Què i com derivar els nens al logopeda

1,033 views

Published on

Published in: Health & Medicine
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,033
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Què i com derivar els nens al logopeda

  1. 1. Que i Com derivar els nens al Logopeda?
  2. 2. Belén Escribano Valle • Logopeda del Hospital Sant Maria Lleida. Servei de RHB. • Logopeda de CSS Jaume Nadal Meroles Lleida. • Logopeda centre Branemark Lleida. • Postgrau de Rhb en dany cerebral Hospital Sant Pau. • Postgrau en Rhb de la veu. Isep Bcn. • Postgrau en Teràpia Miofuncional. Isep Bcn.
  3. 3. Qui és el logopeda?
  4. 4. El logopeda és el professional que s’encarrega del estudi del procés comunicatiu i de la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic i el tractament de les alteracions de la veu, l'audició, la parla i el llenguatge
  5. 5. Logopedia al HSM
  6. 6. A Lleida des de finals del 2005 d'acord amb el pla estratègic de reordenació de la rehabilitació a Catalunya, l'empresa pública GSS emprèn el projecte de la Rehabilitació a la Regió Sanitaria de Lleida i des d’aleshores hi ha un equip de logopedes atenent patologies en grups de població tant infantil com d’adults. LA NOGUERA URGELL SEGRIA LES GARRIGUES PLA D’URGELL
  7. 7. Què atenem?
  8. 8. Anomalies dentofacials Afàsia Disfàsia Trastorns de la fluència Disfagia Alteracions de la veu
  9. 9. Què NO atenem?
  10. 10. Dislàlies funcionals Retard del llenguatge Dislèxia Hipoacusia infantil Retard de la parla
  11. 11. ANOMALIES DENTOFACIALS
  12. 12. Alteracions d’una o mes funcions orals de succió, respiració, deglució, masticació i fonoarticulació. Les maloclusions poden derivar alteracions en el desenvolupament de les funcions orofacials. La logopèdia té com a finalitat rehabilitar les funcions alterades i afavorir l’estabilitat morfofuncional del sistema estomatognàtic.
  13. 13. Dislàlia Trastorn en l'articulació dels fonemes per alteracions funcionals dels òrgans perifèrics de la parla ( llavis, llengua, vel del paladar). Es tracta d’una incapacitat per a pronunciar o formar correctament certs fonemes o grups de fonemes.
  14. 14. Classificació • • • • Dislàlia evolutiva Dislàlia audiogena Dislàlia orgànica Dislàlia funcional
  15. 15. Disglòssia • És un trastorn d’origen no neurològic central i causat per lesions físiques o malformacions dels òrgans articulatoris perifèrics. • També coneguda con dislàlia orgànica. • D’origen congènit o adquirit.
  16. 16. Causes • • • • • Malformacions congenites craneoencefàliques Trastorns del creixement Paràlisis perifèriques Lesions orofacials Extirpacions quirúrgiques
  17. 17. CLASSIFICACIÓ Labials Linguals Dentals Palatals
  18. 18. DEGLUCIÓ ATÍPICA • La deglució atípica consisteix en la postura i ús inadequat de la llengua en l’acte de deglució. • Es defineix com "la pressió anterior o lateral de la llengua contra les arcades dentàries“.(Zambrana i Dalva, 1998). • La llengua es posiciona entre els incisius o es recolza contra la seva cara posterior al acabar la fase de masticació i realitza una pressió contra ells durant la fase de deglució.
  19. 19. Característiques del nen amb deglució atípica Interposició lingual anterior / lateral. Contracció de la musculatura perioral. Buf en lloc de succió. Moviments associats del cap. Absència de contracció de masseters. Impossibilitat de deglutir amb els llavis entreoberts. Sigmatisme anterior o lateral. Acumulació de saliva als llavis. Alteració en quant al punt d'articulació de fonemes anteriors. Ronquera i baveig nocturn. Sarro.
  20. 20. Etiologia: Mals hàbits orals • • • • • • • • • Succió digital i labial Alimentació pastosa perllongada Respirador bucal Succió de xumet i biberó Onicofàgia Fàcies adenoidea Llavi superior hipotonic curt i alt Genives hipertròfiques Mossegada creuada o oberta
  21. 21. Criteris d'inclusió Post cirurgia maxil·lofacial o ortognàtica (frenectomia lingual, fissura, classe III...). Pre i post cirurgia de tumors de cara i coll. Patologies neurològiques o neuromusculars que afectin al desenvolupament del SE. Malformacions facial i/o craniofacials congènites que alterin les funcions orofacials. TCE que presentin alteracions en les funcions d'alimentació i comunicació. Disfuncions orofacials i / o hàbits lesions que poden afectar al procés de creixement i desenvolupament de la dentició.
  22. 22. TRANSTORN DE LA FLUÈNCIA
  23. 23. DISFÈMIA Sèrie d'interrupcions intermitents i involuntàries del curs de la parla, conegudes com a difluències, les quals apareixen amb una freqüència inusual. De la mateixa manera, es poden observar signes d'esforç o moviments en alguna part del cos associats a les dificultats de la parla. El trastorn en qüestió pot variar en funció de les circumstàncies que envolten al nen/a mentre aquest parla (pressió comunicativa de la situació, l'actitud del interlocutor, el tema de conversa, etc.).
  24. 24. TIPUS DE DISFÈMIA Disfèmia evolutiva: és la més freqüent. Habitualment, comença a la primera infància, és a dir, entre els 2 i els 4 anys. Té un origen gradual. Disfèmia adquirida: pot succeir a qualsevol edat, un cop desenvolupat un patró de parla normal, i té un inici sobtat, imprevist. Aquest tipus de disfèmia pot estar associada a: Disfèmia tònica Disfèmia clònica Disfèmia tonico-clònica
  25. 25. Etiologia • • • • • • • Herència Sexe Trastorns de lateralització Trastorns neurològics Trastorns en l’estructuració temporo-espaial Alteracions lingüístiques Alteracions psicològiques
  26. 26. FARFALLEIG Alteració del ritme de la parla, que es caracteritza per excessiva rapidesa de la paraula, omissió de síl·labes o sons, disritmia, desorganització i imprecisa del Sovint fonemes. articulació està compromesa la intel·ligibilitat del discurs.
  27. 27. La logopèdia té com a finalitat millorar la funció alterada , afavorint la normalització del ritme de la parla i aconseguint la intel·ligibilitat o bé dotar al nen d'estratègies suficients perquè es pugui comunicar.
  28. 28. Criteris d'inclusió • Infants/nens en períodes d’empitjorament de quequesa i/o farfalleig que els generi discapacitat per al desenvolupament de la comunicació i que pugui millorar amb tractament logopèdic. • Infants en edat d'adquisició de la parla que presenten algun trastorn de la fluència. La finalitat de la intervenció es preventiva i que es basa a donar pautes d'actuació a l’entorn familiar.
  29. 29. DISFONIA INFANTIL
  30. 30. DISFONIA INFANTIL La disfonia es una alteració de la veu que afecta una o varies de les seves característiques acústiques bàsiques: altura, timbre o qualitat vocal, o la seva intensitat.
  31. 31. DISFONIA INFANTIL Disfonies funcionals Disfonies orgàniques * lesions adquirides * lesions congènites
  32. 32. DISFONIA INFANTIL • Percepció de l’alteració de la veu del nen (ronca, greu, bufada,…) • Congestió del coll, demarcació del ganglis,.. • Personalitat del nen • Refredats de repetició • Disfonies lligades a “extres” : excursions,…
  33. 33. Criteris d'inclusió Infants i adolescents amb disfonia o afonia que presentin una lesió susceptible de desaparèixer o disminuir. Que presentin lesions tributaries de cirurgia pre i post quirúrgica i les seves conseqüències. Que presenti alteració discapacitat comunicativa. funcional que generi
  34. 34. Com derivar al logopeda Cdiap 0-6 anys NO entra dins dels criteris d'inclusió del servei HSM Creda A partir dels 6 anys c.privat Nen/ a SI entra dins dels criteris si d'inclusió del servei de HSM Unitat logopèdia hospital Santa Maria

×