Biomecànica de l'extremitat inferior en pediatria

835 views

Published on

Dr. Fernando Pifarré.
Metge Especialista en Medicina de l'Educació Física i de l'Esport.

Published in: Health & Medicine
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
835
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Biomecànica de l'extremitat inferior en pediatria

  1. 1. Biomecànica de l’extremitat inferior en pediatria Lleida, abril de 2014
  2. 2. Biomecànica de l’extremitat inferior en pediatria Dr. Fernando Pifarré Doctor en Medicina i Cirurgia Metge especialista en Medicina de l’Educació Física i de l’Esport Diplomat universitari en Podologia Director del Centre de Medicina Esportiva a Lleida del Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya. Professor responsable de l’assignatura de Biomecànica. Grau de Podologia (FUB). Universitat Autònoma de Barcelona
  3. 3. ESQUEMA DE LA PRESENTACIÓ 1. Vicis de torsió de l’EEII 2. Metatars adductor o adductor var 3. Alteracions del genoll en el pla frontal 4. Peu pla Valgo 5. Peu Cavus (buit) 6. Talàlgies 7. Estudis biomecànics de la marxa 8. Tipus de plantilles
  4. 4. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL - La torsió femoral es mesura per l’angle que formen l’eix dels còndils femorals i l’eix del coll-cap del fèmur. - Al 4t mes, l’embrió té una torsió de -27º -70º (retrotorsió o retroversió). - Després disminuirà i poc abans de néixer hi haurà una anteversió de 25º-50º.
  5. 5. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL Aquesta anteversió fisiològica: - Molt útil: part - Poc útil: deambulació MARXA ADD / INTRAVERSIÓ
  6. 6. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL - Al néixer tenim una anteversió d’entre 50º-60º. Es reduirà progressivament els primers anys de vida i anirà cap a una retrotorsió Sobretot el primer i segon any Marxa add: peus cap a dins
  7. 7. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
  8. 8. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL - Aquesta evolució cap a la retroversió és perquè en el moment d’iniciar la bipedestació, el psoas íliac fa pressió a la càpsula articular del maluc. - A mesura que creixem, la tendència a la retroversió és més lenta. - A partir dels 4 anys: es compensa aquesta detorsió del fèmur amb: torsió tibial externa Anteversió definitiva: 10º-20º
  9. 9. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL - És normal que en els primers anys de vida hi hagi Però es corregeix espontàniament Deambulació dels peus cap a dins a mesura que es produeix aquesta retroversió femoral per disminuir l’anteversió del naixement
  10. 10. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL - Patologia torsional Aquesta evolució natural 1. Alteracions posturals 2. Alteracions paralítiques: afectació muscular 3. Traumàtiques: fractura diafisària (fèmur / tíbia) es pot alterar per diversos factors Les més freqüents: postures incorrectes durant el creixement
  11. 11. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL - Patologia torsional Pediatra: durant el primer any de vida es recomana - dormir cara avall: això és correcte però si es manté moltes hores i mesos ( +1a) El nen no sap dormir en una altra posició
  12. 12. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL - Patologia torsional
  13. 13. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL 1. El nen dorm cara avall i amb les cames en RE (posició de granota) - provoca una retroversió del coll femoral - quan es posi en bipedestació, al caminar: - caurà fàcilment (no pot mantenir l’equilibri) - li costarà caminar HO FARÀ AMB ELS PEUS CAP A FORA
  14. 14. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL Tractament: Modificació: barra curta i recta a fi d’evitar un excés de RE EVITAR DORMIR D’AQUESTA FORMA FÈRULA DE DENIS BROWNE, AMB RI
  15. 15. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL 2. El nen dorm cara avall i amb les cames en RI o s’asseu a terra amb les cuixes en RI (posició W) - provoca una antetorsió femoral - pèrdua ALI - Hallux valgus incipient - Distròfia de les ungles a la zona del canal intern CAMINARÀ AMB ELS PEUS CAP A DINS
  16. 16. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL Tractament: S’utilitza per la nit i de dia (a estones) amb el nen assegut EVITAR LA POSTURA VICIOSA FÈRULA DESROTADORA DF (DESROTACIÓ FEMORAL) DEL DR. MIRALLES
  17. 17. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL Tractament: Modificació: la barra és més curta ALTRES FÈRULES 1. FÈRULA DE DENIS BROWNE RE 2. PLAQUES NOCTURNES DE MATLES
  18. 18. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL Tractament: ALTRES FÈRULES 3. BOTES DESROTADORES NOCTURNES SOBRETOT POSTURES VICIOSES
  19. 19. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL Tractament: L’anteversió femoral gairebé sempre té un tractament conservador: * modificar els condicionants que l’han provocat - A partir dels 5 anys és difícil. - A vegades apareix una mala compensació: torsió tibial externa (triple deformitat de Judet o genoll en baioneta) SOBRETOT POSTURES VICIOSES ESPECIALMENT LES POSTURES EN RI
  20. 20. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
  21. 21. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL Tractament: - Això fa que es desplaci cap a fora TTA i arrossegui la ròtula: subluxació Condropatia rotuliana. - pseudobloquejos - signe del raspall + - mobilitat important de la ròtula pla L/T - Rx axials - Després pot aparèixer un peu buit-valgo (patologies contràries) - Què cal fer: res / cunyes internes MAI PLANTILLES
  22. 22. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL Perquè succeeix: adopta una posició RI POSICIÓ DURANT L’EMBARÀS CORREGIR POSTURES VICIOSES EN RI
  23. 23. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL - Asseure’s en posició W o de mirar la TV de Salter - Dormir cara avall amb els peus cap a dins CORREGIR POSTURES VICIOSES EN RI
  24. 24. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
  25. 25. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL
  26. 26. VICIS DE TORSIÓ FEMORAL • Temporalitat: Si hi ha ANTEVERSIÓ FEMORAL + PEU PLA VALGO Primer: cal tractar l’anteversió ERROR: PLANTILLA (efecte varitzant) AUGMENTARÀ LA MARXA EN ADD
  27. 27. METATARS ADDUCTOR/ METATARS ADDUCTOR-VAR * Metatars adductor: Desviació de l’avantpeu en add Postural, reductible, resolució espontània * Metatars adductor-var Adducció i supinació de l’avantpeu a nivell de Lisfranc i a vegades té afegida adducció-supinació a nivell Chopart. Resistent al tractament
  28. 28. METATARS ADDUCTOR/ METATARS ADDUCTOR-VAR * Etiopatogènia Diferents hipòtesis - postural: solt ser metatars adductor - anatòmica: subluxació de tipus primari a - primera falca-metatarsal - Chopart - genètica i familiar
  29. 29. METATARS ADDUCTOR/ METATARS ADDUCTOR-VAR * Clínica - Metatars adductor: - la deformitat és a l’avantpeu, va cap a dins - retropeu normal. No contractura muscular - no solc a la pell. Correcció fàcil - Metatars adductor-var: - adducció i supinació de l’avantpeu - el costat extern és convex amb prominència externa a la zona de la base Va meta o cuboides - el costat intern és còncau amb un solc vertical - calcani en posició fisiològica
  30. 30. METATARS ADDUCTOR/ METATARS ADDUCTOR-VAR * Tractament - Metatars adductor: correcció espontània - Metatars adductor var: iniciar-lo al més aviat possible - guixos, embenatges - fèrula de Denis Brown - al començar a caminar sabata d’horma neutra o invertida - tractament llarg, sinó recidiva
  31. 31. METATARS ADDUCTOR/ METATARS ADDUCTOR-VAR * Tractament - Metatars adductor: correcció espontània
  32. 32. METATARS ADDUCTOR/ METATARS ADDUCTOR-VAR * Tractament - Metatars adductor: correcció espontània
  33. 33. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL Alteracions del genoll en el pla frontal A. Genu Valg B. Genu Var
  34. 34. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL Alineació estàndard EEII normoalineació: angulació femorotibial entre 3º-9º cal fer Rx AP/ L / Axial 30º, 60º, 90º
  35. 35. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL Angulacions eix femorotibial Genu Var - dd en el nen: - tíbia var congènita - malaltia de Blount - disostosi metafisària - raquitisme - qualsevol alteració local que afecti a la fisi -Clínica - sobrecàrrega compartiment intern - distensió i inestabilitat progressiva LLE - si hi ha alteracions en l’alineació patel·lar: condropatia rotuliana GENU VARO 3º - 9º GENU VALGO
  36. 36. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL Genu Valg - dd en el nen: - processos congènits o adquirits que alterin la fisi - alteracions endocrines - displàsies epifisàries - Clínica - sobrecàrrega en el compartiment extern - distensió i inestabilitat progressiva LLI - si hi ha alteracions en l’alineació patel·lar: subluxacions patel·lars Tractament de les alteracions en el pla frontal en el nen - Cal tenir en compte l’evolució EEII: ETAPA VAROIDE /VALGOIDE
  37. 37. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL Tractament de les alteracions en el pla frontal en el nen Cal tenir en compte l’evolució EEII: ETAPA VAROIDE /VALGOIDE. Cal respetar-les (sense cap tractament)
  38. 38. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL Tractament de les alteracions en el pla frontal en el nen Fins als 2 anys: etapa varoide Després hi ha un canvi a una etapa valgoide (fins els 7 anys). Als 9 o 10 anys s’arriba a la maduració biomecànica. ETAPA VAROIDE: Hi ha + 25º de varus ETAPA VALGOIDE: Hi ha + 15º de valgo A LA PRÀCTICA, A LA CONSULTA DE PEDIATRIA: Varo: + 5 cm de distància entre els condills femorals interns Valgo: + de 7,5 cm /10 cm de distància intermaleolar
  39. 39. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL Tractament de les alteracions en el pla frontal en el nen
  40. 40. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL Tractament de les alteracions en el pla frontal en el nen Distància intermaleolar Distància intercondilea interna
  41. 41. ALTERACIONS DEL GENOLL EN EL PLA FRONTAL Tractament de les alteracions en el pla frontal en el nen - Fèrules correctores de genu varo nocturnes - Fèrules correctores de genu valgo nocturnes - Fèrules de sirena nocturnes Únicament si hi ha DEFORMITAT IMPORTANT Duració: 12 m - 18 m (si no millora, pensar en un altra cosa) Pot combinar-se amb falques internes o externes de taló La tensió de la cinta del genoll s’agumentarà de més a menys d’1 cm setmanal fins a la posició definitiva
  42. 42. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU Alteracions del peu Peu pla Pla-Valg Peu buit o Cavus Talàlgia
  43. 43. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU PEU PLA / PLA VALGO - Alteració del peu que es caracteritza per: - desviació en valg del taló - disminució volta plantar - Motiu de consulta - adult: dolor - nen: deformitat Abordatge terapèutic - adult: millorar el dolor - nen: no sol fer mal. Cal intentar corregir la deformitat ?????
  44. 44. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU PEU PLA / PLA VALGO La cúpula plantar ve determinada: ADEQUADA INTERACCIÓ - Elements ossis, musculars i lligamentosos proporciona to muscular - SNC que coordina l’acció muscular Una alteració d’1º ó 2º de qualsevol d’aquests: DEFORMITAT
  45. 45. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU PEU PLA / PLA VALGO Diagnòstic: Inspecció: Valg taló Supinació avantpeu Enfonsament ALI Aparició: 3 prominències òssies: maleol tibial, cap astràgal i escafoides Exàmens complementaris - Podoscopi: fals diagnòstic. Es confon Peu Buit - Rx: mesurar angle Costa-Bertani (> 125º) coalicions tarsals
  46. 46. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU PEU PLA / PLA VALGO Evolució:
  47. 47. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU PEU PLA / PLA VALGO Evolució: 1. Fase de reductibilitat: es dóna a la infància (no està estructurat). Es fa caminar de puntetes. No sol donar dolor 2. Fase d’irreductibilitat: no es pot reduir (està estructurat). La seva evolució és a una sobrecàrrega mecànica amb deteriorament progressiu del peu. Dolor. Tractament: Depèn del moment - sota dels 2-3 anys: calçat (taló rígid. Avantpeu flexible. No bota).
  48. 48. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU PEU PLA / PLA VALGO Tractament: - Més de 4 anys: - estimular la propiocepció (caminar de puntetes i altres exercicis). - ortopèdic: - si és poc: falques internes - si és important + laxitud lligamentosa No som partidaris de plantilla per elements Posició neutra ASA: MANIOBRA DE ROOT Si hi ha marxa en add: Gate Plate PLANTILLES PRÈVIA CONFECCIÓ MOTLLO DE GUIX NEUTRALITZANT ASA
  49. 49. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU PEU PLA / PLA VALGO
  50. 50. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU PEU CAVUS O BUIT - Alteració del peu que es caracteritza per: - augment exagerat de la volta plantar amb prominència dorsal (II Cñ) - tendència a dits en urpa - varo de retropeu Classificació: 1. Peu cavus neurològic: hi ha un desequilibri muscular (paràlisi del ms, contractura ang, alt. espinocerebel·losa). 2. Peu Cavus essencial: no hi ha una patologia que expliqui aquest augment de la volta plantar. Hi ha alteració neurològica molt mínima. 3. Peu cavus 2a: alteracions osteoarticulars, retracció parts toves plantars. Cavus congènits
  51. 51. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU PEU CAVUS O BUIT Tipus - Peu Cavus anterior * Pla Sagital - Peu Cavus posterior - Peu Cavus mixt - Peu Cavus Varo * Pla Transversal - Peu Cavus taló recte (PC esencial) - Peu Cavus - valgo (confonen pediatres) - Peu cavus 1r * Pedigrafia - Peu cavus 2n
  52. 52. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU PEU CAVUS O BUIT Clínica: - Caigudes, esquinços recidivants LLE - Estabilitat en var ( ANTEPEU PRONAT) - PC neurològic: s’altera la marxa - Metatarsàlgies, sesamoiditis, bursitis, talàlgies Diagnòstic: - Exploració física: segona falca prominent, veure el retropeu, veure si és reductible - Exploració neurològica: veure el tipus - Rx lateral: valorar angle de Costa-Bartani Tractament: si és poc, seguir l’evolució si és molt o fa mal: plantilles amb falca externa, a v descàrrega retrocapital
  53. 53. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU PEU CAVUS O BUIT
  54. 54. ALTERACIONS ORTOPÈDIQUES DEL PEU TALÀLGIA Bàsicament dos tipus: - Tendinitis Aquiles - Malaltia Sever ALTERACIONS PRIMER RADI – Hallux Valgus Congènit ALTERACIONS EN L’ESPORT - Sesamoiditis - Escafoiditis tarsiana - Tendinitis tibial posterior - Tendinitis peroneus - Tendinitis Aquiles
  55. 55. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
  56. 56. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA NO PODOSCOPI: FA QUE ES CONFONGUI EL PEU PLA AMB EL PEU CAVUS
  57. 57. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA MÈTODES INFORMÀTICS ON ES POT VEURE BÉ LA PRONACIÓ ASA BANC DE MARXA INFORMATITZAT
  58. 58. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
  59. 59. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
  60. 60. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
  61. 61. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
  62. 62. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
  63. 63. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
  64. 64. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
  65. 65. TIPUS DE PLANTILLES - SEMIRÍGIDES: Per elements. Només cal pedigrafia. Model biomecànic francès. Solen tenir en compte només el retropeu. - RÍGIDES: Cal fer motllo de guix en decúbit o en estàtica. - FUNCIONALS: Cal fer motllo de guix o un sistema informàtic d’escaneig del peu. Models biomecànics USA. Es té en compte tot (retropeu, avantpeu, migtarsiana).
  66. 66. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
  67. 67. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
  68. 68. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
  69. 69. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA
  70. 70. ESTUDIS BIOMECÀNICS DE LA MARXA

×