de
l'Escorxador, un solar on hi havia l'antic escorxador de
Barcelona.
Dona i ocell. Joan Miró

Dona i ocell. Joan Miró

  • 1.
    Dona i ocell Autor:Joan Miró (Barcelona 1893-Palma de Mallorca 1983) Cronologia: 1983 Tipologia: escultura exempta Material: formigó i ceràmica Mides: 22m (alt) x 5'29m (diàmetre) Estil: surrealista Localització: Parc de l'Escorxador
  • 2.
    Biografia (Barcelona, 1893-Palma de Mallorca,1983) Pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol. És un dels artistes més reconeguts del S.XX. Estudia Art a Barcelona, va conèixer les últimes tendències artístiques europees. Fins a 1919, la seva pintura va estar dominada per un expressionisme formal amb influències fauvistas i cubistes, centrada en els paisatges, retrats i nus. "Portrait of Joan Miro, Barcelona 1935 June 13" by Carl Van Vechten - Library of Congress, Prints and Photographs Division, Van Vechten Collection
  • 3.
    Aquest mateix anyva viatjar a París i va conèixer a Picasso i altres artistes. Va quedar fortament impressionat per la vitalitat artística i els nous corrents. Afí als principis del surrealisme, va signar el Manifest (1924) i va incorporar a la seva obra elements d'aquest moviment. En 1928, el Museu d'Art Modern de Nova York va adquirir dues de les seves teles, la qual cosa va suposar un primer reconeixement internacional de la seva obra.
  • 5.
    Durant la GuerraCivil la seva pintura va reflectir la violència del conflicte armat. Anys després es va instal·lar a Mallorca (1956). Va desenvolupar un nou interès per la ceràmica i l'escultura, sempre en la línia de les seves preocupacions iconogràfiques. En les seves obres escultòriques va optar per l'ús de material reciclat i de deixalla.
  • 6.
    Natura morta delsabatot, 1937
  • 7.
    ANÀLISI FORMAL Composició Dona iocell és una escultura exempta de Joan Miró que s'aixeca 22 m sobre l'estany artificial del parc de Joan Miró, a Barcelona. Construïda entre 1981 i 1982 —inaugurada l'any següent— l'obra és de pedra artificial, revestida parcialment amb ceràmica pintada de vermell, groc, verd i blau tractada com a trencadís.
  • 9.
    Està formada pertres elements sobreposats: 1. Una enorme estructura vertical de formigó buidada, de formes arrodonides i d'aparença fàl·lica. 2. Sobre aquesta estructura vertical, en perpendicular, trobem un tub cilíndric lleugerament desviat respecte a l'eix central que el sosté. 3. Una mitja lluna de color groc corona i completa l'escultura.
  • 10.
    El formigó estàrecobert de amb trencadís de ceràmica. Les tessel·les són de colors vius: vermell, verd, groc i blau. La lluentor de la ceràmica i el viu colorit reflexa la llum del sol. El trencadís és un homenatge a Gaudí. Tot i les seves enormes dimensions i pes, el joc gravitatori dels elements superiors ofereix sensació de lleugeresa i moviment. L'aigua forma part del conjunt en reflectir la imatge de l'escultura.
  • 11.
    Estil L'obra de Miróés una de les més originals de l'art contemporani gràcies a la seva particular iconografia, inspirada en l'art primitiu, el Surrealisme i l'abstracció. Va ser un dels artistes surrealistes més importants degut al seu desig d'assolir la llibertat creativa i fer prevaldre l'inconscient per damunt de la raó.
  • 12.
    D'André Masson va aprendre l'automatisme,de Wassily Kandinsnky va adquirir el gust pel color i les formes corbades que evoquen un món privat. En quant a l'escultura, la seva gran influència és Jean Arp, el primer artista a utilitzar formes orgàniques en les seves obres, donant-les una dimensió poètica i obrint-les a la lliure associació d'idees.
  • 13.
    INTERPRETACIÓ Contingut i significació Miró vaabandonar el llenguatge figuratiu en favor d'una gramàtica simbòlica pròpia, de línies senzilles i colors vius, en la que es repeteixen símbols i imatges (estrelles, llunes, ocells...).
  • 14.
    L'estructura principal recorda claramentuna forma fàl·lica, en la que s'obre una incisió vertical de color negre que simbolitza la sexualitat femenina. Així es dibuixa un tot hermafrodític. Alguns crítics creuen que el cilindre superior seria un nadó faixat. La forma groga que corona l'obra seria la lluna en quart creixent o un ocell, connectant així la vida humana amb els astres i la naturalesa.
  • 15.
    Alguns crítics creuenque el cilindre superior seria un nadó faixat. La forma groga que corona l'obra seria la lluna en quart creixent o un ocell, connectant així la vida humana amb els astres i la naturalesa.
  • 16.
    Funció Dona i Ocelles va realitzar en un període en què Barcelona va experimentar diversos projectes de renovació urbanística, on es va convidar a artistes i arquitectes de renom a participar per renovar la imatge urbana de la ciutat. L'any 1968 l'Ajuntament de Barcelona va suggerir a Miró de fer un dels seus coneguts murals ceràmics per donar la benvinguda als visitants de la ciutat que arribessin a l'Aeroport . A Miró li va encantar la idea i es comprometé a dissenyar tres obres que donarien la benvinguda als visitants de la ciutat segons en el medi en què hi arribessin: terra, mar o aire.
  • 17.
    Les altres duesobres encarregades foren un paviment ceràmic de més de 400 metres quadrats al Pla de la Boqueria per saludar als visitants que arribessin a Barcelona per mar i una escultura per rebre els visitants que arribessin per terra. Dona i ocell és un encàrrec posterior, efectuat ja en temps democràtics per l'Ajuntament de Barcelona (1980's) en el marc del procés d'urbanització de l'antic Parc de l'Escorxador, un solar on hi havia l'antic escorxador de Barcelona.