SlideShare a Scribd company logo
1 of 33
Download to read offline
DÈFICIT SELECTIU
d’IgA
Laura Minguell Domingo
HUAV de Lleida
14 de juny 2016
Què és el
DÈFICIT SELECTIU
d’IgA??
2
Dèficit Selectiu IgA
Dèficit Selectiu IgA
3
• Es tracta de la Immunodeficiència primària (IDP) més
prevalent.
• Prevalença en caucàsics: 1/500.
• Afecta igual a NENS/NENES.
• La majoria dels pacients són ASSIMPTOMÀTICS (85-
90%) “diagnòstic accidental”
• Simptomàtics  Rang ampli: deficiència subclasses
IgG, al·lèrgies, m. autoimmunes, neoplàsies.
• Existeix una base genètica similar a la IDCV
(1/25000)(atenció: progressió) (gen TNFRSF13B, HLA
A1, B8, DR3, DQ2)
4
Dèficit Selectiu IgA
 Existeixen 2 tipus
d’IgA
●IgA1: sèrica
●IgA2: secretora
MODIFICACIÓ DELS NIVELLS D’IgA AMB L’EDAT
5
VALORACIÓ DE LES Igs segons edat
6
L’edat SI que importa!!!
SUBCLASSES Ig G
7
El dèficit de subclasse IgG2 és la més freqüent en el Dèficit
Selectiu d’IgA (rellevant); Dèficit IgG4 és freq però
asimptomàtica.
SUBCLASSES Ig G
8
El dèficit de subclasse IgG2 és la més freqüent en el Dèficit
Selectiu de IgA (relevant); Dèficit IgG4 és freq però
assimptomàtica.
CRITERIS DIAGNÒSTICS ESID/PAGID
9
CAUSES DE DÈFICIT IgA
10
 FÀRMACS
●Existeix una forma de Dèficit IgA secundària a
alguns fàrmacs, que és reversible al retirar-los.
●Infeccions com la rubèola congènita, Hepatitis C i
VEB poden ocasionar dèficit persistent d’IgA.
Dèficit Selectiu IgA
QUINES PROVES
COMPLEMENTÀRIES
SOL·LICITEM QUAN ES
DIAGNOSTICA UN DÈFICIT
SELECTIU D’IgA I COM
REALITZEM EL SEU CONTROL?
11
Anem a revisar....
12
Anem a revisar....
13
14
330
 La majoria dels pacients (77%) que tenien una
IgA < 7mg/dl als 2-3 anys, seguien presentant
iguals xifres >4 anys.
 1 dels 330 nens va progressar a IDCV.
 En un 19% dels pacients s’havia realitzat
adenoidectomia. Diferència del 10,3% de la
població general  més infec. ORL.
15
 És important realitzar un seguiment clínic i
analític d’aquests pacients.
 Una valoració inicial a l’àmbit hospitalari i
posteriorment seguiment pel pediatra de
primària.
 Tenir en compte la possible evolució a IDCV.
16
Dèficit Selectiu IgA
Hem de realitzar
cribratge als familiars
de dèficit selectiu
d’IgA?
17
Dèficit Selectiu IgA
18
Hem de realitzar cribratge als familiars de
dèficit selectiu d’IgA?
• Existeix predisposició genètica.
• S’ha estimat un risc del 30% de probabilitat de
patir Dèficit d’IgA si hi ha un familiar afectat.
• No s’ha identificat defecte genètic concret ni
patró d’herència mendelià clar.
• S’han identificat varis gens (TACI, RAG1...)
Relacionats amb IDCV, Celiaquia..
• Alta prevalença descrita entre familiars.
Cribratge familiar?
19
Cribratge familiar?
20
Cribratge familiar?
21
Cribratge familiar?
22
Dèficit Selectiu IgA
TRACTAMENT I CONTROL EVOLUTIU
●No existeix tractament
●Recomanar immunitzacions
(antipneumocòccica i antigripal)*
●Control de la “possible” progressió a IDCV: el
diagnòstic precoç i l’inici de la infusió de
gammaglobulines ev és fonamental per a
prevenir infeccions bacterianes i afectació
pulmonar.
23
VACUNES
24
Què passa amb les
transfusions
d’hemoderivats?
25
Què passa amb les transfusions d’hemoderivats?
 La prevalença d’Ac (IgG) anti-IgA en pacients amb
Dèficit IgA és del 10-44%.
 En canvi la presència d’Ac IgE anti-IgA és molt
baixa (rara) la que provoca anafilaxi franca.
 Poden presentar reaccions anafilàctiques si es
realitza transfusió de plasma, sang o Igs (que
continguin IgA) (la Incidència actual és 1,3 per
cada milió d’unitats de sang o productes sanguinis)
26
Què passa amb les transfusions d’hemoderivats?
 Aquests pacients en el cas que
precisin una transfusió, s’ha de
sol·licitar producte que no contingui
IgA o en contingui mínims nivells.
27
Dèficit Selectiu d’IgA
PROPOSTA DE DIAGNÒSTIC I
CONTROL DELS PACIENTS
AFECTES DE DÈFICIT SELECTIU
d’IgA A LES TERRES DE
PONENT
28
SITUACIÓ ACTUAL a les TERRES DE PONENT
29
POBLACIÓ
PEDIÀTRICA
< 15 ANYS
61.538
*maig 2016
63 casos
D80.2 Deficiencia selectiva de inmunoglobulina A [IgA]
PROPOSTA DE DIAGNÒSTIC I CONTROL EVOLUTIU
Pacient >4 anys
IgA<0,07g/L o
<7mg/dl o <2DS
valor normal
AL DIAGNÒSTIC
Hemograma
VSG
Ig’s (G, A, M, E)
Subclasses IgG si >7 anys
Ac antidiftèria
Ac antitètanus
Ac antineumocòccic
CH50
AAN
Derivar a
CCEE “IDP”
30
CONTROL EVOLUTIU A PRIMÀRIA
31
Hemograma
VSG
Ig’s (G, A i M)
Subclasses IgG (> 7a)*
AAN
Resposta vacunal
(segons clínica)
Hemograma
VSG
Ig’s (G, A i M)
Subclasses IgG*
AAN
Resposta vacunal
(segons clínica)*
< 10 anys edat
Control ANUAL
>10 anys edat
Control cada 2-5
anys
* Les subclasses IgG tan sols s’han de sol.licitar cada 5 anys.
CRIBRATGE (Igs sèriques) als FPG*
*Familiars de primer grau
Coses a recordar...
 Tenir en compte la prevalença d’aquesta patologia.
 No sol·licitar subclasses fins als 7 anys d’edat.
 Realitzar un control clínic i analític donada la
comorbilitat associada i la probabilitat (tot i que
baixa) d’evolucionar a IDCV.
 Informar als pacients pel que fa a les
immunitzacions i a les transfusions d’hemoderivats.
 Es pot realitzar un correcte seguiment des de
Atenció primària i en cas de necessitat, derivar a
CCEE “IDP”.
 Realitzar cribratge als familiars de primer grau.
32
33
Ànims!!que l’estiu està aquí
mateix!!!!

More Related Content

What's hot

El nen petit per edat gestacional PEG/SGA
El nen petit per edat gestacional PEG/SGAEl nen petit per edat gestacional PEG/SGA
El nen petit per edat gestacional PEG/SGA
Pediatriadeponent
 
Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)
Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)
Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)
Pediatriadeponent
 
Amenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòticsAmenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòtics
Pediatriadeponent
 

What's hot (20)

SIM-PedS (PIMS) 2021
SIM-PedS (PIMS) 2021SIM-PedS (PIMS) 2021
SIM-PedS (PIMS) 2021
 
Protocol analític d'endocrinologia pediàtrica
Protocol analític d'endocrinologia pediàtricaProtocol analític d'endocrinologia pediàtrica
Protocol analític d'endocrinologia pediàtrica
 
Neutropènia a l'edat pediàtrica. 2020
Neutropènia a l'edat pediàtrica. 2020Neutropènia a l'edat pediàtrica. 2020
Neutropènia a l'edat pediàtrica. 2020
 
Sd. febril en el lactant 2019
Sd. febril en el lactant 2019Sd. febril en el lactant 2019
Sd. febril en el lactant 2019
 
Canvis electrocardiogràfics en pacients pediàtrics amb miocarditis. 2021
Canvis electrocardiogràfics en pacients pediàtrics amb miocarditis. 2021Canvis electrocardiogràfics en pacients pediàtrics amb miocarditis. 2021
Canvis electrocardiogràfics en pacients pediàtrics amb miocarditis. 2021
 
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
 
Atencio i acompanyament al naixement 2021
Atencio i acompanyament al naixement 2021Atencio i acompanyament al naixement 2021
Atencio i acompanyament al naixement 2021
 
Protocol de diagnòstic i tractament de l'osteoporosi a pediatria. 2021
Protocol de diagnòstic i tractament de l'osteoporosi a pediatria. 2021Protocol de diagnòstic i tractament de l'osteoporosi a pediatria. 2021
Protocol de diagnòstic i tractament de l'osteoporosi a pediatria. 2021
 
El nen petit per edat gestacional PEG/SGA
El nen petit per edat gestacional PEG/SGAEl nen petit per edat gestacional PEG/SGA
El nen petit per edat gestacional PEG/SGA
 
Què no fer. 2019
Què no fer. 2019Què no fer. 2019
Què no fer. 2019
 
PEG Nen Petit per Edat Gestacional 2017
PEG Nen Petit per Edat Gestacional 2017PEG Nen Petit per Edat Gestacional 2017
PEG Nen Petit per Edat Gestacional 2017
 
Obesitat infantil 2021
Obesitat infantil 2021Obesitat infantil 2021
Obesitat infantil 2021
 
Epilèpsia 2016
Epilèpsia 2016Epilèpsia 2016
Epilèpsia 2016
 
Leishmaniosi
LeishmaniosiLeishmaniosi
Leishmaniosi
 
Patologia laterocervical
Patologia laterocervicalPatologia laterocervical
Patologia laterocervical
 
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
 
Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)
Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)
Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)
 
Gema 5.0. Asma Actualització 2020
Gema 5.0. Asma Actualització 2020 Gema 5.0. Asma Actualització 2020
Gema 5.0. Asma Actualització 2020
 
Amenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòticsAmenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòtics
 
Cas clínic pedia púrpura de schonlein henoch
Cas clínic pedia púrpura de schonlein henochCas clínic pedia púrpura de schonlein henoch
Cas clínic pedia púrpura de schonlein henoch
 

More from Pediatriadeponent

More from Pediatriadeponent (20)

Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
 
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
 
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfRinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
 
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infància
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
 

Dèficit selectiu IgA

  • 1. DÈFICIT SELECTIU d’IgA Laura Minguell Domingo HUAV de Lleida 14 de juny 2016
  • 2. Què és el DÈFICIT SELECTIU d’IgA?? 2 Dèficit Selectiu IgA
  • 3. Dèficit Selectiu IgA 3 • Es tracta de la Immunodeficiència primària (IDP) més prevalent. • Prevalença en caucàsics: 1/500. • Afecta igual a NENS/NENES. • La majoria dels pacients són ASSIMPTOMÀTICS (85- 90%) “diagnòstic accidental” • Simptomàtics  Rang ampli: deficiència subclasses IgG, al·lèrgies, m. autoimmunes, neoplàsies. • Existeix una base genètica similar a la IDCV (1/25000)(atenció: progressió) (gen TNFRSF13B, HLA A1, B8, DR3, DQ2)
  • 4. 4 Dèficit Selectiu IgA  Existeixen 2 tipus d’IgA ●IgA1: sèrica ●IgA2: secretora
  • 5. MODIFICACIÓ DELS NIVELLS D’IgA AMB L’EDAT 5
  • 6. VALORACIÓ DE LES Igs segons edat 6 L’edat SI que importa!!!
  • 7. SUBCLASSES Ig G 7 El dèficit de subclasse IgG2 és la més freqüent en el Dèficit Selectiu d’IgA (rellevant); Dèficit IgG4 és freq però asimptomàtica.
  • 8. SUBCLASSES Ig G 8 El dèficit de subclasse IgG2 és la més freqüent en el Dèficit Selectiu de IgA (relevant); Dèficit IgG4 és freq però assimptomàtica.
  • 10. CAUSES DE DÈFICIT IgA 10  FÀRMACS ●Existeix una forma de Dèficit IgA secundària a alguns fàrmacs, que és reversible al retirar-los. ●Infeccions com la rubèola congènita, Hepatitis C i VEB poden ocasionar dèficit persistent d’IgA.
  • 11. Dèficit Selectiu IgA QUINES PROVES COMPLEMENTÀRIES SOL·LICITEM QUAN ES DIAGNOSTICA UN DÈFICIT SELECTIU D’IgA I COM REALITZEM EL SEU CONTROL? 11
  • 15.  La majoria dels pacients (77%) que tenien una IgA < 7mg/dl als 2-3 anys, seguien presentant iguals xifres >4 anys.  1 dels 330 nens va progressar a IDCV.  En un 19% dels pacients s’havia realitzat adenoidectomia. Diferència del 10,3% de la població general  més infec. ORL. 15
  • 16.  És important realitzar un seguiment clínic i analític d’aquests pacients.  Una valoració inicial a l’àmbit hospitalari i posteriorment seguiment pel pediatra de primària.  Tenir en compte la possible evolució a IDCV. 16
  • 17. Dèficit Selectiu IgA Hem de realitzar cribratge als familiars de dèficit selectiu d’IgA? 17
  • 18. Dèficit Selectiu IgA 18 Hem de realitzar cribratge als familiars de dèficit selectiu d’IgA? • Existeix predisposició genètica. • S’ha estimat un risc del 30% de probabilitat de patir Dèficit d’IgA si hi ha un familiar afectat. • No s’ha identificat defecte genètic concret ni patró d’herència mendelià clar. • S’han identificat varis gens (TACI, RAG1...) Relacionats amb IDCV, Celiaquia.. • Alta prevalença descrita entre familiars.
  • 23. Dèficit Selectiu IgA TRACTAMENT I CONTROL EVOLUTIU ●No existeix tractament ●Recomanar immunitzacions (antipneumocòccica i antigripal)* ●Control de la “possible” progressió a IDCV: el diagnòstic precoç i l’inici de la infusió de gammaglobulines ev és fonamental per a prevenir infeccions bacterianes i afectació pulmonar. 23
  • 25. Què passa amb les transfusions d’hemoderivats? 25
  • 26. Què passa amb les transfusions d’hemoderivats?  La prevalença d’Ac (IgG) anti-IgA en pacients amb Dèficit IgA és del 10-44%.  En canvi la presència d’Ac IgE anti-IgA és molt baixa (rara) la que provoca anafilaxi franca.  Poden presentar reaccions anafilàctiques si es realitza transfusió de plasma, sang o Igs (que continguin IgA) (la Incidència actual és 1,3 per cada milió d’unitats de sang o productes sanguinis) 26
  • 27. Què passa amb les transfusions d’hemoderivats?  Aquests pacients en el cas que precisin una transfusió, s’ha de sol·licitar producte que no contingui IgA o en contingui mínims nivells. 27
  • 28. Dèficit Selectiu d’IgA PROPOSTA DE DIAGNÒSTIC I CONTROL DELS PACIENTS AFECTES DE DÈFICIT SELECTIU d’IgA A LES TERRES DE PONENT 28
  • 29. SITUACIÓ ACTUAL a les TERRES DE PONENT 29 POBLACIÓ PEDIÀTRICA < 15 ANYS 61.538 *maig 2016 63 casos D80.2 Deficiencia selectiva de inmunoglobulina A [IgA]
  • 30. PROPOSTA DE DIAGNÒSTIC I CONTROL EVOLUTIU Pacient >4 anys IgA<0,07g/L o <7mg/dl o <2DS valor normal AL DIAGNÒSTIC Hemograma VSG Ig’s (G, A, M, E) Subclasses IgG si >7 anys Ac antidiftèria Ac antitètanus Ac antineumocòccic CH50 AAN Derivar a CCEE “IDP” 30
  • 31. CONTROL EVOLUTIU A PRIMÀRIA 31 Hemograma VSG Ig’s (G, A i M) Subclasses IgG (> 7a)* AAN Resposta vacunal (segons clínica) Hemograma VSG Ig’s (G, A i M) Subclasses IgG* AAN Resposta vacunal (segons clínica)* < 10 anys edat Control ANUAL >10 anys edat Control cada 2-5 anys * Les subclasses IgG tan sols s’han de sol.licitar cada 5 anys. CRIBRATGE (Igs sèriques) als FPG* *Familiars de primer grau
  • 32. Coses a recordar...  Tenir en compte la prevalença d’aquesta patologia.  No sol·licitar subclasses fins als 7 anys d’edat.  Realitzar un control clínic i analític donada la comorbilitat associada i la probabilitat (tot i que baixa) d’evolucionar a IDCV.  Informar als pacients pel que fa a les immunitzacions i a les transfusions d’hemoderivats.  Es pot realitzar un correcte seguiment des de Atenció primària i en cas de necessitat, derivar a CCEE “IDP”.  Realitzar cribratge als familiars de primer grau. 32
  • 33. 33 Ànims!!que l’estiu està aquí mateix!!!!